I cap. La ràdio inquieta.
Benvinguts a El generació digital,
el programa dedicat que cada divendres a les 10 de la nit
us parla de videojocs, de creativitat i de cultura digital.
Edició número 783,
on parlem dels 30 anys trentajats d'una empresa important,
Blizzard, i també de tots els anuncis fets
en la seva darrera convenció.
Coneixerem Zero Latency,
unes sales per poder experimentar la realitat virtual.
Sabrem com s'ho estan muntant en plena pandèmia,
perquè no deu ser fàcil.
I ara, amb l'editori,
aquest darrer any jugarem amb les paraules.
I, entre molts altres continguts,
Víctor Mame ens interpretarà la música d'un videojoc de Blizzard.
Comencem.
Benvinguts tots a l'estudidors. Com esteu?
Bé!
L'Albert hem tingut també des de casa,
amb connexió digital, però avui tenies ganes de venir.
Tenia ganes.
Molt bé.
Per cert, abans que se m'oblidi,
estem a pocs dies de l'aniversari de l'inici de l'estat d'alarma.
Recordo que el programa es va adaptar.
Aquella època fèiem durant unes setmanes un programa a YouTube,
on gravàvem els nostres vídeos.
Ara ho comentàvem una miqueta.
Què recordeu d'aquella època?
Home, al principi va ser tot molt estrany.
Ens va obligar una mica a canviar el concepte
i a la manera de treballar, però ho recordo.
Al final em va encantar fer aquests vídeos
i veure'ns tots explicant el que jugàvem.
Va estar molt bé.
Gràcies a això, i gràcies al Francesc,
em va dir que provar el Kdenlive,
que és un aplicatiu per vídeo,
i mira, he après a fer muntatges de vídeo.
De totes aquestes coses se n'ha d'aprofitar.
Exacte.
Ho dic ara perquè hi ha hagut una campanya
força interessant a Catalunya Ràdio,
en forma de falques,
que ens venia de gust comentar, Eli.
Doncs sí,
així és que a causa de l'actual pandèmia a Catalunya
s'ha disparat i aguditzat el nombre de casos de depressió,
ansietat i altres problemes de salut mental.
Amb l'objectiu de fer una crida a la societat per tal de trencar,
ara més que mai, amb les barreres de l'estigma
i que les persones amb trastorns d'aquest tipus demanin ajuda,
l'Associació Catalana de Salut Mental
ha aconseguit fer una crida a la societat per tal de trencar,
ara més que mai, amb les barreres de l'estigma
i que les persones amb trastorns d'aquest tipus
demanen ajuda.
La associació catalana presenta avui la campanya
per fer arribar aquest missatge
a diversos testimonials expliquen,
en primera persona, les seves experiències.
Aquesta campanya existeix a la web
i la podeu trobar directament a jo tampocesticbé.cat.
Crec que en aquests temps de pandèmia
i que sobretot portem ja molts i molts mesos,
la informació que hi ha d'entendre
no és en el seu lloc,
i això és una informació que no és indiscutible.
Canviem de tema,
Francesc, aquesta setmana m'has apuntat una notícia
que hem llegit a Hobby Consoles,
on s'explica que s'ha descobert una funció oculta
de l'antiga Nintendo DS Lite.
Sí,
ha sigut bastant espectacular.
Molta gent descobreix en jocs antics coses que no t'esperaves,
però no és una funció que no t'esperes.
En el cas de la consola i del maquinari,
a vegades passa el mateix.
Sembla que hi havia una opció a la Nintendo DS Lite,
que era la comèdia més primeta,
ni a la que va venir després,
ni a la DS original ni res.
I era que tenia la capacitat,
té encara la plaqueta de maquinari,
perquè si connectat a un aparell especial
de sortida de vídeo,
poder jugar amb la tele.
Una miqueta del que avui en dia ens fa la Switch.
Sí, correcte.
La Nintendo DS Lite,
que és un aparell espectàtil,
però la podem jugar a la tele,
sembla que hi havia unes capacitats semblants
i un grup de gent ha estat investigant,
ha recreant,
ha fabricat una mica de l'interfici que faria falta
i se'ls veu jugant a jocs de Nintendo DS
connectats directament a la tele.
És molt curiós perquè jo recordo,
fa molts anys vaig anar a Madrid
a la presentació d'un videojoc que era Mario,
no recordo quin era,
i quan es va fer la presentació,
la gent va arribar a veure-ho,
els Nintendo van dir que no ho podia mirar,
no podia fer fotos d'això, etc.
I vaig pensar que potser...
potser té a veure,
perquè potser utilitzaven l'empresa
per fer les presentacions, per exemple.
És una cosa que realment em va sorprendre.
Heu de saber que mentre fem el programa,
si és dijous a les 4 de la tarda,
podeu veure el nostre programa a twitch.tv
barra generació digital,
podeu comentar-nos coses,
de fet ara veig que hi ha públic.
I quan va començar la pandèmia
ens vam veure tots obligats a fer aquests vídeos.
Doncs resulta que en Vigum82 diu que a YouTube ens va conèixer.
Ah, sí?
O sigui que gràcies a aquests vídeos,
doncs mira, tenim un ideal oiem més.
Mira, hem emocionat i tot.
I aprofitem per saludar en Ruyuskin,
que no sé si ens entendrà massa,
però és un uient que diu que ell és d'Equador,
de Llatinoamèrica.
Ja el tenim aquí al xat del Twitch, doncs benvingut sigui.
Benvingut, de fet avui ja tenim noves novetats a Twitch.
Albert, t'hem posat una càmera.
Sí, quan tu parlis hi haurà un moment que se't veurà,
perquè clar,
estàs a un lloc una mica apartat per les distàncies
i també hem posat un marc fantàstic
i també hem posat el xat que el podrem treure i posar,
depenent de com.
Cada cop és més bonic, això.
Sí, no? No ho sé, és que jo penso, mira,
ja que tenim la inna, doncs l'aprofitem una miqueta.
Doncs molt bé, anem a parlar de jocs
i comencem amb el teu, Eli.
I aquest va de paraules,
ho hem dit a l'inici del programa, no?
Sí, aquesta setmana he jugat a un joc que es diu World Connect,
específicament a una versió que es diu World Natur.
Després de jugar amb cabres que van sobre xanques
i coses així d'agilitat,
més jocs així d'agilitat,
doncs em venia de gust
un joc que ajudés més a concentrar-me,
més tranquil, allò de pensar i tal,
i vaig trobar aquest joc que, Déu n'hi do,
lo difícilet que és, eh?
Es diu World Connect.
Es diu World Connect.
Molt bé.
Sí, exacte, World.
Doncs aquest joc comença bastant senzillet,
però després la cosa es complica bastant,
i si el que vols és estar-te una bona estona
al sofà de casa donant-li voltes al cap,
doncs és perfecte.
Té un objectiu molt clar que és per relaxar-se,
ja de fet tot el que és els escenaris del joc
ja estan fets per això,
uns paisatges molt bonics,
unes muntanyes, uns rius i unes coses,
i una música que també t'ajuda allò a la concentració.
Molt bé.
Aleshores, el que has de fer és,
l'objectiu és crear paraules
a partir d'unes lletres que et proposa el joc,
que primer són tres lletres,
i aquestes lletres el que has de fer és connectar-les
entre si. Molt bé.
I buscar el màxim de combinacions
entre aquestes tres lletres. Perfecte.
El joc et planteja un sistema de quadres al damunt
com una mena de crucigrama,
i amb aquestes combinacions d'aquestes tres lletres
o de les que et vagin sortint
has d'omplir aquests quadrets amb crucigrames.
Molt bé. Estem parlant en anglès?
No, estem parlant en castellà.
Jo ho he fet en castellà. Molt bé.
Aleshores, comences molt fàcil amb tres lletres,
amb aquestes combinacions,
i la cosa es va posant més complicada
a mesura que abans i et van sortint
més números de lletres. D'acord.
Aleshores, què passa?
Que hi ha unes opcions concretes
que et demana el joc,
però a vegades fas més paraules
que el joc no t'està demanant. Correcte.
És a dir... Això són bons punts.
Exacte. A mesura que vas fent
lletres extras, vas guanyant uns bons
que es transformen en uns comodins.
I també a mesura que vas passant pantalles,
i aquests comodins els pots anar fent servir,
doncs, per exemple, quan et trobes
amb una combinació molt difícil i no acabes de trobar
aquestes lletres que has de posar
en els mots encreuats,
agafes un comodí, t'apareixen unes lletres
en llocs allò específics
perquè tu puguis aconseguir
fer aquestes combinacions que et falta.
Ara, de fet, estem veient... És aquest el joc, és correcte?
És una versió d'aquest, diria.
És que n'hi ha diverses.
No, és que ho he vist, perquè jo he tret el vídeo
i he vist que hi havia forces, jocs diferents.
És que amb aquest nom, World Connect,
n'hi ha una pila, i en concret aquest és el World Nature.
Però per aquest nom trobes diverses versions.
És el que passa moltes vegades,
que hi ha un joc que té èxit,
i llavors molts fan el joc més o menys semblant.
Exacte. Doncs això té aquesta gràcia.
Aleshores sí que és veritat que quan...
Jo crec que acaba sent molt complicat.
Jo, per mi, crec que sí.
I li trobo dues coses una mica estranyes en aquest joc.
Una d'elles.
Jo crec que hi ha paraules que al jocs no existeixen.
Que passes la vida buscant una paraula
que no hi ha manera, no hi ha manera,
i al final proves qualsevol cosa que et passa pel cap,
perquè ja ho has provat tot, i allò funciona.
Jo diria que això no...
Això és una mica frustrant, perquè dius...
I també hi ha coses que no s'han trobat en el diccionari.
Sí, sí.
Jo crec que algunes en concret jo no les he trobat en el diccionari.
Això potser ho haurien de revisar.
I després també hi ha una altra cosa que despista una miqueta,
és que això són...
Cada dos o tres pantalles formen un nivell,
i a cada nivell n'anomenen d'una manera.
Dins d'aquest món de natura,
n'anomenen el nivell dels ocells, per exemple.
I si tu estàs en el nivell dels ocells,
el teu cap el que creu és que has de muntar paraules
que tinguin relació amb els ocells.
Correcte. Doncs no.
Res a veure.
Al principi se't complica molt la història
i busques paraules que puguin tenir relació amb el tema,
i quan ja portes una estona pensant t'adones que no tenen res a veure,
i això despista una miqueta.
Però en general, el joc està bé,
i és una mica diferent a tots aquests jocs que són de crear paraules,
perquè al final t'obliga a això,
amb un tipus de lletres, amb unes quantes lletres,
amb una quantitat de combinacions possibles.
Pot jugar en xarxa amb gent, no?
No, no pots jugar en xarxa, no.
Jugues tu sol, i està per...
Jo només l'he trobat per Android.
No sé si està per iPhone, jo diria que no,
com a mínim aquesta versió.
Ja et dic que WorkConnect en té vàries,
la Natura diria que no, que només està amb Android.
Doncs WorkConnect, el darrer joc que ha jugat l'Eli,
després de portar cabres en xanques.
És correcte, no? Sí, senyor. Moltes gràcies.
Som els de Generació Digital.
Realment han passat moltes coses
relacionades amb el món dels videojocs aquesta setmana, Eli.
Sí, hi ha una iniciativa nascuda a Califòrnia,
per exemple, que es diu E-Fixit,
i que defensa la possibilitat que cadascun de nosaltres
puguem arreglar qualsevol aparell electrònic que tinguem.
Molt bé.
I per què lluita tant perquè qualsevol cosa que comprem
sigui autènticament nostra i la puguem reparar si fa falta?
És estar fent una gran tasca amb un munt de col·laboradors
de tot el món explicant i escrivint manuals de reparació,
des de mòbils fins a absolutament de tot.
Val molt la pena llegir E-Fixit.com tot el tema de l'explicació
de com afecta la natura i la societat a la xarxa tecnològica.
Doncs la gent d'E-Fixit, sí, són uns grans conecuts a la xarxa.
Estan englobats també dintre d'un buit,
dins d'una xarxa, dins d'una xarxa,
que també hi han unes xarxes que fan molt de mal a la xarxa.
I a més,
hi ha una xarxa que no és suficient per fer un munt de col·laboradors
per la natura i la societat a la xarxa tecnològica.
Doncs la gent d'E-Fixit, sí, són uns grans conecuts a la xarxa.
Estan englobats també dintre d'un moviment
que es diu el Right to Repair, el Dret a Reparar,
que lluita també contra totes aquestes empreses
que intenten fer molt difícil el fet que tu puguis obrir
senzillament un aparell per soldar un cable
que saps que s'ha desenganxat i que no passa res.
I a més,
hi ha unes xarxes que fan molt de mal a la xarxa.
I també hi ha unes xarxes de tornavisos
i puntes específiques que els trobareu per la xarxa,
que estan molt bé de preu,
que tenen una gran acceptació dintre del món del do-it-yourself
i dels makers, perquè són fantàstics.
I, a més, tenen puntes per obrir també
molts aparells electrònics que porten cargols especials
que són difícils de trobar.
De fet,
el que fan en aquesta pàgina és posar una puntuació a un telèfon
en concret si és difícil o no és difícil,
com la puntuació dels videojocs.
I, a més,
si és obert i deixen fer coses,
li posa més puntuació.
I què ha passat, Eli?
Parlem precisament avui d'iFixit,
perquè aquesta setmana el que han fet és obrir un Dualsense
al comandament de la PlayStation 5,
perquè a molts usuaris els fallen les palanques, precisament.
Dins s'han trobat que la palanca
la fabrica l'empresa Alps
i, segons la seva informació,
la durada dels potenciòmetres pot arribar a 2 milions de cicles
fent el moviment d'inclinació
i, fins a 500.000, el potenciòmetre.
El límit és que es produeixi al posar-lo.
Total,
que amb aquesta vida útil que està escrita pel mateix fabricant
els senyors i iFixit,
en fer d'una estimació de l'utilització d'aquests botons
premuts en un videojoc com el Call of Duty,
el Warzone,
i els surten 471 hores de joc.
I també hem vist que la pols del plàstic del mòdul
també pot fer que el comandament es faci malbé abans.
Aquest tema per a mi és absolutament apassionant,
perquè t'adones que la tecnologia,
com deia el Francesc, com més oberta millor,
i és fantàstic conèixer gent d'iFixit
que fa coses meravelloses com aquesta.
I això d'aquests tornavisos
és per tenir-los a casa, Albert?
15 cèntims l'hora.
He fet el càlcul ara,
i si això es compleix,
jugar amb el comandament de la PlayStation 5,
el DualSense,
et costa fins que es trenca 15 cèntims l'hora.
A tu no t'ha passat encara? Encara et funciona?
Encara em funciona, he jugat, però no tant.
Molt bé.
I escolta'm,
Francesc, ràpidament, aquesta setmana també m'has donat
una notícia ben curiosa,
i és que està relacionat amb un còmic importantíssim
i una empresa que em pensava que ja no existia
i que es diu Herbe.
Sí, no sé si realment són Herbe,
la que tu i jo coneixem com la Herbe dels vuitanta,
o si són uns altres que fan servir aquest nom.
Sembla que és una companyia de les Illes,
de les Illes Canàries,
i de tenir-hi a fer per allà.
I el que estan fent és un Kickstarter,
a nomar un crowdfunding,
per poder publicar.
És molt, molt interessant.
Han engegat un Kickstarter
per poder portar un joc de Mortadelo i Filemón,
una aventura gràfica de Mortadelo i Filemón,
que ja es va publicar en PC en l'any 98,
que està basada en el còmic d'El Sulfato Atómico,
un dels còmics de finals dels 60,
dels més llegenderis d'aquest duo de la tia,
d'investigadors de la tia.
I atenció,
perquè el que es vol fer és portar-lo a Dreamcast.
Què dius?
Ostres!
No sé, haurem vist l'oportunitat de negoci per fer això,
perquè el Kickstarter era per 1.200 euros,
ja els han aconseguit,
amb molt poca gent, però ja els han arribat a aconseguir.
I, de fet, pots demanar el joc per PC,
per exemple, per 5 euros, vull dir que...
Avui en dia el joc el trobes a la plataforma Steam per PC,
i si participes en el seu crowdfunding,
doncs pots tenir el joc en versió digital,
pots aconseguir, segons quin pack,
aquest joc i, a més, els altres jocs per PC,
doncs també els pots aconseguir,
en pack d'hora, amb codi de descargat,
i si ens sembla que si vols l'edició física per Dreamcast,
l'aportació que has de fer ha de començar cap als 45 euros,
em sembla, eh?
Tampoc no està malament per tenir un joc de Dreamcast nou,
si ets fan de la Dreamcast i si ets fan del Mortadó i Filamont.
Tu te l'has comprat?
Jo m'ho estic pensant.
Tenim encara temps fins a mitjans d'abril.
Jo m'ho estic pensant molt, eh?
Molt bé, molt bé.
Generació digital.
Te doy la bienvenida.
Chicos, haz el sitio junto al fuego.
En els seus 30 anys de vida,
la companyia nord-americana Blizzard
s'ha convertit en un dels grans referents
del món del videojoc.
Som davant d'una empresa amb pocs jocs,
però tots ells s'han convertit en èxits sonats
en cadascun dels seus gèneres.
World of Warcraft, Overwatch, Diablo...
Poques marques han arribat tan lluny,
però segueix el Blizzard d'avui tan en forma com fa uns anys?
I per contestar aquesta pregunta,
recorrem una vegada més al nostre garrer preferit del món WoW,
en Montforte, o, més ben dit,
aquí darrere d'aquest mític personatge
del generació digital, l'Albert García.
Sí, perquè, Albert, recorrem a tu...
Primer perquè ens parlis de Blizzard
i perquè ens parlis també de la convenció anual
d'aquesta companyia, la BlizzCon,
que va tenir joc aquest cap de setmana.
Com va anar?
Doncs, com bé dieu, va tenir joc aquest cap de setmana,
del divendres passat al diumenge.
Com sempre, la BlizzCon són tres dies al voltant.
Més que una conferència, és una convenció.
És una convenció, una convenció de fans
de la companyia, aquesta nord-americana,
que, com heu dit, és tan important,
amb jocs com World of Warcraft, Diablo o Overwatch.
Era la primera ocasió, en els 30 anys de la companyia,
i en els 15 que fan la BlizzCon,
que es feia totalment de forma on-line,
òbviament, per motius que coneixem tots.
I tant.
Recordem que el generació digital va poder estar fa uns anys
a la BlizzCon del 2018, a Califòrnia.
Vam poder fer la cobertura d'aquell esdeveniment in situ.
Va estar bastant interessant.
A continuació, us farem una mica un repàs
del que va donar a si aquesta edició,
que es va estar molt centrada en els 30 anys de Blizzard,
l'empresa de World of Warcraft.
Vam tenir la sort també d'entrevistar
els dos màxims responsables de la companyia
en un article que publicaré d'aquí uns dies,
però avui ja començarem a sentir
algunes coses de les quals ens van dir.
La veurem escrita a l'avantguàrdia, no?
La veurem escrita a la web de l'avantguàrdia, això mateix.
I avui sentirem en primícia
algunes coses que ens van dir.
Per començar, 30 aniversari de Blizzard.
Vaig voler preguntar, per exemple,
a una de les dues persones, l'Ale Natham,
que és un dels fundadors de Blizzard,
quin és el seu moment preferit
en els 30 anys de la companyia.
I ell em va parlar quan encara World of Warcraft 1,
encara no havia sortit,
i va poder jugar per primera vegada online
amb una altra persona,
aquesta va ser la seva reacció.
Vaig començar a jugar al primer World of Warcraft
que en aquell moment estava en desenvolupament
ni tan sols estava acabat,
i va ser la primera vegada en la meva carrera,
en la meva vida, que en començar a jugar
em vaig adonar que en la foscor
hi havia un altre ésser humà que venia a atacar-me.
Vaig tenir com un flash,
aquesta estranya sensació de tenir por i emoció al mateix temps,
va ser la primera vegada que vaig jugar
a un joc en temps real
contra una altra persona,
i això ho va canviar tot.
És boníssim, no?, perquè el primer World of Warcraft,
aquell joc d'estratègia mític
de començaments dels 90,
quan els orcs contra els humans,
i un dels seus creadors va fer la primera partida online.
Brutal.
Vaig preguntar també a l'actual CEO de Blizzard,
que és en J. Allen Brack,
antic màxim responsable de World of Warcraft,
quin havia sigut el seu record
en aquestes tres dècades de la companyia.
Crec que el llançament de Burning Crusade
va ser un gran moment perquè va ser
la primera expansió de World of Warcraft.
Et portava a un nou món molt diferent,
als regnes de l'est de Kalimdor
que la gent havia explorat en el joc original.
Van introduir moltes coses al joc
que, passat el temps, s'han mantingut,
fins i tot 15 anys després,
com les mesmorres heroiques.
Molt bé.
L'expansió de Burning Crusade,
la primera de World of Warcraft,
va tenir molt protagonisme dintre d'aquesta conferència
de la BlizzCon d'aquest any,
com veurem ara en el repàs de les novetats.
Fetes les presentacions
i comentat el 30 aniversari,
en reme matèria,
qui van ser els principals anuncis de la BlizzCon?
Us faig una mica un resum del principal.
Per començar, es va anunciar
la remasterització del clàssic Diablo II,
20 anys després torna un dels jocs més coneguts de Blizzard,
Diablo II, Diablo II Resurrected.
He vist les imatges,
de fet les podem veure
tant i tant a les pantalles de Twitch
del nostre Video World.
És un canvi sutil, fins i tot.
Passa de 2D a 3D.
És el mateix joc?
Sí, però la perspectiva és la mateixa.
Ja està fixada una mica, però sí.
S'ha volgut respectar bastant l'essència original.
Després, una nova classe,
la picarà per al Diablo IV,
que encara no té data de llançament.
Es va anunciar també la primera gran actualització
per World of Warcraft Shadowlands,
que és l'última expansió.
Això la gent que segueix aquest videojoc
ja ho tindrà molt per la mà.
Es va anunciar el retorn de Burning Crusade.
Ara ens deia l'actual CEO de Blizzard,
que era el seu moment més destacat
en aquesta gran expansió.
Es podrà tornar a jugar
a World of Warcraft Burning Crusade
com quan es jugava fa 15 anys.
Es tornarà a llançar la versió clàssica
d'aquest joc d'Arcade Online.
Després es va anunciar, pel 30 d'aniversari,
un joc que es diu Blizzard Arcade Collection,
que són tres jocs clàssics de Blizzard.
No sé què té a veure amb l'Arcade,
perquè cap d'ells va sortir en versió Arcade.
Pot ser que siguin versions una mica més fàcils?
Estan actualitzades.
Aquests jocs són els de los Vikings.
Són el Rock and Roll Racing,
un joc de cotxes amb música rock molt guai,
i també el Blackthorn,
un joc tipus flashback
amb un personatge com futurista molt interessant.
I, finalment, una nova expansió del Hearthstone.
Aquestes es van ser les principals novetats de la BlizzCon.
Quedeu-vos amb aquesta música,
perquè després l'escoltareu
en altres formes tocades.
Ai, ai, ai...
A mi m'encanta Blizzard, no sé si es nota,
però és una companyia que sento com a casa
amb els seus videojocs, m'agrada moltíssim.
M'agrada molt seguir l'actualitat d'aquesta empresa.
Però jo després d'aquesta conferència,
d'aquesta cerimònia inaugural,
la vaig aconseguir aquest dissabte a les 11 de la nit,
no passa res, aquí estic a tope des de casa meva,
vaig veure una cosa.
Blizzard aquest any s'està sustentant molt amb el passat
i aporta poques coses noves.
És tot celebrar el passat, celebrar el passat, celebrar el passat.
Precisament sobre això vaig preguntar,
a l'Hallen Adham, si això havia estat planificat,
o què, què ha passat amb tanta explotació del passat?
Part d'això va ser accidental i part estava preparat.
El gran tema d'aquest any
eren els 30 anys de la companyia
i, com a tal, hem posat el focus
a mostrar i honorar aquest passat.
Però hi ha molts jocs en desenvolupament ara mateix a Blizzard.
Alguns ja els hem anunciat,
com Overwatch 2 o Diablo 4,
però també tenim altres jocs molt interessants
per ordinador i mòbil,
que encara no hem parlat
perquè encara no estem preparats per fer-ho.
Clàssic, no? No podem parlar, no podem parlar.
Diuen que tenen jocs en desenvolupament.
A mi m'ha semblat que Blizzard
ha fet una conferència
que si ets molt fan t'agradarà,
però si no ets fan diràs que sempre esteu fotent el mateix.
A mi això no em va acabar d'agradar.
Curiositat, quants treballadors té Blizzard?
És una cosa que jo no sabia en tot el món.
Unes 4.000 persones,
comptant totes les divisions regionals, marketing...
Déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do, però hòstia, és que...
No, no, déu-n'hi-do, que tan poca gent...
Jo considero que és poc per tenir un joc com World of Warcraft,
que és el món online més potent de tots.
Però això seria de veure també les empreses externes
qui treballen amb ells, no ho sé,
no sé què estic dient ara perquè no ho sé,
però n'hi ha prou amb aquests 4.000, no ho sé.
És un univers virtual.
Acabem amb la música d'un joc que va estar absent a la cerimònia.
És la banda sonora de l'Overwatch, que va ser el gran absent
en la cerimònia, en la conferència, per així dir-ho.
Tot i que el joc, en la segona part, està anunciada.
Encara no sabem quan sortirà.
Durant els dies de la conferència,
es van anunciar novetats de l'Overwatch 2,
un nou personatge, nous escenaris a Roma i Nova York,
missions en solitari.
Però, més enllà de les novetats,
per acabar aquest repàs, jo, com sempre,
he de dir-vos que no és un joc,
sinó que és un joc,
és un joc, és un joc, és un joc, és un joc,
és un joc, és un joc, és un joc, és un joc,
i, com sempre, ja sabeu que m'agrada aprofitar
les ocasions d'entrevista per preguntar ja...
Per pujar una mica, sí. Per pujar contra les cordes de la gent.
Recordareu, fa qüestió d'un any i mig,
Blizzard va haver una polèmica molt gran,
una gran controvèrsia, perquè un jugador
va mostrar-se a favor de les protestes de Hong Kong
de l'any 2019, i el van expulsar.
El van expulsar.
Cosa que, ostres, no pots expressar la teva opinió
dintre d'un vídeo i xoc.
Vaig preguntar-los, passat un any i mig,
Jota, en Jalen Brack, el CEO de Blizzard,
s'hi han après alguna cosa.
Una de les coses que no estava establerta
és una cosa que els esports tradicionals
tenen per a aquest tipus de situacions,
i que és una persona que és responsable
de representar el jugador.
Tenir una persona amb aquesta tasca
assignada de representar el jugador
ens força a pausar, a anar lents
i a ser més considerats.
És una lliçó que hem après
dels esports professionals.
I, escolta, en quines conclusions
et quedes en tota aquesta presentació?
La meva... Dos conceptes.
Per una banda, certa irrellevància
de Blizzard actualment en el món del vídeo i xoc
comparada amb Riot Games.
La paraula és una certa irrellevància
malgrat la gran importància que van tenir.
I l'altre titular és l'honor
que fan al seu passat.
Realment honoren molt el seu passat.
També està bé per als fans més clàssics,
perquè, per exemple,
caldria fer alguna cosa per sortir d'aquesta situació
una mica d'entrada en la irrellevància.
I el seu gran rival, Riot Games,
està passant-li la mà per la cara una mica.
Continuem al Generació Digital.
Continuem a twitch.tv barra Generació Digital.
Francesc, si hi ha qualsevol cosa,
després ens ho comentes.
Bona nit.
Som molts jugadors als Jocs World of Warcraft.
Sabem que hi ha molts orients que sí.
Més fans del Diablo, estic veient perquè.
En Roger Valdomà inclús s'emociona
a sentir parada de The Lost Vikings.
Mira.
Doncs canviant de tema,
perquè des de fa anys la potència
dels equips casolans ha fet que els videojocs
s'hi juguin preferentment a casa.
Lluny queda ja l'era d'aurada del Salon Recreatius,
però de tant en tant algunes tendències
fan reviure els locals de joc en grup,
perquè la tecnologia que fan servir
no sigui prou apta per portar-la dintre de casa.
Va passar als anys 2000
amb les cibersalons,
on es jugava en línia al Quake Arena,
per exemple, i als primers Counter-Strikes.
I anys més recents
està passant amb els salons de realitat virtual.
Iziro Latency és una empresa australiana
d'experiències VR nascuda d'un crowdfunding
amb més de 50 centres al món.
I que des del 2016,
juny amb Climbing Planet
gestiona 14 centres d'oci entre Espanya i Portugal,
per on ja han passat més de 100.000 persones.
I, a més, en el programa,
les experiències de VR ens encanten,
tots recordem aquella visita a Red Helmet,
com ens ho hem passat tots de bé.
Molt bé.
Anem parlant del programa,
les hem viscut en primera persona
i ens ho hem passat de conya.
Potser en un temps de confinament
semblaria una bona opció per sentir
que estàs en un lloc totalment llunyà,
però en què es diferencia Zero Latency d'altres?
Hem parlat amb el Nacho Alvarez,
director de desenvolupament de negoci
per Europa i Amèrica Llatina de Zero Latency
i hem descobert coses molt interessants.
Primer, els equips.
Són sistemes autònoms sense cables
per poder-nos moure amb llibertat,
però estan dissenyats, atenció, per HP,
un bon nom, i Valve.
I Microsoft han tingut bastant a veure
amb el disseny de les ulleres.
HP, Valve i Microsoft.
Sí, un trio bastant potent.
Les ulleres ofereixen una resolució
i porten fins a quatre càmeres
per poder detectar perfectament a on estàs,
tenir una millor geolocalització
tant del teu cos com de la postura
de la visió del cap,
i, a més, no necessitar,
si ho comparem amb les Acte Serive,
que són més pel menjador de casa,
sense la necessitat de disposar de sensors externs
que t'ajudin el sistema a localitzar-te tu.
Gràcies a aquestes quatre càmeres,
estàs molt més situat dins el món virtual.
I això què vol dir?
Suposo que deu anar més ràpid,
no? El tema?
Simplement que necessites menys aparells
i, a més, la teva posició sempre queda molt més ben registrada.
Pensem que estem parlant d'experiences en grup,
no vols anar-te xocant amb nosaltres.
Així que està bé que estiguis ben situat dins el món virtual.
La motxilla on portem l'equip,
jo recordo aquella vegada que vam anar
i era un PC de gaming,
que el portàvem amb una motxilleta.
Aquí, en canvi, sembla que ja és un aparell
que està dissenyat per ser portat a l'esquena.
Això significa que els connectors estan col·locats
i que ara molt menys es puguin connectar
amb tota la resta de l'equip.
I, a més, doncs, bueno, tenen millor rendiment,
millor localització dels connectors i els cables
i millor pes, i això sempre és un avantatge
per nosaltres quan juguem.
I de salons de Zero Latency n'hi ha a Barcelona,
al centre comercial SOM Multispai,
a Terrassa, també, al Parvallès.
Quan nosaltres vam anar amb la gent de Red Helmet,
recordo que érem els baixos d'un edifici,
però Zero Latency té espais de fins, dius,
200 metres quadrats.
Per què tan gran?
Perquè tenen uns espais molt i molt grans.
Per què? Perquè les seves experiències
estan pensades per a jugar en grup fins a vuit jugadors.
Algunes són per dos,
perquè són un contra una altra,
algunes són per fer algunes missions,
per tant, pots començar des d'un jugador fins a vuit.
Però fins a vuit persones poden jugar a la vegada.
I, a més, diguem-ne que aquest espai tan gran
possibilita que et puguis desplaçar.
Nosaltres, quan vam estar fent aquesta experiència,
a Red Helmet, que va ser genial,
ens desplaçàvem molt poc.
Ens podíem moure,
però no moure en un espai molt petit.
Era molt xula, ens desplaçàvem poc,
i a més ens vam haver de dividir en dos equips.
Tot i ser molt xula, eh?
Però això de ser vuit és bona cosa.
De tal com estàvem en l'espai...
De fet, el joc estava dissenyat perquè no tenia
molt de sentit moure, perquè no tenies un espai on moure.
En canvi, sí, ens porten un espai
que ens permet moure'ns i moure'ns molt.
I, a més, utilitzen algunes tècniques
i alguns trucs digitals.
Per exemple, en com des de veure un espai vuit,
el que estem veient és un espai estret.
Per tant, nosaltres ja ens confinem en un espai petit,
però ens permet avançar.
I fent girar els mapes dins els cascs,
nosaltres podem passar moltes vegades pel mateix lloc
pensant que estem avançant per llocs diferents.
Amb la sensació que estem en un espai molt gran
i fent alguna missió que depèn molt més
del que nosaltres fem, arribem o ens movem,
doncs també és bastant més interessant.
Això fa el que estàs explicant és allò que quan et treus
les ulleres, la Heli està aquí, però perdona,
si estaves allà.
Això no divertit, és el que et deu mirar jugant,
si algú pot, perquè ha de ser molt divertit.
Ara voldria fer un incís.
Les sales d'hirolàtica, a més, segueixen obertes,
malgrat la pandèmia.
El Nacho Álvarez ens diu com es pot fer que un joc com aquest
sigui segur en les situacions actuals.
Con la llegada del Covid,
hemos incrementado las medidas de seguridad.
Hemos reforzado mucho los protocolos de limpieza
de mochilas, visores y armas,
que ya por sí eran estrictos
y habían sido diseñados en Australia.
Y también hemos implementado medidas técnicas
para garantizar la distancia de seguridad.
Hemos incluido radares de proximidad
dentro del juego, que alertan a los jugadores
cuando se aproximan más de lo de vida entre ellos.
Això és el que abans comentaven,
que gràcies a les quatre càmeres saben perfectament on estàs.
I una de les coses que possibilita,
no sé si els que recordeu l'acte C-vibe,
sabreu que si t'acostes massa a una paret
o surts de l'àrea de joc,
es perd la visió i veus el món real per dir
com que t'estàs allunyat, no et trobessis amb la taula del menjador.
Doncs aquí passa una miqueta el mateix.
Han pogut fer que quan noten que dos jugadors
estan massa a prop,
hi ha un avís per tal que us se separeu
i inclús dins del món virtual
intenteu mantenir la distància de seguretat
i el joc sigui segur.
Quins són els jocs amb els quals podem jugar?
Doncs mira, els jocs tenen moltes opcions diferents.
Ja des del combat entre equips de jugadors
uns contra els altres, com el de Soul Riders,
jocs de supervivència contra hordes de zombis,
que sembla que és una mena de preferit
de les experiències en realitat virtual.
En tenen un que es diu Outbreak Origins
i en tenen un altre més.
I els jocs tenen en aquests moments
les imatges de la pantalla.
Exacte, són les sensacions que estàs movent
per tot un estació especial,
passant per diversos nivells, etc.
I a més, si no sou massa fans de la violència
i d'haver-vos dut a passar bé a força de disparatrets,
hi ha una experiència que és l'Engineerium,
on hi ha una mena de món de plataformes
on la gravetat fa una miqueta de les seves
i hem d'anar descobrint els misteris
d'aquest món de plataformes i la seva sortida.
Està bé.
És una experiència que potser, mira,
per portar a nens més petits o persones
que no vulguin estar disparant monstres i zombis,
sempre és més agradable.
En Natxolbre també ens explica d'on surten els seus jocs
i, a més, ens es veurà una narratat
que es veurà ben aviat.
Far Cry està basada
en la mítica saga de videojocs
dels estudis franceses Ubisoft
i la veritat és que esperàvem que
aquest joc, aquesta experiència canviés
la forma en què es percebés la realitat virtual
i la llevé a un altre nivell.
Realment, la sensació d'immersió és molt gran
en aquestes experiències.
S'ha avançat molt des de les primeres còcoles
al curs fins ara, no?
Sí, aquestes petites experiències d'immersió que veia
em semblaven tan genials.
I ara ja podem veure aquí, no?
Aquestes experiències immersives d'acció
on l'aspecte visual és brutal.
Però totes les coses avancen
i vaig voler preguntar-li a ell,
que realment és expert i està ficat
en el negoci,
què és el que podem esperar de la realitat virtual
dintre d'uns quants anys.
És difícil dir-ho, perquè l'evolució
de la realitat virtual és exponencial
en aquests moments.
El futur o cercà no passa per visors i cables
sin grandes ordenadors,
per espais més grans i per la immersió absoluta
utilitzant totes les tecnologies
de les que es disposa en cada moment.
El que es podria dir és que el futur
que ens mostra Spielberg en Ready Player One
està més tancat que mai,
almenys en quant a la capacitat
d'aquesta tecnologia de realitat virtual.
Doncs recordem que si voleu gaudir
de l'experiència dels Jocs VR de Zero Latency
jo ho faré.
Hi ha dos centres a Catalunya,
al Parc Vallès i a Barcelona.
Al centre comercial som multiespai.
Us volia preguntar,
tots tenim moltes ganes d'anar a sopar,
a festes, a ballar,
anar al teatre, etc.
Però aquest també pot ser una bona opció
de passar-s'ho bé?
Potser fins i tot és una opció més segura
pel que ha explicat el francès.
Igual sí que anar a sopar en un lloc on hi ha molta gent,
encara potser no, però en aquests espais tan controlats
i segur que t'ho passes molt bé.
Tu tens ulleres de realitat virtual a l'Albert?
Sí.
I no tens aquestes de PC connectades.
Per cert, s'ha anunciat aquesta setmana
la nova versió per PlayStation 5
que sortirà el 2022.
Exacte, és que ho comentàvem l'altre dia
al Telegram del Generació Digital
que no deien res i que la PlayStation 5
no havia apostat i el mateix dia
o el dia següent ho comentàvem.
Jo tinc una visió absoluta.
Per cert, a banda del Far Cry,
també estan anant a Zero Latency
el joc de realitat virtual de Prince of Persia.
És un joc que comença amb grans llicències
a tirar cap a aquestes experiències.
Si hi ha un vídeo que a un torno de tant en tant
és el Crazy Taxi de Sega,
és un joc que a mi m'apassiona.
És una aventura boja, impossible,
on havíem d'agafar i portar clients a destinació
en un taxi i fer-ho a tota velocitat
i intentar-ho fer pel camí més curt.
Aquesta setmana ha aparegut Taxi Chaos,
un vídeojoc totalment inspirat en l'original
i ara ho fa per Xbox, PlayStation 4
i per la Nintendo Switch,
gràcies a un estudi dels Països Baixos
especialitzat en vídeojocs de curses de cotxes.
Recordeu com començava el joc?
Començava així.
Crazy Taxi!
A més, fer-ho així al coll
jo crec que se'l va destrossar aquell dia el locutor.
Però que començaves el joc
i ja...
Era impressionant, perquè a més apuraves
fins per deixar el client a la puta.
I la vegada,
el que et suria a passar era que et passaves de llarg,
a la zona i anaves tornant darrere.
A mi m'agradava quan saltaves
i les persones que portaves, en comptes d'estar collonides
per la teva conducció,
cada cop que saltaves anaves llançant diners.
I la música del joc també era fonamental,
que eren les músiques d'Offspring.
Mira, l'escoltarem al final del programa.
Al final del programa escoltarem la banda sonora original.
I va passar una de les coses que va despassar amb els videojocs,
es van treure versions a posteriori
que no van poder portar aquesta música
perquè havien caducat els drets.
I ja no era el mateix.
No era el mateix, no.
Aquesta setmana també ha aparegut
Persona 5 Strikers,
un crossover entre personatges de dos videojocs,
el Destiny Warriors i Persona,
i és la continuació directa també de Persona 5.
Persona 5 Strikers està disponible
des d'aquesta setmana per PlayStation 4,
Nintendo Switch i Steam.
És molt curiós pel que a mi em sembla en castellà.
Quan veig Persona, dic Persona.
Persona, Persona.
Em surt així.
Francesc, aquest és un d'aquells títols que arriben.
Aquest ha arribat un any més tard.
Però aquí té els seus clients.
Sí, són d'aquells jocs que a vegades no tenen relis oficial,
però a través dels grups de fandom,
de la importació,
tenen una comunitat molt gran en el mercat occidental.
Així que sempre que arriba ja per fi
una de les versions que tenen,
una de les versions traduïda
o almenys adaptada al nostre mercat,
llançada oficialment sempre és una alegria
i es troba ja en una gran base feta.
Doncs això que escoltem és un altre videojoc
que també apareix aquesta setmana.
És per PC.
De fet, ja el podem trobar en accés anticipat,
si haguessin volgut.
Apareix ara de forma oficial.
Es diu Curse of Dead Gods.
És un joc que es fa amb relíquies,
malediccions, sales,
trampes i combats.
És un joc que ha estat molt de temps
en accés anticipat i diuen
que els jugadors que ho han comprat
han parlat molt amb l'empresa
perquè fessin el joc una miqueta a mida.
I això es fa molt darrerament, també.
Sí, no?
Les versions aquestes que surten early access
són la gràcia d'això.
Sembla que agafa una mica el relleu de l'Hades,
que va ser un joc molt popular l'any passat.
És un joc de tipus de mecànica molt similar.
I aquests dies han sortit les primeres crítiques
i el deixen molt bé, aquest Curse of Dead Gods.
Sí, sí.
De fet, és veritat que si te'n vas a Steam
és molt favorable.
On el trobem?
Doncs ara Curse of Dead Gods ha aparegut per PC,
per PlayStation 4 i Nintendo Switch i Xbox.
Generació digital.
Francesc no para d'escriure a Twitch.
Tot bé, Francesc?
Sí, i tant.
Ens demanen, Albert, no sé si ho sabràs tu,
si el doblatge del Diablo 2 Remastered
serà el mateix que el de l'original o no.
No ho sé, potser van anunciar aquests dies,
però hauria de ser.
De carcaïna ha de sonar igual, per favor.
Han de ser les mateixes veus, per favor.
Això és el que preocupava algú.
Després també ens deien que estaria molt bé
que el Videoball mostrés el que estem parlant en el moment
en què estem parlant.
Cada setmana ens demanen un pas més.
Al final ens demanen que fem el programa de tele
i que ens demanem que fóssim unes hores de treball.
Sí, sí, sí.
Ja ho farem, però a poc a poc.
Sàpiga que ens ho fem tot nosaltres.
Vigili'n amb el que demanen.
Ja els he dit que abans sí que ho fèiem,
però ara en una situació actual no podem estar entrant
ni sortint de l'estudi com fèiem abans.
Twitch, la plataforma de streaming, ha rebut també aquesta setmana
una a la freda i una a la calenta.
La calenta.
Les dades de Twitch no paren de pujar.
Aquest gener de 2021 acaba de fer el seu rècord d'hores vistes.
Aquesta setmana el grup de música metàl·lica va fer un directe
tocant temes seus, seus propis,
durant la BlizzCon Online per Twitch,
que ha comentat l'Albert García.
I la plataforma, Twitch, els va tallar l'àudio per drets d'autor
de la seva pròpia cançó.
I els va substituir per música de sensor.
Sí, sí, però això, Albert, em vas dir que tu ho vas veure per YouTube
i no va passar, eh?
Sí, a YouTube no passava, se sentia la música metàl·lica,
però he sentit l'àudio aquest de música de sensor i és demencial,
però és que és molt fort, eh?
Sí, sí, realment.
Per parlar del creixement exponencial de Twitch,
la Gina Tost ha entrevistat la comunicadora Lara Esmirnova.
Ei, murillistes i equip GD.
Perdoneu-me l'expressió, però sabeu a qui li va anar molt bé
la pandèmia i el confinament?
A Twitch.
Mireu, a nivell d'audiència va passar de 1,64 milions d'usuaris
al març a 2,49 milions d'usuaris a l'abril.
És a dir, va gairebé duplicar l'audiència en menys d'un mes.
Evidentment, el rei segueix a ser els videojocs,
que segueixen formant part del 90% dels continguts.
Els que no estan tan contents són els mitjans tradicionals
que veuen en Twitch i en YouTube Gaming
i en totes aquestes plataformes una competència.
Alguns simplement reneguen completament de les plataformes
i d'altres els estan integrant a dins dels seus propis continguts.
El que ens sap molt de streaming, de videojocs, de e-sports
i de tota aquesta mandanga és la comunicadora Lara Esmirnova,
que a més es dedica als continguts d'una plataforma
que es diu Squarebox.
El primer que li he preguntat és si ha canviat la tendència
d'aquest any respecte a l'any passat
amb els videojocs que s'hi veuen.
Sí, yo creo que los juegos que se muestran en destacados
y en general la tendencia de consumo en Twitch
está cambiando bastante este año,
básicamente porque como ha entrado esta audiencia masiva
Evidentment els streamers juguen la carta de jugar a videojocs
que siguin interessants pels seus espectadors,
però, i els desenvolupadors, creen videojocs pensant en Twitch?
Creo que los desarrolladores sí que están haciendo sus juegos
pensando en el streaming, porque al final si lo empieza a ver
un montón de gente como la Monjas,
pues se convierten todo en un exitazo de ventas.
Y hemos visto precisamente este tipo de juegos,
pero también hay una cosa muy curiosa
y es que han cambiado los hábitos de consumo,
igual que este tipo de juegos se han visto superimpulsados,
también ha pasado que viejos títulos,
como Rust, del que nadie ya se acordaba,
han tenido su segunda edad dorada
porque básicamente los streamers lo han rescatado
porque es fácil y divertido crear contenidos con ellos.
De quina manera entrenen els mitjans tradicionals a la plataforma?
Sí, los creadores de contenidos se están adaptando,
por ejemplo, programas muy míticos de eSports,
porque los eSports maníacos han creado su parrilla de contenido
con 12 horas, diversificando el contenido a lo largo del día,
también con contenidos más mainstream, de noticias,
de videojuegos, de entrevistas...
Y bueno, estamos viendo que es una tendencia bastante clara
el intentar captar a esa audiencia mainstream que ha venido.
También otros muchos están viendo la necesidad de meterse en Twitch,
porque es donde pueden enganchar a este público
que de otra forma no pueden conectar con ellos,
y hay muchos partidos políticos, como Mass Madrid,
que se hicieron su canal de Twitch en diciembre,
o, por ejemplo, medios tradicionales, como La Liga,
que también está haciendo su contenido en Twitch,
o incluso el canal de televisión Gold TV.
Sobretodo estamos viendo que el deporte está viendo un filón
en crear contenido también en Twitch.
Moltes gràcies, Ana Lara.
I vosaltres, equip GD i murillistes,
hi ha algun videojoc o algun canal que abans vèieu carenó
del 2021?
Jo continuo veient el Borja Zazo.
Borja Zazo és el canal que hi vaig quedar divendres a la nit,
un noi que juga a l'iRacing, que és un simulador de cotxes
que ens ha acallauait aquí alguna vegada.
Mireu algun canal, en concret?
Jo estic enganxat a Chiclana & Friends.
Chiclana & Friends són el Pep Sánchez, el Javi Moya i el Juan Puy,
que són tres periodistes coneguts de videojocs,
i ho fan molt bé cada tarda.
Molt bé.
Molt bé, has col·laborat tu?
No, els conec i alguna vegada els he enviat algun vídeo.
Molt bé, doncs anem a una altra música relacionada
amb tot el tema que ha parlat avui l'Albert García.
I quina és la cançó que ens interpreta avui el Víctor Mame?
Doncs avui ell farà molt, molt, molt feliç a l'Albert García
i al seu, bé, al nostre personatge virtual Monforte.
És una peça ni menys ni menys que d'algú.
Hola, estimats amants de la música, el piano i els videojocs.
Jo soc el Víctor, Víctor Mame i les meves artes socials,
i avui us vinc a parlar de la música
de les tavernes d'Azerot del videojoc Wow!
Wall of Warcraft.
Aprofitant que avui estem parlant del 30 aniversari de Blizzard,
d'aquesta companyia amb jocs com Starcraft, Wall of Warcraft,
Overwatch, Hearthstone, doncs,
us vinc a parlar d'una de les cançons
de les tavernes d'Azerot, que són les tavernes
de dins el joc Wall of Warcraft, i d'un disc que va sortir el 2007,
recopilatori de totes les músiques d'aquestes tavernes,
que va ser composat per compositor David Arkenstone.
Tot i això, la cançó que us porto avui, la cançó de Lion's Pride,
va ser composada per un altre compositor, concretament
per Jason Hayes, que va ser qui va composar la cançó
en què Lion's Pride està basada i inspirada.
Una de les cançons antigues de les tavernes del Wow!
La cançó que acabem de tocar, Lion's Pride,
és la música que sona a la taverna de Goldshire.
Una sonoritat menor, una sonoritat que hauria de ser
relativament reflexiva, relativament nostàlgica,
però que no només és menor, sinó que és una modalitat dòrica.
És una modalitat que es diu dòrica, que és com una menor,
però té el sisè grau de l'escala, mig tot per sobre,
i fa que aquesta nota brilli especialment.
Ara tocaré l'escala menor.
Fixeu-vos que té un caràcter més aviat, tristot.
I ara tocaré la dòrica.
Fixeu-vos que hi ha una nota, concretament n'estic tocant,
fa sostingut menor, i fa sostingut dòric.
La nota a la sexta, al re, en la menor, és natural,
i en la dòrica és sostingut.
Aquesta nota fa que brilli molt, és una nota que li dona molta màgic,
que fa que soni d'aquest estil medieval, que fa que soni
un pèl més alegre del que hauria de ser una cançó amb menor.
I això és tot, espero que us hagi agradat aquesta cançó
amb aquest estil medieval, amb aquest estil de ball,
amb aquest estil alegre de les tavernes del WOW.
Teniu un disc sencer amb totes les músiques de les tavernes,
que es diu Taverns of Azeroth, que va sortir el 2007,
publicat per Blizzard, i res, qualsevol cosa podeu comentar-ho
i ens veiem la propera setmana.
Una salutació de part de Víctor Mame, que vagi molt bé,
i felicitats a Blizzard. Adéu!
Molt bé, t'ha agradat, Albert, no? Molt, molt.
De veritat, perquè ha triat la cançó que arriba al cor
dels fans de World of Warcraft, la taverna,
la primera taverna de les faccions de la lliança.
L'Albert de Satín que al Montforte tirava molt per la taverna.
T'estava molt bé allà dintre.
És un clàssic, i no només n'hi ha una, n'hi ha moltes.
És el que deia, hi ha llestes de reproducció
de les tavernes del WOW, i és d'aquestes llistes
que jo me la poso ja quan estic donant l'ordinador,
perquè no molesta i et fa sentir com bé.
Molt bé, Víctor Mame, gràcies per aquesta interpretació.
Podeu veure el vídeo, si aneu a YouTube.
De fet, no, a les cinc, l'he posat a les cinc, no sé per què.
Ens podeu veure un vídeo una miqueta més ampliat
del que ens ha explicat aquí.
Hi havia una mica de conya a Twitch.tv
a la regeneració digital amb les coses que podíem fer francès
mentre fèiem el programa, que no només havíem de...
Això que ha dit l'Eli de cada cop ens demana més coses,
doncs ens han començat a demanar que podíem posar més leds,
que podíem fer malabars, que a veure si ens posem uns puncos aquí
i una habitació una miqueta de gamers,
hi ha uns streamers professionals...
Ens podem instal·lar aquí, a viure...
Unes cadires d'aquestes de gamers, com les que vaig portar jo
a la presentadora de portatges, unes navaretes,
i ens quedem a viure aquí a l'estudi.
Veig que s'han animat molt, eh?
S'han venit d'arribar, un anime.
Doncs també hem passat coses al nostre Telegram, Eli.
Doncs sí, mira, en Serafí Lliteras ha obert el gran meló de l'Estàvia,
que hi ha moltes persones que estan a favor
i ell n'està molt content.
Com m'agrada el concepte d'Estàvia.
Avui he fet una partida a l'NBA 2021,
i unes quantes persones...
Hi ha unes quantes coses amb el grid.
Entrar, jugar, sortir, entrar, jugar, tancar, temps de càrrega breus,
absència d'actualitzacions quan inicies,
soroll inexistent i molt bona experiència de joc.
M'agrada tant que fins i tot crec que em compraré uns auriculars
i em tornaré a aficionar a jugar més sovint.
Mira, molt bé, la comoditat de poder jugar a qualsevol lloc
és molt important.
És un joc que, segons poder-t'hi posar, no es paga amb diners,
i a més a més diu que per ell és molt barat.
Molt bé.
De fet, aquesta setmana, no sé si fa uns dies,
hi ha hagut una sèrie de gent que els volen portar al jutjat
perquè l'experiència que tens en alguns jocs
no és la que ells han venut.
Sobretot, jo crec que passa, quan no pagues el pro,
que et quedes amb una resolució una mica més baixa.
Jo us he d'explicar que l'altre dia
estava jugant al Little Nights 1
i no podia jugar gaire bé,
perquè és un joc fosc,
i no sé si en aquell moment hi havia molt mala cobertura, però esclar.
La compressió devia fer uns artefactes allà molt bèstia.
Sí, sí, bastant horrorós.
Aquí també comentaven que sí, es pot jugar a qualsevol lloc,
però que hi hagi un bon internet, també.
És a dir, no en qualsevol internet.
No, no, això suposo que no.
Clar, a casa sí que tinc una potent,
però sobretot canvia també el tema del pagament.
El pagament, jo crec que et puja un esglau.
Sí.
L'altre debat que hi havia també era si passava com Netflix,
que quan tu canvies de país canvia també el catàleg.
Sí, jo no ho he provat.
Actualment no hem arribat a cap conclusió si ara passa,
però sí que és veritat que fa 3 o 4 anys a mi m'ha passat això,
d'anar-te'n a un altre país, com deia l'Albert Vius fins la mort,
que diu, funciona bé el Netflix a altres països,
però et canvia el catàleg.
I a més a més, és en alemany si estàs a Alemanya
i en francès estàs a França.
De fet, això és una de les coses que en teoria ha de canviar.
A través de noves normatives el que es vol fer
és que un producte digital que tu compres a l'Espai Europeu,
per exemple, pugui ser el mateix a tot arreu de l'Espai Europeu.
No et passi això, una cosa és que te'n vagis als Estats Units
o te'n vagis a Àsia, però que si tu tens un Netflix de França
i vens a Espanya, doncs puguis seguir veient el teu propi Netflix.
I actualment no passa ara, perquè sí que hi havia preguntes
de gent que diu que sí.
I això és un tema que s'ha enviat ja, potser és força recent,
perquè sé que hi ha directives a favor d'aquestes coses no passin.
I m'està dient que no ho sabem, si passa això?
Això m'està dient que no ho sé.
Sé que hi ha gent que ho ha provat i que podia accedir a jocs diferents,
però no sé de quina forma ho fan.
És una pregunta que està a l'aire, ja ho esbrinarem.
Molt bé, què més?
Doncs uients que comenten la promo i els continguts del programa d'avui,
com la Laura, que deia molt guai que parleu de Blizzard,
és el primer Warcraft, el primer, orcs versus humans,
crec que es deia, que era pirata,
i no sap ni d'on havia sortit,
però ell havia vist jugar el seu pare.
Molt bé.
I el Felip diu que... Imagina't.
No sé l'edat que té la Laura.
El Felip diu que va començar amb el Warcraft 2, una mica Starcraft,
i ara el Hearthstone, clar.
I el Pireta Kat diu que va començar Blizzard amb el Diablo 2
i després el Warcraft 3,
i d'allà el LoL gràcies al dota de mapes personalitzats.
Molt bé, i enllaçant amb l'esdeveniment que va passar fa uns dies
de l'arribada de la Perseverance a Mart,
una cosa que a mi m'ha flipat molt.
Em sembla que hi ha hagut algun uient que ens ha comentat alguna cosa.
Ens recomanen un podcast.
L'Ed Caballer diu...
Bueno, ens diu...
Sabíeu que a l'estació internacional hi ha la mateixa gravetat que a la Terra?
Diu que ha flipat molt amb el podcast d'avui de The Wild Project.
Diu que és d'un enginyer aeroespacial,
el Jorge Nicolás Álvarez, que treballa a la NASA,
i que si ens agrada aquest tema de Mart,
espai Qoets, espai NASA, etcètera,
que l'hem d'escortar.
A la Vina Barrete flipava bastant amb això de l'estació internacional,
que tingués la mateixa gravetat.
Deia que a ell li semblava que fa poc van fer un experiment amb bessons
i van demostrar les diferències,
però que de totes maneres escoltarà el podcast,
a veure si ho entén bé.
Jo també, perquè jo pensava que no ho teníem.
Deu haver-hi alguna zona de l'estació espacial
que deu tenir una força diferent.
En principi, quan tu veus treballant a l'estació internacional
els quatre o cinc que hi ha ara...
Se'ls veu normal.
No, se'ls veu que flotant.
Veu veure tot el tema de l'arribada del ròber a Mart?
Ho vau veure en directe?
No, en directe, no.
Però sí que el vaig veure.
Vaig veure els paracaigudes com s'obrien i com arribava,
i vam veure per mi anar d'un color,
vam veure des de qualsevol angle fantàstic.
I l'àudio també.
Hem pogut escoltar un vent, una espècie de vent,
que avui he escoltat també al Mitjans de Comunicació
que hi ha una imatge, des del ròber,
que quan s'obre el...
Ja m'ajudareu.
El paracaigudes.
Hi ha uns colors on hi ha un missatge.
Sembla ser.
I es veu que, ahir,
alguna persona va poder saber què és el que es diu,
no recordo la frase,
però ve a dir d'intentar fer coses,
no m'ho recordo,
però es veu que, ahir,
una persona va poder saber què és el que es diu,
no recordo la frase,
però ve a dir d'intentar fer coses el més gran possible.
És a dir, no et tallis a somiar.
Ara pensava que anaves a dir
que hi era un missatge pels marcians.
No, no, no.
Allò que tinc ganes, allà,
és de veure com els conspiranoics
agafaran aquestes imatges i començaran a demostrar
que en veritat estan aterrant una plaça de cambrils.
Sí, sí.
Perquè les ombres, allà al paracaigudes,
la reflexió d'allò,
no, no, a mi em va agradar molt,
em va recordar aquella vegada, no sé si ho recordeu,
d'aquella persona que es va tirar des de...
El Bongarden, no?
No sé com es deia, el personatge, vols dir?
Aquell que es va llançar des de les Tatòsferes.
Sí, sí.
Jo vaig llorar en directe a YouTube, vaig al·lucinar absolutament.
Vull dir que, no sé, això té com...
no sé, és com millor, no?,
tirar-se, que també està bé, no?, tirar-se, dius...
Bueno, va haver-hi un moment que, com que em donava voltes,
que dic, bueno, aquest no arriba, eh.
No, no, jo no entenc com hi ha gent que es prepara,
és que jo... Ah, per anar a Mart.
Sí. No hi aniries, eh. No, no, tindria tanta por.
A més, és que no és tornar, no pots tornar.
No, és que no tornes, però és que potser no arribes, tampoc.
És que no sé, jo ho trobo molt perillós, encara.
Sí, sí, sí.
Però bé, a mi m'agradaria, eh. Sí?
Però tornant. Tornant, clar.
I tornant ràpid, eh. Encara en dia, sí.
Exacte, exacte.
L'Ed Caballé ens recomana el podcast, diu que està molt bé.
Sí? Ah, doncs ho farem i ho escoltarem
i aprendrem segur molt més, evidentment.
Doncs estem arribant al final del programa.
Si esteu mirant el twitch.tv barra generació digital,
ara farem una incursió, farem un rait que ens agrada molt,
a veure qui li toca avui.
Eli, Francesc, Albert,
moltes gràcies per participar d'aquesta edició d'avui
i venir al programa. Gràcies a tu.
Gràcies. El control tècnic en Dani Giménez,
assessorament lingüístic a l'Anna Llubet,
pot seguir-nos al Telegram, a Twitter, a Facebook,
a Twitch, a Instagram,
també i cat.cat barra GD,
i també per YouTube.
Veiem que passeu un bon cap de setmana,
que tingueu temps per jugar a videojocs,
i aquesta setmana marxem, ho dèiem abans,
amb la peça All I Want, del 97, Dove's Pink,
i que era la banda sonora del Crazy Taxi.
Amb aquesta música conduïes els taxis
i, evidentment, no ho podies fer a poc a poc.
Adéu-siau i molt bona ràdio.
I'm sick of not living to stay alive.
Leave me alone. I feel a lot.
I don't wanna be controlled.
It's all I want.
It's all I want.
It's all I want.
It's all I want.
Yeah, yeah, yeah, yeah, yeah.
How many times is it gonna take
till someone around you hears what you say?
You tried being cool.
You played by the rules.
Now it's that you're gonna try.
Back off your rules. Back off your jocs.
I'm sick of not living to stay alive.
Leave me alone. I feel a lot.
I don't wanna be controlled.
It's all I want.
It's all I want.
It's all I want.
It's all I want.
I said it before. I said it again.
If you can just listen, it might make sense.
So back off your rules. Back off your jocs.
I'm sick of not living to stay alive.
Leave me alone. I feel a lot.
I just don't wanna be controlled.
It's all I want.
It's all I want.
It's all I want.
Yeah, yeah, yeah, yeah, yeah.