Bona nit, passen 7 minuts de la una de la matinada.
Aquest és el programa número 557 del Generació Digital.
Elisabet Sánchez, Ginatós, Francesca V. Blasco i Estar,
molt bona matinada. Bona matinada.
Setmana amb la qual va aparèixer un senyor
que va dir que ell era en Satoshi Nakamoto
i que ho demostraria donant unes claus que ell només podia saber,
però ara resulta que dos dies després o tres s'ha fet enrere
dient que no pot donar aquestes claus.
Oh... No se'n recorda, oi, senyor?
No us fieu de mi, doncs ara no us dono les claus.
Recuperar Pasqual.
És el mateix de jo sóc espartaco. Jo també, igual que la pel·lícula.
Jo sóc Anastasia Romanoff. Sí, senyora?
Em va sorprendre molt la notícia, em va sorprendre...
Bé, de fet, ja feia dies que aquest senyor havia estat investigat
en algun lloc on treballava, etcètera, etcètera,
i aquestes declaracions a la BBC,
i realment, al final, el que m'agrada és que en Satoshi Nakamoto
encara és un personatge que no coneixem,
segurament, que potser no és ell,
i bé, allarguem una mica més el mite, no?
A mi m'agradaria que fos...
Saps d'aquests nens superdotats de 16 anys, hackers, no?
Tipus George Hotts.
No, el nen aquest de 10 anys que ha descobert
unes vulnerabentats a fer, no?
Sí, sí.
Que ja han pagat 10.000 euros.
Sí, Facebook no, perquè Facebook té una espècie de recompensa
que si tu trobes algun error et paguen aquests diners.
Ei, però ja porten pagats uns 3 milions de dòlars, eh?
En total.
Avui n'han pagat 10.000, però...
Anava a criticar-ho.
M'ho dius, eh? De veritat?
Sí. 3 milions.
Déu-n'hi-do.
I en aquests més de 50 minuts parlarem de recuperació de memòria
d'Android, de raritat disminuïda
i de la Barcelona Games World, entre moltes altres coses.
També escoltarem dues iniciatives que ens heu enviat,
com a nota de veu, al nostre WhatsApp.
I avui també l'Starr, amb el can d'StarrSaga.
Elisabet Sànchez, molt bona matinada l'altre cop,
i explica'ns una miqueta com ha anat aquesta setmana.
Doncs mira, hem tingut, com sempre,
molts missatges per WhatsApp per guanyar aquests premis
i per explicar-nos moltes iniciatives,
però també hem tingut missatges a Twitter i a Facebook.
Entre ells el de Jordi Vilà, que ens escrivia a Twitter,
i ens diu que arriba la cinquena jornada de multimèdia
a la Universitat de Vic.
Home!
Això diu que passarà aquest dimecres a la sala d'actes del Vic,
i hi haurà dos blogs, diguem-ne, un pel matí, de nou a una,
que es farà una mica de matinal dels esmorzars tecnològics
organitzats per l'Associació d'Empresaris TIC Usona,
i després a la tarda, que hi haurà ponències,
una d'elles realitzada per Broms Tecnològics,
i una segona ponència realitzada per Alt64.
Molt bé.
Recordo que vam anar part de l'equip del Generació Digital
a la segona edició, si no estic equivocat,
on hi havia una entrevista amb l'Òscar Araujo,
que va fer via Skype, que va ser superinteressant.
Molt bones iniciatives a Vic, realment.
Doncs aquest dimecres ho podrà trobar qui vulgui allà.
Molt bé, escoltem aquesta música.
M'agrada molt, m'agrada molt, de veritat, m'agrada molt.
Molt bé, què més podem explicar?
Doncs expliquem que avui tenim un Life is Strange per la PlayStation 4,
que direm el nom del guanyador a l'última hora del programa,
als últims minuts,
i que per la setmana vinent tenim un joc exclusiu per la Xbox One,
que es diu Quantum Brick.
Mira, aquest de la Xbox One és curiós perquè si te'n vas a meta crític,
la puntuació que se li dóna és de 77 sobre 100 i els usuaris 7,5.
Això és una molt bona nota per un joc, un 7,5, Gina?
Sí, jo crec que és una molt bona nota.
De fet, sí, un dels comentaris que ens han fet al Facebook Live és...
aquest joc és un pepino, abans de dir-te, directament.
Doncs mira, pot ser seu si ens envia una nota de veu, és molt fàcil, no?
I tant, molt fàcil, els 638-68-70-30
poden enviar nota de veu a partir d'ara mateix,
perquè el regal d'avui ja el donarem el que hi hagi escrit.
A partir d'ara es pot enviar nota de veu
i per la setmana vinent anirem al guanyador.
De què va, aquest joc? Una mica de viatge en el temps?
No, viatge en el temps no,
però sí que a causes d'un experiment que no sabem bé quins són els motius,
tu estàs atrapat en una mena d'explosió,
que ets atrapat dins la deflagració, i això et dona una mena de poder.
El poder de poder aturar el temps durant uns instants.
Ho has d'utilitzar per moure peces que s'han quedat congelades,
per obrir-te camí,
o per fer que quan el temps es torni a la seva normalitat
elles es moguin contra els teus enemics,
i així anar jugant i anar descobrint què està passant
i deslliurar-te d'aquesta corporació que va darrere teu.
Per Sergi, avui estem fent un Facebook Live.
Sí, avui el peix cop és tant de la setmana passada
que aquesta setmana ens hem estrenat en Facebook Live,
i si voleu veure el vídeo en directe del que està passant ara mateix a l'estudi,
us heu de connectar a facebook.com barra generació digital.
Els que fem anar mòbils amb Android de gamma diguem nano alta,
fins ara ens trobàvem amb el problema de la capacitat d'emmagatzematge
a l'hora d'instal·lar aplicacions.
T'hauria de tenir, per exemple, 300 MB lliures al telèfon
a l'hora d'actualitzar, per exemple, el Twitter o el WhatsApp.
El mòbil deia que no hi havia prou capacitat.
Amb la versió 6.0 de l'Android sembla que això està solucionat.
Ja que permet formatar l'ASD com a memòria del mòbil, sumant-se a aquest,
i distribuint el sistema operatiu de les aplicacions entre l'un i l'altre.
Ara bé, malgrat tot això, hi ha certes apps
que el sistema et deixa moure de la memòria del mòbil a l'ASD i viceversa.
És a dir que, en el fons, tot i que sumi la memòria del mòbil a la de l'ASD,
o això sembla, serveixes tenint les dues coses per separat.
Què me'n podeu dir d'això? Com funciona, realment, això amb l'Android 6.0?
Doncs aquest que escoltàvem era el Carles Pastanaga,
que té un problema molt usual i que porta molts mals de cap.
Memòries, Androids i aplicacions Amunya Bye.
Carles, fills meu, m'ho has posat molt complicat,
perquè he demanat informació del que em demanaves d'aquesta versió 6.0 d'Android,
i hem anomenat, a dins del generació digital,
la pregunta més complicada que ens han enviat mai,
perquè tants caps, tants barrets.
Parlar de telèfons d'Android de gama mitjana
i de les variables de software i la targeta de memòria
és com parlar de tipus de pèl de gos,
ni de llargs, de curts, de rossos, de morens, de petits i de grans.
Pensa que no és el mateix parlar d'un Samsung que d'un OnePlus,
que d'un LG o un Huawei, encara que tots siguin gama mitjana.
A més, moltes de les marques, tot i que siguin gama mitjana,
estan eliminant el tema de les targetes de memòria externes
i la possibilitat de treure la tapa per treure aquesta targeta.
El que això fa és que els hi donen problemes
quan els usuaris es dediquen a, entre cometes,
putinejar el telèfon per d'ells, allò que...
Ai, és que ara li canviaré la bateria i ara li posaré un...
No, no, per tant, com que els hi donen problemes,
estan triant aquesta possibilitat.
Però, bàsicament, per resumir-te el programa,
és si tens apps a la targeta i la canvies,
et queda sense... només amb el que tenies al telèfon
i no el que tenies a la targeta. Això és evident, eh?
Valor que facis una còpia de seguretat del que jo et recomano,
és que tu agafis, connectis el telèfon a l'ordinador,
descarreguis el que tenies a la targeta de memòria
i quan tinguis una nova targeta de memòria,
ho traspassis directament allà.
Però si la targeta que estàs posant és lenta...
Perquè hi ha targetes lentes i ràpides...
Exacte. Bàsicament, està en el preu, ho sabeu pel preu.
El telèfon t'anirà lent, encara que hi tinguis molta o poca informació.
T'anirà lent.
El millor, la meva recomanació, és tenir-ho tot al telèfon,
excepte el material multimèdia,
com les fotografies, els vídeos i la música,
allò de la rapidesa, que no importa que hi accedeixis en un segon,
que en cinc, no passa res.
I sempre ho podrem recuperar
si anem fent còpies de seguretat a l'ordinador o al núvol.
Que la targeta sigui ràpida o lenta depèn del preu?
A veure, no, depèn de la velocitat de lectura i escriptura
que té la targeta.
Però per la gent que vagi a l'AFNAC, o al Cort Inglès,
o al MediaMarket a comprar una targeta,
que sàpiga que, a part dels números,
quan no saps si un 10 o un 5 és molt ràpid,
bàsicament, se sabrà pel preu.
Normalment hi ha unes marques una mica més bones,
que sí que t'ofereixen unes velocitats molt més acceptables,
i aquestes marques acostumen a ser molt més cares.
Molt bé, Déu-n'hi-do.
Una startup que es diu Zibi ens ha enviat una nota de veu,
que, bé, ja que ells diuen que han reinventat
el procés de selecció de personal de les empreses.
Així doncs, empresaris, atents, que ens parla Luis Tabala de Zibi.
Hem fet centrar-nos en tres grans pilars.
El primer seria l'Skill Matching,
que ens permet que el candidat, quan entra al seu perfil,
vagi introduint aquells skills i competències
que anar adquirint en la seva vida professional,
i, per tant, quan una empresa publica un procés de selecció,
li presentem els candidats ordenats
per la rellevància que té amb els requeriments.
El segon seria el reclutament en equip,
on managers i reclutadors treballen plegats,
tenen més visibilitat del procés.
I el tercer seria el branding, en forma de vídeo,
perquè l'empresa pugui treure el millor talent.
El candidat és una forma fàcil, al final,
perquè crea el seu perfil
i serà Zibi qui l'hi presentarà en totes les ofertes
on aquest perfil sigui rellevant.
Zibi, Z-E-B-E,
el currículum ja...
No només l'hem de posar a l'inquedin, Gina.
Gina, tu que ets empresària,
és l'únic lloc que és interessant o no de posar el teu currículum?
Bàsicament posar el currículum
depèn una mica més de l'empresa que no pas de l'usuari,
i d'on aquesta empresa estigui buscant els candidats.
Clar, si l'empresa, per exemple, l'està buscant a InfoEmpleo,
o a coses d'aquestes,
al LinkedIn ja et serà igual.
El que necessites és la plataforma que estigui fent servir
les empreses el que busquen.
Hola, em dic Xavi Colomina,
i la meva pregunta vindria a ser
què opineu vosaltres sobre el treball
que està fent Blizzard amb el seu últim joc,
el shooter anomenat Overwatch,
i també si l'heu pogut provar durant aquesta setmana,
ja que està també t'ha oberta,
i la vostra opinió en general.
Vinga, adeu.
De fons, sona la banda sonora d'aquest joc,
que ens comenta el Xavi, que es diu Overwatch.
Blizzard, aquella mítica desenvolupadora de videojocs,
què ha fet ara, exactament, Francesc?
Doncs ha fet un nou joc de 13 en primera persona,
però per equips.
Ah, quin estrès.
Una miqueta sí, però el que he intentat fer és,
a veure, sense arribar a ser l'Esplatoon,
intentar portar aquesta mena de jocs,
que a vegades són molt de ninxol,
són molt de jugador aficionat de moltes hores,
ratolí, taclat i molt complicat,
doncs portar-lo una mica a un punt que pugui atraure
molta més gent, sobretot perquè surt per PC
o per PlayStation 4 i Xbox One.
Ens planteja un futur de ciència-ficció,
aquesta Overwatch, que és una mena d'organització
que salva a la terra d'una intel·ligència artificial,
queda desacreditada i, temps després,
ha de tornar una mica al combat.
Els personatges, amb un estil bastant oriental i manga,
intenten ser, a més, molt variats,
perquè tothom pugui per on triar,
perquè, tal i com explicava Jeff Kaplan,
capitós de Blizzard, diu,
estem en una era en què els videojocs són per tothom,
trobes nois, trobes noies, trobes robots, trobes animals,
trobes una miqueta de tot.
Teniu dos equips de sis herois cadascú
que combaten en diversos modes,
característiques d'aquesta mena de joc,
i, a més, cada cop que es mor un dels personatges,
saltes d'un jugador a l'altre.
No m'ha quedat clar si pots anar saltant dintre del joc,
com un equip de futbol, que pot ser un jugador,
o si escolls un i aquest jugador mor,
doncs pots saltar algun dels altres
que mentrestant està portat a parlar amb aquí.
Són, a més, bé acompanyant de tot de...
hi haurà sis còmics digitals, curmetratges anivats,
i fins i tot una novel·la gràfica
que donaran més empaque en aquest món.
Doncs avui, com passa una vegada al mes,
tenim aquesta secció, Star,
una secció que els ullents ho han de saber,
però s'ha convertit en una estructura d'estat per Catalunya,
i la vols reivindicar una mica, no?
Com sempre, i amb tota la raó del món,
perquè jo insisteixo molt
que voldria que els nostres ullents
fessin una mica de cultura remember,
diguéssim, visionant un altre cop pel·lícules velles,
entre cometes, no?
I no tan velles, clar,
perquè ja en parlarem, de pel·lícules noves, tranquils, tot arribarà,
però jo vull que la gent vegi pel·lícules velles,
perquè tot això de Netflix,
has vist la última sèrie, has vist la darrera pel·lícula,
què tal Civil War, i baralles d'aquestes,
mira, comencem des de l'inici, veiem-les de tota la vida,
i després ja tindrem anys per veure-les.
Molt bé, fantàstic.
De fet, estar, et volia comentar que hi ha gent...
que ja ho comença a fer, això de veure pel·lícules,
no sé si ja les havíem vist, o...
Remember, torna a veure-les.
Sí, avui hem posat un tall que teníem a la web
d'una de les pel·lícules que parles avui,
les hem posat a Facebook i a Twitter,
i hi ha ullents que ja sabien de quina pel·li anaves a parlar,
n'hi ha hagut molts, com el Tony Roker 73,
el Nando Fontenet i el Gelmak,
que ho han tingut claríssim, però n'hi ha d'altres que suposo que no ho sabien.
Jo crec que aquest exercici el podríem fer més d'un dia,
de preguntar abans de posar un tallet o alguna cosa.
Jo intentaré posar els més coneguts, si voleu.
El que jo penso són coneguts.
Jo començo amb aquest, la anissaga d'avui,
amb un moment que és molt més Remember,
no només per l'anissaga,
sinó perquè és una mítica que sonava la sintonia de la vella retrotranquadissa.
Jefe de compañía llamando a Cuervo.
Adelante, Cuervo.
Què? Continuo?
De fet, poses a Google jefe de compañía llamando a Cuervo,
i hi ha una quantitat d'entrades,
de YouTube, de gent comentant aquesta...
És que és el to, és la forma.
Jo primer de tot volia dir
que si algú la vol com a to pel mòbil,
que no se'ns l'ha de demanar.
És veritat.
Imagineu-vos això quan et truquen per telèfon.
T'imagines estàs al tren, al metro,
i de sobte sona, jefe de compañía llamando a Cuervo,
i tu, Cuervo, aquí, digue-m'hi.
Això és el que va passar un dia d'aquests,
un noi que va pujar en un avió
i va definir la seva IP, diguéssim-ho,
la seva d'això del seu mòbil,
com a dispositiu per activar un explosiu.
Mare meva. I el van enxampar.
Van dir, nen, vine cap aquí, esperem que estigui lliure,
esperem que aquest noi estigui bé,
i que no tingueu por amb aquesta tocada de mòbil,
amb aquesta símptoma, que no passa res.
I segons, si encara no sabeu de quina pel·lícula es tracta,
perquè encara no l'han dit,
a veure si aquest petit tall musical us sona.
Rambo, Rambo, Rambo, Rambo, Rambo...
Queda clar, no? I tant.
És l'orquestra Mondragón amb el disc aquell mític
que es deia Ellos los prefieren gordas,
i la cançó, òbviament, doncs és Rambo.
I va sortir en aquella època, aquest disc.
Sí, sí, una miqueta més tard, però bé.
Bé, jo també volia fer una miqueta d'experiment,
vaig experimentant amb aquestes missaques,
perquè m'he adonat també que potser ja sabíeu
de què van aquestes pel·lícules.
Si us ho explico de Rambo, podeu dir,
és un tio que fa... que és com un armari,
com un armari amb unes matralletes grosses
i ell ho dispara, bàsicament.
Però alguna cosa més ha de passar, no?
Sí, però esclar, comencem, ja fem una miqueta de filtracions,
que amb aquestes alçades de la vida no crec que faci falta.
No.
Però el que no l'ha vist, com deia l'Angeli,
doncs jo ja faré experiment, bé.
Mira, començarem.
La primera pel·lícula de la missaque era First Blood,
era a Corraldo, que es va dir l'estat espanyol,
era del 82, no se'n recorda, el 82,
en l'aranjito mundial del futbol, tu encara no hi havies nascut.
La Gina va néixer els 90 però pesats, és molt jove.
És molt joveneta. I tant, i tant.
O sigui.
I jo, des del 82, confesso que aquesta pel·lícula,
Corraldo, em va portar boig uns quants anys.
Jo us explico per què, a veure.
Aquesta pel·lícula surt un actor molt conegut,
un tal David Caruso, ho sona, David Caruso?
Sí, m'ho he dit.
És l'Oratio Cain del DCI Las Vegas, del DCI Miami.
Bé, parèntesis.
Eh...
A veure, quan visioneu...
Jo sempre us recomano també que visioneu aquestes pel·lícules
si pot ser en versió original,
o alguna sorpresa i tal.
Jo anava a la biblioteca pública de Targona
i llogava en V.A.Q.C. pel·lícules
i et donaven un guió, com aquest que tenim a les mans,
amb tot el guió transcrit en anglès.
I llavors tu veies la pel·lícula en anglès...
Que bé, no? Sí, sí, la tenies allà.
Jo traia fotocòpies i dic, costa, per anar a sobre allà,
a veure com se pronuncia i tot, no?
Com és el nom, així, en totes les piernes?
Perquè és l'única frase que me'n sé, eh?
No me'n recordo, ara m'has enxampat.
També val a dir que el Silvestre Estel·ló, en aquella època,
necessitava un logopède urgentment.
O sigui, han marcat perfectament de Rocky,
quan demanen un cigarrer, el gos mou.
Sí, sí, deia que tenia problemes.
Ai, qui ve es mou, donem un cigarrer, el gos mou, el gos mou.
I val que els boxesadors tenen la boca una mica torçada,
però era molt exagerat, el Silvestre.
Bé, el que anava a dir, no?,
que hi ha un moment, a la pel·lícula de Corralado,
que Rambo fuig pel bosc
i el jove David Caruso
li fot una... amb el ganivet a la cama.
Apareu atenció a aquest àudio, que és de la versió original,
del David Caruso,
que es queixa que li hem fotut una clavada a la cama.
Aquest...
Doncs bé, ara és una cosa molt estranya.
Anys després, jo jugant amb una màquina regativa,
el Golden Axe, de Sega...
I un joc clàssic.
Ara en lligaràs una cosa amb l'altra.
Quan tu comences la partida i mates un dels primers enemics,
sona això.
És el David Caruso...
digitalitzat.
A veure, que encara no m'ha acabat.
Tu continues la partida i et trobes els dolents
que estan fotent unes guitxes
amb un senyor del poble, diguéssim,
que l'estan fotent.
Però comencem primer,
tornem a la pel·lícula.
Veiem, si us en recordeu, a Rambo, a la Corralado,
hi ha un helicòpter i ell l'estan disparant
i agafa una pedra de terra i la fot
i fa caure amb un policia que li vol disparar.
Aquest és el crit que sonarà a versió original
del senyor quan cau de...
Del policia.
Sembla que caigui tres vegades.
És que és una alçada molt alta.
Vaig bé, vaig bé.
És el que us deia, que el Golden Axe,
justament després d'aquesta seqüència,
sona això.
És brutal.
Tu com vas lligar una cosa amb l'altra?
Perquè té memòria, no?
Jo soc una cosa molt rara.
Jo tinc llagunes mentals de moments de la meva vida,
però no sé per què...
Tinc aquí un magatzem de coses molt estranyes
que a Rambo ho saben, que els hi han agafat.
Ara sí.
Malament provocaràs un problema.
No s'havia fet públic mai, fins ara.
Molt bé.
S'ha de mirar també que a la naixada de Rambo
hem d'entendre que, per qui no ho sàpiga,
el Silvestre Talón és un faixem d'es,
un mil homes,
i que, segons diuen a la pel·lícula Corraldo,
és un paio, un xic perillós.
Me parece que no lo he entendido.
No he venido aquí para salvar a Rambo de ustedes,
sino a ustedes de él.
M'agrada, m'agrada.
A més a més, Rambo és una bèstia de combat.
No quiere aceptar el hecho de que están enfrentándose
a un hombre que es un experto en la lucha de guerrillas.
Ese hombre es excepcional.
Con armas de fuego, con el cuchillo, con sus propias manos.
Un hombre que está entrenado para ignorar el dolor,
las condiciones climatológicas.
Vivir de lo que da la tierra. Comer cosas que harían vomitar a una cabra.
El Francesc que estava fent...
Veieu com el Tom es va emprenyant cada cop que parla més fort?
Al final, coses que farien rujar amb una cabra.
Com a gran insult, eh?
Això faria vomitar una cabra.
A mi m'agrada molt perquè són frases lapidàries.
Jo us convido a que quan tingueu...
Prenem nota, quan tingueu una reunió amb el vostre cap...
Reunió de veïns, tu imagina't.
Reunió de veïns o uns clients d'aquests torretrons pesats.
A Rambo sempre hi ha una frase,
i sobretot sempre n'hi ha una que sempre fica
a Déu nostre senyor al mig, escolteu.
¿Cómo se le ocurría a Dios crear un animal como Rambo?
Dios no se tomó la molestia de hacerlo.
Fui yo.
Ara imagineu com Déu se li va córrer a pintar l'escala de vermell.
Déu no va ser i vaig ser jo.
Passem ja a la 85, a Rambo, a la primera, a Fresblot, a Corralado,
i a la segona ja era Rambo a Seques, tal qual.
I comença també amb una altra frase molt mítica.
Para sobrevivir en una guerra hay que convertirse en guerra.
Ara imagineu que us diu el vostre cap,
home, escolta, Albert Murillo,
tenemos que ser más productivos, tal, tal,
i tu és així, però per sobrevivir en una guerra...
Potser ho farem servir, això, oi, Albert?
Sí, la setmana potser ho farem servir.
Queda més simple que llarg, quan fas servir aquestes coses.
També us les podria recomanar si teniu alguna parella familiar,
amb el germà, amb la parella i tal,
i si no sabeu si acabareu fent les paus i rient o acabant al sofà.
Usted es el que comete el error.
Ah, sí? Dígame cual. Rambo.
Jo, si us serveix de consell, jo mai he dormit al sofà.
Les discussions que he tingut tindran parella, sempre això.
Qui ha deixat la tapa del vàter oberta?
Això és un problema. Quin problema és Rambo?
I aquí ho tanques.
Jo tanco i me'n vaig i quedo allà.
I te'n vas al sofà a dormir.
No, jo vaig directament al llit abans que em fotin fora.
Rambo també sempre ha tingut fama
que és una pel·lícula força violenta, oi?
Doncs la veritat és que no, perquè a la primera pel·lícula,
Corralado, només hi ha un mort,
i amb aquesta, la segona, només, entre cometes, n'hi ha 74.
Només n'hi ha 74 perquè Rambo III, del 88,
va solir el record Guinness de més morts en pantalla.
En aquella època? En aquella època, el 88.
162 víctimes mortals, matades per Rambo.
Clar, si la pel·li tenia 120 minuts, era més d'un...
Era 90 minuts, són dos morts per segon, pràcticament.
O per minut, és una cosa brutal, el record Guinness.
Cada 30 segons un mort.
Aquí també hi ha moltes frases molt útils i molt mítiques
d'aquest Rambo III.
Aquestes jo les recomano al típic sopar on ve el Cunyat,
que si us veu,
on tens aquesta ampolla de Cunyac, aquesta ampolla de vi tan bona,
li podeu respondre això.
¿Dónde han instalado los misiles?
Cerca. En su culo.
Jo us juro aquí mateix, Catalunya es testimoni,
que jo no moriré sense haver dit aquesta frase algun dia.
Ens avises, sisplau.
També hi ha frases molt sats i pirulis, com aquesta, ho veureu.
Dios debe amar a los locos.
¿Por qué? Porque crea muchos.
Això era molt típic de finals dels 80.
Aquesta exageració... Era perquè era un afgà, no?
Un senyor afgà posava aquest accent.
I també és clar, com a com no,
la frase que posa el déu nostre senyor...
Un altre cop? Un altre cop, sí.
Un hombre solo contra cuamantos adiestrados.
¿Quién se imagina que es?
Dios.
No, Dios tendría piedra.
Él no.
Que això si fa no fa és una frase que sortia a Machete, també.
El germà de Machete, quan va matar un noi, més o més li diu això.
Per cert, recordeu de Rambo III,
que és afganistan, surt el Rambo a sobre d'un cavall...
Sí.
Aquest cavall no ho surt de familiar.
És el que sortia Indiana Jones i la darrera creuada.
És el mateix.
Aquest cavall va tindre el cul de Rambo a sobre
i el cul d'Arson Ford a sobre.
Es veu que no hi ha més cavalls.
Havia crisi.
El propietari del cavall es va moure molt.
La darrera que s'ha fet de Rambo diuen que en volen fer una altra.
És del 2007.
I sembla que fos ahir, són gairebé 10 anys.
També té la frase mítica,
que fins i tot la va fer servir a la guerrilla, diguéssim,
de Birmania.
Vivir por nada.
O morir por algo.
La frase ja diu tot.
És ultraviolenta, aquesta pel·lícula, pels quatre gustats,
perquè és la més real o realista, segons com ho mirà.
Si no l'heu vist i teniu l'estómac delicat,
aneu en compte, és un consell.
És bastant violenta, bastant dura.
I com no, també posen una altra frase.
Va sortir al teaser el preview,
el que hi havia abans del tràiler,
i surt Rambo un altre cop posant veu i parlant,
com si fos un capellà.
¿Sabes lo que eres?
Lo que llevas dentro.
Llevas la guerra y la sangre.
No luches contra eso.
No mataste por tu país.
Mataste por ti.
Dios nunca dejará que olvides eso.
Cuando te empujan,
matar es tan fácil como respirar.
Jo pell de gallina, de veritat.
I Déu altre cop, eh? Sí, sí, sí.
Molt bé, molt bé. Déu-n'hi-do.
Jo voldria, per rametallar,
a veure, en aquesta pel·lícula Rambo 4, diguéssim, a John Rambo,
si vés a Estel·ló en tenia 61 anys.
Vosaltres coneixeu gent de 61 anys?
Sí.
Si veieu la pel·lícula,
no volia ficar-me amb ton pare.
Tu veus la pel·lícula i veus Rambo,
al servei d'Estel·ló, corrents com un dimoni,
fotent uns vots...
Però això no serà un doble? No, és ell.
Veus la pel·lícula, veus els extras,
veus Rocky i és el pobre servei d'Estel·ló
que s'ho ha currat amb aquestes pel·lícules.
Perquè des de la primera s'ha trencat dits,
s'ha trencat braços.
A la primera i a la segona, que fot crits...
Que bé que actua, és ell cridant,
que s'ha fet pupa i tal.
S'ha cremat l'esquena,
que és un pi de porc.
Si ell perdiu per fer-ho real, no, jo m'hi llenço.
I jo vull que ho digui.
Jo aquí, que vegi aquesta gent aquí de Carles Diagonal,
tinc a Cves Estel·ló, 61 anys, corrents com corre,
i veient aquests senyors runners que els diuen ara
fent footing, perquè el que fan és footing,
no sé...
Ja els veurem quan tinguin 59 anys.
Hola, soc el Pau.
¿Me recomaneu alguna aplicació a Android per la tablet
que em permeti gravar un vídeo de la partida
que estic fent en un joc mentre el vaig comentant?
I poder-lo editar i petjar-lo YouTube?
Moltes gràcies.
M'agrada molt que diguin YouTube.
La gent jove, de veritat, m'agrada molt.
Doncs aquesta és una pregunta
amb nota de veu al 638-68-7030,
un futur YouTuber que vol eines per fer i publicar.
Exacte.
Doncs si vols ser YouTuber de videojocs per Android,
el que has de fer és gravar la pantalla
i després editar el vídeo.
Però per fer-ho tens dues opcions.
La primera és posar una càmera i gravar-te amb els dits.
És a dir, el truc més fàcil
és posar la brillantor de la pantalla al màxim
perquè es vegi molt bé.
O l'altra és fer una captura de pantalla en moviment,
que és molt millor tòcticar algun dels programes
que tenen problemes de retard,
el que se'n diu el lag.
Que sonarà el ping, el lag...
Hi havia una que era molt bona
que es deia Show.TV,
és a dir, S-H-O-U.TV,
però la van treure
i he trobat vàries opcions.
La primera és que l'octubre
va treure la versió 3.4.12 a Google
de l'aplicació Google Play Games,
que grava gameplays de jocs d'Android,
és a dir, dels mateixos dispositius d'Android.
Més ho pots gravar a 720 o a 480,
pots activar la càmera frontal o posterior
per gravar-te fent els comentaris
i que la gent vegi quina cara fas.
Però el tema és que no et deixa editar el vídeo.
Després hi ha llocs d'aquestes opcions,
després hi ha YouTube Gaming,
que jo estic segura que han fet servir els mateixos programadors,
perquè recordem que YouTube forma part de Google
i, per tant, l'aplicació és pràcticament igual,
i el que et fa és pujar-ho a YouTube directament.
O sigui, et dona l'opció
que ho pujessis a YouTube directament.
Té opcions, eh? Sí, sí.
El que jo et recomano és que si ho vols editar,
el que et deixa fer
és que et deixi els vídeos a la carpeta
screencasts del teu Android.
Per tant, el que tu, en lloc de pujar-ho a YouTube,
quan et doni l'opció és... No, no, no.
Connectes el mòbil a l'ordinador,
descarregues els vídeos i els edites.
Però tinc una tercera solució que jo crec que t'anirà molt bé,
que és que l'empresa Bluestacks,
que és una empresa que emula jocs d'Android al PC,
té ara una integració completa amb Twitch,
que és el servei per veure com la gent del tot el món juga,
per si algú no ho coneix.
I és fantàstic, perquè no necessites una tauleta a Android,
sinó que directament, amb el PC,
pots jugar a jocs d'Android i emetre-ho per Twitch.
Sí que pots tenir comentaris de Twitch i la teva cara,
perquè funciona exactament igual
que els gameplays que fan servir pels jocs de PC.
La gent de la generació digital
s'entima per la munt de la realitat augmentada.
Però la realitat disminuïda que se n'ha fet
és una tecnologia que s'ha abandonat
o s'està treballant en ella.
Precio.
Doncs la realitat disminuïda i tant que existeix.
Marc, un molt bon tema que ens has posat sobre la taula.
La realitat disminuïda, a diferència de la realitat augmentada,
si la realitat augmentada el que fa
és afegir informació i objectes
sobre la visualització dels entorns reals a través de les ulleres,
la realitat disminuïda el que faria
seria eliminar informació física o digital
del que estem percebent,
igual per facilitar la concentració en punts concrets
o facilitar-nos identificar coses
traient tot el que ens pot molestar.
Treballar-s'hi s'hi està treballant,
però és molt més complexa tant a nivell tècnic com a nivell conceptual.
Per tant, hi ha molt poca aplicació.
Tot i que van sortint publicacions i estudis,
a nivell tècnic,
el cas més fàcil que podem pensar en realitat disminuïda
són filtres, per exemple,
que eliminen informació d'una imatge.
Òbviament, el concepte de realitat disminuïda va molt més enllà d'això.
Però aquesta és la forma més ràpida d'entendre-ho,
i el que sí que encara pots trobar en algunes aplicacions.
Per exemple, Adobe fa cosa d'un any o any i mig, em sembla,
va presentar un filtre per càmera de telèfon mòbil
que el que permetia era esborrar tots aquells turistes
que molesten quan vols fer la típica fotografia d'un monument.
I tens tota la gent passejant-se per davant
i que no hi ha manera de fer la fotografia bonica al monument,
perquè, òbviament, ets un turista més que vas allà.
Sí, esclar.
La càmera el que va fent és capturant constantment
aquells elements que s'estan movent,
els altres turistes que passen per davant,
i deixar només el fixe i al cap d'uns quants segons
t'ha desaparegut tothom i tu estàs amb la càmera.
Entens real, això sí, pots moure-la i tal,
i no veus ningú més, tot i que s'estiguin passejant per davant.
Et detecta les camises orejades, no?
Sí, sí.
Aquella gent amb gamba, color de gamba, saps?
Aquella gent amb gamba, color de gamba, etcètera.
És això, molt menys glamur, potser, que la realitat augmentada convencional,
que segueix treballant algun dia,
segurament veurem més aplicacions d'això.
Déu-n'hi-do, estic pensant en publicitat, també.
Vídeos de publicitat, que també puguis enregistrar,
però més a nivell professional,
i que pugui borrar el que fas després en una pre-producció,
que t'ho pugui fer en real, no ho sé.
És una història que...
Una altra aplicació que també s'ha vist
és la que, per exemple, tu puguis estar en un lloc,
necessites, per exemple, uns grans magatzems,
o en una estanteria en un taller,
i tu necessites buscar una cosa, automàticament l'aplicació,
el que fa és eliminar tots aquells altres objectes
que hi ha en aquella estanteria,
perquè tu et fixis ràpidament on hi ha el que tu vols agafar.
Boníssim.
És una altra de les aplicacions que s'ha comentat
quan es parlarà de la realitat disminuïda.
Perdona, si vas a botigues d'aquestes enormes de mobles que hi ha a Catalunya,
aniria molt bé, això, també,
per trobar molts dels mobles que compres.
Sí, però pensa que si t'elimina la informació,
després tu vas cap a l'estanteria aquella
i et punts amb tothom que tens per davant, eh?
Que els elimina virtualment, però hi són, allà, aquells mobles,
encara...
A veure, falten 20 minuts per les dues de la matinada.
Com estaran el tema de les xarxes?
Gina, el nostre Facebook Live...
El nostre primer Facebook Live està bé,
però té alguns errors.
És a dir, en algun moment es desconnecten les dades
i et posa que s'ha de reconnectar.
I, realment, el poble és sobirà...
i demana per favor que tornem a Periscope.
D'acord. No només tornem a Periscope,
sinó també farem invents, eh?
Hi havia un uient que ens demanava...
El mercat. Sí, sí, farem un mercat un dia.
La setmana que ve fem mercat.
Exacte, exacte. I a la xarxa.
Doncs a la xarxa a Twitter ens diu el Jorge Sánchez.
Això del Quantum Brick, un altre bon joc de remedi,
que són finesos.
Els de Alan Wake.
I també tenim el Cesc Freixes, que ens fa una pregunta,
ens diu, sabeu quan sortirà el VQ Aquarius X5+, gràcies?
De memòria no, però Cesc, amic meu,
té una cosa que es diu Google, que és fantàstica per a aquestes coses.
Jo he fet servir aquesta cosa que es diu Google
i sembla que sortirà a principis d'estiu del 2016,
és a dir, d'aquí quatre dies,
però millor que ho busqui i que s'informi bé.
I si tenim dades més concretes la setmana vinent ho comentarem.
Ho direm.
I aquesta és la sintonia del Generació Digital del 33,
que aquest dimarts tindrà un nou episodi.
Ens ho explica ara mateix en Lluís Marquina.
Aquest dimarts dedicarem part del programa
a fixar-nos en la relació cada vegada més estreta
que uneix publicitat i tecnologia,
una parella que ens regala i ens regalarà, crec,
campanyes superorigenals.
També visitem una empresa catalana
que proposa fer servir els drons per, alerta, netejar els vidres.
Quina meravella.
També ens acostarem al perfil digital d'un company vostre,
en Kilian Sabrià.
En soc molt molt fan d'ell i del programa que presenta.
Doncs l'hem convidat a respondre també al nostre test digital.
Això i molt més dimarts a la nit al 33.
I esteu més que convidats, ja ho sabeu.
Escolta, que diu que Windows 10
ja està instal·lat en 300 milions de dispositius
around the world.
Què us sembla la nova versió de Windows?
Si voleu trencar-lo,
si voleu trenco jo el gel, eh?
A mi m'agrada bastant.
Ara desenvolupeu vosaltres les opinions.
Adéu-siau.
Volia posar aquesta cançoneta,
Lluís Marquina, per l'around the world.
Mira, jo tinc el Windows 10
a partir de l'ornador del meu fill de 15 anys,
i cada vegada que m'avisa per dir
Papa, mira això, que no funciona.
A mi, que soc usuari de Mac,
em costa, em costa,
però sí que reconec que és un sistema operatiu
que ha fet un salt.
No sé si vosaltres sou usuaris.
Jo soc usuari per la feina
i no m'agrada, em sap greu.
El sistema Lifestyles,
que es va posar tant de moda amb el Windows Phone,
la veritat és que m'agrada molt, el trobo molt interessant,
però en un entorn d'escriptori, d'ordinador,
no m'agrada gens.
El tinc en format tradicional,
però tot i això, tens molt de Lifestyles
i en general Windows no m'agrada, jo soc de Linux,
no ho sabeu, per tant, ni una cosa ni l'altra.
Jo no estic content.
Marquina, jo et recomano que no diguis mai més la frase
Around the world,
perquè hi ha un youtuber barra personajo
que es diu Alex Guibaja
que es passa el dia fent
Around the world, this is my baby.
Després, quan tornis a dir
Around the world
i no diguis this is my baby,
no, quedes destarrat del generació digital de ràdio.
Estic convençut que la setmana vinent
hi haurà alguna altra aclocada d'ull.
Doncs vinga, som al generació digital de Catalunya Ràdio
i continuem amb el programa.
I com ja sabeu, cada setmana el generació digital
publica contingut a la xarxa
que es pot escoltar de forma exclusiva
al nostre lloc de CatRàdio.cat.
Aquesta setmana s'ha sabut que terra Barcelona
la que vol ser una de les fires de videojoc
més important d'Europa.
Hem entrevistat a José María Moreno,
director general d'Evi,
que és l'associació espanyola de videojocs
que en col·laboració amb la Fira de Barcelona
porten a l'octubre
aquest esdeveniment obert al públic
i els professionals de l'immens sector del videojoc.
Hem volgut saber
per què de l'arribada d'aquesta Fira
ara que feia tres anys que es feia a Madrid.
Sí, así es.
Nosotros hemos acumulado alguna experiencia
organizando o promoviendo ferias
en el pasado
y queríamos aprovechar toda esta experiencia
para coorganizar junto con Fira
un nuevo evento en Barcelona.
Nuestro objetivo es
llegar a nuevos públicos
y acceder a nuevos mercados.
Digamos que las elecciones
en las que hemos participado hasta ahora
han tenido lugar en Madrid
y creíamos que era una buena oportunidad
para eso,
para acceder a esos nuevos públicos y mercados.
Era en José María Moreno, director general d'Evi,
aquesta associació espanyola de videojocs
i ha estat una notícia força comentada a les xarxes.
El dimecres crec que va aparèixer.
Déu-n'hi-do.
Ha estat una sorpresa, no?
Completament.
De fet, els de Madrid Games Week
els va agafar una espècie d'atac de banyes a Twitter
i anaven dient i enfadant-se
amb tothom que comentava la notícia.
Tenen feina perquè ha fet molt de rebombori.
Sí, però també els entenc,
perquè portaven 3 anys, segurament el contracte s'ha acabat,
no sé què haurà passat,
però ells també el que han volgut és continuar
amb aquesta experiència, crec que canvia de nom,
i de fet, si aneu a catradio.cat,
busqueu el generació
i busqueu aquesta conversa,
una miqueta, ells també deien que la importància
de la capitalitat del mòbil,
Mobile World Congress, etcètera, etcètera,
i Barcelona.
A més, aquí es fan grans fires de videojoc,
perquè avui s'ha fet la Commodore Experience,
la setmana passada es va fer l'Amstrad Eterno
i el mes que ve es farà la Rodo MSX.
Tot es concentra aquí.
Avui també hi ha la Video Games Global.
Està resnat, avui, tu, a la...
Era la Commodore, eh?
Comodore, comodore 64, comodore 16, fins als Amigas i tot això.
I el pet estava?
Hi havia un pet. No és una llufa, eh?
Era un model, un P-E-T.
Un ordenador molt antic.
A la darreres escenes, diguéssim,
d'una de les de Terminator,
quan John Connor queda atrapat...
Estàvem parlant del Windows 10, recordem-ho, fa 10 segons.
Sí, però això és de fa moltes segons, això.
Ja té temps.
I d'altra banda, s'està celebrant encara
el Saló del Còmic a Barcelona,
i durant la setmana vinent publicarem
un francès Xavier Blasco per conèixer tots els detalls
d'aquesta edició.
Abans, però, en parlem perquè en siguis una mica el més destacat
i digital d'aquesta edició, no?
Doncs que, bueno, per exemple, 80 anys d'Ibáñez.
És que es diu aviat, eh?
Ha tingut exposicions, ha tingut homenatges,
ha dibuixat el... És un combustible, aquest senyor,
traient un nou cada any.
Fa poc em va treure un sobre el Bárcenas,
el Tesorero, i ja hi havia en el Saló del Còmic,
el de Rio 2016.
Tampoc no se'n perd cap olímpiad, ni cap mundial de futbol,
còmic de Mortadoli-Filemón.
Cuas, cuas immenses.
A més, amb el mal temps que hi ha hagut, cuas per entrar, molt bé.
No estem arribant als nivells Saló del Manga,
però la veritat és que segueix augmentant
el nombre d'assistents cada any, segueix augmentant
el nombre d'espai que se li dedica.
El còmic queda, també, cada cop més diluït
entre molt de marxandatge, molta botiga,
molta figura, molta samarreta, però, bueno,
és també una tendència actual, eh?
També hi ha exposicions, no? Hi ha hagut exposicions molt grans.
Se n'han dedicat algunes a Ibáñez, a les noies en el còmic,
molt interessants, originals de superherovines,
que hem pogut veure.
El que crida més l'atenció i la que ocupa més espai
és la dedicada als vehicles, als cotxes.
Cotxes en el còmic, no?
Veiem Seat, ha posat un gran estat amb cotxes clàssics
acompanyat de pinetes del còmic on surten.
Per exemple, Mortador i Filemón i Bàñez
han pujat amb models i models de Seat,
des de Seat 600, Seat Pandas, Seat 127, no?
Grans clàssics que estan allà amb perfectíssim estat, no?
I trobem, també, coses més antigues,
inclús i coses molt, molt modernes.
La veritat és que molt bé, l'exposició de vehicles.
I també hi havia Nintendo.
De cop, també, té més espai,
i aquesta vegada ha volgut centrar-se en una cosa molt concreta,
que són els fans.
Ha creat un hashtag, Nintenderos en el còmic,
i ha volgut aglutinar faccions de gent,
els fans de Pokémon, facs de Yokai Watch,
que és la novetat que arriba i es presentava en exclusiva al Saló.
Es podien veure imatges de la nova sèrie
que acompanyarà Yokai Watch, el còmic sortirà en breu, també.
És el gran fenomen del Japó,
i allà es podien començar a veure algunes coses.
I una cosa molt divertida que ha fet,
i ens ho explicava en Manel Curdi,
és que els fans de Nintendo aportessin aquells tresors
que ells tenien de la història de Nintendo.
I ell ens explica què és el més curiós
que han pogut recopilar i ens ensenyar a Manel en una exposició.
Jo crec que el més curiós i el més espectacular
són unes Super Nintendo tuneades
per un xamal d'aquí de Barcelona,
que són, francament, espectaculars.
Recibíem coses de tots els colors i de totes les formes.
La gent atesora moltes coses a casa.
El que volíem era rendir un hormonatge a aquella gent
que fa 30 anys guardant i acumulant coses de Nintendo a casa
perquè poguessin exhibir-se i fer gala,
amb un poc d'orgull de mirar el que tinc
i poder veure l'olor de més.
Ha sigut fantàstic.
Hi ha quatre consoles, una Super NES i tres NES,
les NES dibuixades amb gran...
Amb molt detall.
Amb icones, amb un dibuix d'Angoko,
sobre el seu Novel Kingdom, fantàstica,
l'empatxeta Twitter, allà la trobareu,
amb Megaman, molt ben dibuixades.
Després, per exemple, hem parlat amb la gent de Panini,
perquè ens ha sorprès que avui en l'era digital
ells s'atreveixin a tornar una mica als anys 90
i treure revista d'informació sobre el món del manga.
I el Pons Cufinyà, product manager de publicacions de Panini,
ens explicava què tindrà d'especial Otaku Bunka, aquesta nova revista.
Indotablement, el públic al qual va dirigit,
majoritàriament seran els lectors de sèries manga.
Indistintament de si tiren més per la branca Shoho, Seinen, Shonen,
és igual.
Tot lector manga és públic objectiu d'aquesta revista.
Però aquesta revista no només parlarà de manga,
sinó que toquem totes les branques de la cultura japonesa.
Parlem del manga, parlem de l'animer,
parlem de cuina oriental,
parlem de cultura japonesa en general.
Hem pogut parlar també amb Georgina Geronimo.
Georgina Geronimo presentava el seu nou còmic,
que es diu Miniblogger,
i parodia una mica el món dels bloggers de moda,
que és un tema que té un punt molt digital.
I tant.
I hem volgut saber per què.
I això és el que ens explicava.
Era massa idíl·lic, tot.
Hi havia massa perfecció i és impossible.
Necessitava ficar-hi una mica d'humor,
i vaig començar a imaginar-me què hi podia haver darrere.
Entre el que jo imagino, el que sé que ha passat,
i el que he investigat que ha passat,
he recopilat tot un seguit d'aventures
que protagonitza la Miniblogger,
que és un personatge que està basat
des d'experiències pròpies meves,
que és un grup de persones amb les mateixes tendències.
Tot això, per cert, Francesc, recordem que la setmana vinent
tindrem un podcast molt més llarg,
on l'explicarem una mica més en forma més àmplia, tot això.
Hi ha de més de la Geronimo, de la Georgina Geronimo,
que n'hem parlat amb ella, ha sigut una entrevista molt interessant.
Li vam demanar que ens recomanés tres bloggers de moda,
que ella seguís i que ens volgués recomanar.
I no us els direm, els haureu d'escoltar aquest podcast especial,
per saber quin són, però fixeu-vos en el que ens va dir d'un.
Molt interessant.
És increïble el canvi que ha fet.
Els inicis...
Bé, és que és italiana,
i allà la línia entre Bastí molt bé i Rosar l'Ortera
és tan fina que val molt la pena
passar una tarda mirant-se fotos,
perquè és molt bèstia.
Si he arribat aquí, jo també puc, no?
Esteu d'acord, això, que a Itàlia...
No, jo crec que la bloguera de moda, allò del Rosar l'Ortera,
és tan fàcil, és una línia tan fina,
a vegades veus coses que dius,
ostres, i com surt al carrer, aquesta noia?
Doncs sabrem quina és aquesta blogger
i la podreu seguir a veure aquestes fotografies,
i a veure quina esperpent se'ns presenta.
I la veritat és que el més interessant del Saló del Còmic
és que es viurà demà, a les 6 de la tarda,
i s'inaugurarà l'espai YouTuber,
on hi participarà una taula rodona,
en l'Ologio, l'Ologio Pi, el famós,
i estarem reunits en aquella batamanta
amb barangueres del periódico i jo mateix,
parlant sobre el fenomen YouTuber.
Tres a sota una batamanta. I tant, home.
On sereu? I el que passarà sota aquella batamanta.
A la sala d'actes 2. A la sala d'actes 2.
Al costat de l'exposició de l'Ibáñez, mira.
I anem ara a una altra iniciativa enviada
pel Samuel Toribio d'UniPlaces,
una plataforma per trobar allotjament per a estudiants.
UniPlaces és la plataforma online
líder europeu en allotjament per a estudiants internacionals.
Va néixer el 2011 amb l'objectiu de facilitat
de multa internacional entre estudiants,
i bàsicament canvia una miqueta les normes de joc
en la indústria de l'allotjament,
amb tres municipals avantatges.
Primer de tot, la verificació de les cases.
Envia un professional a verificar-ho
per la informació que el propietari està oferint,
sigui real i aprèn de fotografies,
2. El servei d'atenció al client
els set dies de la setmana amb mires de nou idiomes,
i 3. El sistema antifraud de pregament.
D'alguna manera, Barcelona és l'estat més important
en l'estat espanyol,
al qual s'invertiran gran part d'aquests 25 milions de dòlars
que vam rebre d'inversió el passat novembre.
Ho veieu? Que fàcil.
638-68-7030 i ens muntem una falca.
Exacte.
La música de falca.
El Samuel ens ha explicat aquesta plataforma
per trobar allotjament, sobretot per estudiants.
I posava èmfasi
al fet que s'asseguren
que aquell pis té aquelles condicions
que aquelles fotografies són correctes, etcètera.
Sí, perquè a mi m'ha passat
de viatge de fi de curs de l'institut,
vam anar a Londres i vam tenir un disgust.
Què va passar? Explica.
Que era la casa del terror.
Una companya meva i jo
que ens van enviar una casa a cada estudiant
dos o tres anàvem a cases
de diferents persones d'allà.
I va ser horrible.
Però que no havies vist fotografies.
Suposo que sí.
L'agència envia fotos i aquestes coses.
Però bé, estava tot molt brut.
Ens barallaven entre ells, la família.
Ens van haver de canviar de casa el dia següent.
Perquè vam arribar...
Però mira, que divertit poder-ho explicar avui.
Sí, sí.
A Catalunya li va passar un Erasmus fatal.
Aquesta aplicació es deia UniPlaces.
Generació digital.
Bona nit, generadors. Soc el Didac Furkull.
Coneixeu alguna aplicació
o algun aparell que ajudi a dormir millor?
Gràcies i felicitats pel programa.
La primera vegada que ens diuen generadors.
M'encanta, m'encanta.
Acabem d'adoptar aquest nou mot, generadors.
Sí, sí, sí. A mi també m'agrada molt.
Escolta'm, que no pot dormir, el pobre Didac.
Ostres, doncs jo li passo ara mateix...
Li passo una mica...
L'hem posat a la darrera una miqueta, també, perquè...
Para anar a dormir. No, no.
Tenim l'audivisual, tenim l'informatiu abans...
T'anava a dir l'audivisual i l'informatiu?
Et fan soneta, Albert? No, no, no.
No ho dic per això, ho dic per posar-ho al final.
Doncs jo, Didac, et recomano diverses aplicacions...
Has dit operacions.
He dit operacions perquè tinc son, Didac.
He fet servir aquestes apps que et recomano.
I tinc son.
A veure, Sleep Better de Runtastic.
L'aplicació que està per córrer té una versió també per dormir.
És gratuïta per iOS i Android.
Monitoritza la son, et diu quanta estona has dormit,
si t'has despertat, quantes vegades...
A més, li podem dir si has fet esport.
Per tant, si estàs més cansat físicament,
si has tingut malsons, si has menjat sa aquell dia,
o has menjat alguna cosa pesada...
I així, ell monitoritza i pot crear patrons de les coses
que et senten millor o pitjor per dormir.
Molt bé.
Una altra molt bona també és Sleepbot gratis per iOS i Android.
Una alarma intel·ligent que et desperta quan toca.
Quan tens el son més lleuger perquè no t'afecti gaire.
Aquell ensurt que estàs somiant en qualsevol cosa i de sobte...
Ai! No?
Llavors no importa l'hora que entris, és igual, eh?
O sigui, l'esportador et diu,
a l'hora que t'has d'aixecar és igual que entris a les 9.
Vull dir que... Sí, no, no.
Tu li dius, no, mira, com a màxim m'has de llevar aquesta hora.
I aleshores tu li poses uns 40 minuts de marge.
Molt bé.
I entre aquests 40 minuts,
l'aplicació alegeix fins al moment millor per despertar-te.
A més, et grava els sons que fas durant la nit.
Això m'encanta, perquè s'hi parla, s'hi ronques...
És molt semblant a una altra aplicació que es diu Sleep Cycle,
que també us la recomano.
Hi ha una que t'agradarà molt, Albert,
que es diu Budifai, amb dos Ds i una H pel mig,
que val dos amb 50, també per iOS i Android,
i que et vols relaxar a qualsevol part del món.
Dius on ets, quanta estona tens,
i et fa una relaxació personalitzada.
Imagina't que vas molt estressat, que estàs caminant pel carrer,
que estàs online, que estàs a punt d'un examen,
que estàs a la feina, que vols dormir, que estàs menjant,
que vols... que tens insomni.
Estàs a mitjanit i tens insomni.
Doncs et fa com un pla personalitzat,
perquè en dos, cinc o deu minuts te dormis i et relaxis.
Budifai.
Després hi ha una altra que es diu White Noise,
que té la versió gratuïta o de pagament de dos euros per iOS i Android,
que et posa també sons que et relaxen directament.
El White Noise...
Sí, el so blanc, sí, correcte.
Això relaxa.
A mi em recorda el Magasero, però cadascú el que sona.
I ell també al DEDEK parlava
que si li puc recomanar algun gadget,
i jo li recomano un gadget que es diu Hello.is,
que és una espècie de pastilla que s'enganxa al coixí,
i que fa una mica tot el tema de les apps,
però sense haver de tenir una cosa connectada,
perquè va amb una pila que dura un any,
i per tant és molt còmode, entres a Hello.is,
ja està, val 125 dòlars i és meravellós.
I també te n'ha dit DEDEK, DEDEK que...
Veus, tu has dit DEDEK.
Bona nit, Albert. Primavera.
És el meu White Noise. Estènia Primaveral.
Vull dir que molta gent ara té problemes per dormir
i és la típica època que passa.
No sé si us passa a vosaltres.
Passa de tot l'any. Tot l'any, m'estàs dient?
Sí, sí. Jo hauré de fer servir una d'aquestes.
Molt bé. Per cert, hi ha nova sintonia de sortida.
Sí, és que em recorda videojoc dels anys 80.
Carnaval. Sí, carnaval.
Exacte, exacte, em recorda aquest, per això el volíem fer.
Amb aquesta música, guanyador.
Doncs el guanyador ha estat el DEDEK,
que és el que vol dormir i no pot.
Doncs sí. Ara no dormirà.
De fet, ara jo crec que està dormint i no ens està escoltant.
Dilluns ens posarem en contacte amb tu
i et direm com pots aconseguir el joc.
Recordeu que Generació Digital sou tots vosaltres
i també la Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Xavi Serrano,
Albert García, Star, Elisabeth Sánchez
i qui us parla d'Albert Murillo.
Amb aquesta música parlo d'una altra forma,
però m'agrada, el control tècnic, el Martí Rigol.
Dimarts al Canal 33 i nosaltres hi tornem d'aquí una setmana.
Adéu-siau.
Fins aquí el programa d'avui.