GENERACIÓ DIGITAL, A CASALUNYA RÀDIO
Esteu escoltant el GENERACIÓ DIGITAL i ho feu perquè esteu sindicats al nostre podcast
o perquè potser heu escoltat el programa d'aquesta setmana,
on hem parlat de la tercera edició de la RetroBarcelona,
que se celebra els propers dies 14 i 15 de novembre.
Aquest cap de setmana no, el vinent.
I això passarà al Museu Marítim de Barcelona.
Per parlar-ne, tenim en Carles García,
que és el president de l'Associació Cultural RetroBarcelona.
Molt bona tarda.
Bona tarda.
Escolta'm, vam parlar amb tu fa unes setmanes en directe al programa.
Ara ja ens estem acostant els dies que fareu aquest esdeveniment, ja el tercer.
I jo et volia explicar una anècdota que tinc,
perquè heu canviat aquest any el lloc on feu la RetroBarcelona.
El hub de les Glòries.
I ara aneu al Museu Marítim.
A l'Ardresana Reials.
Ho feu allà per què? Per què heu canviat de lloc?
Primer de tot perquè ens hem independitzat.
Com veieu, sabeu que fins l'any passat ho fèiem amb la gent de Bits,
que era una gent que muntava una vent una miqueta més...
que englobava més coses tecnològiques.
Aquest any s'han retirat i hem hagut de fundar l'associació.
Hem començat a mirar llocs per temes econòmics.
I com que no rebem cap ajuda de ningú,
el hub era intocable, econòmic.
I el museu no és que sigui barat, econòmic precisament,
però hem fet números i hem dit que apostem aquest any.
És una associació sense ànim de lucre.
A banda d'aquest esdeveniment,
amb què treballeu vosaltres? Quina és la vostra fita?
És una bona pregunta.
Potser la podrem respondre d'aquí uns mesos,
perquè la acabem de constituir.
La idea bàsica és homenatjar el videojoc clàssic, el retro,
a fer trobades, no només retroBarcelona,
sinó organitzar alguna trobada de tant en tant,
juntament, i per què no dir-ho, amb aquests amics
que tenen una altra associació, que és Arcade,
que està aquí a Hospitalet, que són molt bona gent.
De fet, la gent que ens estigui escoltant,
que fa tres podcast, trobarà aquesta entrevista
amb la gent d'Arcade.cat, que també és una associació.
El que vol és rememorar aquells temps.
Arcades i Pinball, pràcticament, són molt bona gent,
s'ho estan muntant molt bé a més,
i allà han pillat un local on tenen cada un d'ells
les mànigues que no podien tenir per espai a casa,
les han ajuntat totes en un espai,
i la idea és aquesta, la associació de retroBarcelona,
és ajuntar-los amb ells per muntar coses
i preservar l'esperit aquest de retro, vintage.
Tu ara em comentes ells,
però quan entres a un esdeveniment contra retroBarcelona
ho veus tot molt ple amb molta gent.
Aquesta és la imatge que jo tinc dels darrers dos anys,
no sé, la sensació és d'èxit, d'èxit de gentada,
més gentada de totes les edats, però està molt ple
de molts expositors, de molta gent.
De moltíssimes persones que us omplen allò, no?
Sense dubte, sense elles,
retroBarcelona no seria una fira tan màgica.
Per exemple, qui hi ha? Qui podem trobar?
Podem parlar de l'associació dels amics de l'MSX,
que són aquests que tu també, perquè algun cop t'he vist allà,
a les famoses RU d'MSX, que en fan dos cops a l'any.
També tenim la gent d'Amstrad, que és el primer cop que venen,
que com va dir la Star l'altre dia,
serà la seva primera fira que facin ells,
una reunió també. També tenim gent
que organitza tornejos, com són la gent d'Ecpixels Mansions,
la gent d'Arham Team, que gràcies a ells
tenim els tornejos, que els organitzen d'una manera molt professional.
S'ha de fer bé això, perquè a més a les màquines,
quan tu en aquella època jugaves, la disposició dels botons,
tot havia de funcionar com estàvem acostumats i com vèiem.
En aquella època no hi havia emuladors,
no hi havia res de res i els botons funcionaven tal qual.
I te'n recordaràs de l'anècdota que suposo que a tu també t'haurà passat
el típic Kame en Street Fighter 2, que no et sortia i et cagaves amb perdó,
amb els mandos que eren dolents.
I que no hi havia manteniment.
I això ho fareu allà campionats.
Aquesta gent organitza tornejos, que ja estan
obertes les inscripcions a través del web,
i és un dels moments més divertits,
i més que busca aquell pique entre els col·legues,
jugant colze amb colze.
És allò de molt parlar.
Ara demostra si realment tens aquest background.
També a RetroBarcelona, 14 i 15 de novembre,
al Museu Marítim a les Dressanes de Barcelona,
hi ha espai per aprendre i per escoltar gent
que porta molts anys i que en sap molt d'això.
Allà al Museu Marítim, aquest any també és una de les limitats
que tenim un auditori per organitzar les conferències,
les xerrades, les taules rodones, com tu dius,
i els podcasts, que farem podcasts allà en directe
de temàtica retro, com ja són els habituals
el Club Vintage, el Pulpo Fito...
Aquest any hem convidat una gent de Màlaga,
que són retro entre amigos, personalment a mi m'encanten,
és una gent també veterana d'aquest sector,
i venen des de Màlaga per fer una taula rodona
i les taules d'aquests auditoris són quadrades.
I això que comentes als podcasts, és veritat que en aquest univers
fa molts anys que existeixen
i no hem d'haver ballat d'iniciatives
en podcasts de tota Espanya, no?
No, a tu el contrari, cada cop n'hi ha més.
El primer podcast del món dels videojocs, diguem,
és un veterà que porta que tothom coneixerà,
és el Game Over, que el presenta el senyor Marc Funts,
que també està per allà, el Samuel Molina...
Doncs el Marc Funts, concretament, vindrà a fer una xerrada,
juntament amb Alfonso, del tema de SEGA, que també és interessant.
Sí, perquè aquí podem entrar
en moltes disquisicions de marques...
Ara és curiós, quan comentaves l'ordinador Amstrad,
potser era l'ordinador que faltava,
una miqueta de recuperar l'Espèctrum, l'MSX,
la gent que ens escolti, que li sonin i que tingui certa edat,
li sonaran aquests sistemes.
Amstrad, en aquest mundillo, no sortia, no?
Sí, perquè no trobàvem ninguna associació
que toqués aquest tema.
I aquest any, amb els agents d'Amstrad Eterno,
que jo us he conegut fa poc,
venen i munten els diferents sistemes que hi ha hagut,
els típics, el CPC 6128, el 464,
i els tindrem allà per als nostàlgics que van tenir aquest sistema.
Jo recordo, fa dos anys o un any,
que anaves allà mirant totes les màquines.
Sí, tenim la part de museu, que és el principi,
que és el recorregut d'aquesta història,
des de la primera, la Magnavox Odyssey,
fins a més conegudes com la Nintendo 64, la MegaGraf, i aquestes.
Aquestes estan allà com a exposició,
on el Pablo Vilés, que és el meu soci fundador de RetroBarcelona,
organitza visites guiades per a tothom qui vulgui allà
i aprendre una mica més d'on ve cada cosa.
I després, com bé tu dius, hi ha tota una sèrie d'aquestes mateixes associacions
que presenten aquests sistemes per a jugar.
És a dir, que qualsevol que vagi allà
i que hagi viscut l'època de l'Spectrum,
el tindrà allà per a jugar, o l'època de l'Amstrad o de Commodore,
que també està l'agenda Commodore, podran jugar-hi amb el mateix hardware
amb el que tenien de petits.
També es poden comprar, no? Jocs, per exemple, hi ha un mercat de segona mà.
Hi ha el mercat d'ocasió, que són diferents botigues professionals
que venen allà a vendre els seus productes,
que com tu bé ja saps, hi ha una fal·lera recentment
d'aquest afan de col·leccionisme.
Sí, sí, certament.
La gent que us ve, en aquests dos anys que ja teniu d'experiència,
a quines edats us trobeu? Us trobeu el pare, acabem el fill,
us trobeu els que vam viure aquella època?
Sí, aviam, majoritàvem el públic, com tu ja imaginaràs,
la gent que hi ha darrere, majoritàvem és masculí,
tot i que cada cop hi ha més dones.
El perfil seria entre uns 25, 45 anys aproximadament,
tot i que aquesta gent de 40 anys o 35,
que ara ja tenim fills, és molt agressiós
i a més a mi m'emociona molt veure aquest pare
que ve amb el seu fill o filla
i li ensenya la màquina amb la que jugava ell de petit.
I veus el fill mirant el pare com dient
que aquestes criatures estan acostumats a moure el dit
amb els tàctils i veuen aquells comandaments
i aquelles coses tan rares,
però et sorprèn molt com agafen el mando i com se'ls dona bé.
Aquest any, com a novetat, tenim unes set o vuit taules
de pinball.
Les pinballs són unes màquines que costen molt el manteniment i...
Efectivament, costa molt el manteniment, costa molt de moure,
però no ens enganyem, són divertidíssimes.
Com que hi hagi desaparegut de les ciutats?
Perquè els bars, que és on estaven,
els ocupava molt d'espai perquè les taules són grosses
i la recaptació que obtenien no és...
No és com les màquines que tenen ara.
Així, guanyen més amb les màquines tragueperres que amb allò.
Escolta'm, hi ha un tema que,
si no recordo malament la temporada,
oi, no la temporada, sinó l'anterior edició també ho vau fer,
que és molt bonica, que és tema de jocs
i d'aconseguir coses pels més necessitats, no?
Sí, exacte, és la iniciativa solidària
de Videojocs per Aliments que va fundar el meu soci,
el Pablo Avilés.
T'ho va fundar ell directament, no?
Sí, és una iniciativa seva, és una idea que va tenir fa tres anys,
i la veritat és que està funcionant molt bé.
La gent es volca amb aquest projecte.
La gent dona jocs o màquines que ja no juguen
i el que fan ells és vendre'ls entre cometes,
però a canvi d'aliments.
La moneda a canvi mai són euros, sinó sempre són aliments.
Tassen els jocs en funció de la qualitat
i donen un valor en quilos.
Joguen 3 quilos, joguen 100 quilos,
i la gent ve amb bosses de menjar, de menjar no parible,
que és per donar després als bancs d'aliments.
Menjar llet, garretes, arròs, aigua...
Aquestes coses que no caduquen a curt plaç.
I això es farà allà?
I normalment sempre es fa en aquestes dates?
És una iniciativa que es va movent per diferents fires
del territori espanyol.
Fa una setmana van estar a Retro Consuelos Alicante,
fa temps van anar al territori Sevilla
i sempre es mou per tota la província.
I una vegada teniu tot?
Els bancs d'aliments de la població on es faci.
No sé, és que tot té sentit.
És molt maco.
Primer per veure la gent que hi ha molta gent
que ve amb els aliments i no vol res a canvi.
I sobretot a l'altra part, quan anem amb els 4.000 quilos
que vam recaptar l'any passat,
i ens vam preguntar què heu fet per obtenir això.
Una fira de belljocs. Van flipar.
I saber que la quantitat de famílies que mengen gràcies
a tota aquesta gent, a totes aquestes aportacions,
se'ns posa la pell d'arallina.
Moltes vegades intentem comprar-nos jocs de segona mà,
els que ens agraden i els preus de vegades.
Però com és possible?
Aquest ha estat sempre un tema amb pujades i baixades,
perquè ha estat molt valorat el joc antic
i la informàtica clàssica ha estat molt valorada.
A més, són uns aparells que molts d'ells
tenen una electrònica que duren anys i es demostra,
i que de vegades és molt car.
Hi ha gent que no sé si se n'aprofita o no,
però sí que hi ha un mercat que és car.
Hi ha una nostàlgia.
Tots aquella gent que vam viure, com tu, com jo,
ens fa il·lusió comprar i obtenir aquella màquina
amb la qual vam créixer,
i que tants bons records guardem d'ella.
Si això ho extrapolem a tothom,
hi ha hagut un mercat que s'aprofita d'aquesta nostàlgia.
Hi ha coses que, evidentment, són màquines antigues
que es van espatllant, cada cop hi ha menys
de segons quins sistemes, i això fa encarir aquell producte.
Però sí, des de fa cinc anys aquí
hi ha hagut una pujada brutal de preus.
Et volia preguntar, per acabar,
evidentment sou una associació sense ànim de lucre,
però heu de pagar la llum, heu de pagar el lloc on sereu.
L'entrada, quant costa?
L'entrada són 3 euros al dia i 5 euros al cap de setmana.
No l'hem pujat respecte a l'any passat.
M'ho dius amb aquesta cara de resignació?
No, perquè vam fer números i vam dir que una opció era pujar
però jo em vaig negar autonomen, els vaig dir als membres de l'associació
que jo no volia pujar el preu de la gent.
La gent no...
Hem optat per invitar a botigues que venen a vendre,
hem jugat al tema del restaurant,
i amb això ens ajuda a pagar perquè són diners
que hem avançat nosaltres, però esperem recuperar-los.
Em deies 3 euros un dia, 5 euros els dos dies.
La gent que vulgui veure la informació de les xerrades on ha d'anar?
El nostre web que és www.retrobarcelona.org.
Allà tenen tota la informació dels torneros que es fan,
demà penjaré les xerrades i podcast que tindrem
i tota la informació al mapa i tot complet.
L'Estar, que forma part del generació digital, hi serà?
Hi serà. Ell és un habitual.
L'altre dia em va dir que si jo en tenia tant.
Em va dir que des del primer dia el teu és tant.
Molt bé. Doncs escolta'm, Carles.
Moltíssima sort. En Carles és president
de l'Associació Cultural Retrobarcelona.
Carles García. Molt bona sort.
I, sobretot, ens veiem aquests dos dies a les Dressanes
i ja parlarem i jugarem junts.
Això espero. Adéu-siau. Moltes gràcies.