OK.
Oh, yeah, yeah, oh, yeah.
Oh, oh, yeah.
Icat, la Ràdio Inquieta.
Generació Digital, amb Albert Murillo.
Benvinguts a Generació Digital. Aquesta és l'edició número 946.
Avui, un programa molt farcit de contingut interessant.
Parlarem de gestions d'hotel,
de com els videojocs poden entrar a la biblioteca,
plantarem pastanagues, coneixerem el darrer Pokémon
i, entre d'altres continguts,
us direm quins són els videojocs que han aparegut aquesta setmana.
Benvingut, Francesc Xavier Blasco. Com estàs?
Ei, molt bé.
També saludem l'Albert García i l'Elisabet Sánchez,
i avui, en Samuel Maceda, el control tècnic.
Has descarregat Generació Digital.
A veure, a veure.
Escoltem aquest so.
Què és això, Francesc?
És una cinta de caset.
És una cinta de caset, però és que jo vull llegir...
què posa en aquesta cinta de caset i vull que m'ho expliquis tu, Francesc.
Posa...
A veure, què és això?
Doncs aquesta és una cinta del mític Argemí, aquesta J.A.,
Josep Argemí, em sembla que era, Josep.
Doncs el mític Argemí,
que és el creador famós dins del lore del Generació Digital,
per ser el programador del Guillem de Bargadà.
Per molts, el primer videojoc català distribuït per la Generalitat.
A més, és un paquet de dos cintes,
hi havia el Guillem de Bargadà i una mena de mini paquet ufimàtic,
i és un dels primers exemples de software català
desenvolupat a casa nostra
i distribuït aquí per fer una miqueta de prosel·litisme de la llengua
dintre del món digital.
I l'Argemí va participar en la creació d'un joc de taula de la Diputació,
molt complicat, però molt complicat,
d'estratègia territorial, se'n deia,
hi havia, diguem-ne, que d'anar per Catalunya a fer inversions,
i al final havies de calcular les puntuacions.
I era bastant complexa com se calculaven les puntuacions.
I va crear dins l'estratègia territorial el joc de taula,
hi havia un espaiet per aquesta cinta de caset per Commodore 64,
on hi havia una mena de taula, de taules gràfiques,
el que avui en diríem un Excel,
hi havia tota una sèrie de taules perquè tu poguessis ajudar-te
a calcular les puntuacions de tots els jugadors a través de l'ordinador.
Molt bé, he dit estratègia territorial quan és estratègia territorial,
perquè no et coneixia la història.
Per cert, passarà alguna cosa a Commodore aquesta setmana o d'aquí poc?
Doncs aquest dissabte hi ha la doble fira,
la Rude MSX i la Explora Commodore,
i em trobaré amb el Vieno,
un usuari de Commodore molt actiu
que faia temps que em perseguia perquè volia aquesta cinta,
volia el joc estratègia territorial,
i amb la teva ajuda digitalitzant
i jo fent les fotografies de tot el joc,
doncs hem ajudat una miqueta per preservar-lo.
No ha estat fàcil, perquè en un principi jo havia enregistrat això,
mira, ara que tenim aquí el Samuel amb un editor digital,
ho vaig passar,
i quan van intentar ells veure que hi havia...
No es podia fer,
ho vaig haver de fer una segona vegada amb les dues cares,
perquè teníem la sort que el joc o aquesta informació
estava duplicat a les dues cares,
i amb això hem pogut restituir digitalment.
Hem pogut reconstruir el programa i ens van ensenyar algunes imatges,
però tinc ganes de trobar-me amb el Vieno aquest cap de setmana
i veure si el podem arribar a carregar en un Commodore original.
Serà fantàstic, doncs avisa'm perquè passaré segurament.
Això serà aquest dissabte, eh? Aquest dissabte.
Molt bé, fantàstic.
Generació digital, reprenem la partida.
I és que aquests que ara us explicarem
són els videojocs que apareixen aquesta setmana
i que crec que val la pena que almenys ho sapiguem.
El primer és el Serious Sam Siberian Myhem.
Aquí, a veure, ens trobem davant d'una expansió independent
del Serious Sam 4, que és molt curiós, almenys m'ho ha semblat a mi,
ja que el desenvolupador original del videojoc
l'ha fet ajudant-se d'un estudi rus
especialitzat en fer mods per a aquest videojoc.
De fet, els hi han donat gairebé tota la llibertat per poder-ho fer.
Dèiem que és una expansió independent
perquè no necessitarem el videojoc base
i passarà tot aquesta aventura a Sibèria
amb noves armes que ens trobarem, nous transports i un poble fantasma.
Serious Sam Siberian Myhem es pot jugar per PC per 20 euros.
I francès, aquest no ho sé.
Jo, per una empresa que es dedica a fer mods,
sobretot d'un videojoc, és la il·lusió de la seva vida,
poder fer aquesta expansió independent, no?
Doncs, la veritat, jo estic segur que sí,
perquè el mod és veritat que pot ser una feina.
Hi ha gent que, en els grans simuladors que accepten mods,
com el Flight Simulator, per exemple,
està ple d'una comunitat a darrere que genera mods de forma comercial,
d'avions, amb ambients, escenaris, etcètera.
Però també hi ha una gran comunitat d'aficionats que fa mods.
Això existeix ja des d'èpoques molt antigues.
La gent que feia nivells pel doom i els convertia entre altres persones.
Per tant, sigui qui sigui,
que la pròpia empresa original et vingui a buscar tu
que porti d'una forma que et reconeix la qualitat de la teu producte,
per dir, doncs, ja que ho fas tan bé,
fes tu un joc oficial de la saga, o oficiós de la saga,
però amb el nostre benaplàcit, doncs, escolta, això ha de ser fantàstic.
Realment, sí.
També surt aquesta setmana un altre videojoc
que es diu The Longest Road on Earth.
De fet, ja ho havia fet per PC,
i ara ho fa per PlayStation, Switch i Xbox,
entre alguns artistes que hi ha darrere ja a l'Arturo Monerero,
que és vicepresident de la Sucesió Espanyola de Videojocs.
És un videojoc que ha marcat molt a molta gent si l'ha jugat,
i que fa reflexionar, ja ho escoltem amb aquesta música,
sobre la vida personal d'uns personatges
que són molt curiosos perquè tenen forma d'home o de dona,
però la cara o el cap és d'animal, és en blanc i negre,
i són uns personatges,
ens endinzem dins de les seves vides, de les seves accions,
i nosaltres mateixos anem marcant la narrativa.
És molt especial l'aspecte i la música,
i és tot molt nostàlgic.
No sé si has vist imatges franceses d'aquest videojoc,
que és realment molt bonic.
Sí, és molt bonic, no?
I t'empenyo una miqueta a gaudir de coses petites, no?
Anar amb bicicleta, o estar-se en gran triomf, no?
O coses per l'estil, passejar per la platja, o...
Esperar l'autobús per anar a la feina.
Sí, sí, sí.
És ben curiós.
Aquells videojocs de les coses...
No sé si és correcte dir un català costumbrista,
de costums costumistes, perdó,
que els japonesos fan també, des de fa desenes i desenes d'any,
amb les seves pel·lícules, que pots veure la seva vida allà.
Doncs aquest joc ja el podeu trobar ara
per PlayStation, Switch i Xbox.
I per últim, una sortida jo crec que sonada,
és l'Encharted Legacy of Thieves Collection.
Aquí ho podem trobar com a Encharted Collection
Legado de los ladrones,
i podem trobar les aventures d'un jugador d'Encharted 4,
el desenlace del ladrón,
i també a l'Encharted Legado Perdido.
Estan remasteritzades, amb més fotogrames per segon,
i es veu que amb molt detall a la PlaySync,
i que tu, Francesc, podràs gaudir, perquè ens han passat el codi.
I el tenim.
Sí, per poder-ho veure.
I per poder-ho veure.
Això no ho hem explicat mai, o potser alguna vegada,
que moltes vegades, quan ens arriben els codis,
abans, fa molts anys, ens enviaven directament el joc,
ara això ja...
De fet, l'últim joc,
jo crec que el vaig rebre fa dos anys, aproximadament,
hi ha un correu on hi ha una sèrie de coses
que has de llegir abans de jugar.
Sí.
Hi ha dades importants, no, Francesc?
Doncs bé, exacte.
Són productes que ens arriben per poder fer el test
i poder fer-ne el comentari, moltes vegades,
a pocs dies o just en els dies del llançament del joc,
i, per tant, sempre hi ha dades d'embargament,
que és allò de dir què pots fer, què no pots fer,
amb què has de jugar, amb què no has de jugar,
i moltes vegades, també, et fan certes apreciacions,
perquè si t'han passat una versió del joc,
que saben que no és la definitiva o algo, és en plan...
Escolta, és allò de dir...
Abans de llegir, abans de jugar,
abans de llegir, abans de jugar,
abans de llegir, abans de jugar,
és allò de dir...
Abans de deixar-nos una puntuació negativa, comenta-ho.
Explica'ns-ho, que t'explicarem,
que potser tinguis en compte que no és una versió definitiva
i potser això que has vist que és un problema
en realitat està ja corregit, per tant, no surti el teu...
La teva review, el primer dia que surt el joc a la venda,
dient, a més, es penja del sisè nivell!
No, que això està arreglat, no?
Molt bé, doncs hem parlat del sèrio Sam,
d'aquesta expansió independent,
hem parlat del The Longest Road on Earth
i també d'aquest Uncharted, el Legacy of Thieves Collection,
els desenes que hauran sortit aquesta setmana,
però que ens han agradat i hem volgut comentar en aquest programa,
i ara veurem saber quin és el joc
que ha jugat l'Eli aquesta setmana.
Generació Digital, el programa de videojocs de la ràdio pública.
Doncs continuem al Generació Digital Dicat,
parlant de videojocs, com sempre,
i ara coneixerem l'experiència i el videojoc de la setmana
de l'Elisabet Sánchez.
Hola, Eli, com estàs? Hola, molt bé, Albert.
Aquí, enganxada al mòbil, com sempre.
I a més, aquesta setmana t'has enganxat al mòbil amb un joc a veure.
Jo he estat llegint el guió
i és un joc, força, diguem-ne, curiós, no?
Sí, curiós, estrany, no sé ben bé com dir-l'hi,
perquè la veritat és que no m'havia trobat mai amb un joc així.
Resulta que combina, dins de la mateixa aplicació,
dos jocs totalment diferents.
Es diu Case Hunter
i, en principi, tracta de resoldre diversos casos
a través d'un detectiu, tu ets un detectiu,
que ha de trobar objectes perduts,
endevinar combinacions, geoglífics, etcètera.
Però, per una altra banda, has de gestionar també un hotel.
Què té a veure una cosa amb l'altra?
Doncs jo realment no en tinc ni idea, no he trobat la relació.
Però el tema és que tu entres a l'aplicació
i pots triar en quin dels dos jocs passes l'estona,
i l'única cosa que veig que sí que té una a veure amb l'altra
és que en algun moment surten personatges
del joc de detectius en el joc de gestió d'hotel
i a la inversa.
Quan tu vas descarregar el videojoc,
descarregaves el joc...
o tenies la idea d'un joc de puzzle
o d'un joc de gestió d'hotel.
Com és presentat, aquest joc?
Això de la gestió d'hotel no surt per enlloc.
És a dir, tu et descarregues...
et descarregues un joc de detectius.
Tu et sembla que això,
que hauràs d'anar avançant pantalles
i fent trencaclosques i resolent casos,
però bé, sí que hi és, aquesta opció,
però de sobte t'apareix l'altre i no, no surt per enlloc.
Els dos jocs són xulos, són entretinguts,
és una grata sorpresa, no és que et molesti,
tot i que no tinguin res a veure amb l'altre,
però ja està bé.
Aleshores, tu et descarregues l'aplicació
i et trobes en un joc d'investigació
on ets un detectiu
i van apareixent diferents pantalles
i en cada una d'elles has de resoldre uns trencaclosques.
En alguns casos has de buscar, per exemple,
una combinació d'objectes per obrir una porta
i passar la seua en pantalla
o potser apareixes a l'habitació d'algú
que és un assassí,
que no ho sembla gens,
i has de buscar una arma oculta dins de la seva habitació
perquè no es carregui a una altra persona.
Fins aquí el joc de detectius
que aprecen moltes pantalles així,
però tant en tant, de sobte,
en apareix un altre
que és un personatge dins d'un restaurant
i has d'endevinar quina és la seva comanda
a través d'uns jerolífics també que surten.
És a dir, tot bastant boig,
perquè tampoc no sé què hi pinta el restaurant allà al mig,
però bueno,
a mesura que passes de pantalla vas guanyant punts
i amb aquests punts obtens diferents pistes
que pots canviar,
o sigui, pots fer-les servir
si no aconsegueixes esbrinar el jeroglífic
o l'aclosques que et toca,
tot i que no són gaire difícils,
he de dir que vas avançant bastant fàcil,
o també amb aquests punts que vas guanyant
pots canviar la forma del teu personatge,
és a dir, tu comences sent un detectiu
però pots canviar-ho per una bruixa,
un vampir, etcètera,
amb el número de punts que tinguis,
i això sí, aquest mateix personatge
de sobte és el que fa de recepcionista
en el joc de gestionar hotel.
Com funciona això de la gestió de l'hotel?
Què has de fer?
Doncs mira, tu comences en un edifici
que té una planta buida, només una,
i el que has de fer en aquella planta
és omplir-la amb elements
que has d'anar comprant,
per exemple posar-li els llits, posar-li el sofà,
els quadres, els lavabos, etcètera.
Això, per una banda, seria una de les accions.
L'altra acció és uns clients
que en van entrant continuament a l'hotel
i et van demanant coses,
i tu els has de servir amb les coses que et demanen.
I una tercera acció,
és a dir, el joc es composa de tres accions,
que és anar recollint els productes
que et va portant un missatger,
que cada tants minuts hi ha un missatger
que arriba amb una sèrie de productes.
Aleshores, amb aquests productes
que t'arriben del missatger,
has d'anar proveint els clients
amb el que et van demanant,
entre un client, et demana una ampolla d'aigua,
vas al magatzem on el missatger t'ha deixat les aigües
i l'hi dones,
però aquest client no se la podrà veure
si abans no li has posat una taula i unes cadires.
Així doncs,
es tracta d'anar amoblant aquest hotel
a mida que va servint els clients o a la inversa.
És una mica la gestió de tot plegat.
Quan aconsegueixes aquestes dues coses,
vas guanyant uns diners que vas acumulant
i amb aquests diners vas construint més plantes.
Un cop que en tens una d'acabada d'amoblar,
construeixes la següent.
Molt bé, i en aquestes plantes,
a banda de, diguéssim, les habitacions,
poden haver-hi altres coses, no?
Sí, comences per les habitacions,
després hi ha un gimnàs, una biblioteca,
hi ha habitacions més simples,
més apartaments, diguem-ne, una gran cuina, etcètera.
Aleshores, a cada una
li has de posar el que necessita.
Hi ha moments que l'hotel s'omple de clients a tope
i has d'estar molt atent per servir-los
perquè, si marxen amb satisfacció,
et donen més punts i més diners
que aquests diners et serviran per seguir
comprant moltes altres coses.
Aleshores, un cop que tens construït,
vas construint les plantes de l'hotel
i els vas moplant,
també tens una opció que és anar canviant l'educació,
també t'has d'anar gastant uns diners
per canviar la decoració,
però això et dona més catxet
i així els clients estan més contents quan marxen.
I escolta'm, en aquest joc hi ha publicitat?
Doncs de partida no n'hi ha, de publicitat.
Però què és el que passa?
Que si mires anuncis,
hi ha moltes accions que van molt més ràpid.
Pots passar d'ells, però la cosa va tota més lenta.
Per exemple, quan ja tens una planta tota moblada,
si vols construir una altra planta,
perquè tens els diners per fer-ho,
et sortirà sempre un cronòmetre
que t'indica que trigaràs, per exemple,
30 minuts a construir.
Si en comptes d'això mires un vídeo
o el construeixes al moment.
És a dir, que és la manera d'obtenir coses
al moment, sense haver d'esperar.
Molt bé, aquest és un videojoc molt curiós
i perquè els audience que ens estiguin escoltant
volen provar això que ens expliques,
perquè és molt novedós.
Com es diu i a quina plataforma està?
Doncs mira, aquest joc es diu Case Hunter,
la trobem per Android i està desenvolupada
per Focus Apps.
I és això, tens dos jocs en un,
quan te canses d'un te'n vas a l'altre
i així et passes el dia enganxat.
Molt bé, Eli, doncs escolta, moltíssimes gràcies,
amb moltes ganes de veure't a l'estudi,
esperem que d'aquí poc ja ho puguem fer
i molta sort.
Jo espero que sí, en pocs dies ens veiem.
Generació digital amb Albert Murillo.
Aquest divendres surt a la venda
un dels jocs més esperats d'aquest començament d'any,
especialment pels fans de Nintendo.
Estem parlant de Legendas Pokémon Arceus.
Des del seu anunci
a començaments de l'any passat,
el joc s'ha presentat com un veritable salt
endavant per la franquícia.
Avui descobrirem si aquesta promesa tan ambiciosa
s'ha acabat fent realitat.
Albert, tu fa més d'una setmana que l'estàs jugant,
et veus en cor de respondre a aquesta pregunta?
Hola, Albert, em veig en cor de respondre a la pregunta,
però si et sembla bé,
primer posem una mica de context
abans del veredicte final
per parlar una mica del llançament del videojoc.
Doncs escolta'm, contextualitza.
Contextualitzem, vinga.
Pokémon.
Pokémon no n'ha necessitat presentació,
tothom més o menys coneix aquesta franquícia d'entreteniment,
que, atenció, perquè comercialment
es comenta que és la franquícia
comercialment més potent del món.
A mi és una dada que em sorprèn bastant
perquè fins i tot la situen
a nivell, ja us dic, de vendes,
a nivell de facturació,
per davant de Star Wars o dels personatges de Marvel.
Déu-n'hi-do.
Cosa que em sembla increïble, que Pokémon,
que sembla que ja estem acostumats,
té tanta potència comercial.
Jo penso que l'explicació és perquè al Cap y a la Fi
es venen moltes unitats d'aquests videojocs,
i, clar, tots sabem
que no és un videojoc econòmic.
Vull dir, cada unitat, déu-n'hi-do,
són els seus diners.
També el joc que surt a la venda, també,
si el vols comprar, has de passar per caixa
i no costa poc, precisament.
I penso que per això potser és tan potent.
Després, la franquícia Pokémon, precisament,
porta uns quants anys
amb un cert desencant per part dels seus seguidors
més...
Els fans més fans, per entendre'ns.
Els que són més fans porten un temps
bé, una mica desil·lusionat,
perquè pensen que
els jocs no s'estan fent
amb l'ambició que ells voldrien.
Estem parlant, per exemple,
de l'últim Pokémon Diamante Brillante
y Perla Reluciante, aquests situs tan curiosos,
que, realment, vam parlar al generació
a finals de l'any passat i no eren tan...
De fet, vam parlar
amb un especial record de l'Obert
Remakes Mal,
com remakes que no estan del tot bé.
Vam parlar d'aquests jocs de Pokémon
i, per això, cert desencant.
Llavors, aquí, quan Nintendo
va anunciar aquest videojoc, el títol
ja d'entrada és diferent.
Legendes Pokémon Arceus, el títol ja és com diferent.
El joc també és diferent,
tan més diferent com veurem.
Per començar, està ambientat en el passat,
és el joc més...
és el més antic de la història de Pokémon.
Un altre atall important, abans d'entrar
en el vídeojoc, en aquest context que estem fent,
és que està desenvolupat per Game Freak.
Per aquells que no ho sapigueu, Game Freak
és l'empresa de Pokémon,
o sigui, l'empresa desenvolupadora number one.
És la que sempre ha creat
les entregues més ambicioses.
I es parla molt, i això intentarem
respondre a la pregunta, Albert,
que se'l compara molt amb el cel de Breath of the Wild.
És un estil molt similar
i és una cosa que intentarem veure
una mica més en la part més
de l'anàlisi del vídeojoc.
Albert, fins ara ens has parlat d'aquest context
que ha envoltat aquest llançament d'aquest nou Pokémon,
però ara sí que ha arribat el moment
d'entrar en el nou joc.
Doncs vinga, és el moment que ens comentis
quines són les principals novetats
d'aquest leyendes Pokémon Arceus.
Per començar, per cert, Albert, Arceus?
Arceus és una bona pregunta.
Bé, és un Pokémon, és el nom d'un Pokémon,
i fins aquí tot el que puc dir respecte al nom,
si no volem entrar
en el perillós terreny dels spoiler.
Podem imaginar-vos que Arceus
és un Pokémon
que és realment una cosa potent,
perquè mira, surt el títol del vídeojoc i tot
i realment és una cosa bastant memorable,
però entraríem molt en el terreny de l'spoiler.
Escolta'm, per tenir una referència,
quantes hores portes de partida?
Doncs menys de les que voldria.
En aquest moment, en el rellotge intern del vídeojoc,
en marca unes 25 hores.
Però si et dic la de temps que porten
els altres companys periodistes
que també l'hem estat jugant
i teníem una via de comunicació,
bueno, allà em superen de molt.
Jo estic content. Molt bé.
Amb una setmaneta, 25 hores, escolta,
trobo que és una autèntica borrada per mi,
però penso que l'he jugat bastant
com per poder fer una mica,
donar-nos una visió del vídeojoc.
Un dia hauríem de parlar, Albert,
sobre les hores que dediqueu a un joc
per escriure un article, per exemple, a La Vanguardia,
que en són moltes
i ara ho has de fer amb uns dies molt concrets,
que poden ser tres, quatre,
i sempre he trobat que això és molt, molt dur.
Sí que és dur, i a més, en comunicació amb la resta de companys,
ostres, veus?
Jo he rebut avui, que justament estem gravant,
abans que es publiquin els reviews oficials,
jo he rebut whatsapps a les 4 de la matinada
de companys que deien
he acabado el artículo, tal,
i era com... uf!
Jo només penso que encara no el tinc escrit,
però bueno, ja m'espavilaré.
Molt bé, doncs escolta,
després de tot el que hem parlat,
passem una mica a les novetats del joc, no?
Doncs vinga, sí.
Bueno, ja ho hem comentat,
està ambientat en el passat,
està ambientat a la regió d'Aisui,
és un nom fictici, no?,
i que així d'entrada, si sou fans de Pokémon,
no us sonarà, però si us dic que és l'antiga Sino,
Sino és una regió...
O sigui, Pokémon s'ambienta en diferents regions
que imiten Japó, no?
La mítica és la regió de Kanto,
i hi ha una altra regió molt mítica
que és la regió de Pokémon,
que és la que sortia Pokémon Diamant i Pokémon Perla,
els antics,
que és la regió de Sino.
Doncs ara viatjarem a l'antiga versió de Sino,
que es diu Aisui.
Un canvi important, també.
Estem al passat i no som entrenadors de Pokémon,
que és lo típic de tots els videojocs d'aquesta saga,
som investigadors,
perquè l'objectiu, la nostra missió,
en aquest nou videojoc de Legendres Pokémon Arceus,
no tant és com entrenar el Pokémon
per ser el millor,
però el que hem fet en 25 anys d'aquesta història,
doncs és documentar,
documentar el que seria la primera Pokédex,
perquè representa que estem al passat,
d'aquest món,
i mai...
De fet, la població té por dels Pokémon, tal,
no conviuen, com en els jocs de tota la vida,
i per tant som un investigador
que ha d'anar fent amb una llibreta,
ha d'anar apuntant tots els Pokémon,
i té molt aquesta part d'investigació,
que a mi m'ha agradat moltíssim.
I de fet, tu llegies algunes característiques
del videojoc abans que aparegués,
o que el poguéssiu jugar,
i jo recordo haver llegit el tema del món obert,
que era un món obert, és així?
Sí, és una característica
que és bastant...
bastant important d'aquest...
perdó, d'aquest videojoc,
però d'aquella manera, us ho explico,
o sigui, sí que hi ha grans espais de món obert,
molt grans,
hi ha... no sé si encara es pot dir
exactament quants espais hi ha,
però bueno, hi ha un grapat d'espais
de món obert per explorar enormes,
però no estan connectats entre si.
És a dir, hi ha un poble central,
i quan vols canviar d'un món a l'altre,
bàsicament d'un ecosistema a l'altre,
perquè, bueno, imaginàveu-vos el món de la platja,
el món del bosc, el món de la muntanya,
etcètera, etcètera.
Són grans mons oberts, però no estan connectats.
A mi d'això, d'entrada, Albert em va sorprendre,
va dir, ostres, pensava que era de món obert,
però quan surts del poble, eh, pantalla de carraca.
Va dir hola, hola.
Igualment no molesta, eh?
I em va xocar i vaig dir...
Ostres, jo pensava que tot seria com...
com bastant fluït, no?
Entres al poble, no, no.
Hi ha pantalles de càrrega entre els mons,
però al final està bé, està ben integrat,
perquè també es diferencien bastant els mons un de l'altre.
Després, la dinàmica principal del joc és capturar els Pokémon,
però és una cosa curiosa, això,
perquè fins ara, molt habitualment,
que s'abaixa un Pokémon i ja està,
ja el tinc, a continuar la col·lecció.
Però aquí els has de capturar moltes vegades,
però moltes, moltes, moltíssimes.
L'objectiu és estudiar-los,
i per tant és estudiar-los amb diferents...
combatent amb diferents Pokémon,
alimentant-los de diferents formes...
Has de capturar moltes vegades els Pokémon
i la dinàmica és aquesta,
i no es fa pesada, és una cosa molt curiosa,
que han aconseguit, doncs,
aproximar-te de formes diferents els Pokémon,
no ara amb sigil,
ara fent un combat, ara li dones això de menjar...
Han aconseguit que sigui entretingut,
de veritat que a mi, d'entrada,
ja, uf, amb el troc, vaig a caçar-lo,
fins a 25 vegades he caçat un mateix Pokémon,
imagina't, Albert, i no m'he cansat.
També, és un dels...
Abans dèiem que els fans
estan una mica desencantats amb els últims,
aquest joc potser els agradarà més,
perquè és com més difícil.
A mi he trobat algun combat realment fotut
en aquest millor joc,
i moments en els quals has d'entrenar una mica
el teu grup de Pokémons,
una altra cosa molt xula
és que et permet jugar-lo al teu ritme,
a mi això m'ha encantat, o sigui,
no cal que segueixis la història tota l'estona
fins a passar-te el videojoc,
pots anar-te a explorar el món tu tranquil·lament,
a fer el que tu vols,
i no cal que... això està molt bé.
Sí, perquè et dona aquell tema de llibertat,
una miqueta de mira, ja continuaré després.
Sí, o ara vull entretenir buscant això,
i pots fer-ho,
i està sent natural,
dintre del que és l'emprepis del videojoc.
Com que has d'agafar el mateix Pokémon tantes vegades,
també va bé un descans,
i permetre-te-l tu en el joc quan vulguis, no?
Sí, és això, o sigui,
a mi, per exemple, m'agrada molt el que han introduït,
en el sentit que tu dius de...
bueno, tens diferents opcions disponibles,
tens missions secundàries, tens la missió principal,
o tens el fet d'anar omplint les fitxes,
tu estàs investigant aquests Pokémons,
has d'anar omplint unes fitxes,
i et diuen, per omplir la fitxa d'aquest Pokémon
i les fitxes.
Doncs mira, ja que estic en aquesta zona,
que hi ha aquest Psyduck, que és aquest Pokémon,
que és un ànec, doncs vaig intentar
estar una estona investigant el Pokémon,
mirar el seu comportament, una cosa que m'agrada
és que la tecnologia per fi permet
que la visió original dels creadors de Pokémon de fa 25 anys
sigui ara una mica més versemblant,
m'explico.
Pokémon és un món de fantasia, evidentment,
amb unes criatures fantàstiques,
però s'intenta emular que fossin animals,
i que per tant estan en relació amb l'ecosistema
i amb el que s'està investigant.
Això s'ha aconseguit ja.
Tecnològicament ja és possible que sigui versemblant,
que aquí hi ha una criatura fantàstica,
que està aquí a la vora del riu,
i que de tant en tant es va movent per aquí.
Han aconseguit, per fi,
donar-li aquesta versemblança,
tot i que són uns animals totalment imaginats.
Després, per mi, lo més fantàstic
és aquest concepte que en el món del videojoc
es denomina el Game Loop.
El Game Loop és com el bucle del videojoc,
i és una mica el resum
general del videojoc.
En què consisteix el videojoc?
Quan parlem de Game Loop, penseu en el Pac-Man.
El Pac-Man consisteix en anar passant les pantalles,
intentar esquivar els fantasmes, menjant els punts.
El Game Loop del Pokémon Arceus,
aquest que estem parlant ara,
és també molt clar.
És caçar-mos Pokémon,
capturar-los,
investigar-los,
fer missons secundàries.
Té com una mena de sentit
tota la jugabilitat
que trobo que el fa com...
addictiu en el bon sentit de la paraula.
Jo ja et dic, he estat aquests dies jugant molt,
però, ostres, estava disfrutant.
M'estava agradant moltíssim.
I el trobes, un videojoc ben dissenyat?
Està molt relacionat amb això que et deia.
Jo el trobo molt ben dissenyat.
Crec que la clau d'aquest Pokémon és el disseny.
Per què? Perquè aquí ve també el punt negatiu.
Perquè també té punt negatiu.
Gràficament, deixa molt a desitjar.
Jo penso que el videojoc, ja ho vam veure amb els trailers,
ha millorat una mica respecte al trailer
que vam veure inicial de fa un any
i es veu una mica millor.
Hi ha un disseny artístic que té una intenció que està bé,
però, bueno,
és la Switch,
que també ja va molt justa de per si,
i jo crec que serà la principal crítica a nivell gràfic,
que no és...
no és una cosa molt potent, la veritat.
Crec que està en funció també
que tu identifiquis bé els Pokémons,
que si estàs en un escenari molt detallat
no veus que hi ha un Pokémon allà molt lluny.
És una decisió que el jugador sàpiga llegir el videojoc.
Que si troba mil elements hiperrealistes
potser no veu els Pokémons, que és el que importa.
Però sí que gràficament és molt, molt fluix.
Ara bé, la música està sempre en la línia Pokémon,
que està molt bé,
i estic desitjant escoltar les versions
que farà el Victor Mamec, que segur que en farà.
Sí, segur, segur.
Escolta'm, després d'aquest repàs
que realment has parlat
de totes les característiques del videojoc,
s'acosta el moment de les conclusions.
I és que ens encanta,
quan arriba el moment, amb l'Albert García,
d'arribar al veredicte final, Albert.
On t'has de mullar? Doncs sí.
I en aquesta ocasió, jo estic convençut,
en recomanació total, si teniu una Nintendo Switch,
d'aquest legendes Pokémon Arceus.
Crec que és un joc que està ben dissenyat,
crec que és un joc atrevit
dintre de la franquícia de Pokémon,
que proposa un canvi, que fuig del que sempre han sigut
els Pokémons, que pot agradar molt
als fans de Zelda Breath of the Wild
i de la llibertat que ofereix, també als fans de Monster Hunter,
perquè té una estructura similar
de fer les missions, d'equipar-te per anar
a la captura dels Pokémons.
I en general, més enllà de la temàtica,
més enllà de l'estètica,
més enllà de l'univers aquest que potser no et mola,
jo penso que com a joc,
està ben plantejat el que dèiem, està ben dissenyat.
És un joc entretingut,
amb moltes hores d'aventura,
que tu pots fer-te amb llibertat.
Per tant, jo, per mi sorpresa,
no m'esperava tant i m'ha agradat el videojoc.
Molt bé.
Escolta'm, l'última pregunta que volia fer,
aquesta és una anissaga
que sempre ha viscut de Nintendo.
Si no estic equivocat, sí que podem trobar
les seves aventures al mòbil,
aventures en realitat augmentada.
No han fet mai el salt a altres plataformes?
Al PC?
Ja els va bé, no, imagino?
Sí, no, s'han encat sempre a les plataformes de Nintendo
i, com a molt, han fet el salt, com deies,
al mòbil, no? I quin salt, no?
Pokémon Go, que és un joc superpopular.
I va ser una revolució.
Jo penso que ja els va bé
i suposo que ja el fet que Nintendo
és propietària de la majoria d'accions
de The Pokémon Company.
Hem de fer la distinció, perquè els jocs de Pokémon
són de The Pokémon Company
i no són realment de Nintendo, però Nintendo,
clar, deu tenir el 51% de les accions.
Així que Nintendo diu, per mi, els videojocs.
I aquests dies que estem parlant tant
de les adquisicions i tal,
amb el tema de Microsoft Activision Blizzard,
aquests dies pensava The Pokémon Company,
amb aquesta franquícia que abans dèiem
al començament, Albert, que és tan potent
a nivell comercial per davant d'Star Wars, de Marvel, no?
Clar, moltes companyies la voldria, no?,
tenir la saga de Pokémon, no?,
per poder tenir-la disponible.
I mira, és com una mena de tresor
que té Nintendo
i que mai se sap, no?,
si algun dia algú, Sony o Microsoft o qui sigui,
treu aquí tots els diners del món
i compra les accions.
Això no ho sabem.
No, no, realment, i és un moment
que no només passa amb els videojocs,
o sigui, tots els cantants
estan venent...
Ara no recordo qui era que va al...
No recordo qui és que ha venut ja
totes les seves cançons també a Sony.
I és que, clar,
ara, com que no fan tants calés
amb el tema dels discos,
doncs es venen tranquil·lament tota la seva
creació sonora, no?,
i tot està en un moment de creació
però de marques, no?,
i a la setmana, sembla, són les marques.
Tant de bo continuïn tenint aquesta IP
i que se la quedin per sempre.
Penso jo, eh?
I sobretot que per mi, a banda del que dius,
que la IP l'utilitzin per fer jocs potents.
I mira, penso que aquesta vegada, com a...
A més, Albert, amb una data molt, molt curiosa, no?,
començaments d'any,
et surt aquí un joc de Pokémon,
que, per cert, jo tinc teoria.
Jo tinc teoria que a finals d'any surt un DLC,
un contingut descarregable
per recordar la gent.
Recordeu el Pokémon Arceus, que és tan bo,
i que va sortir al gener?
Doncs aquí teniu un DLC, que l'amplia una mica,
un contingut descarregable, que amplia una mica això,
perquè penso que és una data molt estranya,
a finals de gener,
treure un joc tant de campanya de Nadal, no?
Ho trobo com... Bé, no?
Sí, sí, segur que està pensat.
Doncs escolta'm, Albert, gràcies per parlar-nos
de leyendes Pokémon Arceus,
que vagi bé el fet d'anar casant el mateix Pokémon
cada dos per tres.
Que anirà bé, que l'estudiaràs molt bé.
I espero veure't en breu, en directe, que vagi molt bé.
Albert, gràcies. Igualment, Albert, a tu.
Existeix una tendència en el món dels videojocs
anomenada de simuladors
tranquils,
que està basada en la recreació digital simplificada
de tot un seguit de feines o activitats comuns
i, en general, diguem-ne, avorrides.
Serien des dels famosos simuladors
de conductor de trens del Japó,
fins a els de transportistes de mercaderies,
controladors de tràfic aeri,
muntadors de PC per peces, que n'he vist,
o, bé, encarregats d'estació de servei de carretera.
Però, mira, entre tots ells en destaca
una saga que des del 2008
ha aconseguit fer de la pagesia
un tema cool i nerd.
Benvinguts a Farming Simulator 22.
Molt bé, anem escalfant el motor del nostre tractor.
El John Deere.
Vinga, prum-prum.
De la companyia Giant Software,
i aparegut el novembre del 2021.
Farming Simulator 22 és la novena edició
ja d'un joc que, a més,
quan surt l'acabem trobant a gairebé
totes les plataformes.
Tu l'has pogut jugar, però,
en la seva versió per PlayStation 5, no?
Exactament, i la veritat és que llueix fantàstic.
He vist algunes de les primeres versions
de l'any 2008,
i, home, òbviament, gràfics de l'època,
però ja reconeixes una miqueta
les mecàniques que són molt semblants.
Però la veritat és que l'aspecte
d'aquest Farming 2022
és molt bona.
És guapíssim, la veritat és que t'hi trobes,
realment t'hi trobes allà.
No acaba de pujar el punt de realisme
amb moltes de les coses que veus
com en altres jocs que coneixes,
però es manté just en aquell nivell
perquè tota la maquinària que utilitzes
tingui un aspecte fantàstic, el camp, l'aspecte...
Ara, a la que tu baixes del tractor
i et poses a caminar, allò...
Bueno, allò és un doom, una miqueta.
Es mous que et sembla que volis
que no trepitxis el terra, una miqueta així.
Però ja els és igual, jo crec, una miqueta.
Sí, sí, perquè allò no és important.
No és gens important. A més, ja et dic,
és un joc que en aquests moments el trobaràs
per Xbox, per PC,
per PC està per Windows i per Mac,
el trobarem segurament per Nintendo Switch
en el futur, si no hi és ara,
per Android, per iOS, també,
i en tota la llarga vida que ha tingut
ha arribat a estar inclús per Nintendo DS.
Per tant, vull dir, és un d'aquests que està tot arreu.
I escolta, perquè això et farà...
Mira, ara tenim aquí una cinta de Commodore,
doncs et diré que fins i tot
ha tingut versió per Commodore 64 oficial.
Què dius, ara?
Va sortir com una mena de petit sorpresa
promocional
del Farming 2019
i va sortir ells mateixos,
la pròpia Giant Software, doncs va encarregar
una mini versió petitona per Commodore 64
que, bueno, a nivell de jugabilitat
és una castanya, sincerament,
però és molt cuca i molt maca i està per Commodore.
Què més vols?
Escolta'm, i sent una saga amb tantes i tantes edicions del darrere
i amb una base de seguidors fidels,
tinc la sensació que potser no deu ser fàcil
entrar en aquest univers que se suposa que
ja has de saber de com van moltíssimes coses.
No sé si és així, ha estat un joc difícil per tu?
Com ha jugat un novell?
Doncs mira, la veritat és que
quan entres tens un petit tutorial,
arribes ja, doncs tens una granja, una trilladora,
tens un camp a punt de cagar i dius
vinga, cega el camp, ho acabes, reculls el gra,
el portes a no ser bon,
s'ha acabat el tutorial i dius molt bé
i ara has de repetir el loop constantment o què?
No, perquè mires les opcions que tens
i tens moltíssimes...
però no saps com va res.
No saps què has de fer primer.
És que la vida del pagès no és fàcil.
Llavors jo crec que aquí es donen
massa coses com, o percebudes,
a l'hora de simplement dir
ara veig que el camp el tinc a punt de plantar
i em diu el programa que, escolta,
pots plantar el que vulguis,
veig que puc anar a comprar les llavors a la botiga,
molt bé, però després quina màquina faig servir per plantar-les?
Perquè no tens una sola màquina,
tens fins a 400 màquines diferents.
Vull dir que...
i a més, algunes amb noms semblants,
que sigui la cultivadora o la sembradora
però cultivar i sembrar no és ben bé el mateix.
Llavors, em serveix la mateixa màquina o no?
És una miqueta complicat en aquest sentit.
Hi ha uns petits tutorials també.
Bueno, no tutorials, sinó unes petites explicacions
dins del mateix joc, però et notes molt perduda en aquest aspecte.
Jo recomano moltíssim...
No és gens complicat, un cop ja ho has agafat,
però el primer, la quantitat d'opcions
et pot deixar una miqueta fred.
Aneu a veure videotutorials.
Hi ha moltíssimes persones que des de molts fàrmings anteriors
s'han dedicat a fer vídeos i veureu com
des de zero s'engega una granja,
com les persones van dedicant-se a cultivar productes diferents
i veureu què fan servir,
què utilitzen, un cop han cultivat el que han cultivat
i han recollit què fan i què deixen de fer,
i així compendreu una miqueta les mecàniques.
Anar a YouTube, en aquest cas,
us ajudarà moltíssim a agafar una miqueta
el pes del joc.
A més, una cosa que és molt divertida
és que he dit que tens un porron de productes,
però és que, a més, són productes reals.
Ja. Ja, fins a...
ens sembla fins a 400 tipus de maquinària,
basada en maquinària real,
hi ha fins a 100 marques autèntiques,
trobareu noms com John Deere mateix, Class, New Holland...
Vull dir que són maquinàries reals,
sembla allò d'un catàleg de product placement,
vull dir que està allà posat
perquè puguis comprar el que tu vulguis.
I una de les coses que a mi m'ha semblat més divertida
d'aquesta mena de joc
és que pots jugar també en cooperatiu.
O sigui, ens podríem reunir, tu, jo, Albert,
el García i la Gina,
i dedicant-se, doncs vinga,
a feinejant el tros tota la vegada.
A treballar les terres.
I com seria una partida del farming 22?
Doncs mira, tal i com entres en el mode més senzill...
Bé, t'haig de dir que...
que el farming, quan entres, sí.
En el mode més senzill, que t'ajuda una miqueta,
ja tens una quantitat de diners,
ja tens un camp a punt de lleurar,
i tens una miqueta de maquinària,
perquè pots entrar allò que se'n diria a pèl,
amb un préstec acabat de donar
i que et comencen a cobrar interessos,
amb un camp molt petit i has de començar tu mateix des de zero.
Pots fer moltíssimes coses,
però, naturalment, el que has de fer és...
El segle sempre és el mateix.
Mirar què pots sembrar, mirar què pots recollir...
Depenent també de l'època que estem, eh?
Exacte, perquè tens un calendari, el calendari del Pagès,
doncs tens un calendari de sembres,
saps que si sembres alguna cosa quan l'has de recollir,
i aquí has de jugar entre els diners que tens,
el que pots comprar i el que pots fer en aquell moment,
la maquinària que tens en aquell moment,
que si no tens alguna i la necessites,
la pots anar a llogar,
i mentre la teva pròpia producció, diguem-ne,
no et doni permès, perquè tu comences amb un petit camp,
no tens diners per comprar més.
Un cop aquell camp, diguem-ne, que ja l'has sembrat,
dius, ja he acabat, ara què passa?
El que tens són tot de feines
que et poden encarregar els teus veïns.
I, llavors, amb la maquinària que tens, penses, mira,
el veí del camp 62 necessita allaurar.
Ah, doncs jo puc fer-ho amb la meva maquinària?
Vinga, i així ho fas,
i vas guanyant uns quants diners, uns quants diners,
i els has d'anar reinvertint amb més maquinària i tal.
Una de les coses que és molt important
és la gestió del temps.
Pots fer que el temps corri més ràpid o més quant.
El temps corri més ràpid o més curt.
Un cop ja has acabat, pots dir, doncs ara me'n vaig a dormir,
i no passa un dia,
sinó que quan passa un dia, en realitat passa un mes.
I així ja has adelantat un mes, van avançant les estacions,
a vegades t'interessa dormir tres vegades
per allò que has sembrat,
ho vols recollir ja i seguir fent, etcètera.
I has d'anar gestionant.
Per tant, és un joc en el que, a part de gaudir una miqueta,
de conduir, de tocar,
de fer servir la maquinària,
i de pensar què faig ara,
hi ha també una part de gestió.
Tant del temps com dels teus recursos.
Quins diners tinc, què compro, què inverteixo...
Perquè no és només el camp.
És tot el que té a veure amb el camp.
Per tant, tens...
Pots afegir animals?
Pots generar cadenes...
Com es diria jo?
Cadenes industrials.
Això vol dir que saps que hi ha certes fàbriques
al voltant del teu mapa
que puc comprar jo per portar-ho en aquesta fàbrica
que farà això.
A vegades, quan tens prou diners, dius,
i trec llana, no la venc.
Compro la fàbrica de fil.
I amb la fàbrica de fil puc portar-ho al sastre que farà roba.
Però ara he comprat jo el sastre.
Per tant, ara faig tota la producció
i ho venc al centre comercial i a la roba feta.
Aquí guanyes molts més diners.
I és tota una roda d'aquest estil.
Molt bé.
Pots de creixent.
Exacte, vas creixent fins que tinguis la teva pròpia
mega granja al camp.
Una de les coses per les que destaquen simuladors
com el mític Fly Simulator
és que hi ha una quantitat tan gran
d'afegits i mots creats per a empreses
i pels propis usuaris, com parlàvem abans.
I al Farmi 22 veig que hi ha també
una gran comunitat de creades de mots.
Doncs mira, DLCs, mots...
n'hi han per un tubol.
Com en tots aquests casos, malgrat que aquest joc estigui
per a PCs i per a consoles,
aquí és el PC el que s'emporta al gat a l'aigua.
Les consoles van tenint els seus DLCs
i el seu suport oficial, però els mots
que molts són produïts per a la pròpia comunitat
estan bàsicament al camp del PC.
Aquestes consoles són imprescindibles
per gaudir del joc.
En certa manera, òbviament, no.
La versió per PC està molt bé,
però he trobat a faltar moltes coses que he vist
en certs vídeos que utilitzava la gent per PC
i m'han fet moltíssima enveja, sincerament.
Molt bé, molt bé.
En aquest videojoc hi ha tres escenaris,
cada un relacionat amb una dificultat,
però a base de DLCs o mots
es poden jugar escenaris diferents.
Quin efecte tenen aquests escenaris sobre el joc?
Doncs mira, als diversos escenaris,
si tens un lloc planer, veus...
allò seria Iowa, un lloc d'aquests, no?
Tens els Alps i tens un escenari a França.
Les dificultats dels diversos mapes
tenen a veure amb quina mena d'indústria
tens al voltant i, per tant, què pots cultivar,
què pots anar a comprar,
les distàncies on estan les coses,
perquè, clar, aquí has de portar
totes les coses que produeixes al seu lloc per vendre-ho
o que et converteixin en un altre producte
per portar-ho a una altra banda.
Per tant, pot ser un lloc planer
on condueixes per carreteres planes
a costarut, on les coses estiguin
a molta distància les unes de les altres, etcètera.
El clima també afecta bastant
i això també condiciona a quina mena de producte
pots estar produint.
Per exemple, a no tots els llocs serà interessant
que produeixis vi.
Encara que tinguis les eines per comprar-lo
i tinguis el producte per plantar,
perquè no és un bon escenari per tenir vi.
Els mesos d'hivern pot ser un lloc on nevi
i, per tant, tot el que sigui.
Navar també complica la feina del camp
i ho has de tenir en compte.
És un èxit d'aquest videojoc, no?
Mira, és veritat que cultives...
M'agrada molt aquesta cosa.
Deixa'm que pensi una miqueta.
La veritat és que, mira, jo et diré una cosa.
És un joc que agrada moltíssima gent
i no crec que tothom sigui un convençut de la vida al camp.
Llavors, per què atrau tanta gent?
Perquè és que ens estan enganyant.
En realitat, no té tant a veure
el farming simulator amb els carbassons,
les carbasses i les trilladores.
En realitat, Albert, el farming simulator...
és un joc de conducció!
Yo para ser feliz quiero un camión
Yo para ser feliz quiero un camión
És veritat que tu, quan estàs al camp
i passa un tractor,
vols treure la persona que està allà conduint
per agafar-t'ho a les claus i conduir tu.
I tant, i a més que no condueixes coses normals.
Condueixes tracturassos del vin,
amb dobles remols, buquets de gran capacitat,
camionacrosa d'entonatge,
andròmines agrícolars que semblen tretes de la Nostromo,
com de matar àliens,
perquè tenen fulles, ganivetes,
i un fotimer de parts d'aquelles
on no podries acostar-hi un membre
que tindries gran risc de perdre'l.
Són autèntics monstres!
I tot allò ho tens allà i ho portes tu
amb una alegria que fa por.
A més, el joc és totalment compatible amb els volants.
Per tant, no, no, et sents...
Mira, et dic una cosa.
Abans estaven comentant amb el tècnic,
amb el joc del Yamahuchi,
el Gran Turismo,
que té aquest moda de fotografia,
gairebé podries tenir un moda de fotografia
també en el Farming Simulator,
perquè la recreació dels vehicles està molt bé,
no només sempre des de fora,
sinó que també les cabines estan recreades a dintre
i els tractors moderns són una autèntica passada.
Tenen pantalles pertot arreu perquè els pots fer conduir via GPS,
tens una gran quantitat d'opcions de què pots enganxar
i què no pots enganxar,
la separació entre les línies de les que sembres,
equips productes, i tot això ho veus representat.
No és funcional ni clicable,
com si fos un simulador de vol,
però moltes sí que són funcionals.
Ara, l'aspecte un cop estàs conduint
de dintre de la camina del tractor és fantàstic,
és autènticament magnífic.
Doncs en resum, un joc recomanable,
tant pels qui vulguin gaudir de la temàtica,
com pels qui els agradi els jocs de gestió de recursos,
i, pel que dius,
també ho podrien provar els amants de la conducció.
Fem un resum de com poden jugar aquests jocs.
Doncs mira, Farming Simulator 22,
el teniu per PC, Mac, PlayStation 4 i 5,
Xbox i Xbox Series S.
I també per estàvia.
És Steam, per uns 40 euros,
en versió PC i Mac,
i a les botigues d'Xbox i PlayStation el tindreu per 50.
Si voleu entrar en aquest univers
de la cultivació i de la conducció tractoril
i voleu estalviar una miqueta de dinerons
per PC, per Mac i per Windows,
podeu trobar versions antigues,
des de la 11 a la 17 a la 19, una mica més econòmiques.
Doncs fantàstic, aquest resum del Farming 22,
que crec que pot agradar a moltíssima gent.
Només a iCat, generació digital.
Fa un temps,
vam entrar i us vam explicar
l'exposició Gameplay, la cultura del videojoc.
Ha passat la pandèmia,
ha passat tant de temps,
que sembla que faci molt, molt de temps,
però encara la recordem, el generació digital.
I d'allà van sortir unes quantes idees i projectes,
com, per exemple,
el laboratori de ficció digital infantil i juvenil,
que es va fer gràcies a l'ajuda de la sala de jocs Zoom,
organitzada pel CCCB
i l'imploració d'aquestes imatges
organitzada pel CCCB
i l'impuls de la gerència
de serveis de biblioteques a la Diputació de Barcelona.
La idea era obrir les biblioteques
a productes de ficció digital
i permetre que els usuaris que hi van
accedeixin a aquesta part de la cultura.
Qui ha dirigit tot això
ha estat en Lucas Ramada Prieto,
que és doctor internacional
en didàctica de la llengua
i la literatura per la Universitat Autònoma de Barcelona,
especialitzat en ficció digital infantil i juvenil.
Molt benvingut al generació digital.
Moltes gràcies. Encantado de estar aquí con vosotros.
Igualment. A veure, primera pregunta.
Per què li dius ficció interactiva i no videojocs?
Bueno, le digo ficción digital
porque, en realidad,
cuando abordamos esta cuestión
desde una perspectiva de mediación cultural,
no solamente nos ceñimos al videojuego como forma,
que está incluida, evidentemente.
De hecho, es la forma más representativa
de la ficción digital contemporánea,
pero también nos abrimos a veces a obras
que vienen de otros lugares,
quizás, por ejemplo, del mundo literario,
la literatura electrónica, que es una de las primas
del mundo del videojuego.
También hablamos de hipercómica.
Entonces, esta palabra, la de la ficción digital,
nos permite abrir un poquitín más
el espectro de obras, barra, juegos
con las que hacemos el trabajo.
I una de les claus
de l'interès d'aquesta ficció,
ja sigui en forma de videojoc
o, com dius tu, aquestes obres,
que de vegades no saps com dir-los,
és, dieu, la seva interactivitat,
que és una de les coses que, dieu,
és una de les temes més importants
amb els quals val la pena tirar endavant
amb aquests projectes, no?
La cuestión con el tema de la interactividad
o la participación con ese tipo de obras,
fundamentalmente con los juegos,
es que realmente hay muy poca formación
a la hora de percibir los sistemas de juego
como lenguaje.
¿Qué está ocurriendo cuando jugamos?
¿Qué nos están queriendo, cuando jugamos?
Entonces, a plantear formas de juego
que nos permitan reflexionar
sobre qué significa jugar realmente,
qué nos está contando,
y también, evidentemente, la perspectiva crítica
de cómo se nos cuentan las cosas a partir del juego
nos parece un eje clave
de todo este proceso de formación
de personal bibliotecario
y de crear espacios de juego
para la infancia y la adolescencia
de esta otra manera, por decirlo así.
De fet, tu,
hi parlarem molt de bibliotecaris
perquè aquest projecte anava per ells,
però jo, quan estava preparant l'entrevista,
anava a obrir-ho a la societat,
fins i tot, i és curiós,
perquè nosaltres fem un programa des de fa molt de temps
dedicat als videojocs,
i m'ha passat moltes vegades
que gent que treballa a la ràdio em diu,
oi, alguna vegada la vaig escoltar,
però és que no l'he escoltat al vostre programa
perquè jo no estic integrat
amb el tema dels videojocs,
o potser, mira, si us escolto m'enganxaria
i no m'agradaria, sempre m'he adonat
que si féssim, per exemple,
un programa de sèries, de pel·lis,
una altra cosa, segurament la gent entraria
sense prejudicis,
però parlant de videojocs,
o de ficcions interactives,
de vegades tinc la sensació
que els hi costa més
del que hauria de ser,
i això que dius de l'aprenentatge
és superimportant, no només pels bibliotecaris,
potser per molta part de la societat, no?
Sí, sí, jo també considero que
aquest projecte en concret, o com dius,
es centra en la biblioteca,
però se centra en la biblioteca, bàsicament,
perquè la biblioteca és un lloc d'accés
obert i universal per a tota la societat,
així que estic totalment d'acord amb el que comentes,
que la comunicació sobre exactament com són
i com poden arribar a ser els videojocs
hauria de ser a tota la pluralitat social, no?
I totalment d'acord amb la percepció
que se té sobre el videojoc,
com una qüestió, a vegades,
de nicho, a mesura que els percentatges
de consum de videojocs són elevadíssims, no?
Pràcticament tothom juga, però hi ha vegades
que la gent que juga ni tan sols ho diu,
perquè o no juga al que normalment
es diu que es juga, o perquè està vist,
com tu dius, com m'enganxo o no m'enganxo,
i jo crec que aquí la qüestió
és una deuda institucional,
jo crec.
Hi ha una gran distància entre el que podríem
dir com a les pràctiques privades
o personals de consum cultural
i la manera en què les institucions culturals
i també, evidentment, les educatives
no han fet absolutament res
per parlar i comunicar exactament
sobre el que és,
és i pot arribar a ser el videojoc
com a espai cultural.
Llavors, aquesta distància
entre el que les institucions
no han fet entorn al joc
i com el medi ha evolucionat,
jo crec que ha deixat massa
en mans de la mercadotecnia
com la gent percebe el videojoc.
Llavors, és per això, jo crec,
que es perceben més les dinàmiques de mercat,
les dinàmiques de, bé,
els jocs AAA,
els jocs fins i tot gratuïts per al mòbil
i la percepció que la gent té és d'aquest sector
que, en realitat, si te paras a pensar,
és un percentatge moltíssim més petit
del volumen de videojocs
del que realment és, no?
Llavors, totalment d'acord amb el problema,
crec que viene ahí,
crec que ha estat molt poc
en la sfera pública de conversació cultural i educativa
el món del videojoc
i la manera de resoldre-lo és això,
és fer més propostes
perquè la gent en general conozca
no el que sempre,
però ofenseu que si rasques una miqueta
i no has de rascar molt
es troben videojocs
superinteressants
amb els quals podem aprendre moltíssimes coses, no?
Claro, ahí está la cuestión, no?
¿Qué nos ofrece la cultura, al final?
Porque el tema de la cultura de aprendizaje
siempre es un poquitín...
Cuando nos acercamos a las obras
a la cultura no es necesariamente para aprender algo, no?
Pero sí que nos gusta picotear de diferentes maneras
porque entrar en contacto
con formas de arte y de cultura plural
al final nos hace entender
más y mejor y con mayor complejidad
el mundo en el que existimos
y eso, evidentemente, en el videojuego también ocurre
como con cualquier otro medio, no?
Y, como tú dices, no hace falta rascar demasiado
porque siempre...
Si algo define el videojuego
es que utiliza muchísimos lenguajes diferentes
porque eso, cuando decimos que es un medio multimedia interactivo
pues es que utiliza la ilustración,
utiliza la lógica cinematográfica,
el texto escrito, lo literario, etc.
Y para todas y cada uno de esos lenguajes
hay obras que los utilizan de una manera maravillosa, no?
Entonces, ¿por qué no visibilizar
esa capacidad comunicativa, estética, poética, narrativa
que tiene el medio hacia la gente?
Me parece fundamental, claro.
Has coordinat 24 bibliotecaris o bibliotecàries implicats
pertanyents a biblioteques
i d'13 municipis de la província de Barcelona.
Sí.
I, a més, amb una pandèmia pel mig, que també s'ha de dir.
Tu creus que són bibliotecaris diferents, ara?
És a dir, creus que, una vegada acabat el teu projecte,
ells introduiran diverses formes d'art
com els que tu volies que fessin, per exemple?
Sí, no tengo ningún tipo de duda.
De hecho, te diré que lo que era el laboratorio de ficción digital
infantil y juvenil sí que se acabó,
es decir, es un proyecto que acabó,
pero que se ha transformado en otra cosa,
que ahora se llama Ficció en Joc,
que ahora sí que es un proyecto sostenido y longitudinal.
Ahora, a parte de esos 23, 24 bibliotecàries i bibliotecàries
de las que hablabas, de los 13 municipios,
ahora hay 12 municipios nuevos y nuevas bibliotecas
que han entrado en el proyecto,
para seguir trabajando en todo esto.
No es un proyecto que sigue creciendo.
Y la experiencia con este grupo de bibliotecarios y bibliotecarias
dice que evidentemente hay una transformación
en cómo se concibe la biblioteca como espacio,
que incluye también dentro de la dinámica regular
del funcionamiento de esa biblioteca
el mundo del videojuego, de la ficción digital.
Es interesante ver cómo en el grupo de trabajo que teníamos
había gente muy especializada en hacer mediación
y clubes de lectura, etcétera,
que venía del mundo de la literatura infantil,
que se sentía muchísimo más cómodo con el álbum ilustrado, etcétera,
pero también había gente que venía del mundo del videojuego,
es decir, gente que jugaba muchísimo en casa.
Y ese espacio de encuentro que ha habido entre los dos polos,
que no son realmente polos, sé que no me gusta polarizar,
pero esos dos lugares, esas dos genealogías,
esos dos lugares de origen, ha sido muy interesante,
había punto de encuentro, ¿no?
El análisis que la gente que venía del mundo
de la literatura ilustrada que hacía de los juegos
aportaba una cosa, la gente que venía del mundo del videojuego
aportaba otra, la capacidad que tenían para discutir
y conversar en torno a todo ello,
y lo que emergía de la toma en contacto entre toda esta gente
hace que, al final, la biblioteca se transforme
en lo que debería ser, que es una representación
de los ecosistemas culturales en los que vivimos.
Y eso incluye el literario,
pero también tiene que incluir el mundo del videojuego.
Molts dels que hi fem al Generació Digital,
fa molts anys, quan començàvem a parlar
sobre, per exemple, Machinarium o els jocs de Manita Design,
vam caure de quatre grapes els seus encants,
i el vostre projecte ha fet servir
algun dels videojocs d'aquest gran estudi, no?
Sí, de hecho, uno de los itinerarios de juego
que planteábamos, ahora, hacer los clubes de juego
que planteábamos es específico.
Una de las cosas que nos parecía interesante también
a la hora de hacer estos itinerarios de juego
era que la gente que viniese a jugar a las bibliotecas
también tuviese una percepción de lo que es la identidad estética,
la autoría, que existen autorías
detrás de la creación de videojuegos
y hacer un recorrido sobre diferentes obras
de un mismo estudio, como el de Amanita,
nos parecía muy interesante.
Y, evidentemente, además, tiene esta cosa
de que tienen un enorme potencial.
De hecho, por ejemplo, Giano Milplaci,
que es el ilustrador del diseñador de Chuchel
y de Botánicula,
también ha participado en el mundo del literálbum ilustrado.
Es decir, que había incluso un anclaje
con el que cierto personal que se formaba en el proyecto
podía acudir ahí, ¿no?
Entonces, bueno, me parecía como de cajón
hacer un itinerario de juego de un estudio,
encima, con una belleza a todos los niveles, a todas las capas,
tanto visual como a nivel de sonido y música.
Así que ha sido un lujo poder poner a la gente a jugar
a Samorostrés, a Chuchel, a Botánicula...
Ha sido una delicia.
M'emociona molt això que dius de l'autoria del videojoc,
perquè, per exemple, amb els llibres es parla de l'autor.
Exacte.
Des del programa, des del generació digital, molt desbegat...
Bé, de fet, ens encanta fer entrevistes
als autors que fan els videojocs,
perquè al final coneixes molt millor el producte.
De veritat que m'emociona que introduïu a la gent jove
que darrere d'un videojoc hi ha gent que hi posa molta passió, no?
Era fonamental, si no de los objetivos de los itinerarios,
no era simplemente entrar en contacto
con las posibilidades del medio,
sino también ir poco a poco afinando el olfato,
de cómo disfrutamos los juegos, cómo leemos los juegos,
cómo vemos las recurrencias,
pues qué mejor manera de entender esas recurrencias creativas
que haciendo itinerarios a partir de autores concretos.
Por eso hicimos Rodeamanita,
por eso también hicimos un itinerario concreto
con la obra de Octavi Navarro,
una persona muy fuerte, además es de la casa,
entonces es de la tierra,
entonces era importante hacer esto,
ver exactamente cómo son...
Era importante ver la persona detrás de la creación
para entender que el videojuego puede ser un medio,
no puede ser, sino que es un medio de expresión humana.
Entonces, por eso era muy importante,
y visibilizar, evidentemente,
que no son productos creados por nombres de empresas
con las que no podemos tener ningún tipo de vínculo afectivo,
sino que hay colectivos creadores que hay que tenerlos en cuenta
y que dejan su impronta en lo que podríamos decir
que es el texto videojuego, el videojuego en sí.
I tu, de fet, amb el treball d'Octavi Navarro,
tu animaves els bibliotecaris
que estudiessin una miqueta els homenatges
i els referents que sortien en pantalla,
que eren molts i que és una altra manera
de poder conèixer aquesta obra, no?
Claro, era...
Además, en el caso de Octavi es muy evident,
cuál es su genealogía artística,
y de otra manera, no?
Exactamente igual que cuando leemos una novela
nos fijamos en de dónde viene todo esto que se está haciendo,
era importante que el personal que estaba preparándose
los clubes de juegos supiese un poquitín
de dónde venía esta genealogía,
también porque, evidentemente, si te vas a poner a charlar
con la chavalada en torno a todo esto,
pues puedes vincularlo a los referentes,
puedes hablar sobre si vieron...
A lo mejor los de 12 o 13 años no han jugado al Monkey Island,
han jugado a sus familias,
o a lo mejor han visto a un youtuber jugar a ello, no?
Y eso al final es un poco honrar el medio,
honrar la profunda estructura que tiene un medio
que nos empeñamos en decir que es nuevo,
pero que ya sabemos que tiene muchísimas décadas, ya, ¿no?
Entonces, honrar un poquitín...
Pues eso, honrar genealogía siempre está muy bien.
Así que me parecía importante también hacer este trabajo.
Una de les coses més boniques de llegir,
de l'escrit que heu fet,
amb les conclusions,
són les experiències de cadascuna de les biblioteques.
M'agrada molt, per exemple,
el fet que abans de començar a jugar,
els bibliotecaris parlin amb els nens de quins jocs juguen,
i que no hi hagi cap problema que et diguin el Fortnite,
i que la persona que sàpiga, per exemple,
que si tu dius o el teu crio et diu que juga al Fortnite,
doncs escolta'm, que sàpigues a quina temporada van,
què és el que pots fer en aquest videojoc,
i també m'ha agradat molt la conclusió,
no me'n recordo de quina biblioteca era,
que es van sorprendre molt en alguns moments
com els pares també jugaven amb els fills.
Una de les coses que sembla molt senzilla que puguis fer a casa,
però que de vegades costa molt,
i és que els pares involucrin en el joc també amb els fills.
Sí, sí, és evident, aquí hi ha dues coses.
La primera, si vas a tenir una conversació
sobre cultura biològica con la infancia,
no puedes hacerlo de una manera impositiva,
no puedes decir, ahora que he llegado a este mundo,
te voy a decir a lo que tienes que jugar.
No funciona así, porque no funciona así,
no solamente con el videojuego, pero encima en el videojuego.
Ellas tienen una inercia que a lo mejor la biblioteca en sí no tiene,
eso que llamábamos en el documento este que hace su referencia,
y que está público para que la gente lo pueda consultar,
hablábamos de la brecha de autoridad,
el quién eres tú para hablarme ahora de juegos
cuando nunca te han importado.
Entonces, ahí consideramos que era fundamental
comenzar a construir un terreno compartido,
una especie de marisma de identidades
de quiénes somos nosotras como bibliotecarios
para hacerme estas sesiones,
pero quiénes sois vosotros y vosotras como usuarias
del medio y de la biblioteca.
¿Por qué estáis aquí? ¿Cuál es vuestra relación con el medio?
Y lo que decías del tema de las familias es clave esto,
tenemos muchísimos problemas a la hora de concebir y de pensar
lo que la infancia y la adolescencia hace con las pantallas,
pero luego no nos involucramos suficiente en ello,
no compartimos espacio,
es su espacio privado con la puerta cerrada
o les damos el teléfono para que jueguen a cualquier juego
mientras estamos en la sala de espera del médico
o mientras nos tomamos una birra en el bar o lo que sea,
pero poquísimas veces lo que hacemos es exactamente igual
lo que hacemos con una película o con un álbum ilustrado,
que es sentarlos en el sofá tranquilamente a compartir una obra,
y eso tenemos que empezar a hacerlo,
y ver cuáles obras son interesantes para esto,
porque a veces tengo el miedo de que cuando hablamos de juego familiar
solamente hablamos de juego multijugador,
y no necesariamente tiene por qué ser así,
los juegos de la manita no son multijugador,
pero compartir, exactamente igual que cuando jugábamos,
cuando jugábamos a las aventuras ráficas en los 90,
casi siempre había alguien a nuestro lado
que nos ayudaba a gestionar ese point and click,
compartir ese espacio, juntar los hombros,
que es también algo que proponíamos en la sala Zoom,
Hugo Muñoz Liz y yo, que comentabas,
juntar los hombros para poder compartir una obra interesante,
es algo que debería estar muchísimo más introducido
en las dinámicas de contacto cultural familiar actual.
Molt bé, doncs hem parlat amb el Lucas Ramada,
ell ha tirat endavant aquest projecte de ficció digital a les biblioteques,
que a més m'has comentat que ara té com un projecte més transversal, no?
Com es diu, exactament?
Ficció en joc, ara es diu ficció en joc, sí.
El proceso de formación que pasa a la gente
acaba convirtiéndose en una comunidad de práctica
y lo que hacemos es jugamos a cosas, descubrimos nuevas cosas,
ahora es menos formación y es más horizontalidad,
vamos a continuar haciendo que la gente juegue en nuestras bibliotecas.
Y hay nuevas promociones de gente, de bibliotecarias y bibliotecarios,
que pasan por la formación
para incorporarse a ese grupo de trabajo
en la red de bibliotecas de la Diputació de Barcelona.
Doncs Lucas Ramada, bravo, bravo, moltes gràcies, molta sort,
i segur que en breu ens coneixerem en persona a l'estudi
al Generació Digital, que vagi molt bé.
Muchísimas gracias por invitarme,
y felicidades por esos 20 años.
Participa a la comunitat del Generació Digital
el nostre canal de Telegram.
Exacte, el Telegram.
Telegram.me barra Generació Digital allà,
cada dia comentem coses relacionades amb videojocs, sobretot.
Gràcies, Francesc Xavier Blasco, fins a propera.
Vinga, fins a propera.
I també gràcies, Samuel Maceda, per estar al control tècnic avui.
Tot l'equip del programa també hem estat a casa o aquí.
Salutacions també de l'Albert García.
I l'Elisabet Sánchez.
Semana vinent continuarem amb el Generació Digital,
tindrem l'Star i segurament alguna entrevista
que crec que us interessarà molt. Adéu-siau.