Icat, la ràdio inquieta.
Generació digital amb Albert Murillo.
Què tal? Benvinguts al Generació Digital.
Aquesta és l'edició número 816.
I avui coneixerem una mica en profunditat
Sergi Carles, todos Jingles.
Jugarem a l'Estar Diu Valley, farem una ullada a tres videojocs
als quals hem pogut jugar i també una altra per mòbil.
Estar ens recomana que socialitzem.
Coneixerem la revista Loop
i explicarem l'actualitat del món dels videojocs.
Benvinguda, GoFolow, com estàs? Bona tarda.
Tot bé? Molt bé.
Molt bé. Estar, què tal tot?
Fantàstic. Molt bé.
SkyBlast, tot bé?
Sí, resistint aquí.
Molt bé. Lisbeth Sánchez, tot a tope?
Tot perfecte.
Dani Jiménez, avui quina consola has hackejat de forma ètica?
Aquesta era la Play 3, no? Sí, senyor.
Sí, sí, aquesta vaig jugar molt en aquesta consola, jo.
Molt, vaig jugar tu també.
Sí, sí, doncs avui tot el sistema informàtic el Dani el té
precisament en aquesta consola i sona força bé.
Has descarregat Generació Digital.
Estar, qui t'acompanya avui a la delegació de Catalunya Ràdio?
Avui l'Albert Cots, molt ben acompanyat.
Molt bé, salutacions, Albert. Espero que tot vagi bé.
I, Eli, recordem que estem a Twitch i amb algunes novetats.
Cada tarda, sí. Doncs mira, dir-te que som ara mateix 537 seguidors.
Molt bé.
Que ens agradaria moltíssim arribar a 550.
No sé què farem si arribem a 550, però ho entendrem.
Ho hem posat, eh? Sí. Molt bé, fantàstic.
I veig que hi ha gent que per primera vegada
va a la CIC Lulu.
Ah, molt bé, doncs benvingut.
Espero que t'agradi, veuràs com fem.
Sí, o benvinguda? Benvinguda.
Ah, d'acord, d'acord. Molt bé, gràcies, Sergi Carles.
Després et presentaré com cal, eh? Sí, sí, sí.
Per cert, posa la pantalla de les dues cadires.
A veure, estudi dos càmeres...
Hem posat-ho també al xat perquè quan canviem
també la gent pugui veure...
Tot això ho fem per Twitch Studio.
Ah, molt bé.
Laia, tu ho fas servir tu i Studio?
No, jo faig servir l'OBS.
OBS, eh?, em vas dir una vegada i ens l'ha quedat fora d'antena.
A mi m'agrada Twitch Studio pel fet que està molt vinculat,
saps?, com s'entenen molt en aquest sentit.
I mira, no ens hem liat amb OBS, cosa que tothom fa.
Més o menys tothom. Sergi Carles, fas servir OBS, tu?
Sí, OBS.
I estàs content amb OBS? Sí, sí, sí.
T'aclares, eh? Sí, de moment, sí.
Molt bé. A mi sempre que m'ha fet gràcia quan comencen molts...
Aquella pantalla infinita...
Sí, el compartir pantalla.
A mi m'agrada molt això, que es vegi, saps?
Que es vegi, que es vegi bé.
Molt bé, Star, tu què? Twitch, no?
El què és, això?
Si algun dia sortiràs per Twitch, tu?
El dia que faci Twitch... Mare de Déu Senyor.
Què? Mare de Déu Senyor, mare de Déu.
Bueno, bueno.
Es li abraça el dia que faci Twitch.
Posa'm el repte, no sé, quan segui dos maig de Tinder
per fer un Twitch d'aquests.
És igual, això. És igual, vols dir?
Has de començar per un. Jo ho faria en català, eh?
Això ja em retueix bastant, no?
Sí, clar, sí, sí.
Si fóiem de ragonir, ja té cagas. És al·lucinant.
No, no, has d'anar a concretar la cola del cavallo.
I a buscar la diferència.
Bé, comencem, que avui hi ha molta cosa per parlar.
Els teus amics estan connectats al Generació Digital.
Avui us volem fer un petit recordatori
dels videojocs que acaben de sortir
creient que poden ser del vostre interès.
Apareix el Halo Infinite.
If you knew how you were going to die...
How you were going to die...
If you knew how you were going to die...
Què passa? Què passa aquí?
Què passa? Doncs mira, que el Halo Infinite
és d'aquells videojocs que es va anunciar l'any 2018
i és un dels títols més importants retreçats
per aquesta pandèmia.
És seqüela de la història de Halo 5,
però amb la curiosa dada dels creadors
com un reinici espiritual de la saga Halo.
Volen, amb aquest Halo, crear una nova era
amb un món obert enorme en forma de campanya
i una part multijugador que anirà per temporades.
Llarguíssima història d'aquest videojoc,
que recordo que fa molts, molts anys,
jo crec que va ser el primer que vam jugar amb multijugador
als que formem part del Generació Digital en aquella època,
partides amb l'Albert García, etcètera.
He jugat a la campanya i encara no ho he pogut fer.
Forces bones crítiques a la xarxa. Ho heu llegit o no?
Està agradant molt.
Jo l'he provat i és molt divertit de jugar.
Molt. A mi m'està agradant molt.
Molt bé, apareix aquest videojoc per PC, Xbox Series i també per Xbox One.
Està recomanat per majors de 16 anys
i també apareix aquesta setmana el Loop Hero.
De fet, aquest és un joc que ara surt per Nintendo Switch,
que és un amic antic de fa un parell d'anys que va sortir per PC.
I de què va?
Doncs mira, és un videojoc de rol, d'aventures,
de mesmorres i de cartes,
i on els seus creadors expliquen que no hi ha cap de les expedicions
iguals a l'anterior.
Estem en un món sotmes en un bucle temporal
i tots els seus habitants estan en un caos sense fi.
Aquest és un joc de cartes místiques
que, per situar els enemics a edificis i tal,
és per majors de 12 anys i costa una mica menys de 14 euros.
Jogueu a jocs de cartes per ordinador?
Doncs depèn.
A mi les mecàniques que funcionen amb cartes m'agraden.
Sí?
Sí, sí, sí.
Perquè a vegades és difícil combinar-ho amb un videojoc,
però bé, a Twitch en veus, eh?
A part que aquest no és un joc de cartes comú,
sinó que és col·locar les coses en el mapa
i tu et vas fent el recorregut.
Sí, sí, sí, sí, sí.
És entretingut, aquest.
Molt bé, doncs això, ara surt per la Nintendo Switch.
I també apareix el Sam & Max, el Beyond Time & Space,
que és una espècie de remake, no?
Sí, l'estudi Skunk Ape va fer l'any passat
la remasterització de Sam & Max, Beyond Time & Space,
i ara és un joc de cartes.
És un joc de cartes.
Ara apareix per PC, Nintendo Switch i Xbox,
i està recomanat per majors de 12 anys.
Em recorda, quan l'altre dia vaig estar veient el tràiler,
el Francesc, és com un humor molt anglès,
i la veritat és que, a nivell de guió, és força espectacular.
I, a més, el seu humor és molt bonic.
I, a més, el seu humor és molt bonic.
I, a més, el seu humor és molt bonic.
I, a més, el seu humor és molt bonic.
I, a més, el seu humor és molt bonic.
I, a més, el seu humor és molt bonic.
Elcre d'oci i jo, és força espectacular.
I, a més, els que han fet aquest remaster
són com molt fans de la saga o dels videojocs d'aquesta època.
I, a més, els que han fet aquest remaster
són com molt fans de la saga o dels videojocs d'aquesta època.
És potser, un dels, d'aquells jocs,
que desperta, doncs, una, un culte bastant gran,
perquè dintre de que, quan parles de l'èoto
de les grans aventures gràfiques, de LucasArts,
sempre et surt, doncs, la Indiana Jones s'ha fet a Blandis,
et surten els Monkey Island...
I, a més, hi ha una parella còmica, no?,
els serios, que seria el policia,
i l'altre, que és el caos absolut, no?,
que està allà només per apretar aquell botó que posa
no apreteu, no?
Exacte. Ell està allà per apretar aquell botó.
Exacte, exacte.
Estar, ara, l'Eli parlarà d'un videojoc,
i vull que ens diguis què et sembla el nom i el títol.
De fet, hem parlat la setmana passada
perquè li va recomanar Albert García.
Albert, exacte.
Com es diu el videojoc que ha jugat?
Atenció. Oculto juego por la mamá.
Què et sembla aquest nom per un videojoc?
Oculto juego por la mamá.
Què l'ha posat Yoda?
Sí, senyor. Oculto juego por la mamá.
O mamá es juego oculto por la mamá.
Sí, segurament ho han fet a través del...
D'un traductor, sí.
No, perquè tot el videojoc en si
està traduït, crec que, del japonès, directament,
i hi ha moltes frases que no tenen gaire sentit.
Per tant, el nom deu ser...
Va per aquí la cosa.
I una mica és la gràcia, eh? Ja el títol ja té gràcia.
Amb aquest títol, sí, té gràcia,
però diries aquest joc és una tonteria,
perquè em diràs el títol, no?
Però, realment, a part que és molt més divertit del que sembla,
està molt bé, a part, no és tan tonteria.
Té tota una sèrie de lliçons morals...
Molt bé.
Que sí que te les dibuixes,
que les dibuixes d'una manera molt suau i molt divertida,
però, realment, el joc està molt bé.
Diríem que, en resum,
és com una comèdia
sobre l'estira i arronça d'un fill
molt aficionat a la seva Nintendo DS
i la seva mare que l'hi està amagant tota l'estona
perquè considera que juga massa.
Molt bé, una història normal.
Que passa de real. Sí, exacte.
Sí, sí, certament. Molt bé.
Aleshores, és un joc que no té gaire gràfics,
només té una musiqueta que tota l'estona sona la mateixa
i té dues pantalles
que acaben apareixent diferents elements
i tot plegat respira l'estètica dels dibuixos japonesos.
Molt bé.
Aleshores, té 30 nivells
que representen 30 dies seguits
en la vida d'aquesta mare i aquest fill
en la seva dinàmica
i en aquests 30 nivells que, al buscar la Nintendo DS,
està amagada als llocs més incomprensibles de la casa.
Pots trobar-los pertot arreu.
Les primeres pantalles són molt senzilles
perquè us feu una idea,
treus uns llibres d'una prestatgeria
només clicant a sobre
i allà trobes la consola. Molt bé.
Si no, utilitzes una escala plegable
que la aconseguim en aquesta doble pantalla.
Has d'anar a la pantalla següent,
agafar l'escala, tornar enrere, posar-la
i la pots trobar al darrere d'una cortina.
Només clicant, la trobes.
Però què passa?
Que hi ha pantalles...
Si trobes la mare amb tota aquesta història,
si trobes la mare en comptes de la DS,
perds-la per clar.
La mare amagada? Sí.
Sempre està amagada en un lloc diferent.
A vegades se li veuen els peuets,
un ull que surt pel costat de la cortina
i vi bé.
Combinant aquests objectes
que trobes a l'escenari,
has d'evitar que la teva mare t'agafi
i, a més a més, quan et trobi, et faci la bronca.
Perquè, a més a més, et renyen en japonès.
És molt graciosa, però és una bronca
i no agrada.
I has de tornar a començar a la partida
allà on t'has quedat.
Quina relació familiar que tenen aquests dos...
Sí, en realitat aquesta mare vol el bé del fill.
I la mare amagui per veure si realment...
Això sembla un episodi del Doraemon, eh?
Jo m'imagino que aquest nen és el novita.
Exacte.
A més a més, totes les situacions cada vegada
són més divertides.
Al principi és molt senzill i després passen coses.
Com per exemple, has de buscar en un armari
un martell.
Amb aquest martell has de trencar una guardiola de porquet.
Tot això has d'endevinar.
Has arribat a aquestes conclusions.
Has d'arribar a aquesta conclusió.
Trenques la guardiola de porquet,
amb aquest donut,
i amb aquest donut has de sobornar el teu avi,
que així el sobornes
i s'aixeca del cotxí on està assegut
i sota el cotxí ja la des.
I així, tots els intrigulis
que et puguis imaginar.
Està bé, està bé.
En realitat semblen com petits curs,
que sempre acaben fent bastant riure.
I són partidetes curtes
que cada vegada t'aperts,
comences a la mateixa pantalla.
I això que deies, que és un mes, no?
És un mes.
Què passa l'últim dia que ja he arribat al 30 dies?
Doncs que et dona un gir de guió bastant divertit.
Que no sé si millor que no.
Sí, sí, sí.
És curtet, no?
Sí, sí.
Igual amb 40 minuts silencertes.
De vegades et quedes bastant encallat.
També hi ha un sistema de pistes
que et dona una pista,
però tampoc no et soluciona el problema.
Quan hi ha hagut et veus molt apurat,
et dona una miqueta de pista
i ja està. Existeixen 3 versions més
d'Occulto juego por la mamá.
Jo el jugaré, perquè m'ho he passat molt bé.
És gratuït, té anuncis...
Al principi no té anuncis.
Després, a mesura que avances, els en sortim.
Però no molesten gaire.
Qui l'ha fet, aquest videojoc?
Doncs mira, l'ha desenvolupat Hub Ink
i el trobem per Android DIY,
però també per la Nintendo DS i la Nintendo Switch.
Ah, per la DS també es pot jugar, eh?
Molt bé, molt bé.
Occulto juego por la mamá,
perquè alguns uients de les nostres Twitch
també ho van comentar, que el coneixien.
I, com sempre diem, uients que ens estigueu ara mirant a twitch.tv
per a Generació Digital, si voleu comentar
algun videojoc d'aquest estil, fins i tot.
Si l'han jugat, que em diguin el que em pensen.
I si no, que algú em recomani jocs nous
que tinc ganes de provar coses noves.
Generació digital, reprenem la partida.
Molt bé, de tant en tant ens agrada
tenir converses amb persones que fan videojocs.
Aquest any ens ha acompanyat, jo què sé, per exemple,
Carlos Coronado, per parlar de Horror Tales,
també hem tingut el Jordi Solà, el cofundador de Cubus Games,
el Fran Tellez, que sembla que no sigui la mateixa persona
quan dius Francisco Tellez de Meneces.
Sí, perquè el Fran Tellez de Meneces té nom de torero.
Sí, una mica, sí.
Doncs mira, hi ha tanta gent, no podia faltar avui,
una de les poques persones d'aquest país
que celebra el Sant dos cops l'any,
és el Sergi Carles, Carles de comnom.
És veritat.
Ell no em fa de videojocs, encara que hi ha posat
veu, no forma part de la indústria del videojoc,
però encara recorda la seva etapa
amb el seu MCX i se'l pot trobar jugant
als videojocs a Twitch.
Sergi Carles, todo jingles, benvingut al generació digital.
Hola, què tal?
Molt bé, escolta'm, és veritat que no has fet cap videojoc?
És cert, bé, no formo part de la indústria,
però soc un gran consumidor de videojocs.
O sigui que en certa manera tots som indústria.
És veritat, sí.
Si quan diga indústria ara si n'havies fet algun.
Sí, no, no, no.
Ganes, entens, escriure alguna història?
No, no m'ho doni un tomb ben mastegat.
Jo em vaig quedar a l'època de l'MSX de programar en BASIC
i els programes que venien a la revista
i aquí em vaig cansar.
Va ser el primer ordinador que et va arribar a casa?
Sí.
I recordes algun joc que diguis, hòstia,
em va encantar o encara el recordo, encara el jugo si puc?
Home, encara el jugo als Goonies de Konami.
Què dius ara?
El cartutxo és un joc enorme, és boníssim.
Hi havia dos parts del Goonies? No.
No.
Bueno, hi ha una segona part que és en Nintendo With Bits,
que és en MSX2,
si no ho recordo malament,
no sé qui fa poc va treure una edició.
L'Armando,
l'Estar sabrà el nom de l'equip,
que eren els de Krizek.
Sí, però no va ensenyar-me el nom.
No va ensenyar-me el nom perquè hi havia mala maror.
I el van acabar però van fer una mena de segona part
per a la segona part dels Goonies, també molt guapa.
Sí, que no la vaig poder aconseguir en físic,
però sí que l'he jugat en digital.
De fet, l'altre dia fa dues setmanes, tres,
vam trucar perquè va venir el Franteies
per la teva col·laboració amb la veu
del seu videojoc en metal.
Avui volem parlar amb tu de todos los jingles
i de més coses, Star.
Tu has estudiat el fenomen Sergi Carles, no?
Sí, el vaig posar sobre una camilla,
el vaig decepcionar, no tant.
El Sergi no ho sap, o potser sí,
però ens coneixem de fa molt de temps.
És allò dels amics aquests virtuals,
que el tens com de la família,
però que no parles gaire amb ell,
però el coneixes, no?
Des que el vaig conèixer virtualment,
jo opino, jo penso,
jo puc verificar que hi ha, per mi,
quatre moments totalment casuals,
quatre moments totalment imprevisibles
que literalment l'han fet triomfar.
A veure, quin és el primer per tu?
Per mi és el Nino de la Pantera Rosa
que va arribar de l'Express.
Aquest va ser, si no, el primer dels primers hits
que el Sergi va demanar,
el que han fet tots,
han comprat un ninotet a l'Express,
i el típic del mem aquell de
lo que pides i el que te llega.
Què va arribar, Sergi?
Va arribar una Pantera Rosa col·locada,
totalment ebria,
que de fet té un compte propi a Twitter,
que és la Pantera Fiestera.
Si la busqueu,
veureu del que havia de ser la Pantera Rosa normal,
va arribar una amb els ulls baixats, grocs,
i a més a més, així, migguenya,
i és hòstia, porta un col·locó del 15.
I li vaig obrir un compte a Twitter,
i sí, sí, i hem passat algunes aventures.
El que va arribar era la Pantera Rosa.
Ell?
No, no, jo vaig demanar una Pantera Rosa normal.
La ebria, em refereixo.
Jo volia sortir malament de fàbrica.
Va sortir malament i així et va arribar.
I ara l'estimo amb tot el meu cor,
com a pare de la família.
És especial, evidentment.
Heu tingut alguna cosa més a l'Express?
Experiències?
Heu comprat a l'Express? No molt, jo no.
Sí, jo bastant.
A mi de moment me n'han arribat coses normals.
Però he arribat encara.
I sempre que he volgut,
m'ha quedat la cara de Pantera Rosa a la pàgina,
perquè realment a vegades
és difícil saber per on vas.
Però bé, què més?
La segona...
Un altre hit del Sergi,
aquest és incuestionable,
és els dònuts casolans que va fer amb la Thermomix.
Correcte.
És un hit, però d'aquests de l'estiu,
d'aquests que sobren els 40 en separat,
és que ell va intentar fer uns dònuts,
i la recepta tal,
i el resultat va ser uns dònuts portats des de l'Express.
Més o menys.
I encara se'm segueix recordant per aquests famosos dònuts.
Ho podeu trobar a Twitter.
Perquè tu no tens cap problema, et surt malament.
Jo ho poso per xarxes.
Sabigueu que m'ha sortit això.
No, jo soc mànquera de la vida en general,
llavors més igual dir-ho.
Però és que van sortir molt malament, eh, Murillo?
Sí, van sortir extremadament.
Espera, si vols te'ls busco.
Era una mica com calamars a la romana, però són a la romana.
La forma esfèrica la tenien o no la tenien?
No, gens.
Llavors hi ha...
Saps les imatges aquelles dels anys 90
que veies uns ratllots
i tenies que mirar entonant els ulls
i mirar més enllà i veies un vaixell?
Doncs els dònuts eren així.
És que els dònuts, al final, el que has de fer a banda de la pasta,
ara les estic veient...
Hòstia, sí.
Sense paraules ha quedat.
Són calamars, sí, sí. Calamars a la romana.
Sí, sí, sí.
Són dònuts, eh, són dònuts de veritat.
Sí, sí, són dònuts, eren dònuts.
Volien ser dònuts.
Però això és el 2019, eh?
2019, sí, sí, sí.
Perfecte.
Ereu més dònuts de xocolata o normals?
Normal.
Depèn del dia.
Normal, amb sucre, sempre.
Sucre. Marca dònuts, sucre.
Perdoneu, eh?
Perdoneu, però jo aquí estic amb xocolata.
Una cosa haig de dir i és que,
quan vaig fer jo, em van quedar realment bé.
Clar.
Quan ve el tio que t'ho vol vendre, tot surt perfecte.
Si ara ho hagués intentat, jo crec que no hi hauria forma.
És tot un tema, això del Thermomix.
Molt bé.
El tercer moment, estar.
Sí, el tercer moment, que mira, ara fa poc,
precisament aquest no sé si va ser,
jo abans de dir el Sergi el va repil·lar una altra vegada,
va ser el hit Capitán Pescanova.
Aquest va ser molt, molt xulo també, va ser el Sergi,
jugant amb la FaceApp,
l'aplicació aquesta que et fa més gran,
va sortir ell molt, molt,
però molt més gran
i semblava Capitán Pescanova, i ho va piular.
Llavors, aquí va haver la controversa que va haver gent
que s'ho va creure,
tant per bé com per malament,
i el millor de tot va ser quan Pescanova
va atrolejar a tots els Íngels.
Sí, sí, va ser una història molt divertida.
Això s'ha tapat una mica de les mans, eh?
Totalment, totalment.
Perquè Pescanova va dir, ostres,
bo de rudo marinero, ok,
però després, tard de comer a Los Grumetes,
va començar a pujar fotos
de la meva tortifranfour,
que també va sortir malament
de quan poso croquetes dins la sopa
que la gent m'aguantem i està boníssim.
I va posar els meus donos, va dir,
i va posar una i me catxis, no?
Després hem de dir que gràcies a això
vam arribar com una espècie de competició amb Pescanova,
vaig començar a preparar plats
amb productes que em van enviar
i finalment vaig guanyar el xubasquero Pescanova 2018.
El xubasquero Pescanova 2020,
i soc el capità en Pescanova l'any 2020.
No sé si t'ho puc preguntar,
vas fer algun tipus de negoci amb ells?
És a dir, vas fer una falca o va parlar de Todos Jingles o no?
No, no, no, no.
Vam fer la col·laboració aquesta a Twitter,
totalment desinteressada i tal,
però llavors han sigut clients nostres indirectament de Todos Jingles,
que ells tampoc ho saben, vull dir.
Ara sí, ara ja ho saben.
Tu has dit el tema de la croqueta a la sopa,
no obrim ara el tema aquest, però et dona per un programa sencer.
Perdona, i patates fregides.
Has provat mai a posar patates fregides,
no chips, sinó fregides dins la sopa?
No, no ho he fet.
Proveu, sisplau.
Aquesta nit tots ho he provat.
A mi m'han dit que soc un guarro i un marrano,
però escolta, està boníssim.
Tu agafes un plat de patates fregides,
mira, serà musiqueta de cuina,
mentre tens la sopa, li vas fotent patates fregides.
I a més tendres per dintre, amb tot el gust de la sopa.
Està boníssim.
Amb cullera.
Galets amb chips.
Exacte, no, amb chips, no, home.
No poseu a vegades patates.
Amb l'arròs, una sopa d'arròs, no poseu patates.
Ah, sí, sí, és veritat, és veritat.
Dóndreseu mateix, però cruxem per fora.
Perfecte, ja ho podeu trobar en el caldo de Nadal.
De què fa, en tu?
Escolta'm, ja està, al quart moment què?
Al quart moment ja és el mític,
és la manera que necessita falsificar els aniversaris a la gent.
Sí, és veritat.
Això és increïble, és boníssim.
La gent t'ho demana, eh?
Sí, sí, la gent m'ho demana.
No es pot dir ara, amb aquests horaris.
No es pot dir, no, no podem fer-ho, o sí?
El què? Felicitar.
Sí, vinga, va.
Ho podem dir com ho faig, o sigui,
dir la paraula en aquest horari.
Ah, sí, sí, pots dir-ho i tant. Baixem, sí, sí.
Bé, doncs jo la gent, quan em demana que li feliciti,
em volen que els hi feliciti dient-li
que els hi facin una donació o una col·laboració
amb José Robles, que és un afectat de l'ELA,
i que facin una petita col·laboració
amb la seva causa per ajudar-los.
Ah, molt bé.
Sí, sí.
I t'ho demanen?
M'ho demanen, sí.
També hi ha la versió d'hija de puta.
Hem de diferenciar.
La gent m'ho demana i jo els hi felicito.
Quant se'n fas, el dia, més o menys?
Quatre, cinc...
Què m'estàs dient?
Això són una mitjana, més o menys, d'uns mil, potser a l'any?
Sí.
Sí, no?
Sí, sí, sí.
A vegades em passen, també t'ho dic perquè tinc el DM
molt petat de peticions,
i a vegades se m'obliden, després els ajunto i els faig,
que siguin en retras, els faig i ja està.
Molt bé, pots posar música, eh, de fons.
Vull dir que ha estat bé, eh?
Jo crec que és la primera vegada que...
Que diem una paraula així.
Sí, en femení i en masculí.
Per cert, avui s'ha anunciat, de fet ho has anunciat tu,
una col·laboració important en un videojoc,
i és que has posat veu en un altre videojoc.
Ens ho pots explicar?
Doncs sí, va ser a l'estiu,
es van posar en contacte amb mi l'Enrique Colinet,
que suposo que el coneixeu,
que treien un nou descarregable del videojoc Blasphemous
i volien comptar amb mi per fer una col·laboració
en un dels personatges.
En un DLC que, de fet, avui també han anunciat, no?
Correcte, de fet, avui, des d'avui,
que es pot descarregar aquest DLC.
I bé, doncs vaig posar veu a un dels personatges de Blasphemous,
que és un joc mític, com sabeu,
que, bé, doncs, sent d'una companyia petita,
doncs ho ha petat,
i estava molt esperada, doncs, aquest nou descarregable.
Aquí la Gufalova en va parlar bé.
I tant, era una badica.
Brutal, el videojoc.
El jugaràs a aquest de l'esceno? Espero que sí.
Molt bé, doncs ja saps que escoltaràs a ser a veu.
Quin personatge fas o com...?
A veure, aquest dublatge va ser bastant difícil,
perquè hi havia una femenina i una masculina.
Llavors, la femenina ja estava doblada per Olga Cano,
i jo havia de doblar el damunt,
fent la mateixa cadència,
la mateixa interpretació, el mateix tempo,
i col·locant les síl·labes al mateix lloc on ella ho havia fet.
I tenies referència o no?
Tenia la referència del moment, llavors posaven,
i jo havia de gravar el damunt, però era molt complicat.
I al final el que els vaig dir era tirar de ritme,
que és una cosa que fem en dublatge,
o en gravacions, que és posar,
ho escolto, ho memoritzo,
i jo ho intento fer exactament igual,
perquè si no era un embolic,
i llavors el que vaig començar a tirar de ritme
vam poder col·locar millor les coses.
I vas fer un estudi o ho vas fer tu des del teu estudi?
No, ho vam fer aquí a Barcelona a Techmaker.
A més, a més, surt amb Gustem,
surt amb Mieza, sempre amb Joan Molacs,
i es va doblar aquí a Techmaker a Barcelona.
Menys els que estaven doblats ja a Madrid,
que es farien un altre estudi,
perquè l'Olga és de Madrid.
Molt bé, això demostra que bé,
que ho fan d'una forma més professional,
perquè moltes vegades en aquests videojocs
et demanen segurament les veus,
tu les fas a casa teva, com si diguéssim,
i després ells ho introdueixen.
El fer un estudi és una miqueta més de qualitat, en general.
Sí, sí, correcte.
Perfecte, i també està a Twitch, també ell.
I a més a més, gràcies a Twitch i a Streamlots,
sembla que has tingut una pujada de seguidors molt gran.
Com ho gestiona, tot això? Com funciona?
Gestiona...
Em falten hores, em falta temps.
Llavors, bueno, atrumpicons com puc.
Però la veritat és que estic molt content.
És cert que Streamlots ha fotut un...
Què és això de Streamlots?
Streamlots són uns cofres en els quals tu pots adquirir compres
i et surten tres cartes a cada cofre.
I et poden sortir premis que regalo o interaccions amb mi.
Si et regala el que et surt, pots destruir cartes,
construir cartes noves, etcètera.
I els regals són cosa teva?
Sí, són coses meves, són coses de patrocinadors,
són coses del pàrner, hi ha una mica de tot.
Molt bé, clar, això dinamitza una miqueta la gent, no?
Exacte, però sobretot hi ha cartes que és per putejar-me a mi
en els directes, que és el que li encanta a la gent,
i posar-me encara més difícil perquè saben que soc molt mànquer,
llavors és complicar-me encara més.
De fet, t'hem vist darrerament jugar a l'Astèrics i a Bèlix?
Correcte, sí, de Meridian Games.
El vam comentar l'altre dia i comentàvem que realment...
És molt xulo, aquest joc.
És que visualment es veu superbé.
És molt xulo, molt xulo.
Gràficament és com un còmic, jugar amb un còmic està molt bé.
I també vas jugar a Little Nightmares.
No sé si ets molt puro, que passes molt por o no?
En aquest no estic passant gaire por.
Havia jugat a altres jocs que realment espanten més,
però en aquest no gaire.
Molt bé, el veieu a Star, tu el veus amb ell de tant en tant,
i el Twitch.
I l'OnlyFans també o no?
Bon hand.
Aquesta no se l'esperava, Star.
És que m'hi poso vermell.
És el meu subscriptor número 1.
Jo tinc una foto seva a la cartera.
Ja, a partir d'aquí ja tot el que vulguis, home.
Esclar, Star, tu em comentes que hi ha com un humor característic.
Sí, hi ha una cosa molt, molt guapa aquí, a part d'ell,
com a persona i ell com a imatge i com a ser humà,
és molt semblant al que dèiem abans de l'humor anglès.
Amb tothom el que trobem és un humor que va més enllà.
És com si hagués evolucionat.
És l'humor català,
però que sovint el traspassa a l'idioma castellà,
esdevenint un humor que podríem dir castelà o català.
Són jocs de paraules que canvien una o dues lletres d'una paraula.
Ara te'n regalo un, per exemple, perquè vegi que és...
La vall de Bron James.
Filleu, no?
És dolent però fa molt de gràcia.
Sí, sí, sí.
Sóc bastant fan de l'humor absurd, és veritat.
La segona part és que també se n'enfot molt d'un mateix,
ell mateix ho diu, és que soc un bànquer,
i fa un ús extraordinàriament abusiu dels improperis,
els insults, fent que siguin tan absurs i tan a deshora
que arriben a fer riure.
Les sarses no poden veure com es fa, aquesta gènesis de tot això.
Per això al seriós volem preguntar, quan fas una pilulada d'aquestes,
tu t'ho penses o t'ho surts aquí?
No.
Em surt i ho deixo anar, directament, sense filtre.
Sense filtre.
Però el més important és el que deia,
un ha d'aprendre a riure d'un mateix, si no, no pots fer humor.
Totalment.
Per cert, pot ser que et veiés a TV3 imitant l'Eugenio
amb dues persones més fa molt temps?
La dona que diu que són teu?
Sí, sí, era jo, era jo.
Tu havies anat perquè t'agrada també l'Eugenio, m'imagino, no?
A mi m'agradava molt l'Eugenio, vaig començar a imitar,
llavors el seu fill em va veure per xarxes socials.
Què m'estàs dient?
Sí, en Jofre, i em va convidar a Canesa a participar
allà en els matins de TV3.
No, no, el divendres, el divendres.
Sí, exacte.
I vaig anar allà i bé, passava molt bé,
perquè a mi m'agrada molt agafar tuits i Eugeniar-los.
Ah, molt bé, això està bé.
I jo, quan tinc temps.
Per cert, odo jingles és una empresa on el que tu fas
és posar a veu anuncis.
Sí, exacte.
Tenim com dos estudis, no?
I l'estat s'ha quedat molt parat amb unes cadires que tens
en un dels estudis.
De cine, que és... Sí.
A veure, d'on les has tret?
Les heu robat, directament.
Les venen, digues segon, perquè Catalunya es torna boja.
Doncs mira, ja no les pots aconseguir,
però les tenen les d'Igualada, si no recordo malament,
que es veia l'Igualada.
Ah, ostres, doncs té una història més.
Sí, sí, tenen una història, llavors les vaig comprar...
No, aquestes són les d'Igualada.
No recordo, és igual, les vaig comprar de segona mà,
que són de cines que fan fallida,
llavors hi ha gent que es dedica a desmuntar totes les butaques
i les rebent.
Molt bé.
Passa que aquestes estan ara retapissades
perquè no poden fer-ho a l'estudi.
I aquí on veus les butaques és la sala que tenim més gran,
que és on fem els cursos de doblatge, cursos de locució,
quan venen clients que han de fer algun espot de televisió
o el que sigui i tal,
doncs fem allà les gravacions amb qui vingui,
i perquè tenim una pantalla de cine,
també serveix per veure cinema,
per enxufar la Play, jugar grande,
o per portar els nens al cap de setmana
i veure alguna pel·lícula allà menjant crispetes...
Els nens al cap de setmana hem d'anar.
Paguem entrada.
El que faci falta.
Escolta, ara continuem amb el programa.
Per últim, hi ha un vídeo, segurament,
que la gent pot recordar, força viral,
on tu fas un anunci,
on el que vaig veure n'hi ha un parell,
un d'ells, n'hi ha dos.
El primer d'ells,
el client et feia dir molta informació
amb el mateix temps, com si ho diguéssim.
Això, en el fons,
també perquè he estat amb temes de publicitat,
això passa.
Això passa cada dia.
Sí, però és així, tal qual.
Sí, ens passen dues coses.
La primera, que la gent posa moltíssima informació absurda
en un anunci,
i l'anunci t'acaba durant a foca de ràdio
un minut o dos minuts,
que dius que no fa falta ni que poseu el telèfon
o el correu electrònic,
els productes que veneu, el codi postal...
L'editor de la caixa...
Això mateix, l'e-mail...
O no diguis el WhatsApp
i quan siguis a dins, no sé quants números de telèfon.
Aquest és un.
I l'altre és quan...
volen 20 segons una falca
i et posen molta informació.
Llavors succeeix moltes vegades que és...
ha de ser pausada, lenta i tal.
Dius, això no entra.
No, no, sí, sí, sí, perquè jo ho he llegit i entra.
No, no, sisplau, torna a fer que no, que no entra.
Perquè una cosa és llegir, l'altra és interpretar.
Ho acabes fent i llavors diuen,
i el client diu,
t'atzen amb aquesta paraula i te n'afegeixen com 20.
S'hi preveu, sisplau.
Si no diem això, s'ha de dir això.
I llavors acabes sent una falca de ràdio
rapidíssima, tota hòstia,
i dius, és que no transmet res del que ha de fer.
I el client està content.
El client paga.
El client és qui mana.
No sé si a Twitch.TV
va regeneració digital,
comenten alguna cosa relacionada amb el Sergi o videojocs?
Parlen sobretot del seu...
Us d'idiomes varis.
Suposo que molta gent...
Yes, yes.
Because I'm studying very language.
Sí, sí.
He estudiat moltes llengües.
Yes.
I speak the real English in America,
all together.
I can llegit superbé, de forma nativa.
Precisament, sí.
L'Arak Merigan parlava del teu anglès,
que estava a Sanillo, no?
Sí, sí, però...
Sí.
I...
It's a hate girl.
Ah, d'acord, molt bé.
I know it.
Hem acabat amb tu, però continuem amb la generació digital.
El micròfon està obert.
Si vols marxar, ho pots fer-ho,
sense dir res, si vols.
Sóc lliure.
Ets lliure.
No has de pagar cap peatge ni res.
No, en absolut.
Estem encantats si ens acompanyes,
ja ens hem d'anar a gravar.
Si marxes, gràcies per haver vingut
i pel teu temps.
Gràcies a vosaltres.
I si et quedes i vols comentar qualsevol cosa, endavant.
Si serveixen que fem, quedo.
Generació digital.
Acabes de fer una captura.
I és que aquest any la PlayStation 5
del programa no ha deixat de treure fum
al francès Xavier.
Avui ens posem al dia amb tres revius
en tres videojocs
que podem trobar disponibles per la consola de Sony.
Aquest joc ens pot portar fins a les estrelles i més enllà
i és un vell conegut del programa,
el Kerbal Space Program en edició espacial.
El de fer coets, eh, Francesc?
Doncs sí, és un joc per dedicar-hi una estoneta.
No és un entreteniment ràpid,
d'aquí no va el de fer trets,
d'aquí t'has de tregar tots els tutorials,
aprendre una mica la funció de les peces bàsiques per construir coets
i gaudir d'aquest sandbox
una miqueta de conquesta espacial,
de carrera espacial.
Pot ser un joc ideal per a les festes,
ja que precisament tindrem temps per dedicar-hi unes quantes hores.
Aquells que hi ha alguna vegada per PC
us trobareu una miqueta com a casa
en aquesta versió per a PlayStation 5
que també ha sigut adaptada per a Bleedworks,
que és un estudi de Barcelona.
Què trobem amb aquesta versió de la PlayStation 5,
aquesta màquina més potent?
Doncs mira, trobareu textures millorades,
un major rendiment gràfic,
un control adaptat al comandament de la PlayStation 5,
però a més també han incorporat,
com molt de la seva versió per PC,
han incorporat compatibilitat amb un teclat i un ratolí.
Per tant, podries connectar un teclat i un ratolí
a la PlayStation 5 i poder jugar.
Cal dir que és un joc que és bastant intensiu a nivell de text.
Té moltes capses d'informació
que floten per la pantalla a tota hora.
I això, jugat en un PC amb un monitor a dos pams de la cara,
doncs escolta, fantàstic, i molt bé.
Ara, a la tele, a 4 metres,
s'ha entrat a la butaca del menjador.
Si no és la tele que està a tres jingles,
doncs ho tens un mica fort.
Exacte, si no és molt gràcia,
si no és molt gran o si jugues en 4K, no ho sé,
però a mi em costava veure-ho.
Potser és l'edat i els ulls que ja no hi arriben,
però a mi em costava una miqueta de llegir.
Fora d'això, és un gran joc i es gaudeix igual.
Ara anem a un clàssic
dels Jocs Ideals per a una festa
amb amics a casa,
o per la sobretaula del dinar de Nadal,
o la nit de Cap d'Any,
quan allò que passa que el tiet ja xispeja
i s'arrenca per buleries, ja sabeu.
Let's sing, edició 2022.
Abans de res, l'has provat, Francesc?
Sí, l'he provat, l'he provat, Albert.
Jo soc molt professional.
Bueno, que he dit en Let's sing,
és un d'aquells jocs tipus party per excel·lència,
però que a mi em perdonareu,
i l'Albert quan ho feia aquesta pregunta
ja anava per aquí,
tinc la sospita que més que party i més que amb gent,
jo crec que és una miqueta un plaer culpable
que es juga en solitari quan ningú et veu a casa.
Perquè, escolta, sí, tot molt bé,
molta gent diu que jo vaig al karaoke amb els amics, però no.
L'entrada és allò, a la futxa, quan no sent ningú a casa.
I, bueno, doncs, de veritat, és que això et permet fer-ho.
L'intimitat dels menjadors de casa,
jo crec que és quan només estem nosaltres i els nostres propis galls,
és quan la gent gaudeix una miqueta més d'aquests jocs.
Què és el que tenim? Maneres de...
Bueno, doncs, a part de jugar nosaltres,
podem jugar en línia, això sí, al cèl·lit de cançons,
jo crec que denota ja una miqueta el salt generacional,
o per aquí vam fogat, això.
Per dir-t'hi que jo en prou feina reconeixia
que els meus nanos els coneixien gairebé tots,
Ferrunco, Camilo, Aitana...
Jo no en tinc ni idea de cap d'un d'aquests.
Per diferenciar una miqueta els viejunos,
o els pares dels nens que serem són els que hi jugaran,
hi havia doncs un David Bowie, una dels Backstreet Boys,
una dels Wham, no?
Exacte, no? Que a més, és ideal per l'època que comencem.
Idealíssima.
Doncs mira, tranquils, per això que, de forma online,
podeu descarregar packs de cançons,
una miqueta per a tots els gustos.
Clàssics de sempre, country, hits dels 90s i 80s, etcètera.
I a part de cantar en línia i en solitària,
quines altres modalitats hi ha al joc?
Doncs Marc, comencem a dir que això de cantar
al comandament de la PlayStation 5 porta un micro.
Per tant, ja ho tenim tot. Molt bé.
De totes maneres, és compatible amb els comandaments USB clàssics
i típics que potser molts tenim per casa d'un Rock Band
o d'alguna altra gent d'aquest estil.
I, a més, poden connectar-se fins a vuit micros per jugar en grup
o per aplicació per telèfon mòbil.
I d'aquesta manera, una miqueta que no hi ha l'excusa que hi ha de dir,
no podem jugar tots perquè només tens un micro, no?
No, no, no. Tens mòbil, oi? A cantar.
Exacte, exacte.
Mira, hi ha diversos modes, alguns són molt curiosos,
hi ha el mode llegenda, legend, que es basa a superar reptes,
el mode individual, el mode featuring, on cantes a duo.
Fragments d'una cançó, us la repardeu entre dos,
i guanya l'equip que està més ben sincronitzat.
Me encanta. Molt bé.
Hi ha després el mode jukebox, que és per escoltar
les cançons que has anat desbloquejant,
modes online, i el mode mixtape.
Aquest m'agrada especialment.
Aquí no cantes una cançó,
sinó que fas la teva pròpia cinta, el teu propi mix,
escollint sis o set cançons.
I les moments més... No, no, no escollis el moment.
Tu escollis sis o set cançons i, després, quan jugues,
te'ls va llançant.
A l'atzar.
Tu, en aquell moment, et surt un fragment d'una cançó,
després un fragment d'una altra, d'una altra,
de les que tu has escollit, no? Molt bé.
I, a vegades,
ho has cantat amb aquests jocs de Let's sing?
Sí, sí, sí, sí.
Ho has fet per Twitch o no?
A vegades els canto per Twitch.
Aquesta cançó que està sonant...
Mary Queen, mother watching it now,
watching it, watching it now,
watching it, watching,
we share it, we gain...
Jo soc un crac cantant, també.
Home, es nota més que hi ha...
Sí, nota que tens experiència. Exacte, exacte.
El cuidao de la veu...
que, quan cantes,
és com si haguessis viscut el que ell ha escrit.
Sí, correcte, correcte.
Jo és que ho sento, jo ho noto.
Exacte, exacte. Molt bé.
Els protagonistes de videojocs han estat d'allò més variats,
però segur que a poques vegades hem estat
un molusc antropomor, armat fins les dents.
Si això era el que volíeu,
Clyde de Snail, dels madrilenys Beluga Studio
i guanyador del PlayStation Talents 2019,
acaba de fer realitat el vostre somni.
El vostre somni.
Hòstia, en canvi, ja, aquí?
Totalment, eh?
Aquesta música melancòlica, de més, curiós de més,
defineix bastant bé l'ambientació del joc Clyde.
És un joc d'acció, sí,
però hi ha un no sé què
que li pega, aquesta guitarra solitària, al personatge.
Potser és perquè quan comença la història,
precisament és quan el Clyde el fan fora del seu poble
i ha de vagar solitari
per diversos...
pel parat, per on està.
L'aspecte gràfic m'agrada molt.
És un joc d'espectacle mental, però amb una lleugera perspectiva,
que li dona una aire una mica més tridimensional.
I on també cal resoldre alguns trencaclosques d'habilitat,
no?
Allò de passar entre diversos ratges,
apretar amb botons, etcètera,
per obrir alguna porta
o obrir un nou camí per poder passar.
Els personatges representen animals
i altres bèsties dels prats,
des de Cargols, com el Clyde, fins a Llimacs,
Saltamartins, etcètera.
Tots molt ben dissenyats i amb un gran aspecte.
Parles que és un shooter, o sigui, un joc de disparar,
i per això, un bon control, diguem-ne,
que és molt important.
Què t'assembla el control d'aquest joc?
Ui, aquí.
Aquí és on volia arribar.
La veritat és que és un d'aquests controls
d'estil dos palanques, amb una mous al personatge
i amb l'altra a puntes on dispares.
És més típic, eh?
I això s'ha de tenir al top per a aquesta mena de controls,
perquè és molt fàcil acabar.
Saps com als jocs de conducció?
Quan no saps conduir, que comences a anar de dret a esquerra,
doncs és el mateix.
Comences a moure, comences a disparar per totes bandes,
de cop i volta estàs intentant muntar el teu personatge
amb el dit que apuntes,
i, per tant, et vas perseguint a tu mateix,
no saps on dispares, etcètera.
És molt complicat el control.
I la veritat és que això fa que el joc sigui exageradament,
jo crec, que difícil.
No és un joc molt llarg, són unes 5 hores,
però el fa bastant més complicat
i més del que potser hauria de ser.
De totes maneres, si passeu una miqueta
la barrera aquesta del control,
que és per experts,
és un bon repte.
Doncs mira, continuem parlant de més jocs.
Aquests dies, la Laia,
t'hem vist al teu canal Google Fall Off,
de Twitch, parlar i jugar,
al videojoc Stardew Valley.
De què va una mica aquesta història?
Doncs s'hi ha recuperat una partida que tenia aparcada.
Podríem dir que la història de Stardew Valley
comença quan decideixes obrir una carta
que el teu avi et va deixar abans de morir
i que et diu alguna cosa així
com que quan estiguis farta de la vida
que portes a la ciutat,
recorda la carta.
Llavors, a la cinemàtica inicial del joc
es veu com tu estàs a una oficina,
avorrit, cansat de tot,
i decideixes obrir el calaix
que tens allà al costat,
obres la carta
i, per sorpresa teva,
és que t'ha deixat una casa,
el camp,
per començar una nova vida.
T'imagines que no obres mai aquesta carta
perquè estàs bé a la vida?
Imagina't, et perds l'oportunitat
de tenir una finca a la Molina.
Però si tardes molt, els impostos que hauràs de pagar...
Això és veritat, és ben curiós.
I a més, la música a mi m'agrada molt.
És superbonica, la cançó.
A més, tenen...
Per exemple, aquesta que sona ara
és la música que sona quan és Primovera.
Ah, sí? Molt bé.
Has jugat hores en aquest joc.
Sí.
Li has dedicat moltes hores en aquest joc.
El tema és que estem cansats de la ciutat, no?
Sí, exacte.
I ens decidim traslladar-nos a viure en aquest joc.
En aquesta vall d'Esterdio,
que el podríem traduir.
Molt bé, sí.
I quan decideixes traslladar-te a Esterdio Valley,
hi ha els personatges,
els habitants d'aquest joc,
et reben amb els braços oberts,
t'ensenyen quina serà la teva nova casa,
i t'ensenyen el territori de la granja.
Et donen quatre eines per començar a netejar la granja,
cultivar quatre llavors,
que de fet et donen un pack de llavors de xiribies.
Molt bé.
I res, comences el primer...
El principi del joc és això.
Regues les plantes, neteges una mica la granja,
i ja s'ha acabat l'energia.
Però a mesura que vas avançant,
comences a investigar tota la zona
de tot el que envolta la teva granja,
descobreixes el poble, tots els habitants del poble,
totes les relacions que pots tenir amb aquesta gent,
pots formar amistats,
inclús arribar a enamorar-te i a casar-te
amb algun d'ells i tot.
Molt bé.
Per cert, perdona, xiribies,
és el que es posa al caldo,
les xiribies, a banda de les patates,
pots estudiar les croquetes.
La xiribies és allò que es posa al caldo?
Sí, sí, però...
Els dreps són els que es posen al caldo.
El dibuix en el joc de la xiribia és com un nap.
Jo, per tant, fins ara li deia nap.
Ho he descobert al preparar.
Això del programa.
És un vegetal que em sembla curiós
que te'l donin per començar una nova vida,
una xiribia.
Sí, una xiribia, en el fons, és...
Només es posa a la sopa.
Sí, té molta velocitat, no?
Bueno, a veure, tant un regal, no?
Sí, sí, bueno, sí, sí.
Acaba jo regalado...
No, no, no.
No em queixo per això.
Menja sopa, nen, que has de créixer.
Exacte, però estava pensant en això,
en el fet que hagi estat aquesta...
És curiós.
Escolta, però hi ha un moment que fas un gran descobriment,
diguéssim, em fa l'efecte, en el joc.
És a dir que vas avançant i passa alguna cosa, no?
Exacte.
Vas avançant i descobreixes el gremi Apenture.
A veure.
Què és el meu preferit?
On t'ensenyen les mines, que són com una...
Són entre mines per aconseguir minerals
i les coses del joc.
I també són com una dungeon.
On t'hi trobes, comences trobant-te alguns slimes innocents,
i a mesura que baixes nivells de la mesmorra, de la mina,
se't van posant més difícils,
els enemics i els monstres,
per aconseguir pedres precioses i coses més valuoses.
Molt bé.
Al fons, el joc és de minerals, menjar...
És a dir, és molt de n'agafant material, eh?
És molt de, exacte, de no sobrevisquen, podríem dir.
Molt bé, molt bé.
D'anar millorant-te les coses, guanyar més diners,
una cosa, són dos variants diferents?
Jugues amb dos estils diferents?
O forma part del mateix?
Vull dir que un cop arribes al tema d'ungions,
t'oblides del farming simulator aquell
i te'n vas a la dragon quest?
A mi m'ha passat.
O són dues coses que has de fer a la vegada?
No, no, ho has de fer a la vegada.
Te'n vas a mazmorra, però després et quedes sense xirivies,
has de tornar, has de cultivar, has de treure les males herbes...
El joc està molt ben pensat, perquè tu, com a bon pagès,
t'aixeques religiosament a les 6 del matí
per alimentar els teus animals de la granja,
regar les plantes...
I tot això et cansa.
Doncs tens una sauna on recuperes energia,
per després baixar a les mines i acabar de fer el dia.
Efectivament, està molt ben pensat, aquest joc.
Hi ha algú a tweets que es diu Corasmia,
que diu que has aconseguit arribar al final de les mines
fa pocs dies?
Sí.
Crec que hem baixat com 120 nivells,
o 120 típics nivells de mines.
I té algun objectiu final, el joc?
O simplement tu passes...
Sí.
També quan ja t'has instal·lat,
ja saps de què va la vida la granja,
també l'alcalde del poble et presenta un centre cívic.
Bueno, el que era el centre cívic del poble.
Actualment està abandonat,
perquè no tenen diners per restaurar-lo
i per tenir-lo funcionant.
I et demanen...
Podríem dir que...
Espera't, que em centro una mica, perquè és una història una mica curiosa.
En aquest centre tu hi entres
i viuen uns ninotets, que són de la granja.
I viuen uns ninotets que són com unes boles
amb potes de diferents colors.
I un mac...
És que...
És molt profund, aquest joc.
Sí, sí.
Un mac t'ensenya a entendre aquests ninos.
O sigui, a poder llegir el seu vocabulari.
D'acord.
I allà veus que de cada habitació del centre cívic
et demanen com recursos del joc.
Tant de conreus, de fruites,
de... jo què sé.
Sí, sí, de qualsevol cosa.
Tant d'animals que tindràs i coses així.
Llavors, quan aconsegueixes portar
tots els recursos que et demanen
en una habitació del centre cívic,
aquests ninotets, amb parar de màgia,
te les restauren.
Llavors...
Aquest joc el jugaràs, Sergi? No el jugaràs, eh?
Tens molt avorrit això, per mi.
Sí?
Sí, jo soc més d'acció, més ràpid i tal.
Aquests que són tan laboriosos,
són masses hores que t'has de dedicar
i t'has de posar.
Sí, sí, sí.
Ara fa ja potser mig any que no tocava aquest joc.
El que passa és que un cop t'hi tornes a posar
per recordar tot el que havies fet,
tot el que has fet, tota l'evolució.
És que és bastant simple, aquest joc, en veritat.
Em passava molt això amb els jocs com el Final Fantasy.
Ui, no, però això és una altra història.
Que si durant una setmana no jugava,
després ja no recordava res, i era un merder.
Hi ha altres opcions de joc, no?
És a dir, aquesta que estàs explicant és una,
però també pots anar a jugar a un joc
i fer la granja més rentable econòmicament.
Exacte, tu pots triar ajudar el poble,
o l'objectiu final seria restaurar el centre cívic
i que la gent pugui tornar a gaudir d'això,
o, em sembla, és que no l'he triat mai, aquesta opció,
però em sembla que pots vendre al centre cívic
l'edifici a una gran empresa.
Hòstia, els senta bé, els que t'han rebut aplaudint-te.
No ho sé, suposo que reben diners, també.
Tot sortint guanyant.
Sí, tothom és feliç allà.
Exacte, i aquí no ha passat res.
Hi ha un esdeveniment,
una mica d'animal crossing aquí.
Sí, però crec que no ho sé.
El que mullaria és que hi hagi un que giri,
que la gent s'emprenyi,
o que pensaves que era una cosa.
És una fàbula sobre l'explotació immobiliària
i la gentrificació, i no ho sabies.
Això ho veus al final.
Molt bé, no ho sé, alguna cosa més del joc?
Crec que, més o menys, has explicat força cosa.
Continuaràs jugant-lo a Twitch?
Sí, ara, de moment, l'estic jugant a Twitch.
Sí.
De fet, avui he llegit d'algú,
ara no ho recordo aquí, a Twitter,
d'una persona que ha vist una persona
a la línia 5 del metro jugant a aquest joc.
A través del mòbil.
És que té molta comunitat, aquest joc, realment.
El va crear una persona fa molts anys
darrere la marca de Concerned Ape,
i va anunciar fa res que atrauria un segon joc.
També de l'univers de Stardew Valley,
però que has de fer una cosa completament diferent.
I portarà a l'esdeveniment.
Sí.
I, a més, tu has de fer una cosa completament diferent.
I portaràs una xocolateria fantasma.
Està començant, s'es veu, el joc.
Encara no sabem si sortirà d'aquí dos o tres anys.
A Twitch.tv, per a la generació digital,
si l'heu jugat o el jugueu,
i ens voleu comentar qualsevol cosa, ho podeu fer.
Nosaltres continuem, a la generació digital,
parlant de com fer bé un videojoc.
Generació digital.
L'únic programa de ràdio amb accés anticipat.
Nove conversa a classe sobre com fer un bon videojoc.
Avui ens expliques que no hem de ser tímids, Star.
Sí, ja ens en tenim i què.
Perquè, al fer un videojoc,
ja us podeu acostumar ja des d'ara mateix a ser socials.
Necessitareu, evidentment, parlar amb col·laboradors,
possibles distribuïdores, mitjans de comunicació,
proveïdors, clients, gent que sapiga de tràmits,
coses que vosaltres no sabem fer des d'un bon principi.
I, escolta, és fàcil pifiar-les.
I, a més, a més a més,
a més a més, a més a més, a més a més,
a més a més a més, a més a més, a més a més,
que no sabem fer des d'un bon principi
i, escolta, és fàcil pifiar-la.
Si em donen cinc minuts,
us endinsaré una èpica de proporcions galàctiques.
Avui precisament, Star,
voldria posar-te a prova.
Només per variar una mica,
estaria bé que fessis, literalment,
el que ens vas prometre al primer programa d'aquesta temporada.
Fits, inputs, frases contundents,
et deus encara de fer-ho.
Sí, home, tu demana'm la lluna, Murillo, jo te la porto.
A veure, primer input.
Fer-se famós és molt fàcil.
El més fotut és mantenir-se allà dalt.
Perquè qualsevol pot arribar a ser algun
en el món del desenvolupament de videojocs.
Només cal tindre vergonya, o sigui, no tindre vergonya,
i ser un pesat.
Pots començar a escriure mitjans de comunicació a youtubers,
oferir-te per fer col·laboracions,
participar en qualsevol esdeveniment,
parlar quan no et toca, fer el pendreta
sense cap mena de vergonya,
saludar a crits a qualsevol persona
que consideris que li pots treure profit,
donar petons, abusar del tacte, s'abraçades, tal...
La gent, m'incloca a mi mateix, també,
som curosos i la gent acaba passant més vergonya
que la gent que fa aquestes coses.
Per això, vinga, deixen que facis una miqueta...
Per ells fa més vergonya dir-te que no
que dir-te que sí.
Mentre parlaves, em penso que a tots ens venia al cap
personatges que actuen com dius,
i és veritat que sempre m'han sobtat.
Jo no sé si em coneixes d'aquest, Sergi,
de gent que parla molt, que es venen molt bé.
És un amic teu.
Hombre, todos los Inglés, ¿cómo estás?
Bueno, sí, clar, evidentment, que s'ha costat moltíssima gent.
Sí, però en plan interès.
Sí, això sí, clar, sempre, sempre.
I els hi funciona? I tant, els hi funciona.
Ell mateix ho diu, el Geri mateix ho diu, no?
I els hi funciona fins que la gent,
la resta de gent, acabi fins a dalt de tot
i els hi plantin cara.
Ja ho vaig comentar fa un parell de programes,
que la comunitat de desenvolupadors ja els tenen fitxats,
i al final acaben sent carn de safrets i de tafeneries.
Però mira, seguim, seguim més,
perquè més que donar-vos a conèixer,
el que s'ha de cercar és que acabeu sent
reconegibles.
Si no teniu vergonya i us accediu amb confiança,
tenir una marca que us faci reconegibles és guanyar la partida,
ja, però des de zero, no se fotre cap treta.
És una cosa que els panderetes no fan
perquè ells no són el producte.
Per aquest tipus de gent, el producte són els de més.
En el nostre exemple, nosaltres que fem jocs,
el producte és el que fem i nosaltres mateixos.
Un exemple però monolític és el Gonzo Suárez,
el cap de Pyro Studios,
és un senyor que sempre va amb la seva xupa de cuir,
amb dues ratlles.
Ell mateix fa conya d'això,
amb la seva xupa.
I per què la porta així?
Perquè sigui reconegut allà on vagi.
Un altre input,
si us plau, sí que és una persona com Déu mana
i que no s'ho tapugen els sums al cap.
Això és important.
No després siguis cap podcast,
cap petit youtuber, a ningú que et vulgui entrevistar.
Deixa't estimar, perquè al final té més valor
que, per exemple, cinc petitets podcasts et vulguin fer les preguntes,
encara que siguin les de sempre,
i estiguis per ells, que no només està atent a mitjans grans,
que vindria a ser una miqueta el que em portaria
i que no ho faria.
Un altre input,
ojo com tractes la gent quan pugis,
perquè de baixada te'ls tornaràs a trobar.
I això t'atuaré algun dia al front.
Perquè és així.
Un d'aquestes persones que fa així,
i m'acaba donant la raó fent el seu,
és el Sergi.
Perquè ell sempre està disposat a ajudar,
sempre està disposat a donar un somriure,
a col·laborar i participar.
Això de les felicitacions és un exemple, no?
Sí, sí.
Que quedar molt bé no costa gens,
però quedar malament encara costa menys.
Ara em perdonareu, allò de parlar bé que no costa una puta merda,
és una miqueta el mateix.
Tu el que vols és que el teu vídeojoc
arribi al màxim de persones.
Evidentment necessites promoció a punta pala,
necessites processionar-te,
i si ets agraït i sincer guanyaràs més
que si ets un escarp o un xulillo.
Això està molt bé.
Espera, que anem malament de temps,
i jo estic ja llançat.
Jo aquí ja vaig ja a tope.
No esperis que tothom t'estimi o se'n recordi de tu,
perquè quan formis part de la família de desenvolupadors
en sereu moltíssims.
És impossible recordar-se de tothom
i que tothom se'n recordi de tu.
Per això és molt important que siguem,
que siguis comprensiu i que tu no ets ningú especial.
Calma i paciència.
Si en una festa no et saluden, no passa res.
Sete input.
El teu objectiu ha de ser superar allò que creus que és insuperable.
Has de ser el millor i ho has de demostrar.
Potser el que has fet no t'agrada.
Potser has fet una cosa i dius,
si vols tenir aquest sentiment
que tu mateix dius que no m'agrada,
vols dir que dins teu saps que tens la capacitat de fer-ho millor.
Que et pots superar.
Vuita input.
Agradeix sempre la feina de cadascú dels membres de l'equip
o de les ajudes externes que tinguis.
Però sobretot,
sigues sincer.
I si hi ha alguna cosa que no et fa el pes,
digue-ho, no passa res.
Perquè si hi ha l'excés d'aplaudiments,
fa que la gent es relaxi, que es confiï.
Fins i tot si un te fa una merda,
i tu dius que està molt bé i gràcies,
potser està segur que no millorarà.
Perquè per què ha de millorar si fent-te una merda i estàs content?
Aquí tenim que tenir sobretot el moment
que tu ets el producte, tu fas productes
i això, amics meus, és espectacle.
Bona nit.
Recordo quan vam parlar de l'inici d'aquesta nova secció
on parlàvem d'aquestes coses que comentaves.
Jo és que podria fer un llibre.
I sí, una mica això, eh?
Sí, sí, sí.
I això em porta al nou input i final per avui,
que per mi és dels més importants,
si no el més important de tots.
Gaudiu sempre, sempre i en tot moment del que feu.
Molt bé.
Doncs com és que no has fet 10 punts i n'has fet 9?
Que en tenia que haver fet 10?
T'apagui un altre, si vols.
No, em vaig treure, eh?
Perquè ja vaig mirar aquí i dic, hòstia, és xec, és xec,
és xec, és xec, és xec.
Aquí seré jo sol.
Això és Star i el Generació Digital.
Star Digital o Star Generació...
M'ha agradat molt, Star.
Gràcies.
Ui, ens en anem ja de temps.
Neix una nova publicació en castellà
amb paper i digital anomenada Loop.
Loop serà una revista nova
dedicada al món dels videojocs lliures de publicitat
i dedicades a un tema en concret
que servirà com a fil conductor a tot el número 1.
La Victòria, que forma part de Loop,
ens ho explica pel Generació Digital.
Hola, em dic Victòria i avui venia a parlar-vos de Loop,
una revista independent
dedicada al videojoc amb un caire etemporal.
El nostre primer número
s'ha dedicat a l'amor i el sexe dels videojocs
i podreu trobar-hi, entre d'altres,
crítiques, reportatges, columnes i entrevistes.
Per aconseguir el nostre objectiu
necessitem de la vostra ajuda.
Estem fent un mercami per poder-ho fer possible
perquè després de 7 anys en el nostre projecte anterior
sabem que si volem que tothom tingui un sou just
i unes bones condicions,
necessitem de la vostra participació.
En voleu saber més? Ens podeu trobar buscant Loop
des d'avercami.cat
o a v-k-m.is barra Loop.
L-O-O-P.
Queden poques dies de campanya, així que vigileu,
no sigui que us encadeu sense.
La versió en paper té un encuadernat
i un paper de qualitat
i vol aconseguir aquest crowdfunding
per finançar els dos primers números
i crear un ecosistema just i sostenible
per a tots els seus col·laboradors
i fer la seva feina de la millor manera possible.
Com ha dit la Victòria,
queden 4 dies, 4 clavats perquè cabi aquest mercami.
Si poseu Loop a Vercami
el trobeu ràpidament.
La informació és claríssima, sobretot amb el tema
del pagament dels col·laboradors,
de la gent que fa tot el disseny, etc.
La veritat és que en aquest sentit penso que us agradarà.
Ens en anem de temps,
però tenim un minutet per parlar
de què han comentat la gent al Telegram.
Mira molt ràpid.
El Pau Montfort ens pregunta si han jugat
amb Skaper, que diu que no sé si és ben bé un joc,
però que li és molt entretingut.
És un videojoc independent
desenvolupat per Òscar Stahlberg
de construcció de ciutats per PC i Mac en Steam
i també per Nintendo Switch.
Molt bé.
I l'Ed Caballens passa les primeres imatges oficials
del Google Pixel Watch
i ens diu si Google és capaç de fer un rellotge així
me'l compro, que maco.
Amb el Galaxy Watch 4 és el que trobo més bonic.
No l'he vist. Després miraré.
És com el d'Apple.
Sí, però té un disseny així rodonet,
sense bisells, sí que és molt bonic
i s'espera que sigui un dispositiu
competidor directe de l'Apple Watch.
No sé. Aviam què passa.
Molt bé. Sergi Carles, gràcies per aguantar
fins al final del programa.
Gràcies a vosaltres. Molt amable.
Gràcies a Star, gràcies a Laia, Francesc i Eli.
Fins la propera. Fins la propera.
I Dani, també. Moltes gràcies. Que vagi molt bé.
Adeu-siau.
Gràcies a tothom.
Gràcies a tothom.
Gràcies a tothom.
Gràcies a tothom.
Gràcies a tothom.