I cap, la Ràdio Inquieta.
Generació Digital amb Albert Murillo.
Benvinguts al Generació Digital.
Aquesta és l'edició número 962 del programa.
Al Generació Digital parla sobretot de videojocs a la ràdio pública,
però sempre hem estat captivats pel Festival Sónar
i sobretot pel Sónar més bé.
Avui aprofundirem en el festival gràcies a dues persones,
d'unes quantes, que el creen amb passió.
També escoltarem la masterclass de l'Star,
coneixerem un videojoc dibuixat a mà
i sabrem a quin videojoc de mòbil ha jugat aquesta setmana
l'Elisabet Sánchez.
Salutacions, S.T.A.R. Des de Tarragona, tot bé?
Fantàsticament, estupendo.
Com va, Elisabet Sánchez? Perfecte, i tu?
Molt bé, sí, sí. Benvingut, Francesc Eblasco.
Hola, què tal?
I avui tenim el Dani Jiménez del Control del Sò.
Hola!
Has descarregat Generació Digital.
S.T.A.R., en qui estàs avui a Tarragona?
Doncs ben acompanyat, com sempre, amb el Francesc Eblasco.
Doncs salutacions, amb ell t'ha muntat avui.
A vegades et munten al Twitch, perquè la vegis en pantalla.
Està gaudint com un porquet.
Us està veient aquí.
Si podeu saludar, ell us tornarà a la foto.
Doncs ara ho farà l'Eli per escrit, eh?
Escolta'm, per cert, Eli, som a Twitch.
Fem una pregunta, no? Avui, no sé per no...
Doncs sí, ens agradaria molt saber
si els nostres audience són com nosaltres.
Si són molt de sonar, molt de sonar.
Clar que ho deuen ser, home.
I quines històries tenen per explicar?
Exacte, totes les anècdotes que ens vulguin explicar, endavant.
Doncs ho sabeu, twitch.tv barra Generació Digital.
Si voleu preguntar-nos qualsevol cosa,
també els nostres convidats que presentarem després.
I, per cert...
A start no ho veus, però... No, no ho veig.
Què et sembla la nova bossa del sonar d'aquesta temporada?
És xulíssima. Encantat.
És que compleix les normatives reflectants
de la Direcció General de Tràfic, no?
S'ha de veure, esclar que sí.
M'heu guardat alguna? Només em van donar a mi.
Però perquè... Bé, si la tens tu, ja ja m'està bé.
T'he de dir que hi havia tres colors diferents,
no sabia quin agafar.
Jo crec que això és molt personal,
i quan hi aneu, doncs cadascú agafi la seva.
Aquesta era de les més, penso, cantones.
Ciridaneres.
Gràcies per dir-ho bé en català.
Sí.
I mira, això estem parlant que és taronja?
És taronja.
Sí, sí.
Doncs això.
Queda comprovat i corroborat.
És un clàssic, després en parlarem, també, d'aquest clàssic,
que és la bossa de cada any del sonar.
Nosaltres hem fet la pregunta.
Us presentarem a dues persones importants després.
I ara coneixem el joc
amb el qual ha jugat la Ellie aquesta setmana amb el seu mòbil
i que ens faci la crítica.
Generació digital és ara tendència.
Estàs força encantada perquè dius que és moníssim, el joc.
És moníssim, és superentretingut, sembla fàcil, però no ho és.
Quan li agafes el truquet, t'enganxa.
I la veritat és que m'ho he passat molt bé,
i m'ho segueixo passant molt bé,
i crec que serà dels que quedaran en el meu llibre.
Molt bé, molt bé.
Com es diu?
Es diu Haru Cats Slide Puzzles.
O sigui, són de gatets.
Sí.
No em veis que t'has fet fan dels gatets?
Una mica.
Abans, la veritat és que no m'agradaven gens els gats,
de fet, els deia que tenia al·lèrgia.
Soc més de gos,
aquella pregunta que em feia sempre l'Albert si tenia gos.
Sí, sí, sí.
Doncs ara tinc gat,
perquè hi ha un gat que s'ha instal·lat a casa nostra.
És que bonic.
Un gat que hi havia pel carrer,
va decidir que volia viure a casa meva, i allà el tenim.
I de sobte, ara m'agraden els gats.
Molt bé, és normal.
I, independentment de gatets,
aquest joc que he jugat aquesta setmana
és un joc de trencaclosques, que és bastant original.
Vindria a ser com una mena de tetris, però al revés.
És a dir, les peces en comptes de caure de dalt a baix
apareixen per sota del taulell.
Ah.
Imagineu-vos la típica pantalla del tetris
amb les seves files,
que has d'aconseguir que no s'omplin fins dalt,
perquè si no, serien els mateixos.
Però comences amb dos gats grasonets, així aplanats.
Sí, d'acord.
No cobreixen tota la fila, cobreixen una part de la fila,
per tant, queden uns espais, uns forats.
I en comptes que baixin les peces de dalt,
t'apareixen uns gats grasonets també i allargadets a sota,
i el típic que passa quan tens un objecte
que li apareix a sota una mica més petit,
doncs que es trenca i baixa la fila de baix, doncs seria això.
Es trenca el gat, eh?, estem dient?
No es trenca.
Arregla-ho ara, eh?
Sí, no mor.
No, no.
El que fa és resituar-se'n a la fila de baix.
Molt bé, s'adapta a la vida.
S'adapta a la barra de baix.
Perfecte.
Aleshores, cada jugada t'apareixen nous gats a sota,
però tu aquests gats, els que et surten nous,
no els pots moure.
Només, és a dir, la màquina té el seu torn,
apareixen els gats i després, quan tu tens el teu torn,
és el moment de moure un sol gat, dels que ja tens col·locat,
cap a una banda o cap a una altra,
buscant aquest forat per aconseguir fer línies senceres
i que aquestes línies senceres s'acabin destruint o desapareixent.
Clar, perquè és com el Tetris, quan es fa la línia sencera desapareix.
El sistema vindria a ser el mateix que el Tetris,
però una miqueta diferent.
És més fàcil.
No és fàcil, perquè al final, quan tu veus una peça
i saps on la mous allà i decideixes on caurà,
és més fàcil que tu estructuris el lloc on vols que caigui
perquè desapareguin les files.
D'aquesta manera, per sota, no saps ni on t'apareixeran.
Per tant, té la seva cosa.
No hi ha límit de temps ni pressió, té un ritme relaxadet, pausat,
però això és difícil al principi,
i el teu objectiu és que la pantalla no s'ompli fins dalt,
si no, pes la partida, però no passa res,
un cop que en pots fer una partida més,
vas a l'altre, vas acumulant punts,
i et superes a tu mateix.
És a dir, no jugues contra ningú, contra la màquina o contra tu.
I quan més punts guanyes, més ajuda està apareixent.
Per exemple, la típica peça, que és un gat llam...
La típica?
La típica, que t'ajuda tots els jocs,
que depèn on mous el gat.
Si el poses al costat d'un del mateix color,
és molt fàcil.
Però això és molt fàcil, no, Eli?
La cosa és que es va complicant a mesura que avances,
perquè et surten gats que no es poden trencar,
que estan encadenats i no es poden trencar,
gats congelats, que primer els has d'esconjurar i després netejar,
és a dir, en dos torns.
Molt bé.
I és un joc graciós, perquè quan portes una estona jugant
pots veure unes històries independents dels gats protagonistes.
A part d'aquesta partida,
no aporten cap mena de puntuació ni res que condicioni el joc,
però, evidentment, cada tantes partides guanyades,
que et surt allà, pots mirar-lo.
La cinemàtica.
Sí, i els dibuixets són monos, les històries són còmiques,
i tu fins i tot decideixes algunes de les accions
que passen en aquest petit vídeo, en aquesta petita pel·lícula.
Molt bé.
I ja està, té molts detallets.
Guardar-te les fotos dels gats, guardar-te el teu resultat diari
i comprar juts amb els diners que vas acumulant
o amb els reals, perquè pots comprar diners a juts,
que et van bé pel joc.
Es diu Haru Katsas Light Puzzle
i és un bon joc si et vols relaxar una mica,
entrenar el cervell, és gratuït, i el trobem per Android i ios.
L'altre dia vaig fer l'exercici de recuperar
el darrer programa que el Generació Digital va fer
al Festival Sònar, va ser el juliol del 2019,
va ser una edició estranya,
perquè, recordo que era el juliol i no pas el juny,
era el darrer programa de la temporada
i la nostra primera de la temporada,
i cap després del nostre desterrament de Catalunya Ràdio.
Doncs aquest any el tornem a fer.
El programa serà en directe per Twitch al Sònar,
en aquesta nova edició,
i estem treballant amb el programa,
però tot indica que serà el proper dijous 16 de juny
a les 4 de la tarda.
En aquell moment, el Sònar Village estarà actuant en directe Simona.
Bessar-me con todo, con toda la vez.
Antònia Folguera, comissària i comunicadora del Sònar MESD,
molt benvinguda al Generació Digital.
Hola, què tal?
Molt bé, i Rica Robles, director del Festival Sònar,
igualment benvingut.
Moltes gràcies.
Ahir a la roda de premsa,
Antònia, em vas dir que no havies vingut
encara a l'estudi 2 d'ICAT o l'estudi 9, no?
No, no havia vingut, és nou per mi, molt maco, molt bé.
Continua tu tampoc, em fa l'efecte.
No t'havies anat a l'estudi gran?
No, no.
Vaig anar per parlar del disc de la Rosalia, fa poc al matí.
Ah, sí? Molt bé.
I feia dos anys i escaig, o tres, que no tornava a la ràdio,
i m'ho vaig passar bomba.
Saps que el disc de la Rosalia,
em vaig negar a escoltar-lo en un principi,
vaig escoltar una cançó, em vaig dir que no m'entra,
i ara l'estic escoltant des de fa una setmana,
i la veritat és que estic al·lucinant.
I al·lucinaràs amb cada escolta.
És el que m'està passant, és bastant increïble.
Això passa amb els discos bons,
i els anglo-saxons en diuen que it's a grower.
Ah, sí?
Que mesurar l'escoltes, doncs que et va guanyant.
No, no, m'està passant.
Per cert, he recuperat l'entrevista que vam fer des d'allà
aquest dia del 2019, de l'últim programa,
amb el José Luis de Vicente.
És un moment fantàstic i mític.
El de Vicente sempre ve al programa i sempre...
No sabem mai quan vindrà, perquè, clar,
esteu fent el festival i quan apareix ho veurem tot.
Sí, és veritat.
Però ens encanta. No ho sabem mai.
No ho sabem mai.
Mai ha fallat i sempre ve.
I fixeu-vos el que ens va dir l'últim dia
que vam fer el programa directe allà.
Yo siempre lo digo en la oficina y lo hablamos que en hacer un festival
cada 12 meses se tarda 18 meses.
Siempre tienes una lista de cosas que no han salido y que quieres,
de cosas que empiezas a leer y hay algo interesante,
de cosas que has aprendido este año.
También tenemos muchas conversaciones durante esta edición
con gente que ha venido para conocerlo y nos propone cosas nuevas
y nos decimos que vamos a hacer algo más grande.
Cada año construye sobre el año anterior.
És a dir, que un festival no es fa en dos mesos,
sinó que es treballa en 18 mesos o el que sigui.
És més complicat del que sembla.
Aquesta era una pauta, la que va explicar José Luis,
que ha dit el juliol del 2019, era certa.
No va dir cap mentida.
Després les coses es van complicar una mica en general
i hem treballat molt, i vam intentar explicar-ho.
Hem estat mil dies sense fer un gran festival,
però n'hem fet sis de festivals.
Fem la Paz, tres a Barcelona,
hem fet dues edicions al Centre Cultural Contemporània,
un festival nou d'interés artificial i música
que vam fer conviure amb aquest sonar en petit format
i hem estat dos cobres a Estambul i una a Lisboa.
I ara aquest sonar que fem ara,
no et diré jo que l'hem fet en sis mesos, però...
Però l'hem fet amb un temps rècord, molt de pressa.
Jo estic molt contenta de com ha quedat el programa,
però també em sembla un petit miracle.
De fet, qualsevol festival el podríem definir
per la gent que ve a parlar, per la gent que ve a actuar.
Explicar el sonar és difícil.
Ahir em va quedar molt més clar quan vaig anar a la roda de premsa.
Ho intentarem fer, eh?, almenys una part.
Però vull començar amb el tema del sonar més bé,
que incorpora nous espais, alguns canvis.
Vosaltres dieu que el laboratori es trasllada a l'escenari,
que em va agradar molt.
Això és així, no? Hi ha algun canvi en aquest sentit, no?
Sí, sí.
Bueno, com vulguis. Sí, sí, sí.
Hi ha canvis amb el contingut, hi ha canvis amb el format,
i sobretot el que esperen és que hi hagi canvis amb l'experiència
per qui ens visita, tant el professional,
que és a tot territori, normalment sonar més bé,
orientat no només al professional,
però sobretot com pel públic en general,
no?
Llavors, també van dir que es dilueixen les fronteres
entre congrés i festival,
i el que incorporem és una proposta d'experiència
on tu puguis profunditzar en una sèrie de temes,
però també puguis assistir, inspirar-te, contemplar,
tenir diferents moments en què el coneixement i l'entreteniment
es barregin i que sigui interessant per un superexpert
amb una matèria en concret,
però també un públic que està circulant pel recinte,
de cop i volta tinc un escenari on li estan fent propostes
que no poden impactar visualment,
però també, interactualment, et puguin estimular.
De manera que el festival continua amb el seu esperit,
però aquest ADN de MSD impregna bona part dels espais
que habitualment han estat, diguem-ne, de festival o de concert.
De fet, aquests espais...
Ho he explicat bé.
Sí, sí, sí, tant.
Perfectament.
I, de fet, en aquests espais tant podrem escoltar persones
que ens parlen d'una idea.
Recordo ahir, Antònia, que parlaves d'aquesta forma
de parlar o fer conferències performatives,
que ja fa temps que existeix,
però aquí suposo que cada vegada hi ha una forma diferent
d'explicar les idees, no?
Totalment.
I també és una manera, com et diria,
és que quan una persona fa una conferència,
allà evoca tot el seu coneixement, tota la seva experiència,
i hi ha gent que ho fa molt bé,
que tenen aquesta manera d'explicar-se,
de presentar les seves idees i fer-ho d'una manera accessible
i, de vegades, molt excitant i molt allò que dius,
ah, i vull fer això.
I llavors et preguntes què és el que passa.
Hi ha molts dels ponents, nosaltres, que tenim sempre cada any,
molta gent que ve del món de les arts visuals,
els artistes del món tecnologies creatives
tenen una part visual molt potent, i ja ho fan.
És a dir, quan ells fan les seves conferències,
ja tenen allà uns visuals i unes imatges
que són prou atractives.
Llavors dius, com podem portar això a un nivell superior?
Com podem portar això a un nivell superior?
En què aquestes imatges llueixin amb tot el seu potencial?
Però també, què és el que passa?
Si en una d'aquestes conferències li poses altres elements,
com per exemple música, o música en directe,
o donar-li l'oportunitat a determinats d'aquests ponents
de fer algun tipus de narrativa que sigui potser menys acadèmica
i menys divulgativa,
sinó que tingui un altre tipus d'esperit.
És estar oberts amb això i també buscar...
És estar oberts amb això i també buscar punts en comú
entre el que seria el show i el que seria una conferència.
Segur que entremig, si vas acotant, hi ha un lloc on es poden tocar
i crec que aquí podem trobar com formats xulos.
De fet, comentau, farem...
et dic farem com si jo formés part del festival.
Fareu deu anys al Sonar Més D?
Ho vau comentar ahir?
Crec que són deu anys ja de festival, no, del Sonar Més D?
Abans t'ho he dit i ara t'ho diré amb el micro.
Sou una realitat expandida, el festival.
Deixa'm dir el micro perquè a mi us sentim així.
És una alegria quan veus l'equip de generació digital
perquè forma part també del que està proposant el festival
aquella setmana, la part que us toca a vosaltres.
I sobretot la que li toca a l'Star,
que va amb el micròfon sense fils,
a buscar una miqueta a cobsar l'opinió.
Sí.
Vull dir que és un gran moment, també, aquell.
I almenys el recordo, eh?
Sí, esclar, m'he feia la deustesa.
No, i també que vas a buscar la gent que està ballant.
Sí, esclar, però gricar, que és això, que és molt xulo, eh?
Perquè és immersió total, el que vols que et digui.
Sí, sí.
No sóc un nen amb un micròfon buscant gent, no?
A veure, la declaració, aquest que té una pinta,
aquest que té un altre, aquest que balla, aquest que està...
A veure, tothom, qualsevol, saps?
Perquè no hi ha categories, diguéssim, al públic,
és que el Sónar és una cosa molt curiosa,
perquè tu vas a qualsevol lloc, a la Rambla, a passejar,
vas a prendre una cervesa, amb una terrasseta,
i veus un tipus de gent, no?
Veus la iaia, veus el papa, veus la parelleta, tal.
El Sónar és un ecosistema que és tot l'univers ficat allà.
És tot el planeta Terra, amb totes les cultures,
amb totes les idiosincreses de totes les persones,
i estan totes allà.
És una cosa fascinant.
Sí, sí, hi ha moltes etiquetes de diferents tipus de persones, no?
Sí, i tots valen la pena, tots, de veritat.
Ara queda molt aquí, mira, que està fent la pilota, tal.
Però no, no, és allò que no te sents estrany, eh?
És l'últim vídeo de les pel·lícules o els videojocs, aquests futuristes,
no?
S'Evaipang 2077, que veus que no desentona ningú,
que tot sembla que estigui dissenyat per algú,
doncs sembla que aquests dos senyors i el senyor, la senyora que teniu aquí,
estiguin fent una llista, vull que vingui una amb bigoti,
i tots siguin extras, diguéssim, saps?
És com el set d'una pel·lícula, no?
És que estigueu agafats, ens falta un que tingui tres potes.
No, home, no, això no pot ser, saps?
Sí, bonica.
Doncs sona The Chemical Brothers,
que presenten en viu el seu treball No Geography.
I que vau destacar ahir a l'hora de la premsa,
com un...
Bé, suposo que us fa molta il·lusió que ha vingut ja el sonar
The Chemical Brothers, no?
Sí, són com el clàssic d'aquest any.
Al festival històricament s'han vingut aquelles figures que són,
bueno, història de la música i aquells artistes que ens agraden
que en el seu moment els hi va tocar el paper
i van tenir la sort de trencar els mollos i anar una mica més endavant.
El Chemical Brothers, que va fer això fa 20 anys
i que ara tenen aquesta categoria de grans clàssics,
estaran ocupant aquest espai des de tard a nit
per demostrar la seva vigència, també,
però també tot el que ha representat la seva carrera.
I ara també sona el set en gana,
perquè amb la Nati Peluso són artistes
que ja han passat pel sonar, però ara tornen expandits.
Exacte, una paraula que es diu molt
i que suposo que us fa molta il·lusió veure com han canviat
i com proposen iniciatives totalment diferents,
i expandides, que està molt bé, aquesta paraula, no?
És una satisfacció enorme quan veus que,
quan veus que la teva parella és molt gran,
i que la teva parella és molt gran,
i que la teva parella és molt gran,
és una satisfacció enorme quan veus que apostes teves
de fa quatre o cinc anys en un dels escenaris més petits,
que tu intuïies que allà hi havia la llavor d'un talent
que han crescut i de manera tan exuberant
com aquests dos noms, com Nati Peluso i Set en Gana,
i continuen pensant que el festival és casa seva,
això és una de les millors satisfaccions
que pots tenir tu com a professional, no?
Veure com acompanyes i et converteixes
en la casa de molts festivals al llarg del seu desenvolupament.
Són els dos, inclús la Nati està per partida de doble,
perquè està el dijous amb el concert inaugural que recuperem
i el divendres, a la programació de sonar de nit,
la mateixa nit que en Gana també.
De fet, s'ha donat un número d'artistes que pot variar,
però que més o menys té un idò, no?
Sí, són forces, de fet són 117 actuacions
en 12 escenaris diferents, sonar de dia i sonar de nit,
que varien una miqueta els horaris, no?
Sí, una mica.
Comencem el sonar de dia a la una, a la tarda,
i tanquem els tres dies a les 12 de la nit,
des d'una a 12.
I sonar de nit avança l'horari d'obertura
i retrasa l'horari de tancament, que també és versió expandida.
Molt bé, molt bé.
I estem començant a les 9, recordem, per exemple,
que a Tangan actual, divendres, a les 9.30,
obrirem portes a les 8.
9 és perfecte per mi, és un horari fantàstic.
Estaran convivint durant 3 hores sonar de dia i sonar de nit,
i tanquem una mica més tard del normal,
que a la 7, d'aquesta nit, a les 7.30.
Molt bé.
Està bé, no?, enllaços a l'esmorzar, xocolata amb xurros, no?
Ens ho mereixem, no?, una miqueta més.
Ens mereixem un extra, sí.
Jo de veritat que no puc expressar en paraules
el que significa per mi el sonar extra.
Anar a diferents espais, com, per exemple, museus,
i observar una proposta del sonar durant aquells dies,
per mi és una de les coses més especials.
Encara recordo el 2009, ahir en vam parlar,
com una escultura digital del David de Cuellola,
ara en parlarem d'ell.
Acabaven d'obrir el Museu d'Art Contemporani,
jo recordo que vaig pujar les escales,
vaig pujar allà i recordo que estava observant i escoltant,
era com una espècie de...
com una escultura digital.
Estava sol perquè acabaven d'obrir.
Sol, és que això és molt fort,
i escoltant i veient aquella proposta.
Continua el sonar extra, després parlarem de Cuellola,
però realment, proposeu un passeig per fora del sonar.
Sí, un passeig en diferents propostes, per exemple,
i jo crec que una de les més guais és, sens dubte, l'hiperorga,
que és l'orga del Palau Güell.
Si hi ha gent que no sap que el Palau Güell té un orga,
té un orga fantàstic.
És un instrument molt important,
és un instrument molt important,
és un instrument molt important,
perquè té un orga fantàstic,
és un instrument realment molt boig.
és un instrument realment molt boig.
Ara sé que potser molts uients del generació digital diuen,
¿estan parlant d'orgas, aquesta gent?
Sí, estem parlant d'orgas.
I que és un instrument que sembla que sigui prehistòric,
però la veritat és que s'ha actualitzat i posat al dia constantment,
però la veritat és que s'ha actualitzat i posat al dia constantment,
i llavors amb l'utilització de la tecnologia el pots,
una altra vegada la paraula, expandir.
I augmentar.
I augmentar.
Hi ha molta gent que no ho sap, però també es toquen amb els peus.
També es toquen amb els peus.
No cal tocar, es toquen amb les mans i els peus fan ajuda,
però hi ha moments que pots aixecar les mans i movem els peus,
fa soroll, diguéssim, fa música.
O sigui, pots deixar les mans i demanar que aplaudeixin?
Sí, sí.
Tu pots fer l'acompanyament i tu amb els powets, plop, plop, plop.
I és fotut, busqueu algun vídeo d'algú que toqui així.
Sí o no, i tant.
És molt, molt xulo, molt xulo.
Aquesta vegada voreu com l'Òrga toca sol.
Toca sol.
A veure, a veure.
I com?
Mecanitzat per algun ordinador o com va això?
Gràcies a la màgia de la tecnologia toca sol i fa una mica de por,
però el mateix temps és fascinant.
L'Òrga, el gran que és amb el soroll que fa,
el so aquest tan característic, que comença a tocar sol
i un fria pipí a sobre.
No, però tu pots anar ja a passejar, l'escoltaràs,
estaràs gaudint d'un moment únic.
Totalment.
Sí, sí, sí.
I es pot anar allà, es pot passejar
i es pot gaudir d'una composició feta ad hoc per un duo
que es diuen Gamut Inc,
que han fet una composició específica per a l'Òrga del Palau Güell.
Això el Palau Güell, dius.
Sí, sí.
Que quan passes pel costat és que jo crec que tothom al·lucina,
perquè és realment una zona impressionant.
De fet, què té aquest Òrga?
Per resumir tan ràpid,
l'Òrga és l'instrument que no té encara límits
en termes d'innovació.
Un violí pots inventar poca cosa, o una flauta,
però un Òrga es pot fer moltes coses.
És l'instrument més vinculat a la tecnologia al llarg dels segles.
Totalment, a part que té un punt que és molt machine learning,
perquè l'Òrga sí que té el seu so característic d'Òrga,
però la majoria d'Òrgans, quan es van crear,
també es van crear perquè poguessin imitar altres instruments
que podien fer diferents sons.
És a dir, que quan es crea l'instrument es busca que pugui
fer diferents sons, que sigui com una espècie de sintetitzador,
d'alguna manera.
I això també el fa un instrument molt actual.
No, no.
Li poses una porta a midi, que és el que té que torna el polo a uell,
i des de fora, amb una instrumentació totalment digital,
pots manipular una gran màquina d'una manera que un ser humà,
físicament, no té aquesta capacitat.
Encara que puguis fer servir el teatre,
encara que puguis fer servir les mans i els peus per tocar l'Òrga,
no en tens prou.
No, no, no, te'n falta.
Té un rendiment impensable.
Vols fer sonar tot un edifici.
És molt xulo.
I en Cuaïola el tindrem, deies, en tres espais diferents, no?
Sí.
És una cosa que intentem fer cada any,
que hi hagi algun dels artistes que el puguem fer participar
en diferents formats del festival.
De la mateixa manera que els nostres temes ocupen diferents formats
hi ha persones que també es despleguen i es pendeixen al llarg del festival,
que és el cas del Cuaïola,
que farà una actuació que es diu Transient,
el sonar còmplex, en què també hi ha uns pianos que toquen sols.
Sí, això ho he vist.
Com els de l'Oest, una mica, aquells que hi havia.
És una mica l'any del piano que toca sol, en certa manera, no?
Aquests instruments amb autonomia.
A veure si altres anys no vindrà ningú.
No, jo no vaig, és que hi ha pianos que toquen sols.
Vaig anar a l'últim, no?
I t'entindrà aquest espectacle,
que té uns visuals fascinants.
És la primera incursió del Cuaïola al món de la música.
Ells sempre treballen amb les arts visuals.
S'inspira molt en la pintura clàssica.
I en aquest cop, el primer cop que diu
mira, ara faré un show de música,
doncs també agafa tota la tradició de la música clàssica
i la música de piano, clarament.
Treballa amb un altre artista que es diu Zeta.
I els tindrem al còmplex fent aquesta performance que es diu Transient.
I una versió d'aquesta performance també estarà
a l'Hotel Mi en format d'instal·lació.
I és també part d'aquest sonar extra.
És al carrer Quincarres, és el carrer de Cas.
Carrer Cas, molt a prop del Passeig de Gràcia.
Doncs hi haurà aquesta instal·lació audiovisual.
Molt bé.
Sí, sí, amb el treball visual fantàstic, superrefinat del Cuaïola.
I, evidentment, també li hem demanat que ens faci una xerrada,
que ens deixi allò mirar, posar així com un telescopi,
un microscopi, un trastor de mirar a dins del seu procés creatiu,
que ens expliqui com ha realitzat els seus diferents treballs,
que en el que hi ha sempre com un...
la unió entre art i tecnologia és molt acurada.
I sempre molt refinada.
Doncs mira, ara que parles d'art i tecnologia,
hi ha una cosa que al Generació Digital
ens agrada molt recordar i explicar.
És un dels projectes del projecte Apollo.
I és aquestes primeres...
aquests primers programes informàtics
emmagatzemats en una mena de llana,
una mena de teixit metàl·lic,
on als núcleis de Ferrita, allà on es trobaven diversos filaments,
era la manera en què es podien emmagatzemar
els primers programes d'ordinadors
del projecte de l'Home a la Lluna.
I precisament ens agradaria que ens expliquéssiu una miqueta
què fa la Costanta Piña
i què anomena ella l'ordinador prehispànic Kipu,
una persona que està com molt relacionat.
Sí, la veritat és que sí, és similar.
Doncs ella és artista, treballa molt en tecnologia,
fa servir aquesta filosofia do-it-yourself,
fes-t'ho tu mateix, això,
treballant amb els seus catxerrets,
l'ordinador i programes...
Aquest tipus d'artista que té aquest imaginari.
I ella és de Chile, viu a Mèxic,
i en un moment determinat
li va arribar la informació
que existia un tipus de computador
de los Andes que era tèxtil,
que era com cordes i nusos,
i que tots aquests nusos contenien informació,
que era com si fossin els zeros i els uns del codi binari.
I no va trobar molta informació
i va decidir que ella mateixa em prenia una investigació
sobre com funcionava aquest computador,
i això l'ha portat per una banda a construir aquests Kipus,
aquests ordinadors.
Normalment no fa tipus de computadors,
sinó que hi ha un tipus de computadors
que fan la construcció d'aquests Kipus.
Hi ha persones que contribueixen a la construcció.
A mi em va fascinar aquest treball i aquesta història.
Ens agradaria molt sentir el que té de fascinant
com civilitzacions o pobles molt primitius
buscaven maneres de guardar la informació
i de codificar-la,
i al mateix temps,
si pots recuperar aquest coneixement i aquest saber
i el mescles amb tecnologia d'avui en dia,
on pots arribar a parar.
De fet, en algun vídeo que ell explica,
s'han trobat escrits que quan van arribar els espanyols
i van veure que comptaven no només amb els dits de la mà
sinó amb els dits del peu,
van dir que estaven subdesenvolupats.
Que dius, perdó?
Sí, però això està per escrit,
i realment em va impactar.
Jo no sé si a tu és tard,
hi ha alguna cosa que t'ha impactat o que t'ha agradat?
El que t'impactarà és el que t'ha impactat a mi.
No sé si t'ho hauràs d'embolir, però, Murillo, escolta.
A veure.
Aquests sorolls, això no és un senyor.
Ho fa un senyor que es diu Eli Kessler,
no és parent de l'Eli, de la nostra Eli.
No.
I a què us sona, aquest instrument?
A veure, Dani, et pots posar una miqueta?
Doncs mira, t'ho explico.
Si això ho veus amb imatge, és un senyor amb una bateria.
És un baterista.
D'acord.
El seu olià, el bombo, els platellos i tal.
Però que no sé com s'ho fa, exactament.
Encara que ho vegis, tu ho veus, no?
No sona bateria.
O sigui, ell té una bateria, però el que sona...
Té una bateria, té un parell de vaquetes,
d'aquestes que acaben amb una piloteta.
Posa coses damunt dels bombs,
i fa aquests sorolls,
però que no sonen a bateria, evidentment.
Antonio i Ricard, aquesta gent, com us trobeu?
Que poseu un anunci al diari?
O un ofici, no?
Perquè l'Eli Casuer ens presentarà el seu darrer disc,
presenta el nou disc,
i el podrem veure en directe, oi?
Sí, el podrem veure en directe al Sónar Còmplex.
I no, no ens cal posar un anunci al diari,
dient que busquem artistes que interpreten de maneres estranyes.
Doncs explica com us trobeu, perquè, escolta...
És que són les nostres debilitats.
O sigui, això no ho trobes, la Rambla?
Baixant la Rambla i trobant al costat d'una estàtua humana,
o algú que fa un...
No, de vegades, eh, potser.
Ostres, no ho sé, eh, però tan bèstia com aquest senyor, no...
No ho sé, però és la nostra debilitat,
i ho dic d'una manera molt honesta.
Ens criden molt l'atenció i sempre ho hem fet
la gent que trenca els motllos, no?
La gent que decideix que d'aquell instrument o d'aquell software
se'n poden fer altres coses.
Sí, però trobar una persona així...
Tu estàs preocupat per això? Tu vols trobar algú?
Jo vull trobar algú, ho reconec.
O sigui, jo vull conèixer gent així,
a veure, això sí que es veu, no?
Tu quan veus un senyor aquí fent aquestes coses
ho reconeixes visualment, dius,
escolta, això mola, ostres, això està bé.
Però, clar, trobar-lo...
Eh...
No hi ha un motor de buscada que diguis.
Comences a caminar...
No, bàsicament són els artistes
que ells van traient música,
van fent discos, van fent concerts,
i llavors, doncs, observant,
i amb el nostre, com a sonar,
fàndom de la música,
perquè a mi m'agrada la música, som fans.
Llavors, sempre estem buscant,
sempre ho portem al darrere ensés,
i sempre descobrim coses,
i algunes d'elles són així, de singulars.
Hi ha un moment que ho descobriu,
tant sigui aquest músic,
com d'altres que voleu que vinguin al sonar.
Abans de trucar, de trucar-lo,
ho poseu, evidentment, molt en context,
en parleu i decidiu entre tots, no?
Sí, hi ha un equipa tan gran
que dirigeix l'Enric Palau,
però ens assumeix moltíssima gent,
que és una de les capes de l'agenda,
de gent amb la qual mantens contacte,
d'artistes i del sector,
i la formació circula,
i acaba el posto que ha d'acabar, no?
La llàstima és la gent que deu quedar fora, no?
Que en deu haver un fotiment.
Sí, aquí tens la raó, sí.
Això ja hi ha unes quantes situacions,
d'aquestes, ostres...
Ja no m'hi cap.
Però suposo que també es deu donar la situació al contrari, no?
Vull dir que hi ha molta gent que coneix el sonar,
que té la proposta i que us la deu proposar directament,
i que segurament també us trobeu amb gent dient,
és que no sé on posar-lo més aviat,
i això no és per aquí,
però venen i els volen sonar al sonar, no?
Això també us deu passar.
Sí, fèiem, has de gestionar una agenda,
una sèrie d'eslots, i també un pressupost,
i unes capacitats tècniques,
i no hi cap tot.
Hi ha gent que espera i no arriba perquè no té el projecte acabat,
hi ha gent que t'arriba quan ja no hi ha un espai per ficar-ho,
hi ha gent que té unes necessitats
que necessiten un dia de muntatge o d'assatges,
que en un festival no t'he acabat.
Forma part d'aquests drames de despatx,
de dir, hòstia, m'encantaria fer això,
però és que han de muntar durant un dia.
Clar, la logística.
Quan arriba la logística, sí.
Però hi ha coses que no passen aquest any, però passarà l'any que ve.
Hi ha coses que es queden fora,
que ja es queden una mica a la wishlist l'any següent.
I com això que hi ha, i un any us trobes un edifici sencer
que és una juerga.
La sort és que ni el públic té por,
ni nosaltres tampoc.
Aquest és l'avantatge, que tens una audiència que realment...
Està oberta.
No li fa por res.
No té por fins que troba un piano que toca sol.
Jo no sé si us va costar molt posar-vos de cor o no
amb una artista que a mi personalment m'ha impactat molt,
la So Wen Chung, no sé si ho dic bé.
No és fàcil d'explicar,
és molt visual i molt bonic de veure,
però intento explicar-me.
És una pintora que pinta al costat d'un braç robòtic
que té un pinzell,
i aquest braç es fixa en el que ella va pintant.
I el braç robòtic decideix acompanyar-la pintant.
És un xou que per mi va més enllà de lo visual i sonor
i que fa pensar força, no?
És molt bèstia veure allò i veure com decideix després del braç
acompanyar-la amb aquests trassos.
Molt bonic.
És molt bonic.
És molt bonic.
És molt bonic.
A mi em sembla una crac.
És una persona que també té talent artístic i també talent
tecnològic.
Ella és programadora,
té com a artista, sobretot artista visual,
però també crec que toca el violí.
És a dir, que és aquest pack amb talents tecnològics
i artístics variats,
i una proposta molt personal.
És un xou que fa pensar en l'art que ella fa.
I l'art és molt important.
En aquest cas,
l'altre xou que té és de la xarxa digital.
Ella ha triat fer aquest ús,
aquesta relació amb la tecnologia.
Utilitza algoritmes d'intel·ligència artificial,
corporaïts en un robot que li fa de col·laborador,
de col·lega,
de company de escenari.
I quan cobra aquest robot?
Preguntes coses.
La noia...
Però el braç aquest...
Això és entre la...
Mira, el robot i el robot,
que es diu Duke,
el robot es diu...
A veure si me'n recordo.
Drawing operations unit o algo així.
No recordo exactament aquest.
No se'l deu estimar gaire,
perquè això se li ha de posar un nom més carinyós.
De la crònica Duke.
Penseu que hi ha tot un tema sobre els drets d'autor
de les produccions d'intel·ligència artificial,
que és bastant candent,
perquè hi ha intel·ligències artificials que generen música,
a vegades no és una peça en si mateix,
poden ser arrenjaments, poden ser variacions sobre coses.
Jo us recordo fa uns anys,
parlant amb algú en el propi Sónar,
hi havia un tema bastant important sobre a qui s'havia d'atribuir
l'autoria o els drets d'autor d'una cosa generada
i totes aquestes coses porten cua a l'hora de comercialitzar.
Sí, això ha format part de l'experiència del festival d'ahir
que vam fer el mes d'octubre.
Com baixar amb un contracte,
perquè finalment hi ha contractes perquè la gent estableixi els records,
i vam fer una sèrie de co-creacions
on intervenien intel·ligències artificials.
Tu tens, Ricard, algun NFT,
alguna obra única comprada per tu?
La tens a casa?
Pròpia meva particular, no.
Deies, Antonia, que parlarem d'NFTs, de web3,
però d'una forma molt pràctica.
Això està molt bé.
Sí, perquè em dóna la sensació
que encara hi ha moltes persones que els hi fa por.
Aquest món, és a dir,
els NFTs han estat en boca de tots des d'algun moment, el 2019,
quan van començar a generar com una economia rellevant.
I crec que encara hi ha moltes preguntes
i que val la pena rebre aquestes preguntes.
I que val la pena respondre-les.
I val la pena portar persones
que són capaces d'apropar la metodologia
o el que cal fer a qualsevol persona,
sigui quin sigui el nivell de coneixement
que tinguin tecnològic o no,
per saber com funciona,
per què serveix, quines són les bones pràctiques en aquest món,
i llançar al món el seu primer NFT directament des del mòbil.
Molt bé. I això ho podrem fer?
Sí, ho podrem experimentar amb això.
Sí, totalment, sí.
El Bas Gresmeier i la Caitlin Davies
faran una masterclass barra taller sobre això,
perquè ja no ens quedi absolutament cap dubte
sobre això dels NFTs i com van,
i com xuten, com els compro, com els venc, ni res.
I sobretot, quan t'ho preguntin,
siguis capaç d'explicar-ho bé.
És una de les coses que a mi...
Jo ho he desaprès, que recordo que vaig llegir molt,
i l'altre dia m'ho van preguntar i dic,
és que no me'n recordo.
Sí, sí, sí.
Però bueno, és una cosa per simplificar.
És com, és l'NFT una obra d'art?
No, l'obra d'art és un arxiu.
Perquè en el món digital, quan parlem d'una obra,
parlem d'una cosa que està encapsulada en un arxiu.
És igual que sigui de música, és igual que sigui visual,
és igual que sigui un joc.
Un joc, en el fons, és un arxiu, un aplicatiu.
I llavors l'NFT és l'assignatura de l'artista,
és el contracte, és com...
Sí, si tu compres una obra, el que sigui la música o el visual,
l'NFT és l'assignatura de l'artista.
I un contracte que diu,
és teu, Antònia, o és teu, Albert, això.
Molt bé.
Per cert, us vull posar a dir-s'ho, Francesc, volies dir alguna cosa?
Bueno, a mi hi ha una cosa que sempre m'agrada molt del Sonnen,
i m'agradaria saber quin és la d'aquest any, i és la instal·lació.
Aquest gran espai on hi ha a vegades una cosa perquè gaudeixis,
que normalment quan portes molta estona per allà i comences a tenir calor,
saps que és aquell espai fosc del pavelló, altíssim, fresquet,
on vas tu sola passar una estona...
És quan desapareix el Francesc.
Estic allà descansant.
Et trobes una experiència, a vegades és fascinant,
el que et pots arribar a trobar allà.
I sempre ha sigut diferent.
Recordo des d'uns aros que es movien fa uns anys,
des d'unes pantalles gegants que feien tota una sèrie de colors.
I també veies aquests grans...
No sé si aquest any hi haurà...
Allà veurem algun tipus d'instal·lació així gran?
Sí, n'hi ha vàries de fet.
Quan parlàvem al començament del tipus d'experiència de sonar de dia,
en bona part és, això que acabes d'explicar, molt millor que jo,
la proposta és que tinguis espais i momentums
una mica de calma o d'introspecció, o de pensar o de contemplar...
Ella ha dit fosc i fresc.
Segur, fosc.
Fosc no ho tenim clar.
És un canvi de ritme, també.
El francès és el que vols, el joc més fresquet.
Com els gatets, allò que busquen el cos de la casa.
Això és una armàtica.
L'espai és expositiu, on hi haurà peces d'NFTs, instal·lacions...
Peces de realitat virtual.
Molt bé.
Que estarà obert a tot el públic,
i suposarà moments en què pots estar al village,
pots estar al complex o a diferents espais,
i hi haurà un moment de contemplar i d'observar.
Per la gent que hi vagi de nou i que té la imatge clara del village,
hi haurà molts canvis d'estructura, de lloc,
o una cosa que abans estava a la dreta ara està a l'esquerra.
El village està allà.
El hall també, que és l'escenari de la cortina vermella.
El complex també.
El complex està al mateix lloc, és l'auditori,
però estarà dintre de tota l'oferta a Sonar Més D
que ocuparà el Palau de Congressos.
Tindrà Sonar Màtica i el Lounge Més D,
que és un espai només per a professionals.
El Sonar Águara, que és l'esprit de master classes i de debat,
molt orientat a transmissió de coneixement i d'experiència
entre professionals,
que estarà ocupant la totalitat del Palau de Congressos.
I l'Esteig Més D, que és aquest escenari nou,
estarà al costat del hall, on havia estat en el seu moment
l'Equix S.
És l'escenari on van estar l'Anati Peluso.
I el Sonar Park, que és un altre escenari nou,
que és el que està al costat del village al darrere,
canvia de forma, de colors, d'espais.
Tindrà una altra configuració.
Serà un dels espais interessants per descobrir aquest any.
Vull posar-vos, que escolteu tots,
l'última pregunta que vam fer ahir a la roda de premsa.
Recordeu, venim de dos anys de pandèmia,
i escolteu el blanc elegant que fa el Ricard a la resposta.
Durant la pandèmia heu apostat més que mai per l'estreaming.
Per la gent que no pugui venir al festival aquest any,
també hi ha oportunitat de disfrutar d'algun dels continguts des de casa?
No.
S'ha acabat.
No, aquest any no.
No et dic que sigui un format per abandonar,
perquè sí que ens semblava que no érem un format
amb què havíem d'incidir aquest any.
Aquest festival de diversitat cultural
l'has de poder viure, sobretot, especialment en viu.
Aquesta era la vocació.
No et dic que no ho recuperem en algun moment,
però no serà el cas aquest any.
Empatxo de streaming.
Això ho va dir, crec que era el que solís.
Em va sortir de l'ànima.
Totalment d'acord.
He estat a punt d'aixecar-me i aplaudir.
És veritat, no és moment ara.
Ara no.
No, quan toca.
Aquests dos anys tot era el futur.
No, esclar, s'ha acabat.
Això de soar, de tocar amb la gent.
Des de casa ho farem tot.
Què, fer punyetes?
No, home, no.
El son ara està en directe, s'ha de gaudir, s'ha de tocar,
s'ha de sentir, s'ha de palpitar.
I així és.
Hem fet coses xules amb streaming.
Jo estic content d'algunes de les experiències d'aquests dos anys.
I de manera que mantens el contacte entre les diferents comodafats,
artístiques, públics.
S'havia de mantenir la presència, també la relació,
i forçar, que això no va ser gens difícil,
els artistes a imaginar com m'expresso amb un altre mitjà,
que no és una audiència davant teu, que fos el retor directe.
I algunes coses van ser molt xules i almenys les vam disfrutar.
És cert que al moment obligava en aquest sentit.
No estem obligats i segurament algun dia tornarem.
Però serà per proposar alguna cosa més substitutiva.
Exacte, perquè quan parlem d'streaming és el futur.
La majoria de vegades és exactament el que ha fet la retransmissió,
ja sigui de ràdio, de televisió, de tota la vida.
Llavors, si jugues en la mitjana d'internet, això pots fer-ho.
Pots retransmetre per internet, la ràdio retransmet per internet,
però també pots fer altres coses.
I jo crec que quan hi tornem serà per fer altres coses.
Si la recuperem serà per posar-la també al dia.
Se'ns ha acabat el temps.
Sónar.es, tiquets, possibilitats màximes,
també de comprar...
Tens moltes opcions.
Moltes opcions.
Si vols venir només un dia.
Hi ha un preu superespecial pel dijous.
És el dia que estem nosaltres fent el programa en directe.
Exactament.
Això, preus especials.
Si vols venir només un dia,
el primer dia de Sónar havíem de fer-ho com més accessible millor.
Hi ha un preu superespecial
i una programació també molt xula pel dijous durant el dia.
I després la gent que té interès en algun dels continguts
per professionals i la networking app,
que és una eina que no és un escenari,
però que també és un espai de reunió,
té la creditació professional,
que tens l'opció full i la més reduïda l'experiència de dia.
Totes les opcions.
Gràcies.
Continuem parlant,
perquè hi ha moltes de les opcions del Sónar Més D
que ens ve de gust en els propers programes parlar-ne.
I sobretot el dia 16, a les 4,
retrasmetrem per Twitch.
Ens connectarem al wifi d'allà.
I podreu veure una mica com fem el programa i com el gaudim.
Gràcies per tornar.
Bueno, convidats com sempre i feliços que estigueu allà.
Moltes sort.
Fem els videojocs de la ràdio pública.
Doncs vinga, continuem amb el generació digital.
I ho fem amb altres temes.
A les acaballes del 2021
ens portava un dels darrers èxits del panorama indiespanol,
un videojoc que es deia Aeterna Noctis,
un celebrat metroidvania,
sempre em costa molt dir aquesta paraula,
de la mà de l'empresa Aeterna Game Studios.
Un joc amb prou elements especials
que l'han fet destacar sobre el nombre cada cop més gran
de jocs que intenten triomfar en aquest gènere.
A Aeterna Noctis encarnem el Senyor de la Foscor,
embarcat en una batalla eterna i cíclica del bé,
sobretot del bé,
contra el mal,
que ha de mantenir-se igual pels segles dels segles,
perquè no es perdi l'equilibri de l'univers.
Acompañats de la música de Juan Ignacio Teruel,
ens posem ja en situació en aquesta aventura fosca
i amb certs punts melancòlica.
La música acompanya bé.
Som aquest rei de la foscor, que comentava l'Eli,
i que hem mort.
Hem sigut vençuts per la reina de la llum.
Però això no vol dir res.
Simplement vol dir que torna a començar de nou un nou cicle.
I haurem de sortir del regne dels morts,
recuperar la nostra memòria i les habilitats i poder
per batallar de nou.
Ambientació, atmòsfera,
és potser el que millor defineix aquest joc.
I això ajuda tant els gràfics,
que són d'un estil dibuixat que sovint a mi no em funciona.
M'ha passat, per exemple, amb el riment del Ghost of the Goblins.
Aquesta mena d'il·lustració com de coses retallades
que es mouen unes sobre les altres
que ens sembla que no encaixa,
però que aquí jo crec que està molt més ben feta
i senten perfectes.
També ajuda molt aquesta mena d'ús d'un idioma infernal
que s'han inventat,
que és que realment estem en un món irreal que no és el nostre.
De fet, ens pots dir una mica de què va aquest gènere,
el metroidvania, que moltes vegades n'hem parlat,
però per recordar-ho...
I és un gènere que últimament s'ha fet molt popular,
n'apareixen moltíssims jocs d'aquest estil.
Ho definiríem com un plataformes d'acció
amb molts elements d'exploració.
Qualsevol que hi jugui reconeixerà aquest estil
del castelvania antic i del metroid
que donen una mica de nom al gènere.
Avui en dia, com us dic,
moltíssims jocs s'han sumat a aquest gènere.
És un gènere que té moltes ganes d'estalviar-se.
Hi ha molts punts de salvament, l'Ori, l'Iron Tales,
però Terna intenta establir una mica la seva personalitat.
A veure, tenim la part de plataformes.
I atenció, perquè és bastant dura, és difícil, difícil.
És un joc que prepareu-vos per morir moltíssimes vegades,
però que ja està fet així.
Està pensat perquè et moris moltes vegades.
Home, ja estàs mort, no? Comencem que estàs mort.
Exacte.
A pitjor no pots anar, realment, a pitjor no pots anar.
Llavors hi ha molts punts de salvament,
tota una sèrie de trons on pots recuperar energia
i transportar a través del mapa.
I una miqueta tota la teva experiència
que s'ha quedat allà on t'has mort.
Per tant, convé que tornis a tornar a aquell lloc.
I així, doncs, no tens per què reiniciar els nivells.
Un cop et mors, sempre acabes radiament a prop.
No tens que reiniciar els nivells des de zero.
Això sí, el joc ha presentat reptes
que he pensat moltes vegades que allò...
Dic, però no.
Perdona, no pots saltar d'aquí a aquí.
És impossible.
I al cap d'un parell de vegades,
destimbar-te contra el mateix punt,
dius, ah, calla!
Si quan estic a dalt del sal,
haig d'apretar el botó de desplaçament ràpid
i dos o tres vegades més, i ho acabes aconseguint.
I m'he trobat moltes vegades de punts de dir,
però Quico ja ha fet això,
és que això no es pot superar i ho acabes superant.
De totes maneres, també s'ha de dir que la dificultat
es pot modular dins el mateix joc.
Pots estar jugant amb moda normal,
després dius, no, no, no, passo amb moda fàcil,
després, vinga, va, torno al moda normal.
Hòstia, això és força innovador, no?
La veritat és que aquest disseny t'estimula bastant
perquè no hi haurà aquells punts que semblen impossibles.
El game design, en aquest cas, està molt bé.
Per cert, nivell, si ho volem dir així,
perquè realment és un sol meganivell molt gran.
I aquí és on intervé un dels altres factors.
L'exploració.
Realment hi ha molt per explorar,
tot i que no cal acabar el joc explorant-ho tot,
però sí que fer-ho ens permetrà obtenir poders, objectes,
i per tant, la meva recomanació és,
exploreu tot el que pugueu.
Això sí, el mapa va apareixent a mesura que explores,
però hi ha tota una mena com de boira,
allò que només et veus a tu
i el teu voltant.
Cosa que et pot posar una miqueta nervioset
quan ja has avançat pel mapa, mires un moment
i de cop i volta tot allò que has fet ha desaparegut.
Et posa una miqueta bastant dels nervis, s'ha de dir.
L'opció, comprar mapes,
o sigui que aquí juguen una miqueta amb el tema.
Molt bé, mapa molt gran,
possibilitats de teletransportar-nos a diversos punts,
plataformes en retres difícils,
hi ha els combats típics.
Doncs mira, hi ha força enemics diferents,
però realment no suposen grans reptes,
i fins i tot són una miqueta repetitius.
No ens comencen a venir enemics
que ens agobien un darrere l'altre o un darrere l'altre,
sinó que a vegades entres en una zona,
et trobes dos, tres plataformes,
una mica baix i una mica a la plataforma de dalt.
Poqueta cosa, no agobia massa.
Això sí, els combats contra els bosses finals
són molt, molt espectaculars.
La veritat és que aquí si una miqueta
s'hi han tirat la casa per la finestra.
És molt curiós veure un arbre d'habilitats
en un joc com aquest, no?
Doncs la veritat és que sí,
perquè una de les coses que té a la Terra Noctis
és que et permet millorar el personatge.
Els jocs estils, doncs, Metroid o Metroidvania,
doncs molt d'aquests, les millores dels personatges
són a base d'objectes que vas aconseguint,
o noves armes, o noves armadures, etcètera.
A quin canvi teniu, doncs, una sèrie de punts
que podeu invertir a millorar el personatge
en un joc com aquest, no?
Doncs la veritat és que sí, perquè una de les coses que té
a la Terra Noctis són els punts que podeu invertir
a millorar el personatge estil.
Joc de rol com si estiguéssiu en un Skyrim.
Òbviament, no és el mateix arbre d'habilitats
d'un Skyrim, sí senyor, és molt més senzillat,
però ja t'afegeix doncs aquest punt
que tu puguis decidir una miqueta
cap a on vols fer evolucionar el personatge.
Pensa que estem parlant d'un joc que et proporciona,
diuen, gairebé, unes 60 hores.
I per un joc d'aquest estil, doncs,
és bastant, ens estem acostant a RPGs.
Doncs si us interessa aquest joc,
el teniu en PC, Steam i a les botigues online
de PC, 4 i 5, Xbox per 30 euros.
I s'espera una edició física,
també per Nintendo Switch, cap a finals d'any.
El recomanes, Francesc?
Doncs sí, si us interessen els reptes,
tot i que podem modificar la dificultat,
però si us interessen els reptes, és un joc difícil
però que dona molt bona sensació.
Et recompensa molt com a jugador.
Si t'agrada l'exploració, no t'agrada anar
del punt A al punt B, també és el teu joc.
Si ets més lineal, la veritat és que no.
Els gràfins funcionen molt bé, l'ambientació és tan abrosa,
probablement no es pot demanar res més a un joc de debut
per un estudi de Toledo
que rebotologis arreu del món.
Generació digital, l'únic programa de ràdio amb accés anticipat.
Hop up the volume, hop up the volume, hop up the volume, dance, dance.
Abans de l'Starr, què ens diuen els audience
a través de twitch.tv barra generació digital?
Doncs mira, tenim el Pulga Tejana,
que ens diu que ell ha provat a la Eterna Noctis,
diu que no està malament.
Laia Eclipse diu, gràcies Francesc,
i la Eterna Noctis diu, gràcies, gràcies, gràcies.
I tenim una nova uient,
que és la Ledita Cisne 81, o una uient, no ho sé.
Donem la benvinguda.
Benvingut al programa de videojocs de la ràdio pública.
Fins ara, l'Starr ens ha donat consells
sobre com podem anar fent un videojoc.
Avui també, però no.
A veure, Start, cada dia m'ho poses una mica més difícil
per entendre què és el que exactament vols dir.
Sí, és que és difícil si no ho diem directament.
Avui us explicaré quines altres coses
podeu fer mentre feu el vostre videojoc.
És a dir, fer coses que no siguin fer el joc en si mateix.
Mira, en altres entregues, no?
Previously, havíem quedat encara important
marcar-se uns horaris,
tenir perseverència, que podeu fer feina
amb comptes de treballar,
que podeu anar avançant,
aprofiteu qualsevol ben entesa
per fer coses relacionades, allò dels doodles de Google, no?
Doodles d'andades senyalades, anar a fires,
preparar material que tingui a veure, promocional, tal.
Però, però, però,
en un gir inesperat dels aconsejaments,
també us recomano una cosa,
una cosa molt rara, que podeu fer altres coses.
Quines?
Us porto uns quants exemples perquè m'entengueu millor.
Hardcore, hardcore,
un exercici tan hardcore com la cançó
aquí dels amics del Vendrell,
però el que és molt divertit és fer petits jocs
mentre treballeu en el principal.
Per què? Perquè serveix com a vàlvula d'escapament.
Però tu creus que això funciona?
Mira, tu mateix, mira canals de YouTube,
o de iBooks, no?
Que hi ha gent que té un programa periòdic,
un cop a la setmana, cada dues,
però que de tant en tant deixen apíndoles,
o programets petitons,
que no costen gaire de fer
i que fan que un es mantingui a l'escena,
que el que fa el producte estigui sempre allà, no?
I que no deixi el seu públic
sense continguts d'una setmana per l'altra, no?
Per descomptat que també,
entre cometes, podeu perdre el temps,
tanco cometes, fent continguts promocionals,
participar en algunes jams,
aquestes jams que fan són molt divertides,
o qualsevol altra cosa que sigui pública,
gratuïta o no.
Això que sona, m'has dit que és l'Steffing Hawking
cantant una cançó dels Monty Python?
No és que t'ho diguis, que ho sents.
És impressionant, a veure, escoltem.
Bé, l'Steffing Hawking fins a un podia cantar,
pobra broma, també.
Mira, aquest és un exemple d'aquestes coses,
que en un principi no es troba sent per res,
perquè no es troba sent per res,
però que no molesta fer-les i fins i tot fan gràcia.
Mira, jo mateix, per entretenir-me,
fa un parell de setmanes,
vaig començar a fer playlist a Spotify,
i ara n'he pujat dues,
amb totes les músiques que he fet sonar aquí
al Generació Digital,
podeu trobar el user Star2024.
Molt bé.
Open.spotify.com barra user barra Star2024,
i de moment hi ha la del 2020-2021,
i ara el 2021-2022,
i cada setmana, cada vegada que vinc,
pujo les musiquetes noves que faig.
Molt bé, encantar.
Són bastantes hores, Eli.
Hi pots estar ja una bona estoneta.
Això està bé perquè pot dir...
Mira, faré una llista, per exemple,
una playlist de les cançons que em poso
quan estic fent feina per casa.
És una xorredeta perquè jo no soc ningú,
però si sou persones que teniu una munió de seguidors,
o algú que diu que estem fent un joc
o que la gent ens segueixi,
encara que sigui una forma passiva,
es podeu instraer fent això,
cançons de l'estiu, cançons per portar el cotxe,
les preferides de cadascú si sou un grupet.
Si ara nosaltres aquí en féssim una,
segur que només posant dos o tres entendríem un munt.
I també que sí, segur.
Jo sí que absolutament començot.
Quines posaries tu? Digue'm un parell.
La Elo. Dos de la Elo.
Veus, Eli? Jo, dos de SAS.
D'aquí? SAS.
Jo no.
I Francesc?
Alguna cosa de Rainbow o Iron Maiden,
per animar una miqueta més.
Top eclàctic i amb la tonteria tenim mitja horeta de playlist.
I tant.
I més coses que es poden fer mentre no es fa res, vinga.
Doncs qualsevol cosa que sigui productiva
i es pugui fer servir per donar-nos una miqueta popularitat.
Si aneu a sopar amb la colla,
convertiu-lo en tot un esdeveniment,
podeu fer un directe a Twitch,
poseu una història a Instagram o fotos,
un fil de Twitter.
També podeu fer minireptes d'aquests personals
amb una olivaritat senzilleta.
Escolta, cada matí posaré una foto a Instagram de quan m'allevo.
Veig que ara hi poso durant tot un mes seguit.
Aniré piulant els pasos i quilòmetres que faig cada dia
controlats amb el nostre relògic intel·ligent.
El Rafa Laguna, el que ha fet ara el Rafa Laguna,
que ha plantat alts i fessols a casa,
i va posant fotos d'aquestes imatges,
i va posant fotos de la planteta com van pujar.
Són cosetes que realment semblen estúpides.
Però m'he fixat que totes aquestes coses que dius són públiques
i ens veurà tothom, al final.
Aquesta és la gràcia, perquè aquest és el truc, no?
Fer coses que els demés veuran ens obliga,
Murillo, a mantenir el nostre compromís.
És que si no el veu ningú, francament,
és molt difícil mantenir una continuïtat i perseverança.
Si no el veu ningú, és molt difícil mantenir una continuïtat
i perseverança.
Si no el veu ningú, és molt difícil mantenir una continuïtat
i perseverança.
Si no el veu ningú, per què ho hem de fer?
M'està agradant molt el que m'has comentat.
De plantar fessols?
Per exemple, un amic meu m'ha animat que planti,
com es diu això, tomàquets xerri,
que és el que són més fàcils per començar.
Els salls que ha plantat el Rafa Laguna són petitons,
però, escolta, m'han entrat ganes de plantar,
i allò, la marineta, el fesol,
és el que més m'agrada.
M'han entrat ganes de plantar,
i allò, la marineta, fer una picadeta,
està molt bé.
Escolta'm, estem arribant al final del programa?
I demà més, també, m'ha dit que...
És fàcil?
Bé, que és fàcil que no se't...
Ostres, està molt bé això, m'encanta.
Francesc, tu com vas amb el tema plantes?
Mira, aquí tinc el meu hort.
Ah, molt bé, molt bé.
Això s'ha de piular.
Això s'ha de piular i s'ha de pujar.
No saps mai què serà després de la boja.
Hi ha taxis...
Hi ha mascaretes ja...
Oh!
Molt bé, molt bé.
Que allò és molt ben tot.
Escoltem, gràcies a vosaltres,
a Eli i Francesc fins a la setmana vinent sabemos que vagi molt bé.
Avui no marxem amb cap música,
perquè no hi ha temps i acabarem...
Dani, gràcies, eh?
Tornem la setmana vinent.
Que vagi molt bé i adeu-siau, adeu.
Gràcies, adeu.
Gràcies, adeu.
Gràcies, adeu.