I cat, la ràdio inquieta.
GenERació Digital amb Albert Morillo.
Benvinguts al GenERació Digital.
El d'avui és el programa número 1.012.
Bona tarda.
Bona tarda.
Farem un resum.
També parlarem dels videojocs que estan a punt d'arribar.
Víctor Matute ens diu que ens calcem,
perquè en venen uns quants importants.
Però avui estem molt contents perquè parlarem també d'Arcade.cat,
de l'associació de videojocs antics.
I parlarem d'això, de la preservació d'aquests videojocs
que han fet història i que no és fàcil de fer.
Tindrem dues persones de l'associació que ens en parlaran.
Has descarregat generació.
Dani Giménez i el Pol Regàs al control de sol.
Com esteu?
Hola!
El Dani avui es pensava que estaria sol i em deia Asli Mosquit.
Tenim el mosquit que pica aquí, abans ho he dit.
Però ha vingut el Pol i és possible que avui sigui el seu darrer programa.
Sí, ens ha dit abans, ens ha fet molta pena això.
Exacte, exacte.
Però bé, bé.
Escolta'm, agaudi aquest programa.
I, Dani, gràcies per, com sempre fas,
de cedir-li el teu tro.
Com esteu?
Molt bé.
Dius que els uients ja l'han escoltat i tot,
abans que el posessin al mosquit, eh?
Ah, sí? També l'han escoltat?
Molt bé, molt bé.
França Xavier, com estàs?
Molt bé, perfecte.
Estàs buscant una cosa que t'he demanat.
Ara en parlarem.
Ara hi poso, ara hi poso.
Sí, sí, no, no, però ho diríem als uients,
a veure si ets tu més ràpid que no pas a la taula.
Sí, sí, sí.
Ho diríem als uients,
a veure si ets tu més ràpid que no pas als uients.
Ostres, els uients a Twitch és menta colmena, eh?
Sí.
Vigila, sí, sí, sí.
És veritat, és veritat, no? Totalment d'acord, eh?
Absolutament d'acord.
Hem fet preguntes, no, a través del Telegram?
Sí, volíem saber quin és el videojoc
que els nostres uients no podien parar de jugar
amb una màquina arcade recreativa.
O sigui, quan jugaven, quan eren jovenets, etcètera.
I, de fet, hi ha hagut una llau de respostes,
hi ha hagut unes quantes, però avui encara hi havia una pila de comentaris.
Molt bé.
Mira, comencem, si vols, pel Ventosa, que ens deia...
Recordo un estiu que vaig poder jugar amb Vides infinites al Willow
i a casa d'uns cosins tenien una arcade d'asteroids.
El Ninja Turtles també estava guapíssim,
diu que tenir l'arcade a casa d'ells
crec que era perquè el meu tiet s'hi dedicava al manteniment.
Clar, imagina't el que passava per allà.
Sí, sí, sí.
Això o és mentida, perquè a vegades et fas il·lusions, saps?
Evidentment, el Ventosa no.
O és la il·lusió de molta gent.
De qualsevol nen, sí, totalment.
A Ventosa ens ho creiem, evidentment.
Des que som petits, ja que tenim alguna edat,
sempre havíem volgut una recreativa a casa, era com el somni.
Totalment.
I quan la gent ho va començar a fer i tal, no la juguen.
És un trastoc.
És per fer bonic, no?
Sí, i ja està.
Avui parlarem d'aquests trastos i veuràs com hi ha molta gent que juga.
Sí, a casa?
Sí.
Jo entenc els salons i aquestes coses, sí, però a casa?
Ara torno a voler una.
Ah!
Ara torno a voler una.
L'Ester, què ens deia?
Ella recorda molt el punk.
El punk.
Quin gran.
Sí, sí, molt bé.
El Daniel Casadevall deia...
I ara anirem a veure la versió Dreamcast.
El Crazy Taxi, el Ferrari F3, 55, Virtua Tennis, etcètera.
Molt bé.
I aquest, el 18 Wheeler, el dels camions, i el Crazy Taxi.
A mi m'encantava aquest.
Sí, aquest és la brutalitat.
Són jocs d'autèntic, esprit arcade.
Que a vegades, quan el jugues a casa,
perds una miqueta perquè són amb temps,
estan fets perquè juguis,
tu passis bé durant uns 50 segons, no?
Però dos minuts d'adreninapura i després tornar a començar.
Comentar que l'he fet bé,
començar.
Comentar que l'he fet 355 en la seva recreativa original
era un maquinó perquè tenia, crec que era, tres pantalles.
Tenia un frontal i dos laterals.
Era una màquina a tenir molt en compte.
Molt bé.
Doncs després, si et sembla,
continuarem comentant què diuen els ullens
i així ho introduïm quan comencem l'entrevista
amb els dos convidats.
Molt bé.
Doncs vinga, continuem amb el Generació Digital.
Escolteu atentament aquest so, eh?
Aquest paisatge sonor el vaig enregistrar jo mateix
l'any 95, crec.
Ho vaig fer a les Rambles, on hi havia un saló recreatiu,
que es deia New Park.
El New Park, oi tant?
Sí, sí.
De fet, va ser una passejada que vaig fer un migdia
per copçar els sons que fan les màquines de videojocs
quan la gent hi juga i, sobretot, també quan no es veu
perquè, clar, el que fan les màquines intenten allargar-te
l'atenció, no?
I recordo que aquest sol el vaig publicar
en el meu blog, que es diu Espacio Sonante,
i cada any és el segon més descarregat.
Que bo, eh?
Ostres, que bo, eh?
Sí, sí.
Jo crec que tu poses New Park i és un dels primers
que surt per Google, i em va fer molta gràcia.
I, de fet, quan fas aquest passeig i l'escoltes tot,
perquè és com de cinc minutets, em fa l'efecte,
hi ha tots els moments, dels crits, de la màquina...
Fins i tot hi havia una màquina que era una bruixa,
que tu posaves una moneda i et donava el teu horòscop,
o no sé què et donava, que també sona en aquest so,
i mira, és un moment històric que ja no existeix, això.
El New Park aquest vaig provar jo la primera realitat virtual.
Sí?
Sí, sí, sí, t'havies de posar en una mena de cercle raro,
he posat les ulleres, i eren com uns enemics que eren
poligonals a saco, i tu...
A mi, la vida, per mi, la vida, jo ho sé.
Però aquest New Park n'hi havia molts, o era unic,
perquè a la Rambla de Sabadell n'hi havia un.
I a Terrassa juraria que encara hi és, el New Park.
El de les Rambles encara està, em sembla, o ja el van tancar?
No, està tancat, està tancat, sí, sí.
Desgraciadament, hi havia un cotxe vermell al·lucinant al d'inici.
Fa temps que no m'hi passo, potser.
Tranquil, que està a tope, eh, vull dir que no...
Aquest cotxe vermell que deies tu no era pas el que hi havia
al de les Rambles de Barcelona,
era el Ritz Racer, que en aquell moment coincidia
que havia sortit per PlayStation.
Per PlayStation.
Havia sortit per PlayStation i podia jugar a la Recreativa
muntat dins d'un cotxe de veritat.
Era un cotxe de veritat, una instal·lació brutal.
Avui parlarem d'aquests videojocs que van marcar
a tota una generació i parlarem de l'esforç
d'una comunitat per conservar i preservar
part de la història de la indústria del videojoc.
Parlem de l'associació Arcade.cat.
Òscar Nàjera, soci d'Arcade, vicepresident
de Recreatives.org, i Raúl Hernández, que és soci d'Arcade.
Molt benvinguts al Generació Digital i gràcies per venir.
Muchas gracias por invitarnos.
No, bueno, estem de veritat encantats.
Avui parlarem de màquines antigues
i de tota la feina que feu a l'associació, que és molta.
De fet, és Arcade l'associació per la restauració
i conservació d'Arcades i altres dispositius d'entreteniment.
Fa poc vaig veure que vau celebrar el vostre nou aniversari.
Efectivament, el 3 de juny. I què, com va anar?
Sí, muy bien, de lujo.
Sí, però vaig veure que no jugàveu amb màquines,
però no, era carn, eh? Era menjar.
No, hicimos durante todo el día una barbacoa por la mañana.
Luego acudimos a la asociación, a la Nau,
y allí estuvimos toda la tarde, noche, jugando, cenamos allí pizza.
Sí, fue un día desde la mañana hasta altas horas de la noche.
Molt bé, anirem parlant de tot el que feu.
Pot ser que estem vivint un moment superdols
del videojoc antic en aquests moments?
Jo crec que hi ha hagut un ressorgiment.
Potser en base a aquestes generacions que van créixer
o van acabar de tocar els recreatius en els seus últims moments,
és el que parlàvem.
Molta gent se'n recorda del New Park.
Fa poc vam fer un torneig de ball.
Sí, en volíem parlar.
I molta gent és d'aquesta generació
que va acudir en els últims capítols del New Park, de les Rambles.
De fet, tenim un dels lleteros.
Sí, tenim un.
Que bo, això és boníssim.
Es va agafar i el tenim allà.
Molt bé, com a record, perquè la tasca que feu és superimportant.
Ja anirem parlant perquè no és només cartells.
Preserveu la història d'un moment i de treballs molt importants.
Sí, es uno de los objetivos de la Asociación Preservar
tanto lo que es la máquina, el hardware, el software,
y la historia, que aquí hay una industria muy potente,
que en la època no se habló
y hoy en día es cuando se está hablando
de cuáles fueron los primeros videojuegos desarrollados en España,
que no es la pulga.
Mucha gente dice que es la pulga.
Y no es la pulga.
¿Es el videojuego Destroyer?
Oficialmente es Destroyer
porque es el juego desarrollado y comercializado en España,
pero anterior a ese está el Paracaidistas,
pero nunca llegó a comercializarse.
Hòstia, que cosa, esto.
Interessant. Aquest Destroyer era el del cabezón?
Sí.
Jo, quan va aparèixer això d'internet i dels fòrums...
Quan va aparèixer...
Sí, sí, és que és així, o no?
Va haver-hi un moment que li dèiem així.
Jo també.
La primera web que vaig mirar va ser per demà al col·lai al pati
per anar a la sala d'ordinadors i buscar la web de Independence Day.
Imagina't.
Que no cargó, perquè no sé ni quantos cas hi havia i no cargó.
Jo estuve ahir.
Jo, clar, buscava els videojocs aquests que havia jugat,
va aparèixer el Mame, amb el Nicola Salmòria, amb aquesta història.
Jo, com recordo que vaig entrar a un fòrum i vaig dir
quin és el nom del videojoc del cabezón.
I me'n recordo que em van enviar a un fil ja tancat que diu
sí, sí, vés cap allà, noi.
Ja està resolt, no?
Està ahí.
És una de les coses que passava molt.
En els fòrums d'aquest ens explicàvem
i sortien aquests noms particulars
que moltes vegades el barri anomenava aquell joc d'aquella manera
o en altres llocs, alguns que són més populars,
igual que el Fènix, que era d'aquella nau també,
que alguns, no sé com li arribaven a dir,
però hi havia noms molt especials per a aquest joc.
Fins que arribava tothom a coincidir amb el mateix nom.
Ah, el nom oficial és aquest? Exacte, exacte.
Bueno, el Destroyer Como Dato
creemos que es el primer videojuego que tiene un monstruo final.
Un monstruo final.
Què he dit?
Clar, el cabezón, el color verd que li vas adonar aquí al mig.
El primer videojuego a nivel mundial que tiene un enemigo final.
Imagina't, el teniu a la maquina, a l'associació?
Sí, sí.
Com el vau aconseguir, aquesta maquina?
La història, suposo que deu ser... Es pot explicar?
Sí, sí.
Ara buscaré el Destroyer.
Sí, el Destroyer és boníssim.
I el reportatge fotogràfic.
Sí, sí, tenemos foto...
La recreativa de un socio,
que pertenece también a la asociación y a recreativas.org.
Molt bé.
Que cuando empezamos a...
toda esta información de que es el primer desarrollo y tal,
dijo, si aparece una, la compro.
O sea, no dijo ni precio ni nada, la compro.
Y hubo otro socio que dijo, sé dónde hay una.
Què dius?
Y esto se comentó un domingo,
el miércoles ya habían alquilado una furgoneta y habían ido a buscar.
I la història de la persona que sabia on estava la maquina,
com ho sabia?
Es una máquina que solo le damos valor unos pocos.
Sí, sí.
Porque al final no deja de ser un juego de la época,
de los tantos que hubo, de la Navidrita, de Montemarciano,
pero el caliz que toma
de el primer videojuego desarrollado en España,
lo valoran unos pocos.
Entonces, esa máquina estaba en un almacén
donde mucha gente habría ido a comprar otras máquinas,
pero nadie se había fijado en ella.
Molt bé, molt bé.
Fantàstic.
Ara parlarem de les vostres activitats que en feu un munt.
I m'agradaria començar pels tornejos.
Aquest que comentàveu que heu fet darrerament de ball.
Jo recordo, precisament, el New Park,
d'anar alguns dissabtes a la tarda,
on s'ajuntava tota una sèrie de gent a ballar a la màquina,
que tenia, recordo, com un lloc on et podies...
Una brana.
Una brana, exacte.
Per estar més còmode.
I era espectacular.
I jo penso,
si en aquests moments aquestes màquines tornessin al carrer,
hi hauria una generació que estic convençut que fliparia.
Segurament.
A veure, ara avui en dia tenim un jazz dance
que he utilitzat a totes les plataformes digitals,
i jo penso que això, a més, és el que deia,
amb el videojoc, un component que ha tingut molt
pel seu desenvolupament és la competitivitat.
Sí, és veritat.
I el fet, jo crec que era part d'aquest caliu que tenies.
I lo social, també, el fet d'estar amb gent allà.
Tenia aquest component social,
aquell que veies que de sobte començava a jugar i deies,
com ha fet allò?
O de sobte arribava un monstre i veies que es quedava aquí a davall
i deies, per què ho fa?
I llavors veies que se sabia.
Exacte, els patrons, no?
El patron.
I és el que feies, establies relació i com ho saps.
I és una cosa que és molt maca.
I de fet, molta gent que estava en aquell New Park
és la que ha muntat.
Ah, sí? Molt bé, molt bé.
I noves generacions venen?
És a dir, jo, en jove, que no havia jugat però que al·lucina?
O no?
Bueno, per exemple, en l'Arcade no,
però ens hem trobat que un dels últims socis que ha entrat
és un noi de 20 anys.
Això, això volia...
Que ha entrat...
De 18.
O 18.
Que ha entrat per jugar pinball.
Que ha entrat per jugar pinball.
Que ell no va viure de cap manera.
No va viure res.
Ell juga el visual pinball.
I jo crec que quan nosaltres vam portar uns pinballs aquí
a l'IA DEUNAL,
Ho va veure, no?
Ho va veure, va veure que era l'associació
i es va apuntar un torneig.
I jo jugant-ne amb ell en una partida,
va dir que jo mai he jugat un pinball físic.
Ostres, tu.
És molt fort, això.
És que el canvi generacional és molt capre.
Sempre que passen aquestes coses em fa molta gràcia.
Nosaltres hem viscut un moment
Estaven a tots els valls, a tots els llocs.
I tots els salons recreatius tenien gran quantitat d'aquestes màquines.
Després, un vist desapareix substituït per l'oci domèstic
moltes vegades i ens ha semblat molt natural.
Però imaginar-te algú que no hagi viscut mai...
Clar, ja estan arribant, ja estan aquí.
Ai, perdó.
Digues, digues.
Es lo que nos llamó la atención, que él no conocía los pinballs,
lo conocía de manera digital.
Y jugar un pinball digital no es lo mismo.
No es lo mismo.
Y debía flipar, ¿no?
Sí, sí, que es que, claro.
¿Has visto las translaciones al digital más tristes que existen?
Sí, claro.
Hi ha pinballs, jo tinc reviews de jocs de pinball,
que són espectaculars, són boníssims.
Però és que has perdut tota la...
Els jocs de ballar, que estaven les recreatives,
a casa amb l'alfombreta.
No és lo mateix, però t'obliga,
però el pinball, que no tens la caixa gegant,
que no tens la reacció de la bola picant, saps?
I tu també que pots picar, també.
Clar, clar, ara fot la casa.
Sí, sí, clar.
Les ossos ullens es comenten coses a través de tu.
Moltes coses.
Mira, per començar, tenim el Rocky aquí, el noi del pinball.
Sí, sí.
A veure, per al·lusions, per al·lusions.
Però al·lusiones... és boníssim.
Sí, sí, mira, li estan preguntant coses, no?
Clar, clar, clar.
Li estan preguntant que t'expliqui quina és la seva experiència.
Ets el rei ara del xat.
Ara mateix és el rei, sí, sí.
El Jordi73, que és la primera vegada que intervé en aquest xat,
també diu...
Suposo que es refereix a Arcade, que estem parlant amb ells,
perquè és increïble la quantitat de feina que hi ha al darrere.
El Roger Valdomar recorda haver jugat molt, molt en recreativa
al SEGA Rally.
I hi ha una persona que ens deixa aquí una reflexió
sobre els propietaris dels Arcade.
El Lucky Gemmo diu...
És veritat que, per culpa que ells van pressionar molt
els desenvolupadors perquè les partides duressin poc,
això els va fer anar a pique, diguem-ne?
No sé, és una reflexió que no sé si vol que li contestem.
La idea és que les màquines estaven creades per fer diners.
Sí, clar.
Havia que buscar el punto medio en el que recaudaràs,
pero que el jugador no se sintiera frustrado
de que la partida durara muy poco.
Una de les coses que tenia el Resident Evil 4 quan va sortir
era la dificultat dinàmica.
Que tu arribaves a un lloc, et mataven 5 o 6 vegades,
i quan tornaves a entrar hi havia dos enemics menys.
I tu no te n'adonaves.
Sí, perquè això ja es feia, a la recreativa ja es feia.
No sé si en jocs com el Metal Slug,
és el que tinc jo més present,
però hi havia molts jocs que ja jugaven amb això.
Tota aquesta psicologia rara dels loot boxes i tot això,
ja hi era.
Ja hi era.
Era complicat buscar-lo, que algú que estés més diners
i no es frustrés.
És complicat arribar a aquest punt.
Això no us passava quan anàveu al saló, precisament,
i teníeu la vostra única moneda de cinc d'or,
o dos, o 50 pessetes.
Havia de seleccionar el jugador.
Havies d'invertir molt bé.
I provar un joc nou a vegades era dir...
Si em maten els dos...
No, no, no, i te'n vas...
Havies de mirar, eh?
Lo que se hacía mucho era estar en un segundo plano
cuando había un juego nuevo.
Ahí detrás, mirando por el hombro.
Los primeros streamers, es que no hi ha res nou.
No hi ha res nou, la gent que jugava eren els streamers
i els altres eren amb el chat que estava allà a darrere mirant.
I li anaves preguntant,
i li has d'esforçar el teu dia.
No sé, no sé, jo vull aprendre a dos botones.
El Rocky, que ha causat molta curiositat entre tots nosaltres,
explica que el Pinbal Real el va tocar per primera vegada fa cinc anys
en una retrobarcelona,
però diu que m'he enganxat amb l'illa Arcade
i els tornejos que han organitzat.
No sé, m'atoneu, 8 de juliol.
Molt bé.
Per participar, què has de demostrar?
És a dir, jo, si vull participar, podria?
Sí, tantó.
Has d'enviar un mail amb el teu nom
i... On l'envio, el mail?
A comunicació.
No, no, a Arcade.
A www.arcade.cat i amb el teu nom.
I la quota que has de pagar, 20?
Sí, no, 30.
30 euros i organitzeu una mica la competició.
Hay que decir que los tornejos de Pinbal no son tornejos...
Hay una federación internacional, hay un ranking mundial,
español, europeo...
Sí, s'ha d'amorar.
Un ranking mundial de Pinbal, europeo de Pinbal...
De fet, dins del que és globalment,
també hi ha la Federació Espanyola de Pinbal
i aquest any la final del Campeonat d'Espanya
serà a l'ANAU al desembre.
Ah, sí? A la vostra seu?
Sí. Boníssim.
Se juegan tornejos en diferentes puntos de España
y por participar hay un ranking
y los 48 primeros jugarán en la final del Campeonat d'Espanya.
Les màquines que escolliu pels tornejos...
¿Què les escolliu entre les més populars que teniu?
Perquè, a vegades, hi ha molta gent que també no sap
que les diferents taules de Pinbal són jocs.
Vull dir que la gent anava allà a donar-li els flippers
i a tirar la bola cap amunt i ja està.
Però no, no.
Hi ha una seqüència.
Exacte, has d'anar per les rampes,
has d'il·luminar coses, s'activen coses,
això et dona més punts, has de donar a vegades en ordre...
Hi ha un joc, tenen les seves regles, les seves reglamentacions
i se sap que algunes taules són molt més bones,
com escolliu les que parlen part dels Campeonats?
Normalment, el que mirem és que fem servir un programa,
que és el Match Play,
i ell ho torga normalment a l'Atzar,
entre totes les màquines que nosaltres tenim disponibles.
Llavors, té aquest component d'Atzar.
Sí que és veritat que si un jugador es coneix la màquina...
Però aquí també ve una mica el quid a la qüestió.
Si jo no em conec una màquina i vaig a jugar,
si el primer escoll l'ordre, sempre li puc dir a l'altre.
No comences tu.
Ah, molt bé.
Que així jo puc veure com juga.
I això vol dir, perdona, que sigueu,
que vinguin a fer la final a la vostra seu,
és que les màquines han d'estar molt ben conservades
i molt ben ajustades, no?
Perquè això deu ser molt crític, no, amb una màquina de pinball?
Sí, hi ha un treball previ del soci d'allà,
de posar-la a punt, posar-li també que estigui ben enserrada,
perquè la bola vagi bé, les gomes estiguin bé,
perquè, clar, no és el mateix.
Es nota molt, quan una màquina...
Nuestro torneo grande se celebró a finales de abril,
que es el Tournage Barceloni de pinball.
Molt bé. Fantàstic.
Y en este participaron gente de diferentes puntos de España,
de Finlandia, Italia, Francia.
Un estadounidense, que es su primer torneo fuera de Estados Unidos,
vino aquí y fueron 84 participantes.
La verdad es todo un éxito.
I això vol dir que des de la vostra seu,
que ara després explicarem on és i tot plegat,
teniu algun lloc que sigui com un taller
i una persona que domini el tema de la mecànica i l'electrònica, clar?
Sí, tenim dos persones, bàsicament,
referent al pinball, per exemple, que sona en Paco,
que és el president, i en Carlos Paredes.
Ells dos sona, com diguéssim...
Els que dominen tot el tema del pinball.
El cor, del que és la reparació.
El que s'intenta fer és, mica en mica,
fer uns tallers pels altres socis que tenen ganes i volen aprendre.
Que bo.
Per exemple, en aquest cas, jo vaig entrar així.
Va ser... M'encantava molt el pinball, però és el que deia ell.
Si fiques una casa i es fa malbé, com l'arregles.
Clar, sí, clar.
Però, bueno, mica en mica... Téneu una en casa.
Dos, dos. D'aquestes pinballs.
La gent que te'n coneixes, o què?
Jo vaig a una botiga de... D'acord, val.
Llavors, no es queixen. Molt bé, molt bé.
També juga hores que no facin. Perfecte, perfecte.
Sempre s'ha de respectar els veïns.
Clar, clar, perquè estem parlant de màquines electromecàniques,
moltes d'elles, que quan fan el soroll es mouen i bé.
No pots baixar el volum. No pots quedar en el volum.
Per cert, ara continuarem parlant.
Abans estava dient i comentant un joc que jugava jo
i que no me'n recordava el nom.
Hi ha algun joc que jugàveu, però no recordeu el nom, digueu-ho.
A veure si ens la toques aquí i podem dir-ho.
Jo, us ho dic, jugava a un joc i tenia una placa a llama
d'un joc de Konami, que era un cotxe de color vermell,
era vertical i es movia en rodones, sobretot.
És a dir, no marxaves de la pantalla. No trobem el nom.
Si ens ajudeu, doncs serà fantàstic.
Jo he pensat que podria ser el Road Fighter, perquè...
He dit perquè el cotxe vermell i Konami...
Ara miraré.
Doncs potser ho miro, però crec que no.
No sé si hi ha alguna cosa més que ens diuen, Eli.
Mira, sí, ens van dient cosetes.
El doctor Ventosa deia, jo vull la Williams de Terminator 2.
Com l'aconsegueixo?
Avui en dia cada cop és més difícil.
Al món del pinball hi ha hagut un ressorgiment bestial,
jo penso que molt més que a l'Arcade,
i en cosa d'un any les màquines han pujat...
De preu molt, eh?
És una mica més de preu del que podies pagar fa un any.
Però sempre ha sigut molt car, el tema del pinball.
Però no tant, potser? No tant.
És una mica generalitzat.
No del nivell de los pinballs,
però sí que és veritat que des que empeçàvem nosaltres,
al punt on som avui,
tot ha subit una barbaritat.
Hi ha màquines que podies comprar per 300 euros,
ara et costaran 1.500.
Però en aquella època un pinball que estava destrossat
que podies trobar per 300 euros,
perquè la gent el feia servir per peces,
comprava els materials que es podien denyar del playfield,
també les enganxines, els noms,
els frontals, que moltes vegades acaben tots fets.
El bacles... Exacte.
Però per peces, destrossats, tenen el seu valor.
Si avui en dia amb l'expeculació i els anys,
i el fàndom i tot, s'han disparat les coses brutals.
Ha hecho mucho daño a los programas estos americanos...
La restauración del búten, los tresoros...
Ah, clar, clar.
El sol es suma a l'aigua, la pop...
I la cosa es complica. Què diuen més?
El Tècar, superfan del David Dragon.
I l'Uri666 diu...
És l'Uriol Martín Cobos.
Ah.
I està parlant d'una empresa que era Fetiche, que era d'aquí.
I són tres màquines impressionants.
I què heu preservat, vosaltres? Les heu preservat?
En Carlos Paredes li ha preservat el...
el que era el cap d'Esport Màtic.
Quan diem preservar, o sigui, per exemple, què estem dient?
Quiero puntualizar, porque creo que es refería...
Volvemos al tema del pinball virtual.
Carlos Paredes ha ayudado a que este pinball en concreto,
el Flashman de Esport Màtic, esté en formato digital.
Molt bé. Genial. Ah, perfecte.
En cuanto a la preservación de la máquina,
Carlos Paredes conoce al dueño de Esport Màtic,
y le ha restaurado una máquina, se la ha dejado como nueva.
Molt bé. I quan és una máquina de marcians,
la típica màquina que nosaltres jugàvem i posàvem monedes,
quan diem preservar, què preservem?
És a dir, a dins suposo que hi ha el cartutx o el programari, no?
Cuando hablamos de preservación en el mundo del videojuego,
es extraer el software, o sea, el hardware seria la placa,
el software es el contenido que tienen los chips, no?
Entonces lo que hacen es extraer ese contenido
y en MAME hacerlo para que sea emulado y juguado.
Quiero recalcar que la funcionalidad de MAME
no es jugar, sino preservar el juego.
Porque muchas veces los técnicos,
cuando tienen placas que no funcionan o tal,
cuando te descargas el juego,
realmente te estás descargando el contenido de la placa.
Clar.
I en algun moment heu tingut problemes de llicència,
problemes legals, perquè estem parlant de...
No volia treure aquest tema...
No, no, no.
Però de vegades penso, clar, estem parlant d'una feina
que es va fer en una època que segurament la gent ja...
Potser molts d'ells ja estan desapareguts.
Vosaltres feu l'esforç de rememorar això,
i alguna vegada us ha vingut algú que diu
que això no ho podeu preservar perquè era la meva feina?
Jo penso que nosaltres vam viure,
i aquí a l'Euskia dirà la raó,
fa poc va haver-hi un reportatge,
un tipus documental, que va ser l'Arquadiologia.
Quan es va emetre l'Arquadiologia d'Esterena
als cinemes de Girona,
va venir la cúpula de Gaelco,
fabricants de videojocs espanyols.
Allà, al... al jefe.
Bueno, era el Julián Goicoa, ¿vale?
Bueno, te encuentro la anécdota.
Gaelco, conocemos Gaelco,
esa barcelonesa muy potente de desarrollo arcade.
I mòbils, també, no?
Sí, sí, pero bueno...
Va ser després, no?
Una de las cosas que hizo muy bien Gaelco
fue el tema de la antipiratería,
la anticopia y tal.
Entonces, los juegos de Gaelco,
de hecho, War Rally está en mame,
porque Javier Valero compartió los códigos de seguridad.
¿Por qué iba a volar?
Sí, sí, dijo, o sea, estaba emulado,
pero el sistema de seguridad que tenían
era que cuando había, a lo mejor, una colisión del coche,
el juego se iba... era injugable.
Entonces, él compartió los códigos de seguridad y tal.
Entonces, cuando se proyectó el documental este,
vino Julián Guicoa, que era como la cara visible de Gaelco.
Y bueno, después de proyectar el documental,
hubo así como una charla,
se levantó entre medio autor público,
se presentó y pidió disculpas a todo el mundo,
porque dice, yo recuerdo que la comunidad mame,
me insistía mucho en que compartiera los juegos y tal.
Y claro, venir gente desconocida,
que yo comparta lo que me ha costado,
esfuerzo, trabajo y tal.
Y ahora, pasado el tiempo,
vio realmente el objetivo igual era y pidió disculpas,
pero varias veces...
Molt bé. Genial, genial.
Molt bé, anem a parlar de l'associació.
Sou una associació que podem ser socis.
Ara sou molts, no? Quants sou ara?
150.
150, sí.
Tu, si vas a arcade.cat, hi ha l'apartat de soci,
i si estàs interessat, el que va a fer la gent
és enviar un missatge que vosaltres contestareu.
Pel que jo sé i pel que he vist,
són, si no he equivocat, 25 euros al mes.
Llevamos pagando lo mismo desde...
Sí, no? Sí, sí.
La otra vez que nos entrevistamos...
És veritat, però això et dona...
Molta gent pensarà, jo vull els 25 euros perquè podré jugar
el dissabte a la tarda quan obrin,
però vam una mica més enllà,
perquè la gràcia és que el que vosaltres voleu és que...
que tothom s'hi impliqui, no?
És una cosa de crear comunitat, o sigui, allà tenim...
És el que dèiem. Allà, bàsicament,
et trobes el que era un antic saló recreatiu.
Tu baixaves a les rambles, veies els que ballaven,
els que estaven en el lloc de lluita...
I és una mica el mateix, però és que tots estem entrevistats
i tots fem el mateix fons comú.
A part de jugar i passar-ho bé,
no és anar que vagis a fer la teva partida i marxis,
és col·laborar i, clar, allò és com una segona casa.
I una segona casa implica també que l'has de netejar,
que l'has d'ajudar quan es pot,
perquè és el que dèiem, aquest torneig del Teva Up,
que va ser un més crític, perquè va ser el Teva Up.
Vam portar, o sigui, nosaltres tenim 60-80 pinballs,
però vam portar 40 més.
Implicava moure totes les màquines al pis de dalt
i moure tot distribuït, això va entre tots.
És evident, sí, sí.
Dos setmanes després, teníem el torneig de ball.
Llavors va implicar treure tot els pinballs, deixar tot bé,
baixar les màquines de ball i posar-les bé,
preparar els streams també, no?
Llavors, clar, si només véns a jugar, no és el que busques,
busques gaudir del que més t'agrada.
A mi m'agrada el joc de ball,
doncs ho gaudiré i gaudiré amb les competicions
i amb la comunitat, no?
Vinc de gent de fora, estableixes relacions, no?
I és una de les coses boniques que té, no?
Que tu després te'n vas a jugar a un altre lloc
i tens coneguts per tot arreu, no?, escampats.
Però inclús a vegades fora, no?
Venen de fora, van venir francesos a jugar i anglesos
al tornet de ball i van dir...
Del torneig de ball hi va venir gent de Francia, Suïssa,
Holanda, d'Irlanda i crec que algú de Reina Unida també.
Molt bé.
Clar, quan venen i diuen això, tal com està muntat aquí,
no ho hem vist mai, és com dir...
És que al final, el que diem és...
Som els duens del Salon Recreatiu.
No estàs venint a jugar a un torneig en un New Park,
que el duen és una empresa i tal.
No, no, estàs venint a jugar a un lloc
en què els que estan muntant el torneig
són els duens del lloc.
Això és molt especial.
I que tots els beneficis d'aquests tornejos
aniran destinats a adquirir més màquines, més jocs,
per poder gaudir entre tots, no?
I és un esforç comú.
Per cert, Eli, què ha comentat més la gent
de videojocs que han comentat a través del Telegram?
A través del Telegram.
El serafí Lliteres ens deia que recordava molt l'art of fighting,
a més era a un bar, Pab,
i diu que la tenien en tota castanya, que era brutal.
El volum, el volum també era important.
Totalment.
El Pireta, el tumble top.
I l'Aleix ens explica una sèrie de coses.
Diu que el primer arcade de la meva infància
que vaig jugar al Pab, que regentava el pare d'un amic,
va ser el Tiger Road, de Capcom, 1987.
I un altre joc japonès que fins fa poc no vaig esbrinar,
com es deia, això que dèiem abans.
Saps de què jugaves, però no saps el nom.
En el seu cas es diu Kidno Horhor Daisakusen.
Això deu ser un videojoc japo, no?
Nishibutsu, 1987.
Ah, Nishibutsu, collau.
Aquesta empresa teniu el Mont Cresta?
Sí.
Terra Cresta, Terra Cresta.
Terra Cresta, no, no, jo el Moon, el Moon.
El primer, el primer apart.
¿Sabes que en octubre hacemos un torneo de mata marcianos, no?
Veo que te gusta mucho el género.
Cuidadín, ¿eh?
Jo era expert en el de les pedres, a Herolitos o com es deia...
Sí, a Herolitos, sí.
Sí, sí, exacte.
A Crazy Climber.
Galaxian, sí, fareu Galaxian.
Tenim Galaxian, a veure si podem tenir l'operativa.
Són màquines que tenen més de 50 anys.
Això és la història, és clar, més de 50.
Aquí estàs parlant amb un, que més de 50.
Sí, sí, sí.
No, no, és que té aquesta història.
Escolta'm com ho veieu.
Estupendament, és fabulós, home, és fabulós.
Màquines, tu dius que vols tenir una.
A mi sí que m'ha agradat la idea, però això després, la gent que...
Quiero puntualizar porque me ha hecho gracia eso.
Mi hijo en su habitación tiene una recreativa.
Le tengo una recreativa japonesa.
Y con toda la ilusión, igual, nada.
No jugues.
Fortnite, FIFA...
Al final, también entiendo, como padre,
que él jugará lo que están jugando en el colegio.
Claro, claro.
De totes maneres, quan els amics venen a la seva habitació,
li pregunten...
Juegan un rato,
pero son una generación que tampoco dura mucho.
També és una cosa que jo crec que ho tenim molt equiparat a salons
i a bars.
I la recreativa, que hi ha empreses que les fan, superxulas...
A mi m'agradaria tenir una.
Però la gent que conec que té una, que al final se la compra,
que es fa una mida o alguna història...
Si juga un cop per setmana, sort.
Perquè has de crear l'hàbit d'estar a casa teva,
de seure allà i de posar-te a jugar en les partides
quan tens el PC, la tele...
Per això et dic que no és per la màquina ni pels jocs.
És perquè no tenim l'hàbit de fer-ho a casa.
Aleshores, aquí està la cosa.
La gent que jo conec no l'utilitza tant com...
És que m'agradaria jugar més, però no...
Al cap de la fi, també són jocs que no estan dissenyats
perquè t'hi passis una hora.
En canvi, tu te sentes davant del sofà, poses la play,
et poses a l'astofàs i se te'n van quatre hores.
Claro que creo que uno juega más en casa.
Por ejemplo, supongo que Raúl también me va dar la razón.
Raúl juega mucho a juegos de fighting.
Pues claro, es una manera de...
Si le gusta mucho el género de fighting,
seguramente esas cuatro horas...
Sí, porque esta es la misma experiencia.
En Xbox, jugues en recreativa.
Això no ha canviat en els jocs de lluita,
és el mateix estat.
Si te quieres una recreativa para jugar,
de decir, voy a jugar a algo, seguramente juegas muy poco.
Ahora, si te gusta un género como fighting,
que te gusta un género como matamarciano,
shoot em up o tal...
O conducción...
Seguramente te pongas a jugar y es como entrenar.
Como el que se gasta ahora mil pavos en un stick.
Para jugar a Street Fighter 6.
Sí, sí.
El que té, que dius, et pots comprar una recreativa.
I ell ho sap,
em vaig comprar una d'aquestes japoneses, una Versus,
que tenia a l'associació, em va costar menys que un stick.
És que era de tela, eh?
Realment, valen mil pavos?
Allà a l'arcade, a l'stick valen mil pavos?
Sí, sí, sí. Allà a l'arcade és molt caros.
Què diuen els ulls?
El T-Card diu, aviam si en certa,
el joc aquest del cotxe vermell que dius.
Es deia Out Run? No.
No és aquest.
No és aquest.
No és aquest.
Ara miraré el nom del Road Fighter, en dèieu?
Ara miraré una fotografia.
El que has dit que es movia per tota la mateixa pantalla no sortia,
això és una cosa que no ho quadra.
Road Fighter és això?
No, no, no és així, no.
Estava buscant jo.
Has dit que donava com vols.
No seria l'Off Road.
Juraria que no.
Rally X?
Sí, sí, sí.
Per cert, diguem on esteu.
On està la neu?
Te voy a decir dónde estamos,
pero no la calle.
Estamos en Cornella.
Perfecte.
Això ho diu perquè si esteu interessats,
si voleu col·laborar,
ajudar i entrar a formar part de la família,
arcade.cat,
us poseu en contacte,
llavors ja sabreu el carrer i el número.
Les coses van així.
Nosaltres vam sortir en el periòdic.
Sí?
Sí, sí, real.
En enero creo que hizo un artículo, Ana,
en el periódico.
Literalmente recibimos como 400 o 500 maids.
Muchos eran rollo
quiero ir a jugar con mis hijos y tal.
Y al día siguiente,
Cornella aparecía en un escape room
buscando la ubicación de...
Jo feia el símil amb el Pokémon Go.
Exacte.
Hubo dos familias que encontraron el lugar.
No es veu, eh?
M'agrada molt això.
Has de sentir el soroll de...
De fet, estic convençut que deu haver-hi
doble o triple porta, jo crec.
Una persona allà.
Molt bé, hem de continuar el programa.
Sisplau, acompanyeu-nos fins al final.
Perquè ha estat una setmana important
a nivell de videojocs,
també, si fem un sal endavant.
Ara estem parlant de retro,
ara parlem dels videojocs
o la idea de videojocs que hi haurà
en un futur?
Ha estat la setmana del retorn del Game Lab,
tres dies de conferències,
de trobades, d'inversors,
de conferències relacionades amb els videojocs
i amb una mirada a Barcelona i Catalunya
com a pole per a aquest sector.
I vam xerrar la setmana passada amb el seu director,
amb l'Ivan Fernández-Luevo, que si aneu a icat.cat barra GT
trobareu l'entrevista,
i Francesc Eixer Velblasco, i has anat aquest parell de dies.
Doncs sí, hem estat donant a Game Lab una miqueta,
hem retornat,
això sempre és agradable, perquè després de la pandèmia
pensàvem que es retornaria,
i no, per sorpresa, no ho va fer.
Quatre anys, eh?
Exacte, i ens pensàvem que igual la cosa aquí, però no.
S'ha reactivat, per això,
com amb un punt de vista diferent.
I això s'ha notat, potser amb les expectatives
que els que hem anat durant tots aquests anys
esperàvem una miqueta de repetir,
que al final no s'han repetit.
Potser amb el lloc a què a vegades es feia
a l'edifici mediàtic,
i estava, potser, una miqueta més
desenjelat, una miqueta més fred,
amb la sensació del que havíem tingut altres llocs.
Hem viscut molts canvis de localització
de la game lab,
i sempre han encaixat bé.
Aquesta vegada, no ho sé,
no ens ha acabat una miqueta de fer el pes
al canvi de lloc.
Ha desaparegut una miqueta,
per dir-ho una miqueta,
tota l'ambientació, que jo crec que és aquest caliu
que tots trobàvem a faltar, i això que feia a vegades
a l'edifici mediàtic, que era el game lab,
que era la zona índi,
on es juntaven des de desenvolupadors independents
amb escoles.
Escoles que venien de Madrid,
escoles que venien aquí a Barcelona,
podies trobar alumnes de Tecno Campus, alumnes d'ENTI,
alumnes de l'UPC,
tots amb els seus projectes, amb els seus jocs,
omplien un espai molt gran,
una miqueta feia de nexa entre totes les zones
on es feien les diferències xerrades,
i era un lloc de pas on et trobaves alumnes
que estaven fent el seu videojoc,
i podies ser un dels grans mites
del món dels videojocs que passava per allà
i s'ha parat cinc minuts a jugar el teu joc.
I després de dos comentaris,
jo què sé, el Jorge Romero, de Doom,
que parava per allà i et feia un comentari del teu joc,
i dius, tu mare de Déu, no és el senyor Casabones, és aquest.
I està parlant amb mi, i m'està comentant el meu joc,
són quatre pixes que es mouen per la pantalla.
I això li donava una riquesa,
jo crec, i un carinyo molt gran,
perquè al cap i a la fi tots estem allà juntats
pels videojocs, i aquesta vegada els videojocs no hi eren.
I tot estava amb una miqueta
molt més enfocat cap a indústria, cap a sector,
cap a teixit industrial i cultura,
cosa que sempre ha estat molt bé,
però totes les xerrades tenien un punt
potser massa empresarial,
sí que és veritat que hi havia algunes més tècniques...
Més tècniques, sí.
També ha sigut sempre...
Interessants, eh?, per la gent que no domina tant el sector.
Per descomptat, però sempre hi ha hagut
en el catàleg de xerrades de Game Lab,
des de les més institucionals o més sectorials,
i sempre les més tècniques.
I aquesta vegada potser anava tot molt cap a indústria,
tot cap a indústria i cap a sector.
I això s'ha notat potser una miqueta
en les xerrades, no?,
o en la sensació una miqueta que...
era una miqueta més fred.
Has pogut parlar amb el Xavier Carrillo.
Doncs sí, hem pogut parlar amb Xavier Carrillo,
de Digital Legends,
que té una carrera paral·lel amb nosaltres,
perquè la seva empresa també ha acabat de fer els 20, 21 anys,
com el Generació Digital,
nosaltres vam ser els primers que el vam portar
quan encara estàvem a una catalana,
i n'hem parlat amb ell.
I després de les primeres xerrades, la xerrada inaugural,
era un panel que es deia
donant forma al somni del videojoc a Catalunya,
entre els quals, per cert, hi havia el nostre conegut Jordi Sellas.
Sí, sí, el vaig veure.
Que també hi havia la Marisol,
també amiga del programa, en Xavier Carrillo,
en Cabastany, i Yang Mi Baek,
que no sé d'on venia, però...
Era una senyora.
Doncs parlava una miqueta d'això,
del somni del videojoc a Catalunya,
que és crear videojocs a Catalunya,
perquè Catalunya, i en concret Barcelona,
són els hubs més importants
de la creació de videojocs a l'Estat.
De fet, les últimes dades
del llibre blanco del DEP,
que van sortir publicades fa un parell de setmanes,
tres setmanes, més o menys,
torna a refermar aquesta posició de lideratge
de Catalunya i Barcelona.
I precisament parlàvem amb en Xavier Carrillo
que la seva segona xerrada era
com fer...
la seva segona xerrada, perdona,
era...
parlava sobre talent,
del videojoc a Barcelona.
Doncs precisament li vaig voler preguntar
per què Barcelona
s'ha convertit
en el lloc que és, no?, en aquest.
Quins són...
quins són els punts claus
que han convertit Barcelona en un hub dels videojocs?
No és una sorpresa
el que està passant ara,
perquè és el fruit de molts anys
de treball per crear aquest ecosistema,
no?, perquè això és el que tenim.
Tenim un ecosistema molt fort amb start-ups,
i tenim un ecosistema molt fort amb videojocs.
Però això s'ha anat creant
treballant indústria,
universitats,
institucions públiques, no?
I aquest treball que s'ha anat fent,
que es continua fent,
ens ha portat a on estem avui.
He de dir, una cosa vaig estar escoltant
en aquesta xerrada, va haver-hi una cosa
que no m'agradava i que volia parlar avui
i volia comentar-ho.
Es parlava, efectivament, de Barcelona i de Catalunya,
del pol de molta gent que venia,
que era una persona que ha muntat una empresa
a Barcelona de videojocs.
I ella el que comentava és, diu, per mi és fantàstic,
diu, perquè venir a Barcelona
no m'ha obligat a aprendre ni català ni castellà.
Ho deia amb tota tranquil·litat.
Diuen, castellà he pres per agafar un taxi,
en català per anar als restaurants,
però jo puc parlar tranquil·lament en anglès,
i també els meus fills van a una escola a Sitges
que parlen en anglès,
i a més a Sitges s'ha convertit en una ciutat
que a la meitat de la població
no és local.
I m'hi sento molt còmode.
Fuà, quan vaig a escoltar això...
Necessaria molt per celebrar, tampoc.
No, però ella ho deia sense cap tipus de problema.
No, no.
S'ho deia com un, mira lo guays que són aquí,
que no hi ha cap...
O que pràctic que és venir a un lloc
que no coneixes ni la cultura ni l'idioma,
que pots viure sense conèixer la cultura ni l'idioma.
S'entén el compositiu, s'entén el...
Però, clar...
Des del seu punt de vista,
i és amb tota la bona voluntat del món, segur,
i una reflexió.
Evidentment, perquè això significa que treus fora
moltíssima gent, tant professionalment com gent que viu
als pisos on venen a viure.
Precisament una de les preguntes són unes coses
que vaig parlar amb en Xavi Carrillo en aquesta entrevista
era si aquest fet feia que Barcelona
fos un pol interessant
pel talent local en videojoc,
que aquestes empreses venen aquí a captar talent local,
o simplement estar a Barcelona
és un bon reclam per aquestes empreses
que es posen una seua aquí i capten talent internacional
amb el reclam de, eh, vine a viure a Barcelona,
i vine a viure a Sitges, i vine aquí a fer paelletes
al costat del mar, que s'està molt més bé,
no te'n vagis a Finlandia amb ròbio, saps?,
vull dir que allà passaràs molt de fred.
Això ho podem escoltar, de fet, si és dissabte,
podeu anar a icap.cat per a GD,
perquè posarem l'entrevista sencera que ha fet el Francesc Xavier Blasco
amb el Xavi Carrillo.
Digital Legends, tothom sap, va ser adquirit per Activision,
i una de les coses que això ha comportat
és que han treballat amb una franquícia brutal
com és Call of Duty,
i des de fa ja fa un any que estan amb Call of Duty,
Warfare Mobile,
i això el trauran dintre de ben poquet,
i vaig voler comentar-li, escolta,
què tindran els jugadors de Warfare Mobile
quan el tinguin a les seves mans.
Llavors, a Call of Duty, Warfare Mobile,
el que estem és portant l'experiència de Warzone
a Mobile,
estem parlant que tenim
un moda Battle Royale
amb 150 jugadors,
120 jugadors, perdona,
fins a 120 jugadors.
A la vegada. A la vegada.
Estem parlant que tindrem
una cross-progression

Mobile
i les altres plataformes,
amb un Battle Pass
que tindrà elements compartits,
estem parlant,
diguem, d'entrar en una dimensió
que no s'havia entrat fins ara.
Bueno, una dimensió que no s'havia entrat,
això t'ha deixat una miqueta la mel als llavis,
s'ha de vendre-ho molt bé,
perquè ara tots tenim ganes de veure
que ens depara Warfare Mobile quan pugui sortir.
Només comentar que sempre hi ha grans estrelles
i hi ha hagut poguetes.
Ayan Livingston, que ha repetit,
i una persona que havia de venir,
en el seu moment no va venir per una vaga
de controladors francesos d'avions,
i va ser en Peter Moulinet,
que nosaltres l'havíem conegut durant la presentació de Fable 3, Albert.
I van tenir, Ayan Livingston i Peter Moulinet,
van tenir xerrada conjunta,
Fun and Games, que fa divertir els jocs,
va ser una xerrada que va estar força bé,
i aquí, jo crec que en Pol Regàs,
estallarà les venes per no haver sigut això el sonar
i no haurà de venir a fer el programa en directe al d'allò,
perquè Ayan Livingston no et sonarà qui és,
però és el fundador de Games Workshop.
Creador de Wargamer.
No t'hi res més.
Molt bé, molt bé.
Què diuen els ullens?
Segueixen intentant saber el nom del teu joc.
Jo el tinc, jo el tinc.
Deixa'm, deixa'm.
Crec que me l'ha ensenyat el Víctor.
Abans de saber-ho.
És l'Starr, eh?
L'Starr també està aquí cap ficat.
A veure si concorda amb la informació que has de donar.
Fastlane.
Fastlane sense cap mena de dubte.
Gràcies, Pazos.
Doncs no.
Fastlane, aquesta era la pantalla que us deia,
que és com un laberint que no podia sortir,
cotxe vermell,
veig que recordo que és cotxe vermell,
i aquest el tinc al jama,
i us faré com una sessió, no una sessió,
us regalaré la placa.
Ara us fa falta que la màquina,
i en si la trobeu algun dia.
La trobaràs allà?
Sí, sí.
A veure, està enregistrat,
i vull que quedi clar una cosa que he dit moltes vegades,
que em faré soci, per l'amor de Déu,
no sé per què...
La tercera vegada.
Sí, tercera, tu creus?
Sí, exacte, exacte.
I faré la sessió d'aquest material que tinc menys un,
que és el de Crisis Climber,
que me'l vull quedar a un armari tancat.
Crisis Climber, vull dir que això, que ho sapigueu.
Sí, sí, ho faré.
I, de veritat, Arcadi.cat,
entreu i formeu part d'aquesta família.
D'acord?
Doncs anem a...
anem a el Pazos, no?,
per que ens expliquis què és el que ens ve.
Ens hem de preocupar?
Sí, vols que ho faci molt de pressa?
Sí, bueno, tenim 11 minuts.
No arriba.
Doncs el millor...
Tu has vist això? Exacte, exacte. Vinga, anem-hi.
Participa a la comunitat del Generació Digital
i la publicació de la publicació de la publicació digital.
Gràcies.
Vinga, doncs.
Sabeu que jo,
les setmanes que vinc aquí,
els dimecres estic a Full HP i si no...
Jo vaig els dijous a Full HP i aquí vaig els dimecres,
que és el canal d'Esport Maniacos,
que és com un podcast de notícies de videojocs
i quan vaig jo vaig amb un senyor
que es diu Resenya Es Cortes,
allà no es parla de videojocs pràcticament,
perquè som idiotes,
i no deixem la persona que porta el programa,
perquè és la feina. D'acord.
I el Miquel va fer com una llista de llançaments
que no ens ho creiem,
jo he agafat uns quants, dels que va posar,
que són, per exemple,
una part de Final Fantasy que acaba de sortir.
Sí, sí, clar, clar. A veure, no ho apuntant, eh?
Perquè fa mal.
El 14 de juliol surt l'Exo Primal,
que és aquest, el Left 4 Dead de Dinosauros.
El dijous 20 de juliol surt el Immortas of a Ebom,
que és el nou d'Electronic Arts,
que és com una mena de doom de màgiques,
i al Punch Club dos fast forwards,
al Punch Club és el joc aquest,
que la primera part és un pixelart molt xulo,
i vas a un gimnàs de boxe,
i has d'anar practicant, has d'anar pujant,
has d'anar participant, i és com una mena de narrativa,
però amb minijocs de boxe.
Molt bé, molt original, eh?
Sí, sí, divendres 21 de juliol,
al Pikmin 4. Uau.
El dimecres 26 de juliol,
estem a juliol encara, el Ratchet and Clank per PC,
el de la Play, que és una de les millors coses
que té aquesta consola, per PC.
El dijous 24 d'agost,
respirem una miqueta, que passem un mes,
el Blasphemous 2. Molt bé.
Aquell que vas anar a Sevilla, oi? Sí, sí, sí,
que vam anar a Sevilla i vam robar els quadres.
Literalment.
El dia següent, el 25 d'agost,
surt l'Armored Core 6 de Fire of Rubicon,
que és el nou del Miyazaki,
que és que el van anunciar fa re,
i ja està aquí, surt després del Blasphemous.
Jocs de meca, sí, sí.
El 29 d'agost surt el Sea of Stars,
que és el nou joc, que és com un RPG,
però dels creadors del...
del Samurai, que va als 16 bits,
als 32 bits...
El Devolver.
S'ha anat al... El The Messenger.
No t'hauria dit que és tot un altre, jo.
Sí, sí, és el The Messenger.
Amb l'ugual, ja promet.
El 31... D'agost?
Sí, hem parlat el 29, el 31, el Baldur's Gate 3.
Molt bé.
Dimecres 6, si no, tens una setmaneta
per passar-te el Baldur's Gate 3,
perquè ve l'Starfield.
Després et ve el 14, et veu el The Crew,
que és Motorfest, conducció.
Sí, molt bé.
El dijous... Ai, el dilluns, 18 de setembre, perdona,
el Payday 3...
Este és un de mis predilectos.
Aquest, en vas parlar... El de trecar bancs.
Sí, correcte. El 2 era meravellós.
Fixa't que començava a ser menys divertit
quan ja sabies el que feies, quan ja t'organitzaves.
Tu veta la porta, tu vigila no sé què, tu tal...
I era més divertit el caos.
Però fa molts anys que esperem el 3,
i surt el 18 de setembre.
Molt bé.
El dimarts, si després del Payday 3...
A veure si m'explico, perquè és que
aquest any on han sortit els jocs, calla't.
El dilluns o el Payday 3,
el mateix dimarts, el Mortal Kombat 1,
o Mortal Uno Kombat,
que és com està en el logo,
i el Lights of Pi,
que és el Souls aquest de Pinocho,
un Pinocho ultra atractivo.
Sí, sí, sí.
Després passem al...
Perdona, Mortal Kombat el teniu...
El que va sortir en màquina recreativa, oi?
Que era aquella molt sanguinolenta,
que hi havia molta sang, etcètera.
Exacte, exacte.
No, no.
Això no vol dir que no el tingueu algun dia,
que pugui aparèixer.
Molt bé, perdona, continua.
Després d'estar jugant a Starfield, al Payday,
al Mortal Kombat, a Lights of Pi,
el dimarts següent surt l'expansió del Cyberpunk.
Que, diguem-ne, ja és el Cyberpunk definitiu, no?
Sí, perquè més no va haver.
Ahir van aparar.
Però és l'hora 26 de setembre.
El dimarts 10 d'octubre, al Forza Motorsport.
El dijous 12 d'octubre,
a l'Assassin's Creed Mirage.
El divendres 13 d'octubre,
al Lords of the Fallen.
Uau, sí, sí, sí.
És que m'estic posant nerviós.
El dimarts 17, és a dir, la següent setmana,
a l'Alan Wake 2.
Esperat, esperat.
Aquell divendres, a l'Spiderman 2.
El dimarts següent,
el dimarts 24 d'octubre,
a Skyland 2.
I a l'octubre, en general,
al Total War.
Clar, no ho entenc.
Això és el que va dir la gent que es queixava
després de pandèmies, que no surten jocs.
Que han de sortir jocs, si n'han pogut fer.
Ah, no volies jocs?
Doncs ara te'ls hales, perquè ja no és una cosa
que a nivell professional de streamer, creador contingut,
és un problema.
Però ara ja és un problema per tothom,
perquè ja no saps on fotre la pasta.
Tu suposo que decideixes, no?
Jo ho sobreviuré, jo no decidiré res.
Jo el que veig és que no.
Pràcticament, els vull catar tots a la llista.
Però amb quin fas review,
a quin profunditges, és horrorós.
Però esperate, perquè això és la llista de los grans.
Sí.
Perquè ja hem dit que el 22 va sortir la feina de faterissatge,
el de Bookwalker va sortir el 22,
que ara estic gravant ara, que em sembla una de les coses
més originals que he vist en ma vida,
és espectacular, i recupera l'aventura gràfica antiga
sense ser-ho, amb combats per torns
molt suaus, però amb pistes amb unes converses
brutals, amb una localització increïble
a l'espanyol, bueno, meravellós.
Llavors util 22, però és que...
17 d'agost, Shadow Gambit, The Cursed Crew,
que és com un comandos però amb pirates, imatges.
Alengard, Solalagost,
que és un joc de mosqueteros, per tot una noia mosquetera,
i és combat superàgil,
amb molt de sentit de l'humor, molt de parri
i molt d'utilitzar l'escenari per
tornar bojos als enemics.
És molt molt xulo, amb un aspecte gràfic molt...
recordo una miqueta inclús a l'Overwatch,
que hi rollo còmic, bueno, com... còmico.
Sí, sí, sí, correcte, t'entens.
A l'Estreigots, també a l'Agost,
que és un musical narratiu,
però un musical, no un joc de teclat...
no, no, és com una peli musical.
Correcte, amb un locutor bestial...
Tenen unes interpretacions espectaculars,
i gràficament és molt molt xulo.
El 17 d'octubre, Iron Meat, que és un Probotector,
com els de l'època,
i es veu molt molt bé i es juga molt bé.
El 2023, en principi, el Super Adventure Hand Demo,
que és un joc de plataformes que portes una mà,
com la Família Adams,
que és molt creepy, però és molt xulo.
Molt bé. És molt agradable de jugar,
però veus la mà i fa com cosa.
Ara ja comencem el que és aquest any, en principi,
el Little Guardian, que és el Paper Splish,
però en un món de fantasia, amb dibuixos tipus Disney,
i portes una nena petita que ha de vigilar
qui entra i surt del castell.
Prenen les decisions i amb bastantes conyes.
El Passo Elsewhere, Max Payne,
fet indie,
gràfics pixelats megagordos,
i expressiós.
Perquè és el Max Payne Max Payne, el Max Payne 1.
Té el mateix tipus d'història i narració i tot.
Wizard of the Gun,
un joc nou de Devolver, com el de...
aquest que va fer Clay Entertainment,
que era el de sobreviure.
Així que era com en blanc i negre,
els personatges. Ara no m'ha sortit el nom.
Va sortir el Don't Starve.
Això és mi patito de goma, vale?
Sí, sí. Està claríssim, l'ajudem poc, pobra.
També aquest any, Station to Station,
que és un joc fet amb voxels,
però vista sanitàl preciós,
on has de fer vies de trens.
I el grà ha d'arribar aquí.
I és preciós.
És per veure'l i disfrutar.
Dint vint, si vol,
un Firewatch a l'espai.
Molt bé. Tota l'estona tensionat.
No és de por, però dona mal al rollet
i és molt, molt guai.
Se suposa, esperem, que el Pepper Grinder,
que és un joc de Devolver,
que aquest no van presentar fa un mes,
però espectacular.
I finalment, The Cosmic Wheel Sisterhood,
de Red Strings Club,
la gent del...
Cos Will Be Watching,
que ha fet un joc nou en què portes una bruixa
i has de crear les teves pròpies cartes al tarot
amb unes il·lustracions, les has d'ajuntar.
Narrativament és espectacular, graficament és una passada.
Tot això i no saps què m'estic deixant.
Si ho dic perquè...
Si estàveu pensant,
jo ja no sé si seguir jugant a videojocs,
para ja, perquè no et compensa.
Surt tot i és tot massa bo.
Què diuen els ullents?
A Twitch ens diu l'Arael.
Després d'escoltar el Pazos.
Escolta, ho tens en una llista, això, per consultar?
Doncs mira, ho estava pensant.
Podré fer com una llista i posar-ho a icab.cat barra GD?
Ho tens aquí. Perfecte.
Doncs ho farem.
Sí, sí, jo ho estava pensant que alguna cosa...
És molta informació i molt interessant, vull dir que està bé.
O a Twitter o a icab.cat barra GD ho publicarem.
Escolta'm, no tenim gaire temps, Eli,
però a les xarxes com ha anat el tema?
Mira, hi ha hagut molts comentaris sobre el nou Supermario,
el Supermario Bros. Wonder.
Em preguntaven els ullents que què els semblava.
L'Albert García ja va dir que li semblava magnífic.
Pel que escolto al Pazos també, crec que li agrada.
Està tothom barallant-se per la campanya de Nadal
i se l'acaben de halar al junt.
S'ha halat ja.
És espectacular.
En general tothom comenta que molt xulo,
que tenen moltes ganes de jugar-lo.
L'Obi Wan diu que té moltes ganes amb els petits de la casa.
Doncs fantàstic.
Teniu temps?
Teniu temps de jugar,
que sou a Arcade,
a videojocs amb plataformes noves?
Jo ho intento en els meus moments lliures,
però és com deia una mica el Pazos.
Es pot, vas comprant jocs,
i veus que s'acumulen els jocs presentats
o s'acumulen els jocs a l'estim.
Vas entenir fins al punt de dir que aquest joc ja el tinc.
El vas comprant i dius que ja el tinc a la biblioteca.
I tu, Òscar?
No, no.
Zero.
És un problema real.
Però és per opció, eh?
És una opció,
ja diria opció política, ja, quasi.
No juego a nada.
De hecho, no juego ni en la asociación.
No, pot ser.
Però tu l'has vist jugar amb ell, alguna vegada?
No? Poc?
Per provar les màquines, potser?
Alguien ha d'allargar el barco, tu.
És veritat, Òscar.
Ell és el que punxa, perquè la gent es mogui.
Doncs escolta'm, Òscar,
Raül, gràcies per venir a la Generació Digital.
Ha estat un plaer, de veritat.
Personalment, de veritat, el veureu allà,
més sovint,
que és molt fàcil, perquè fins ara no m'heu vist.
I, de veritat, moltíssima sort
amb tot el que feu a partir d'ara.
Moltes gràcies a tots.
I que també esteu convidats, no només tu,
sinó tothom, ja el dia que vulgueu venir.
Les portes estan obertes perquè ho gaudiu.
Doncs amb moltíssima sort.
Gràcies a tots i també gràcies a vosaltres.
Penúltim programa. Ens queda només un programa.
La setmana vinent, a aquesta hora, farem l'especial.
Adéu-siau.