Catalunya Ràdio, les notícies de les dotze.
Bona nit, us informa Rosa Pujol.
Pedro Sánchez ha dimitit com a líder del PSOE.
Després de 12 hores de caos,
el Comitè Federal ha tombat la seva proposta
de convocar un congrés extraordinari.
Ha perdut per 25 vots de diferència.
Una gestora agafarà ara les regnes al partit
i haurà de decidir tant el futur del PSOE
com la governabilitat de l'Estat.
El sector liderat per l'Andalusa, Susana Díaz,
ha acabat guanyant la partida
i ara el PSOE podria acabar defensant
una abstenció a la investidura de Mariano Rajoy.
En una compareixença sense preguntes,
Sánchez ha explicat que no podia gestionar una decisió
que no comparteix i que per això ha plegat.
Si no prosperava la propuesta de la Comisión Ejecutiva Federal,
lògicament jo no podria administrar una decisió
que no compartia.
Com ho vaig dir ahir i avui,
els meus pares em van ensenyar que el més important
és sostenir la paraula.
Aquesta és la meva paraula.
Desgraciadament, no han sortit vencedores d'aquesta votació
i per tant he anunciat al Comitè Federal
la dimissió de la Comisión Ejecutiva Federal
i també de la meva persona com a secretari general.
Sánchez ha expressat el ple suport a la gestora
que es cregui que podria estar presidida
per l'estudià Javier Fernández
i també ha reivindicat l'orgull de ser del PSOE
i d'haver presidit el partit durant dos anys.
Durant tot el dia a les portes de la seu socialista
al carrer Ferrat s'hi han concentrat
nombresos militants, la majoria de seguidors de Sánchez.
Han expressat la seva sorpresa, decepció i indignació.
Que nos den un golpe de estado a unos militares me parece muy bien,
pero que nos den un golpe de estado
y a los militantes que hemos votado un secretario general
se los pasen por aquí, esto no es un cortijo.
Yo pienso que todo se tiene que hablar,
que hablar, o sea, si precisamente la tradición socialista es
de opinar, hablar, debatir.
Pues que es una vergüenza, que es una vergüenza,
pero una vergüenza gorda.
El president Carles Puigdemont,
ara us informem d'altres notícies en format breu,
confronta el prestigi internacional de Catalunya
amb la imatge caòtica que actualment
està donant l'estat espanyol.
Ho ha dit a Portugal,
on en una entrevista a la televisió pública
ha dit que la independència de Catalunya
no significarà la fi d'Espanya.
I Mercè OMS ha guanyat les primàries territorials a Barcelona,
ciutat del Partit Demòcrata Català.
La candidatura ha liderada per Teresa Pitar,
que ha denunciat irregularitats.
OMS s'ha fixat com a objectiu a aconseguir l'Ajuntament
de la capital catalana a les pròximes eleccions.
Referèndum aquest diumenge a Colòmbia
per ratificar els acords de pau amb la carrilla de les FARC.
L'expresident Álvaro Uribe, que lidera el bàndol del no,
ha lamentat en una entrevista a Catalunya Ràdio
el suport internacional que ha rebut el procés colombià.
I el primer ministre hongarès, Víctor Urban,
ha fet una crida a la mobilització dels electors
just el dia abans del referèndum, organitzat per seu executiu,
contra el pla de repartiment dels refugiats
entre els països de l'Unió Europea.
El govern hongarès es nega a aplicar la política de quotes a Brussel·les
i milers d'estrangers que sol·liciten asil
estan atrapats en centres d'acolliment.
I encara us direm que milers de persones
han omplert el Palau de Sant Jordi de Barcelona
per escoltar els retorns californians
Red Hot Chili Peppers aquest dissabte
han esgotat les entrades pels dos concerts consecutius
que fan a la capital catalana
per presentar el seu últim disc, The Getaway.
I ara els esports.
El Barça juga aquest diumenge al Camp del Celta
sense messi ni omití.
L'Espanyol rep el Villarreal
amb les baixes de Batistao, Òscar, Duarte, Piatti i Álvaro.
Jogats aquest dissabte a primera, Deport 2, Sporting 1,
Osasuna 2, Les Palmes 2, Granada 0, Laganès 1
i Sevilla 2, Alavés 1.
El Madrid ha perdut Mòdric per una lesió al genoll esquerre.
Els de Zidane reben l'Eibar aquest diumenge.
El primer partit de la jornada
serà el València Atlètic de Madrid a les 12 del migdia.
Justament, els valencians han oficialitzat
la contractació de l'italià Cesare Prandeli
com a nou entrenador fins al 30 de juny del 2018.
A segona, el nàstic de Tarragona ha empatat a 1 amb el Sevilla Atlètic
i segueix coet de la categoria amb 5 punts.
I en aquesta mateixa categoria, a segona,
disputats aquest dissabte, el Corcón 1, Elgs 0,
l'Ugo 3, Mallorca 1, Òscar 2, el Maria 0
i Saragossa 1, Córdoba 1.
El Barça d'Anbol ha guanyat a 26-25 el Quil alemany al Palau
en el partit de la segona jornada de la fase de Grups de la Champions
i encara en handball, a la Lliga Soval,
Cangues 22, Franklin, Granollers 31.
I aquest domenge, debuten els equips catalans,
a dos quarts d'una, ICL a Manresa, Barcelona,
i a la mateixa hora, Múrcia, Divina Joventut.
Fins aquí les notícies.
Aquest diumenge, a dos d'octubre,
Catalunya Ràdio Fàping i el concurs de castells de Tarragona,
el més gran del món.
Els de l'equip del suplement hi serem
perquè aquest dia tot passa a Tarragona.
Fantàstic.
Altres rondes, perquè és el dia més important pel món casteller.
Almanys, perquè hi haurà molta festa popular.
I els del Tot Gira hi serem perquè ens agraden les finales.
Des de la Tarra Coherent de Tarragona,
l'espectacle català que sorprèn el món sencer.
Viure amb detall amb nosaltres,
perquè Catalunya Ràdio es mou amb la cultura popular
i el nostre patrimoni.
Diumenge, des de quarts de deu del matí,
fins que s'acabi, seguiment en directe
de la Gran Jornada Casteller.
Amb els equips del suplement amb Ricardo Estrella,
del tres rondes amb Josep Almirall,
d'Almanys amb Quim Rodllan i del Tot Gira amb David Clopés.
A Catalunya Ràdio, fem pinya pel concurs de castells de Tarragona.
Catalunya Ràdio
Benvinguts, aquest és el programa número 583 del Generació Digital.
Si ens està sentint parlar,
fem-ho passant uns 6 minuts de les 12 de la nit.
I recorda que també ens pots escoltar a través d'internet,
descarregar-te el programa a través del podcast a Catalunya Ràdio.
Generació Digital, amb Albert Murillo.
Doncs aquests dies són l'avançada
d'esdeveniments que es faran a Catalunya els propers dies,
i avui serà un programa on parlarem de la retro-Barcelona,
de la Barcelona Games World i també, sobretot, de la Catusfera,
que se celebrarà a Girona del 13 al 15 d'octubre.
En parlarem amb el seu director, Joan Camp.
Això és Generació Digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez.
I avui, amb l'Albert Garcia.
Molt benvinguts a tots. Hola, què tal?
Jo m'he quedat molt sorpresa perquè estem fent el programa en directe.
I és gairebé, no?, és com tornar a l'any passat.
Exacte, exacte. A més, és així.
El que estava dient, estan venint els esdeveniments.
Sempre parlem del mes de febrer,
amb el Mobile World Congress, amb tot preparant-nos ja pel Sónar,
però és veritat que després de les vacances,
moment important perquè arriba la Barcelona Games World,
un esdeveniment molt important per Barcelona.
Molt potent, no? O sigui, s'estrana aquest any,
aquesta fira que té molt bona pinta, que vindrà moltíssima gent,
i que, a més, m'ha acompanyada d'altres esdeveniments,
com el RetroBarcelona.
Avui en parlarem de les dues coses.
La primera vegada que venen a Barcelona, però sí que...
No ho sé, estarà...
Hem passat del Madrid Games Week a la Barcelona Games World.
Hem passat del Week al World, és a dir, hem fet un pas endavant,
i ens estan arribant a nosaltres un munt de notes de premsa,
de coses que s'hi presenten, de gent que hi assisteix,
de grans presentacions i ponents, i fa una il·lusió.
No sé tu, Albert, què en penses?
El productor de Tekken, el de Final Fantasy...
Per tant, el que començava a semblar una fira de consum,
de provar jocs, també, és agafant una mica més de renom,
i té molt bona pinta.
I, com dèiem, també, un esdeveniment important
és el que passarà al cap d'una setmana, que és la Catusfera.
Avui en parlarem i molt, com dèiem, amb el seu director,
perquè aquesta setmana s'ha presentat amb tots els esdeveniments,
les coses que hi haurà de forma paral·lela.
Molt interessant, no t'intentem parlar-ho de tot,
perquè hi ha moltíssima cosa, però estarà molt bé comentar-ho.
Això és Generació Digital.
Doncs va, comencem amb una proposta
que vol donar facilitats a la gent
que vol tenir un punt de càrrega al pàrquing de casa seva.
Quan volem instal·lar un punt de recàrrega
en un pàrquing comunitari, tenim dues opcions.
O bé connectar el punt de recàrrega al comptador de la vivenda,
o demanar un alta a una nova companyia.
Connectar-lo a l'habitatge no és sempre senzill,
i doblar la factura tampoc sembla la millor manera.
La gent de Plugo fa pensar de manera diferent.
A Plugo vam creure que el més senzill
era connectar-se al quadre de la comunitat de veïns,
que sempre estava a prop del pàrquing,
per evitar que la comunitat pagui electricitat d'aquí,
vehicle elèctric, i hem desenvolupat un sistema
que mesura la electricitat consumida
que envia les dades de consum als nostres servidors a Plugo.
Amb això, en tot moment, control del consum elèctric
i la comunitat pot refacturar a l'usuari
el consum elèctric que ha tingut durant aquell mes,
a qual és una fórmula absolutament legal
i contemplada per la llei.
D'aquesta manera, estalviem en instal·lació,
ja que simplifica molt, l'impacte en les zones comuns
és molt més baix,
alhora que estalviem en la factura elèctrica,
ja que ens estalviem tindre un terme fix a pagar cada mes.
Una de les coses que passa quan tens un cotxe elèctric
i ets el primer de la comunitat,
és que la gent digui, eh, qui està pagant això?
Això és com el de l'ascensor, no?
Sempre hi ha aquell que no vol l'ascensor.
És una miqueta el mateix.
El primer que tingui cotxe elèctric,
segurament tota la comunitat li dirà,
ara hem de fer obres i l'hem de pagar tots per tenir un...
Tot dintre dels núcleos urbans a fer servir cada cop vehicle elèctric.
Doncs això està molt bé, perquè una mica el que fan
és que veus el consum i després ho resten a la comunitat
directament a la persona que té aquell cotxe elèctric.
Joan Camp, directora de Catòsfera, benvingut.
Bon dia, què tal? Molt bé.
Has vingut de Girona amb cotxe elèctric? No.
No, encara no. Tu planteges o no?
Home, sí, tant. És un pas natural, no?
Passarà sí o sí.
Passarà sí o sí que cada vegada hi ha cotxes que jo escolto...
Són elèctrics.
És més lluny.
Fa cosa de dos anys ja s'ha parlat de 40, 50 quilòmetres,
ara s'ha parlat de 200 quilòmetres sense problema.
Depèn d'on vagis i com vagis.
Els cotxes elèctrics, si només et mous per dins de la ciutat,
són molt còmodes,
perquè a partir que arribes a una certa velocitat,
tipus 50, 60, ja passen a la gasolina,
i a partir d'aquí, si vens de Girona,
no sé que vagis entre els pobles
i triguis tres dies a arribar a Barcelona...
Prenes dos.
Exacte. Fàcil.
S'ha de fer de cotxe
i s'estan tornant especialistes a on parar
i conèixer molt més els llocs de càrrega.
Ho trobo molt interessant.
Hi ha una iniciativa d'un rally
feta amb cotxe elèctric,
precisament per conscienciar
que pots fer molts quilòmetres, això sí,
sempre estudiant les rutes i anant a parar
a tota mena d'hotels, estacions de servei, etcètera,
que tinguin un carregador,
però pots arribar a creuar a Europa perfectament.
Oi que tenim Pokémon Go?
Hauríem de tenir Mario Kart amb cotxe elèctric.
S'ha d'anar a l'aigua elèctrica,
que és al·lucinant.
El so que generen els cotxes,
escoltes el fre, escoltes les rodes...
Clar, és increïble.
Parlant del so del cotxe elèctric,
una cosa que a mi em va agradar molt,
parlant de cotxes elèctrics,
és que fa uns quants anys una empresa molt gran
de cotxes de luxe,
no sé si seria la Mercedes o l'Audi,
parlant d'aquestes que fan grans cotxes exclusius,
va agafar i buscava
un dissenyador d'àudio
perquè com que el vehicle fa un so
de vehicle elèctric,
doncs no, van dir,
bueno, però nosaltres incorporarem un àudio
perquè el cotxe faci un so explosiu.
O sigui, pots tunejar-te l'àudio del teu propi vehicle
de manera informàtica.
I de fet, deien que això anava molt bé era Audi,
era la marca Audi, per fins i tot els vianants,
perquè poden escoltar un so
i no trobar-se, per exemple,
de cara o molt a prop un cotxe.
Igualment avancem-nos al futur
i si podem evitar que no puguis
i a la melodia del teu cotxe millor,
perquè ja en tenim prou de melodies.
Es tornarem bojos.
Baixa't politònom cotxe esportiu
al 7734.
I anar pel carrer serà molt divertit, escoltarà.
Les melodies de tots.
La cucaracha, la cucaracha.
Doncs ja veurem si ens provarem això.
Ara parlarem amb el Joan de la nova edició de la Catusfera,
que estem presentat d'aquesta mateixa setmana,
però abans però parlem de formats.
I és que l'1 d'octubre del 2006, ara fa 10 anys,
va vèncer una patent relacionada
amb l'estàndard de format d'imatge GIF.
Sí, el GIF.
S'hauria de dir GIF.
I volem tenir una discussió amb això,
perquè estem molt acostumats a dir-ne GIF.
Aquí a la ràdio hi ha força.
Es veu que s'ha de dir GIF, no?
Doncs la veritat és que el GIF és un format d'imatge,
doncs a veure, molt petitet, perquè només...
Formatge. Formatge.
Tots ràpid, formatge.
Molt petitet, només accepta 256 colors.
Molt bé per gràfics simples i de colors plans,
però té dues coses que el fem molt especial.
Té píxels invisibles, amb el qual és fàcil
per fer imatges que flotin sobre el fons.
Correcte.
I permet amagatzemar animacions.
El GIF va fer molt popular als incis de la web,
que tot era text,
doncs per fer aquests petits elements,
gràfics, boletes, flatxetes,
que diferenciaven una mica, separaven els apartats.
Qui no recorda el mític
sobre que dona voltes.
Jo tenia una roba que donava voltes.
Una roba que donava voltes.
I el de construccions.
Tot això era...
Encara n'he vist.
Hi ha gent que no utilitza la web des de les hores.
Correcte.
I avui en dia, la veritat és que va tenir el seu descens,
però va ressurgir gràcies als fòrums.
La gent utilitzava aquestes imatges
com a signatures als seus fòrums.
L'era dels memes, doncs aconseguir capturar
imatges divertides de pel·lícula en una frase,
i això fa que avui al dia
ens els intercanviem i estigui més vius que mai.
De totes maneres, el que has comentat,
una apreciació al GIF no estava sota patent,
però el GIF és un format d'imatge que comprimeix,
i l'algoritme de compresió, que es diu LZBW,
aquest és el que estava sota patent.
D'acord. O sigui, no era el format en si,
sinó la tecnologia que hi havia dins.
La tecnologia de compresió d'imatge.
I el fet que fos en patent,
i durant molt de temps, va despertar
certa animaversió a la xarxa,
i això va fer que es generés un format
obert i compatible, que és el png.
Això vol dir que hi ha formats
que utilitzem dia a dia,
com l'MP3, el WAP, el JPG,
que són propietaris.
I nosaltres, com a usuaris, no ho percebem,
i moltes vegades ens sorprèn moltíssim.
Per exemple, parlem del famós PDF,
que estem tots molt acostumats a rebre informació en PDF.
Què passa? El format del lector en PDF
és obert, és obert, diguem-ne,
l'especificació Adobe, que és la propietària, la dona,
i molts programes poden utilitzar de forma fàcil
l'aplicatiu d'obrir un PDF,
llegir un PDF, això no tens cap problema.
El problema el tens quan tu escrius un text
i el vols convertir per distribuir en aquest format,
que llavors et trobes que l'eina per fer-ho
és de pagament, o has de buscar altres eines
que facin versions compatibles.
Però és de pagament, i és d'aquí on treuen rendiment.
Per tant, jo sempre intento abogar una mica
perquè s'utilitzin formats oberts,
formats que siguin lliures, perquè no depenguin
del capritx d'una companyia,
a dir si el venen, no el venen, no obren o no l'obren.
Generació digital.
Cada dissabte a la mitja nit.
Doncs efectivament, us dèiem que avui parlaríem
de la Catusfera, el punt de trobada de la Internet catalana.
Com m'ha agradat sempre
aquest subtítol de la Catusfera,
el punt de trobada de la Internet catalana.
De veritat, sempre. Doncs perquè és això.
És un punt de trobada dels internats catalans.
Exacte, exacte, i sempre ho he trobat molt ben trobat.
Aquest any torna a Girona del 13 al 15 d'octubre.
La Internet de les Coses de les Persones
és el títol d'aquesta Catusfera 2016
i que s'ha presentat oficialment aquesta setmana.
Com ells diuen, la Catusfera s'ha convertit
en el temps en el punt de trobada
d'internautes de tota mena, blogaires,
tuitaires, emprenedors, comunicadors,
empresaris o simples curiosos a mans de la xarxa.
Sempre diuen
amb la singularitat d'explicar Internet
des d'una mirada de país.
La reivindicació aquest any
de les persones que fan Internet
en un moment que s'ha descapat de les coses.
De les coses.
De fet, aquest és el punt de partida.
En un moment on parlem de la Internet de les Coses
intentem fer un pas enrere
i tornar a l'inici, a dir, l'Internet de les Persones.
Al final, grans projectes que estan
en la mateixa marxa, que són grans marques,
com Airbnb, com Wallapop, com Uber, etc.
al final només són projectes,
són marketplace, llocs on en si mateix fan poca cosa.
Tot passa sobretot per a la interacció
entre els propis usuaris.
Per tant, donem una mica el protagonisme a la gent.
O ja tindrem altres ocasions
per parlar de les coses. Segur que en parlarem.
Però aquest any ens en tindrem les persones.
Les jornades de la Catusfera
seran del 13 al 15 d'octubre
a l'Auditori del Centre Cultural de Mercè.
I el primer dia, el dijous al vespre,
l'acte inaugural es parlarà precisament
d'això amb en Saul Gordello, director de Catalunya Ràdio,
i altres vells coneguts
com Josep Maria Ganyet, el Geni Roca,
la Mariola Dinarès, si no m'equivoco, no?
Exacte. De fet, farà una mica la presentació
i modelació d'aquestes tres bèsties,
que és un cartell bastant potent.
Mirant el programa aquest matí
de totes les coses que faràs,
pensava en les primeres edicions,
pensava en Wallapop, pensava en Airbnb,
que segurament, en el moment que va néixer la Catusfera,
no existien com a empresa.
Això és una reflexió molt interessant,
perquè el que ens hem trobat, que potser és molt evident,
és que internet està en totes les coses avui mateix.
Ja no és una cosa de quatre informàtics,
adolescents, fans d'Star Trek,
sinó que està a tot arreu.
Està a l'educació, està en l'empresa,
està en el sexe, en els esports, en el turisme,
en tot el que ens passi pel cap,
i hi ha internet ficat.
Llavors, hòstia, fer un retrat d'internet és complicat.
Com ho resolvem?
Doncs com si féssim una imatge a partir d'uns quants píxels,
doncs cada persona que vindrà a parlar serà un d'aquests píxels,
i serà una foto. Aquesta suma.
Borrosa, perquè, evidentment,
és una foto molt densa i d'alta definició, no?
Però és un retrat.
Per tant, l'any que ve seran uns altres píxels
els que definiran aquesta foto.
I per això encaixa amb el que dius.
Casos com Wallapop, havien vist,
són les empreses que aquest any s'han parlat molt,
fa dos o tres anys no,
i l'any que ve d'aquí dos seran unes altres.
Llavors, el que intentarem és intentar copsar
què està passant i que ens ho vinguin a explicar.
Per tant, és una suma de petites historietes
per entendre aquesta globalitat tan bèstia.
El matí de divendres,
educació.
I, a més, la tracteu
amb el subtítol que us feu de Ponedo.
Sí, li hem hagut de donar una mica d'unditat pròpia.
El que hem hagut és donar petits paraigües
de temàtiques diferents
i l'educació té un espai propi.
I aquí, per tant, acostem un públic
que és més jove, adolescent,
i que funciona molt diferent dels de 25 en amunt,
per dir alguna cosa.
Perquè ells han nascut, han crescut
amb una cosa que nosaltres hem hagut d'adoptar.
Sobretot, els d'aquesta taula
un dia vam fer servir màquines d'escriure, fins i tot.
Hem fet servir Wallmans,
i en canvi aquests xavals, els llavors un Wallman,
no saben què és.
Els hem d'interaccionar d'una manera especial
i entrar, diguéssim,
fer-nos partíceps
en un públic que normalment no és partícep
d'aquestes grans jornades i aquestes grans fires
que es fan pel territori.
És veritat, perquè la idea vostra és que vinguin,
ells, a escoltar-ho, no?
Ho fem directament amb els instituts.
De fet, Girona, no és que repetim,
això es feia abans a Granullers,
es va fer una aposta de Simperna Girona,
una ciutat que té més amplada,
més volum, té una universitat
on part científic té empreses de pes,
i per tant la idea, diguéssim,
és donar-hi recorregut, i l'aposta de l'Ajuntament és ferma.
Llavors el que es busca és
que a poc a poc anem implicant els diferents elements
de la ciutat, ja tant siguin estudiants
com més endavant potser treballarem
en públic jubilat o públic d'un sector
o d'un àmbit, etc.
La idea és donar-hi amplada.
Deies això del...
del públic jove.
No hi van, aquests llocs.
Per tant, els anem a buscar.
I la recepció ha sigut collonuda,
perquè és el primer any que ho fem,
ja són bastants els instituts, quan això és incipient,
diguéssim que ja s'han apuntat a participar,
i per tant esperem poder fer una bona foto
de l'editori tot ple.
Aquí a la generació digital hem parlat amb professors,
hem parlat amb alumnes.
Jo tinc la sensació que el tema de la tecnologia
i l'educació va en una marxa
al que passarà al Mobile World Congress
aquest any amb el Yomo, que és potent,
i que els hem de mirar
i veure què és el que està fent.
La tecnologia amb l'educació
és com l'educació amb les llibretes
o els bolis fins fa no res.
És completament transversal, tu agafes les matemàtiques
i té part de tecnologia
i agafes les ciències socials i també en pot tenir.
Aleshores, el que a mi m'agrada
és que iniciatives com la Catusfera
puguin incloure també l'educació
dins del seu programa d'aquesta manera tan natural.
El 13 de març del 2015
a la seu de Catalunya Ràdio es va dur a terme
la Viki Marató Ramon Bernils,
que va ser organitzada per la Mikal Wikimèdia
i el grup de periodistes Ramon Bernils
que coordinaran el debat masclisme
i click-waiting, es diu,
els perills de fer-ho tot per acumular visites.
L'altre dia ho comentàvem.
Tinc moltes ganes d'escoltar i de veure,
perquè es podrà veure en streaming, després ho comentarem,
aquest moment perquè sembla sobretot
amb els grans mitjans generalistes
que s'hagin tornat bojos en aquest sentit.
Hi ha un abús, sí, realment.
Però tot volíem, d'aquests paraigües,
doncs una era directament
a l'espai dels periodistes escomunicadors,
una parcel·la pròpia d'Internet,
prou gran com perquè tinguin un espai propi
i hem volgut fer aquest espai amb el Lluís de Ramon Bernils,
ja que és un nens, diguéssim,
amb periodistes molt joves
i bastant d'una generació
molt més potent i molt més ficada d'Internet.
La primera he de fer una taula de click-waiting en general,
però és que realment és tan gran i complex
que al final es va decidir acotar en un àmbit molt concret.
Sobretot arran d'aquest estiu
amb els Jocs Olímpics de Brasil,
on molts mitjans van parlar del bòley femení,
parlant més de pit i cuixa que parlant de resultats
i d'estratègia.
Els casos són múltiples.
I més a nivell mundial.
Sí, clar, perquè al final els mitjans
no deixen de ser empreses
i com a empreses busquen clients o audiència,
l'audiència acaba sent clients o...
llavors s'anabusa.
S'entra en una dinàmica,
si tu tens publicitat saps que tens un tant percent de ràtio
que et retorna, per tant,
a més volum, més clics,
més clics, més diners. Simplificant molt,
molt, molt el discurs. I tant.
Aquest problema del clickbaiting
no tan sols està relacionat amb el masclisme,
sinó sembla que jo veig una tendència
a la crítica.
Com si la crítica negativa,
poc constructiva,
moltes vegades generés més visites,
més tràfic, més moviment,
que una cosa més constructiva.
De fet, ho vam parlar fa més o menys...
fa poc.
La revista Time fa uns anys,
quan va començar a popularitzar-se a internet,
va fer una portada on em sembla que
l'objecte que sortia era internet
i deia, tu ets el protagonista.
Doncs recentment,
la mateixa revista Time
ha fet una reflexió amb la seva portada
on criticàvem precisament
aquesta mena de
veneració cap al
haterisme, entre cometes, cap a l'odi,
que sembla que està movent-se massa
per l'altima de les visites,
del tràfic, i és això,
un tema molt bo per reflexionar.
També és el clickbait, allò típic
que s'ha fet amb el missatge de
una parella va al parc
i no t'imaginaràs el que
va passar a continuació.
Aquestes coses també és clickbait
i no hi ha darrere una crítica.
Però sí que és veritat que sempre sembla
que de 100 missatges, si dos són crítiques,
els altres 98 no tenen importància.
La importància estan aquelles dues crítiques.
Joan, m'acabes de passar un paper,
tu, a banda de...
Va arribar ahir, però em costa que ha arribat a més llocs.
A banda de ser director de la Catusfera,
tens una empresa
i també un dels teus projectes
és la Tia Sona, que n'hem parlat aquí
també al Generació Digital.
Què és el que m'has passat? Què és, exactament, això?
És com una empresa que t'està dinant.
M'ha picut a la cap, perquè parlant de clickbaiting,
és una empresa que, bàsicament, diu
escolti, si mirem un analytics, veurà que tal dia
té un pic extra de tants usuaris
i ho comproves, i és així.
Amb la gent que ha parlat, igual,
i llavors et diu, bueno, doncs a partir d'aquí,
t'ofereixes la possibilitat, amb la prova aquesta demostrada,
de tants usuaris pels teus webs.
Però aquest pic, com el vas aconseguir per ells?
Tu tens, jo què sé, 5.000 usuaris cada dia
i un dia en tens 8.000.
I tu, tu n'es al 5.000. Usuari un, usuari vall, no?
Per tant, aquell dia ha passat alguna cosa
que coincideix amb el dia que ells diuen
que... què han fet? No ho sé.
Jo sé què han fet, si vols, després,
fora de micròfon, t'ho explico.
Però que no facis això, eh?
No, no, no, segurament per tu com a denúncia, no?
Vull dir que hi ha un tot per a l'audiència
i hi ha empreses vinculades al tot per a l'audiència.
Vull dir que al final és un problema enquestat
que ja veurem com s'arregla.
De fet, jo la portava perquè, bueno,
estigui en un procés de denúncia
en el que és el patronal de mitjans digitals catalans.
Vull dir que... perquè no passi, això.
El mateix boleí femení que deies, que comentaves tu abans,
jo recordo haver jugat a boleí
amb samarretes de màniga llarga i pantalons més llargs.
I es va decidir que era un esport
que veia poca gent,
es va canviar les samarretes de màniga llarga
per tirants, calcetes esportives
i tot perquè hi hagués molts més usuaris d'aquest esport.
Per tant, ja la base parteix d'això.
Sí, sí, de molt lluny.
Podríem anar molt enrere per això, segurament.
Però al final no deixes de ser cap secret el sexe vent.
I el sexe sovint és la base del clickbaiting.
Per tant, aquí apalem el masclisme,
has de dir el sexe,
des d'un costat molt especial.
Continuem parlant de la catòsfera.
Ara m'agradaria parlar del FIFA,
que està oficialment ja al carrer,
després de diverses demos,
un videojoc important que té moltes novetats,
que ara ens explicaràs, Albert,
però també m'agradaria conèixer tot el tema
que hi ha al darrere del tema de les exclusivitats,
dels clubs i dels jugadors i de tot això.
Doncs això sí que és clickbaiting, això.
Perquè aquests dies els mitjans de comunicació
per aconseguir visites, vinga a fer articles
del FIFA, FIFA, FIFA, FIFA, fa aquí i fa allà, fa aquí i fa allà,
que no paren.
El joc ha sortit d'aquesta setmana, el FIFA 17,
és el videojoc més venut a l'estat espanyol
des de fa dos anys, i em portaria molts més
si no fos per un tal gran cef auto
que va sortir fa tres anys,
que va interrompre la bona ratxa
de victòries
totals que tenia aquest simulador de futbol.
Abans de començar a parlar del tema
aquest de les llicències i les exclusivitats,
quines novetats té ràpidament
aquest nou FIFA? Doncs dos, principalment.
Han canviat l'escalet del videojoc,
el motor gràfic.
Es veu una mica millor, els usuaris feia temps
que demanaven un canvi
en el motor que fa moure els gràfics del videojoc.
No és mega sorprenent,
és que ha canviat tot radicalment,
però no està malament.
I està tot bastant ben actualitzat.
El Messi porta aquest nou pentinat tanyet
de ros que porta ara,
tot està com a l'última
i realment està molt bé.
L'altra novetat, a mi això m'ha agradat força, força,
és una moda
per a un sol jugador
que es diu The Journey, El Camino,
l'han traduït aquí,
i que és com una pel·lícula interactiva,
et permet posar-te en la pell
d'un jugador fictici del Manchester United
i és com una pel·lícula.
Comences en els Benjamins? Sí, comences petit,
hi ha uns observadors per allà, llavors fan preguntes
i has de determinar quina serà la teva actitud
respecte de la resta de companys,
els mitjans de comunicació, vas guanyant com followers
a les xarxes socials
i és curiós perquè combina
l'habilitat d'haver de quedar entre els dos primers
amb moments capaços de prendre decisions.
I visualment és molt maco
i molt arregladet.
El Camino cap a l'èxit, una miqueta, això?
Esperem que sí, jo de moment estic començant
i no ho sé,
si serà èxit o no, però vaig enfocat cap allà.
Jo el que vull és que et tenyeixis d'arròs com el Messi.
No, no.
Vaig fer-ho, això.
Però jo el que voldria és que siguis un futbolista
bona persona, Albert.
Vaig triar ahir Chulo.
Home, perquè és un vídeo jove.
Ets el Cristiano Ronaldo, no?
Tatoatxes de dalt a baix.
Vaig dir a Chulo perquè és un videojoc,
anem a jugar, anem a jugar.
I pots canviar una miqueta després o no?
O ja seràs Chulo per sempre? Encara estic modulant-ho.
Depèn de la situació, vaig...
Ets massa Chulo. Soc més moderat.
Molt bé, molt bé.
I respecte al teu aquest que em preguntava.
Sí, de les exclusivitats de clubs i futbolistes
i se n'ha parlat una miqueta d'això.
Molt, perquè aquest any està molt present, aquest tema.
Per començar, el seu competidor,
el Pro Evolution Soccer 2017,
ha signat un acord d'exclusivitat amb el Barça
que es vol detenir el Camp Nou
només en aquest videojoc, en el Joc de la Competència,
el PES 2017,
i també una reproducció dels jugadors i de l'ambient brutal.
O sigui, està molt, molt ben fet.
Si sou del Barça, potser,
si sou molt, molt, molt seguidors d'aquest equip,
potser us interessa el Pro Evolution Soccer
per a aquesta fidelitat de l'estadi.
Això vol dir que és exclusiu? Vol dir que el FIFA no hi és?
El FIFA no hi ha.
El Camp Nou hi ha el Barça, hi ha tots els jugadors,
però el Camp Nou no.
Però perdona, el Messi es diu Messi, no Mossi?
Sí, eh, tenen aquesta... Messi, Messi.
Sí, perquè de vegades això passava, també.
Sí, sí, i tant, que passava.
Rivasco, Luis Empique,
tot això, sempre.
Luis Empique. Sí, Luis Empique.
El FIFA, FIFA 96,
era el Luis Empique.
Jo m'imagino les persones que havien de tractar aquests noms,
no, com li canviem el nom a Luis Hendrique?
Luis Empique, vols dir? Tot un departament.
El divendres abans d'aquesta setmana.
Però amb una cervesa.
Més canvis.
A poc a poc, els Fifas eren el portà del Messi.
Sí.
I estàvem acostumats. Aquest any no.
És un altre jugador, Marco Reus,
i que no estan coneguts com el Messi, evidentment.
I altres coses exclusives.
El FIFA té els drets de la lliga
BBVA, la lliga espanyola de futbol,
i...
el Pro Evolution només té dos equips d'aquesta lliga.
Per tant, si vols reproduir una mica
la lliga que juga el Barça,
només tindràs el Barça i l'Atlético de Madrid.
Són aquest tipus d'exclusivitats.
Per què es fan?
Jo diria que per pura finalitat comercial.
Totalment.
Sí, per exemple,
a la portà del Pro Evolution veus tots els jugadors del Barça,
i a la del FIFA veus un jugador
que no coneix molta gent.
Això també pot portar la gent a comprar un o l'altre.
Ah, sí, tu creus, això?
O sigui, una persona que vagi al camp del Barça,
que li agradi el Barça, es comprarà, potser,
aquest any abans del pes que no pas al FIFA?
Alguns hi haurà.
Sí? Alguns hi haurà.
Gent digital. Periscot, gent digital.
I aquesta setmana també s'ha presentat oficialment
la Barcelona Games World,
que se celebrarà la setmana vinent
a la Fira de Barcelona de Montjuïc.
Josep Antoni Llopar, director del Barcelona Games World,
diu que l'ànima de la Fira
és el Games Expo,
on es presentaran les novetats mundials en videojocs
i hi haurà les principals empreses del sector
a tot el món.
El alma del salón va a ser la Games Expo.
En ese sentido, comentaros que va a ser
una edición marcada
por un pleno prácticamente absoluto
de las principales marcas de videojocs
que hoy operan en el mercado.
Tenemos la confirmación, como ya sabéis,
por parte de Activision,
por parte de Badland Games, Bandai Nand Entertainment,
Electronic Arts, Game, Coach Media,
World Gaming, Microsoft, Nintendo,
Sony Computer Entertainment, España,
Take-Away.
Trem en Espanya, Take-Two
i Warner Interactive, entre altres.
Aquesta setmana també s'ha publicat
el llibre blanc del desenvolupament de videojocs a Espanya,
on hem pogut veure que el 24,8%
de les 480 empreses de videojocs
són a Catalunya.
I molt interessant, penso jo, també va ser una de les preguntes
que va sortir en la roda de premsa referent
a una altra fira important que tenim a casa nostra
i que es diu Game Lab.
El president de l'Associació Espanyola de Videojocs,
la AEBI, Alberto González,
diferencia el perfil generalista
de la Barcelona Games World amb la del Game Lab.
El negoci i el videojoc estan en castellà.
Encara que la presentació està feta a Barcelona,
moltes ganes, però, de cobrir aquest esdeveniment,
que serà important.
Sembla molt variat. A més, veurem, per començar,
veurem les novetats que sortiran, com ha dit,
en els propers mesos.
Jo tinc ganes de veure la PlayStation 2,
que és una pel·lícula d'aquest llibre.
És una pel·lícula d'aquest llibre.
És una pel·lícula d'aquest llibre.
És una pel·lícula d'aquest llibre.
És una pel·lícula d'aquest llibre.
És una pel·lícula d'aquest llibre.
És un oyun VR,
la Steam Virtual de Playstation,
que està a punt de sortir, però la veurem
abans a aquesta Barcelona Games World.
Tinc ganes, i també la Retro Barcalona.
Sí, amb Barcelona Games World
hi tindrà realment un bon espai.
Doncs en parlem, va.
Aquest any la Retro Barcalona
et celebra també els dies 7, 8 i 9 d'octubre
i es farà dins de la Barcelona System Trump.
que es farà dins de la Barcelona Games World, que es farà els mateixos dies.
A través de generaciódigital.cat pots trobar la conversa
que hem tingut amb el seu director, en Carles García.
En Carles García ens explica què és el que ens podem trobar
en aquesta quarta edició de la RetroBarcelona.
El que es trobarà és allò que jugava quan era adolescent,
quan era petit, amb aquelles màquines amb les que van créixer,
amb aquelles recreatives amb les que jugàvem.
Antigament, amb els bars o els salons recreatius.
Una experiència completa i, sobretot,
per poder compartir amb tota la família i amic.
La RetroBarcelona es fa a la Fira i dins del marc,
per primera vegada, de la Barcelona Games World.
Per en Carles García els dos universos es complementen,
ja que els primers sistemes i jocs són els precursors dels actuals,
i ens ho exemplifica amb un videojoc que a RetroBarcelona
hi tindrà un espai.
Molts dels jocs actuals veuen o hereden aquella jugabilitat de llavors.
Coquetament ve el Loco Balito, que és com es diu,
i el Grisos, que és el músic del mític joc Maldita Castilla.
És un joc que fa uns quants anys que està de forma gratuïta per PC.
Ara ha sortit a Steam, també a plataformes actuals,
com PlayStation 4, ara, pròximament, Xbox One,
que ja fa uns mesos que està.
I venen aquests els creadors d'aquests meravellosos jocs
que veuen directament d'un mític, com és el Ghost in Ghost.
Per cert, és el motiu de portada del cartell.
L'agenda RetroBarcelona vol convertir part de l'espai
en un saló recreatiu de l'època dels 80.
Durant que Fira de Barcelona ens ha ofert 6.000 metres quadrats,
que serà l'edició més gran que hem tingut,
llavors, que l'havíem d'omplir.
I com?
Ens hem posat en contacte amb les principals associacions Arcade
de la península,
i llavors ve l'Arcade Vintage, per exemple, de Peter,
ve l'Arc de Valde Mordor, de Madrid,
una associació nova d'Aragó, Arpa,
i els d'Arcadecat, per exemple,
i entre tots hem ajuntat aproximadament unes 50 recreatives
per intentar traslladar-nos en els, per desgràcia,
extins salons recreatives.
Per desgràcia, perquè ho vinc molt el Carles.
Joan, tu tens videojocs, què?
Bé, home, jo també he sigut jove.
Per això.
I de gran no jugues?
Jugo menys, jugue menys.
Els últims que m'he enganxat
haguessin sigut d'aquests tontos en plan Pescamines.
Home, Pescamines!
A més, m'ho ha dit bé, molt bé.
Vam tenir un debat amb el nom...
Depèn si és en català o castellà.
Sí, sí, però bé, de fet...
Hi havia el Cercamines o el Pescamines.
He passat hores.
Vull dir, el qual és tontíssim, però m'enganxava molt.
I quin ordinador va arribar a casa teva
en aquella època de quan eres més jove?
Vaig començar amb un Sinclair Spectrum de 48.
Vaig posar una MSX.
Vull dir, que he fet... Tinc bastant de mili.
Molt bé, molt bé.
M'estàvem parlant de la RetroBarcelona, Gina,
i hem de dir algunes novetats.
Sí, per començar, tenim entrades per regalar
de la Barcelona Games Bowl i RetroBarcelona,
que de fet un lloc us durà l'altre,
i aconseguir-les és molt fàcil.
A veure, farem un sortet de totes les fotografies
que ens envieu amb el rètol o el cartell on hi posi
Jo escolto Generació Digital de Catalunya Ràdio.
Home, aquell típic SPAN concurs.
Sí, exacte.
Ens va molt bé, perquè com que costa molt saber
a quin horari passa Generació Digital,
quan posis tu aquest cartell sabran que ets un dels elegits
que ens has entès, que saps exactament quan escoltar-nos.
De fet, què hem de fer per aconseguir-ho?
És molt fàcil.
Envia la fotografia a generaciodigital.catràdio.cat
o al Twitter del programa, que és www.agentdigital.com
i digue'ns per quin motiu vols anar a Barcelona Games Bowl
o a la RetroBarcelona.
De tots ells, doncs el que farem serà sortejar
vuit entrades dobles que tenim gràcies a Nintendo.
Gràcies, Nintendo! Gràcies, Nintendo!
I a RetroBarcelona.
Si hi aneu, per cert, podreu gaudir de tot el que us hem explicat
de la zona de l'entretriment antic.
I si passeu per Nintendo,
podeu provar la Nintendo Classic Mini.
Aquesta que jo em pensava que era com algú altre que l'havia fet
i no, Nintendo ja està implicada i que l'ensenyarà.
Sí, sí, i que portarà 30 videojocs clàssics d'aquesta consola.
La gent que no ho sapi que és una reproducció petiteta,
de la NES, que es pot connectar directament a la televisió
i que dins porta precarregats 30 jocs clàssics.
Això mateix.
No necessites posar-hi allò, bufar el cartutx...
No ho has de fer.
I per poder-ho jugar.
Això és Generació Digital.
Cada dissabte a la mitja nit.
Doncs sorpresa majúscul aquesta setmana,
tothom ha començat a parlar d'unes ulleres de Snapchat.
El que sona de fons és la música que ha fet servir Snapchat
pel seu vídeo de presentació d'aquestes noves ulleres.
Una cançó que, per cert, es diu com menys sàpiga millor
de Tim Impala, cosa que és molt curiós,
perquè Snapchat és mostrar-te com més millor.
Això mateix, com dieu Snapchat, aquesta aplicació,
que jo penso que tots els que tenim més de 30 anys
ens hem baixat per fer la tonteria del gos que treu la llengua
i al cap de cinc minuts ja l'hem borrat del mòbil.
A mi em fa com una mica de por.
Tinc la sensació que constantment m'està vigilant aquesta aplicació.
De veritat, em costava molt.
Han apresentat aquestes ulleres que es diuen Spectacles
i que riuen totes les Google Glasses.
Aquestes ulleres porten una càmera incorporada
i poden registrar fins a 30 segons.
Vídeos molt curts que es van dividint en 10 segons.
Tu pots anar allargant el vídeo donant-li uns tocs
a la càmera i et permet gravar sense utilitzar les mans,
mans lliures, i documentar tot el que facis.
A més, automàticament, tan bon punt has de gravar
amb aquesta càmera que està a les ulleres,
es passa el mòbil directament per Wi-Fi o per Bluetooth
i ja ho pots pujar pràcticament a l'instant.
Tot això amb unes ulleres que diuen que seran molt exclusives.
Sortiran a la venda aquest octubre, aquesta tardor més aviat,
per al voltant de 130 dòlars, amb tres colors.
A veure amb els preus de Google Glass, en teoria.
Diuen que ara tornarà.
Hi ha com rumors que torna.
Parlem un altre dia.
Diuen que seran molt limitades.
Jo penso que és la típica estratègia comercial
perquè la gent... Ràpid, ràpid.
Serà molt buscat, això.
Però és un màrqueting com ben trobat.
Són unes ulleres normals.
Bé, normals, normals no.
Tu poses això i la gent sap que portes unes ulleres una mica rares.
Sí, atenció, perquè hi ha un problema.
Què passa si portes unes ulleres per indicar a la gent que estàs gravant?
Doncs apareix una llumeta, una petita llumeta,
un LED indicador que diu que estàs gravant.
Està bé, és un bon detall perquè si no podrien estar gravant-te.
De fet, si no ho posen a alguns països segurament no serien legals.
Jo crec que et diran allò típic de l'aeroport,
treure't les ulleres de Snapchat
independentment que tinguin la llumeta o no la tinguin.
Però això què vendran, a la tienda de l'Espia?
Podrien, eh? Jo ho he pensat, jo ho he pensat.
Jo tinc ganes de veure-us tota l'estona
amb un filtre d'orelles de gos i llengua de gos.
Això és interessant, això.
Hi ha alguns filtres que són pitjor que el gos, fins i tot.
Per cert, hi ha empreses que t'obliguen a posar-te
a la càmera del mòbil una enganxina quan entres
perquè no facis fotografies.
Les grans t'has de tapar la càmera.
I dues enganxines, en aquest cas.
Sí, sí. I una pregunta.
Les ulleres, pel tema Google Glasses,
que hem comentat, les ulleres graven
i t'ho passen al mòbil, però les ulleres són pantalla?
Tu veus, en menus veus opcions? No, oi que no?
No, no. No hi ha res.
És una cosa per aguantar la càmera
que podria ser una cinta de córrer
o una d'aquestes de llum d'espel·leòleg o el que fos.
Posa'm en ulleres perquè quedi molt cool,
però les ulleres no serveixen per res més.
Jo crec que l'anunci que han fet,
el tràiler aquest amb Timmy Impala, aquesta cançó que sonava,
reflecteix perfectament el que és.
Ja on va.
I a quina audiència anirà?
El meu fill de 15 anys va veure i va dir
oh, les vull tenir, és que molen per ells, segurament.
Doncs tens tres fills, Albert.
Estaràs completament vigilat.
Vist així, no seria millor unes GoPro Glass?
Depèn de l'únic.
GoPro Glass no ho pots enviar a Snapchat
i convertir-ho amb els teus amics.
Snapchat és tot el factor social
que les fotos desapareixen al cap de 24 hores
o quan ja les han vist.
Per tant, allà la gent pot anar sense maquillatge
que saben que allò no trascendirà.
No, és que és molt important.
Per això va sortir que ells el que té...
Els filtres que més èxit tenen
són aquells que ens fan més guapos,
que ens allisen la cara, ens posen els ulls més grans.
Sí, sí, tu fas aquesta cara, Albert, però...
L'altre dia, aclicats al Matí de Catalunya Ràdio,
la Mariola Dinarès per servir a comentar
que hi ha molts filtres que Snapchat o Snap
es ven.
O sigui, són exclusius.
Una empresa pot tenir un filtre concret.
Per exemple, si Catalunya Ràdio m'ho hagués teniu
amb els micròfons que sortís, ho podríem fer
pagant una morterada.
Fa no res, ni havia de Nike per presentar
les noves sabates, ni havia de Chanel
per fer un nou perfum...
Expliquen-se al univers Snapchat
cada dia una miqueta, perquè, clar,
com que nosaltres no hi som, hauríem d'estar al dia.
Mira, ara al Telegram del programa,
el Canal Telegram deien
la Gina ha penjat unes fotos nostres
i tots fèiem moltes ulleres.
No ens anirien pas malament uns filtres aquests.
No, no, compareu, n'hi ha unes fotografies fetes
amb Snapchat i unes sense.
A veure si sabeu endevinar quines porten
el filtre de ser més guapos.
Mequedouno.com, des del novembre del 2009,
és una proposta basada en un model d'e-commerce
de vendes flash amb unitats limitades
i que té una gran especialització.
Coincidint amb l'inici del curs escolar,
la plataforma de venda ha iniciat
una campanya de recaptació solidària
perquè 90 nens, en risc d'explosió social,
rebin el berenar en els centres de dia
de Aldeas Infantiles SOS durant tot aquest any.
Ens ho expliquen ells mateixos
en una nota de veu que ens ha enviat el nostre WhatsApp.
Queremos compartir con vosotros
un nuevo proyecto que hemos iniciado en Mequedouno.
Se trata de un proyecto solidario con Aldeas Infantiles.
Lo hemos llamado Un Euro, Una Merienda.
Lo objetivo es proporcionar una merienda diaria
a 90 niños y niñas que acuden
a los centros de día de Aldeas Infantiles.
Colaborar con esta causa es muy fácil
y lo pueden hacer todos los compradores de Mequedouno.
Al realizar su compra,
pueden seleccionar la casilla
y donar un euro a Aldeas Infantiles
a través del widget Solidario de WorldCo.
Doncs ara hem escoltat la proposta d'aquesta empresa
que ens ha enviat aquest missatge
a través del nostre WhatsApp.
I a la catúsfera, Joan,
hi ha empreses, hem dit Airbnb, hem dit Wallapop,
dues empreses importants, però també n'hi ha d'altres, no?
Sí i no, perquè com deia abans,
al tocar diferents temes intentem presentar a internet
no només com a un lloc empresarial i mercantil,
sinó com a moltes altres coses.
Per tant, el dissabte al matí té una vessant més empresarial,
per això primeren empreses com Wallapop, Airbnb,
hi ha unes agències de comunicació,
com Virrepúblic, hi haurà Playground,
o hi haurà gent que ens parlarà de xarxes socials,
tot va molt lligat a la comunicació i a la venda,
però a la tarda no anem a això,
a la tarda parlarem de seguretat,
però des de vessants una mica diferents
i no tan típiques.
De fet, vindrà un fotògraf, que és en Jordi Borràs,
que quan parla estem acostumats a que ens expliqui
que si fotografies com les fa i a qui les fa i per què les fa,
ens explicarà com treballa ell per guardar aquestes dades
i vigilar que no hi hagi ningú i que no les robin
i que no tinguin problemes legals.
Per exemple, són punts de vista diferents.
Llavors parlem de cultura,
que la cultura també està a internet
i no sempre és un negoci, no té per què ser-ho.
La Laura Borràs, l'Eva Piqué,
la Laura Borràs és la directora de la institució de les lletres catalanes,
l'Eva Piqué és la directora del digital 14.cat
i Francesc Canosa, periodista que també treballa en aquesta casa,
és tan polifacètic que no s'hauria de definir en un sol adjectiu.
I llavors tenim, ja per tancar,
fixa't que comencem amb empresa,
acabem amb l'últim extrem que anirem la internet amena,
per no dir la internet més cunyera,
que potser no era tan políticament correcte.
De fet, començarà la Patricia Centeno,
coneguda pel seu blog i el seu Twitter de la Política i Moda,
vindrà Joan Ferrus,
col·laborador també d'aquesta casa i que te feia fa un temps,
que de fet és l'actual cap de redacció de la revista El Jueves
i ens explicarà com El Jueves fa humor,
però sota aquest humor hi ha molt de missatge i molta teca,
com es treballa tot això.
I en l'última instància, per acabar de tancar i tancar tot plegat,
vindrà en Geri Domínguez,
l'enfant terrible de Catalunya.
L'heu deixat per l'últim, no?
L'últim per tancar.
La idea és això, començar des de les empreses més potents
d'aquest país com Wallapop a nivell digital
o que estan en un moment dolç i especial,
fins arribar a tancar.
És la idea que internet és tot,
i no només empresa, no només xarxes socials,
sinó humor, cultura, etcètera.
És una mica la idea.
Tu abans comentaves que parlaríeu de seguretat,
de fet hi haurà com una espècie de taller, també?
Sí, és un equip Toparty, de fet l'any passat l'hem fet
i va funcionar bastant bé,
on és un taller que organitza l'associació Isoc Cat,
que penja de la Isoc Internacional,
i és una colla d'enginyers,
en aquest cas és el vice de ga del Col·legi d'Informàtics de Catalunya,
i un altre membre del col·legi,
que en un taller de tres hores explica com bloquejar,
protegir el teu portàtil o el teu mòbil
o diferents eines,
quins programes pot servir, quins no,
i de quina manera, etcètera.
La veritat va funcionar molt bé
i vam tenir demanda per repetir-ho
i per tant allà anem.
Aquest any haguéssim volgut fer més activitats complementàries
seran poquetes aquest any.
De fet, una altra que teniu, que també és paral·lela,
és... la presenta un doctor en biologia,
que és en Pérez Obert,
que és una iniciativa que es podria veure
al claustre del Centre Cultural de la Mercè
i cap al que hi hagi et sembla força curiosa, no?
Que hi lliga amb el fet que quines coses són internet
i quines no.
Hi ha moltes coses que no són ben bé internet
però que es couen a internet,
o que són de la fauna o del zoològic d'internet.
Aquest és un projecte nascut en un projecte microfinançament
on de fet són dibuixos amb historietes curtes surrealistes
és de l'Empordà, vull dir que tampoc.
Podria esperar res fora de...
doncs, és la terra del Dalí, d'Albert Serra, no?
Per tant, seguint aquesta àuria,
llavors és per donar una mica de color
o una mica d'entreteniment a la gent que estigui per allà.
Vull dir que si busqueu el Kinex of Travel
trobareu la pàgina amb el projecte
on expliqueu sota alguns exemples, no?
Vull dir que des d'un joc d'estirar la corda
entre un poble i la Kraken
on, recasualment, la Kraken guanya sempre
i coses per l'estil, vull dir.
És una cosa diferent.
La gent que ens estigui escoltant
i que estigui interessada en anar-hi
el joc és gratuït.
Gratuït, lliure i gratuït, sí.
Places limitades, clar.
Demanem que s'inscriguin per poder fer una previsió
i no tinguéssim...
una mica de previsió tot plegat, no?
Té molt de misteri.
Que deus fer apuntat.
Exacte, és més fàcil i impossible.
I a més, es podrà veure tot en streaming en directe
o en streaming als vídeos?
Doncs sí, perquè aquest any hem fet
una aposta important de mitjans
perquè sigui bona difusió
i, de fet, ens donaran suport a Catalunya Ràdio
als mitjans de la xarxa.
Tindrem el Diari Ara, el Nació Digital,
El Punt Avui i Televisió de Girona.
Vull dir que realment és un repoker important.
Televisió de Girona és qui, a través de la xarxa,
ens cobrirà el streaming dijous i divendres
i dissabte ho farem, diguéssim, pel nostre compte.
Però, per tant, streaming serà tots els dies
des del propi web
i també seguiment, minut a minut,
ho farem des de Twitter, sota el hashtag Catòsfera.
Doncs vinga, continuem que se'ns tira el temps de sobre.
Viquipèdia arriba o arribava al milió d'articles publicats
per aquestes ates ara fa 12 anys.
12, eh? Un milió d'articles.
La Viquipèdia en català, el març d'enguany, ha fet 15 anys.
Encara està una miqueta lluny d'aquesta xifra,
només en porta 512.000.
Però la Wiki, en anglès, la Viquipèdia,
ja em porta, avui en dia, 10 cops més,
5.250.000 articles publicats
o, ho podem dir, com a 40 milions
amb més de 250 llengües.
El 2007, la Viquipèdia, en anglès,
arribava als dos milions d'articles per primera vegada,
trencava aquesta fita
i es convertia en l'enciclopèdia més gran del món.
Qui tenia el rècord, fins d'abans?
Doncs la Ionga, l'enciclopèdia, de l'any 1408.
O sigui, 600 anys fins trencar aquest rècord.
La veritat és que avui en dia consultar-ho a la Viquipèdia
és un fet tan habitual,
no només per molts de nosaltres i professionals de la informació,
sinó per a gent de tots els sectors.
S'ha convertit gairebé en un tòpic o en un meme.
Mira-ho a la Viquipèdia.
Però aquell 2004, tres anys després de ben escot,
el milió d'articles de la Viquipèdia cimentava l'èxit
d'una de les coses més importants
de la revolució cultural de la xarxa dels últims anys,
que és la feina col·laborativa.
I això ens ha portat tant a sistemes operatius com al línus,
com a les bases Android, que està en molts dels telèfons
que tenim sobre la taula.
No tindríem economies col·laboratives,
com les plataformes de micromassenatge,
i no tindríem, per exemple, el que es pot fer
amb el coneixement compartit i col·laboratiu,
ja sigui la Viquipèdia o el més humil dels tutorials de YouTube.
Això que deia en Joan, de les persones que fan internet.
Al final sempre anem a parar amb aquesta gent
que toca el teclat o el ratolí i fa créixer la xarxa.
Tot i que els bots cada cop treballen més a la Viquipèdia
i fan feina molt bona i molt sana.
I les dades que són automàtiques?
Bé, de fet, hi ha un noi mallorquí, el Marc Ordines,
que treballa a la Viquipèdia, no a Mikal,
sinó a la Viquipèdia General,
i m'explicava que bé que hi ha dades
que evidentment són recurrents.
És a dir, el nombre d'habitants que té Nova York,
si té 10.000.000 és una dada que tant serveix
en anglès com en català, com en euskera,
com en esperanto.
Per tant, aquestes dades que normalment són repetitives
i que per tant no val la pena que un humà
diguéssim hagi d'anar traslladant llengua a llengua,
hi ha fitxes o bases de fitxes molt extrapolables
a moltes llengües.
I que després tu això, hi ha unes grans bases de dades,
unes apis dels governs que tu pots connectar-te allà
i descarregar-te la informació.
Per tant, no necessites un humà quedant,
no, n'han mort 3 i n'han nascut 10,
sinó que automàticament s'actualitza.
Dades obertes que en aquest cas tenim un servei
bastant bèstia a la Generalitat de Catalunya
i aprofito per dir que en Jordi Graells,
que és el seu impulsor màxim responsable,
té les bases de la catòsfera per explicar-nos precisament això.
Doncs vinga, ràpidament parlem del que ha donat en si
les xarxes del Generació Digital,
que tenim unes quantes coses a explicar.
Doncs sí, mira, Albert, la primera,
ens l'han enviat en format 10, la gent d'Eurecat.
Més concretament ho ha fet el Marc Torrent,
que és director de la unitat Big Data d'Eurecat
i del Centre d'Excel·lència Big Data Barcelona.
Ens anuncia que els dies 4 i 5 d'octubre
el Big Data Congress arriba a la segona edició.
El sector de Big Data està en plena farvescència.
Així ho demostren per visions que apunten
que hi haurà necessitat de contractar
fins a un milió de professionals de les dades
els propers cinc anys a Europa
o que la meitat de les grans organitzacions
l'aplicaran al 2018.
Aquí, des del Centre d'Excel·lència Big Data Barcelona
estem fent diverses iniciatives
i estem fent de Catalunya
un pol de referència a nivell europeu.
Una d'elles és el Big Data Congress,
que se celebrarà el 4 i 5 d'octubre a la ciutat
i es consolida per segon any consecutiu
com el principal punt de trobada
per professionals d'aquest àmbit a Catalunya.
A la segona edició tornarem a presentar
tendències oportunistes del sector
a través tant d'empreses locals d'èxit
com amb referències internacionals
de l'àmbit de la innovació.
Em passen més coses, també.
M'encanta perquè s'està gestant
com una lligueta de Hurston
després que el Roger Seró
retés els ullents fa molt de temps,
després se'n va oblidar i ha tornat.
Seró, que em va dir el Roger Seró l'altre dia,
ahir, a la ràdio, me'l vaig trobar als passadís,
i em va dir, escolta, Albert, m'he posat el telegram,
he vist tal, he estat parlant,
però no sé què passa, és que he rebut
com 650 notificacions,
i això que he de dir, no, no, sisplau.
Fes memòria.
Sí, no, no, i el que he de fer és treure-t'ho
perquè és que parlen molt.
Molt actius, molt actius, molt bé.
I per una altra banda, en David Bedo
ens comparteix la notícia
que Nintendo no usarà realitat virtual
a la Nintendo NX
perquè diu que oferirà alguna cosa millor
per afrontar-se a PlayStation i a Xbox.
Això és rumor o això on s'ha dit alguna cosa?
Hi ha alguna cosa oficial, Albert?
Una mica de rumor.
Jo diria que una mica de rumor és, però qui sap.
Molt bé.
Potser tenim un ullent molt insider.
Sí, segurament.
De fet, si aneu al telegram,
amb el Generació Digital podeu llegir
tota aquesta conversa.
Però ara és el moment de dir el guanyador
del nostre Pokémon Go Plus
que hem rebut gairebé 20 fotografies
de 20 ullents que ens han enviat fotografies.
En aquest moment se les tens a la mà.
Sí, sí, les tinc totes a la mà, les hem imprès,
que això queda com molt digital.
Sí.
I ens ha costat molt triar,
però ens quedem amb el Pol,
que diu, hola, soc el Pol,
m'encantaria participar en aquest sorteig
perquè jugo cada dia a aquest joc
molt sovint amb molts os.
Em faria molta il·lusió aquesta polsera,
tot i que segur que els altres també.
I estem segures, Pol,
que tu i la teva germana Xènia
hem intentat caçar pokémons
perquè teniu la mateixa qualitat de càmera
i el mateix nom d'usuari a Pokémon Go.
I què fa el Pol a la fotografia?
Doncs ha caçat un krabi
amb la paella,
que de fet l'està cuinant com amb una vitroceràmica
que està apagada.
Sí, està com caçant un krabi
amb una paella a la cuina de casa seva
i la teva germana, en canvi,
té a la mà un pokémon,
encara no en recordo el nom,
en forma de flor.
No passa res.
Però el que està bé és que ha caçat
l'efecte de la Pokéball.
Per tant, la fotografia també està molt bé.
O sigui que té mèrit, eh?
Té mèrit, té mèrit.
Per cert, la gent que es pregunta quin és el nostre Telegram
és telegram.me barra generació digital.
I per acabar, Eli,
recordem que regalem entrades
la Barcelona Games World i la RetroBarcelona.
Què hem de fer als nostres ullents?
Doncs ens hem d'enviar una foto
o bé al nostre correu electrònic
generaciodigital.cat o bé a Twitter
on hi digui jo escolto
Generació Digital de Catalunya Ràdio.
Si ho podem fer en els dos llocs, millor,
perquè després ens posarem en contacte amb ells
d'una forma més fàcil.
Exactament.
Doncs Gina, Eli, Francesc i Albert,
moltes gràcies per ser Generació Digital
un dia més, molta sort a tots.
I tant.
Joan Camp, molta sort també amb aquesta catòsfera.
Moltes gràcies.
Aquest any torna a Girona el 13, el 15 de...
No, no, no, continua.
Continua, sí, és veritat, continua.
I la gent que ens escolti, catosfera.cat, per anar-hi.
Sí, allà ens trobarà tot, vull dir, cap problema.
Molt bé, avui el control tècnic en Luis Ángel Alonso.
Nosaltres hi tornem, en el canal d'internet,
els dimecres a les 6 de la tarda
i a l'FM a les 12 de la nit,
i també a Telegram, a WhatsApp, a Twitter, a Facebook i a catràdio.cat.
Adéu-siau.
Adéu-siau.