GENERACIÓ DIGITAL
Benvinguts al GENERACIÓ DIGITAL, el programa dedicat a la tecnologia creativa de Catalunya Ràdio,
edició número 625 d'una nova temporada que volien començar des del nou Estudiu,
que Catalunya Ràdio ha refet i estrenat aquesta setmana.
Ara mateix, passen 7 minuts de les 12 de la mitjanit, us explicarem les sensacions que tenim,
ja que ara mateix ens hi hem assegut, tots plegats, tots els que formem part del GENERACIÓ DIGITAL.
Això és GENERACIÓ DIGITAL.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez.
I avui amb l'Stard Included.
Molt bona nit, com esteu?
Hola!
Quines sensacions teniu?
Mira, home, quina sensació.
De trobar-vos a faltar, de moltes ganes, d'estar en estudi, de...
Jugant amb els braços mòbils dels micros.
Perdoneu, perdoneu, tenim hashtag oficial d'aquest estudi, que és Estudi Transformers.
Perquè l'Stard ha dit que els braços... sí, eh?
Les armes d'aliens.
Exacte.
Tal qual, eh? Tal qual.
És molt cinèfila, eh? Molt maco, és molt maco.
Ha canviat molt aquest estudi, eh?
Molt, està molt maco.
Només la llum, que ara tots els selfies queden bé, ja és un gran pas.
Ho han fet per això.
Exacte.
Era el 14 o el 17 de juliol que fèiem el darrer programa des del CCCB,
ha passat ja un mes i mig.
Gina, aquesta estiu has conduït o almenys has entrat en els cotxes al futur, tu?
Sí, sí.
Escolta, he anat per Palo Alto i anava veient Teslas.
El rècord és, en un tram de carrer,
he d'imaginar que són uns 100, 150 metres,
7 Teslas seguits, una aparcada darrere l'altra.
Però que estaves al costat de d'Apple o de...
Sí, de fet, estaves al costat de la casa de Larry Page,
que té un arbre amb una palmera amb llums de Nadal,
que jo penso en Larry Page.
Fill meu, que tens diners per treure aquestes llums al mes d'agost.
Igual ho va posar, li va costar molt i va dir, per què?
O l'has posat ara, és previsor.
Igual sí, igual sí.
Francesc, què has fet aquest matí, tu?
Doncs mira, me n'he anat a veure un partit de Quidditch.
No pot ser.
Sí, sí.
Sou tots una colla d'amagels i, per tant, aquestes coses no les veieu.
Però els que no, mira, m'he agafat els meus nens
i que ara estan llegint els temes de Harry Potter i estan molt posats,
s'està fent a Barcelona avui i demà la Game of Brooms,
el joc d'escombres, que és un trofeu internacional de Quidditch,
perquè, per qui no ho sàpiga,
aquest joc imaginari del món de Harry Potter,
que es fa amb escombres voladores
i que és una mena entre balonmanos, rugby,
una mena de barreja estranya,
doncs també algú l'ha reconvertit en un esport
que es pot jugar a peu i a gespa, no?
I bé, força curios i interessant.
O sigui, no volen, eh?
No, no volen.
Espera't, espera't, es va començant.
Espera que t'és la ciposi, que és la ciposera.
No volen, però jo me'ls imagino amb aquests hoverboards de rodetes
i el pal entre l'escombre,
que, per cert, han d'anar amb un pal de plàstic entre...
Patrocinat per Vileda, està bé.
Sí, sí.
Molt bé, molt bé.
Estar el 30 de setembre i l'1 d'octubre,
la Retro Zaragoza,
és un esdeveniment d'informàtica i videojoc antic
i he vist que comentaves pel Twitter
que es parlarà de la Corona Encantada.
I tu comentaves aquest vídeo, això que era força important.
Sí, sí.
Anirà el Joan Cortázar, que és el programador de la Corona Encantada,
i farà una masterclass amb tot l'origen
i com es va fer i per què i tal.
Què va representar aquest joc?
Doncs, clar, i català,
van treure de la misèria un altre cop
el Fonsos Piri, el Celci.
Sí, perquè...
Sí, perquè ell era un il·lustrar molt conegut
que havia fet il·lustracions per videojocs,
a part de còmics,
que és per allò que era més conegut, diguéssim, universalment,
que va passar una època,
doncs clar, l'acabar-se els 8, 16 bits,
va deixar de fer il·lustracions
i es va passar l'illustracisme, ningú li feia cas.
El van fitxar per fer la portada d'aquí
i d'aquí va ser un boom.
Des d'aquí, si ara fem un miqueta de repàs,
en qualsevol acàs que ho vagi,
doncs veurà que és Corona Encantada
i espiri un altre cop amunt.
Malauradament, fa 15 dies ens va deixar.
Sí, és veritat, una notícia d'aquest estiu.
I Eli, tu també has viatjat
i t'hem vist també al Twitter
a ser esquiat de forma virtual?
O com ha anat això?
A l'estiu he anat a esquiar,
estava a Oslo, a l'estació d'esquí
que diuen que és una de les més difícils del món,
de les més complicades, Holme Kolen es diu,
i com que ara no hi ha neu
i com que no hi ha
tots els privilegiats
que els agrada l'esquí
no ho han pogut trobar,
hi ha un simulador,
un simulador de moviment i de vol,
una barreja entre vol i moviment
que és el que viu
i es té com capacitat per a 12 persones
i res, poses allà dins
i al·lucines, al·lucines,
perquè és com si estiguessis a 130 km per hora
en aquella pista d'esquí que tens al costat
i t'imagines allà.
També te donen una escombra per posar-te una escombra de plàstic?
No, però potser una barreja entre això i l'altra?
Segur, segur.
Trem el botó verd!
Tots els que formen part de l'equip del Generació Digital
saben perfectament
que el botó verd obre la porta a l'entreteniment
i a la creativitat digital.
Aquesta nova temporada al Generació Digital
i ho notareu a partir d'avui mateix
es volca a l'univers del videojoc.
Si una cosa tenen tots els qui m'acompanyen,
comptant també l'Albert García, el Xavi Serrano
i el Cris Vilchev, és que viuen
amb passió als videojocs,
una temàtica que mai en aquests 15 anys d'història
hem deixat de parlar però
que aquest any notareu que en parlem més.
Tampoc ens volem oblidar de l'univers de la computació creativa,
de la programació,
dels robots i de tot l'univers maker
que comença a traspassar a totes les escoles a casa nostra.
Els que esteu fent videojocs,
professors que treballeu amb noves tecnologies
o uients que vulgueu donar a conèixer
qualsevol iniciativa, el Generació Digital
és el vostre altaveu.
I en aquest sentit els nostres canals de comunicació
continuen sent el correu electrònic
generaciodigital.cat i el nostre whatsapp
638 68 70 30
i també, evidentment, el Twitter, el Facebook
i el Telegram.
Això ho hem de dir.
Hem de continuar amb tots aquests
canals de comunicació que continuen
funcionant i que, com dius tu,
siguin l'altaveu perquè aquí ho puguem explicar
una miqueta. Ens donen a nosaltres molta
vida pel programa i donem veu a
gent que té ganes de dir coses.
El president del COI,
en Thomas Bach,
admet que estan estudiant
fer olímpics als videojocs,
un tema que aquesta setmana ha sobtat a molta
gent i que en parlem una mica
amb la música de fons del Mario
i Sonic a Rio 2016.
El president del Comité Olímpic
Internacional, l'alemany Thomas Bach,
ha obert la porta als jocs olímpics,
als videojocs, als esports,
però amb condicions.
En una entrevista per la premsa xinesa,
Bach ha reconegut que el COI
està considerant la inclusió dels jocs
electrònics dins del programa olímpic
sempre que no siguin violents.
El moviment olímpic busca així arribar
a la generació acostumada a veure i jugar
videojocs i a una indústria que mou
milers de milions en el seu circuit
de competicions.
El primer pas del COI seria
admetre jocs d'esports de la vida real
com al futbol o al bàsquet.
És curiós perquè el president del COI
va dir tot això en una entrevista
a la Xina Morning Post,
que per cert és el diari del grup Alibaba.
Ara anirem explicant el que ha dit,
però creieu que el baró de Pierre de Coubertin
està plorant allà on sigui?
Perquè és sorprenent, una miqueta.
Plorant de no entendre res, pobra broma.
Deu estar què?
Perquè per ell era l'esforç,
era la suor, era l'entrenament.
L'amistat,
fer les coses en conjunt.
Ara anem a altius sitius fortius,
a l'Olimpíc, i ara serà
a altius sitius fortius,
pen drivers,
el que tingui ordinador més ràpid
i el redolent més bo.
A mi també em costa una mica, però esforç,
equip, això també és això, no?
Els esports, per tant, per què no?
Sí, sí, però sorpren moltíssim.
I de fet l'altre dia li comentava
la Mònica Terribas que n'havíem de parlar
a la secció del Clicats d'aquest dimarts
i arrufava el nas perquè deia
ens estem tornant bojos o què?
Però clar, ho diu el president del COI.
La Fórmula 1, els cotxes,
per mi mai han sigut un esport
i ho he hagut d'admetre,
que al final ho és, però per què?
Perquè també requereix molta preparació i tal.
Això és el mateix, al final,
doncs és una altra manera de veure-ho.
A mi que em perdonin, però la gent que no entenc
que els esports són també un esport,
tot i que electrònic, em recorda
quan fa anys
no reconeixent que el rock and roll
era música, sinó que era la cosa del diable,
o que la televisió mataria el teatre
i totes aquestes coses,
i al final tot conviu i és simplement
por a totes aquelles coses desconegudes.
El problema, jo crec,
és la sensació del que tenim del que és un esport,
que normalment és una cosa
més d'esforç físic personal.
Com més mecànica hi ha
o com més intermediaris hi ha
entre la persona i el resultat d'aquell esport,
és el que deies tu, el món és el motor,
és un esport o no és un esport?
No és un esport dels clàssics,
però sí que és un esport.
A mi m'agrada molt el tema de l'esport olímpic,
que és el més important,
fer la Fórmula 1 o els ral·lis
d'esports olímpics,
perquè aquesta mecànica
que hi ha entremig de l'atleta i el terreny
fa estrany.
Si considerem els esports olímpics,
per què no els jocs de cartes, el pòquer?
Com va quedar el tema dels escacs?
Els escacs volien que fos un joc olímpic,
una disciplina olímpica.
D'aquí al domino la botifarra hi ha un pas, Albert.
Hi ha gent que li sorprèn que el ping-pong
hagi de jugar a casa
i no pas d'estar en un gran pavelló.
I bé, ara tothom accepta que sigui olímpic.
Recordem algunes de les frases d'aquesta entrevista.
Volem promoure la no discriminació,
la no violència i la pau entre les persones.
Això no coincideix
amb els videojocs, que són sobre violència,
explosions i assassinats.
I aquí hem de fer una línia clara.
Suposo que se li hauria de dir
que no tots són absolutament iguals,
però sí que imagino que ell, com a president del COI,
ha de crear aquesta línia
que tu dius, no?
Los nintendos.
El peligro de los nintendos.
Va dir més coses, no?
Sí, deia que els jocs que reflecteixen la vida real,
com ara el futbol o el bàsquet,
es podrien considerar pels jocs olímpics.
Més fàcil, no?
Tots en entenem, el futbol i el bàsquet, no?
Sí, però jo ho trobo una mena d'absurd, no?
Tenir el futbol i tenir la versió virtual del futbol.
Vull dir, a veure,
sí que entenc el que ell vol dir,
per integrar una mica més
els jocs olímpics,
esports virtuals que semblen esports reals,
perquè no un Decathlon virtual,
un Sonic & Mario en els Jocs Olímpics...
Potser sí que hauríem de buscar un esport
que no estigui representat ja en els jocs olímpics, no?
I donar-li aquesta sortida a través dels esports.
És el que jo suposo, no?
Que els esports, la gràcia que tindria és sobretot obrir el ventall
i no quedar-te amb una versió virtual
d'un esport que existeix.
Els que han anat directes
han estat els organitzadors dels Jocs Asiàtics,
ja que en l'edició del 2022, que es fa a Hanzou,
ja han incorporat els esports electrònics
i a la Xina, també ha reconegut l'esport electrònic
com una forma legítima de competència
i fins i tot s'ha discutit
sobre si s'han d'incloure
en els Jocs Nacionals de la Xina.
Però segons una notícia de l'Agència de Notícies Xinhua,
va dir que el curcicle
de la vida d'alguns videojocs
motivats per la necessitat
que les empreses continuïn guanyant diners
i la dificultat d'establir
les normes clares de la competència
van complicar la seva inclusió.
PARTY PEOPLE
IN THE PLACE TO BE
IT'S ABOUT THAT TIME
Per cert, aquesta és la música de l'NBA 2018
que està a punt de sortir
el 15 de setembre.
Jo no sé fins i tot
si trobarà tothom divertit
veure... Hi ha molta gent
que veu aquests videojocs,
però n'hi ha que jo trobo força avorrits.
Vull dir que també haurem de trobar
videojocs que siguin divertits per veure.
Però és que és tan real com l'esport mateix.
Veure segons quins partits
de qualsevol cosa
a vegades avorreix molt.
Jo crec que en aquests casos
o es practica o és molt avorrit de veure.
Però al final és com allò
la vuelta ciclista, no?
Que la fa servir per fer la migdiada,
doncs potser veuràs una partida de Hearthstone
fent una migdiada, però...
Molt bé, no sé si m'agrada.
Però és que és així.
Programem una partida de Hearthstone
al migdia.
No sé, un esport així com amb menys d'acció.
I també és veritat, no tots els videojocs
funcionen per fer partides en directe
i a la pàgina web aquesta de twitch.tv
que és on s'emeten tots els videojocs
electrònics i tots els nens estan
enganxadíssims mirant aquests partits
i no tots els videojocs tenen audiència
perquè no tots són divertits
de mirar. Això també ho hauríem
d'entendre.
Una de les coses que comentava sobre la poca vida
que tenen molts dels videojocs
és una pregunta que li vaig fer
al Kurt Melchner,
que va estar a la Game Lab d'aquest any
i que és un dels grans potenciadors
de l'e-sport universitari,
les lligues universitàries d'esports dels Estats Units
que s'estan promocionant molt i que s'han considerat
també una de les portes d'entrada
un cop les universitats inverteixin.
L'esport universitari és molt diferent al de les Units que aquí,
és molt professional i es mou molts diners.
Gràcies a introduir l'esport universitari
a l'e-sport universitari als Estats Units
es preveu que això donarà peu a lligues nacionals
i la normalització del tema dels e-sports.
Una de les preguntes que li vaig fer va ser precisament aquesta
i ell opina que
bé, és veritat,
no hi ha jocs, hi ha molts jocs
dels e-sports que potser duen 10 anys,
i més enllà d'allò, ni la casa el vol fer més,
però que sí que considera
que hi ha una mena d'esperit
de l'e-sport que transcendirà el tipus d'esport.
Tu seràs fan, potser,
d'un equip de futbol, no, perdona,
d'un equip de e-sports i encara que el joc
canviï per una versió més nova o diferent
del mateix tipus, del mateix gènere,
ho seguiràs apanyant aquell estil.
Doncs una altra cosa que va dir el president del COI
en Thomas Bach és que
una de les seves principals preocupacions
és la manca de reguladors de la indústria per
garantir que els jugadors de videojocs segueixin normes
estandaritzades i algú
que garanteixi que aquests atletes
que fan jocs d'esports de vídeo no estan
dopats, que segueixen normes tècniques
que es respecten, etcètera. Clar, perquè
suposo que ho tenen més o menys controlat
a l'esport normal.
Per cert, ara que estic dient això,
recordo que he vist
aquest estiu el documental
Ícaro, que us recomano molt
a través de Netflix on parla del dopatge
dels esportistes russos
a Xochi
i realment és absolutament al·lucinant. Entenc
que ell també, suposo que
deu veure aquells nois que es posen davant de les
pantalles tantes i tantes hores.
Amb menjant doritos i va ben molt tendiu.
A saber què hi ha en aquests doritos, clar.
No, al final d'això, al final
és regular. Mira, cada setmana
us farem unes proves i no podeu donar
cap substància ni això, ni això, ni això
i hi haurà una llista i ja està.
Ens haurem d'adaptar a tots. De fet, a veure,
una de les claus del per què parlem de tot això
és que tot i ser l'esdeveniment
multiesportiu als Jocs Olímpics més vist del món,
estan perdent audiències joves
a la televisió. Un informe produït
per Sports Business deia que
gairebé la meitat dels joves entre 18 i 24
anys van veure els Jocs Olímpics a través del mòbil
i un altre estudi als Estats Units
va trobar que, atenció, els televidents
d'edats compreses entre 18 i 34
pels Jocs de Rio del 2016
es van reduir aproximadament un 30%
en comparació
a Londres 2012 i una miqueta, suposo que
la preocupació ve per aquí, no?
Si no és tuitajable o
instagramajable, no interessa.
També que li falta espectacle, eh.
Si a mi em dius Londres, Rio,
ara a mi em fa més tirar Londres.
És com fer, què sé jo, el...
Veurem Japó, no? Un dia, Japó sí, clar,
perquè t'esperes allà que sortirà Doraemon,
sortirà Muffinger, t'esperes i dius
oi, serà xulo, o igual que la inauguració de Londres,
sabies que sortirien els Spistols,
sabies que sortirien els Monty Python,
a Rio...
Brasileña?
El dia de clausura de Rio va ser
espectacular la presentació de Japó.
Ja m'ho vaig perdre i tot, ja és que no...
Ah, bueno, la presentació de Japó sí, clar, aquesta per si, no?
Però vull dir que si això falta
aquest l'elicient, que abans sempre hi havia la competició
i coses que et motivaven
per veure-ho.
Doncs continuem el Generació Digital
parlant-vos de Fira Tàrrega
que s'inaugura el proper dijous
i ens ha agradat una iniciativa relacionada
amb Telegram.
Parlem d'un projecte que durarà 40 hores
i que es diu Urgent Estimar
de l'artista Ada Vilaró i el científic Josep Parelló
de la Universitat de Barcelona.
Ens proposen un desplegament que implica
persones, associacions,
espectadors en una recerca artística i científica
sobre l'amor, la convivència,
el respecte i l'acceptació de l'altre.
Per parlar-ne ens acompanya Josep Parelló,
molt bona nit.
La ciència i l'art sempre ha pensat
des de fa molt de temps que fan molt bona parella.
Jo crec que sí, la ciència i l'art
sempre han filtrotejat, està clar que són
diferents, no? Ciència vol dir
coneixement al cap i a la fi, art si dins de cert
on també parla d'altres coses
que dins de la ciència també
existeixen, l'amor existeix,
la intuïció existeix. I parlàvem de la
Fira Tàrrega perquè hi haurà una iniciativa
Urgent Estimar que vosaltres
dieu que està basada en la participació.
Bé, la participació
és una paraula que tothom ara fa servir
des de les xarxes. La participació
vol dir canvi, vol dir que tu
et poses en relació amb altra gent
diferent a tu i fruit d'aquesta relació
canvien coses. Ja només
per posar-te un exemple d'algunes
de les coses que estem treballant i que
estarem presentant, doncs hem muntat
un bot i en aquest bot hi ha unes
preguntes que no sorgeixen d'una màquina
ni tan sols d'un sistema d'intel·ligència
artificial, sinó simplement han sortit de
tallers que han fet a Tàrrega i hem
partit d'una cosa ben senzilla,
preguntar a la gent, preguntar a les
persones, preguntar a estudiants, preguntar
a persones grans, preguntar a persones que
passen pel carrer què els preocupa,
i s'aturen d'ensec i els poses
un compromís i passen coses boniques.
I després, a més a més,
doncs hem anat al món digital
i se'ns ha acudit de construir un
bot, com t'he dit, d'intel·ligència
col·lectiva, de preguntes generades per a
habitants de Tàrrega i que directament
estan accessibles a Telegram a través
d'un bot que es diu Urgenestimar,
Biovaixbot, i que directament allà
tu simplement et sents interpel·lat
de preguntes que han generat
habitants de Tàrrega. Per exemple,
et preocupa que la gent es preocupi
per tu? Sembla una pregunta molt innocent,
però no ho és gens.
O si et cuides,
o donaries el ronyó al teu veí.
Semblen coses molt tontes o molt
innocents, però que realment no et fan aturar.
I poden dir molt
de qui pregunta i sobre qui
també qui respon. I això és com un
preparatori, quasi, per al que anirà a passar
a la plaça Major de Tàrrega
el 7 de setembre al 7 del matí,
on directament rebrem a qualsevol
persona que passi per allà per
col·lamar-li l'urgència estimada.
Ens ha fet molt de gràcia perquè Catalunya Ràdio,
el nostre, és aquest any l'únic programa
que continuem amb el Telegram, que estem
encantadíssims amb aquest canal de comunicació.
I de fet, com deies, es pot ja,
si ens escolten avui dissabte,
a veure aquestes preguntes, no?
Sí, sí, i tant, i tant. I de l'ordre de dos o tres
preguntes, el propi sistema ja
ho fa de manera més o menys aleatòria,
però surten dos o tres preguntes. I de fet ho hem
fet amb Telegram quasi per...
és quasi un posicionament ideològic en aquest sentit.
Per una banda, perquè hi ha altres plataformes
que directament no permeten els vots,
com per exemple WhatsApp, que potser és més
popular al nostre país. WhatsApp
no permet vots i
Telegram potser no és tan popular, però
sí que tenen una flexibilitat a nivell
tecnològic que no donen moltes altres
plataformes. Molta sort en aquesta iniciativa.
Moltes gràcies per pensar en nosaltres.
Gina, parlava dels vots
de Telegram. Això què és? Com podem
dir-ho? Això és com si
tu fessis un xat amb una altra persona,
i aquesta altra persona és realment
un ordinador. I quan contesta
i tu li demanes coses, li estàs demanant
a un ordinador que és més intel·ligent que
habitualment i està programat per
assistir-te. Per exemple, pot fer-se servir
per comprar pizzas. Tu parles
amb el vot de la
pizzeria del costat i tu li dius mira, vull
una margarita, no sé què, amb formatge i tal.
Tu li dones l'adreça. Com que sap exactament
els passos que ha de seguir per demanar-te
una pizza, doncs no fa falta que al
darrere hi hagi un humà contestant-te
un xat. Molt bé. Per cert, vas parlar
amb gent de Telegram aquest estiu.
I has dit una cosa abans del programa que ens hem quedat
tots parats. Flipant. La gent de Telegram
segueix el grup de Telegram de
Generació Digital i tot i que no deuen entendre res,
jo crec que el troben molt animat.
Diuen que al ràtid de gent,
activitat, estan al·lucinant perquè...
Però això és veritat, eh? Sí, sí, és veritat,
és veritat. Són poqueta gent perquè
quants en portem a dir? 189.
189, però és molt actiu.
I escolta, cada vegada que algú té una pregunta
interessant, la col·loca allà
i el grup d'experts que tenim allà
en temes digitals contesta
i escolta, ens animem, ens enviem
fotografies, vídeos... Jo crec que
no us ho podeu perdre. Moltíssimes gràcies a aquests
189 uients que donen vida
a aquest canal que realment va sol.
Del Tetris, hem après
que les coses bones desapareixen
i els errors s'acumulen.
Què hem après del Candy Crush?
¿Ets profe i vols aprendre scratch?
Una col·laboració
entre el Departament d'Ensenyament de la Generalitat
i Emschools que dona fruit
un curs online de scratch
per professorat de primària i primer
cicle de secundària. I què vol aquest curs?
Doncs fomentar el pensament computacional
i l'assoliment de les competències
digitals i si aneu directament
a GenCat i Emschools
i poseu scratch, veureu...
doncs si sou profes i sou
persones que ens esteu escoltant i teniu interès
per aprendre scratch.
És una bona forma d'aprendre
aquesta nova manera
d'ensenyar que ara moltes escoles
ho porten. Francesc,
t'ho has trastejat amb el scratch?
Jo he trastejat amb scratch, he fet un joc d'un popet
que es mou per la pantalla.
Un popet, eh? Sí, sí.
Hi ha hagut un popet amb 8 potes o...?
No, no. N'ha programat una de pota.
No hi cabien tantes potes, era un dibuix molt raro.
És molt visual, el scratch.
Sí, sí, la veritat és que sí.
Jo tinc que començar,
ara que comença el setembre,
una de les coses que faré amb els nens a casa
és començar amb scratch.
Vam comprar un llibre de
com fer els teus primers jocs amb scratch,
que el vaig estar trastejant jo. Aquest estiu
amb els nens hem estat fent logo, perquè mira,
els molava això de fer dibuixets amb la tortuga.
Exacte, i han estat fent dibuixets i coses,
però han estat aprenent també coses sobre
bucles, sobre com s'estructuren les ordres.
Jo crec que tindran un pas molt
fàcil a l'scratch, que és molt senzill,
molt simpàtic. L'única cosa que sí que
et quedes una miqueta limitat quan vols
fer més coses és que el set d'instruccions
és totalment fixable. Ara,
si aneu a la pàgina d'scratch, la de
coses que es poden arribar a fer
hi ha jocs que són brutalíssims.
Fórmula 1 de Code Masters
és un dels jocs de conducció estrella
pels amants de la Fórmula 1, ja que
ha incorporat totes les llicències de les
escuderies i els pilots reals.
Podrem córrer amb rèpliques acurades
dels seus vehicles, dels circuits,
competir amb els pilots d'aquesta temporada
i podrem posar-nos també al volant
de classes com el Renault 16
de Fernando Alonso del 2008
o el Ferrari F2002
de Michael Schumacher.
I Eli, amb això de posar-se al volant,
jo crec que acabes de posar una miqueta
el dit a la llaga, perquè, a veure,
els jocs de conducció pels autèntics
fans del motor només hi ha una opció
possible, comandament en forma de
volant i per als. Això de
taclar, tirar, atolir, res, res, res.
El que passa és que a mesura que els
videojocs de conducció són una miqueta
més complexos, també ho és el seu comportament
a les nostres mans, i atenció perquè
no tots els volants serveixen per igual
ni poden gestionar totes les opcions,
que en són fort moltes, que ens ofereix
tot el joc. Això és important que
comentes. I tant, i la gent espera en
candeletes cada cop que apareix un nou
F1 la llista de volants compatibles
que llença Codemasters una
setmana o dues setmanes abans, perquè
sempre hi sol haver polèmica.
A l'edició d'enguany, per PC,
hi ha uns 50 entre volants,
comandaments i altres gadgets
que són compatibles per la
versió Xbox One, n'hi ha 18, i per
PlayStation 4 n'hi ha 21.
Les marques que predominen, sempre hi ha
un perifèric una mica estrany, però
les marques que solen ocupar tots els
compatibles són la de gana Thrustmaster,
la St.Peterna, Gasta Torreu,
Logitech, i també
un especialista en el món de la simulació, que és Fanatec.
I si tenim la mala sort que un model nostre
la llista, o fins i tot un de PlayStation 3
que vulguem utilitzar amb la PlayStation 4?
Doncs aquí ja la cosa es complica una mica.
Codemasters només garanteix el funcionament
amb la seva
llista compatible.
El que passa és que els que no hi són,
també diu que poden funcionar o no,
tot i que moltes vegades també redueix la
funcionalitat, perquè igual
volants d'altres edicions
poden conduir el vehicle,
però potser no poden accedir a totes les funcions.
En el cas de tenir un volant d'una
generació anterior, el més probable,
també és que no pugui funcionar, perquè
mira, els comandaments oficials de PlayStation
3, per exemple, els normals i els oficials,
ja no són compatibles amb la PlayStation 4.
Aquí ja hi tenim un petit problema.
I a més, per exemple, de l'últim
F1 per PlayStation 3,
a l'actual, la versió del 2015
a l'actual, per exemple, de tota la llista
de compatibles només hi ha un model que repeteix.
El Thrustmaster T500.
Per tant, si no tens un dels de la llista,
no hi ha realment garanties que funcionin.
Et caldrà provar.
I ara mateix com està el món
de les marques
dels volants?
Realment és un tema molt important
ara mateix. Doncs la veritat és que sí.
I per això que està en aquesta línia
que se'n va del joc i se'n va cap al món
de la simulació, i se'n va una mica
del videojoc, la veritat és que
tot va molt més enllà del que un usulari
normal necessita i realment està disposat
a gastar-se. Però si ets un amant de la simulació,
escolta, és un món de gadgets
sense fi. I aquí els diners
són el límit.
Mira, en els volants,
una de les coses que he trobat que m'ha cridat més
l'atenció és el Club Sport
Universal de Fanatec. És un cos
modulable. I atenció perquè dic cos
de volant. Tens
el sistema
de gir, tens les palanquetes,
tens indicadors lluminosos LED,
en numeració, tens botons,
però el que no tens és la roda. No hi ha roda, no hi ha
volant. La gràcia és que tot això
és reposicionable perquè
tu hi puguis afegir el volant que més
vulguis. Volant que pots comprar ells
i que s'ajusten al tipus d'esport de conducció
que a tu més t'agrada, si és Fórmula 1, si
és Rallys, si és un altre tipus de cotxes clàssics,
però està fet perquè puguis
acoplar-hi autèntics
volants de cotxe de veritat.
Pots agafar el teu Seat Panda
i col·locar-lo. Ja té les teves mans
fetes.
Amb aquella pell que es va caient a trossets.
Exactament, el feeling autèntic.
Una de les altres
últimes tendències o
últimes dels últims anys que a mi m'ha agradat molt
és el Body Shaking. És un sistema
de vibració que utilitza
altaveus reconvertits. Són altaveus reconvertits
que s'acoblen a diversos llocs de la cadira
on està sentat.
A veure, vibren gràcies a la pista d'àudio.
Hi ha un analitzador que, segons
el tipus de so que fa, simula el comportament
del cotxe en carretera i vibren
en els llocs correctes perquè tinguis
aquesta informació del terreny
a la cadira.
Alguns, inclús, més enllà de la pista
d'àudio, poden arribar a utilitzar les dades
de telematria que els simuladors més
professionals i més bons utilitzen.
Qui ha estat aquests dies
jugant, perquè és un fanàtic,
és l'Oriol Dalmau, que ha volgut enviar-nos
una nota de veu dient el que
li sembla al joc.
Però, ben bé, igual no estàs.
Perquè si saltes 10 selfies enrere,
dius, hòstia, estic empitjorant
a un ritme alarmant. Doncs els jocs
anuals, igual, però al revés, van millorant.
Però esclar, d'un any a l'altre,
es nota poc. Per tant,
F1 2017 és el millor joc
de la Fórmula 1 de la història? Sí.
És molt diferent de l'F1 2016?
No. Que no us enganyi.
Que si, ui, han millorat la
frenada, que si la pluja, que si
l'asfalt... Ei, que són
molt iguals. I ara bé, la cosa, val la pena
pagar 60 i pico euros per ell? Doncs
mira, depèn, perquè hi ha moltes situacions
possibles. Tens el 2016?
Doncs mira, no passa res si te'n saltes un.
No tens el 2016?
Compre-te'l. Tens el 2016 i ets un
megafan de la Fórmula 1?
Si te'l compraràs, digui jo el que et digui.
No t'agrada gaire la Fórmula 1? És igual,
ja fa rato que no m'estàs escoltant.
Anem al joc pur i dur. La paraula clau és
realisme. Per tant, cal comprar-te un volant
per jugar-lo? Home,
mira, pots jugar sense volants?
Sí, sí. I pots posar
la càmera exterior del cotxe,
com si fos el GTA, igual. I pots
posar la dificultat al mínim. I pots posar
totes les ajudes. I pots anar tota l'estona per
la gespa com les vaques, però per fer això
compro-te el Drive Club, pringat,
que està a 10 miserables euros i t'ho passaràs millor.
Realisme és la paraula,
és un simulador. Un realisme que de vegades
pot agoviar una mica, fins i tot, perquè et facis
una idea. Mentre es condueixes, has de
canviar de marge constantment, activar el DRS quan toca,
està pendent de la degradació de les pneumàtics, rebre i obeir
ordres de ràdio, atendre els canvis constants d'estratègia,
decidir si canviar pneumàtics, si posar un supertous,
els ultratous, els tos, els intermedius, els de la seva punyetera
mare, regular la mescla de combustible, ajustar la frenada
davantera, tenir el cotxe de seguretat...
I així, dues hores.
Ah, i com apretis la pausa
i te'n vagis al bany a pixar, al tornar,
et garantitzo que te la fots.
Jo he fet un parell de curses
i he acabat suat com si vingués
a pujar a la mola i més agoviat que Pau
Lluís, no em malinterpreteu.
Això és el millor que té el joc.
Perquè el realisme al final és el que busquem,
el que ens mola la Fórmula 1.
Ara, no és un joc per tothom.
El que sí que no m'ha agradat és que Codemasters,
molt agoviatza aquest any, no han estat.
Eh, Codemasters?
Perquè currar-vos de debò al Moda Carrera què?
Heu vist com són els Modes Carrera de l'NBA 2K?
Ah, allà molen una mica més.
I gràficament els cotxes, molt bé,
els circuits també.
Però les textures dels mecànics i dels pilots,
i les cares dels pilots dels pòdiums,
mare de Déu!
Però com ho heu programat, això?
Amb una Wii, què que són? Miis d'aquells?
Vaja, és un molt bon joc, eh,
però no és massa recomanable per principiants
i potser és massa continuista pels fans.
Codemasters, bé, però foteu-vos les piles, eh,
perquè passar d'estar dalt a estar baix
és molt, molt fàcil.
Bueno, que li diguin a Fernando Alonso.
Gràcies, Oriol, fantàstic.
És que no tenim paraules, hem rigut molt i...
Ets el millor. Sí, sí.
Sí, sí, molt bé. Per cert, una de les novetats
d'aquesta temporada del Generació Digital
és que recuperem, altre cop, el justicier.
Recordeu el justicier, no?, aquell personatge,
aquest toiant que ens ve al programa.
I què fa, exactament?
El justicier ho té molt fàcil,
simplement ve aquí al programa
i, per tant, és un personatge
que ens ve al programa.
I què fa, exactament?
El justicier ho té molt fàcil,
simplement ve aquí al programa
i està jugant amb nosaltres a un videojoc
i després ens diu que li ha semblat
un petit anàlisi en aquesta estoneta
que l'ha pogut provar i se l'emporta a casa.
És a dir, li regalem un videojoc
d'aquests espectaculars.
Doncs mira, per començar no serà,
i ens sap greu, eh, però tindreu més oportunitats.
No serà un dels nostres uients
que ens estigui escoltant, sinó que vindrà
un justicier VIP. Perdona, el justicier VIP
que vindrà el 6 de setembre
Ah, no ho sé, no ho sé, s'està escoltant, sí.
Ens està escoltant, ens està escoltant, sí, sí.
La setmana que ve ve, PazO64,
un youtuber que el coneixereu, també
Twitchero, que juga molt al
PlayerUnknown Battlegrounds, que juga...
Molt bé, molt bé, parlem d'aquest joc, doncs.
Molt bé, doncs ell jugarà
al Yakuza Kiwami,
que de fet és una...
un remake del primer Yakuza
de la Playstation 2, que
a l'Oriol està molt content de no jugar-lo,
perquè no està doblat, em sembla,
i és d'aquests una mica difícil.
Doncs s'ho passarà molt bé. Sí, jugarà una estona
durant el programa, a l'inici del programa, i després,
doncs la setmana vinent, podeu escoltar la conversa
que tindrem amb el PazO64.
A través de Telegram serà el lloc
on nosaltres
reclutarem. Sí, demanarem a la gent.
Jo crec que la paraula és reclutar.
Necessitarem reclutar justiciers.
Per tant, prepareu-vos pel dia 13
de setembre, que regalem l'Uncharted
El Legado Perdido, que és l'últim
Uncharted, aquest de Playstation,
que és un Indiana Jones espectacular,
unes gràfiques, una història, una aventura,
d'aquests que aquí, a l'estudi, podreu
fer un tastet i fer-nos el vostre anàlisi,
però després us el podreu emportar a casa, i això
serà la festa, padre! Sí, senyor.
Doncs al Telegram, si no hi sou,
aneu cap allà, perquè allà serà on reclutarem
tots aquests suïents. Recordeu,
telegram.me
barra generació digital.
Generació digital, no s'entén res,
però distreu. Per cert,
tenim aquí la Switch i tenim
el Joc del Sonic, que hem estat jugant una estoneta,
Eli, t'he vist molt bé
amb el Sonic. És que no puc començar a jugar
amb el Sonic jo, perquè no paro mai.
No tinc final, m'encanta. A mi ha estat
un joc que sempre m'ha semblat
que...
Abans ho comentava la Gina,
ara li agafo la paraula, que no domines,
sinó que ella et domina, i tens
tota la raó, perquè
la velocitat m'ha pogut sempre.
És com anar a passejar, pesar 30 quilos i anar
a passejar un Doug Argentino, que no saps qui
et passeja aquí, doncs una mica el Sonic
et passeja a tu perquè no saps cap on va i dius
calla, ara vols tirar cap avall, doncs que tiri cap avall.
Molt maco, molt maco les sensacions
totalment Mega Drive Nesques
que té, són brutals, que és una de les
coses que...
És el que més
notes, l'encens i és una
mena de Sonic 1
o Sonic 2, perquè tens el
tiles de darrere, i et recorda més el Sonic 2,
però super ultra vitaminat
i m'encanta. I a mi el que m'agrada
molt és quan hem agafat
aquests 50 anells i hem arribat al primer,
al final de la fase, que sobra la
fase extra, on havies d'aconseguir les
famoses gemes, que
a diferència de tots els altres, hi havia
una versió de les fases extras que tenia
el Sonic TV, que a mi m'encantava molt.
Aquests moments està sonant
aquí l'estudi, perquè el tenim posat...
S'ha parlat molt aquest estiu d'aquest joc,
suposo, pel fet que
ha arribat a una consola Nintendo un
dels personatges de Sega...
Els nens dels 90s estan estirant dels cabells,
perquè recordem que Sega i Nintendo eren
enemics als 90s, però
també jo suposo que és aquesta nota
de premsa recorrent que va aprofitant
Sega, que és
Sonic, vuelvi a los orígenes! Jo porto
a veure aquesta nota de premsa des de fa 3
edicions del Sonic.
Creieu que tornen los orígenes
en aquest joc?
Jo l'he trobat molt retro.
És el Sonic Sònic.
De fet, ara estem mirant
aquesta fantàstica demo.
No demo, sinó tràiler inicial.
Una introducció de dibuixos animats.
Que feien els Estats Units,
que feien les setmanes del matí.
És la mateixa estètica.
Per no comptar l'edició
limitada que va treure, que era una
Mega Drive amb un Sonic...
Anava a dir Tamei Natural, no sé quin Tamei,
però dos PAMs de Sonic, no ho heu vist,
que era molt interessant. Tot això
amb una jugada de màrqueting ben...
19 euros, 19 amb 90
o 20 euros.
Quan vols que valgui.
Teniu també jocs de Sega
que han sortit aquest estiu,
que com que no hi havia problemes no ho hem pogut conèventar,
per Android i per iOS.
Si busqueu Sega a la vostra botiga d'aplicacions
estic segura que trobareu el Crazy Taxi,
un munt de Sonics... Teniu feina.
Molt bé.
Atenció perquè el proper
Saló del Manga de Barcelona
es celebrarà els dies 1
del 1 al 5 de novembre
i ja tenim, ja tindrem
temps de parlar-ne en els propers programes,
però es podrà veure una gran exposició
que es dirà, a veure si
ho dic bé, Tamashi World Tour,
on s'exhibirà una selecció de les
millors estàtues i figures
de la Tamashi Nation Bandai.
Start, tu
ja estàs salivant de mala manera,
em penso, perquè...
I tant, mare de Déu Senyor, i tant.
I us ho explico per què, mireu,
les pel·lícules, ai que vell,
les figures i les estàtues
que es podrà veure aquesta exposició,
en la meva opinió, tenen 3 punts
que fan que Tamashi Bandai
sigui una cosa espectacular i imperdible.
Primer punt, estàtues, atenció,
a tamaig real de personatges
com ara Vegeta de Bola de Drac,
Caballers de Sant Shea, els Caballers del Sudíac
o Naruto. I dic estàtues
a tamaig real. No ni notes de Fira
ni falles ni coses d'aquestes.
Aquelles que pots fer la foto al costat i quedes...
Exacte, d'aquestes que dius mare de Déu Senyor.
Segon, els Sol of Chokokin.
Chokokin, es diuen, ara.
Són unes figures, no sé si sabeu lo que són,
entre 14 i 30 centímetres
de personatges, com aquests que deia,
Caballers del Sudíac, Naruto, Sailor Moon,
Gundam, Ram Master Fighter,
figures de Star Wars, a l'estil samurai,
aquestes sí que són, heu vist alguna foto,
perquè són molt curioses, i mare de Déu Senyor,
Mazinger Z. Jo és que tinc la dèria,
ho sento molt. Sobretot, aquest
els Sol of Chokokin,
la sèrie GX, que eren
de pur i pesat metall, eren increïbles.
I no només eren del
Mazinger que coneixeu, el Mazinger Clàssic,
també hi havia del Shin Mazinger, que és un Mazinger
nou, de la sèrie EX,
que era el Mazinger 1901,
que és el rotllo
Steampunk, i personatges de tota
la franquícia, diguéssim, com Afrodita,
Garada Cassette, el
Boss Roboto, el robot
del jefe, i altres coses com
Voltron, Gran Mazinger i demés.
I tercer punt, atenció, la majoria
d'aquestes figures, que es poden comprar
en exclusiva a l'estand de S.E.D Distribuciones,
atenció, un missatjat,
senyors de S.E.D Distribuciones,
us segueixo a Twitter, que si em voleu enviar
una figureta, doncs no us diré que no.
Molt bé, els enviarem aquest audio també.
Jo aprofito. Doncs aquestes figuretes
tenen una característica,
que els diuen a s'anglès, que són
tables. Què vol dir? Que
tenen diferents cares,
diferents caps, diferents manes, mans,
i llavors tu pots personalitzar-la.
Tu pots tindre un Bruce Lee,
encara feliç, encara emprenyat,
amb les mans obertes, amb les tancades,
i així fas els teus diorames,
les teves batalles, les teves cosetes,
així en rotllo fric i guai.
I més pot ser amb forces
diferències, perquè si tenen aquestes...
Perquè és allò que tu tens la figureta
damunt, abans la tenies davant del monitor,
o tenies damunt de la tele, o tenies el plastatge.
I bé, molt maco, però sempre el mateix.
Ara pots fer cada setmana, cada dos dies,
escolta, mira, tinc el vegeta, fotré amb la cara emprenyada.
I ara vull que estàs somrient, i ara
m'ho he clocat, i ara m'ho heu d'idegiar.
Atenció, perquè que la gent no es confongui,
no hi ha res més allunyat d'una
joguina que això. Són productes d'altíssima
qualitat i que no són figures
articulades. El que diu l'Star és totalment cert.
Són peces que les treus i les poses
per versions diferents, amb lo qual
la qualitat de la peça, aquella
pintura, que es veia a vegades
al cargol d'una figura articulada.
No.
Sobretot,
ja et deia, la versió, l'edició
GX, que és la que va inaugurar, eren de
Matai. Hi haurà, dius, una zona
de fotocall. Ja t'ho anava a dir.
Hi ha més coses. Aquí al Saló del Manga
hi ha una zona fotocall amb les estàtues.
Abans deia, has de fer-te un selfie. Ja pots
afaitar-te, ja pots pentinar-te, pots posar-te
la roba de domèncer, i amb el mòbil
ben carregat, amb la càmera de fotos,
amb la tarjeta ben lliure, i amb els pal
de selfies més llarg que tingueu i que trobar
al mercat. I si podeu anar acompanyats,
podem anar-hi tots, perquè allò de treure-vos una foto
selfie potser fa una miqueta de mal agafar
per treure's fotos amb aquestes meravelles.
Primera setmana de novembre, eh?
Apuntem-la a la gent.
En parlarem més segur.
I ara parlem d'assistents virtuals,
perquè aquesta setmana s'ha anunciat que l'assistent
d'Amazon, Alexa, i l'assistent
de Microsoft, Cortana,
laboraran entre elles per oferir millor servei
als seus usuaris. Això és l'equivalent
de dir que dues de les noies més
populars de l'institut han fet
l'espous i han ajuntat forces.
Més o menys. A veure,
com sabeu, nosaltres a Alexa
li podem dir allò de Alexa, compra
paper de vàter. I l'Alexa posarà la llista
d'Amazon al nostre paper de vàter,
i així ho podrem comprar.
I a Cortana li podem dir que s'apunti la propera
cita al dermatòleg al calendari de Windows
dient Cortana, dermatòleg,
doctor Moreira, dimarts que ve a les 6.
En cap cas,
voldrà dir que les coses d'una
les podrà fer l'altra, sinó que funcionarà com si
fossin aplicacions.
Una dins de l'altra. És a dir,
si estem en un Windows, li haurem de dir
a Cortana. Cortana, abre
Alexa. Sempre en aquest castellà,
perquè el català no l'entén, pobra,
no ha viatjat. Encara no. I si estem
a Amazon, a Echo, li diràs
Alexa,
abre Cortana, i obrirà
les aplicacions corresponents. I quan
i per quins dispositius serà disponible?
A finals d'aquest any, per PC
amb Windows 10, Amazon
Echo, Amazon Echo Dot,
i Echo Show. I més endavant
també per Android, i encara més
endavant per iOS. I ara
que penso, Siri, què? Ai, Siri,
tu has vist mai el pati de l'escola que
el fill del quarterback
vagi compartint l'entrepà de Patel a Piara
amb els seus companys? Jo tampoc.
Però suposo que arribarà un moment que algú
s'hi baixarà els fums.
Un dels beneficis de l'anomenada
Societat de la Informació és que
el coneixement mundial ha trobat un lloc a la xarxa
per arribar a totes les persones.
Les empreses poden tenir
a l'abast global les notícies
i arriben més fàcilment. I si és cert,
però que hi ha un altre tipus de
coneixement que també s'ha posat a disposició
de tots, el saber fer coses.
I coses simples.
No parlem de grans coses,
coses quotidianes moltes vegades, però
que, atenció, segur que en algun lloc del
planeta hi ha algú que la sap fer molt
més bé i de forma molt més lògica
i eficient que no pas tu. I gràcies
a això, tenim el fantàstic
món dels tutorials.
A veure, no hi ha res millor que apartar-se
un moment de les pantalles,
entrar al garatge, entrar al taller,
arremangar-se les mans i sortir al pati
i fer una mica de feina analògica.
Has posat la cançó d'Espinete
y Don Pimpón.
És curiosa.
Escolta, jo no crec que hi hagi millor
estampa per representar això,
que tota aquesta gent unida
sortint a fora pintant
la paret.
I és això, és una mica
separar-se, gràcies a la informació del
món digital, fer coses analògiques
i tan normals com potser pintar
una paret. Si no en tenim ni idea,
doncs algú sempre hi haurà que haurà posat un
tutorial com canviar el manguito de
lavadora, com
arreglar qualsevol
cosa. De tutorials
n'hi ha de molt interessants i de totes menes,
però m'ha semblat interessant repascar alguns
per comentar-los. Atenció que no
explicarem com s'ha de fer allò
que fa el tutorial, que per això ja està el tutorial
i si de cas ja el penjarem a xarxes.
Si no que els escollirem i els comandarem
per la seva temàtica, la seva curiositat
i la seva utilitat o inutilitat
pràctica.
I per quin comencem?
Mira, m'he trobat de coses molt rares, Albert.
He trobat el tutorial de com audicionar
per a un club de striptease.
No sé si és de l'interès dels nostres
uients o no.
Atenció, aquest sí que és molt interessant.
Com desenvolupar la mirada
malvada perfecte. No pot ser.
Brutal. I ara que
parlàvem del Saló del Manga,
tu també en podes ser, com un Naruto.
El necessito.
Però el d'avui és una miqueta més pràctic i a mi
m'ha semblat molt més entretingut. És com construir
un photomaton. Aquest tutorial,
que està en anglès, prové de la web
instructables.com, que us ho dic perquè fa anys
que la conec, és potser la millor web amb instruccions
per fer infinitat de coses.
Si teniu esperit creatiu, atenció, doneu-li
un cop d'ull perquè és brutal.
Una de les coses interessants del projecte de construir
aquest photomaton és que, a més, reprofita
un ordinador vell que podeu tenir per casa
quan us aneu a comprar un de nou perquè
no necessita massa potència per funcionar.
Amb un software gratuït, que ells et donen el link,
una impressora i una webcam,
ja tens tot el necessari.
Parlant de fotomatons, us puc comentar
que és bastant curiós que
les primeres cabines de fotografia automàtica
estan plantades al segle XIX.
I no funcionaven
amb pel·lícula fotogràfica.
Les primeres que van funcionar amb pel·lícula fotogràfica
està documentada que es va instal·lar a Broadway
l'any 1925.
Feia vuit fotografies per 25 centavos
i va ser un èxit absolut.
Déu-n'hi-do.
Jo sempre que veig un
fotomaton al costat hi ha la policia.
Us ho heu fixat, no?
Sempre em posen un perquè...
Però què fem
amb un fotomaton a casa?
Per fer les fotos del DNI?
No, perquè al costat de la comissaria ja n'hi ha un.
A veure, en aquest
tutorial, ells l'han construït
perquè et donen les mides per construir una caixa exacta
i han posat també un moneder
perquè funcioni monedes
perquè l'han posat en servei en un lloc públic
t'expliquen com fer-ho.
Ara, altres usos que jo penso que poden ser molt divertits
jo m'imagino
fer una versió una miqueta més reduïda d'això
i, per exemple, el dia que tingueu una festa a casa
fer amb un ordinador vell
i aquesta webcam, doncs es profiteu i feu un petit
fotomaton. I us en recordeu quan anàveu amb colla
i sortíeu a vegades? Sobretot quan feien
quatre fotos, perquè ara en fan una i és un collàs,
però que en traueu la colla, en traueu i sortíeu
i feu fotos conyones. Ho estic veient
als casaments. Sí, jo he anat a casaments
on hi havia fotomatons.
Exacte. Ah, sí?
Que sí, Albert, que hi ha empreses que es dediquen a portar-te
el seu fotomaton i aleshores tens una capsa
allà al mig del jardí o el que sigui
i tu pots fer fotografies i a vegades
en fan dues còpies, una se la queden als nubis
i l'altra te la quedes tu. I has de portar monedes.
No, no, no, és gràcia, fa amb un botonet.
Financies el regal
al viatge de noces, al fotomaton.
Doncs és una forma jo crec que interessant i divertida,
sobretot festes infantils o festes a casa teva,
per què no? I si a més al costat hi poses
una caixa amb restos de
disfresses de carnaval,
la gent va entrant i es va fent fotografies
amb complement i tal,
i després mira, o des envies per correu,
les penges a Instagram, pot ser una forma
curiosa i divertida de fer un projecte i a més, escolta,
ser el que fa les festes més originals de tots
els teus amics. No es parlarem d'aquestes iniciatives
i de llocs on ens expliquen com fer
coses. Generació digital.
Per cert, que sempre ens fa feliços parlar
de desenvolupaments de videojocs fets a casa
nostra, i si tenen un punt retro,
encara més, tot i que aquesta notícia no és
totalment retro, perquè, però sí que
alguna cosa en té, oi, Star?
Sí, Albert, just a la fusta. Es tracta d'un
remake que es pot trobar ara mateix a Google Play
des de fa uns pocs dies, des del dia 27
d'agost, per ser més exactes, i només
per 99 cèntims, no arriba a un euro.
Es tracta d'un remake d'un joc retro
que es va fer per MSX, que va sortir
el 2015, que es diu Life on Mars
Remake.
Aquest joc, creat per Kai Magazine,
nom genèric dels amics Javi Chorines
i Òscar Kened,
tot i que aquesta versió és per dispositius
Android 4.03
i superiors, sobre només
de l'Òscar, l'ha fet íntegrament ell, i és
des de Reus, perquè no es digui que tot el programari català
està centralitzat esclarament a
Barcelona, és una cosa universalment
catalana. Per cert, té alguna cosa a veure
amb la música de Bowie?
No, no, no, té la mateixa
nom, suposo que deu ser
una consciència buscada, però no, no. Aquí tenim
un joc on portem el paper,
hi interpretem el SAM, que
està d'emissió al planeta mar per esbrinar
què ha passat amb una colònia de científics
que fa set mesos que no dona senyals
de vida. Estaven investigant l'existència
de vida marxiana,
les aigües congelades del planeta
Roig, i que, com deia, fa set mesos que han deixat
de comunicar-se. I com funciona?
És Arcade, Danaus, investigació?
El joc plegat és de l'estil que en diuen ara
Metroidvania, no? És una mescla de Metroid
i Castlevania amb dos...
Què dius? Metroidvania?
Sí, sí, és això, és de Metroidvania.
Està molt bé. Ghost 2.0,
que és el joc aquest de fan discoteca i temenetes,
és un Metroidvania.
També ha sortit per MSX, aquí veiem el plaer
de produir-li jo.
Tot queda en família.
La indústria del videojoc
al nostre país és
reduïda i es pot...
És com una mena de Malcolm McLaren
retro, diguéssim, és una cosa així.
Però parlem ara d'aquest, de l'iPhone
Remake, que és el que dic, que tot i que és un remake
de la versió MSX, aquí trobarem un joc
d'estètica totalment actual.
Un fotiment de colors, enemics gegants,
trets d'os, efectes visuals...
Vull dir que no és un joc d'estètica retro
amb pixels com Sigrons.
Veure jocs d'aquests, no?
Com jocs que originalment s'han fet per sistemes
obsolets, com el Ghost 1.0
o aquest, l'iPhone Remake,
i que seguidament passen a plataformes
actuals, coi, a mi em sembla una cosa molt
espetarrant, eh? Recordem a la gent
que ens hagi escoltat i tingui ganes de provar-lo,
on i com es diu?
Si voleu provar només heu d'entrar a
play.google.com, a l'estore
de Google, i saltar-lo pel nom
Life on Mars Remake.
Tot, eh? Life on Mars Remake.
El trobareu ara mateix per oferta a 99 cèntims,
que aquí d'unes setmanetes
pujarà de preu avui un amb 79,
que tampoc és gaire, eh?
Ens estem acostant al final del programa.
Eli, a xarxes aquests dies
han passat moltes coses.
Doncs no han parat, hi ha hagut un estiu molt
mogut, com deien els senyors de Telegram.
El nostre Telegram no para.
S'ha parlat de sèries com Person of Interest,
de videojocs com Street Fighter 2,
del 3XL,
la d'impresores, del Google Cloud.
Aquests 189 usuaris no paren.
Igual a Twitter, i mira,
un missatge d'aquests últims dies
de Facebook ens l'enviava el Vincent Blon
de Tarragona, que és responsable
junt amb Alfonso García,
d'una empresa que es diu Geofilms and Entertainment.
I l'agost diu que van guanyar
el prestigiós festival Fantasia de Mont-real
amb un curt metratge rodat només
amb smartphone, i ens ha enviat el
tràiler, es diu I Medium,
i tela, la pinta que té,
la por que fa, i bueno,
jo recomano que el veieu i que us
enganxeu una mica en aquest curt.
Recordem que abans hem parlat
que a partir de aquesta temporada
tindrem el justicier.
Si voleu provar jocs en directe a l'estudi
mentre estem fent el programa,
i emportar-vos aquest joc,
evidentment l'haureu de comentar una miqueta,
doncs a través del nostre
Telegram anirem informant
de com anirem fent això.
Ja hi ha voluntaris, com sapiguem,
i sobretot en un charter tothom
vol provar aquest joc per PlayStation 4.
De tant en tant, també
demanarem que jugueu a jocs
dolents.
Jo crec que aquí s'ha de provar tot,
o com a mínim, nosaltres considerem que potser
no són tan bons, no en direm dolents,
però hi haurà algú que el considerarà bo.
O com a mínim, també anem a destrossar-ne algú.
Oriol Dalmau, ja tens feina,
has de buscar jocs molt dolents.
I de fet, et proposo una cosa des d'aquí,
que fem el justicier en viu a l'estudi
i de tant en tant fem un justicier online.
I juguem per Twitch, tots plegats,
i fem una comunitat de gent que juga.
Estic buscant un ordinador PC
de segona mà,
de segona mà o de primera mà.
Catalunya!
Després de 15 anys,
canvio de mà a PC per jugar al Twitch.
De segona mà?
Ja ho veurem, sí.
El trauré del fotomaton i ja passa bé.
Perfecte, perfecte, molt bé.
Doncs, Star, Francesc,
Eli i Gina, moltíssimes gràcies
per haver vingut en aquest primer programa
en directe a l'estudi 1
de Catalunya Ràdio.
Molt bé.
Nosaltres hi tornarem, per cert,
Martí Rigol, també moltíssimes gràcies
per posar-te el comandament d'aquest nou estudi.
No deu ser fàcil els primers dies
dominar tots aquests nous botons.
També us hem de comentar
que nosaltres tornarem
la setmana vinent a la mateixa hora
o, si voleu, el dimecres a les 6,
si ens voleu escoltar
en format de beta,
escoltar abans que s'emeti el programa.
Ja ens direu que us ha semblat aquest primer programa
de la temporada a través de les xarxes,
del Telegram o del nostre WhatsApp
al 638 68 70 30.
Adéu-siau!