Bona nit. Passant 6 minuts a l'1 de matinada i som una jantada de por.
I perquè, de veritat, estem en directe i perquè ho escolteu,
un aplaudiment, sisplau. Vinga.
Comencem el Generació Digital.
Generació Digital amb Albert Molillo.
638-68-7030.
Doncs sí, tenim un munt d'ullents, 24, si no m'equivoco,
que són aquí per escoltar, per veure el programa en directe,
i per optar a la Digipanera,
que crec que és el cinquè any consecutiu, o sisè, que el fem.
És tard, molt bona matinada.
Molt bona matinada, Albert Molillo.
Aquesta és la primera Digipanera, que vam fer uns números fantàstics.
I tant, preciosos, molt macos. Era immensa, eh?
Sí que era. La crisi, els fem grans, també.
No, però bé, aquí hi ha menys...
Ara, menys quantitat, però més qualitat.
Correcte, eh? A veure, perquè la gent es faci una idea.
Tenim la Wii U, de fet és el Pac Mario Maker,
que ve amb un minutet del Super Mario.
Edició limitada, eh? Sí, pixelat.
I ve el joc del Mario Maker, del Super Mario Maker.
Segon premi, la segona persona...
La segona persona s'emportarà una tauleta Fire d'Amazon.
És aquesta tauleta que és, diguéssim, la més baixa de gama,
però que la veritat és que és espectacular.
Qualitat de la bona. Exacte.
I després tenim un lot que inclou el llibre del Toni de la Torre,
JJ Abrams, la teoria de la caja.
Després parlarem en directe amb el Toni de la Torre.
Doncs tenim també aquest llibre.
En el lot també hi ha el disc de la Marató,
i també s'emportaran el disc Trau,
que va ser el guanyador del Sona Nou d'aquesta edició.
A més, també el llibre de la Marató.
És un Pac que és el tercer, però que val molt la pena.
Per cert, parlant de la Marató,
etiqueta, a partir de demà, a partir d'aquí unes hores,
que és la Marató TV3,
que serà l'etiqueta que a Facebook i a Twitter
funcionarà durant tot el dia.
Penseu que la Marató de TV3 començarà a Catalunya Ràdio,
com ho va fer ja l'any passat, amb el programa del suplement.
Idre, d'aquí 7 hores ja començarem amb la Marató de TV3.
Per cert, una salutació a l'Elisabet Sànchez,
que la seva cama enguixada
l'ha privat d'acompanyar-nos avui en directe,
però ha treballat molt des de casa,
i fins i tot ens ha deixat un missatge.
Bona nit, aquí, com esteu?
És una llàstima no haver pogut venir avui,
perquè, precisament, per tenir la cama enguixada,
he tingut molt de temps per tornar a veure
tota la saga de Star Wars, des de la primera fins a l'última pel·li,
i ja les havia vist, m'agrada molt,
però potser aquesta vegada m'he fixat més,
i de les tres primeres, de les rodades primeres,
m'han sorprès molts moments d'efectes especials,
que tenint en compte que són antigues dels anys 80,
i sobretot la primera, amb tan poquet pressupost,
doncs trobo que són moments molt ben aconseguits.
Les noves també són fantàstiques
i tinc moltíssimes ganes de veure aquesta setena.
Doncs res, em quedo aquí escoltant el programa,
us envio una abraçada molt forta
i donar molta sort a aquest públic meravellós que teniu avui,
que ja tinc moltíssimes ganes de saber qui s'emporta els premis.
Patons!
Doncs un aplaudiment!
Eli, aquest missatge les han registrat fa una estona.
Per provar que realment es està escoltant,
has d'enviar un missatge al gen digital.
Sí, sí, estic escoltant.
T'imagines molt bona nit que no estigui escoltant,
que estigui dormint ara?
Seria molt trist, no?
Ho provarem fent retweet,
és a dir, la gent podrà saber si realment l'Eli s'ha despertat o no.
Si té el telèfon molt lluny, si va amb la cama encaixada potser no.
Ah, no, ara són mòbils.
Per cert, estava parlant d'Estar Wars,
perquè avui parlarem moltíssim d'Estar Wars,
i totes les preguntes vindran relacionades amb aquesta missatge,
que precisament d'aquí uns quants dies
es torna a posar de moda,
perquè tenim una nova pel·li.
Comencem, doncs, amb el programa dedicat a Star Wars,
amb el programa dedicat a la Digipanera.
Comencem el programa amb la primera pregunta.
Per cert, aquesta vegada, locutada per en Xavier Serrano,
que li vam dir,
directament, com que les preguntes avui, les fem nosaltres,
les locutes, i les ha fet des de casa, ens l'ha enviat,
i sonen d'aquesta manera.
Francesc, molt bona matinada.Bona matinada.
Quin número posaries tu?
Home, jo, hòstia, de cara nova, 10, eh?
A veure, una mica, sí, sí,
perquè hem de reconèixer que la primera trilogia
va ser per molts una decepció bastant gran.
La pel·lícula número 3 encara no l'he vista.
La primera trilogia, et refereixes a aquesta segona tongada, eh?
Perquè ens entenem, avui...Ginampolic!
Hi ha gent que considera la primera la primera,
hi ha gent que considera la primera la 1, 2, 3...
Llavors, aquesta primera, que en teoria cronològicament tocaria,
la 1, 2, 3, doncs això, la tercera ni l'he vista, eh?
Però aquesta, sobretot després d'haver-me'l veure,
el que JJB ens ha fet amb una altra gran saga,
jo tinc molta emoció, moltes ganes de veure algo
que em deixi satisfet com a fan.
Star, algun número així? 1.000, 1.000.000, infinit.
O sigui, a partir que vaig començar a veure els tràilers,
cada cop més.
Aquesta setmana he vist-la al darrer i dic...
Jo no aguanto que sigui d'avui.
Jo vull un De Lórien per viatjar al futur i veure-la ja.
Per cert, s'ha vist la pel·li, ja l'ha comentat algú, s'ha filtrat?
Sí que la va veure un pobre home que el pobre es va morir,
i el seu darrer desig va ser veure-la,
el teu... el tinc a la seva glòria,
i es va morir rient, digués-m'ho, i va posar bona cara.
Sí? D'acord. No faràs coses, aquí.
Jo, tinguent en compte que fa dos mesos que tinc les entrades,
just el dia que es van posar a la venda, sí, tinc ganes.
Tens ganes? I podríem dir un 10 o...?
Podríem dir un 10, sí, sí, tenim un 10.
Molt bé. Alguna gent que avui ens acompanya,
vinga, un comentari,
si teniu ganes o no teniu ganes d'aquesta pel·li,
vinga, com et dius? Albert Vidal.
Albert.
Jo, un 10, també, com a cine, fa mesos que tinc les entrades,
i estic esperant-les,
i els companys de feina ja no em suporten.
Molt bé.
Les entrades són, per la pel·li, en 3D, versió original, normal,
IMAX, com estem parlant.
Normal, el que seria la nit del dijous o el divendres,
els cines del meu poble, però és allò d'aquí.
Dormiré poques hores per anar a treballar.
Sóc l'únic que té ganes d'un milió.
No em fareu quedar malament. No, segur, hi ha algú.
Ganes d'un milió, per aquí? No? Sí? Ah, sí, mira, ja, ja.
Volem parlar amb ell, volem parlar amb ell.
Un dels nois més joves que hi ha... Com et dius?
Em dic Pol.
Pol, tu tens un milió o superes a l'Stars, sí?
Tens moltes ganes? Sí.
Veus, veus, esclar.
Les anteriors com les has vistes? Tu, ara, en DVDs, les has recuperat...
Blu-ray, no? Ja és edat de Blu-ray.
Sí.
Fa poc que les has vistes o no, per posar-te al dia?
Bueno, no, aquest estiu.
Aquest estiu.
No sé si és suficient, eh?
Jo em posaria una mica al dia, perquè aquest univers...
Són moltes pel·lícules. Ui, sí.
I llargues, duren molt. Sí, duren molt.
Molt bé, anem a una altra pregunta,
que ens hagi deixat el Serrano, va.
Francesc, hi ha personatges o actors
que han aparegut a totes les pel·lis, comptant aquesta?
Doncs sí, sí, i l'única constant en aquest univers de Star Wars
són el C3PO i l'R2-D2,
que han estat sempre, sempre, sempre encarnats pels mateixos actors.
L'Anthony Daniels, en el paper de C3PO,
i el Kenny Baker, en el paper de R2-D2.
Sí, els personatges es posen dins de...
Sí, sí, sí, inclús dins l'R2, encara que no s'ho cregui.
Tu vas a dir, un senyor, que aquí el Francesc té una foto...
autografiada i dedicada. Què dius?
Sí, el teniu, sí, el teniu. S'ha de veure.
Ara farem una fotografia i ho penjarem a Facebook.
El vaig arribar a conèixer quan estaven de promoció
de la reedició al cinema, i va venir aquí de promoció,
va passar per norma a còmics del Passeig de Sant Joan,
cosa curiosa, i vaig tenir l'ocasió d'estar amb ell,
saludar-lo i que em signés una fotografia dedicada.
Com s'ho ha fet per aparèixer a totes les pel·lícules?
En un contacte d'aquests apareixeré jo sempre quan...
Estava amagat dins el robot i ningú el veia.
Jo crec que no l'han tret, i allà s'ha quedat, el pobre home.
És una cosa que és molt curiosa,
perquè mentre que el C3PO té certa capacitat d'acting,
que diríem, el home es mou, gesticula,
inclús la seva veu és la mateixa,
una cosa comentàvem abans fora de micro,
l'R2D2, en Josh Lucas, sempre ha comentat que,
en moltes escenes, és un robot que es mou, que es mou ell sol,
però, en altres vegades, en Kenny Baker està a dintre,
no és un robot per controlar el remot.
Com que la personalitat que li dona a ell està a dintre,
doncs al senyor Lucas li encantava.
I això ha fet que hagi sigut l'R2 insubstituïble.
Pip-pip-pip...
L'elisonget acaba de posar un tuit.
Molt bé! Com... Com...?
Un aplaudiment, sisplau.
Segur que... Jo he pensat...
Clar que estic escoltant. A més, tenia moltes ganes, ens ho havia dit.
Per cert, amb el tema del personatge que està dins l'R2D2,
L'altre dia, en una plataforma molt important que han creat un canal només per a Star Wars aquests dies,
doncs van fer un documental molt interessant de les penúries que va passar sobretot en George Lucas a la primera pel·lícula.
És a dir, com va patir per fer la primera pel·li.
I sortia aquest actor, el que hi ha dins de l'ER2D2, i explicava,
però explicava una mica trist, dient que moltes vegades quan ells escoltava el corten, allò que se'l deixaven dins.
És a dir, perquè ell no podia obrir.
Perquè veia la personalitat que li donaven al robot.
Per això et deia que surt a totes, que ho van deixar allà per una botella d'aigua.
Però de veritat, llavors al final deia que ens va passar més d'una vegada, seriós allà, com dient... Déu-n'hi-do, eh?
I per cert, em vaig quedar molt parat amb aquest documental, com va patir el George Lucas en aquesta pel·li.
Sí, sí, un atac d'acord també.
Sí? Va estar a punt?
Sí, sí, sí.
Perquè veia que la pel·lícula...
Un atac d'acord, divorcis...
Ah, sí? També?
Sí, sí, sí.
Vull dir que Déu-n'hi-do tot això.
Doncs ja està bé que s'hi aparti una mica, no?, i que deixi que...
Sí home, ara ja m'ho explicaràs, amb tot fet, no? Ara deu ser...
Clar, ara. Fa anys que hi és, o sigui que ja...
Sí.
Me càrxon d'ena. Deixa-la anar.
Molt bé. Anem-hi.
¿Quin és per vosaltres el personatge més odiat i més estimat de la saga?
Oh, jo ho tinc molt fàcil. Escolteu.
D'acord.
No hi ha res a dir, no?
No hi ha res a dir.
No, no, no, fora, fora. És dels pitjors.
Dels pitjors, hi ha algú altre que em considereu...
Bueno, és gairebé un ànime, no?
Sí, els JarJars.
JarJars dins, fora.
Fora.
Ewoks.
No!
A tu no t'agraden?
Ewoks, ewoks.
No, som els ewoks.
T'obligaré a veure les dues pel·lícules i dirà...
Que no!
Que les ha vistes, no?
No les he vist.
Ah!
Per això, per això, per això...
Ah, d'acord.
Quan els veus...
Jo crec que, per exemple, està infravalorat el Darth Maul.
Un personatge que havia, jo crec, eh?,
de competir amb Darth Vader per ser com el dolent.
També fa molta ràbia l'Anna Quinn, eh?
També ja reconeix que l'Anna Quinn, fins que fos el casc...
Perquè no és de química, aquest nen.
Però ni de nen, ni de jovenet, ni de res.
Ja no és nen, eh?, és veritat.
No, ara no, ara...
És veritat, és veritat.
Té mala pata, eh?
Sí.
Té mala pata.
Molt bé.
És una batida més forta, però hi ha menors al de pública.
Ja m'ho callo.
Molt bé.
No sé, algú que estimeu, també, un personatge que, digueu...
Quan és Darth Vader, sobretot quan parla,
les frases que diu, que són de Shakespeare Purr,
aquest senyor va tindre un professor de llengua molt cruel, eh?, perquè...
Després en parlarem, no?, de tot això?
Sí, però jo ho adelanto una miqueta.
A mi el que m'agrada de la saga d'Star Wars
és que les dones són fortes.
I crec que aquesta pel·lícula, amb Rey,
amb la protagonista que, en principi, és aquesta nova que s'estrena,
també és una dona forta, cosa que ja m'agrada.
Molt bé.
A mi això, doncs, ostres, que no siguin dones florero...
No, sobretot.
Està bé.
No sé, bikini de...
Era als anys 70.
Visc als anys 70.
Però està precisament això, està de presonero,
una mica d'esclava sexual, una mica...
I dura, era una dona forta.
Però ella, la Leia, ves, té una mala hòstia que...
No, no, sí, per això...
Si fot una canya a tot...
Si tot es fa al cinegi...
I tant.
Ho veus al començament de la primera pel·lícula,
quan la rescaten de les cel·les de presó,
que al final diu, bueno, però quina merda de pla és aquest,
que teniu un pla per entrar però teniu un pla per sortir.
És que hauré de prendre jo totes les decisions...
No, és una mica baixet, per ser un soldat imperial, li dius.
Això sí, la primera frase, no?
Però ella pren el comandament des del primer moment.
Està molt bé.
Doncs explicàvem que el primer premi de la nostra Digipanera
és una consola Wii U de Nintendo.
De fet, és el Pac Super Mario Maker
amb un Amiibo, el joc i la consola.
Com sempre, hem d'agrair a la gent de Nintendo Espanya
la seva col·laboració un any més.
La veritat és que porta molts anys ajudant-nos
a que això sigui possible.
Hem parlat amb un dels responsables de la marca
per saber si els sorprèn, per exemple,
la quantitat de nivells que apareixen diàriament d'aquest joc
i que, precisament, per exemple, pel Generació Digital,
un dels nostres uients, el Pedro, ens va fer un nivell
que es deia Generació Digital.
Nosotros tenemos grandes clarives en la casa,
pero siempre es verdad que los fans exceden cualquier cel
o cualquier espectativa que nosotros tengamos
sobre lo que se puede hacer con un producto.
Super Mario Maker lleva casi 3.000 millones de niveles creados
y dentro de los niveles hay algunos particularmente espectaculares.
Es verdad que el producto está muy pensado
para que muy fácilmente puedas aplicar creatividad
y hacer niveles que funcionen a parte de ser divertidos.
També és un Nadal amb moltíssimes novetats,
com la sortida la setmana vinent del Minecraft
o Tots els Amibos, que de moment en són uns 80 de diferents.
Manuel Curri, per cert, ens parla del 2016 de Nintendo,
que hi ha algun anul·lit ser relacionada amb una consola nova.
En 2016, por el lado de consolas domésticas,
tenemos un poco la incógnita de NX, que no sabemos muy bien todavía.
Y te lo digo, honestamente no sabemos muy bien todavía
qué es lo que va a ser.
Hemos oído muchos rumores,
rumores que no sabemos exactamente ni cuándo ni cómo va a ser.
Desde el lado de portátiles,
lo que está claro es que el 2016 viene mucho más fuerte
incluso de lo que ha sido el 2015.
O sea, hay ya juegos anunciados para el 2016.
YoKai Watch, títulos como Fire Emblem,
tenemos Umbrely Seconds, tenemos Pokémon Mystery Engine,
o sea, tenemos muchísimos lanzamientos en 2016
y parece que va a haber muchos más.
El segon premi de la nostra digipanera és una tauleta d'Amazon
i tothom coneix que aquesta botiga, que és Amazon,
que tothom la fa servir.
Jo no sé si hi ha algú del públic que no faci servir Amazon per comprar.
Hi ha algú?
Sí? Per favor.
Sí, sí, no, no, vull parlar amb tu.
És ell, és ell. Com et dius?
Àlex.
Àlex, compres botigues físiques, tu?
Clar, jo a físiques o bueno, compro figures d'animes,
no sé, de One Piece, per exemple,
i els compro ja al Japó o aquí a la Norma o...
Molt bé, però Amazon no vols.
Amazon, en veritat, encara mai.
Encara mai. Molt bé. No, no?
Escolta'm, sabia que hi hauria algú que potser aixecaria la mà,
però mira, has estat tu.
Mira, hem parlat doncs amb l'Adam Sedó,
que és director de comunicació d'Amazon,
que ens parla d'aquesta tauleta que regalarem,
que s'emportarà doncs un dels nostres uients.
I oferir molt bona qualitat a un preu molt assequible.
De fet, és la tauleta del mercat que té la millor pantalla
en un dispositiu de menys de 60 euros,
i això és molt important, també és molt més resistent,
perquè està pensada per portar tot arreu,
sobretot perquè la canalla hi pugui jugar,
que estem veient que són uns grans consumidors,
no només de contingut digital,
sinó també que els agrada molt començar a jugar amb la tecnologia.
I, per exemple, és dues vegades més resistent
que la darrera generació de l'iPad Air.
Per tant, és un producte molt interessant per al mercat,
perquè té un preu molt assequible i una qualitat
que en cap cas queda compromesa precisament pel preu.
Per cert, que l'altre dia es va presentar Amazon Underground,
que es pot gaudir amb aquesta tauleta
i que la Dan també ens explicava en què consisteix.
Bàsicament, el que significa és una aplicació per a telèfons Android,
qualsevol persona se la pot baixar de forma totalment gratuïta,
i és una aplicació que permet accedir a l'univers d'Amazon,
és a dir, a 90 milions de productes
i poder-los comprar en un sol clic.
Per tant, màxima comoditat a la compra.
Però, a part d'això, també et dona accés
a més de 1.500 aplicacions que normalment són de pagament
de forma totalment gratuïta,
des del joc de Angry Birds
fins al joc que ha creat el Gerard Piqué de futbol,
que es diu Final Kick, totalment gratuït.
Això resolt la barrera d'entrada per part del consumidor,
per part dels clients que volen simplement jugar
i passar una bona estona amb les apps,
i a la vegada resolt un problema per part del desenvolupador,
perquè el desenvolupador es pot dedicar només des del moment zero
a pensar en un bon joc,
a pensar en una bona creativitat i en un bon contingut,
perquè nosaltres des d'Amazon li pagarem
pel temps que la persona estigui jugant
o fent servir la seva aplicació.
Explicava això l'Adam d'Amazon.
Vaig anar a la presentació d'Underground
on hi havia el Gerard Piqué.
Llavors, hi havia quatre periodistes tecnològics,
jo i tres persones més,
i 80 esportius.
Llavors, ell va parlar, com que ha fet aquest joc fantàstic,
que apareix per Facebook, també per iOS i per Android,
i hi va haver una persona que va dir
bé, s'ha acabat el tema tecnològic,
ja podeu començar amb les preguntes esportives,
i van estar molta estona i vaig dir, jo me'n vaig.
Perdó, quina mandra.
Sí, sí, em va fer com mandra.
Vaig estar a primera fila, vaig sentir com un periodista esportiu,
amb tot el respecte, però escoltant aquestes preguntes,
aquestes preguntes que em semblen molt curioses.
El Piqué aquest és promedor de Nintendo?
D'una empresa?
No, no, de Nintendo no.
Sí, de Keira Games, una empresa,
i que té gairebé 40 treballadors, si no m'equivoco.
Ah, que parleu del Piqué,
que és un senyor que va en calça curta.
Sí, sí, sí.
Llavors, aquest era un senyor que feia videojocs.
I no ho està fent malament, i crec que s'hi dedicarà quan acabi.
Bueno, quan acabi o abans.
De fet, ja s'hi està dedicant.
Us veu? Sí, sí.
Sintonia de l'ost, tots les recordeu.
L'altre dia veia episodis de la darrera temporada.
Saps allò que vas canviant d'episodi?
Era vuitena temporada, si no m'equivoco,
que és la darrera, si no m'equivoco.
Setena, sisena.
Toni, Toni, gràcies, ara et presentaré.
I no recordava haver vist allò.
Però absolutament.
Potser és que no va passar.
No, sí que va passar.
Aquesta sèrie, com que era endavant i endarrere,
potser no va passar.
Era fora de la illa.
I era la vuitena, segur.
Sí, imagina't.
No ho sé, va ser...
Quina illa?
T'ho juro que la vaig veure.
Què fem aquí?
Sí, sí.
Mira, al darrere d'aquesta sèrie
i de la nova pel·li de Star Wars,
hi és el JJ Abrams,
i estem molt contents de tenir avui a l'estudi
el Toni de la Torreca.
Demano un aplaudiment, sisplau, per ell.
Ell, de fet, és l'única persona que ha vingut
que no té possibilitat de guanyar el premi.
Vull dir que té mèrit.
Té més mèrit.
Té més mèrit.
Molt bona matinada.
Quan vulguis, sempre que tinguis dubtes
de quina temporada estava aquella pel·li,
que vas veure que no existia, jo seré aquí.
T'ho juro que recordo que posava vuitena.
Potser per això no vam entendre el final de l'ostres,
és que era el final.
Faltaven dues temporades on ho explicàvem.
Més material que no...
Que l'estona va tenent per mi només, no?
Perquè ho digués aquí, en aquell moment,
era el que hi havia a la capsa.
Ara parlem de tot això.
Toni de Torre és crític de sèries de televisió
des de fa més de deu anys
i és professor de guió de sèries a la Universitat de Barcelona.
Correcte?
Correcte.
I avui parlem del teu llibre
que va aparèixer fa menys d'un mes.
Correcte?
Sí, sí, no té res.
Acaba de sortir com qui diu.
Exacte.
A punt per a Star Wars.
Mira quines realitats.
Sí, sí.
Molt ben calculat, eh?
Per cert, és un llibre físic.
El tenim en versió digital?
No, és només físic, perquè si t'hi fixes,
és que és un llibre molt maco.
Molt.
És un llibre objecte molt maco.
De fet, era una de les coses que jo volia fer amb el llibre
era que els lectors que només l'agafessin
com que els fessin a veure fotos
i tinguessin com un torrent de records,
perquè al final les sèries i les pel·lícules, com Star Wars,
són records que es queden.
De fet, una de les primeres fotos que hi ha
és la primera foto que vaig veure
quan vam començar a parlar de la nova pel·li de Star Wars,
on és...
La reunió.
La reunió.
La reunió.
Que sembla una fotografia feta allò ràpidament,
però no sé si està molt preparada.
No, està molt calculada.
Sí, oi?
D'acord.
Jo soc així de...
De naïf, no?
Vam fer una fotografia així com amb la Guinner,
com estem aquí parlant i no passa res.
Però si t'hi fixes, l'R2D2 està col·locat al darrere.
Ho veig.
És molt escandalós.
Ara és un punt que interactua en posició interessant.
L'únic que no acaba, el Marc Hamil crec que està una mica despistat.
S'està triant com una mulleta del melic.
Sí, però bé, com que tampoc sabem si finalment sortirà...
Vaig a posar la foto real.
...sortirà Star Wars.
Potser és que no anava amb ell, la cosa, no?
Saps si a dins de l'R2 hi ha el senyor aquest, encara?
Segur.
Segur.
Segur és que està en una caixa.
Segur que hi és.
L'han enviat des de cada setmana fins a l'estudi amb la caixa.
Segur que està sonrient.
El llibre comences parlant d'aquell darrer episodi
que vam viure molts de nosaltres despertant-nos altres hores de la matinada.
I, sobretot, jo recordo, no tant a l'aixecar-me d'hora,
de viure a les xarxes el que comentava la gent,
i sobretot jo buscant a veure què ha volgut dir tot plegat,
què és el que opina la gent del final.
Va ser força especial, únic, no, aquell moment?
Clar, de grans finals, de finals molt comentats,
i ja n'hi havia hagut abans.
Tu, in pics, d'acord?
Sí.
Ja n'hi havia hagut abans.
Però una de les característiques curioses que té l'OS,
per situació, diguéssim, històrica,
és que comença a emetre's quan és possible
parlar sobre les sèries a través de fòrums,
i acaba emetres quan ja hi ha xarxes socials.
Al final, jo de vegades em pregunto
què hauria passat si la primera temporada
s'hagués demès avui amb Twitter.
Jo crec que les crítiques i els ganivets
haurien volat molt més ràpid del que van volar a l'emissió original.
Però és curiós perquè la seva història està
enmarcada en aquest context en el qual
aquesta conversa social sobre les sèries de televisió
estava desenvolupant-se.
De fet, al llibre no ho hem dit,
JJ Abrams, la teoria de la caixa.
Fem algun spoiler del llibre.
Ah, sí, home.
Parlem d'aquesta capsa, una capsa real.
Sí, és real.
És una capsa real i una capsa metafòrica,
però el seu origen és real.
L'origen de la caixa és l'afició de JJ Abrams per la màgia.
Ell, quan era un nen,
m'imaginava unes miniatures, jo deia,
Vull dir, era igual, però més petit, tot més petit.
No feia Star Wars, però al·lucinava més Star Wars.
Sí, perquè li va agradar molt quan va anar i recorda quan va anar a l'estrena.
És un dels seus grans records cinematogràfics,
se'ns passa molts, però en fi, un nen nascut als 70, doncs...
No era especialment àbil amb el tema dels esports
i li agradava molt la màgia.
I el seu àbil duia de tant en tant
a comprar alguna cosa de màgia.
Tot el que va anar a una botiga de Nova York
on hi havia tot d'artilogis màgics,
existeix un cau, digue-l'hi, botiga, digue-l'hi, forat,
amb un senyor, un taulell i moltes coses màgiques.
I ell es va fixar en una caixa que hi havia allà,
una caixa de Gartró, no té gaire història.
Una caixa de Gartró amb un senyal d'interrogant,
un signet d'interrogant al lateral.
I a la caixa aquella deia,
a la caixa hi havia una inscripció que deia que el contingut de la caixa
era molt més valuós, el contingut de màgia de la caixa
és molt més valuós que el seu preu.
I el nen Abrams va decidir que allò era molt inquietant
i que ho volia que dins de la caixa
i segur que hi havia una cosa que era la bomba i mitja.
Però el que li va passar és que va arribar a casa
i després d'especular durant el camí que hi hauria allà dins,
es va adonar que en el moment que ho cobrís la caixa,
doncs les possibilitats infinites que jo suposava desapareixeria.
Rodinger, no, un amic?
Sí, una mica el cap de Rodinger, exacte.
Jo diria més Nintendo, eh?
És un cup de Nintendo, el tinc allà al davant.
És una capsa amb un interrogant.
Ah, veus? Doncs exacte, també, sí.
El cas és que la capsa en qüestió encara la té avui,
encara la té al seu despatx,
ara ha canviat, ja no és tan petit, és més gran, fa pel·lícules,
però la té al seu despatx sense obrir,
perquè per a ell és aquest recordatori
que una de les coses que més li agraden de les narracions
que ell construeix és que les possibilitats són infinites.
A partir d'aquesta metàfora, en el llibre explico
com són aquestes narracions i quin és el dispositiu narratiu
que fa servir perquè les seves ficcions
siguin una caixa opaca per a l'espectador.
I això inclou Star Wars.
I totes les obres que ha fet?
Totes, absolutament, totes les obres que ha fet
tenen com a motor narratiu aquest misteri.
Per exemple, el cas d'Star Wars, d'acord?
Avui hem vingut a parlar d'Star Wars.
Sí, sí, sí.
En el moment, no ha començat la pel·lícula encara,
però en el moment que es llença el pòster
i no hi ha lo que és que vol que era el pòster,
t'està fent una caixa opaca.
No, i la gent va dient...
Clar, t'està posant la incògnita.
Però el tràiler surt.
La mà robòtica que veus a saber si és...
És el Dorem!
Fem apostes, fem apostes.
Clar, què ha passat? Internet és ple de...
És Kylo Ren.
És el dissenyador del pòster.
És Jar Jar Binks.
Serà el senyor de dintre de l'R2-R2 que ha aconseguit escapar-se.
Tota aquesta generació de teories i de...
Clar, és Lost, és Alias, és Fringe...
Però no ho tenen una mica totes, les pel·lícules?
És a dir, no?
Quan hi ha molta expectativa per alguna cosa,
ja apareixen totes aquestes teories...
Sempre per obre'ns ho exagerem molt.
Va molt amb això, que es noti que hi ha una cosa que no vol que vegi.
Sí, sí, però mira, posaré un cas específic, que és el de Star Trek.
Evidentment, quan surt la nova pel·lícula de Star Trek,
dirigeixi qui la dirigeixi, hi ha l'espectativa de...
Ostres, la nova Star Trek, anem tots al cine en massa.
D'acord?
Però una cosa és l'espectativa de la nova pel·lícula i l'altra és
que realment no saps què t'hi trobaràs allà.
Si ara us pregunto què sabeu de la nova Star Wars...
Res.
Descobriu que no sabeu absolutament res.
Però res. Hi ha personatges que no sabem qui són,
hi ha relacions que no sabem d'on venen...
Ens han ensenyat tràilers.
Sembla que portem, si els ajuntem tots, potser fem la pel·lícula.
Però no sabem res.
Estem en una època actual en què, afortunadament,
el tràiler no ens ha explicat mitja pel·lícula.
Això és una gran cosa.
Abrams no explica mai res.
Una de les claus de la caixa opaca és aquesta dosificació de la informació,
entre altres qüestions.
Però la dosificació de la informació, mantenir el misteri, saber-lo mantenir.
És a dir, no n'hi ha prou amb crear la incògnita,
sinó que el públic no es frustri i no se'n vagi.
Que a l'ost, diguem, al tram final hi va haver uns quants desertors.
Però té molt de mèrit arribar fins a la quarta temporada
d'haver presentat a la gent un hòst polar, un ordinador,
i poses números i un fum negre i que continuïn endavant.
Que no passa res.
És una de les característiques i un dels acells d'ell com a autor.
En el llibre JJ Abrams, la teoria de la caixa,
poses cites de tant en tant d'ell.
Hi ha una que em fa molta gràcia perquè diu
Me gusta combinar personajes cercanos y situaciones increíbles.
Para mí lo más interesante es cruzar ese puente
entre algo que sabemos real y algo que es extraordinario.
I mira, he recordat en un dels tràilers
el moment on un soldat imperial es treu la màscara,
que tu sempre intuïes que allà hi ha una persona,
però que mai ho havies vist, i surt una persona de color negra,
dius, no sé si serà molt més orgànic aquest Star Wars.
Home, comparant, si parlem orgànic,
comparant amb la trilogia plena de CGI,
diguéssim, la més moderna, com a adjectiu, segur.
Perquè, justament, el que s'ha proposat és eliminar tot això,
perquè no tingui aquest aire d'artifici que tenia,
que sonava una mica com si no hi hagués res dintre,
que tenia l'original.
No, no, jo tinc, potser, en el cas de JJ Abrams i Star Trek,
que potser farà una cosa diferent del que va fer amb Star Trek,
en el sentit que amb Star Trek, que era una cosa molt friqui,
molt de fan, es va fer unes pel·lícules
que intentaven acostar tot això al gran públic.
És la pel·lícula d'Star Trek que agrada gent
que mai s'hauria pensat que miraria res d'Star Trek.
Nosaltres vam tenir els fans d'Star Wars, esperàvem,
una trilogia original, una trilogia 1, 2, 3,
que ens satisfés com a fans,
i en canvi es van fer unes pel·lícules que segurament intentaven abarcar
digue-l'hi a un nou públic, a nens joves, a vendre joguines,
que van quedar com molt diluïdes.
Jo crec que aquesta vegada JJ Abrams el que farà
serà una pel·lícula que et satisfarà els fans.
Realment apuntarà una mica més cap aquí, que no pas al costat.
Les coses que inclou és això, menys CGI, menys pantalla verda
i més físic, més màscara, més làtex.
Jo crec que la principal diferència en com es planeja el treball
ell amb les dues franquícies és que Star Trek la volia refondar,
en el sentit que volia preservar l'Star Trek
que considerava que requeria ser preservada,
la de Gene Roddenberry, però al mateix temps
ell volia crear un altre Star Trek amb un perfil més comercial
i per això fa aquesta història de la línia temporal que surt.
Però Star Wars no vol preservar la trilogia moderna,
el que vol fer és reconstruir-la, és a dir, el que vol fer és treure
tot aquest afegit que a ell no li agrada i que a molts fans
de la trilogia original no ens agrada com no només el CGI,
sinó l'accés d'explicacions, aquesta mentalitat racional
de donar-li explicacions científiques a la força, als midi-chlorians.
Doncs aquesta història jo crec que és una cosa que li provoca
una al·lèrgia innata i crec que és el que traurà a la nova pel·lícula.
Per tant, crec que el que està fent és més aviat una tasca d'arqueologia.
Molt bé. Creus que se'n sortirà?
Vestos als tràilers jo crec que sí.
Els tràilers tenen una cosa que per mi és clau,
que és que tracta la trilogia original com si fos un mite.
A l'últim tràiler hi ha un moment que el Hansel ho diu
així com allò que aquella història és real.
Vosaltres us penseu que és una llegenda.
El tracta una mica com el rei Arthur.
Us penseu que és una llegenda que fa una part d'una mitologia, però és real.
I és una mica la visió que tenim molts seguidors,
la tenim posada allà com un pedestal.
Crec que si ho enfoca així jo crec que se'ns guanyarà molt fàcilment.
Ell diu, també ho comentes al llibre, que molts dels que fan pel·lis i sèries
té molt a veure sobretot la trilogia.
És a dir, la trilogia ha afectat molt amb molts d'aquests criadors.
Sí, el que ell diu és que la seva generació
ho vulgui o no vulgui estar marcada per això.
I de fet, si tu analitzes en profunditat les ficcions d'Abrahams,
veuràs Star Wars per tot arreu.
Però per tot arreu, inclús en sèries que no t'imaginaries com Felicity,
que és la seva primera sèrie de televisió,
sèrie sobre una jove universitària, la biouniversitària,
no només hi ha un episodi on van a veure una de les noves pèl·lings de Star Wars,
és una cosa literal,
sinó que hi ha paral·lelismes molt clars.
I a Lost també hi ha paral·lelismes.
En fi, el triangle Jack, Kate, Sawyer
és el triangle Luke, Han Solo, Leia.
Clavat.
De fet, Han Solo i Sawyer,
comenceu a fer paral·lelismes,
veureu que els dos són personatges que als inicis comencen a fer una mica una vida
que estan una mica al marge de la llei.
I de fet, Sawyer té aquest sobrenom pel Tom Sawyer,
però el nom real de Sawyer és James Ford,
com Harrison Ford.
I va estar plint tot de lligams així,
que són curiosos d'observar.
A mi em diverteix molt buscar els Darth Vader a les ficcions.
I qui és el Darth Vader?
El fum negre.
L'home de negre.
I el Darth Vader de Fringe, el capità Windmark,
que apareix cap al tram final.
El Darth Vader d'Alias és Sloan.
Sempre hi ha una figura que, a més a més, té un lligam...
Fixa-vos que molt al principi de Lost,
Jack veu el fum negre, que té la forma del seu pare,
i ell creu que és el seu pare.
És a dir, ell creu que és el seu pare i no ho és,
i en canvi, Skywalker creu que és el seu enemic
i resulta ser el seu pare.
Per cert, amb ell, tot el que es comenti a les xarxes,
l'interessa l'efecte?
És un gran pioner d'observar les xarxes.
De fet, a Lost hi ha molts canvis de trama
que es produeixen per pur observatori dels fòrums.
De fet, ell és un impulsor dels fòrums oficials
que hi havia de la sèrie,
els impulsa ell a través de la seva productora,
i per això, especialment en els inicis,
hi ha com a convidats actors i guionistes que interactuen
amb els fans, cosa que ara mateix avui seria bastant impensable
perquè la distància que s'ha creat ara ja és molt gran,
però en aquell moment ells estaven dins d'aquells fòrums
i ells ho feien servir com a feedback per veure
què és el que funcionava i què és el que no.
Hi ha gent que està arrotllant a la teva sèrie i que no.
Una altra cosa és si decideixes prendre decisions de respecte
o si mantens la teva integritat com a autor i dius
que encara que no ens agradi aquest personatge, jo continuo.
Però si Lucas hagués sabut que Jar Jar Binks
tindria aquest efecte, probablement a mitja pel·lícula
del primer episodi se l'hauria carregat.
Continuem parlant d'Estar Wars,
que és un tema que ve d'altres històries,
ho dic perquè queden 19 minuts de programa.
Passa volant a la matinada, el tema aquest passa més ràpid.
Als 4, quan el fèiem, era més llarg el programa.
I era d'una hora també, era molt curiós.
Anem al Canal 33, al Generació Digital.
Cada setmana tenim, el dimarts,
un nou episodi del Generació Digital del 33
i en Lluís Marquina ens en fa 5 cèntims.
El dimarts a la nit del Generació Digital del 33
farem un recull de pàgines web que ens proposen activitats
per fer amb família, per fer amb els dents,
molt útils ara que s'acosten les vacances de Nadal.
També ens acostarem a la nomofòbia,
una por a no ser a prop del teu telèfon mòbil
en certs moments del dia.
Per exemple, te'l deixes a casa i recules i tornes a casa
per poder agafar el mòbil perquè penses que no podràs viure
sense el teu telèfon a prop.
També ens acostem al perfil digital del gran actor
Josep Maria Pou.
Tot això i molt més dimarts a la nit al 33.
I com que avui la cosa va d'Estar Wars, us pregunto.
Penseu que els videojocs d'Estar Wars
estan a l'altura de les pel·lícules?
Endavant amb les respostes.
Doncs jo penso que sobretot,
sobretot si ho compares amb coses com Star Wars Kinect
o coses així.
També hem tingut angrivers de Star Wars 1 i 2,
hem tingut el Lego Star Wars, el tercer va sortir i l'últim el 2010.
I ara està molt de moda la Star Wars Battlefront III
per PC, Xbox One i PlayStation 4, que va sortir el 19 de novembre,
és a dir fa relativament un mes.
Són combats massius i a més et sents com dins de l'univers,
com que tu formes part de la guerra de les galàxies.
El castell de Llorda, Toni de la Torre.
Jo et vaig conèixer tu fa molts anys.
Estàs parlant d'un cavabre.
Era un bloc que recordo quan vam començar
a una catalana al generació digital que es deia Game Over en aquella època.
Tu parlaves de videojocs?
Sí, jo tenia un bloc de videojocs.
Jo soc molt de vot del tema.
El problema és que al final les sèries...
No em llegeix dir-ho, però això implica
que si vull parlar de... ho he de mirar tot.
Perquè penso que a part de fer la meva feina bé és mirar-ho tot.
Això em deixa temps zero per jugar res.
Tot i que al Battlefront III vaig provar la beta.
I em va al·lucinar bastant que poguessis anar a conduir una TAT.
Això em semblava una cosa bastant impressionant.
M'han dit que quan s'etcarrega pots agafar el Darth Vader.
És l'únic moment que el pots agafar
quan s'està descarregant el joc, sembla ser.
Pots provar el que vulguis.
Deu ser molt divertit portar-lo.
Parlaríem ara de jocs antics que van aparèixer,
però des de l'any 82 tenim jocs d'Star Wars.
De l'any 82 el tens aquí.
El primer videojoc oficial d'Star Wars.
Aquest és el primer?
El primer és el de la segona pel·lícula.
La primera pel·lícula va sortir en recreativa
però va sortir ja en els temps de l'any 83
quan ja estàvem al retorn del Jedi.
En recreativa Arcade.
Però el primer videojoc oficial és per Atari 2600.
Aquest és la versió Intellivision, la consola paral·lega de l'època,
però també és del mateix any.
Jo el que recordo és el super Star Wars.
Era com una mena de Metal Slug.
Jo estic d'acord amb la Gina en que amb Battlefront
amb el nou et sents introduït dintre l'univers Star Wars
com no t'havies sentit introduït des de l'època de l'X-Wing.
Perquè jo crec que de tots els videojocs de Star Wars estan molt bé,
són molt macos, però jo l'únic que em vaig sentir realment
dins l'univers és amb l'X-Wing.
Pilotant, gestionant els recursos del generador,
pels làssets, pels escuts, fent missions...
Era la cosa més semblant a estar dintre d'una pel·lícula Star Wars.
Avui a Star ho teníem fàcil, parlem d'Star Wars.
I què vols que s'expliqui avui?
A veure, si hem estat tota l'hora parlant d'això...
Què fem? Tanquem aquí la secció?
Doncs jo diria que no.
Què et pensaries? Que no seria una mica original?
Albert, et responc amb una frase
d'aquestes de Darth Vader que són per enmarcar-les.
A veure.
Su carencia de fe resulta molesta.
Carencia de fe resulta molesta.
Això és molt de Shakespeare, eh?
Ja sabeu que jo aquí en aquesta secció us parlo de nissagues.
Són totes les pel·lícules de nissagues.
Què voleu que us ho expliqui?
Ja ho sabem tots.
La guerra dels galàxies, l'imperi contra l'atac,
el retorn del Jedi, la manassa fantasma... La sabem totes.
El que us explicaré avui és una cosa molt forta.
Una cosa que encara no sabeu.
Això que sona és
L'únic jo sói tu madre del superflyback
d'aquí de Barcelona.
Un temazo.
La Gina ho estava dient.
Què és això que sona?
Això és L'únic jo sói tu madre
d'un bon amic de Lindy Homer.
Ens hem oblidat sempre de la mare.
Us explicaré 8 coses que no sabeu.
Això és ultraflyback.
I per continuar, com també diu en Darth Vader...
Tranquil, senyor Albert Murillo.
No se ofusque con este terror tecnológico que ha construido.
D'acord.
Això hi parla Darth Vader.
A veure les notes.
Hi ha una cosa que té
la Star Wars.
Són moments impagables.
Si volguéssim ser dramàtics,
es podrien limitar les 6 pel·lícules.
I ara la setena.
Hi havia aquesta, per exemple.
Això que sona...
La Gina deia que li feia ràbia
el Jir Jir Bang.
Això és la banda sonora dels Seaworks.
Mira quina ràbia que fa.
La pel·lícula.
Això és de la pel·lícula Caravana de valor,
una aventura dels Seaworks.
És una família de papa, mama, nena i nen
que cauen a la lluna d'Endor
i coneixen els Seaworks.
Allà es veu que hi ha monstres.
A la lluna d'Endor
se'n porta la mare i el pare,
i el fill gran i la filla petita el van a rescatar.
Com te puc resumir aquesta sèrie?
Amb aquest senzill tall de so que sona al final.
Las familias por fin pueden disfrutar
de volver a estar reunidas,
habiendo comprobado lo que ya sabían,
que el valor, la lealtad y el amor
de los Seaworks.
Això és la pel·lícula Caravana de valor,
una aventura dels Seaworks.
Després d'aquesta n'hi ha una altra,
que és aventura al planeta de la luna d'Endor.
També te la resumeixo amb una frase d'un senyor gras
que surt per allà a la pel·lícula.
En cuanto a ti,
estoy orgulloso de conocerte, mi vida es mejor ahora.
Si el cap no s'ha esclatat encara,
n'hi ha més.
Podríem començar pels droids.
Això era una sèrie de televisió
que feien els dissabtes o diumenges.
Hi ha la pel·lícula dels rebel·les,
a les guerres Clon,
hi ha coses de l'ego.
També hi havia una altra sèrie de dibuixos animats.
Aquesta la Gina abans cantava la cançó.
Si aquesta és l'afrotenitzada,
hi ha la sèrie que sap la Gina molt bé.
Jo les veia quan era petita.
A veure si et sona.
La Gina és un lip-dab.
És la ràdio i si canto se sent.
Cantaries millor la qualitat d'això.
Ho faria millor.
Molt millor.
Us voldria comentar una cosa.
Li faria molta gràcia a Lícar Jiménez.
Lícar Jiménez, si l'heu vist,
quan sona una psicofonia,
us convido a fer un experiment.
Feu la pel·lícula Retorn del Jedi.
Tireu cap endavant.
La tercera seria la Cisena.
La del planeta que parla amb les motos.
A una hora, set minuts, 18 segons,
quan els Ewoks capturen el Luke, el Han i el Chihuahua,
i s'aixeca un C3PO i sorprèn els Ewoks.
I llavors diuen això.
Ara posem cara Lícar Jiménez.
Imaginem que sona psicofonia.
Heu sentit alguna cosa?
Els Ewoks parlant en castellà i dient...
Perdona.
El públic s'ha cuscat.
Saps qui em recorda aquesta veu?
L'Eta i l'Oto.
Semblava l'Eta i l'Oto.
Per mi, que estaven dient guionistes,
li van fer una mala passada.
Si anem a aquest minutatge...
Oi que sí, Martí?
De fet, cada vegada ho escoltes,
cada vegada ho veus més clar.
Un altre cop, moda Lícar Jiménez.
Hi ha moltes criatures,
però només ho posarem una vegada.
És a la quarta, una nova esperança.
Quan el Greedo està al bar,
que acabem de contractar el Han Solo per viatjar,
quan Han Solo dispara per primera vegada el Greedo i el mata,
que hi ha una miqueta la reedició del Greedo,
Han Solo està content i cofoi
perquè ha aconseguit un contracte per emportar-se del planeta
El Greedo li diu això.
Atenció, pareu bé les orelles.
Una puta solo?
Ha parlat d'una altra manera.
Diu un cucot solo, amb un bar a mitjanit.
El Greedo li pregunta si vol una senyora de cases que fumen
i ha decidit anar amb vostè.
Això també surt real.
Aquest auxilava, tu?
És l'idioma que parla el Greedo.
A més, Albert,
amb els anys que fan coneixeu una miqueta.
Rigurosos o una miqueta?
Jo almenys ho intento ser.
Si parlem d'Estar Wars i de la Nisega completa,
hi ha una cosa que s'ha de parlar.
Allò que ningú en parla no és Harry Potter,
però és un especial que van fer el 17 de novembre de 1978,
perquè hi ha molta gent que diu que no existeix,
però existeix.
És l'especial de Nadal de Star Wars.
Això representa que és el dia de la vida,
el dia de Nadal.
En Xihuaca i en Han Solo estan viatjant per l'espai
que han d'anar a casa del Xihuaca a celebrar el dia de Nadal.
Hi ha la mare, el nen,
l'avi que regeix el cosmopolitan.
És una cosa molt frica.
Ara ja ho sé, Albert, que potser no em deixaràs fer-ho,
però si escoltem una miqueta la cançoneta aquesta...
Això és la princesa Leia.
Ah, és ella cantant.
I la cançó de fons és Star Wars.
Que tal si apaguem la llum
de l'Estúdio de Catalunya Ràdio,
encenem els mòbils,
la cosa aquella d'encens de les encenedors,
si podeu treure fotos,
perquè és un moment antològic, històric,
Estúdio de Catalunya Ràdio, les Nadales de Star Wars...
Mira que bonic.
Ara si passa la gent pel carrer fliparà.
Estic fent fotos de tot.
Molt bé, tornem-hi.
Ho quadrem tu.
Tornes, evidentment que tornes.
Ens queden molt pocs minuts.
Toni, com veuràs Star Wars aquest nou episodi?
Pensant molt en el guionista o no?
Intentaré anar a gaudir de l'experiència.
Tinc dues entrades,
el doble trait,
i no aniré a viure-ho.
Crec que és l'actitud incorrecta,
anar a pensar en una pel·lícula d'aquestes.
Francesc, ens has portat un munt de marxandatge.
Ja saps, tresors a punt de pala.
A banda d'aquest primer videojoc de Star Wars,
veig la nau d'aquesta nau.
Aquest és el tie advance,
és la TAT que els vaig portar una vegada a Catalunya Ràdio.
Tenim el famós peluix de l'R2
que ens va acompanyar durant dues o tres temporades.
Exacte, quan feia el programa la Gina,
el Jordi Cellas... Us acompanyava sempre al mig, oi?
Sempre estava per allà, pel sofà.
I jocs molt grans.
Jocs de rol, jocs de taula, una mica variadet.
Tenim una cosa que és molt curiosa.
Una cosa que és molt curiosa,
que és l'examen del cos diplomàtic de la nova república,
per si algú vol fer les oposicions, mai se sap.
Somgem normal, que ningú s'espanti.
És molt curiós perquè no deixa de ser
una mena de posar-te a prova el teu coneixement de Star Wars.
Escolta'm, posem música a Star Wars, Martí, sisplau.
Vinga, Gina, canta les Nadales.
Aquest tros, perdoneu, perdoneu, aquest tros.
Per favor, eh?
El dia que mori, poseu això, sisplau.
I tant, i tant.
Anem a fer el sorteig d'aquests tres lots.
Començarem pel número 3.
Aquí no li toqui, ens sap molt greu,
però espero que us hagueu passat bé.
Gràcies per haver vingut a tots vosaltres.
I que heu après coses com a les tortugues,
i a les dues que te cagues.
Exacte, ho podeu dir directament.
Agafem el número per aquest lot del llibre del Toni de Torre.
Això t'obre la teoria de la caja, editat per Timo Mas,
que es pot trobar a les botigues.
I la mà innocent jo crec que hauria de ser el Toni.
Doncs vinga, Toni.
És el moment que la força està actuant en aquest moment.
Tu mateixa.
El numeret és el...
6.
Molt bé, ja tenim guanyada del 6.
Com es diu, com es diu almenys el nom, sisplau.
El llibre del Toni, el llibre de la Marató,
el disc de la Marató i també el disc de Trau,
que van guanyar el Sona 9. Boníssim, sona molt bé.
Moltes gràcies.
A tu.
Doncs anem a aquest segon premi, que és l'Amazon Fire.
I el número és el...
14.
Home, com et dius?
Climent.
Boníssim, doncs és per tu, aquesta tauleta.
I el gran moment.
L'entrega de la Willu amb el Mario Maker.
I un amiibo.
I que no ho hem dit, queda un minut.
El Campaleon.
Que tenim també el joc que podeu descarregar-vos
posant aquest numeret per la Willu.
Per favor, Toni.
21.
Boníssim.
Felicitats.
Li he tocat el...
Pol, quina edat tens?
Quina edat tens? 12.
Saps que hauries d'estar dormint a aquesta hora, oi?
I ara tota aquesta gent del públic està dient el mateix.
No tenies la Willu?
De quina consola venies? Quina tens a casa?
La Playstation.
Moltíssimes gràcies a tots per haver vingut.
Gràcies, un aplaudiment.