La cita ha de servir per dissenyar una nova executiva i passar pàgina a la divisió que experimenta la Generalitat.
Catalunya Ràdio, les notícies de les 4.
Bona tarda, us informa l'Israel.
Improvisacions dels delegats i fredor de la vella Guàrdia,
en la primera jornada del Congrés del PSOE,
que ha de proclamar oficialment Pedro Sánchez, secretari general.
La cita ha de servir per dissenyar una nova executiva i passar pàgina a la divisió que ha experimentat el partit aquests últims mesos.
La que serà presidenta, Cristina Narbona, ha fet una crida a la unitat.
Este es un congreso para la unidad.
Este es un congreso para que reconstruyamos un partido fuerte y cohesionado.
Somos la izquierda y queremos que se nos vea así.
Absència destacada de l'expresident espanyol, Felipe González,
ha enviat un vídeo des de Colòmbia on no ha citat el nom de Pedro Sánchez.
Le deseo todo lo mejor para los dirigentes elegidos en el congreso y para sus secretarios generales.
El congreso té previst adoptar un model territorial que defineixi a Espanya com a estat plurinacional i Catalunya com a nació cultural.
Miquel Iceta, primer secretari del PSC.
Amb una idea plural d'Espanya, capaç de recollir la plurinacionalitat,
és a dir, la diversitat de sentiments nacionals que existeixen en el nostre país.
El congrés hi participa al sindicat UGT i per primera vegada en la història comissions obreres.
Més notícies del president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras,
que ha obert el Consell Nacional del Partit,
ha assegurat que el referèndum de l'1 d'octubre tindrà totes les garanties i serà vinculant.
Farem un referèndum en les mateixes condicions que sempre es fan totes les convocatòries electorals.
I per tant, pel que fa als col·legis, les meses, la composició de les meses, les paperetes, les urnes, el recompte,
absolutament en tots els aspectes, serà un referèndum que es farà com sempre es fan
totes les convocatòries electorals en el nostre país.
Protecció Civil demana extremar la precaució en les activitats a l'aire lliure aquest cap de setmana per l'onada de calor.
La cap d'operacions de protecció civil, Montse Roman, recomana buscar-la fresca.
És important que es tingui molta precaució a les activitats que es facin a l'aire lliure a les hores de màxima calor
i que s'estigui molt hidratat, que es busquin zones que estiguin ben acondicionades, que s'estigui ben fresc.
Prou de 3.000 estudiants han examinat aquest matí de la prova d'abstitud personal, la PAP, per poder cursar la carrera de magisteri.
La Generalitat ha implantat aquesta prova per primera vegada per intentar donar prestigi a la professió.
La prova no ha estat gaire ben rebuda. Entre els aspirants, la Paula, per exemple, diu que no té gaire sentit.
Penso que no s'haurien de fer des del meu punt de vista, perquè igual que un que vol fer enginyeria no li fan fer proves de connectar cables i coses,
i jo fent la selectivitat jo crec que demostro que tinc uns mínims per poder fer educació.
Per aconseguir ser apte per entrar a magisteri cal treure una puntuació mitjana de 5 sobre 10, el resultat el 28 de juny.
El Barça de futbol sala pot guanyar avui la Lliga. Els blaugrana reben l'intermovistar a les 8 al quart partit de la final, ara eliminatòria.
La domina l'equip del Barça, l'equip blaugrana, per dues victòries a una. Sergio Lozano ha entrat a la convocatòria,
però és difícil que estigui en condicions de poder jugar aquest partit perquè dijous es va fer una lesió al recte femoral de la cama dreta.
Avui comença a Rússia la Copa Confederacions de Futbol i participen els blaugrana Teres Teguen amb Alemanya i Andre Gómez amb Portugal.
La sub 21 espanyola amb els catalans Pau López, Héctor Vellerín i Gerardo Olufeu, a més del blaugrana Denis Suárez,
debuta a l'europeu de Polònia davant Macedònia, partit que comença a tres quarts de nou.
Al Barça l'etapa d'Ernesto Valverde arrenca el 12 de juliol amb les proves físiques i mèdiques i sessions dobles de treball.
Una setmana més tard l'equip se n'anirà de gir als Estats Units on jugarem tres amistosos contra la Juventus, el Manchester United i el Real Madrid.
I encara al futbol, la Getafe i l'OSCA juguen avui el partit de tornada de la promoció descensa primera a l'anada a l'Alcorasi Babé empat a dos.
El guanyador s'enfrontarà contra el guanyador del Tenerife Cádiz, un partit que jugarà demà el Rodríguez López.
Tres dies per ballar, descobrir i experimentar.
Tres dies de festival per escoltar on vulguis.
I cat et porta el festival Sónar 2017.
Més de 25 concerts i sessions en directe des de Sónar Barcelona.
Masters at work, Little Dragons, Bad Gyal, Moderat, Anímic, 7 crocs l'eventària, Ceylon i molts més.
Estiu amb Icat al Sónar 2017 en directe.
15, 16 i 17 de juny des de Sónar dia i Sónar nit.
Icat, la ràdio del Sónar.
La Sagrada Família encara a la recta final.
Podrem tenir l'arquitectura de la Sagrada Família acabada en el 2026.
Una obra d'una complexitat extraordinària.
Estem fent quelcom que no es fa enlloc més del món.
Moltes vegades diem que la Sagrada Família és com un gran laboratori de la construcció.
Una història amb llums i ombres.
La resposta de l'alcalde Diola va ser
com vol que hi ha en aquesta casa habita els que fan això.
I descobrirem en primícia l'única filmació que hi ha d'Antoni Gaudí.
30 minuts, Sagrada Família, compte enrere.
Diumenge a TV3.
I aconsegueix el carnet.
Vés-te soci de l'Espanyol
i viu una temporada emocionant al nostre costat.
Benvinguts, aquest és el programa número 620 del Generació Digital.
El control tècnic, Ricard Portal,
i el control central, Víctor Lorenz.
A més, avui som al Festival Sonar
i tenim el control també en Josep Forns
i en David Mendoza i la producció, la Rosa Massager.
Generació Digital és el programa de Catalunya Ràdio
que parla de la cultura i l'entreteniment digital
a les nostres pantalles
i de com podem alimentar la nostra creativitat
amb la tecnologia, amb la programació,
amb els robots o els videojocs.
Avui fem el nostre mític programa
des del Festival Sonar.
Després de treballar dur tots aquests dies
oferim-vos un programa especial
que vam fer dimecres passat,
dia que va obrir el Sonar Més D.
Avui també és el dia de ràdio
que ha donat la fira de videojocs més important del món,
l'E3 de Los Ángeles,
amb la sort que tenim de comptar
amb la presència del nostre col·laborador Albert García.
A més, el programa d'avui s'emet en directe,
atenció, per Catalunya Ràdio i també per icat.cat.
Això és Generació Digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco,
Elisabet Sánchez
i avui amb l'Albert García.
I també amb el Christian, què tal? Com esteu?
Molt bé, molt bé. Què tal?
Per cert, Eli, què tal?
Molt bé, molt contenta de tornar-hi a ser.
I sí, ja feia setmanes, eh? Feia moltes setmanes, sí.
Però tu vas dir que volies venir al programa del Sonar, eh?
Jo ja havia triat el dia.
Digue'm, digue'm, tonta.
No, no, escolta'm.
Fixa't que no ha vingut a un altre programa.
Ha vingut a aquest. Exacte.
Està molt bé, està molt bé. Per cert, Albert García,
com va el gellag de Los Ángeles?
Va haver-hi un dia que no vas dormir?
Va haver-hi un dia que no vaig dormir abans de venir aquí
i, per tant, doncs, he compensat.
Molt bé. Estic perfectament.
Molt bé, Cris, del canal de Cris, també sembla molt contents
que estiguis en directe a nosaltres.
Home, i si és al Sonar, millor.
Primera vegada que has vingut al Sonar, tu?
És la primera vegada, sí. Per això després ens parlaràs
una mica d'aquestes sensacions que has tingut com a primer visitant, eh?
Exacte, sobretot en el tema musical,
perquè avui al Sonar més d'ahir estava tancat,
però sí, sí, tenim coses molt guaits.
Molt bé, per cert, samarretes, molt guapes, eh?
Les vendré a... Potser m'obro...
Les fas tu, eh? Sí, les faig jo.
Però en quina tecnologia fas servir?
Photoshop i plou, imaginació Photoshop i...
I després, per qui t'hi imprimeix? Empreses externs?
Sí, hi ha una pàgina que ja te la diré,
perquè la vaig trobar fa quatre dies,
i la servirem allà i tot molt bé.
Molt bé. Gina, com portes el Sonar?
Doncs molt bé.
Portes una corona a la flors avui al cap?
Sí, que vaig comprar a San Francisco, però vaig pensar
és que si no me la poso aquí, quan me la posaré?
I per això porto aquesta corona.
Moltes gràcies per acompanyar el Sonar d'aquesta edició.
A punt d'acabar, acabarà aquesta nit de matinada.
Però com parlàvem abans,
fora de micròfon,
m'agrada que el Sonar no perdi any rere any
aquesta etiqueta de laboratori,
perquè tu arribes aquí i saps que...
No saps el que et trobaràs,
però saps que el que hi ha és el que ha de ser.
És tota aquesta gent que experimenta,
creativa,
que se'n parlaran els anys propers,
i que potser no els tornes a veure mai més,
però que l'experiència serà brutal.
Penses, i una de les coses que penso que millor,
que més vam fer d'aquest any
és el fet que comenci dimecres el Sonar més D,
perquè dissabte sí que era un dia estrany
pel Sonar més D, era dur,
perquè la gent ja està cansada,
i el fet que comenci dimecres comença amb molta força.
Doncs la veritat és que sí,
i a més et pots concentrar només amb la part
del Sonar més D,
si no, començaves a veure molts estants ja una miqueta avui,
la gent ja començava a esgotar-se.
En canvi, dedicar un temps extra
a aquesta part fa que puguis gaudir més dels tallers,
no hagis d'acompaginar...
És que vinc del concert de l'estat de matí,
ara tinc anàlisis a soldar,
un sintetitzador...
No, no puc, no puc.
I a més, tota aquesta gent que ha estat aquests dies
del Sonar més D, que són milers i milers de persones,
doncs tenen avui tot el dia per gaudir
d'aquest fantàstic festival
que tenim moltíssima sort de tenir
cada any a Barcelona.
Perdoneu-me, acabant de passar una fotografia
immediata a través de WhatsApp,
Michael J. Fox està dinant a la Barcelona.
No, no, es veu que ha vingut a Barcelona
casualment també com vosaltres, pel Sonar,
i està dinant a la Barceloneta.
Doncs molt bé.
És la informació rellevant de generació.
Tenim menú, sabem que dinava paella...
Paella, paella.
Anem a fer ràpid.
Nosaltres el que anem a fer
és començar a explicar-vos una miqueta
el que hem considerat més interessant
d'aquest festival Sonar.
El Sonar Més D hem vist investigadors,
per exemple, del Centre Tecnològic Eurecat
que han desenvolupat, atenció,
una tecnologia d'àudio immersiu i interactiu
anomenat ESFIR.
Hem parlat amb el director
de tecnologies audiovisuals d'Eurecat
que es diu Adán Garriga.
El que hem fet respecte a l'any passat
l'any passat havíem ja desenvolupat
la tecnologia per posicionar sons a l'espai.
És a dir, perquè l'any passat
l'havíem desenvolupat
per posicionar sons a l'espai.
És a dir, perquè tu amb uns auriculars
pots sentir sons que et venen damunt,
sons que et venen de la dreta,
sons que et venen de darrere
i tenis una sensació d'externalització,
que el so et ve de fora del cap.
Aquest any, a més,
el que hem fet és afegir-hi el head tracking
que el que fa és monitoritzar
la posició del teu cap, l'orientació
i en funció d'això el sistema
renderitza el so.
De manera que si un sol tens a la dreta
i tu et gires a la dreta, passes a tenir-lo davant.
És a dir, el so es mou
conforme al teu moviment del cap,
sent així molt més realista
i immersiu.
Ara, el Cristian em deia, com les ulleres
de la dreta virtual sí, perquè està precisament
molt vinculat a això, però era molt agressiu
escoltar, per exemple, un concert,
escoltar una guitarra, mirar la guitarra
i tenir-la davant. I bé, no sé,
això s'ha fet a Catalunya, es diu ESFIR
i era només un aparell
que estava a dalt dels auriculars.
Ho han incorporat aviat
les ulleres
per afavorir aquesta immersió total
tant auditiva com visual.
És fonamental, o sigui, la immersió
amb el so és
el doble.
És més, és molt necessari perquè...
Sí, si no et barreges.
No, però a més, en jocs, per exemple,
en 360 graus en què la teva tensió
ha d'estar focalitzada
a tot el teu voltant, però a la teva vista
només està endavant, saber que alguna cosa
pot passar darrere teu, o estàs tota l'estona
durant voltes, o és l'àudio
el que et dirà si està alguna cosa
venint per darrere o per l'esquerra o per la dreta
fora del teu camp visual i llavors
centrar-te allà on està passant l'acció.
De fet, en els e-sports és molt important
el tema del so, per exemple,
en el TS GO, per escoltar
les petxades d'on poden venir
els enemics i és vital.
Jo no soc esportista d'e-sports,
però ho faig servir moltíssim per saber
si els meus enemics venen per la dreta o per l'esquerra
perquè necessites
tenir una visió molt més perifèrica
en un joc de 13 en primera persona
de com està anant la partida
per saber exactament com actuar amb el teu equip.
De fet, això em recorda molt
que cada vegada més en aquesta zona
hem vist iniciatives immersives
i, per exemple, dimecres ens ho comentava
el director del Sónar Més Des, José Luis de Vicente.
Que la UBR
signala o marca una ambició
d'una poblativa transició hacia algo que a mi
me gusta llamar la lógica cultural de lo inmersivo.
Durante una cantidad
enorme de tiempo, básicamente todas las experiencias culturales
consisten en que tu atención
está focalizada en algo que pasa en el centro
de tu campo visual, tú estás estático,
lo que estás viendo ya sea un espectáculo,
una conferencia, una película
está pasando allí
y estáis separados por una especie de
cortina, de línea invisible
que no puedes traspasar.
Y ese llano es necesariamente el paradigma
en el que estamos cada vez más y estamos viéndolo desde
muchísimos ámbitos, desde el arte sonoro,
desde la realidad virtual, desde el teatro
lo inmersivo, desde las nuevas formas de
proyección en vídeo 360 y audio 360
y pensamos que los festivales
van a ser el espacio
por excelencia para explorar
estas nuevas lógicas culturales de lo inmersivo.
Abans d'ahir
anava a la xerrada d'una
músic que és la Susansiani,
70 anys, i que abans
de la taula estava comentant si el coneixíeu
i no el coneixeu a la Susansiani, cosa que m'ha fet
sentir molt gran, però ella
comentava, per favor, quan aneu al meu concert
a dimecres, de divendres,
poseu-vos al mig, que el concert és quatrefònic,
no us poseu al costat, perquè
no escoltareu com realment jo he fet la
peça. I aquest any al Sonar
s'han vist molts full doms, s'han vist
menys ulleres que
altres anys, però sí que full doms s'han vist
a Déu-n'hi-do, no? I fins i tot xerrades
que expliquen de quina forma es pot fer servir
la tècnica del full dom, no?
No ho heu vist? Tu sí que ho has vist, no, Cris?
Ah, bueno sí, la cúpula
clar, per cúpula B, full dom.
És veritat, que està molt bé, l'únic era una mica
una mica raro. Sí?
Sí, una experiència rara, però molt bé, molt bé.
Molt bé, doncs ens l'expliques i ens dius què tal.
Francesc, entre els projectes que hem vist al Sonar
Més D, n'hi ha molts amb una perspectiva
educacional sobre les tecnologies
i la música, i un d'ells ha sigut
Soundcool. Soundcool és un
projecte de música col·laborativa
per a les aules, que ve auspiciat per
la Universitat Politècnica de València.
El seu objectiu és fer molt diferent
l'aprenentatge de la música del que es fa
normalment a l'escola. Fem molt fàcil
que grups de nois, amb formació musical molt
diversa, alguns que saben trobar instruments,
i altra gent que no en sapiga gens, doncs
puguin fer música en conjunt. I com funciona?
Doncs veuràs, hi ha un ordinador que genera tot de mòduls
que es poden interconnectar i que fan
o modifiquen sons.
Tens des de mixers per barrejar audio,
reproductors,
de fitxers d'àudio, teclats,
volums, instruments, etc. Aquests mòduls
a més, i aquesta és la gràcia,
es poden controlar des del mòbil o les tauletes
de tots aquells alumnes o tots aquells participants
que estiguin dins la mateixa xarxa.
Per tant, des del seu propi mòbil poden moure
un dit i ja estan fent música.
I tots a la vegada, dins la mateixa xarxa,
connectats en aquest ordinador, fan música
a la vegada.
Aquest fet de música col·laborativa
s'exemplifica en una activitat
bastant sorprenent que van fer, que és
una òpera. Una òpera
on la música, l'òpera es deia La mare dels peixos
i s'ha representat de València,
tota la música estava interpretada per alumnes
de primària i secundària amb el sistema Soundcool.
Doncs ja ho esteu sentint, no?
La Mare dels Peixos, aquesta òpera
i aquesta música la tocaven aquests alumnes.
A més, la facilitat de fer sons
gràcies a l'ús de la pantalla tàctil
i també l'ús de Kinect, perquè el sistema Soundcool
reconeix l'ús de Kinect,
ha permès que s'estigui fent servir també
en projectes de teràpia musical, com ens explica
la Núria Lloret, de la Universitat Politécnica de València.
La part de Kinect està
feta més o menys per a la gent
que té discapacitats.
Allò l'utilitza per a fer els sons
i entendre que hem d'aixar els dàtils
dins del que és l'aplicació.
I la part de l'aplicació és molt
intuitiva perquè és per a gent
que no sap música. I és només
balance i, diguem,
per tàctil pots pujar i baixar
el so, menetjar diferents sons
i no necessites entendre
el que pot ser un amplificador o com
funciona realment una ferramenta
més professional de creació musical.
En aquests moments l'estan
utilitzant en diversos centres
per a discapacitats de la comunitat valenciana.
M'agrada molt la paraula ferramenta,
que s'utilitza molt a clicats de Catalunya Ràdio,
l'Albert Cuesta, i mira, m'agrada molt escoltar-ho.
Eli, per cert, no ho hem dit, però quan acabem
el programa, al cap d'una estoneta,
a Hicatrònica, ja començaran
a haver-hi els concerts en streaming
en directe perquè Hicat és la ràdio del Sónar
i ja podem escoltar-ne, no?
Doncs sí, mira, si ens anem més lluny.
Quan nosaltres acabem a les 5, tenim a un quart de 6
un concert d'anímic,
a les 6 Nadia Rose i
a dos quarts de 7 Nozat Sings i
Daito Manabe. I així tota la tarda
fins a la 1.45 de la nit.
I a la nit fins i tot hi ha dos canals
a l'hora amb algun
concert d'algun dijoc que hi ha en aquell moment.
El que és important és que déu-n'hi-do
la quantitat de concerts que hem pogut escoltar
amb una qualitat impressionant
a Hicat.cat. Gina,
digue'm. El Sónar també s'ha parlat
força de videojocs
i tu vas escoltar una ponència molt especial
relacionada amb un
que a nosaltres ens agrada molt.
Una de les ponències
més seguides físicament
i també en format streaming del festival
i també una de les més retuitejades.
És que Dan Gray explicava, com va crear
Monument Valley, que a la seva primera part
atenció, els hi va reportar 25 milions
de dòlars només a iOS.
Hem de sumar també aquí a Android.
Android no van guanyar ni un duro Android, eh?
També t'ho dic, eh? No, van guanyar diners, eh?
Van guanyar diners, però no tants com a iOS.
25 milions, escolta. Déu-n'hi-do, un videojoc
que barreja art, tecnologia, sentiment,
un videojoc diferent. De fet, Dan Gray
explicava que venien de l'E3
però que allà tot és molt videojocs i
s'hi senten una mica desplaçats. I aquí
a Sonar, que és més creativitat,
s'hi senten més còmodes. Per això
han fet aquesta conferència.
Personalment penso que també pensen
en els concerts que voldran viure després
dels 45 minuts de xerrada, eh? Perquè
això també està molt millor que no passar l'E3.
Home, t'ho imagina't ser Dan Gray
i que et convidin a Barcelona a fer la primera ponència
per explicar Monument Valley 2. Doncs no t'ho perds.
I Dan Gray explicava quin és el motiu
pel qual vam fer el joc i quina reacció
busquen de nosaltres com a jugadors.
Intentem sorprendre-nos a cada moment,
assegurar-nos que cada cop que esteu al bus
o al tren al matí de camí a la feina
teniu una cosa a la butxaca que podeu treure
i escapar. És una explosió de color
en comparació amb tot el que tens al voltant.
És una idea que t'ha sorprès d'aquest joc
que és un personatge principal
al Monument Valley 2, que és una mare
amb la seva filla. Dan Gray diu que la majoria
de videojocs són molt machos, deia ell, molt
machos, pistoles, explosions, i que les mares
no són mai les protagonistes i que quan
hi són sempre són coses que hem de protegir,
mai una cosa que tingui
el protagonista, el protagonisme
que es mereix.
I les mares no estan mai presents als videojocs
i quan hi són sempre són coses que veiem
com a vulnerables que s'han de protegir.
Nosaltres vam voler canviar això
i que la mare del nostre joc no és una mare,
és una de les arquitectes d'aquest món.
Ella construeix els monuments,
ella construeix la geometria sagrada
que dona energia a tot el que veus.
Que bonic és tot aquest joc, però no només
ho pensem nosaltres.
Oi que no, Gina? No.
La comunitat està encantada amb el joc. Han sortit
milers d'imitadors i només fa falta que busqueu
les paraules Monument Valley a la vostra
botiga d'Apps per veure la quantitat
de desenvolupadors que es poden
posicionar amb aquestes paraules clau
i també la quantitat de jocs
que els copien aquesta estètica tan característica.
Però no és només un joc bonic,
hi ha moltes més coses.
Sí, perquè tenim les estadístiques espectaculars,
no sé si les sabeu. A través de molt
de tests amb usuaris reals treuen moltes
conclusions per millorar el joc.
Per exemple, van canviar el selector de nivells
quatre setmanes abans de sortir el joc.
Ells deien que són l'estudi de desenvolupament
menys rentable del món,
que tiren el 90% de les coses que produeixen.
Estem molt orgullosos del fet
que el 55% de tots els usuaris
que han descarregat Monument Valley 1
han finalitat el joc,
que és una estadística extremadament bona,
sobretot per a jocs per mòbil on
habitualment aquest percentatge indica
la quantitat de jugadors que mai
tornaran a obrir el joc una segona vegada.
Déu-n'hi-do!
Heu jugat aquest joc?
No sé si ens volies dir alguna cosa final, Gina.
Jo només us volia, perquè fem una comparativa,
és que en els videojocs mòbils,
quan ens descarreguem el joc i l'obrim el primer dia,
només el 30% de les vegades
l'obrim el segon dia.
I per tant, que el 55% dels jugadors
la gent ha acabat, jo crec que marca
algun tipus de rècord Guinness.
L'Albert neva dient que sí amb el cap, eh?
Totalment d'acord, i sorprès per la dada,
perquè és molta gent que se l'ha passat, més de la meitat.
Doncs d'aquestes dades em van donar un mundurant.
Pot tenir el rècord realment
de gent que s'ha passat un videojoc?
No és gens fàcil tenir-lo fins al final a la gent.
Per què has dit que abans
que Android no va guanyar diners?
Home, perquè Android és una plataforma
que l'usuari està menys acostumat a pagar.
Molt menys.
De fet, hi ha jocs que són de pagament a iOS
i són gratuïts a Android.
S'ha donat el cas que la gent no paga aquí.
Llavors, els hi posarem l'aplicació
Free2Play perquè paguin a dintre de l'aplicació,
no comprant-la. Segur que han guanyat diners.
Us deia com a exageració, com a broma,
perquè és més típic
que el públic d'Apple pagui més diners
que el d'Android.
Déu-n'hi-do, per cert, aquesta xerrada
que podem veure en directe en streaming
a través de la pàgina del Sónar més D
continua, perquè tu el que pots és veure-la
quan vulguis
i fins i tot per les xerrades de anys anteriors
que el Sónar el que fa és guardar-les
i que nosaltres les puguem veure
sempre que vulguem.
És meravellós això que fa el Sónar
i tenir el plaer de poder conversar
i escoltar gent amb aquest talent, no només el d'Angreïa,
sinó centenars de persones
que durant aquests quatre dies
han passat pel Sónar és espectacular.
Vegem amb més continguts del Sónar més D.
El Francisco López és un audioartista
molt prolífic en la seva obra sonora
que demana molta intensitat en l'escolta.
I amb això vull dir que de vegades
el so és tan sutil que hi has de posar
molt l'orella.
Ell va fer una xerrada el dijous passat
al Sónar més D on parlava d'una iniciativa
anomenada Audio Mads Cent
en Madrid.
La gràcia és que al moment culminant d'aquest treball
va ser un concert on un ordinador
de manera autòmata
feia un remix de totes les obres
presentades. La imatge era d'un teatre
ple amb un Mac portàtil
i un software gratuït,
descarregable que es diu PEPA
P3, P4, PEPA
i el mateix Francisco López ens explica
com funciona aquesta iniciativa.
El programa ho fa en temps real,
escolta tots aquests fragments i contribucions
de tota la gent que ha col·laborat en el projecte
i en temps real
selecciona aquests fragments i llavors comença
a transformar aquests àudios i els combina.
Hi ha quatre players simultanis
i abans de sonar la senyal
es transforma digitalment i llavors
es mescla en viu.
Creieu que alguna vegada hi haurà algun
digi autòmata al sonar més D
mesclant automàticament?
El que em sorprendria és que estigués aquí al village
punxant, no al sonar més D, al sonar més D
m'ho espero tot.
De fet, en el tema musical,
pràcticament tot és molt digital
i hi hauré un moment que segur que hi haurà un digi automàtic
que...
amb...
amb...
amb...
amb...
amb...
amb una espècie de codi intern
farà que tot fluï molt bé.
Per cert, l'Aviorc semblava una mica autòmata
del Tibidabo, eh?
No sé si la vau veure...
A principis de segle, del 1900.
Sí, sí, anava amb aquella màscara.
Vas anar al concert?
No, no vaig anar al concert, però vaig veure
en streaming la ponència i...
De fet, és que...
és que si no, no seria l'Aviorc.
No, no, estic totalment d'acord, eh?
L'Aviorc va ser una espècie d'automata?
Directament? No sé, va fer molta gràcia.
El que farem ara, quan passen 26 minuts
de les 4 de la tarda, és anar a publicitat
i tornem tot seguit.
Cantant, ballant, rient,
anant a dormir tard, acabant per terra
i amb família?
Macarena!
Quan feia que els teus dissabtes no eren així?
No perdis el compàs!
La festa de la música, a TV3, aquesta nit.
Catalunya Ràdio
Ei!
Som al Generació Digital
de Catalunya Ràdio, també per Icat.cat
i estem fent aquell programa mític
especial del Sónar, del Festival Sónar
i sobretot centrar-nos
en el Sónar MESD.
Per cert, hi havia també al Sónar MESD
en l'Stardop Garden
on diverses petites companyies
presentaven productes
de cara al mercat més pensat en el públic
que no pas en l'experimentació sonora
però, tot i això, hi havia alguna de molt curiosa
com Humon.
Humon pot ser un app que si funciona bé
pot ser molt revolucionària per als músics.
De fet, el primer que es va fixar amb ella
ràpidament va ser en Xavi Serrano,
recordem que és músic de Palens
que va visitar una miqueta el Sónar amb nosaltres.
És de col·lla amb una empresa sudcoreana
i l'Anna Ramon, voluntària de l'Universitat Pompeu Fabra
ens explicava.
Tu literar ets una cançó
i ells et donen la partitura
i a més a més pots decidir si vols la cançó en rock,
si la vols en orquestra, si la vols en un altre estil musical.
Per tant, tu mateix pots decidir
com vols que la teva cançó soni.
Normalment estan sol
però tu mateix pots canviar-ho per exemple a la
si et ve més de gust
o fins i tot pots compartir-ho amb els teus amics.
O sigui, que de la mateixa forma
que hi ha aplicacions que fan reconeixement de veu
i que passen a text el que nosaltres dictem,
aquí, humón
converteix el que cantem a text musical.
Sí senyor, és molt fort.
Està superbé. De fet, hum
en anglès vindria a ser com tararajar,
fer...
Això seria hum.
Ara he imaginat el típic músic
que se li correix una melodia al cap en qualsevol lloc,
abans havia d'agafar la llibreta i apuntar-ho,
avui en dia amb els mòbils
tu pots gravar tu mateix
per recordar-te més endavant, però humón directament
la partitura d'allò que has tararajat
i pots començar a fer arranjaments,
veure com sonaria,
pots enviar-la, pots compartir-la,
pots modificar les notes, etc.
Veiem un exemple? Doncs mira, el mateix Teo
de Cool Jam, que estava per allà, ens va fer
una demostració. Ell va tararajar aquesta
melodia.
I la humón
la va enregistrar,
la va transcriure musicalment,
a més, de forma molt ràpida,
i la va reproduir amb el seu set d'instruments digitals.
La gràcia és que,
tant al moment, just al moment després
d'haver-la tararajat, la podem sentir com
sonaria amb tot de
arranjaments diferents, com per exemple
com sonaria en format de música clàssica o,
en aquest cas, rock o ritme en blues.
És el Casiotone.
És molt casiotone. A veure, no fa miracles.
A la pantalla es veu la
partitura. A més, a mesura
que la va reproduint, la va sonant,
ell va movent un tracker perquè vegi per quines notes
està passant. Pots fer tu els teus
propis arranjaments, canviar les notes, canviar
els tempos, etcètera, etcètera.
S'ha de dir això sí. Us adverteixo que la teniu
gratuïta per Android. Està en fase
beta. Això vol dir que
l'hem estat provant i té els seus errors.
Has provat amb la sintonia de la generació digital?
Vaig provar-la amb la sintonia de la generació digital. Allà mateix
el Teo em va dir no, no,
això és massa complicat.
Crec que sona, és massa complicada pel programa.
És una sintonia bastant ràpida.
L'hem provat a casa
i els resultats són variables,
però jo crec que està en fase beta
hauríem de donar temps perquè si no,
quan funcioni bé, realment,
crec que pot ser molt prometedorat.
És la tasca també del Sonar Més de ensenyar aquestes
idees i que fins i tot encara no estiguin
funcionant del tot bé. Per cert, Cris,
abans parlàvem del canal de Cris a YouTube
que dèiem que és la primera vegada
que has vingut al Sonar.
Exacte. I quina experiència
t'has emportat? Sobretot de sensacions.
Sensacions. Jo estic molt d'acord amb la Gina
quan diu que no l'etiqueta de laboratori
perquè realment tu anaves a un
escenari i bueno,
no era música que estem acostumats
a escoltar. Melòdica o
rítmica. No, exacte. No és de ballar,
és de sentir coses.
I llavors, bueno, jo he vist
quatre o cinc actuacions.
Em agrada molt un que es diu Connectom,
que és un grup català que ho fan
dues persones. El Guillem Roma,
que és veu i piano, i en Josep Maria Valdomà,
que és tot de part electrònica perquè pràcticament
tot són sintetitzadors,
és tot molt digital.
I és una música, doncs això, és molt relaxant,
que et fa viatjar, et fa sentir coses,
és molt d'imaginar.
Està molt bé per projectes.
Sí, pot anar bé, no? Per la teva creativitat,
fins i tot. Exacte, sí, deixa volar,
inspira molt. Això estic totalment d'acord amb tu.
Però en el cas
contrari, Uma,
que sembla que es diu així, l'Andrés Satué,
que és tot, juga amb paisatges sonors,
que a tu t'agraden molt, no?
En l'EspaiSonatD.com que tens tu. I tant, i tant.
Sons molt mecànics, molt durs,
estridents, més que l'hormonia i sons
caòtics, contrastos molt violents,
i llavors, clar, és una mica
un et fa volar
i l'altre és, hòstia, m'ha espantat una mica.
M'ha espantat una mica.
I a més, ells el que fan experimentar, fins i tot
amb sons, amb drones...
Sí, amb drones, exacte.
I jo crec que no hi ha música,
no hi ha cap lloc aquí que no tingui música,
els lavabos escolten música també.
I m'ha semblat molt una experiència com el
por aventura que vas caminant i és tot
ambientat amb bandes sonores, doncs aquí
diguem que tu ets la banda sonora perquè tot
és com una pel·lícula, vas molt bé
i la gent molt bé i tal. L'únic que
hem parlat abans, i em sembla una
dada molt interessant,
un aspecte, i és que
l'escenari d'aquí fora
està tot tapat, exacte, està tot tapat
menys la part central i dona tot el sol.
I amb aquesta ola de calor
no hi ha ningú davant de l'escenari i és una pena perquè...
Aquest any han ampliat, hi ha més ombra
que no pas abans.
Jo crec que és una decisió molt pensada, no posar-lo al mig.
Sí que a vegades et trobes a faltar, però segur
que és molt pensada de la gent del Sonar
per no posar-ho, segurament.
Mira, només us diré una cosa, si aneu al Sonar Hall
o fins i tot al Sonar XS, que és aquest
escenari nou que han fet
més experimentant, el del trap, tothom el
coneix com el del trap.
Que no només es fa trap. Veureu que està tan
pesat, que si mireu el sostre
hi ha uns llençols enormes de color negre
per baixar el sostre
per un tema de, primer, de l'espai
que no te'l sentis tan industrial,
i segon, pel so.
Perquè el Festival Sonar
és un dels festivals de música
jo, que m'han hipotejat uns quants,
on els concerts se senten bé
a qualsevol lloc. Et col·loquis on et col·loquis
no tens aquella sensació
de caixa de música tancada,
que tot et sona malament. No, això
simplement podries estar aquí
a qualsevol punt dels escenaris
i del públic i ho sentiries perfectament.
Ha estat el Sonar Planta
que em vam parlar a dins que eres passat,
on hi ha unes boles i pots experimentar
amb la foscor i les llums, una mica?
Sí, és una altra experiència diferent,
és tot de llums i músiques, i abans
hem parlat de la cúpula aquella,
i que estaven tots a terra
mirant cap al sostre,
era com la gent allà metge dormida
i era tot, ja et dic,
una experiència,
la música no era ben bé, era com tots sons,
riures, no ho sé, molt
molt gratificant.
Si vas a les set i mitja fent l'espectacle
amb les tres ballarines de Dayton Manave,
que és l'últim passi,
et recomano molt que hi vagis,
perquè a mi és la primera vegada
el Sonar que em posa la pell de gallina.
La part final,
no et farem filtracions,
però la part final és
Mind Blow, allò que no t'ho pots creure.
No t'ho pots creure, efectivament,
no t'ho pots creure, és al·lucinant
el que vaig veure, i saps allò que
ho mires i dius, a veure,
he vist bé? Ho estic flipant molt.
Llavors hi ha una segona part i dius, sí, sí,
ho he vist. Efectivament.
De veritat, està molt bé.
T'he de dir una cosa, ara abans de venir,
jo he passat pel Sonar Planta,
estàvem reproduint la part,
l'última part de l'espectacle, que és la...
A les dues hi havia un altre passi.
Igual els faltava boira,
perquè no es veia igual que començava el primer dia.
Compte.
Potser algú hi diu jo, no he vist res.
És que, en veritat, no es veia com ho vam veure nosaltres.
La veritat és que és un...
No ho sé, és un espectacle que...
En el fons, jo l'altre dia
li comentava a José Luis de Vicente
que crec que penso que això
pot canviar la il·luminació
en els espectacles de dansa o de teatre,
perquè és que és absolutament espectacle.
Sí, sí, es veu que li vaig preguntar
al tècnic, li vaig dir,
el tipus de sensors feu-se'n riure i tal,
i em diu, tots, tots.
Perquè van molt ràpid, realment,
i es veuen molt bé. I no falla.
Que sabeu allò que sempre hi ha,
hi ha un micro que falla, hi ha una càmera, aquí no falla res.
De vegades, la quantitat de projectes
interessants que hi ha al Sónar Més D
és tan gran que ens costa decidir
quins portem al programa i sovint la decisió
la prenem per petits detalls que ens captiven.
Això és el que li ha passat al Francesc Xavier Blasco
amb Recoded.
Mira, era impossible no enamorar-se
del que fa aquesta gent.
És una escola de Nova York
que s'anomena, el nom és que
em té fascinat,
School for Poetic Computation,
el que vindria a ser una mica escola de programació poètica.
I l'art, la poesia i la programació,
tots junts és possible? Doncs mira,
en aquesta escola, si tenen un motto,
tenen un lema que és més poesia i menys demos.
És una escola de Nova York
gestionada per artistes
que ajuden altres artistes
a fer el pas a l'art digital
a través de la programació.
Els seus alumnes venen de parts iguals
tant del camp de la informàtica com del camp
de les velles arts.
I una de les maneres que tenen de fer coincidir
aquests dos mons és en el projecte que ens mostraven
que es deia Recoded.
Lauren Garner, que és professora d'aquesta escola,
ens l'explica.
Vam veure que els alumnes investiguin
diversos artistes o que escollin
un artista o una obra d'art
que els agradi i aprenen a codificar
aquella obra d'art en concret.
Introduïm variables en el codi
de manera que quan les manipulem
cap a un costat o cap a l'altre
provoquen canvis a vegades enormes
en l'obra d'art sovint convertint-se
en una obra d'art nova.
És molt fàcil pels alumnes de veure
que poden fer petits canvis
i acabar amb una obra d'art totalment nova.
Com a exemple d'això,
a veure, quan parlem d'obres d'art,
no ens estem parlant de la Mona Lisa
ni les Meninas, ni res.
És una obra d'art també d'origen digital,
però d'artistes del segle XX que alguns
venen dels anys 60.
Són obres arts molt visual,
que algunes estan fetes inclús amb ordinadors
dels primers anys,
i el que fan és reconvertir
aquelles obres d'art visuals,
moltes fetes per ordinador,
les reprogramen amb Open Framework,
que és un llenguatge de programació actual
i modern, i es pot visualitzar
en dues pantalles en paral·lel
tant la obra d'art original com el codi
amb uns petits controls
que estan enmig de l'escenari,
ells han introduït dins d'aquell codi
tot de variables modificables
lliurement, que no estan
en l'obra original, i què passa?
Que tu, canviant aquella variable
que pot representar el gradient de color
o pot representar la posició X o la posició Y
d'algun objecte a la pantalla,
veus com a la dreta en temps real
aquella obra es va modificant
i poden acabar amb una obra totalment nova.
Molt bé, Déu-n'hi-do.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.
Endavant.