Catalunya Ràdio, les notícies de les dotze.
Bona nit, us informo, Jordi Barranca.
Centenars de milers de persones s'han manifestat
en ciutats arreu del món en contra de Donald Trump
l'endemà de la seva investidura presidencial.
A Washington ens ha fet la marxa més multitudinària de totes,
amb assistència de mig milió de persones,
la majoria d'anes, segons els organitzadors,
una marea humana inundat al centre urbà
en rebuig de la retòrica populista de Trump.
Homes i dones, participants, embarrets, roses,
han expressat la seva inquietud i la seva desconfiança
vers el nou president que no representa, segons alguns,
la idea d'amèrica que tenen.
És el cas del Jim, advocat de Chicago.
Yo traje a mi hija y mi hijo
para que ellos también se unan a la lucha
y para que todos, toda mi familia,
se opongan a todas las cosas
que Donald Trump quiere hacer a este país,
porque él no representa a mi visión ni a nuestra visión
de qué quiere hacer América.
La marxa de les dones ha tingut rèpliques
en moltes altres ciutats del món,
com Londres, Tòquio o Nova York.
Notícies breus, l'extrema dreta populista europea
creu que aquest any hi haurà un despertar ciutat
coincidint amb les eleccions convocades a països clau
com França, Alemanya o Holanda.
Això ho han expressat els seus líders,
reunits acuplents a Alemanya,
en una cimera marcada per les expectatives creades
després del triomf del Brexit
i de la victòria de Donald Trump.
Marine Le Pen és la líder del Forn Nacional francès.
La Unió Europea ha esdevingut una religió,
no reflecteix la diversitat,
es comunica tot pensament diferent
i prohibeix tota crítica del sistema.
Ells són els veritables dogmàtics,
ells són els veritables antidemòcrates.
El caçador que ha mortos agents rurals a Asp al Segrià
tenia tota la intenció de matar,
segons ha explicat el conseller d'Interior Jordi Jené.
L'home no tenia vigent el permís de l'escopeta
amb què els ha disparat al cap.
El govern ha decretat aquest domenge jornada de dol.
Catalunya està en alerta per mala mar i el fort vent
que afecta sobretot la costa central.
Puntualment, el vent pot superar els 90 km per hora
i en alguns punts hi pot haver onades de més de 6 metres.
S'ha restringit el trànsit marítim a tots els ports del país.
A les cases del Canal Montsià
s'han enfonsat dues embarcacions esportives
a causa del temporal.
I 16 persones han mort a Barona i Itàlia
en l'accident d'un autocar que transportava estudiants hongaresos.
La majoria eren adolescents d'entre 14 i 18 anys,
alumnes d'un institut de Budapest.
Els joves tornaven al seu país
després d'un viatge escolar a França.
La plataforma Salvem Solius ha organitzat aquest dissabte
una clavada de pancartes amb protesta
per la fàbrica de pollastres
que es vol instal·lar en aquesta zona del Baix Empordà.
L'acte coincideix amb la celebració dels 50 anys
de l'arribada dels monjos al monestir de Solius.
És una crònica des de Girona, d'en Gerard Vilà.
Salvem Solius assegura que la granja de pollastres
que es vol instal·lar serà un cop molt dur pel turisme,
ja que aquesta zona del Baix Empordà
atreu molts senderistes, escaladors i visitants
que busquen un lloc tranquil
a més de les 25.000 persones que cada any passen pel monestir.
Helena Bou, portaveu de la plataforma.
Molt visitada per turistes.
25.000 persones o més visiten cada any
els diorames del monestir de Solius.
Llavors, aquests diorames,
o la gent que ve anant bicicleta,
els que pugen a dalt de la muntanya,
perquè hi ha excursionistes, hi ha escaladors,
hi ha passejants, senzillament.
És una zona molt visitada.
De moment, el projecte està aturat a falta de dos informes
que l'Ajuntament ha reclamat a l'Agència Catalana de l'Aigua
i al Departament d'Agricultura.
Bou critica que l'equip de govern era contrari a aquest projecte
quan estava a l'oposició,
i ara no fa tot el possible per aturar-la.
Els esports al Barça juguen aquest diumenge al camp de Labour
a tres quarts de nou,
amb l'Ajuntament de Barcelona, Mas Charano i Iniesta del Manxec.
El tècnic Luis Enrique n'ha dit que no n'hi ha cap jugador
al món que s'assembli a ell.
L'Espanyol ha guanyat el granada per 3-1 i tanca la primera volta de zé
a 5 punts de les places europees.
Al Madrid ha vençut el Màlaga al Bernabeu per 2-1
i referma el lideratge de primera.
L'equip de Zidane s'ha retrobat amb la victòria
amb dos gols de Sergio Ramos, tots dos en accions a pilota aturada.
Altres resultats de primera, disputats també aquest dissabte,
Villarreal 0, València 2 i a la ves dos, Léganés 2.
L'Espanyol ha guanyat el granàstic a camp del Lugo per 2-3,
amb un gol de Manà a les acaballes del partit.
L'equip granacontinua a cuer provisionalment
a dos punts de la temporada.
I acabarem parlant de bàsquet,
l'escorta del Barça de bàsquet Brad Ollison.
Estarà cinc setmanes de baixa per un esquins al Tormell dret.
L'alesió se la va fer durant el partit
davant l'Anna de l'UEF a l'Euroliga.
Fins aquí les notícies.
Hi viu l'emoció de la Lliga a la TDP.
Aquest diumenge, a partir de tres quarts de vuit,
la TDP de Leibar, Barça, a Catalunya Ràdio.
Segueix-nos a l'Instagram de la TDP i guanya un FIFA 17,
el videojoc més popular del futbol.
La narració del partit és una exclusiva de la Caixa.
La Caixa dona suport a l'esport.
CaixaBank presenta Famili assegurances.
Ara i fins al 28 de febrer, amb les assegurances que contractis
i l'alarma de securities direct,
podràs aconseguir fins a 1.000 euros en una targeta regal.
Més informació a CaixaBank.cat.
A CaixaBank totes les assegurances fan família.
CaixaBank.
L'audiovisual.
Les matinades de dissabte a diumenge, a la una de la matinada,
amb Àlex Corina.
Segueix-nos també a l'app de Catalunya Ràdio
i al web CatRàdio.cat.
El que ha sonat els últims dies, hora a hora.
Els vídeos dels programes, els podcasts.
Una finestra amb les notícies dels informatius de TV3 i Catalunya Ràdio.
I els post-its, espais d'opinió i divulgació
a càrrec dels professionals i especialistes de Catalunya Ràdio.
Què vols trobar? Què vols escoltar? Què vols veure?
CatRàdio.cat.
No, no, no.
No, no, no.
No, no, no.
No, no, no.
No, no, no.
No, no, no.
Catalunya Ràdio.
Benvinguts. Aquest és el programa número 598 del Generació Digital.
Si ens estan escoltant per la FMA,
passen uns 6 minuts de les 12 de la mitjanit.
I recorda que també pots descarregar-te el programa
a través del nostre podcast de Catalunya Ràdio
i trobar tots els continguts del programa
a CatRàdio.cat i a GeneracióDigital.cat.
Generació Digital, amb Albert Murillo.
Doncs avui ens acompanyarà en Carles Sora,
que és l'autor del llibre Temporalidades Digitales,
Análisis del tiempo en los New Media
y las narrativas interactivas.
Parlarem amb ell d'això, també coneixerem el mapa...
i entendrem una mica què són els ordinadors
amb tecnologia quàntica.
Això és Generació Digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez.
I avui, amb l'Albert García.
Doncs molt benvinguts a tots. Com esteu?
Hola, què tal?
Per cert, recordem que avui al control central tenim en Carles Morales.
Molt benvinguts a tots.
Sabeu quin és l'esdeveniment innovador i poc convencional
que connecta les més brillants per la creació d'empreses exitoses?
Ho sabeu?
No.
Una de les seves impulsores ens ha enviat una nota de veu
per explicar-los-ho.
El Mobile Weekend és un esdeveniment dirigit per joves emprenedors
que volen transformar les seves idees en aplicacions d'èxit.
Tindrà lloc a l'Ironhack de Barcelona
els dies 27, 28 i 29 de gener.
Doncs això serà la setmana vinent
i tota la informació la podeu trobar a mobile-weekend.com.
Encara esteu a temps
perquè si voleu participar, per cert, per Twitter,
també ens han avisat que el 3 de març
tornen les 36 hores de la Hack UPC Barcelona.
Com passen els anys?
De veritat, fa quatre dies que parlàvem de l'anterior edició,
a hackupc.com teniu tota la informació.
El que passa ara és que fins al final de febrer
ens esperen un munt d'activitats tecnològiques.
Moltes estan relacionades amb el Mobile World Congress, d'altres no.
Després, per exemple, amb el Francesc Blasco,
ens parlarà d'una jornada interessant que es farà a telecos.cat.
El Nintendo Switch serà realitzat simultàniament
al 3 de març 2017,
a Japó, els Estats Units, Canadà,
grans països europeus, Hong Kong i altres terratòries.
Aquesta era una de les frases de la presentació de la setmana passada
que la gent volia saber quan sortiria.
Surt molt d'hora.
Almenys jo em pensava que sortiria una mica més tard.
Com va passar en tota aquesta presentació, Albert García?
Com està el teu cor nintender?
Bategant amb força per poder ja jugar a Salváirul, per exemple,
aquí, al generació.
Em deixo a casa, vinc aquí, continuo...
Montat a sobre l'epona, que és el que va...
I aquí, a l'estudi, sense cables, i res, tinc moltes ganes,
però tinc la sensació que no vendran res,
però la consola, bé, no que no vendran res.
Però que costarà, eh? Que costarà, que costarà.
És el meu cor nintendero que deies ara.
I una altra cosa és la realitat, no?
I quina és la realitat?
Què opino del que es va presentar fa uns dies de Nintendo?
A veure, detalls.
Per mi hi ha molts petits detalls
que si no els acaben de cuidar del llançament aquest,
que és el que s'està debatint més, doncs poden tenir problemes.
Una cosa superimportant, que per mi és clau i no ho han fet bé,
la consola no incorpora un videojoc de llançament.
No té lloc un Wii Sports o un Alex Kidd?
És que li cal un Wii Sports, ho està cridant al cel,
perquè necessita aquesta consola, que te la compris,
i tinguis un joc que li pugui treure profit des del primer moment,
que no t'hagis de comprar un altre joc a banda per aprofitar-ho.
Un Nintendo Land hauria estat molt bé.
Un dels millors jocs de la Wii U, sens dubte, penso jo.
Aquests tipus de jocs ensenyen les possibilitats de la màquina.
Nintendo Land ho feia, Wii Sports ho feia,
i aquí representa que hi ha un que es diu U2 Switch,
que te l'has de comprar a banda,
que és aquest videojoc que utilitza molt els minicomandaments,
aquest Joy-Con.
Clar, a mi que no incorpori el joc d'entrada,
això és una mala decisió per mi.
El concepte de la màquina, em sembla genial.
Tinc moltes ganes d'aprovar-lo.
I petits detalls.
El preu dels accessoris,
que molta gent considera que és una mica bastant elevat.
Home, doncs una mica, sí.
Per exemple, si et vols comprar un parell més de Joy-Cons,
que són aquests comandaments petitons,
que són la revolució de la consola,
més que no pas tot això de la pantalla,
costen 80 euros.
Si et vols comprar un comandament clàssic, 70 euros.
Si vols un altre doc perquè tens una altra televisió,
val 90 euros.
Aparentment, la consola costa 330 euros,
però si vols un pack lògic,
és a dir, una consola, un parell de jocs,
i per jugar amb algú més, se'n va 500.
No hi ha compatibilitat amb la resta de productes
de la gama Wii, Wii U, com havíem tingut abans?
Cap ni una, de fet.
Amb la Wii U havíem vist compatibilitat amb la Wii,
de jocs, com a mínim.
Aquí, com el format és cartutx,
doncs ja no podem posar els discs de la Wii U ni de la Wii.
I això són problemes.
Però, ostres, més enllà d'això,
els jocs que hem presentat
tampoc són tan pocs com la gent pensa,
però sí que penso que Nintendo es quedarà un altre cop sola
desenvolupant per aquesta màquina.
Ofereix unes característiques tan diferents
del que tenen la resta de consoles,
de la Play 4, de la Xbox One,
que jo penso que, per molt que ara diguin,
ens donen suport 50 companyies,
al final serà Nintendo la que acabarà fent els videojocs,
cosa que no veig malament.
És curiós, l'Obi Joan,
un dels nostres ullents,
ens ha preguntat,
volia que comentéssim, per antena,
un comentari que va tenir una notícia al TN
que deia que era retrocompatible,
i no ho és, eh? No ho és.
Que va quedar palès o va quedar estrany que la gent...
Va ser estrany perquè fins ara eren retrocompatibles
amb l'anterior model.
Aquest no ho és i aquí hi ha un altre problema de Nintendo
que és el tema de l'online.
L'altre dia en els nostres xats del generació ho comentàvem.
Jo m'he comprat el Zelda Link to the Past set vegades.
No és broma.
Jo no el compro perquè m'agrada molt.
M'agradaria haver-me'l de comprar per la Switch.
Ja el tindria 8 vegades.
Montaràs un museu, no? El museu de Link to the Past.
De còpies digitals.
No sé quin museu es pot fer amb això, no seria gaire tangible.
Però Nintendo té un problema amb el tema de l'online.
El tema que encara no ha unificat els serveis online
i per cada joc has d'agregar-te els amics un altre cop.
Ara, si et volgués fer amic vostre al Super Mario Run,
ens ho podem compartir.
Són petits detalls, però al final queda el concepte
que jo tinc moltes ganes.
A mi el que m'agrada molt, i ho vam comentar a través del Twitter,
és el control parental.
Per primera vegada algú fa una cosa que espero que ocupi Sony,
ocupi Xbox i tothom.
Està molt ben fet. Heu vist el vídeo?
És el millor.
Sí, perquè ho expliquen personatges de Nintendo, no?
Sí, sí, el Bowser, l'amic del Mario,
que és el seu fill,
és un vídeo que des d'aquí el generació recomanem,
perquè és gairebé més graciós que un trailer d'un joc.
El baby Bowser es comporta com un nen.
Com un nen.
Els ullents que no ho han vist expliquen com funciona
aquest control parental que està controlat per una aplicació,
que apareixerà segurament el març,
i pots controlar-ho tot.
Les hores que pots jugar al cap de setmana,
en quins jocs jugues, tens rànquings de quins jocs jugues,
si pot o no pot escoltar comentaris externs de gent externa...
Està molt bé.
Està molt bé, perquè, a més, els pares,
els responsables dels nens,
els hi donarà eines per comentar.
El vídeo aquest està molt ben explicat.
Com presenten l'aplicació.
També et diuen, si està fent una partida, no li tallis de sec.
I es veu el nen jugant al Mario Kart,
que està a punt d'arribar a la fi de la cursa,
i, pam, s'apaga la consola.
És un vídeo boníssim.
Una altra cosa, s'està criticant molt aquests dies la part tècnica.
La pantalla de la Switch és només de 720p de resolució.
Mira, a mi això no em preocupa gaire.
Estem acostumats, en els darrers anys,
Nintendo ha ofert unes consoles que no anaven al màxim niu i tecnològic,
i això no, i no ha sigut un impediment per grans videojocs.
A mi no em preocuparia gaire, això.
De totes maneres, sembla que, amb tot això,
estem veient que Nintendo segueix en el seu ninxo,
l'enquadrada de joc familiar,
no anirà per les grans llicències, no anirà pels jocs triple A,
excepte aquells que la seva pròpia marca
ja ha convertit en jocs d'alta categoria.
No ho sé, sembla com si s'hagués quedat aquí
i hagués tirat la tovallola per voler agafar la davantera,
o simplement... no ho sé.
Jo, de fet, veient l'inici de la keynote que sortia aquell senyor...
Home, el nou president!
Sí, saludant, dius, uf, això és antic.
Ho veus i és molt antic.
Jo, que quan van enviar la nota de premsa,
feia aquella cara d'alegria, estava com molt seriós,
i dèiem, ostres, el president d'una empresa
de les més divertides del món,
perquè tens franquícies com Mario, Zelda, etcètera,
i fas aquesta cara...
Hem d'entendre que Nintendo és una empresa de joguines.
Doncs és el moment de sentir la veu del canal de Cris
per explicar-nos l'opinió de les xarxes,
precisament d'això, en aquesta ocasió,
sobre Nintendo i sobre algunes queixes
d'això que deies, Albert, a nivell tècnic.
2017 i la gent continua cometent errors.
No guardar la partida abans d'un bosc,
girar el comandament davant la manassa d'una corba imminent,
o enregistrar vídeos a YouTube amb ganivets a 1.000 graus.
A Generació Digital no cometem aquests errors, però els comentem.
Tallem l'emissió del programa amb visió retrospectiva
sobre les xarxes socials i YouTube de les últimes setmanes.
¿Qué ha dicho? ¿Reto qué?
A les xarxes socials ja comencen a sorgir dubtes.
Serà Switch la bomba o no? És un bonic prototip.
Àlex El Capó, endavant.
El concepte me parece interesante y a mucha gente le puede gustar.
Me gustan los exclusivos de Nintendo,
pero Nintendo tiene exclusivos geniales.
Però després de conèixer algunes característiques
de la nova consola de Nintendo,
el debat s'ensenna a les xarxes socials.
¿Verdad que en la Switch no puedes jugar a Minecraft, compañero?
Sí que podrás, pero habrás de pagar
La consola va a tener online de pago, pero te regalan juegos.
No te están pagando, estás pagando por juegos que ni siquiera quieres.
Si quieres ese juego, te lo compras.
Pantallas, 720p, este móvil es 2K, este.
Batería de 2 a 6 horas en función del uso.
32 GB de almacenamiento interno.
¿Qué haces hoy en día con 32 GB de almacenamiento, amigos?
Puede ser una gran videoconsola, pueden ser los juegos maravillosos.
Eso no cambia el hecho de lo que he dicho aquí.
Nintendo ha acaparat tota la tensió
de les xarxes socials durant aquest 2017,
i no és per falta de temes a Twitter,
van des d'un jugador del Sevilla,
que diu haver après castellà veient Los Serrano,
fins a un alvaro ogeda interessat per la història.
Hola, Colom. Soy Copárnico.
De moment, això és tot.
Continuaré informant de qualsevol tendència a les xarxes.
Torno la connexió a Generació Digital. Adéu.
Molts encara no tenim les 4K, les teles 4K,
que ja venen les teles de 8K. Tot és una mica boig, no, Gina?
Sempre. I tot, a més, amb el mateix objectiu,
que és vendre'ns més televisors.
Les televisions 8K s'han presentat
com a gran novetat a la Fira de Tecnologia de Las Vegas
CES. I el Japó és, en gran part, el culpable.
Anem per parts. Què vol dir això de 8K?
8K vol dir que quadriplica l'estàndard
de les televisions actuals de televisió d'alta definició,
de 1.080, i passa d'això, de 1.080 a 4.320 pixels.
Això va de resolució prudera i dura.
Res de negres més negres o sistemes de retroil·luminació.
Ara bé, jo dubto si els nostres ulls ja poden arribar
a apreciar tota aquesta qualitat d'imatge que ve.
Bé, jo crec que és curiós,
però els CES s'han vist d'aquests televisors, no?
Sí, sí, i, a més, és el més espectacular.
LG va presentar un televisor de 98 pulsades amb 8K.
I, a més, el més fort és que no era la més gran.
És a dir, la mateixa LG va presentar un altre
que tenia 105 pulsades. Però, clar, aquesta només era 5K.
I es poden comprar això de 8K al mercat o no?
Sento dir-te que encara no, però que la marca Dell
ja ha dit que serà la primera a entrar un monitor 8K en breu.
El Dell UP3218K, per si ho voleu buscar,
és un monitor que tindríem 7.680 per 4.320 pixels
en només 32 pulsades.
Tindrà un preu molt assequible, ja ho sabeu, de 5.000 dòlars.
I sortirà a la venda el 23 de març,
per si algun dels nostres ulls vol anar fent la reserva.
I també hi va haver un projector.
Sí, de JVC, però ja no us dic el que val, perquè val 261.000 dòlars.
Déu-n'hi-do.
I quan arribaran aquests televisors de 8K al gran públic?
És a dir, quan arribin a preus més normals, diguem-ne?
Em sap greu, Albert, però no serà fins al 2020,
que es diu que és quan ho podrem tenir al gran públic,
com la gent que no es gasta 261.000 dòlars en un projector.
I la culpa, com dèiem al principi,
i per això estem escoltant aquesta música, és del Japó.
Els japonesos volen veure els seus Jocs Olímpics en 8K,
i com que són els reis de la tecnologia
i els propietaris dels Jocs del 2020,
segur que ho aconsegueixen,
estan pressionats els seus fabricants, com Sony o Panasonic,
perquè es posin les piles.
I, de fet, els Jocs de Rio, aquests que acabem de passar,
fa relativament res,
l'NHK, que és la televisió pública japonesa,
ja fa fer un test d'arribació i emissió per un canal especial,
com aquest, que molts altres dimècres els nostres ullins
escolten en generació digital per ràdio,
doncs ells tenien un canal especial de test en 8K,
però com que no hi havia ningú en una tele, amb aquests preus,
hi havia un centre especial on tenien una televisió 8K,
centres comercials o edificis públics.
Havies d'anar a llocs concrets per seguir els Jocs de Rio en 8K.
Queda lluny, això, realment? Sí, certament.
Sí, sí.
Fins aleshores, el 2020,
que els fabricants japonesos venguin televisors en 8K,
ens haurem d'acostumar a veure les presentacions de televisions,
de càmeres, de tecnologia 8K.
Això, comenceu-vos a acostumar, que ja arriba.
I, evidentment, els japonesos esperen
que els fabricants xinesos es pugin al carro,
però, com que no poden ser ells, el mercat de la tecnologia no té sentit.
Doncs, com dèiem a l'inici del programa,
tenim la sort de tenir avui el generació digital en Carles Sora.
Molt benvingut. Hola, bona tarda.
Escolta'm, tu ets doctor en mitjans digitals,
professor investigador del Departament de Comunicació
de la Universitat Pompeu Fabra.
El tenim aquí perquè, a través de l'editorial Walk,
has publicat aquest llibre que tenim sobre la taula,
que es diu Temporalidades digitales,
análisis del tiempo en los new media
y las narrativas interactivas.
Llegint el llibre, Carles, el punt de sortida
és una instal·lació anomenada Chronos Projector,
que, a més, mirant vídeos em va fer molta gràcia,
perquè va ser l'art futur, any 2004, aproximadament.
És un projector d'imatges normals,
com aquest que comentava l'Agina,
però la gràcia és que tu et toques la pantalla
i canvies el temps en el lloc precis d'on toques la pantalla.
Això fa que hi hagi unes imatges absolutament al·lucinants.
Exacte, exacte.
De fet, és el punt de partida del llibre,
però en el fons també és el punt de partida
del que em va motivar a mi a tirar endavant aquesta recerca,
que era la meva recerca doctoral,
i va acabar publicant-se després en aquest llibre.
Això que has dit és impressionant.
Jo també ho vaig veure, de fet, treballava en art futur,
justament en aquell any, de manera que vaig veure en directe,
i era impressionant perquè, de fet, és una tela elàstica,
on tu es projecta qualsevol imatge en moviment,
aleshores, just en el lloc on tu toques,
avança el temps només en els pixels, diguéssim, on has tocat.
Imagineu-vos un time-lapse, per exemple,
d'una imatge d'aquestes precioses d'una ciutat,
amb el sol de fons, etcètera, que està aturada,
aleshores agafes amb la mà i toques la tela,
i a l'apretar la tela elàstica,
només en aquells pixels, avança el temps.
Això em va portar una reflexió,
que és la que ha mogut tota aquesta recerca,
que és que, ostres, de fet, és que la unitat mínima temporal
de la imatge interactiva són els pixels.
Sí, sí.
I ho ha fet canviar molt tot, de com estem acostumats.
De fet, Carles, la nostra generació cultural
ha creat una representació del temps que s'ha convertit en normal.
Expliques, per exemple,
que els gràfics de premsa o els calendaris
són una forma lògica per a nosaltres,
és a dir, jo penso...
Ens imaginem, per exemple, el player de YouTube anant al revés,
oi que no?
Tu et refereixes sobretot al que és la representació lineal
d'esquerra a dreta, no?
I perdona, els Marios.
Bueno, també, exacte.
Aquí és veritat que la impremta té un paper molt important
en aquesta estabilització, diguéssim, o normalització,
de la lectura de l'evolució del temps en els gràfics,
sobretot d'esquerra a dreta i de dalt a baix.
Sobretot a Occident, orienten en altres estàndards
que s'han arribat a coincidir.
I això en la imatge digital també impacta d'una manera molt directa,
però amb la interactivitat hem descobert que hi ha certs canvis.
Twitter, el que fa, per exemple, és amb un avall,
aquests resums de premsa que moltes vegades hi ha,
com li diuen, aquest nom tècnic,
d'aquests resums de qualsevol cosa,
bé, ara no me'n recordaré, però que tu mires de l'avall,
que és la forma lògica de vegades de veure Twitter, per exemple.
Exacte, sí, sí.
Hi ha algunes peces molt interessants
al llarg de la història, des del cicle XV a XVI,
que justament intenten barrejar diferents temps,
per exemple, en representacions d'actes de guerra,
o sigui, de guerres a llarg termini, no?
O sigui, sí que hi ha hagut algunes maneres
de reinterpretar l'ordenació temporal del gràfic, diguéssim, en el temps.
Però l'estàndard, el que s'ha creat és el que tenim,
i amb el que interpretem és aquesta, d'esquerra a dreta.
Molt bé, això, aquest llibre, forma part de la teva tesi, no?
És una de les sortides de la tesi.
Ah, sí? Sí, exacte.
O sigui, és una part? Bueno, una part no.
És el tot, però una adaptació de la tesi.
Un producte. Exacte, exacte.
És una adaptació de la tesi.
És que la gràcia de llegir un llibre com aquest,
que tu has investigat tot això, jo què sé,
hi ha una anècdota on es parla en el moment
que la gent volia saber si, el cavall, per exemple,
hi havia algun moment que tenia totes les seves potes a l'aire o no.
I això també ho expliques? Per què ho expliques, això?
Clar, saps parlar d'Edward Maybridge amb la cronofotografia.
Sí, és molt interessant, perquè el que promovia aquesta gent,
de fet, era intentar construir algun tipus d'interfícies
o d'eines que permetessin capturar el temps,
però cada vegada en unitats més petites.
I cada vegada més petites, més petites.
I ara em sembla que hi ha aquestes fotografies
que fan 100, 200 frames per segon, és una revolució,
però als anys 60 hi existia un científic a Estats Units,
que feia fins a 500 o 600 fotografies per segon,
en un dispositiu que havia creat.
I això em va motivar molt perquè el que portava aquesta gent,
en aquest tipus de recerca,
era experimentar el temps a través de les eines.
Que, de fet, és un dels discursos
que entrellaça en tota la recerca del llibre.
El que jo me n'adono és que l'evolució de les tecnologies,
parlem des del telegraf fins avui en dia el que tenim,
el que va creant són noves maneres d'interpretar el temps.
I, per tant, també noves experiències de viure el temps.
I això, i ara ho dic aquí a la taula,
això que vivim nosaltres amb videojocs,
amb la forma de veure els New Media,
ho tenim normalitzat.
Però sí que és veritat que forma part de la nostra normalitat.
Com ho veieu?
Jo, per exemple, l'altre dia,
jugant al joc aquell que comentava del Firewatch,
que va comentar la Gina,
només començar el temps varia constantment.
I no és una cosa tan senzilla com el passat o el futur,
sinó que els records es barregen amb el present,
i tot va amb un ritme...
De sobte hi ha un elipsis i és d'unes hores,
i després és un elipsis d'una setmana.
Està molt bé.
I ara, el primer que em trobo, Prince of Persia, Sands of Time,
Braid i Legend of Zelda, Ocarina of Time,
que són tres videojocs que juguen amb la mecànica del temps.
Braid, us en recordeu?
Per favor.
Encara no me l'he passat,
perquè no m'ho he utilitzat cap guia, i tinc alguns...
Estic tan enamorada de Jonathan Blow,
que és el creador de Braid i ara de The Witness,
que me l'he passat aquesta setmana, ho vaig explicar.
Te l'has passat la setmana que va aparèixer a la PlayStation 4,
però me l'acabo de comprar.
El que volia dir és que encara està en plena actualitat, absolutament.
Per mi era Firewatch, el meu joc favorit del 2016,
i ara està competint directament amb aquest The Witness.
Hi ha un moment que, per mi, no ho oblidaré mai,
que és, evidentment, jugant amb el meu fill, amb el mitjà,
és una experiència molt bonica, la que estem tenint,
però hi ha un moment que fas un puzzle i apareix
un vídeo de la BBC dels anys 80...
Espera't.
...que dic, però això és boníssim.
És que no m'ho esperava i això és boníssim.
Hi ha moments increïbles.
Però és que el millor, que potser no t'ho hauria d'explicar,
és que dins d'aquell vídeo hi ha un pudle.
Ah, sí? Sí.
No, no, és molt bèstia. Me'n vaig a anar.
El joc és tan...
No, és que el pudle no el veus la primera vegada que vas al vídeo.
Adéu, companys.
És un joc tan gros, és un joc...
Ja ho va fer amb el Breit,
que va reinventar part de la mecànica del temps
a dins dels videojocs.
Ha fet un joc tan especial...
Sembla aquests creadors que jo crec que hem de cuidar.
Carles, per què vas posar el Breit?
Perquè jugar molt amb el temps d'una manera
que, en el moment que va sortir fa 9 anys,
tots ens vam quedar molt parats, no?
Absolutament. Sí, és molt interessant com en els videojocs.
Fins ara, quan pensàvem en el temps amb l'audiovisual,
el que fèiem bàsicament era pensar en l'ordre,
en com organitzar les escenes a l'hora de l'edició, diguéssim, no?
Però en els videojocs,
i això lliga amb la unitat del pixel temporal,
hi ha una cosa molt interessant,
que és que els objectes, els personatges, les escenes,
poden tenir un temps propi.
I de manera que el que abans s'ordenava
en el frame-a-frame, diguéssim, amb escenes marcades,
ara, a dintre de cada escena, poden tenir temps diferents.
I en aquest cas, Breit, per mi, és un exemple meridià,
perquè cada un dels objectes o de les escenes
o el mateix personatge pot anar endavant, enrere,
i jugar amb el temps.
Representa perfectament.
Això, però, és una mena d'experimentació
en el que dius tu del camp de l'audiovisual,
que jo crec que seria molt difícil trobar
en altres formats que no siguin el del videojoc,
precisament perquè la interactivitat de l'experiència
et permet controlar una mica què estàs experimentant,
mentre que si estiguéssim veient una pel·lícula
que també utilitza els flashbacks
o la història la va movent
de forma que tu no la controles,
com a espectadors de fora, és molt difícil,
moltes vegades, saber què t'estan explicant.
És massa experimental.
Mentre que des d'una experiència interactiva,
tu notes que tens el control sobre com abans es mou el temps
o els diferents temps dels objectes amb els quals interactues,
i això et permet acceptar-ho de forma molt millor, no creus?
Jo, en l'àmbit audiovisual i deixant una mica els videojocs,
tot el tema dels multiversos,
no sé si està relacionat amb el tema del temps.
Estava pensant en Interstellar, també,
com al final el protagonista viu en un altre temps completament, no?
És un pel·lícul que s'ha de veure quatre o cinc vegades,
prenent nota, perquè també té un idò.
És una corrent la de crear els universos paral·lels,
que no sé si està relacionat amb el que tracta el llibre,
però és molt present avui dia.
De fet, sí, digue'm, Carles.
De fet, els universos paral·lels, al final, són línies,
o sigui, narracions no lineals.
D'alguna manera, és una manera d'entrar
en diferents espais de narració paral·lel
amb els que et pots anar tan movent.
I serà cert que els videojocs ara mateix, per mi,
són molt interessants per analitzar
aquestes noves temporalitats digitals.
I, justament, en el llibre, el que intento és obrir una mica més
l'escop i veure altres tipus de narratives,
com, per exemple, el que està passant en una narració lineal
de la web a través, per exemple, de documentals interactius,
o molt especialment l'art digital.
I totes dues aporten el que tu ens fas referència,
que és la interfície.
És a dir, si ve en el videojoc, ets tu que controles,
en les instal·lacions interactives d'art digital,
que és el que ha passat al Telegram.
Avogado.
Avogado.
Avogado.
Espero que estes escuchando Generació Digital, Avogado.
¿Lo estás escuchando, Avogado?
Me pregunto si estás oyendo la radio o no, Avogado.
L'Oriol Dalmau fent-nos també separadors.
Posem sobre la taula què és el que ha passat al Telegram.
Recordem que són 150 uïents en aquests moments, Gina.
Uïents VIP.
Sí, perquè senten i parlen amb nosaltres,
debaten sobre temes de tecnologia,
es responen i es pregunten dubtes que tenen sobre el dia a dia,
sobretot, bàsicament, videojocs i mòbils,
i sobretot tenen fotografies i vídeos abans que ningú.
I contingut. Això està molt bé.
Eli, què ha passat aquesta setmana?
Doncs, com no, s'ha comentat moltíssim
la presentació de la Nintendo Switch.
Una de les converses va portar a parlar
de la potència dels ordinadors i de les consoles.
En Pedro Pulpillo comentava que troba que jutjar una consola
per la seva potència és un error,
i hi ha gent que ho defensa a capa i espasa
pel fet que no pugui reproduir imatges fotorealistes,
ja que diuen que no val res.
I a tot això, el Xavi Nightshade posava l'exemple del Mac,
que diu que pot ser més potent que la majoria dels PCs,
però que el PC té més catàleg.
I el Pedro li contestava que el Mac no és més potent,
i que l'ADRESA 10 aprofita el 100% del seu hardware
i dona millors resultats.
Ho recomanem molt, que entreu en el club.
És gratuït, el Telegram,
i la veritat és que l'ADRESA quina és? És molt fàcil trobar-ho.
És telegram.me barra generació digital.
Molt bé. Què més, Eli?
Doncs ara fa uns dies, també, el Telegram,
en Josep ens donava la direcció web d'un estudi
de com s'està afectant les botigues en xarxa
a la botiga de sempre.
I en Serafí ens deia que és normal.
Dius, jo mateix ahir vaig comprar dos calçons,
l'he vist per Amazon.
Ens parlen d'aquestes coses, eh?
Sí, sí, es parlen de tot, d'intimitats
i de tot el que et puguis imaginar.
No, no, però, clar, ell què deia?
Clar, pobret, ell deia que trobar-los
a menys de 60 quilòmetres a ell li resultava impossible.
I ja no gaire temps també diu que afectarà
els centres comercials.
Periscope, gent digital.
Periscope, gent digital.
Doncs han passat 17 anys des d'un fet
que va sortir a tots els informatius del moment.
Kevin Mitnick sortia de la presó.
Era el 21 de gener de l'any 2000
i per fi trepitjava al carrer
un dels sacs de la vella escola més perseguits i controvertits,
ja que el seu cas va estar ple d'errors judicials
i d'accés, bastants accessos,
per part del govern dels Estats Units.
Mitnick era conegut com el hacker del costat fosc o el còndor.
I aquell 21 de gener, després de 5 anys de presó,
per fi el còndor va poder-se calvol.
Mitnick va néixer l'any 69 i era un hacker d'aquells clàssics,
que com molts d'ells tenen una història
de molta curiositat i molt pocs escrúpols
a l'hora de posar la seva curiositat
al servei d'investigar què passa en aquells ordinadors
o en aquells artefactes que li atrauen.
Als 13 anys ja va començar
i va obtenir una manera de viatjar gratuïtament
als autobusos de Los Ángeles,
atenció, fins a les seves pròpies targetes de transport,
amb informació que obtenia de les escombraries
de les oficines del bus
i parlant amb els conductors.
Això és un recurs hacker que s'anomena enginyeria social.
I això sense utilitzar l'ordinador.
Exacte. Els hackers són persones extremadament curioses
i volen saber com funcionen tots els sistemes
i com els poden canviar, tocar i utilitzar.
Tenir que accedir a través d'ordinadors.
I, de fet, tot i que sí que Mitnick
va hackejar informàticament diversos sistemes,
ell es considerava expert a obtenir informació de les persones
i no pas de les màquines.
Aquest és un exemple que ara sentireu molt clar
surt a una pel·lícula que es va fer de la seva persecució i arrest.
En fin, solo llamaba para felicitarte
por tu trabajo, Alesas.
¿En serio?
Sí.
Está muy bien, ¿verdad?
Bien, es una joya, es elegante.
Oye, me encantaría que me aclararas detalles algún día
sobre el diseño y la aplicación.
Sí, no hay problema, claro.
¿Sabes, Joe?
Tengo el diseño y la información de la aplicación aquí en mi disco.
Te lo imprimo y te lo paso por fans
y después te aclaro cualquier duda que tengas.
Te mando también una copia en disco. ¿Qué te parece?
Muy amable, Chris.
I ja ho tenia, eh.
I tant, ja ho veus, una barreja d'adulació i simpatia,
ja ha aconseguit que un enginyer
que no relaciona per res l'empresa que ell vol hackejar
i que el senyor que va a fabricar aquell aparell
que controla els seus ordinadors,
ja l'hi ha obtingut, fent-se el simpàtic,
que aquell senyor estigui encantat d'explicar-li com funciona el sistema.
I quina pel·li és aquesta?
Doncs mira, la pel·li que es deia Take Down és de l'any 2000,
a casa nostra es va dir...
la trobareu amb el títol de Hacker 2 i l'assalto final
i és l'adaptació, atenció, de la novel·la
que van escriure el periodista John Markov
i l'analista informàtic Tutsomo Shimomura,
que van participar en la investigació
que va acabar amb la detenció de Mitnick.
El que més sorprèn curiosament de la carrera criminal de Mitnick
és que no és gaire extensa.
Va entrar a ordinadors, va copiar programes,
codis de sistema operatiu,
va trampejar amb el tema del telèfon,
però realment no va actuar mai de manera excessivament perillosa
ni lligat a grups criminals,
ni va hackejar mai per diners.
Ell va trencar la seva condicional
precisament hackejant ordinadors
de la companya telefònica Pacific Bell
i el seu sistema de missatges per veu.
I això va desencadenar aquesta mena de persecució bastant excessiva.
Jo crec que vam fer amb ell una miqueta l'exemple,
perquè va estar dos anys fugitiu
fins que el van detenir l'any 94.
Durant el judici, compte,
que se'l va acusar de delictes bastants greus.
I de fet, van exagerar en gran mesura
les perdores econòmiques que ell havia provocat.
La qüestió és que va passar vuit mesos,
dels seus cinc anys de presó,
en reclusió aïllada,
perquè deien als policies que si s'acostava,
si s'acostava a la presó,
que si s'acostava a la presó,
que deien als policies que si s'acostava a un telèfon mòbil
que si s'acostava a un telèfon mòbil
podia arribar a xiular
i desencadenar un atac nuclear.
El xiulet del... Sí, exacte.
Podia imitar amb els xiulets
un soroll de mode, això és cert,
i contactar amb el NORAD
i provocar un llançament de missils.
I ara què? I ara que va sortir, què fa?
Ara xiula les rambles.
El condor passa.
La veritat és que Minic,
com molts altres hackers,
que han utilitzat una mica
la fama d'aquests judicis
que ha obtingut per fer una miqueta de carrera
com a analista informàtic,
i ara ha publicat diversos llibres,
com trobareu l'art de l'engany o l'art de la intrusió,
on explica molts trucs d'enginyeria social,
però atenció, que també desvetlla
per què aquests trucs han funcionat
i quines són les maneres de no caure en aquests enganys.
I, a més, això,
té empreses de seguretat informàtica
i ha publicat, farà cosa de 4 o 5 anys,
doncs una utilització,
una autobiografia.
Si voleu tenir una visió diferent
de la que parla aquesta pel·lícula sobre el seu arrest,
l'any 2001,
la revista 2600 Magazine,
una revista sobre hackers,
va patrocinar un documental
que es diu Freedom Downtime
i que segurament trobareu per la web.
Doncs avui que parlarem de temporalitat
del videojoc,
estem parlant de temporalitat.
L'Albert García ens recomanava aquesta setmana
en Shine, i perquè, Albert,
la tenim aquí en aquests moments,
podem pujar el volum, si vols, perquè està jugant a la Francesc.
És un joc que ha aparegut ara fa poc, no?
Doncs fa pocs dies, sí.
Espera, que abaixo una miqueta, potser està una mica massa alt.
Ens fa falta un tècnic aquí a la taula.
Doncs va sortir el divendres passat,
és un joc que portava aquest estudi
desenvolupant-lo fa força temps,
un estudi valencià que es diu
Super Awesome Hiper Dimensional Mega Team.
Són quatre nois
que... tres nois i una noia,
per ser més exactes,
que porten desenvolupant aquest joc des de fa temps.
Està disponible per ordinador i per Xbox One,
i la gràcia, per mi,
és que està ple de referències a tot el món dels videojocs.
Ara estem veient Black Pesa,
que potser algú li sona d'un joc naval
de portals... Black Pesa.
...de portals i de caixes amb Corts a dintre.
De fet, l'Enrique Corts ens ha enviat una nota de veu
on explica una miqueta
de què va aquest videojoc.
Rise and Shine és un joc
que hem anomenat Think and Gun,
o sigui, que combina elements de shooter d'arcade
amb molts enemics, bosses i explosions
amb diversos pujols d'habilitat
que faran que, durant el teu moment,
pensis què has de fer i quins tipus de bales has d'utilitzar
al teu arsenal per resoldre les situacions que es presenten
davant de tu en la teva lluita per salvar el món de joc
de l'invasió de les marines espaciales.
El joc està desenvolupat per els espanyols
Super Awesome Hiper Dimensional Mega Team,
que han participat en altres jocs com Plan versus Zombies,
i està disponible des de ja
en Xbox One i PC Steam.
Plan versus Zombies, Déu-n'hi-do, no?
Sí, sí, han treballat en grans videojocs
i ja es nota, no? Visualment,
és una de les característiques més potents.
T'agrada, Francesc? Està molt bé, l'estil gràfic és...
està molt ben dibuixat,
fent servir un aspecte de dibuix
molt normal, i és això, lo divertit són
les referències constants.
Hi havia una botiga que es deia Celda
amb C, com des de Z, no?
Celda, no sé què, aquí tenim les famoses caixes...
De Portal, de Portal.
És veritat, hem vist un Flapivert volant amb cel.
I la veritat és que el sistema de joc
és molt fàcil d'agafar,
amb un comandament funciona fantàstic,
i és molt entretingut.
De fet, el joc és entretingut,
és fàcil d'agafar, però és un joc difícil, eh?
Són dues horetes de joc
amb una habilitat que, tot i que sigui
un joc 2D, necessites molta apuntaria.
Ara estàvem jugant i es notava amb el Francesc
que estem jugant-lo aquí, que hi ha hagut moments
que ens hem quedat, doncs què s'ha de fer i...
I Carles, en aquest joc hi ha una arma
que pots parar el temps, si no m'equivoco,
que em fa l'efecte, i sense problema.
Això em recorda Sands of Time, de Prince of Persia,
amb la daga del temps
que podies controlar i fer enrere el temps.
De fet, tot el joc és un gran flashback, no?
Això ja ho sabem.
Però és interessant com aquests objectes també
serveixen per controlar el temps en alguns dels videojocs.
Tota aquesta gent que està jugant en aquest tipus de jocs,
d'aquí 30, 40 anys,
faran continguts audiovisuals
amb una ment que no és la nostra,
totalment diferent.
I segurament hi haurà un altre llibre com el teu
de quina volta han donat més el temps a aquests mitjans.
D'aquí 30, no, d'aquí molt poquet.
Molt poquet.
No cal anar-hi.
D'aquí aleshores els meus alumnes ho estaran fent.
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
Doncs, molt bé, aquest Rise and Shine que comentaves, PC.
PC, i que us vols jugar. Molt bé.
Albert, i quina adreça has trobat
o descobert darrerament interessant?
Doncs una molt interessant que es diu ThisIsMaps.org.
This Is Maps vindria a ser mapa de les malalties.
És una pàgina web on trobem,
com indica el seu títol,
un mapa amb les malalties
i trastorns poc freqüents
i ens les ubica en un mapa.
És molt interessant el seu concepte.
Els seus creadors són Pablo Belmonte
i Elisa Ainoza,
una parella que precisament va patir
una malaltia poc comú,
un trastorn poc comú,
i van decidir començar a crear mapes
d'aquesta malaltia a xarxes socials com Facebook.
Molt bé.
Van veure que la gent els demanava, com que anava molt bé,
i podien contactar amb altres persones,
perquè quan tens una situació com aquesta
et vols conèixer altra gent que tingui el mateix que tu,
doncs van veure que la gent els demanava
que creéssim mapes per les seves propies situacions,
les seves casuístiques,
i llavors van dir
que fos un projecte
que englobi tot això en una sola pàgina web.
I el resultat és aquesta web
que vaig estar navegant per ella
i és molt interessant com,
per una banda, tenen la part del mapa,
que és el principal.
Pots buscar qualsevol tipus de malaltia
i ubicar-la al mapa
i veure quanta gent
que s'ha registrat a la seva web
i que, per cert, ja hi ha més de 100.000 persones registrades,
doncs l'ha patit,
l'ha superat,
en el tractament ara mateix,
i fins i tot pots contactar,
pots conèixer a prop teu
quanta gent hi ha amb la mateixa situació,
conèixer els seus comentaris,
també rebre el seu suport,
contactar amb ells,
associacions, metges...
És molt interessant, realment.
Recorda l'adreça, sisplau.
L'adreça és 3bdoples.thisismaps,
diciace, maps,
en anglès, i realment val la pena,
perquè és un projecte
que ens parla sobre com el tema de la salut
no tan sols ha d'aprendre
de les grans companyies,
sinó que una iniciativa petita
feta per un equip de persones,
entres a la web i són 4 persones,
potes de venir un projecte molt potent.
Doncs continuem amb més comentaris al Telegram, Eli.
Doncs continuem amb en Carles Pastanaga,
que, com tots sabeu, és un uient molt actiu
en el nostre Telegram,
i ens deia que seríeu a preguntar-li al Ferran Auberni
si tornaran a posar que es puguin descarregar
els continguts directament des de la web de Catalunya Ràdio,
es refereix al Generació Digital
i a la resta de programes.
Abans diu que es podia, però que l'última actualització
de l'entorn es va treure aquesta possibilitat.
Exacte, el Carles comenta
el que vol és un botó que directament es descarregui la MP3.
Li vam preguntar al final del programa.
Era una pregunta que jo tenia, però no la vaig fer,
perquè no és que sigui sensible,
sinó que és una cosa que s'està treballant
que és el que ens va dir al final del programa,
i que, si tot va bé, en un futur ho tindrem altre cop,
perquè hi ha molta gent,
un d'ells, el Francesc, que li encanta
descarregar-se el programa al seu ordinador
i, doncs, escoltar-lo amb qualsevol player,
tranquil·lament, des de l'ordinador, des del mòbil,
es pot fer.
I no fer servir les dades. I no fer servir les dades.
I col·leccionar, també, el programa, si es vol.
I es guarden disquets.
Segurament, segurament.
I també hi ha hagut algun comentari,
per exemple, de diumenge passat
que va haver-hi un article diari ara
on Gina i un servidor hi parlàvem, no?
Doncs sí.
Tots dos hi parlàveu, entre altra gent molt interessant,
parlàveu de si podria ser real o no Black Mirror,
capítol per capítol de la quarta temporada.
Dues pàgines senceres coordinades per l'Àlex Gutiérrez.
En Antoni Noguera deia que ell creu que sí,
que dins del context de la ficció
porta la tecnologia a futurs plausibles,
que comença a plantejar temes
que ja comencen a necessitar una reflexió.
Diu, no crec que doni suport a això,
perquè, en el context de la ficció,
no crec que doni una imatge negativa
de la tecnologia en general,
però sí que adverteix i crea un espai de reflexió
sobre possibles perills futurs i presents.
Diu que hem d'estar preparats pel que ens vindrà
per poder-ne gaudir encara més.
Doncs, com dèiem al inici del programa,
tenim la sort avui de tenir el generació digital
del Carles Sora.
Amb tu també volíem parlar d'un programa pilot
que s'ha presentat fa molt pocs dies
i que està impulsat per l'UPF
per la recerca creativa
i amb l'ajuda de l'ISSEC.
Es diu Starting Lab, no?
Sí, Albert, em fa molta il·lusió parlar d'això
perquè tot just ho acabem d'ensetar.
És una incubadora de projectes finals de grau
de l'expressització de comunicació interactiva
del grau en comunicació visual.
I, efectivament, és una cosa que nosaltres fa
dos o tres anys venim impulsant de manera indirecta
perquè teníem clar que els alumnes
de comunicació visual calia que treballessin també
amb alumnes d'engineria,
amb els seus projectes de comunicació interactiva.
De videojocs, de documentals interactius,
de productes culturals,
amb un component de discurs
molt genuí i propi d'alumnes
que han estudiat comunicació audiovisual
però propers a l'àmbit digital.
Avui que tenim professors aquí,
sempre he pensat que els treballs finals de carrera
ve molta feina i que a vegades queda en res.
I una mica aquesta és la idea, no?
Exactament això, perquè nosaltres veiem
que al final, aquest projecte final
recull tot el que s'ha après durant el grau.
De manera que ho condensa tot.
I al final aquests projectes acaben en paper
en un despatx, és a dir, el meu,
perquè jo coordino aquests teixers.
I em vaig adonar que això era una oportunitat.
És a dir, agafar aquests projectes
i intentar portar-los cap a l'exterior
i donar-los una petita plataforma
que ajudés a donar continuïtat d'aquest projecte
era una oportunitat per a ells
i per evitar aquest famós precipici
que hi ha posestudis de licenciatura de grau.
Directament hauria de ser així.
És una oportunitat que el coneixement surti cap a fora,
o sigui que és genial. Sí, exacte.
I aleshores buscàvem un espai
on pogués desenvolupar aquests projectes
amb assessoria professional, externa, etcètera.
Jo tenia claríssim que havia de ser fora de la universitat.
A la universitat passen coses molt bones.
Però calia estar fora per vincular-se
amb l'amic professional,
per crear relacions, per conèixer gent, etcètera.
I vam anar a Canòdrom.
Vaig anar a parlar amb Simon Lil, director de Canòdrom,
que li va encantar aquesta iniciativa.
I després, amb l'ajuda d'IC, que ha subvencionat el projecte,
l'hem fet en realitat.
I què és? És una residència de 6 mesos
on aquests grups
tiren endavant, no dic desenvolupant,
perquè en 6 mesos fan videojoc, saben tots que no és possible,
però tiren endavant aquesta primera idea
que tenien de projectes,
amb ajuda de professionals, assessors, tallers,
inventories, i amb la coordinació tècnica de Canòdrom.
I no només videojocs,
perquè, per exemple, en aquesta primera edició
hi ha un còmic... De fet, són 3 projectes.
Capsle, que és un joc de putle
per tableta de Cristina Prim,
Marina Diaz, Xenia Klikova,
i Guillem Galimany.
Marxodity, que és un còmic interactiu
d'Anna Marc López, Pilar Villanueva, Eric Suero,
i Roser Proaño.
I Galibo, de Natària Molares, que és un documental interactiu.
Per mi això és molt important,
perquè si el pipeline
tant de producció com de mercat
d'un videojoc està claríssim
en l'àmbit de les noves creacions digitals,
com són els dos últims que he citat,
que és el còmic interactiu o el documental interactiu,
no estan tan clares.
Hi ha una certa producció internacional,
però no sabem encara ben cara
ni com fer-los ni com produir-los.
Per això creiem que si impulsem aquest tipus d'iniciatives
cal donar aquesta plataforma.
Documental interactiu, aquí també el temps va a la seva bola.
Sí, va a la seva bola des del punt de vista de recepció,
però tornant al llibre,
hi ha una cosa que és molt interessant,
que són la vinculació amb el temps real,
i no dic de la partida,
sinó el temps en què la gent viu.
Hi ha algun tipus de videojocs
i també passa en el documental interactiu,
que és una jornada d'insomnia,
que va sobre l'insomni,
en què tens una limitació de temps per jugar,
només pots jugar a partir de les 11 de la nit.
Això et situa en un estadi,
potser fins a la teva subnulència, no ho sé,
però en un moment molt concret i una experiència molt concreta.
Com les botigues de l'Animal Crossing, no?
Que si són més de les 11 de la nit,
no pots comprar res més i has d'esperar el dia següent.
Hi havia un joc que, si el jugaves el 25 de desembre,
era diferent?
Sí, hi ha passat molt, com, per exemple, el Knights.
Sí, exacte.
Hi ha molts jocs que agafen-se al calendari
per donar-te petits...
I recompenses d'aquestes,
que només pots aconseguir si jugues aquell dia especial,
o Pokémons,
que només apareixen segons quins dies de l'any.
World of Warcraft,
que cada dia hi ha una festivitat diferent,
des de la dia de la cervesa fins al dia...
I el dia que es casa algú a dins del World of Warcraft,
que això també passa!
Per cert, a Estrema tens la Starting Lab,
d'aquests tres projectes,
i moltíssima sort,
perquè, suposo que per la gent que ho fa,
també deu ser il·lusionant,
sortir de la universitat i anar a un altre lloc
i aprendre i intentar tirar endavant aquest projecte.
Això esperem.
Temporalidades digitales.
Aquest llibre, de moment, paper?
O també el podem trobar?
Paper i e-book, ja està.
Amazon? Amazon sembla que sí,
Iberia Laje, i algunes altres que tenen plataformes onlines.
Molt bé, doncs aquí podreu llegir,
per exemple, com dius una de les coses que dius,
que l'ActeML5,
que va permetre l'entrada del mèdia,
doncs també ha canviat moltíssimes coses.
Parles de cavalls,
i parles d'ActeML5,
és un estudi molt, molt gran.
Al final, la tecnologia permet...
La manera en què utilitzem tecnologia
per representar imatges en moviment,
tant és al cinema com a l'audiovisual, com a digital,
va evolucionant, per tant, nosaltres ens adaptem a ella.
I aquest vídeo també surt,
d'Affarel Williams, aquell vídeo que depèn
del vius és diferent, oi que sí?
Podries avançar.
Això, això. Era 24 hores.
Era un vídeo que durava 24 hores,
per tant, no el podies veure tot,
i per tant, tu tenies un cursor on podies anar
veient a quina hora del dia volies anar.
I cada moment era diferent.
També podríem posar el darrer d'OK Go,
podríem posar la música, però com que ningú la coneix,
doncs la posem. D'OK Go,
n'hi ha tants que juguen amb el temps.
El darrer és claríssim, el darrer.
Que dura 4 segons i poc, i, de fet,
és molt llarg i tal manera perquè després
quadri amb tota la cançó.
Sí, sí, moltíssims d'exemples.
En aquest llibre del Carles Sora, doctor mitjans digitals,
professor i investigador
del Departament de Comunicació de la Universitat de Pompeu Fabra,
i autor del llibre Temporaridades Digitales.
Moltes gràcies per venir avui al Generació Digital.
A vosaltres, encantat, gràcies.
I ara, acabant el programa,
hem de parlar de la llei d'amor
i també d'ordinadors amb una tecnologia diferent
a la que estem acostumats, no?
Doncs la veritat és que sí, mira, la llei d'amor era aquella
que la potència es doblaria cada any
dels xips basats en silici en els ordinadors,
una llei que es va fer l'any 65
per l'investigador Gordon Moore,
i que, a més, el seu preu baixaria a la meitat.
I aquesta llei, la veritat és que s'ha anat complert
bastant, bastant bé amb algunes modificacions
durant els últims 50 anys.
Llei, per cert, que ell només li donava una vigència
de 10 o 15 anys, perquè deia...
Dintre de 10 o 15 anys això del xip de silici...
No, ja s'haurien inventat una cosa millor.
Doncs una miqueta ens trobem en aquest paradigma.
Els xips, que es formen part
els processadors dels vostres ordinadors,
consoles i telèfons mòbils,
no són res més que una munió enorme
microscòpica de transistors
gravats, gravats, gravats sobre plaques de silici.
La tecnologia de transistors funciona molt bé
però té un problema.
A menys de 7 nanòmetres no poden estar junts,
i un nanòmetre és una cosa ultra petitíssima.
Doncs què passa?
A menys de 7 nanòmetres els electrons comencen a passar
per on li donen la gana,
les portes dels transistors ja deixen de significar erosions
perquè l'electró passa per on vols,
i això no té cap sentit.
El problema és que ens hi estem acostant.
La indústria diu que l'any 2021
serà l'últim any on realment es podran miniaturitzar
els xips que no...
Feu comptes, si heu de comprar un portàtil,
feu comptes d'aquest 2021, perquè clar,
els portaveus canviaran, la tecnologia canviarà i...
Sí, que ja no, ens esperem el 2020, no?
Com amb les teles 8K.
Exacte, esperem el 2020 perquè diuen que ja no tindrà cap sentit
anar fent xips més petits.
Es podrà evolucionar la tecnologia, però a base de xips
i més petits i més potents ja serà molt difícil.
Hi ha altres mecanismes per poder seguir fent més potent
i més petit els xips.
I això...
Bé, una de les opcions que hi ha
és la computació quàntica,
que es basa en les propietats mateixes del propi electrò.
Pots tenir tota una sèrie d'electrons
i segons com el seu propi electrò gira,
una característica quàntica que s'anomena spin,
si és amb 1 o 6 avall,
podem tenir, doncs, això, un 0 o un 1.
O sigui que la spin és com els bits, una miqueta?
Exacte.
De fet, la computació quàntica
pot servir els qubits, els quantum bits.
Ara, què passa amb els quantum bits?
No és només una qüestió d'espai,
sinó les propietats quàntiques.
Una propietat quàntica és quan arribem a un punt
on la matèria ja gairebé perd el sentit.
Ja no es compleixen les propietats normals
que veiem dia a dia quan dos gots cauen a terra...
Interestel·lar.
El gat de Schrödinger.
Exacte. Que es pot estar viu i mort a la vegada.
Estem una mica net. I llavors, què passa?
Existeixen una sèrie de propietats quàntiques,
entre elles l'entrellaçament i la superposició
no és un 0 i un 1, sinó que podem tenir
un 0 i un 1 i diversos estats intremig.
Schrödinger, jo ho he dit...
Amb el qual estàs augmentant la potència d'aquell ordinador
perquè té molts més elements per calcular.
Escolta'm, hi ha alguna aplicació
amb aquesta computació quàntica
que es pugui dir que anirà bé?
Home, la veritat és que, a part de per tot,
tot serà més ràpid i més potent,
sí que hi ha una sèrie d'aplicacions
per les quals això va molt bé.
Aplicacions per les quals la computació moderna
hauria de trigar uns temps bastant llargs
per poder resoldre, com, per exemple,
temes de criptografia, temes de simulació atmosfèrica
i sistemes ultra-ultracomplexos.
Doncs funcionarà molt bé amb ordinadors quàntics.
Doncs se sentirà molt a parlar de tot aquest tema.
De fet, per aquells que vulgueu saber més,
l'Associació Catarana d'enginyers en telecomunicacions
organitza una jornada dedicada
a la quàntica aplicada als sistemes tecnològics,
el dimarts 31 de gener,
a l'auditori Pompeu Fabra de Barcelona.
La inscripció és gratuïta i teniu tota la informació a telecos.cat.
Twitter, gent digital.
Quina, què regalàvem aquesta setmana?
Doncs el llibre Pokémon Go, la guia no autoritzada de Cara Copperman
i l'editorial PUC,
que marxa cap al nostre orient Ovi Joan.
Ovi Joan, que m'encanta aquest nom.
Ara hem de dir què regalarem per la setmana vinent,
a la gent que estigui a les xarxes i ho faig activament.
Doncs a partir d'aquesta setmana
ja podeu participar a les nostres xarxes socials
per guanyar un codi per PC,
per estim, per jugar al Race and Shine.
Doncs Eli, Francesc, Gina i Albert García,
moltíssimes gràcies per ser Generació Digital
i benvingut. Com sempre.
Avui al Control Tècnic en Ricard Portal.
Nosaltres hi tornem, en el canal d'internet,
els dimecres a les 6 de la tarda,
i a l'FM el dissabte a les 12 de la mitja nit.
Però hi són sempre a Telegram, a WhatsApp, a Twitter, a Facebook
i a catradio.cat.
I avui aneu a la versió televisiva del Generació Digital.
Adéu-siau. Adéu.
Gràcies per atendre'ns.
Gràcies per atendre'ns.