Generació digital amb Albert Murillo.
Benvinguts al generació digital,
el programa dedicat a la tecnologia creativa de Catalunya Ràdio.
Durant els propers minuts parlarem de videojocs,
de fabricació digital i cinema, entre molts altres continguts.
Aquesta és l'edició número 629,
que és molt especial, per cert, perquè la matem, com sempre,
en directe, perquè és dimecres i són les 6 de la tarda,
a través del canal de streaming de Catalunya Ràdio.
A més, el podeu trobar en podcasts a partir del mateix dimecres,
i és que l'antena de Catalunya Ràdio
queda lliure de programació aquest cap de setmana,
i tots els programes desapareixen
per una programació especial per l'1 d'octubre.
Això és...
Elisabet Sánchez.
Gina, benvinguda. Hola, què tal?
Estàs fent un Instagram, eh? Estava intentant fer un Instagram.
De fet, he fet una història de tu començant el programa,
perquè la gent sàpiga exactament què fas.
Mira, aquest història desapareix,
perquè tot això forma part de la meva vida,
que un dia, si tinc la sort de conèixer els meus nets,
m'hauria d'ensenyar-los-hi, i això segurament ja no podré, no?
No, no sé que te'l descarreguis quan el fas.
Tens 24 hores per descarregar-te'l.
I si no, i desapareix, eh?
Està bé, així tenim menys merda digital.
No, no, ho sé, però tu creus que hi ha algun ordinador que ho guarda?
Segur. Segur, eh?
Segur, es diuen FBI.
NSA.
D'acord, d'acord.
Molt bé, escolta'm, avui tenim un programa molt especial.
Parlarem de Blade Runner, parlarem de la RetroBarcelona,
i també tenim el nostre justicier, avui.
Doncs sí, avui ens acompanya l'Isaac Besora,
amic del programa que ha participat
a les taules i tertúlies ara fa uns anys.
Així que benvingut un altre cop.
Me'n vaig a estar mirant, Isaac,
i eren programes del 2012 a 2013, eh?
Sí, sí, fa cinc anys després.
Sí, perquè mira, aquí tenim una cosa que està força bé,
i és que tots els guions els tenim a Google Docs.
Sí, tenim història.
I la veritat és que és com una Wikipedia fantàstica que poses,
que és Blade Runner, i t'adones de quantes vegades
en el programa hem parlat d'aquesta pel·lícula, per exemple.
Sí, i t'adones que fa molts anys que estem amatent aquest programa
d'una pel·lícula de saga tan bona com aquesta.
Doncs avui en parlem d'una de saga molt bona.
De fet, hem de dir a quin joc jugarà avui l'Isaac.
Doncs sí, jugarà el Marvel vs. Capcom Infinite
per PlayStation 4.
Exacte, un joc que ara provaràs,
a veure quines sensacions em torna.
Ets de jocs de lluita, tu? Sí, sí.
Fes una cara de...
Deixeu-me jugar per l'amor de Déu.
Jo he de dir que ara el PlayStation no està connectat a internet.
A més, quan l'he connectat, ha estat 30 minuts bons instal·lant.
Segurament hi ha com 34 gigues.
Utilitzes això? Un dia m'ho haurien de parlar.
Dels gigues, com van avui dia. No sé, és que va molt...
Si tens una connexió lenta, és millor que no connectis res.
I quan compres un joc, el fiques i et diu, no?
Ara has de descarregar una actualització que són 15 gigues.
Exacte. I tardes dues hores. No vull jugar ja.
No, no, i al final t'acostumes.
Jo vull jugar pel que veig, moda història, també combat,
no podràs jugar amb ningú en xarxa, perquè no hem pogut fer-ho,
però res, el que farem al final del programa
vindrà l'Oriol Dalmau, si tot va bé.
Ell l'ha jugat també i comentarem entre tots aquest títol
que ha aparegut fa molt poc per a PlayStation 4.
Nosaltres el que anem a fer ara és parlar d'un esdeveniment
que tenim moltes ganes que vingui a Barcelona.
Tothom sap que després d'una sala en farmaciola,
hi ha una gran batalla.
El 6, 7 i 8 d'octubre, en el marc de la Barcelona Games World,
es celebra una nova edició de la RetroBarcelona,
i avui hem llegat al programa amb l'Street Fighter,
que celebra els seus 30 anys.
Per parlar-ne, ens acompanya Carles García.
Un any més, molt benvingut.
Què tal? Bona tarda. Bona tarda.
Carles, tot bé? Tot preparat?
Sí. Bé, tot no, però ja sabeu que, amb aquestes dates,
s'ha d'anar molt bé.
I, a més a més,
sí, tot no, però ja sabeu que, amb aquestes dates,
estem optimant els preparatius, però prou bé.
Quan comences a treballar en un esdeveniment com aquest,
en un espai que em deies de 6.000 metres quadrats?
Sí, el pavelló que ens ha encetit a la Fira de Barcelona
és de 6.000 metres quadrats, i això aproximadament...
Quantes màquines són, 6.000 metres quadrats?
Màquines? Doncs no les hem comptat, però són...
Home, això és una data important, eh?
Sí, hem intentat proporcionar el màxim de punts de joc possible.
Llavors, hem comptat, això sí que us asseguro, que són 300.
300? A part, les màquines que puguin vendre,
o que es puguin exposar, ja sabeu que hi ha un museu i demés,
però, bueno, hem intentat que la gent que vingui allà,
que no tingui que fer cap cua ni res per jugar.
Tots aquests joves que han nascut més enllà,
a partir dels anys 90, 95,
96, que ara tenen 18, 19 anys,
sempre poden passar per la retro-Barcelona
a veure aquestes màquines antigues, aquest museu que hi és cada any,
amb màquines d'aquestes que a vegades no hi han nascut ni jo.
Albert? Certament, certament.
Jordi Sánchez de Barro, hola, molt bona tarda.
Bona tarda.
¿Pot ser que ens veiessin en una edició de la retro-Barcelona?
Quan venia a la ràdio em pensava,
no sé si ens vam veure a la zona dels pinballs o no eres tu.
Que ens saludem... No, no hi has anat, eh?
No ho recordo, exactament, però podria ser.
Has anat a la retro-Barcelona? Sí.
Sí, he anat, he anat, sí, sí.
Molt bé.
Amb tu parlarem d'aquí una estona de Blade Runner
i de moltes altres coses.
Jo també soc d'aquells que venia a les tertúries de fa uns anys.
I tant, perdona, Jordi, i tant.
I també, si ara poséssim Jordi Sánchez de Barro al Google Docs,
també sortiria en l'any 2011, 2018, segur.
Feia molt de temps que no ens vèiem.
Estàs molt enfeinat? Sí, estic enfeinat.
Bé, bé, bé, tot va bé, tot va bé.
Molt bé.
Carles García, retro-Barcelona, cinquena edició.
Sí.
De la mà de la persona que ens vol.
Exacte, sí.
Aquesta simbiosis va funcionar prou bé l'any passat,
a la gent li va agradar poder veure i provar les novetats,
i poder aprendre els orígens d'aquesta indústria,
perquè és una cosa que nosaltres ens caracteritza, no?
Des del punt de vista didàctic,
nosaltres impulsem una miqueta això amb el museu mateix,
inclús ensenyant al jovent que venia l'any passat
perquè moltes de les màquines que jugava ni sabia que existia,
ni sabia què era, ni com es posaven en marxa.
Si veiem el cartell, veiem que surt Street Fighter,
perquè es conmemora el 30 aniversari.
Exacte.
Ho teníeu clar, això?
Sí, ja l'any passat va sortir a l'associació,
i Street Fighter és per tots un dels jocs més bons,
i que més ha revolucionat la indústria,
i que ha redefinit el gènere de la lluita.
Llavors, claríssim, el 30 aniversari de la franquícia,
que va sortir amb un primer títol una miqueta discretet,
però allà està.
Francesc Givéu, l'escola. Hola, bona tarda.
Tot bé? Sí.
Molt bé, avui Street Fighter, Blade Runner i Retro Barcelona.
Avui doble combo.
Et noto esbufegant, Francesc, que has arribat tard.
No, estava... Aquí callat.
Sí, estava aquí contemplant.
Estàs amb l'Isaac al Street Fighter.
Parlem, Carles, de les zones que podem veure a Retro Barcelona.
Una de les més grans és la de les consoles de tots els temps,
aquest espai on comentàvem pares i fills poden jugar,
on hi ha fills que no saben quina consola és,
però hi juguen perquè veuen que la mecànica de joc és molt fàcil.
No sé si és una de les que té més èxit.
Sí, sí, sens dubte.
Té més èxit per dos motius.
El primer, perquè són màquines que no han vist mai,
que no han vist mai i ja se senten atraïts per aquelles màquines.
I, segon, perquè molts d'aquest jovent ve amb els seus pares,
i els pares els fa il·lusió ensenyar i explicar
als seus fills i filles
amb quines màquines jugaven quan tenien la seva edat.
De totes manes, recordo que l'any passat n'hi havia una
que jo crec que ni els pares van jugar perquè era una consola
d'aquestes típiques del tènis que té molts botonets.
Us en recordeu, d'aquelles consoles dels anys 70,
que podia jugar a hockey, a futbol...
Però n'hi havia una que tenia molt d'èxit.
Havies de fer una mica de cua o esperar per poder jugar.
Perquè jo crec que la mecànica era tan nova per tothom
que la gent tenia ganes de jugar a aquests jocs.
Sí, i també una altra que tenia molt d'èxit era la Virtual Boy.
Em sembla que el Francesc també la va veure allà.
La Virtual Boy és una consola que són com unes ulleres.
Una consola dissenyada per Gunpei Yokoi,
el mateix creador de la Game Boy, però que va ser un fracàs.
Podríem dir l'únic fracàs que va tenir aquest home.
Aquest home va ser el creador de la Game & Watch
i va ser un dels fracassos més sonats de Nintendo.
La indústria del videojoc clàssic
ha donat molts projectes que s'han cancel·lat.
Aquest any mostrareu algun projecte que hi explicaran,
projectes que s'han cancel·lat, per exemple?
Sí, sí, sí.
Hi ha un joc de Dream Casponès i la de Sega Saturn.
Normalment, ja cada any,
sempre porten alguns projectes que se'n diuen en realitat.
Sempre hi ha aquests tipus de projectes.
És molt interessant veure això.
Inclus, jocs com el que podem veure
amb la nova màquina de Nintendo,
que surt ja passat demà a la SNES Mini,
que van tenir la setmana passada al programa.
Allà hi ha un joc...
M'ha sortit com a periodista ja per defecte.
Ja sabeu que hi ha un joc que no va sortir el dia,
Star Fox 2.
Jo crec que és molt interessant recuperar aquests projectes
i que la gent es conegui.
Jordi Sánchez Navarro,
quan va ser l'última vegada que va jugar al Pinball?
Quan va ser l'última vegada? No me'n recordo.
No te'n recordes?
Anys i anys, pot ser.
Sí, sí, sí.
De fet, a la retroversió tenim oportunitat de jugar-hi.
Sí, sempre hi ha algun pinball.
Doncs va, fa temps.
Ara m'has fet pensar i no sabria exactament quant de temps.
Estàs pensant... Soc gran. Sí, clar, això inevitablement.
En jugaves o no? Jugaves al Pinball?
Sí, sí, no era un gran especialista, però n'he jugat molt.
És veritat que has de ser especialitza.
Vull dir que has de saber-ne.
Per gaudir de veritat, sí.
Jo crec que s'ha de dominar la màquina.
La màquina et domini a tu. Exacte, s'ha de dominar la mecànica.
Exacte, exacte.
I encara que sigui a cops, perquè una de les coses del Pinball que té...
és que, clar, té un component mecànica
o pots anar modificant d'aquella forma d'anar movent una miqueta...
Jugues amb la física, no? Exacte, sí, sí.
I, de fet, els propietaris també juguen amb la física,
inclinant a vegades més o menys les màquines,
perquè perdis més o menys boles.
Aquí hi ha tot un joc entre els propietaris,
els dissenyadors de taules i els propis jugadors.
I l'Arribo Barcelona, que, recordem, celebrarà el 6, 7 i 8 d'octubre,
té una zona amb molts pinballs,
perquè hi ha associacions que també venen a ajudar-vos.
Sí, l'any passat hi havia una gran zona,
perquè es va organitzar el torneig de pinballs.
Aquest any no tenim aquella zona, perquè no s'hi fa el torneig,
i naturalment hi haurà menys pinballs.
Però, bueno, es supleix amb altres màquines clàssiques
d'associacions d'arcade que es dediquen a preservar
i a restaurar tot aquest tipus de hardware, no?
Que venen darrere d'Espanya,
amb les seves màquines clàssiques, perquè tothom jugui.
Molt bé, molt bé, perquè és l'única forma, moltes vegades,
de poder recuperar aquestes màquines.
Sí, això o per emul·lació. No té el mateix en cap.
No, no és el mateix.
Jugar, per exemple, fins i tot amb les consoles antigues,
amb un comandament nou, és que no és el mateix.
Aquell tacte de la Master System 2,
només el tens amb aquell comandament de plàstic.
De totes maneres, hi ha força gent
que treballa amb aquests virtual pinballs, que déu-n'hi-do.
Fas la taula amb una pantalla i funciona molt bé, sembla.
Sí, està movent molt.
Això i jocs com Pinball Arcade, per exemple,
que ja van per la 6N a Season, diguem,
estan recuperant taules originals de Williams i de més,
perquè tothom pugui jugar.
És molt curiós una cosa,
que tot i el món del videojoc i el del pinball
no sé ben bé ara com estaria el catàleg de les consoles actuals,
però gairebé totes les consoles han anat tenint
el seu petit recopilatori de jocs de pinball.
Tant virtuals, tant com recreacions de pinballs
de física real.
Jo quasi diria que penso que la majoria de consoles
i sistemes han tingut la seva versió.
Des de les famosos, us heu recordat,
els pinball dreams del PC?
A mi em fascinaven perquè la bola pujava per diverses pantalles,
i podies caure en llocs i passaves a pantalles diferents.
En recordo ara, per exemple, per Mega Drive, el Devilish,
que també era aquesta mena de versió.
Em sembla que era una mena de creuament
entre un pinball i un arcanoid.
Quina bona pinta.
Fareu campionats, també, de videojocs?
Farem campionats.
Un dels clàssics serà Street Fighter, el de sempre.
Aquest any tenim el campionat de Pac-Man,
aprofitant que està el senyor Toro Iwatani per allà.
Farem torrenys al clàssic nostre, que és el Trivial Musical,
que són els més divertits.
Farem torrenys al Windjammers, del Mario Kart 64.
Aquest any toca l'edició de Nintendo 64.
Virtua Tennis.
I més que hi haurà.
I, a més, recordem que la persona que ens vol
també vindran a llamar Uchi, Gran Turismo.
I que és una edició que déu-n'hi-do.
Perquè, a més, recordem, veniu de la mà també,
o esteu juntament amb la persona que ens vol,
dos esdeveniments absolutament compatibles,
paral·lels, però que et pots mesclar
i pots anar d'un lloc a l'altre.
Vull dir, aquesta és la gràcia d'aquesta trobada.
Jo penso que sí, tot i que hi ha una part del sector retro,
diguem, que és bastant reaci, no?,
aquestes simbioses, no?
Jo soc del pare que, com a aficionat a els videojocs,
a mi m'agraden els trolls i sobretot el retro.
Però jo ho trobo molt bé.
Jo hauria anat a les dues fires, com a visitant.
Molt bé.
Ara parlarem de Blade Runner, perquè falten molt pocs dies
per l'estrena de la segona pel·li d'aquesta edició.
D'aquesta saga, ara, ni saga,
que molts n'esperàvem que hi hagués una segona part.
Però, Carles, per acabar aquesta primera conversa,
la gent que no ha anat mai a la retrobarcelona,
que no ha anat mai amb un esdeveniment
on hi ha màquines nostàlgiques, antigues,
que funcionen correctament i tot plegat,
què els podries dir perquè s'animessin
a que vinguessin a la retrobarcelona?
Bueno, jo els deia que qualsevol aficionat
que li agradi els videojocs,
que es passi per la nostra retrobarcelona,
per conèixer els orígens,
per veure aquelles màquines que jugaven els seus pares,
o els màquines que no saben ni que existeixen,
per descobrir, per exemple, l'origen de sagues
que actualment poden estar jugant,
i, ostres, mecàniques, per exemple,
que molts jocs d'ara veuen d'aquestes mecàniques.
Jo crec que des del punt de vista docent,
jo crec que és molt interessant passar-se per la retrobarcelona.
De fet, la Gina, cada any, als seus alumnes,
els obliga a apuntar de vista, no ho sé, però...
És una sortida que han de fer, de forma...
De fet, jo no els porto, diguéssim, que jo a classe els dic...
Escolteu, heu d'anar.
Si voleu entendre tot això que us estic explicant,
heu d'estar aquí aquest cap de setmana,
m'és igual si aneu amb amics, amb els vostres pares,
però, a part de visitar la Barcelona Games World,
heu d'anar a la retrobarcelona
i passar-vos una estoneta a provar coses, a veure coses,
és interessant veure com gent que ha nascut amb la PlayStation 1...
Evidentment, perdó, Albert,
però la Game Gear els queda com molt retro.
I de sobte, per exemple, els incites la Game Gear i diu...
Oh, això ho tenia el meu pare!
I dius, no, potser m'estic fent gran!
Però, realment, crec que és molt interessant...
perquè entenguin realment que això existia, que mou gent,
quin tipus de gràfics, com...
És el que diem, no és el mateix un emulador que veure-ho allà realment.
Entrades, com se'n va a fer?
Fàcil, no m'imagino, Barcelona Games World?
Sí, a través del web de la Barcelona Games World,
allà es poden comprar...
Crec que les del dissabte, si no han esgotades,
ja és el dia que tothom va,
però, a través del web, allà es poden comprar els darrers dies.
Hem de recordar que, de fet,
ho comentarem durant aquesta setmana a les nostres xarxes,
nosaltres farem el programa, si tot va bé,
des de la Barcelona Games World,
segurament, Carles, et buscarem per parlar dissabte,
del dia més fort de com va l'esdeveniment.
Perfecte, allà us espero a tots i us animo a que tothom vingui.
Doncs no te'n vagis, perquè el programa continua.
Bé, com us deia, avui hem de parlar de Blade Runner,
i és que el proper divendres 6 d'octubre s'estrena
Blade Runner 2049,
i des del generació digital, amb aquesta excusa,
volem parlar d'aquesta sega
de les baralles al cinema.
Any 2019.
Imagineu la ciutat de Los Ángeles.
Edificis immensos i fàbriques que escupen foc
i formen una amalgama urbanística indefinible.
Sobretot, res de vidre on ja no hi viu ningú,
potser l'únic que sobreviurà a la societat humana
que abandona el planeta, la publicitat.
Japoneses de pell blanca que anuncien anticonceptius
us donen la benvinguda al futur, mentre que, curiosament,
brillen logotips lluminosos d'empreses desaparegudes
com Atari o Pacman que ja formen part del passat.
En un moment on el gran públic ja s'havia reconciliat
amb la ciència-ficció,
gràcies a la imaginativa i excitant Star Wars,
Blade Runner, de l'any 82, ens tornava a fer reflexionar
sobre l'essència del que vol dir ser humà, això sí,
embolcallat amb una dosi d'acció i violència
ja preceptiva en el cinema dels anys 80.
A veure, una sinopsi ràpida, Gina?
Jo, que me'n recordo molt bé de la pel·li,
no et preocupis, que ara te l'explico.
Un agent policial especial, Deckard, un Blade Runner,
ha de retirar 6 androides de les colònies
generalment a la Terra per trobar el seu creador
i demanar-li que allargui la vida, ja que només viuen 4 anys.
Durant la recerca, s'enamorarà d'una noia
que sospita que és una androide que et desconeix que ho és,
i això farà que es pregunti moltes coses,
fins i tot la seva pròpia condició com a humà.
Repartiment d'estrelles joves en aquell moment
com Daryl Hannah o Xin Yao, un desconegut, llavors,
Roger Howard, ja esclar, un Harrison Ford a cavall
i el retorn del Jedi que començava a forjar
la seva llegenda d'heroi hollywoodiense.
Tots al servei de Ridley Scott, que acabava d'aterrir
les plates dels cinemes Amalien, i que portava una història
basada, i això és important, molt sumerament basada,
en un relat de l'any 68 d'un dels grans de la ciència ficció
americana, amb Philip Kaddick.
És clar que aquesta visió del futur dissenyada per l'artista
conceptual Sid Meade no tindria el mateix impacte sense
l'enorme banda sonora de Vangelis, que ens porta
la música futurista, les melodies tristes de saxo
més típiques del cine noir, i fins i tot un clàssic
crueler dels anys 20, i que s'han convertit ja
per propi dret en peces tan o més icòniques que la
pròpia pel·lícula. Tenim moltes ganes de parlar amb més profunditat
de Blade Runner i estem molt contents, com us deia abans
de tenir en Jordi Sánchez Navarro, ell és director dels estudis
de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat
Oberta de Catalunya, i jo no sé en quina posició tens
personal aquesta pel·li. No sé si podem posar número?
Número no, però està en el top...
Clar, és que ja he vist moltes pel·lis, jo ja, Albert,
companys del generació digital, he vist moltes pel·lícules,
i la meva llista de pel·lícules preferides
és molt gran, però sense dubte està entre les meves pel·lis
de culte, a les que jo puc tornar molt sovint.
I això, quan encara et queden moltes pel·lis per rebre,
cal tenir unes quantes que pots tornar-hi, déu-n'hi-do.
Jo fa molts anys, recordo haver anat a la Filmoteca
de Catalunya, perquè era oient de la finestra indiscreta,
per l'UF, no sé quin any era, 80 i escaig, 90 i escaig,
i ells feien, en aquella època,
una espècie de concurs per veure
quina era la millor pel·li de la història.
I va sortir com quatre vegades seguides Blade Runner.
I la millor, el que feien, és intentar aconseguir la còpia
per portar-la a la Filmoteca.
I jo recordo que la vaig descobrir, la pel·li,
precisament amb aquest programa de ràdio,
que, evidentment, encara es fa els divendres,
a Catalunya Ràdio d'Una Tres, però per què creus
que va guanyar durant tant de temps, per exemple,
i per què la gent la votava com la millor pel·lícula de la història?
És una pel·lícula, realment, en el seu moment,
o trencadora en moltes coses.
No és una pel·lícula que va ser unànimament ben rebuda,
s'ha de dir.
La crítica va ser, com dirien ara, crítiques mixtes,
que vol dir que...
Que et donen pels tots els costats.
Exacte. Perquè era una pel·lícula sense ficció,
que era molt diferent, no hi havia gaire acció, entre cometes.
Efectivament, no hi havia gaire acció,
era, de fet, és una de les fundadores del moviment,
però ja n'hi havia hagut, un nou noir
d'històries tremendes i d'històries típiques del cinema negre,
però amb un...
amb una capa d'anilisme encara més exagerat,
pròpi dels anys 80,
i, a més, era de sense ficció, és a dir, futurista.
No era com China Town del Roman Polanski, un altre neo noir,
sinó que era futurista.
Aquesta combinació no va agradar a tothom, és cert,
però de seguida es va veure que això era una pel·lícula de culte,
per moltes coses, les heu resumides perfectament,
però el repartiment va collar.
Ridley Scott, en aquell moment, estava en un estat de gràcies,
venia de fer una obra mestra com Alien,
i va fer un altre pel·lículon, com se'n diu,
té l'estrella més carismàtica dels 80, dels 90,
i possiblement dels 2000,
i potser la gran estrella de la segona meitat,
no de la segona meitat,
però la gran estrella de les últimes dècades del segle XX,
que és el Harrison Ford, i això donava molt de carisma,
i la història, la història funcionava,
la història era una pel·lícula de sense ficció,
amb aquest toc nihilista,
però amb una vessant humana molt potent, i sobretot,
i això s'ha de dir sempre, que es parla de la pel·lícula,
amb aquell monòleg del Roger Hauer,
que era fet és d'ell, o sigui, l'autoria és seva.
Sí, sí, sí, sí, sí.
És mig...
Al final, una creació carismàtica d'un actor
sempre és una combinació de director i de l'actor, no?
Però en el cas d'aquell memorable monòleg de comiat
del personatge del Roger Hauer, és creació pròpia.
Això vol dir que l'ambientació,
el moment que van enregistrar aquella pel·lícula,
també van aconseguir aquesta especial singularitat,
perquè si això ho fa un actor, és que està molt ficat,
i el director ha sabut portar-lo, també.
Sí, de fet, és un miracle, aquella combinació,
des de punt de vista estètic,
com abans comentàvem en francès Xavier, al Sitmeet,
però és que allò venia al Rayleigh Scott,
això es pot trobar a tots els llibres de la pel·lícula i a Wikipedia,
el Rayleigh Scott reconeix dues influències bàsiques,
una és el quadre Nighthawks d'Ann Hopper,
i una altra és The Long Tomorrow,
la història curta de Dan O'Bannon i Moebius.
Amb allò va fer un Los Angeles nocturn futurista,
i miraculosament es va crear una combinació molt especial.
Per això és important, a vegades, recalcar,
sobretot perquè parlarem de la novel·la original d'Andic,
que és que Blade Runner està inspirada, pesada,
però que quan comparteixen els dos productes,
el fan de la pel·lícula que vulgui llegir la història de la pel·lícula,
a Suena en los androides conéctricas,
es trobarà descolgat perquè és molt diferent.
De totes maneres, no va poder veure l'estrena en Dick,
però sí que va poder estar en els decorats,
sí que va poder veure una prèvia,
i es va quedar entusiasmat,
tot i que l'argument era molt diferent pel decorat,
per la solidesa del món,
per com inclús els petits detalls que no es captarien en pantalla,
és un dels clàssics que es parla d'aquesta pel·lícula,
els anuncis o els titulars dels diaris plegats en els quiosques
eren reals, es podia estreure,
hi havia un diari imprès, de veritat,
sobre d'aquella data del 2019,
tot i que a la pantalla no es veuria mai,
podria haver posat trossos de papers doblegats o diaris del dia,
del 1982, i no hagués passat res.
Tots aquests detalls donaven una solidesa molt gran
que a en Dick, per exemple, li va encantar.
L'editorial Minotauro ha publicat ara una nova edició
de pel·lícules de Filip Karik, i hi ha coses especials, no?
Doncs mira, és una edició limitada, de 2.000 llibres,
està enumerada, i té un pròleg de Nacho Vigalondo.
No detenerem molt el que diu, però s'hi recomana molt la seva lectura.
És molt interessant el que diu Vigalondo.
És una molt bona reivindicació del paper de la novel·la
en front de la versió cinematogràfica,
sense desmereixer una ni l'altra en absolut,
i de fet, gairebé negant que puguis comparar la pel·lícula
i la novel·la, tractant-les com dos productes diferents,
i sobretot, avaluant les seves diferències.
Perquè ara, com passa sovint,
la moda d'una estrena d'un nou Blade Runner
segurament portarà moltes persones a revisionar,
tant la pel·lícula de l'any 82 com el relat original.
I les diferències, jo us ho dic, sonen homes.
Per exemple, no us heu preguntat mai
on hi ha les ovelles elèctriques de la novel·la original?
Per què no apareixen en aquesta pel·lícula?
Doncs en Vigalondo explica com la pel·lícula, d'estil,
l'essència dels elements noir, com l'antiheroi, la fem fatal,
la investigació d'un cas amb molta gent involucrada,
i que el llibre ens porta una visió molt menys dirigida cap a l'acció
i molt més centrada a preguntar-se
sobre la diferència entre androides i humans.
Quan els androides tenen records, i com passa a la novel·la,
els humans es poden programar les seves pròpies emocions
segons el que els interessa.
Quan això succeeix, qui és humà i qui és una androide?
I per aquí va una mica la discusió d'en Vigalondo.
Aquesta edició de 2.000 llibres,
que ja està a la venda, i l'edició primera,
les primeres pàgines començava d'una forma molt especial,
i amb un escrit sobre una tortuga, que deia això, Gina.
Auckland, una tortuga que el Capitán Cook obsequió
al rei de Tonga en 1.777,
falleció ayer, cerca de los 200 años de edad.
El animal, llamado Tuimalila,
murió en el jardín del Palacio Real,
situado en la capital tongana de Nuku Alofa.
Los agentes de Tonga consideraban como un jefe al animal,
y se nombraban cuidadores especiales
para atender sus necesidades.
La tortuga perdió la vista hace unos años,
de resultas de un incendio.
La tortuga tongana anunció que los restos de Tuimalila
serán enviados al Museo de Auckland en Nueva Zelanda.
Reuters, 1.966.
Comença així el llibre,
i es pot dir que és una història real, Francesc?
Fent la cerca d'aquesta tortuga,
m'he trobat a l'amaroteca de l'ABC,
amb la notícia original publicada al 20 de maig de l'any 66,
sobre la mort de la tortuga.
Tuimalila era una tortuga radiate, que només es troben a Madagascar,
i, com s'explicava, va ser entregada a la Casa Reial de Tonga
per l'explorador James Cook,
tot i que algunes altres fonts diuen que això no està ben verificat,
i que podria ser que en realitat hagués arribat a un vaixell
i l'hagués portat algun altre explorador a mitjans del XIX.
El Tomalila vol dir rei dels Malila,
perquè Tonga, antigament, s'havia dit Malila.
És cert que tenia una guàrdia personal que vetllava per la tortuga
i que va morir amb 188 anys.
Avui en dia es pot veure el cos conservat al Palau Real de Tonga.
Seré el.
Sí, ets en un desert, caminant pel mar,
quan, de sobte, veus...
Què? Un desert?
No fa res de diferent que el desert és completament hipotètic.
Descriu en unes paraules,
només les bones coses que surten a l'espectacle.
A sobre de la teva mare?
La meva mare?
Sí.
Em diré a tu sobre la meva mare.
En passen els ulls.
Parlem una mica de tecnologia
que hi ha hagut o que hem pogut veure a la pel·li Blade Runner.
Una tecnologia que a mi m'ha fascinat.
Avui en portem tres, quatre casos,
i parlava de la tortuga perquè la pel·lícula comença
amb un test,
un test que es diu Voidcam.
Un test, no sé si és real o no és real...
No és real, això és una invenció, no?
No, no és real, però vindries amb el que és real.
Tindria a ser amb el que es basen els detectors de mentides actuals.
En aquest cas es basa sobre la vasodilatació, la dilatació de la pupila,
tota una sèrie de paràmetres analògics.
Ell fa servir el boicamp a la pel·lícula, a la novel·la es troba amb altres fein runners,
fan servir un altre mètode diferent, per tant no és l'únic mètode per descobrir, però
representa que els androides no reaccionen emotivament igual que les persones, per això totes les preguntes són
Tens una tortuga al desert, s'està morint, què fas?
Et serveix en dirà i és gos, què fas?
Són així d'extractes.
I a més, amb una tecnologia molt esteempunk, eres molt curiós a l'aparell que ho detecta, no?
És un inici molt...
Cosa molt mecànica, també, no? Tornem a la idea de la mecànica.
El més interessant del boicamp pot ser és que és una mena de relectura del test de Turing, no?
És a dir, el test de Turing el que fa és veure fins a quin punt una intel·ligència artificial pot semblar humana,
i en aquest cas el que analitzen és veure com una emoció artificial pot arribar a passar per humana, no?
És a dir, és donar-li una volta al tema, no?
Com que vam fer una pel·lícula com Ex Màquina fa uns anys, que era pràcticament una posada en escena del test de Turing, no?
Doncs aquest invent del test boicamp és una de les grans aportacions de la pel·lícula, sens dubte.
I sobretot, és la primera vegada, o almenys jo recordo, que als androides, als robots,
t'hi acostes d'una forma molt més humana i et preocupes d'una altra forma, absolutament diferent a com,
doncs, potser et podia, doncs, una pel·lícula com la Guerra de las Galáxias o qualsevol altra et podia afectar.
Aquí entra realment en un tema que és molt, molt, molt fort, no?
I el precedent de Hall, de 2001, que és la intel·ligència artificial que adquireix consciència de la seva finitud i diu
Escolta, astronauta, no em desconecis, no vull morir, no?
Hi ha aquest precedent, però sí que és un tema absolutament novedós en el context de la ciència-ficció cinematogràfica, no?
És a dir, els robots eren una altra cosa, no? Els certs artificials eren una altra cosa. Mai tenien aquesta inquietud vital, no?
Aquest és el moment que l'Spinner, es va fer gràcia que no recordava el nom del cotxe, Spinner, com això que s'ha posat endavant l'any passat,
que està doncs conduït per l'Edward James Olmos, remunta el vol i ens adonem de com està la ciutat, com és la societat, una societat grisa,
sempre es parla, que sempre plou, fosca, etcètera, però que et dona una idea d'on ha arribat aquesta societat, no?
Bueno, i evidentment no se'n parla molt, però està anunciant el canvi climàtic, que a Los Angeles plogui cada dia, és evidentment el canvi climàtic, no?
O sigui, ja ho parla molt obertament, no?
I no ho direm, però segurament és pluja àcida, segurament és pluja d'àcida, i el tema és que tots aquells de Pelín, que van anunciant les colors exteriors,
el que està passant allà, aquells edificis tan buits que veiem, és que la gent que està allà vivint, tot i que ens sembla molta gent,
és simplement la que no ha pogut emigrar, la que no ha obrin tot el permís per començar en un món millor,
és una terra ja condenada on allà viuen, mira, els pobres que no han pogut marxar i estan allà condemnats en un planeta que ecològicament s'ha estimbat.
I que a més està intentant buscar la vida de la forma que pot.
Segurament un dels moments més espectaculars de la pel·lícula, almenys per a mi,
és veure en funcionament el dispositiu Esper, que estava connectat a un televisor de tub.
En aquesta parella es poden insertar fotografies en paper per escudrinyar tot el que està imprès fins a límits insospitats.
De fet, no he vist molt aquesta seqüència, i hi ha moments que gira a la dreta i a l'esquerra com si la fotografia tingués tres dimensions,
que no pot ser, però seria fantàstic que existís.
Aquesta tecnologia d'anàlisi d'imatge entra dins de la fantasia, no de la ciència, perquè no hi ha manera tècnica d'implementar-ho.
I a més, amb aquesta tecnologia que sona com a mecànic, com a relè,
perquè s'està movent i sembla que estigui passant diapositiva.
Té aquest punt entre mecànic, encara s'imaginen que les imatges es poden moure,
però la seva concepció encara és tecnològica dels 80, i per tant ja hi ha engranatges funcionant.
Però amb Alexa o Siri funcionen perfectament, perquè el tio parlant tranquil·lament amb una ampolla de whisky,
que recordo que ella agafa, però que funciona molt bé, i al final li dona un resum amb una fotografia.
El que passa és que la imatges es veuen molt bé, i el mal que imprimeix.
La impressió és terrible.
L'ampliació que ha fet és molt bèstia.
Però el bé que es veu a la pantalla i el mal que imprimeix.
Sempre fixeu-vos que encara que sigui un futur distòpic, les impresores sempre imprimeixen malament.
El present també passa, jo sempre tinc problemes amb la impresora.
Una de les coses que també et pots fixar a Blade Runner és que un dels grans paradigmes de tecnologia aplicada a la societat de la ciència ficció,
que és la videotrucada.
No, no tenim videotrucada.
I tot i això, avui en dia ja podem afirmar que la videotrucada és tècnicament factible.
Tots els nostres telèfons, gairebé la majoria, estan totalment preparats per fer videotrucades.
Però no la fa servir.
Exacte, és una d'aquelles coses que tot i això no ens agrada fer servir.
Tot i que ens l'hem vist, ens l'hem matxacat, des del rellotge videotrucada de Mazinger Z a Blade Runner,
la videotrucada, encara que ja sigui factible, no ha triomfat.
Saps qui ha triomfat molt?
Una cosa dels vuitanta, el Walkie Talkie.
Fixa't que per WhatsApp agravem notes de veu.
És un Walkie Talkie assíncron.
És a dir, no cal que estiguis enganxat a l'altaveu, sinó que pots sentir a l'altre i pots contestar en el moment que et vingui de gust.
És un hobby, jo soc un design genètic.
Saps què és això?
Sí, home de nou!
Home de nou, home de nou.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Continuem amb el Generació Digital parlant de Blade Runner.
Aquí hi trobem, home, heu escoltat una seqüència que jo penso que és l'escena primerenca del maker, del Do It Yourself.
És casa del JF Sebastian, aquest geni que el que fa és construir robots perquè li facin companyia.
Perquè viu sol, perquè està malalt, perquè no pot emigrar, perquè l'edifici està buit i s'està caient en ruïnes.
I a més, tot i que siguin creacions biològiques, et sembla que ets enginyer genètic i això és com un químicef a casa teva.
Poses allò on tu fas així i et surt un robotet.
Té aquest component mecànic, els ascens mou-te una miqueta mecànicament.
I on veiem també una tensió amorosa entre el JF Sebastian i la Pris, una robot.
La seva creació, és evident. Això és Pygmalion, això són clàssics de la literatura universal.
És a dir, del creador que s'enamora de la seva creació. Això és un tòpic, diguem.
Una altra cosa, com deia França Xavier, és interessantíssim també en aquesta seqüència.
Això, la combinació entre una biotecnologia avançadíssima i aquest aspecte robòtic mecànic encara.
Semblen autòmats. Semblen nines.
Semblen nines, però la biotecnologia que hi ha darrere d'això és molt, molt, molt avançada.
Són aquestes paradoxes que fan que Blade Runner sigui tan especial.
I això funciona... Mira, si escoltem un moment la música que sona ara, sisplau.
Això podria sonar perfectament en una novel·la d'Agatha Christie, en alguna cosa ambientada en un període entreguerres.
És com una veu d'anys vint, sonant de ramola, no?
Ja, perdona, he agafat la vinil, eh?
Sí, sí, he agafat la vinil de Catalunya Ràdio.
Hi ha moltes cançons d'aire antic que ens porten al que deies el ciné noir, no?
I que funcionen bé en aquesta ambientació futurista.
I una opció de curiositat sobre aquesta peça.
El que crec que està cantant és un productor musical.
I això, aquesta veu, la va fer com a mostra per qui l'havia de cantar, que era el Demi Roussos.
Què m'estàs dient?
El Demi Roussos, que és parent del Vangelis, els dos són grecs, és el que havia de cantar aquesta peça.
Llavors, per fer-li la mostra, la va cantar aquest productor musical i els hi va encantar tant la seva veu que es va quedar.
A més, és una cançó que a mi em té fascinat i m'encanta.
El Ricard Portal està cantant en aquests moments el Tric i Tric i Tré.
En aquests moments va baixar, no sé què ha passat, que ara m'has trencat la...
Ricard, vols que em posi jo a la taula i tu véns aquí a cantar?
Que fort, doncs és una anècdota que... I a més, van decidir molt bé que es quedés aquesta versió.
Sí, sí, perquè és fabulosa.
Sí, sí, certament.
Això ja és música de nova, de Blade Runner 2049. Quines esperances teniu d'aquesta pel·li?
Teniu ganes? L'altre dia vaig veure, sense voler, allò que tu vas a veure una pel·li, a Kingsman, vaig anar a veure,
vaig veure el tràiler i és allò que intento no mirar perquè a mi no m'agrada gens mirar els tràilers,
però ja està aquí, ja tenim pocs dies de l'estrena. Teniu ganes?
Sí, jo moltes ganes. Moltes ganes per tot.
Fundamentalment perquè la persona, el creador que hi ha darrere, el Denis Villeneuve,
em dona garanties de, com a mínim, una bona pel·lícula. Jo estic convençut.
Després, he de dir que jo intento mantenir-me al marge, però ja he començat a llegir, no les primeres crítiques,
però sí les primeres titulars de crítiques que han sortit avui ja.
I què tal? La posen d'obra mestra.
Ah, molt bé, molt bé, estem més tranquils.
Va, entre obra mestra i molt bona, vull dir.
Això és el que jo he llegit, vull dir, no sé com estarà, però sé que...
Jo t'imagino mirant el titular només tapant l'altre...
No, no, és que ho llegia la seva dona.
Digue'm com ha quedat, digue'm com, jo no vull mirar, digue'm com ha quedat.
És que t'arriben, aquestes coses t'arriben, també ho esteu a Twitter, no?
Quan ets Jordi Sánchez de Barro, aquestes coses t'arriben.
Per cert, aquesta pel·li, quan veus l'Eldrider i veus les plataformes que pots veure,
una d'elles és IMAX.
Ho pots veure amb aquesta plataforma.
Quan ho veig penso, qui ho veu això?
Perquè jo no tinc, no sé, on he d'anar?
Què he de fer per veure on IMAX, que m'agradaria?
Als Estats Units. Sí, no?
O a Madrid. Sí.
A Madrid hi ha cines d'exposició en IMAX.
Aquí està tancat. Quina pena, no?
Aquí també hi ha aquell del Port Olímpic, no?
I només que hi ha documentals i les piràmides i Bajo el Mar i aquestes coses.
Perquè quan el van tancar ja...
Però jo he vist pel·lícules de cartellera en IMAX a Madrid.
Oriol Dalmau, hola, bona tarda.
Tino, hola, hola.
Deies que sí, quina pena, no, que IMAX no...
Sí, vam tancar l'IMAX aquí, però perquè hi havia molts merders, em sembla,
aquell IMAX va acabar molt malament.
Sí, perquè, no sé, ara no entrem.
Jo he vist només una imatge del Blade Runner,
i si era sempre de nit i plovent és de dia i un desert.
Han anat a contrastar el màxim.
No sé si és una bona idea, això.
Ja.
És una altra pel·lícula.
T'he de fer el revés tot.
La música, sí que, bé, l'estem escoltant de fons.
És una música que recorda i rememora aquella època, no?
En un senso.
Sí.
I crec, pel pail trailer, que vaig veure, el color també.
Vull dir, encara que sigui una mica més de dia,
em va entrar una mica el Blade Runner.
Em fa l'efecte.
El trailer, les imatges que es veuen,
realment mostren una coherència d'aquesta pel·lícula
amb l'univers del Blade Runner.
Jo ho veig claríssim.
Una altra cosa és que els puristes que hi ha
es queixaran de tot i l'audiaran a mort.
The haters gonna hate.
Sí, però al final, no sé, jo almenys a mi,
no m'afecta gaire, eh?
Quan una pel·lícula t'agrada i t'agrada a tu,
escoltam endavant les haces.
Per descomptat.
Sí, sí, sí, certament.
Bé, per cert, videojocs van sortir?
Van sortir videojocs, van sortir videojocs.
Comodori per Spectrum.
No estic ben bé segur si seria oficial o no,
però sé que existeix un Blade Runner
inspirat en la pel·lícula per Comodori per Spectrum,
que és de l'any 84.
I després l'altre que hi ha és aquest d'aquí,
que és l'aventura gràfica de West Boat Studios
de l'any 97, que és un joc genial,
que ha tingut excel·lents crítiques,
costa força de trobar avui en dia.
Perdona, perdona.
Esquerradera teu està passant una cosa.
Estan volant cadires.
Una cadira que pesa com 45 quilos.
Però l'ha agafat.
I se l'ha posat al cap.
Francesc, ara continuarem.
Està molt vermella.
Ves que no siguis replicant les diners.
Aquesta demostració de força
extrahumana.
Fem-li el boicamp després.
Portem la manxa aquella i farem el boicamp.
Estic suant.
Impressionant com l'has agafat.
Perdona, què deies?
Tenim aquest.
La pel·lícula de Blade Runner
on nosaltres no formem part de la pel·lícula,
som un altre Blade Runner.
Tenim un altre cas.
El nostre cas es creua amb el de la pel·lícula.
Hi ha els mateixos personatges secundaris,
les mateixes escenes.
Dins la comissaria hi ha una galeria de tir
i hi ha les puntuacions de diversos Blade Runner
entre els quals apareix Deckard.
Sempre estem tangencialment,
anem al mateix bar xinès,
al Blue Dragon, que amb aquells neons,
volem amb el mateix Spinner,
amb la mateixa comissaria,
però és una aventura molt bona
que submergeix dins l'univers Blade Runner.
I no es va fer segona part,
perquè hi havia molta gent desitjant segona part,
inclús recentment s'ha parlat molt
de si fer un Kickstarter, si posar en marxa...
Westwood va dir
inclús fer versions d'aquest joc
per a plataformes actuals.
Van dir que la tecnologia amb què es va utilitzar
això era massa complicada de passar a un sistema actual
i que, a més, els va costar tants calés
fer aquest joc
i no es van atrevir a fer una segona part
perquè era excessivament car.
Una cosa, el tema d'aquesta segona part
en pel·lícula,
nosaltres recordem la primera,
hem dit de la novel·la d'on ve,
de l'autor d'on ve,
aquesta segona part la podem posar en algun lloc?
És una invenció?
Com la podem tractar
paral·lelament amb la novel·la?
Jo crec que és una
invenció
és una derivació
de la pel·lícula original
però no és l'ore
és oficial, tot és oficial
tot és oficial
Què vol dir això de l'ore?
És canon o no és canon?
Molt bé, molt bé
fins que es digui al contrari, és canon
Com que novel·la i pel·lícula van
per camins separats
la veritat és que podries dir que és canon perfectament
ara que deies segones parts
és que la novel·la sí que té segona part
la novel·la de fet té 3 llibres més
hi ha 3 llibres més
que estan escrits per un amic
de Dick
i són oficials
pel que són els hereus de Dick
han oficialitzat aquestes 3 novel·les
i el que intenten
és tapar una mica els forats
entre la separació que hi ha entre la novel·la i la pel·lícula
sobretot la segona
tot i que hi ha contradiccions, hi ha personatges
que la pel·lícula estan morts i aquí estan vius
però intenten ajuntar els dos universos
així que qui vulgui
s'ho enganyen els androïds
i hi haurien 3 llibres més darrere
generació digital
no s'entén res
però distreu
i ara parlarem amb l'Isaac
del joc que està jugant
ja porta gairebé una hora jugant
aquest joc del Marvel vs. Capcom
Infinite
el que hem de fer ara, francès, per cert
que és un joc
que és un joc
que és un joc
que és un joc
que és un joc
que és un joc
que és un joc
que és un joc
el que hem de fer ara francès
que abans parlàvem de la retro-Barcelona
veurem un munt de consoles
màquines d'empreses
i marques d'industria de videojoc
però
ara per ara ens podem construir nosaltres mateixos
aquestes màquines?
clar que sí, a més que siguem sincer
aquest és el somni dels que van créixer els 80
i els 90
és el Jim Freaky Suprem
tenir una recreativa a la teva pròpia habitació
és el més molon
no hi havia res més a dir
gràcies als emuladors
sí que és veritat que fa anys
en parlàvem abans, podem simular les visites
als salons recreatius de la nostra infantesa
però també ho hem dit, jugar amb un teclat
i assegut en una taula no és el mateix
per fortuna la comunitat creativa
acuta el rescat i només cal seguir un dels
nous tutorials en línia sobre com construir
una autèntica màquina arcade
avui visitarem el canal
de Youtube de I like to make stuff
que podríem traduir-lo com
m'agrada fer coses
que ja sabeu que això és una cosa molt catalana, oi?
me gusta Cataluña, me gustan surgentes
hacen cosas
fent coses i ja posats a fer
doncs fem màquines arcade, clar que sí
al canal de I like to make stuff
no només trobareu un excel·lent tutorial
en tres parts sobre com fabricar
la capsa de la recreativa
per configurar l'emulador
aneu per altres bandes
però a part d'aquest tutorial trobareu també
un altre sobre fer una recreativa
hi ha una placa Raspberry Pi
hi ha de més tutorials molt molons
que us encantaran, com
fer espases laser, cas de Star Wars
portes secretes en una prestatxeria
bancs de treball i eines fantàstiques
us el deixarem a les nostres xarxes
perquè pugueu visitar i gaudir-ho
de tots els seus tutorials
el gran problema de fer-te una màquina
recreativa és la mort del
monitor 4 a 3
aquest és un problema important perquè
ja no hi ha manera de trobar un monitor 4 a 3
és un tema important
és a qualsevol deixalleria
és que s'està fent un PC
explica-ho tot Oriol
i estàs trobant un problema de monitors
Òbviament, els monitors
tots són 16 a 9
i si tu vols jugar un joc de l'època del 80
tens un problema que tot es veu mare
per això hi ha els scanlines
i tots aquests filtres
per intentar omolar la visió
d'un monitor
Carles García retro Barcelona
hi ha molts d'aquest tipus de pantalles
tots són 4 tassos
i de fet
responent a l'Oriol
jo, per exemple, per la retro Barcelona
tiro molt de vol a poc per comprar
televisors, internet, tots
el que passa és que jo, com que no tinc espai, els compro de 21
però de 29 n'hem vist uns quants
però clar, has d'anar a buscar televisors
el Trinitron aquell que encara queda
però la nostra generació encara ho podrà gaudir
això, però a la propera
van quedant cada vegada més antics
més vells
i arribarà un moment o reeditem
monitors de 4 a 3 com Déu mana
o tot això es perdrà
si ha tornat el vinil, veig que de quins anys ha tornat
t'anava a dir, a França han obert una fàbrica de vinils
el 2017
és a dir, algú
crearà teles de tub
de 3 quarts
fem un xiringuito de Hunter X ja
fem-ho ja
t'he enfrontat a tot tipus de monstres per tu
i ara no vols obrir la porta
prem el botó verd
tots els que formen part de l'equip del generació digital
saben perfectament
que el botó verd obre la porta a l'entreteniment
i a la creativitat digital
per cert, aquesta banda sonora, aquesta música
és de Kingsman
de la segona part, per cert la vaig anar a veure
em va agradar, no tant que la primera
però vaig passar una molt bona estona
no sé si l'heu vist o no
encara no l'he vist jo
doncs no ho sé
però no està com la primera, dius
és que la primera em va sorprendre tant
però hi ha moments
sorprenents sobretot
amb el tema de l'Elton John
moments que
no expliquis res Albert, per favor
però la veritat és que sí
l'he gaudit moltíssim
Oriol, què tal?
m'estic fixant que li està fotent bastanta canya
i a més ets disciplinat
ets d'aquests que primer vas al tutorial
mires les combinacions d'erre
dret i esquerda, a veure com es fan els combos
molt bé, molt bé
mira, agafa el micròfon del Jordi
Jordi, dóna-li el micròfon, moltes gràcies
com ha anat? Bé, bé, bé, estic divertit
no és que sigui metòdic
és que simplement no recordar els atacs
hi ha tants personatges que no havia vist en la vida
ara en parlarem
no recordar els atacs pot ser un problema
és a dir...
Bàsicament hi ha atacs que són combinacions
de dues tecles
que no havia vist a la vida
i són una miqueta estrany
una de les coses que li passa a aquest joc
te'n recordes que abans quan els altres Marvel
cam com de Dreamcast i d'Arcade
podies triar
exacte, que el tenim aquí
podies triar entre sistema fàcil, easy, manual
turbo normal
si tu posaves manual normal
tenies un joc més calmat, més tàctic
i podies jugar més com l'Street Fighter d'abans
això s'ha perdut
el Marvel l'infinit aquest d'ara
és pirotècnia
acabes tenint tendència a apretar els botons
i comencen a sortir-te 50.000 combos
jo no sé si ho estic fent tant d'això
però el joc et reconeix molts més combos
dels que tu tens al cervell
jo m'ha sobtat de les primeres coses
perquè recordo de Street Fighter
que feies combos de 4 i deies
quin pedazo com heu fet
i aquí fas dues combinacions de tecles i et surt 36
és difícil jugar de manera calmada
i acabes tenint tendència a
apretar els botons com un boig
suposo que la gent ara vol espectacle
en Carles em comentava abans de començar el programa
que trobava a faltar alguns personatges de Marvel
sí, sí
dels X-Men
no hi ha cap decisió de Marvel
segons el productor
ho argumenta dient que el nou fan
de Marvel d'ara
no se'n recorda
com pots dir això
havent disfrutat de...
fa relativament poc
una grandíssima pel·lícula, l'última de Logan
com pots dir això?
és que això és mentida, clar
si tu poses un personatge que no és atractiu
amb DLC no el comprarà ningú
si tu poses el Lobezno amb DLC
en vens molts
és que, a veure, venim del desastre de Street Fighter V
que va ser un desastre a aquest nivell
el nivell de contingut
no hi havia modo arcade
sort que no hi hagi modo arcade en un Street Fighter
en un Dreamcast
en aquest altre que ensenyàvem de Dreamcast
n'hi havia 60
i què passarà?
el que sempre passa, començarà a sortir Lobezno
a 15 euros o a 10 euros
hi ha un negoci que Capcom ha pres una mica
la lliçó amb Street Fighter V
però li costa deixant un joc complet
al final aquests jocs costen el mateix que
a la soudia Witcher 3
o The Last of Us
i encara que tinguin un modo d'història
és molt senzill
el combate, cinemàtica, garganta, combate
jo crec que haurien de fotre 88 personatges aquí
crec, eh?
tot i així
tu abans ho deies, el combat és molt divertit
és molt vistós
i això és per picar-se amb els col·legues
això està pensat per l'online
pagant el que has de pagar els senyors de Sony
o dos col·legues, dos pitges, tres cerveses
i passar la tarda
hi haurà que apreta el botó més ràpid perquè al final
és que apreto quatre vegades aquest botó i hi haurà que fa
i abans ho dèiem
hi ha un tipus de joc
que ja és molt repetit
aquí el francès n'ha portat un de l'any
99
però fixa-t'ho
deu tenir mercat, al final
certa gent a l'estat espanyol
per exemple, que se'l compra de forma segura
imagino que els jocs de lluita ja tenen un mercat
però a més a més si afegeixes
Marbeu, suposo que ja
amplies una mica dintre el que podia ser
lluitar amb el... no sé com es diu el personajet
aquell del Goals and Ghost
el Pati de Sin Arthur
té la seva gràcia
per exemple, t'agafes el Riu
que és un personajet que coneixes perfectament de Street Fighter
i dius, ara vaig a fer un combat
tranquil fent els meus educants
i les meves històries, i veus que no pots
que acabes fent combos brutals
tota la pantalla de color blau
t'atac del Kaito
allà, i dius, jo només he apretat la R
tres vegades
però és això, hem anat tendint, hem anat
perdent la tàctica
i ara és pirotècnia
ara això sí, molt divertida
l'altre dia vaig veure uns esports electrònics
amb el Street Fighter
em va semblar molt curiós perquè tenen
el comandament molt gran
a la falda, és a dir, se seuen
i el tenen a la falda que quasi ni es veu
és com si fessin puntes de coixí
estan fent puntes de coixí digital
és força curiós, però em va agradar veure-ho
és que hi haurà gent al món
que són capaços d'entendre què estan fent
en aquest joc al 100%
segur, segur
al principi ho intento, i va, petada, petada fuerte
petada leve, però a la que porto 10 minuts
és...
que em veu la meva dona i diu
què estàs fent?
apreto tots els botons a l'hora
i he guanyat
me'l vaig acabar
al Mod Arcade sense saber molt bé què estava fent
no és massa bona senyal això
ara, ens ho passem molt bé
has provat la moda d'història?
és curiós i més, no?
és una miqueta estranya
és allò d'anar-los traient un per un
però tu t'ha crescut moda d'història
començant per uns universos paral·lels que col·lapsen
en un món virtual
no va massa fort
hem de començar d'una manera més...
més suau
més capaç de la prisió
et vull matar a uno
jo no sé si s'aclareix o no s'aclareix
però el primer subtítol que surt és
88 dies després de la fusió
i no expliquen res
la Play s'ha fusionat
doncs no perdoneu, és la fusió
hi va haver-hi el Kim Jong-un
del fultre de la bomba
i ja està, és 88 dies
jo crec que estan...
per cert, al Cilarthor
es queden calçotets?
no, no es queden calçotets
però té la llança aquella llarga
i també té aquella aigua de color blau
i un dels enemics que també hi ha
és aquell dimoni vermell
que era molt malparit
que sempre el deixàvem calçotet
que tirava calaveres, també hi és
és el que deies tu
posen personatges que potser tampoc no caldrien
i se n'han deixat de fonamentals
i jo aquí veig, diner o res
aquí el Barbel ha aprimat
el tema que
ho enfoca tot en l'univers cinematogràfic
tot són Avengers
i Guàrdians de la Galàxia
a veure, Isaac Vesora
gràcies per compartir el temps amb nosaltres
per haver jugat aquesta estona el joc
te l'endús a casa
si tens qualsevol experiència que ens vulguis explicar
ens ho dius
no, no, explica'ns què és la fusió
amb el temps jo no ho he sabut
Carles García
Rietro Barcelona
sort, moltíssimes gràcies
i si tot va bé ens veurem allà
sisplau, ho espero allà
el tema de les partides
tot és gratis
tot és freeplay
no hi ha ningú de blau
si venim a la renyonera
allà...
això seria un tema
algú que faci cosplay
que faci cosplay del senyor
que vigilava el recreatiu
Francesc, t'hi veig aquest any
ara ho has dit
haureu d'anar de Pokémon
Jordi Sánchez Navarro
estem molt contents que hagis vingut
una estona molt agradable
sempre que necessiteu retirar un replicant
truqueu-me
doncs segur que sí
hem tingut el Ricard Portal
el control tècnic, Gina, Francesc
i Oriol, moltíssimes gràcies
adeu
i adeu
i adeu
adeu