Ok.
Oh, yeah, yeah!
Oh, yeah, oh, oh, yeah!
Icat, la ràdio inquieta.
Generació digital amb Albert Murillo.
Benvinguts a Generació Digital, el d'avui és el programa número 1.0009.
I parlarem de llengua, del català i de l'esforç que dona
que es visibilitzi a les plataformes de videojoc.
Molts d'esforç.
D'això en sap un munt el nostre convidat d'avui.
També parlarem del Diablo IV, la música del Víctor Mame,
Reflexión retro i el videojoc del mòbil de l'Aeli.
A més, parlarem de moltes més coses.
Has descarregat Generació Digital.
Molt bé, el Roger Fontarnau està a les vies de so.
També ens ha ajudat aquesta setmana el Pol Regàs.
També amb les musiquetes que avui sonaran.
Hola, Star. Com estàs, Star?
Aquí fantàstic. Aquí l'Albert Cotxe em cuida.
Què dius, ara? Sí, em cuida fantàsticament bé.
Veniu algun dia a Tarragona i sabreu.
És veritat. I se'ns cau la cara de vergonya
perquè encara no ho hem fet una miqueta.
Jo ho deixo aquí a l'aire. Ja vindreu, a veure.
Ja més dies que llonganissa, això, també.
És veritat, però tens tota la raó que hi hem d'anar-hi.
Eli, com estàs? Molt bé.
Ara, amb ganes de fer una excursió a Tarragona.
Com vas a Tarragona? A Tarragona, ciutat.
Home, doncs deu fer uns anyets, 3 o 4 anys, segurament.
És que et diria que jo potser 15 o 18 anys.
Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do.
No, perdona.
Fa 3 anys vaig anar que vaig provar una aplicació bestial
que podies veure als carrers de Tarragona, però com eren...
A l'època romana. A l'època romana.
Sí, els d'Imagin. Sí, sí, sí, correcte.
Imagin, sí, sí. Que guai.
És molt xulo, és una romana PP molt xula.
Sí, sí, sí. Ilaia, com estàs tu?
Doncs molt bé. Tu has anat a Tarragona o no?
Sí, però deu fer ja 5 o 6 anys amb l'Uni.
Una excursió típica del...
A veure romans.
Exacte, a veure romans.
Això és típic, però bueno, hòstia.
Està bé, està molt guai.
Estem d'acord que és una ciutat molt bonica.
Home, segons com. Depèn del barri, com sempre.
Home, tu perquè estàs acostumat a estar, però és molt bonica.
Sí, sí. Però podia ser-ho més.
Que podríem brillar més, oi?
Estic d'acord. Molt bé.
Aquesta setmana hem preguntat coses als nostres ulls, no?
Doncs sí. Aquesta setmana el que hem volgut saber
és si per ells és important
que els videojocs amb els quals juguen
estiguin en català.
No sé si és important per vosaltres.
Per mi sí, perquè m'agrada molt parlar de videojocs
fets a Catalunya, que siguin en català
i portals qui ho han fet.
Això ja seria el combo, eh? Exacte.
Laia, si tu compres videojocs
i ho has fet encara amb més ganes si està en català.
Òbviament. Sí.
O sigui, ara hi ha més que... Jo utilitzo molt estím
i des de fa poc que apareix que aquell joc està en català.
Vull dir, m'hi fixo molt.
Després en parlarem, perquè aquí tenim també
una de les persones que això ho ha possibilitat.
I què ens han dit els ullents?
Doncs a Telegram hi ha moltes opinions,
però tothom està bastant d'acord, eh?
El Seraphill i Teres ens deien
no és definitiu però suma punts a la nota final.
Només per principi, si dubto i està en català,
doncs el compraré.
El Ventosa ens deia que és important
perquè és la meva llengua habitual.
Si tinc un Ferrari, per què l'he de deixar al garatge
i conduir un SEAT, el qual té més problemes mecànics
que un gripau fent servir una calculadora?
No acabo d'entendre tota aquesta cosa, eh?
Això és molt d'escusó negre, eh?
Ella està convençut amb aquesta explicació.
Sí, totalment.
I l'Ed Caballé ens diu que no és una condició
per comprar-lo, però si ho saps
ja te'l mires amb uns altres ulls.
Tampoc jugaria un joc només perquè estigui en català,
però l'experiència sempre és millor.
Quan tenim l'oportunitat, estar, comentem
l'anècdota del dia que vam carregar
a Guillem de Bargadà, el videojoc per Spectrum,
en directe a un programa aquí a Catalunya Ràdio.
Aquí hi ha una foto treta amb un mòbil d'aquell...
Sí.
Un zapatòfono, que en diuen, no?
Amb una resolució, no sé, de 360x240, una mica així.
Però sí, sí, està registrat.
Està registrat i ho vam fer
si no estic equivocat un 11 de setembre.
Recordo que el Jordi Seies estava a Madrid,
no sé per què,
i ho vam fer.
De fet, si poses...
A aquest ràdio.cat poses Guillem de Bargadà,
surt aquell programa, cosa que em fa gràcia.
Està molt bé perquè és un triple combo, de tot.
És un joc d'Spectrum, un joc en cinta,
en directe, un joc en català,
de la Generalitat...
Estava molt bé, molt maco.
Has donat dades, estava veient la cara que feia la Laia.
Guillem de Bargadà és un joc mític,
la Generalitat va ajudar a fer aquest videojoc
i és considerat com el primer videojoc en català.
Que guapo, no ho coneixia.
Oficiosament o oficialment, sí.
I era un joc de poca aventura,
era molt d'escriure, si no estic equivocat.
Sí, era un mapa.
Tu portaves el trobador Guillem de Bargadà,
que va a la recerca d'un, si no recordo mai,
d'un bagul o d'un cofre,
d'un tesor o alguna cosa d'aquestes.
I el joc era d'aquests, com li diuen ara,
d'aquests que va canviant l'escenari.
Procedural, no?
Sí, sí.
Molt rústic, molt d'així.
Que el tresor sortia aleatòriament
amb una comarca de Catalunya
i tu tenies que anar buscant.
Anaves nord, surts, anaves escrivint.
Ara vas cap al nord, nord, surts, investigar, mirar, obrir...
Quina feinada, eh?
No, no, es feia ràpid, la Laia, de veritat.
No tardes gaire, eh? És molt fàcil.
I va ser creat per Joan Argemí.
Segur que el cel sigui.
I que espero, d'aquí poc, poder trobar una entrevista
si tot va bé,
fet amb una ràdio, que no és Catalunya Ràdio,
de fa un temps.
Que si tot va bé, podrem posar en aquest programa.
Podria donar una data, una data del senyor Argemí.
Saps què va escriure un llibre
per reparar motocicletes?
Què dius, ara?
Sí, senyor. Ara ja ho sabem.
Però un llibre de... Un llibre d'aquests
de repara tu motocicletes,
aquests que havien de muntar la teva televisió,
és una cosa que és un manual, un llibre...
Que si et fa ja el pistó,
t'ensenyava. Exacte.
La Junta de la Colata, doncs era jo, tu miraves el manual,
pa-pa-pàgina 34.
Jo sé el que és la Junta de la Colata
pels programes que veig.
Ah, YouTube? No, no.
DMAX, DMAX.
M'agraden molt.
Però molt
és molt.
I és d'aquests de... Me'n recordo com es diu,
no sé què. Sí, el de Monkey Garage
i tot això. O l'altre,
el de Joya Super Ruedas. El tema cotxes.
Exacte, Joya Super Ruedas, exacte.
Roger Valdomar, hola, què tal, com estàs?
Hola. Després farem la presentació
com en Carles. Cap problema. T'agraden aquest tipus de programes?
Jo n'he mirat, sobretot aquest que deia Monkey Garage,
però ara no hi ha temps, s'han de fer moltes coses
pel país i no hi ha temps.
Doncs mira, jo si algun dia et feia la Junta de la Colata,
aquesta et podria ajudar.
D'acord, tinc en compte.
No, no, m'agrada molt, m'agrada molt,
perquè sempre m'ha agradat el tema mecànic, i clar, al final.
Sí que és veritat, alguna vegada ho hem dit,
el DMAX té més audiència masculina
que femenina. Sí, sí, sí.
Segurament encara és una inèrcia,
perquè també ara hi ha moltes coses que sembla
que ha decidit de ser tota la vida masculina,
i a mi m'agrada molt, i jo parlo d'esports
i altres coses, però el tema cotxes,
tema que no... Sí, però...
Lo de menys són els cotxes, de veritat.
Si alguna vegada tens ocasió de veure algú...
Jo estic amb el Murillo, si el veus...
Perquè suposo que és més aviat un Lego,
una cosa així que veieu peces...
Tu vas arreglar, tu vas explicant,
i mira, i ara li canvio això, li canvio allò,
i feia aquí, i ara la tapisseria, i ara li he comprat això...
I després et diuen bé, l'he comprat per tal,
el venc per tal, ara ha vingut un tal,
que veus que tot està preparadíssim,
però és igual, tu creus?
És televisió, és televisió. Exacte, exacte.
Molt bé, doncs, escoltem, anem a parlar
del videojoc de mòbil, i després parlem amb el Roger Valdomà.
Generació digital, amb Albert Murillo.
Ara m'he adonat que no he baixat la finestra, tampoc.
Mira, es veu tot el paisatge darrere, has vist que bé?
També queda bé, no? Sí, normal.
Si la gent ens veu a twitch.tv barra Generació Digital,
que sabiga que pot veure com fem el programa.
No pot veure el Roger, és l'única persona que no pot veure,
però també ens pot veure nosaltres com el fem.
A què he jugat aquesta setmana?
Doncs mira, aquesta setmana he tornat a gaudir
molt del videojoc per mòbil,
he jugat al TMNT Readers Revenge,
és a dir, una nova versió
del joc de les tortugues ninja.
Que guai! Herois de mitja closca.
Sí, herois de mitja closca.
Doncs és molt guai, és un joc de lluita.
Jo no sé si és que, com que a la setmana passada
vam parlar de jocs de lluita,
vam agafar aquesta cosa.
Ah, del Street Fighter.
Sí, sí, sí, però aquest és una mica més
a l'estil de Street of Rage.
És un joc de disseny artístic pixelat,
on has d'anar avançant en escenaris 2D
i de desplaçament lateral.
Molt bé, d'esquerra a dreta.
És el típic, eh?
És el típic, però en comptes d'uns senyors
són unes tortugues molt gracioses
i s'han d'anar barallant amb tots aquells personatges
que van sortint.
I pots elegir els personatges?
Sí, pots triar entre agafar un dels quatre tortugues ninja,
o Leonardo Donatello, Michelangelo o Rafael,
o Leiprilo Nil o el Mr. Splinter.
No, no.
Tranquilitos, eh?
És l'esquadra de tortugues ninja, no?
Ara no recordo els colors.
Sí, sí, aquest sí.
La April era la reportera.
I el Splinter era la rata.
Sí, el mestre estelicó.
Exacte.
Diu que hi ha un personatge desbloquejable
que jo no l'he desbloquejat, i no sé qui és,
que és el Casey Jones.
Sí, el senyor de la màscara de hockey.
Un noi que anava pel carrer, es troba a les tortugues ninja,
rescata a l'April,
i va amb una màscara com robòtica,
com de batall de hockey,
i va amb un stick, i llavors els dolents
els fot amb l'stick de hockey.
Vale, vale, vale.
Bueno, decerim tots, eh? Sí, hi eren tots, hi eren tots.
I has de lluitar contra diferents oponents,
que no sé exactament els noms,
però van sortint com ninjas i tot de personatges,
i al final d'acabar de nivell
surt un boss final,
que és, doncs, el porc sembla aquell grosot
que sortia també.
El Steady, Roger, us deia Steady? Sí, exacte.
El Rhinocerone Macarra aquell, també.
Aquest sí que no me'n recordo el nom.
I llavors hi havia el Crank, que era un senyor com un cervell.
Sí, que era un enemic, sí que era.
L'anàmic definitiu, no?
L'anàmic definitiu, exacte, sí, sí.
Doncs has de lluitar contra aquests al final
de cada nivell.
Aleshores, tu tries el teu personatge,
i cada personatge, però, té els seus atributs.
Si tens més o menys abast a l'hora d'atacar,
o més velocitat o menys, o més potència o menys,
aleshores tu tries, segons la teva agilitat,
quin t'agrada més. Molt bé.
I, a més, tenen formes de barallar-se diferents,
perquè cadascun d'ells té com uns supermoviments
i uns atacs únics que no és el mateix d'un que l'altre.
D'acord.
I això és això, tu has de veure
amb què et portes millor tu d'aquests personatges
i triar el teu. Molt bé.
Aleshores, això, tu vas avançant pels escenaris,
has d'evitar que els teus enemics et toquin,
perquè, si no, et va baixant una barra d'energia,
que tu pots anar fent pujar
aquesta barra d'energia
si vas agafant caixes de pizza i altres...
M'ho imaginava, les pizzes.
Hi ha unes caixes que les obres i apareixen unes superpizzes,
i, si no, també hi ha altres tipus de menjar
que et donen alguna força extra durant un temps concret,
o algun atribut
que pots anar a fer servir també durant el teu camí.
Escolta'm, estem parlant d'un joc de mòbil.
Com anem amb el control?
Doncs la veritat és que molt bé, són controls tàctils,
a l'esquerra tens com un petit joystick,
la creueta...
A l'antigueu santa una mica, eh?
Sí, sí, a més, em sembla com superfàcil de fer servir,
i els botons a la dreta
són els que fas servir pels diferents atacs.
Pots saltar, també n'hi ha un que és només del superatac,
però aquest últim és d'aquells que s'activen
una vegada cada tant, no sempre el tens disponible.
Has d'esperar que es carregui l'energia,
llavors tens un superatac que et carregues
a tots els que hi ha en aquell moment a la pantalla.
Molt bé, hi ha dues modes de joc, no?
Hi ha això mateix, ja, a l'història i a l'arcade.
L'arcade no es guarda la partida,
però a l'història tu vas avançant per un mapa,
i a mesura que superes els nivells vas a la següent fase.
Molt bé.
Aquests dos modes, a més a més, els pots jugar tu sol
o pots jugar amb 6 amics alhora,
de manera local o online.
I hi ha mecàniques específiques
per això del multijugador, com xocar al cinc
per compartir el salut, diguem-ne,
o fer alguns atacs que són conjunts.
Molt bé.
Aquest joc és solitari, només, però és molt guai.
I els escenaris són com molt diferents tots, és xulo.
Perfecte, doncs anem a fer una valoració final d'aquest videojoc.
I comencem pel disseny artístic.
Doncs és un pixel art molt molt on, per mi.
Li posem un 5.
Anem cap a la música i els efectes.
Doncs comença, com no, amb la cançó principal
de les tortugues ninja,
i a mida que avances hi ha diferents cançons d'acció
durant la partida, que no són molt intrusives,
li posem un 4.
La jugabilitat.
A mi, que et sents un superheroi en tots moments, un 4.
I la narrativa, n'hi ha?
Doncs sí, perquè cada nivell té la seva pròpia història
dins del nivell.
Pots estar al carrer i t'ataquen unes persones,
o a la redacció de notícies hi ha algú que rapta
un dels redactors,
també pots estar a plató, segons l'escenari passa una cosa
o una altra, un 4.
Anem a les mecàniques i aspectes tècnics.
És una mica embolicat el tema dels controls
per recordar quin era quin.
Saps allò que a vegades estàs jugant
a sac, diguem, no saps com ho has fet,
però ho vas matant gent, doncs passa això.
És una forma de jugar, també.
Sí, sí, és un clàssic. Un 3.
Anem cap a la dificultat.
A veure, jo no porto molts nivells, però el trobo força fàcil.
Appareixen molts enemics, però si ets una mica àgil
els guanyes sense problema, un 4.
L'originalitat.
Doncs el joc és bo, però original no seria, un 3.
Molt bé, i ara, finalment, a les plataformes.
Doncs el trobem per iOS i per Android,
però només el pots jugar gratuït si tens Netflix.
Si no, has de pagar, és un 3.
D'acord, recordem el nom, finalment, d'aquest viejoc
que és el que has tingut instal·lat al mòbil aquesta setmana.
Doncs es diu TMNT, Readers Revenge, les tortugues ninja.
Un dia explicarem tot el que ha passat
abans de començar el programa amb els cables dels auriculars.
Vols dir que no s'ha vist el tuit, ja?
Sí, potser s'ha fet viral, ja, això.
La plataforma per la llengua és la ONG del català.
Així és com es defineixen ells mateixos.
Tenen una comissió de videojocs des de l'any 2019
després de constatar el pes residual del català
en aquest sector
i treballa amb el tegit associatiu i empresarial
de tot el domini lingüístic
per intentar fer créixer la presència de la llengua
a les videojocs.
Ara s'ha engegat una iniciativa
on directament s'exigeix Nintendo, PlayStation i Xbox
que incorporin el català
a les interfícies de les consoles
i reconeguin a les seves botigues de videojocs
amb una etiqueta específica com ja fan algunes consoles.
I s'ha posat a disposició un manifest
del que parlarem tot seguit
més endavant però estem contents
que ens acompanyi el Roger Valdomà.
Ell ja ha parlat abans de començar el programa
però et volíem felicitar perquè avui és el teu aniversari.
Moltes gràcies.
I per haver vingut avui al programa
d'això es parlarem perquè tens més coses avui.
Avui és un dia... Sí, avui és on no parar.
Exacte. Escolta'm, ets l'ànima tu
d'aquesta comissió de la plataforma o...?
A veure, som més persones.
Som ara mateix, mira, et diria ara mateix
qui tenim a la Tinafon, tenim l'Ernest,
tenim també la Cimer Valenciana,
la Susana ara mateix,
tenim en Sergi Sarri
i en deixo dos
i si ho veuen em mataran però sí,
som unes quantes persones. Molt bé.
I ho deia bé, no? 2019.
Sí, sí, correcte.
Com et va venir?
Va venir plataforma i em va dir
volem muntar una comissió de videojocs
i ens agradaria que tu em formessis part.
I a partir d'allà vaig dir que m'interessa.
Molt bé, molt bé.
Recordeu que estem a twitch.tv,
si teniu alguna pregunta, alguna consulta
amb el Roger o qualsevol cosa, només ho heu de dir
que aquí intentarem donar-li veu.
Per què creus que és tan important
demanar que facin això,
que incorporin el català
a aquestes companyies tan importants?
A veure...
Estem parlant de Sony, de Microsoft
i de Nintendo. Evidentment.
És important bàsicament, primer,
perquè es vegi la feina que s'està fent últimament.
És a dir, ara podríem dir que estem
començant l'època d'aurada dels videojocs
en català, com a mínim amb estudis independents
i amb videojocs de qualitat.
Algú podria pensar, no?
No són videojocs, quatre merdetes que es fan perdre.
No, no són videojocs de qualitat que estem veient
als Nintendo Directs, a les conferències
de Playstation i a les conferències Xbox.
I guanyen premis.
Semana rere setmana i, per tant,
és important que les plataformes reconeguin el català
primer perquè aquests jocs siguin visibles,
perquè així jo pugui dir,
el meu idioma preferit és el català,
si no, l'angraeix, i si no, el castellà,
i automàticament en sortim català, per tant,
la gent no tingui problemes en descobrir jocs
que no sabríem. I després també
és un tema d'accessibilitat, una cosa
que darrerament s'omple amb molt la boca,
doncs l'idioma és una barrera
d'accessibilitat, i per tant, sobretot
amb edats,
nens molt petits,
que veiem que els videojocs els tenen, no ho sé,
pegui tres, a partir dels tres anys,
doncs també
és una barrera per a ells per poder accedir
a videojocs que potser
si tant en anglès, en japonès
o fins i tot en castellà, doncs
se'ls complica més, i no els hi arriba tant,
potser el que els hi expliquen. De fet,
estem molt acostumats a jugar amb una consola
que tu tens configurada
en aquest cas amb l'espanyol,
amb el castellà, tu poses un joc
i no dones a fer res, el jugues
en castellà, i és molt transparent,
i això
és també
doncs un problema, perquè el que has
de fer és poder configurar aquesta consola
perquè si existeix puguis jugar
en català sense que tu te n'adonis.
Exacte, perquè hi ha videojocs que sí que et permeten
escollir l'idioma, però en canvi
n'hi ha que no ho implementen i fan el que dius tu,
que hauries de canviar l'idioma de la consola
per jugar amb un altre idioma
diferent, i clar, si no podem
especificar que l'idioma és el català,
no podrem jugar mai en català.
L'estara ha jugat amb japonès fins i tot, no?
Segurament amb alguna consola?
Tots, tu també, home. Segur.
Sí, és que això l'idioma...
I amb ordinador, amb francès, amb alemany,
amb aplicacions de Tari Sete, amb alemany...
Clar, o sigui, arriba un moment
que jo no em dono compte, el que estic llegint
o el que estic escoltant.
Clar, perquè estàs tan acostumat a veure
de tant variada, de tants idiomes,
que si allò que dius, ai, mira, és en català,
ai, mira, és en anglès, no, no, arriba un moment que dius
ho tens tot tan natural que passa.
El que passa és que sí que és el que diu el Roger,
que potser no notes
quan el reps, però sí que notes quan no ho reps.
Exacte, exacte.
Dius, aquí em fa allò, com és que sona en castellà, no?
A cap d'una estona, no?
És com veure un doblatge d'aquests moderns de les pel·lícules,
d'aquests que les han canviat, i llavors l'estàs veient,
i dius, aquí hi ha algo que no...
No, no es compta de bones a primeres,
però a cap de l'estoneta sí, sí.
Escolta, Mèli, què diuen els ullents?
Doncs hem fet la pregunta de la tarda, no?,
al nostre Twitch, com és important per als nostres ullents
que els vídeojocs siguin en català,
i ens contesta en Jamke, que per a ell és bàsic,
que diu, visca en català
i m'agrada jugar i veure coses en català.
Doncs sí, sí.
Tu creus que, primer de tot,
heu fet algun contacte amb les empreses de Madrid,
per exemple?
Heu contactat a Microsoft Madrid, amb Nintendo Madrid,
perquè, ho hem de dir, totes estan a Madrid, eh?
Que és important, aquestes tres.
Sí, el que passa que potser ja no tenen tanta importància
com tenien abans, també t'ho he de dir.
A nivell europeu, vols dir?
A nivell europeu,
menen més que no pas el que poden menar
a dia d'avui a Madrid.
La nostra idea, sí que, directament,
per exemple, en el cas d'Xbox,
hem contactat directament amb Seattle.
O sigui, no...
Volem anar directes, no?
I necessitem contactar directament
amb els responsables de cada marca, aleshores.
La idea que tenim ara, no?,
és amb aquesta recollida d'assignatures
que podran trobar
a canvia.cat,
és recollir el màxim de suport
de la societat,
per, a partir d'aquí,
fer les reunions, juntament amb el govern de Catalunya,
que també dona suport a tota aquesta
iniciativa que estem movent,
doncs, per, al final, posar-nos d'acord
i que vegin que...
obligar-los una mica.
Estem veient, per exemple, que Xbox
ja ha incorporat
que els desenvolupadors puguin especificar
el català.
O sigui, per tant, anem per bon camí
i això vol dir que és possible que puguin afegir un filtre.
També hem descobert recentment
que a PlayStation,
des de la web de PlayStation,
també hem vist algun joc allà però que té el català,
per tant, voldria dir,
que també reconeixen l'idioma ja, o sigui,
que estem a prop, només falta, jo crec que els hi donem
una empenta, no?, i...
i ho facin d'una manera.
Tu creus que les dificultats
que es puguin trobar són, com qualsevol empresa,
han de crear això,
és un problema, no un problema tècnic,
sinó que s'hi han de posar?
Creus que pot també
haver-hi, a banda de problemes que ells d'agenda
que puguin fer, pugui haver-hi
problemes polítics?
Es poden trobar amb gent que
digui, no, no, això no. Que sigui reticent.
Seria molt absurd, seria molt absurd.
Ja et dic, per exemple, si parléssim
directament i només en Madrid, aquí potser sí que podríem
tenir el problema, però és que al final
això no és una cosa de política,
no vull tenir el català perquè no vull que
existeixi el castellà, no, no, jo vull que hi siguin
com més idiomes millor, i en el cas del que em preocupa
és el meu, que és el català, no?, i ja està, i el mateix
li passa a plataforma per la llengua, no?,
que és això, és perquè hi hagi també
el nostre idioma, l'idioma del domini lingüístic.
La Laia comentava aquest
botonet de català,
que pots fer recerques de videojocs en català,
i això, jo imagino
que com ella fa que mira
els jocs que hi pugui haver-hi en català,
suposo que aquesta fita
dona força a aquesta,
per exemple, que estem buscant, no?
Correcte, al final és dir, escolta, ja s'està fent això,
o, per exemple, en el cas d'Xbox,
escolta, a ordinador teniu
tota l'aplicació d'Xbox en català, per què no teniu
el sistema per dir d'Xbox en català, per dir-ho
d'alguna manera? Llavors,
sí, sí, Steam, doncs en aquest cas
ens ajudarà perquè al final, no, direm,
escolteu, si ho fas, Steam, per què no ho feu vosaltres?
Que sembla increïble que a hores d'ara,
o sigui, com no pot ser que tots els videojocs
surti en tots els idiomes que estan?
És increïble, lo fàcil que és
i lo global que és tot, com no pot
haver-hi informació bàsica
d'aquest tipus? I després està
que els videojocs, no indis,
sinó triples A, per exemple,
incorporen el català, que jo crec que això és un altre esglaó, no?
Sí, i també estem
treballant i
no sé si aquest any o potser el següent,
però anem per bon camí per veure
algunes coses importants.
Sí? Sí. Molt bé.
Tenim la sort de tenir indústria
molt potent a Catalunya, no?
Tenim estudis
reconeguts a nivell mundial
i estem treballant amb aquests estudis
perquè això pugui passar. De fet,
són estudis que visibilitzen, que estan d'acord
amb aquest manifest, com Ubisoft,
per exemple, és a dir, hi ha grans estudis
que es poden fer. Sí.
Clar, tenim...
És a dir, sí que m'agradaria separar
el que vam presentar fa dues setmanes, no?
Que era aquesta iniciativa
on, diguéssim, govern,
grans empreses com Ubisoft Barcelona,
IO Interactive, Social Point,
i després també hi teníem, doncs,
mitjans de comunicació,
podcasts, etcètera, no?
Que donaven suport, doncs, el fet de dir
escolta, és important que el català estigui
reconegut pels sistemes de joc i les plataformes
de distribució. Això és una cosa, no?
Després, per altra banda, el que hem iniciat
fa dos dies és
una exigència. Això és cosa de plataforma.
M'agradaria diferenciar-ho perquè
ningú es confongui. Sí, sí, sí.
Evidentment, estarem encantats
que les mateixes empreses que van donar suport
a aquella iniciativa ara diguin
nosaltres també hi som i volem exigir
que és diferent. Clar.
Llavors, només volia
diferenciar-ho, però sí, al final
l'Ubisoft Barcelona va entrevistar
en Xavi fa poc
i ja tenen dos jocs
en català. Sí, sí, certament.
I a més, vosaltres heu estat
propositius. Recordo que vau fer
un tutorial
per afegir el català als videojocs
a les empreses que les fan.
Això és ben curiós, no? És a dir, els hi donàveu...
Bueno, mira, ho podeu fer
i es pot fer d'aquesta forma. Clar, i a més,
per facilitar-me era la informació a nivell de subvencions
que hi ha per incloure el català, no?,
perquè si no ho sabien, doncs per facilitar, no?,
i dir... Bueno, és que quasi que no tens excusa, no?
Clar, clar, clar, certament. Per cert,
sona música de videojocs catalans, eh?
El Pau, el nostre tècnic avui,
està a Port Aventura, per cert.
El Pol. El Pol, uau! Que sempre li dius
Pau. S'ha molt greu, eh?
Bueno, no passa res, ja ho sabeu tot. No, no, no,
doncs està a Port Aventura. Ah, molt bé.
De feina o de...? No, plaer, plaer.
És el típic viatge a final de curs.
Ah, molt bé.
Doncs s'ha d'anar a veure la part d'això,
de l'Uncharted. És veritat?
Sí, sí, que hi ha una atracció que està...
Ja han obert? Sí, em penso que sí.
Sí, i que deues... No sé, està en català.
Ja et dic jo que no, ja et dic jo que no.
Oi que no? Home...
Si és Port Aventura, ja et dic jo que no.
I tant, no, però... Ara haurem d'anar a veure.
Exacte, exacte, o si algú ens escolta i ho sap...
Programa especial. Sí, sí, sí.
Com podem ajudar nosaltres?
Mira, el més fàcil
és que entreu ara mateix a canvia.cat
i hi trobareu
un apartat dedicat a aquesta petició
que hem fet des de plataforma, on exigim
les tres grans marques de videoconsoles,
com deies, Nintendo, Playstation
i Xbox, que incorporin l'idioma.
Allà podreu signar aquest manifest,
i ara mateix ho mirau perquè, per si em pregunten
la xifra, que no m'ho he mirat,
hi havia 11.700 signatures.
Això només amb dos dies.
Sí, sí. Per tant...
És costós sumar. Exacte.
Per tant, allà hem de sumar.
I després també és important
que qui realment l'importi,
que compri videojocs en català i que ho faci saber,
que compra aquell videojoc, que el juga, no ho sé.
Totalment.
La Laia o jo i altres persones que agafem continguts
sobre videojocs, que també agafem
i ho ensenyem a la resta. Que ho normalitzin.
Què diuen els ullens?
Enchartet a Port Aventura, 19 de juny la inauguren.
Ed Caballer ens diu.
Encara no ho podem saber.
Encara hi ha algunes coses que estan fent.
Jo sóc una mica insider, saps?
No, no, clar, però... Tinc contactes.
Molt bé. Perfecte.
Per cert, com van els videojocs
de curses de cotxes, Roger?
Estàs a tope, eh? A Twitch.
A Twitch, Roger juga
i competeix, es podria dir.
Ho intento, ho intento. Ho faig el millor que puc.
Intento competir. Abans pensava,
quan deies allò de mecànic, que podríem fer un equip,
tu ets el meu mecànic enginyer i jo sóc el pilot.
Quina responsabilitat. Jo què podria fer?
Canviem les rodes nosaltres. Jo canvio les rodes.
A mi les de la bici se'm dona molt bé treure-les.
Igual al cotxe també. I posar-les?
I posar-les, sí, sí. Quan em punxo per ahir.
I la càmera? La càmera, vols dir?
Jo de vegades he passat molts nervis amb això.
A la muntanya.
Quan se'n va el sol, saps i has de canviar.
Jugues a l'iRacing o a quins jugues?
A tot, a tot. A tot, eh?
A l'iRacing, ara, de fet, ahir es va acabar
la Lliga Catalana eSports, que es acabava
el campionat de Gran Turismo, per exemple,
que jo també hi participava.
En aquest cas, faig més coses del que et deia,
de classificar-me a la final a la primera edició,
aquesta rossegar-me per allà.
A pujar molt el nivell.
Jo no he entrenat res,
per tant, el resultat havia de passar.
I després, amb moltes ganes, per exemple,
ara que venen totes aquestes presentacions
que tindrem a partir d'aquesta nit,
que diguin alguna cosa d'un altre dels bitllots
que m'encanta de cotxes, que és el Força Motor Esport,
que en teoria ha de sortir
abans de final d'any.
Però veurem.
I amb ganes també de muntar una competició aquí.
Després també hem creat una comunitat que es diu
TotSim Racing, que és una comunitat dedicada
als jocs de conducció.
Li diem simracing, però
si jugues al Mario Kart també ets benvingut.
I aquí el que pretenem és fer difusió
de tot el que es fa en el món dels videojocs de conducció.
No crear com un grup propi,
sinó de dir, mira, es fa això a la Lliga catalana,
es fa la competició d'Xboxes,
es fa el campionat de Mario Kart de Nintendo Hype.
Deies que no tenies temps perquè, per exemple,
aquesta nit Xboxes catalans
estaràs en directe.
I després també, no?
Avui hi ha presentació, no?
Clar, avui comença oficialment
el Summer Game Fest, l'E3,
que és per nosaltres.
PlayStation ja va fer el seu esdeveniment
fa una setmana, si no recordo malament.
I avui comença de manera oficial,
tindrem en Jovekigli allà
menjant Doritos
i explicant-nos les seves coses,
tenint el seu protagonisme.
I això ho seguirem en directe al canal d'Xboxers catalans
i després tenim el Devolver Digital
de...
de Devolver Digital,
de jocs independents de màxima qualitat.
Segur que hi haurà sorpreses.
Exacte, en tindrem sorpreses,
i això me'n aniré amb la gent de Joc creuat
a seguir-ho al tuit.
Saga, també estàs implicat...
Totalment.
Quan dorms, Roger.
Hi ha persones que no dormen, no ho entenc.
I estan directe, jugant...
Fa un color.
És el seu aniversari.
Avui tinc vacances.
I fem totes aquestes coses.
Molt bé. Saga, bé? Es planteja bé?
Saga, molt i molt bé.
Molt content després d'haver-ho fet
l'any passat amb dos mesos.
Ara ho hem començat
a un any vista.
I ganes que sigui
com a mínim el doble de gran.
També augmentarem un dia
al Saga, començarem divendres.
1, 2, 3, no? Correcte.
I divendres estarà dedicat exclusivament
a escoles, centres de formació i tot plegat,
perquè puguin fer activitats...
Que entrin i juguin i sopacin.
Exacte. També fomentarem una mica tallers
amb ells del consum responsable
de les eines,
tractar una mica també el tema de l'assetjament
dins dels videojocs.
Fer-ho que també sigui una mica transformador en aquest aspecte.
Per cert, aquesta setmana ha sortit
un llibre nou de la Marina Mores.
La trucarem per parlar-ne.
Sobretot ella parla de la dona
i el món del videojoc.
És un llibre que val també molt la pena.
Molt bé. Escolta'm,
et quedes amb nosaltres? I tant.
I continuem parlant de videojocs.
De fet, si de cas, el que farem ara
que jo crec que t'agradarà és parlar
amb el Víctor Mame, perquè té un tema
que jo crec que a tots ens sonarà.
Generació digital és ara tendència.
I és que el Víctor l'altre dia en diu
Albert, puc fer un vídeo
relacionat amb els openings
del manga dels 80?
I les cançonetes aquelles del Bola de drac...
La Sailor Moon...
Exacte. Saps que s'iniciaven
en una cançó, etcètera.
I li vaig dir, escolta'm, i tant.
Així doncs, escoltem i veiem.
Víctor Mame, si esteu al Telegram,
podreu veure... No, a Twitch.tv,
barra Generació Digital. Què tal, Víctor?
Sèries en català que han marcat tota una generació.
A diferència dels videojocs,
en les sèries d'animació sí que vam tenir
una gran oferta creixent a partir dels anys 90.
Moltes d'aquestes sèries eren de procedència nipona,
sèries d'animació que actualment coneixem
com a animes, que provenen normalment d'un manga.
La majoria d'aquestes sèries ens van marcar
tan intensament la nostra adolescència
o infantesa que encara som capaços
de recordar i cantar a ple pulmó
les melodies dels openings quan les escoltem.
Alguns exemples d'aquestes sèries
són Jaque Inuka, Capità Harlock,
Fly, Atoria el ninja, Doraemon,
Bola de drac, el doctor Slum
o Candy, entre moltes altres.
Ara tocaré alguns trossos d'algunes cançons
d'inici d'algunes d'aquestes sèries
i aviam si sou capaços de cantar-les
i o saber a quin anime o sèrie pertanyen.
Com a curiositat comentaré que alguns d'aquests openings
van ser doblats directament del japonès al català
i cantats per alguns dels actors de doblatge.
I en altres casos es va haver de composar
una nova cançó per l'opening en català.
Espero que us hagi agradat aquest vídeo
i ens veiem la següent setmana.
Que vagi molt bé.
Ara has encertat totes o no?
Malauradament, sí.
Aquí estava veient la Laia.
La primera, doctor Slum.
La segona era...
Musculman.
Doraemon.
I Ranma, que és la que t'ha...
Laia?
A tu més, no, Ranma?
Jo aquest cap de setmana, que veníem d'un pont,
baixava amb el cotxe de la muntanya
escoltant el CD de les versions en català
del 3XL, de tots aquests animes
i totes aquestes que han sonat,
van ser doblades en català.
Jo encara em sé la de muffin que era en japonès.
Quines coses, eh?
És la primera estrofa, sisplau.
Ahà, d'acord.
Encantat, ben encantat.
I què volia dir?
Hosti, no me'n recordo.
És que jo muffinger és muffinger.
Home, clar, i a més a Tarragona teniu...
És muffinger.
I vas sovint a veure el muffinger allà?
Doncs no gaire, perquè com que està allà,
jo sé que quan hi hagi el perill
o hi hagi algun desastre nuclear,
jo sé que s'aixecarà el sol i ens salvarà a tots.
Jo aquí estic molt tranquil amb el muffinger.
A veure, quin d'aquests, quin és el que més t'agradava?
A veure...
Jo he de dir que el Doraemon m'ha emocionat molt
pels meus fills, perquè el posava molt.
Arale la vaig veure molt,
però jo crec que l'hauria entès més ara que abans.
Totalment, sí.
I amb musculator, igual, eh?
A mi el musculator em flipava.
Però es deia musculator, ell.
M'encantava.
Sí, sí, sí.
De què anava aquest musculman?
Era un senyor...
Bueno, era un senyor que seia fort i lluitava.
I menjava molta carn.
Ah, d'acord, d'acord.
Són molt forts i el meu nom és musculator.
Exacte. Menjo molta carn perquè m'agrada molt.
D'acord, ja està, és que és senzill.
I en el fons què era, la lluita amb el que li tocava aquell dia, no?
Sí, sí.
Era com un son guapo de riure, no?, una mica.
En veritat, resulta que era un extraterrestre,
que era un príncep que venia de no sé on,
hi havia uns dolents que volien conquerir l'univers
i per... lluitaven,
així, amb oestil, saps?,
al ring, per evitar que el dolent se'n portés.
Molt diversa.
I l'et cabell ens recorda que volava tirant sapets.
Sí, sí. Què dius, ara, sí?
Això no ho recordava, veus?
Bé, ara hi ha un esforç al Super3
per intentar, doncs,
tornar a posar la sèrie
que d'aquí uns anys, doncs,
qui faci el programa aquí la recordi.
Quants anys has dit?
Uns quants.
El programa 2000, el programa 2000.
Potser som nosaltres, encara.
El 2000, no?
Perquè ara portem una persona jove, no, no, això,
i ells...
S'està fent
i s'estan posant.
Si he vist algunes queixes, clar, com que està a internet,
poden estar un temps determinat a internet
i per temes de drets.
Exacte, exacte.
Però abans era pitjor, perquè ho veiem...
Ja està, ja s'ha vist.
Ja està. I se'n recordàvem, eh?
Només veiem una cosa un dia, una vegada
i se'ns quedava la retina.
Per què? Perquè ho comentaves l'endemà al col·legi.
Sí, sí, sí, i durant tota la setmana.
I posaves veus, imitaves...
Hi havia cromos, hi havia àlbums
i totes les coses d'allò, tota l'estona.
Doncs molt bé, va,
continuem al Generació Digital, que és el programa de videojocs
de la Ràdio Pública.
Participa a la comunitat del Generació Digital
i ens ho comentem.
Per cert, abans d'anar amb l'Starr,
avui Roger ha sortit al llibre blanc
d'Espanyol, diguéssim,
de videojocs,
i després parlem de les dades de Catalunya.
Ah, molt bé.
Perquè les estic veient ara i després ho comentem.
El generació ens fa molt feliços convidar a gent
de casa nostra que fa videojocs
i si és jove, doncs molt millor.
Hi ha gent que no és catalana i que,
per què no, que no és jove
en alguns casos.
Ens agrada parlar de videojocs vells o nous
i de visites que no tenim manies.
En aquest sentit, voldríem recordar que hi ha desenvolupadors
retro que fan jocs per màquines obsoletes
i tot i que sembla una curiositat,
molts ho fan servir com a plataforma de llançament
per entrar a desenvolupar videojocs per sistemes actuals,
una porta d'entrada.
La qüestió és si acaben aconseguint els seus objectius.
Si no aconsegueixen estar, saps per què és?
Jo em penso que sí.
Tot això té a veure
perquè,
pel que sembla, teòricament una mala notícia
que fa dos o tres dies
que hem pogut llegir a Twitter,
que és concretament la gent de Oniric Factor.
Oniric Factor és un grup de desenvolupadors
per MSX, un espanyol i un argentí,
que han deixat entreveure amb un comentari
que el seu joc Spring Warrior, que és per MSX,
en cartuts, físic, en capsa i tal,
que podria ser l'últim que fessin per a aquest sistema.
L'últim que fessin per a MSX.
Val a dir que Oniric fan jocs, atenció,
per MSX, per NES, per Game Boy
i per PC, saps?
Allò d'una cosa porta a l'altra, saps?
I tant.
I mira, ara fa una estoneta,
quan estava aquí, estava mirant a Twitter,
llavors, per exemple, he vist també, tot arran d'això,
que el grup Pat Morita, per exemple,
és un grup que també desenvolupa per Amstrad i per Spectrum,
que el seu joc Black and White el feien per PC,
que aquí de poc sortirà per PC.
No són els únics que són en multiplataforma.
Ja t'entenc.
Hi ha els andalusos, el PC Nono,
que fan jocs per Spectrum i per mòbils.
Llavors, també hi ha els bascos, el Relevo,
que fan jocs, atenció, per web,
per PC, per Switch, per PC Vita
i van començar amb l'MSX
i amb l'Spectrum fa quatre dies, com aquí qui diu.
El cas de Relevo és un veritable paradigma,
de veritat. Van començar amb el joc
per Corona Encantada, per MSX i per Spectrum,
i el que deien que una cosa va portar l'altra
i ara estan fent jocs per Switch i per Steam
i, atenció, amb molt, molt d'èxit.
També tenim la gent de Kai Magazine,
veïns meus, que són d'aquí darrereus,
que es dediquen a fer videojocs per Intellivision,
que és una consola de l'any de la Pico,
per Mega Drive, que també és vella, però no tant,
no estan de la Pico, però és vella, no?
I també van començar, també van començar, l'MSX.
I si hi dediquen, vull dir que, literalment,
es guanyen la vida fent videojocs.
O sigui, ens estàs dient que ens podem guanyar la vida
fent videojocs per sistemes, diguéssim,
obsolets, que ja no estan a la venda.
Sí, no tots es poden jugar a guanyar la vida, perdó,
però sí que és possible guanyar bastants quartos.
O sigui, no tothom que ho vulgui fer
ho assolirà, però, escolta,
és possible. El tema retro
el que té és que té molta volada. Només cal veure
totes aquestes consoles mini, cada dos per tres
en surt alguna, no? I tant. No paren de sortir.
O tots els esdeveniments que es fan que cada mes,
Morelló, cada mes n'hi ha una amb una ciutat diferent.
Retro Barcelona, Retro Tarragona,
Retro Lleida, Retro Manresa...
I, a més, amb èxit, eh? I amb èxit, però
total i absolut, no? Sí. Però bé, que em deies que
perquè hi ha gent que aconsegueix triomfar i altres no.
Mira, realment,
seguim sense es, hi ha molts factors, però per mi
el principal és que el desenvolupador retro
ara mateix és el friki dels frikis.
És l'última mona.
La resta de frikis els veuen com la majoria de gent
els veia abans a ells mateixos.
Ara són els hiperfrikis.
I no m'estranya, Morelló, no m'estranya.
A veure, no vull fer sang, eh? Ara, atenció,
disculpes ja per adelantar-te el Carles,
perquè parlaré una miqueta de Retro Barcelona.
No és una crítica destructiva ni molt menys, eh?
És només un exemple. Retro Barcelona,
oi que tenim l'apartat de desenvolupadors indis?
Sí, sí. És una cosa estupenda, escolta,
jo l'aplaudeixo. Ara bé,
és Retro Barcelona.
Per què no hi ha una secció desenvolupadors retro?
Què passa, que tampoc som uns fills de Déu o què?
Saps? Retro desenvolupadors indis, molt bé.
I els retro, els que fan jocs per Mega Drive,
els que fan jocs per Game Boy,
els que fan jocs per Spectrum, per MSX, per Amstrad.
Mira, aquesta passada a Retro Barcelona,
el Fran Telles de Meneces, amic del programa,
l'Unepic, que és conegut com l'Unepic Fran,
va portar el seu joc
Pampa Cicelene d'MSX a Retro Barcelona,
però dins de l'estand de l'AMCX,
amb el Rafael Pérez, amb el Hamke,
el que et deia una mica dels frikis dins dels frikis.
I mira que el Fran combina
llançaments, us ho sabeu, ara ha vingut
al programa, que combina llançaments
de videojocs per Steam, per Switch,
i fins i tot els MSX fa que
uns siguin versions dels altres.
L'Unmetal, per exemple, ha sortit també per
Steam i, escolteu, ho ha petat.
I després l'ha fet o abans
en MSX.
Hi ha molta gent de casa nostra que fa videojocs per Spectrum
i malauradament no tenen una altra veu
popular. Si la cosa va de retro,
parlàvem així de Retro Barcelona,
perquè els indis moderns sí que tenen el seu espai
i els indis vells, per dir-ho d'una manera no.
Això també els mitjans generalistes.
Sí, ho estava pensant amb nosaltres.
Nosaltres ho fem, parlem una mica.
El típic podcast
que parlem, per què no porta?
Ha sortit un joc per PC,
per Switch, per què no portes el noi
que ha fet un joc per Gameboy?
Atenció, que no és un problema
de Retro Barcelona, al tanto.
Aquesta mancança de suport ampli
passa a totes les fires que es fan i es desfan
de l'estat espanyol.
Jo sé que a la gent li encanta
les comparacions esportives.
Això em deia tants camps de futbol
que jo no sé què és.
A mi em diguin coliseum,
o teatres,
o cinemes.
Les noies i els nois de la masia del Barça
penso que primer juguen a categories inferiors
i després ho fan amb el pujant.
I amb el suport dels clubs
i de l'afició, tots han vist on han arribat.
I de noies molt joves, molt jovenets.
Atenció, aquí està.
La part d'escomptat que l'afició sigui de futbol
o de videojocs té molt de pes.
Però si els mitjans siguin qui en siguin,
recolzen i fan d'alta veu,
s'aconsegueix que s'arribi a més gent.
Seria això mateix
que cantava l'Helric de The Sixth Of Us Mercy.
Quan no em mires, jo no existeixo.
I això és el que passa amb l'Unity Factor.
El que ha passat és que l'afició de MSCX
no els dona prou suport
i ve aquí el velat missatge
que pot ser que deixin de dedicar-se a altres sistemes,
el que han comentat ells a Twitter.
I el mateix passa amb els desenvolupadors
sin disc convencionals, atenció,
que si ningú parla d'ells, difícilment arribaran
al públic generalista i fracassaran.
O sigui, un estudiant qualsevol, diguéssim, de l'ENTI, per exemple,
si no parlem nosaltres dels seus videojocs,
si els podcast no parlen dels videojocs,
si ningú parla d'aquests videojocs, no existeixen.
És que tant som com les altres fan videojocs.
Els retros i els indis, els dos fan videojocs.
I amb dos amb prou possibilitats
de ser part de l'art, de la cultura
i, per què no, de la cultura i de la indústria.
Per tant, la gent involucrada
en la difusió del videojoc, la gent que té mà
per expandir el que és la cosa retro
i el que no és retro, i els propis usuaris
són, ni més ni menys, qui poden evitar
que gent com Unity Factor deixin de fer videojocs.
Si Unity Factor segueix fent, finalment,
si diu que sí, continuarem fent jocs per MSCX,
que seran una notícia immensa pels fans.
Encara continuarem tenint jocs d'MSCX
i això, amb ells, a Uniric,
els pot animar a ampliar encara més el seu àmbit d'acció
fent jocs actuals per altes plataformes.
Si ho deixen, si deixen de fer jocs per MSCX,
doncs segurament sí que podran
seguir treballant per altes plataformes, no?
Però ja et dic jo que ho faran amb una tretana
i amb menys il·lusió.
Que fet i fet, tots estarem d'acord en que la il·lusió
és un motor potentíssim per crear
i per fer coses.
Doncs ara anem a un joc
que no és per sistemes obsolets, eh?
Usarà, eh, usarà.
Ni molt menys.
A quina deu anys usarà, ja t'ho dic jo ara.
I que tampoc està en català.
Ui, ui, ui.
No està bé, no?
Però és bonic, no, Laia?
És preciós.
D'aquest vídeo jo et vols parlar avui?
No, quin joc ha sortit?
Per favor.
En sortint com...
Calculant que com un cent a la setmana em fa l'efecte.
Ha sortit un nou Diablo, no?
El Diablo 4 ha sortit.
I tu hi has anat de cap, no?
Hi he anat de cap. No sé què estic fent aquí, no.
Estic jugant al joc.
Me agrada, me agrada.
Sí, sí.
És una passada, el nou Diablo.
Jo vaig haver-me d'esperar
fins que sortís de forma normal
perquè vaig passar el cap de setmana fora
i vaig poder jugar els quatre dies d'anticipat.
Però increïble.
Però tenies accés anticipat.
No, no, me'l vaig agafar perquè ja sabia que aquell cap de setmana
els meus pares havien decidit convidar-me a la muntanya.
D'acord. Quina desgràcia.
Sí, exacte.
Sense endolls. A la natura.
Exacte. Que no surts de casa, nena.
Abans de res he vist el tràiler i m'ha flipat.
No, no, és brutal.
M'ha flipat.
O sigui, la història és increïble.
I les cinemàtiques...
Pobre de qui salti una cinemàtica.
O sigui, són al·lucinants.
Li han dedicat molt de treball.
I, de fet, el joc en si és molt xulo
i no es veu res, quasi, en veritat.
Veus de molt a prop, com des de sobre,
i sembla que el paisatge no hagi de ser-hi res important.
Doncs tu camines pel desert
i com la duna fa la...
És que tot el detall és espectacular.
I que és això, els bitxos al final són petits.
Dius, són increïbles.
S'han sabut crear-lo
perquè siguin molt personals,
que et toquin, no?
Exacte.
Una altra cosa és que jo és el primer Diablo que enganxo.
El que enganxo de sortida com a tal.
I en l'anterior Diablo
els meus amics em comentaven
que van comprar-se el de sortida
i van haver de trigar tres setmanes en jugar-lo
de lo malament que anaven els serveis.
Doncs que no es preocupi ningú, no hi han cuas,
per entrar a jugar aquesta vegada.
I pot jugar...
Ara, falten ser punts d'optimització.
Perquè de cop si estàs en una ciutat,
és una mica MMO.
Tu et vas creuant amb jugadors
però no és d'aquells MMOs que dius
que estàs superaverrotat.
Ho han fet bé.
Però sí que ja ens dónes que
encara triguen com massa carregar
i de cop estàs xocant contra una paret invisible
i tot plegat, per què no puc entrar a la ciutat?
Anem a explicar una mica la història d'aquest videojoc.
Perquè on passa tot plegat?
La història de Diablo passa
a la mateixa terra sempre a Sanctuari.
Aquest Diablo IV
transcorre en aquest món fictici
50 anys després
els esdeveniments de Diablo III.
En aquest,
en el Diablo IV en aquest joc,
un grup de cultistes
invoquen a Lilith, la filla del caos.
I atès,
podríem dir que havien aconseguit
fer fora tan forces angelicals
com de demònis,
és molt així, rollo,
àngels i demonis.
Havien aconseguit fer fora
àngels i demonis de Sanctuari,
com en aquest moment, a invocar Lilith
es troba com amb el camí obert
per fer el que ella vulgui, podríem dir.
I tu,
i un parell de desgracets més que
amb els que et fas amics d'NPCs,
sembles com l'última esperança
a enfrontar-te a la Lilith.
Dius desgraciats perquè el món
que trobaràs és heavy, no?
És molt heavy, tot ple de monstres, de bitxos,
gent que de cop no saps què li passa,
li ve una tos i invoca un demoni,
anem a veure un moment.
No, no, però és màgic tot el món, és brutal.
Que guai. De quina ve això de Diablo?
O sigui, tu vas jugar als anteriors...
Jo veia que...
Jo no havia enganxat mai un Diablo,
però els meus amics ho havien enganxat,
i vaig preguntar, bueno, doncs juguem al Diablo,
i em van dir, no, no, espera't que surti el 4,
jo, vale, m'espero, cap de dos o tres anys,
bueno, algun dia jugarem, no?
Clar, perquè no sé quants anys han esperat.
Segur que són amics, vols dir que són amics?
No juguis, no juguis.
En veritat, volíem cuidar d'aquesta addicció que se'n posa.
Hi ha molta cua, amb una menys que no.
Exacte, exacte.
I és com que han, com ho diríem,
han contaminat aquestes ganes del Diablo.
Clar.
I jo pensava, ostres, potser vaig amb massa ganes
de veure si em defraudarà, doncs no.
No, no, increïble. O sigui, m'interessen inclús
les, com es diuen, les missions secundàries.
Són superinteressants, inclús.
Abans t'estava parlant del tràiler, no sé si l'heu vist,
que surten, apareixen actors reals
que miren a càmera,
estan fets caldos,
i et invoquen, és a dir,
et demanen la teva ajuda,
vine, perquè jo
no recordo un tràiler d'un videojoc
que m'interpel·lés d'aquella manera.
És a dir, tens ganes de dir, ei, vaig a ajudar-los.
O sigui, estan desesperats, surto un nen plorant.
Ai. No, no, no, ei.
De veritat, o sigui, toca.
Que fan passar els sentiments. Sí, sí, toca, toca.
I després, quan jugues, si realment trobes tota aquesta èpica.
Increïble, sí, increïble.
Qui s'hagi saltat a la història per anar a ficar-se fort
i ràpid, que torni a marxar.
De veritat, increïble.
El que passa és que els primers que arribin al nivell 100
tindran una estàtua allà
a Camp Blizzard, o sigui que...
És igual, ningú les mirarà a les estàtues.
Això és veritat. Que no se salti la història.
No sé quantes persones eren. Sí, sí.
No, no en tinc ni idea. Poca, suposo.
Jo vaig pensar, no hi estaré.
I no t'interessen, no? No.
O sigui, a veure, això... És a dir,
Blizzard va dir que les primeres x persones,
5 o 10, que arribin al nivell 100.
Que encara ningú ha arribat.
Segur que sí. Sí, ja...
Sí, vols dir que ja han arribat, ja.
S'estan una setmana jugant a aquest joc?
Sí, llavors sí, sí.
Doncs tindran una estàtua allà a Blizzard,
amb el seu nom, com que ells van arribar
al nivell 100. A quin nivell estàs tu?
48. Ah, ha arribat.
Sí, llavors segur, segur.
Jo estic mirant totes les cinemàtiques, vull dir.
És que segur que hem arribat.
Fliparà el futur quan vinguin els arqueòlegs,
trobin allà de ruït el món i ens cabin a Blizzard.
Exacte.
I vegin quatre països allà.
Hi ha alguna cosa que... Ah, mira, hi ha algun ullent també.
Sí, el Guild... Diu...
Perdó, Kiki. Guild... T.
G-L-A-G-I-L-C-D-T.
Perfecte.
Diu, jo conec gent que a les 18 hores ja anaven pel nivell 51.
Veus? I em diu que es diu Gil
al cap d'una estona després de fer-me dir el seu nom malament.
I el Tita Freda diu que abans de sortir el joc
pels usuaris normals,
ja hi havia uns quants que havien arribat al 100.
Sí, però els que tenien accés anticipat no comptava.
Havies de ser del dia oficial.
Has jugat també al joc? No, no he jugat.
De fet, no he jugat a cap Diablo i ara pensava...
Jo estic esperant que es formalitzi la compra
de Xbox Activision Blizzard King
i llavors me'l posin al Game Pass i potser el provaré.
I si hi ha algun ullent
que ens està escoltant al Telegram
que es vol fer el joc sense veure les cinemàtiques,
que li expliqui a la Laia a veure com ho veu.
A veure com es fa.
Molt bé, alguna cosa més, Laia?
Que ens el comprem i tal.
I acabem ràpid que ha d'anar cap a casa.
Ara, ara sí.
I el jugo per la plataforma de Blizzard, directament?
Directament allà, clar, clar.
Sí, però tens tota la plataforma.
Consoles de nova generació, PC...
L'Ed Cadaller a Twitch també deia,
ja m'imagino la Laia trucant a l'Albert,
tu que em trobo malament,
i en directe et vull jugar al Diablo.
Em va dir, escolta, dijous que ve vens
en aquest programa
i directament li vaig escriure i li vaig dir
que volia parlar de Diablo.
Merda, entre el cap de setmana de muntanya...
Si no, no vinc.
Doncs molt bé, queda molt pocs minuts,
però tenim temps encara per parlar de les xarxes
i d'una noticieta.
Generació digital és ara tendència.
Només del DEF,
de l'Associació Espanyola d'Empreses i Productores
i Desenvoluparades de Videojocs
i Software d'Entreteniment,
que està a la calle Velázquez 10, planta 1 de Madrid,
doncs han sortit les dades avui mateix
del llibre blanc,
la distribució per facturació,
Catalunya un 52%,
distribució videojocs.
I la feina,
és a dir, la gent que està treballant
empreses de videojocs,
a Catalunya són un 48%,
gairebé un 50%
de la gent que treballa videojocs
està a Catalunya.
Què ens ha dit la gent del Telegram?
La Raül ens explicava que s'ha comprat
Dory and the Blind Forest Definitive Edition
per molts poquets euros,
que correm tots, aquí hi ha molt bones crítiques
sobre aquest joc,
diu que al Perufito que li han de recomendar
diverses vegades,
i l'Ed Cavaller, que també val molt a ben el segon,
que també està amb descompte, sembla ser,
i l'Obi Wan diu que són imprescindibles, tots dos.
De fet, aquest és el joc que jugaves la ia força.
Vaig passar-me el primer.
Jo saps que no el vaig acabar? Em vaig avorrir.
Per què? Perquè va haver-hi un moment
que pot ser que em vaig perdre,
tu pots anar al món, és a dir, hi ha unes portes,
que tu pots anar al món central, diguéssim, oi que?
Sí, als compte pes, no?
I va haver-hi un moment que no trobava...
no sabia continuar, no sabia on era,
com si diguéssim, saps?
Frustració. Vaja, el pitjor d'un videojoc
que t'apropoqui és frustració. Sí, però és cosa meva, eh?
Jo també reconec que és cosa meva.
Però ara volies frustració, és a dir,
si et ve d'algú o de fora, vas acabar fins a la barretina.
Sí, sí, sí. I no, no, jo el vaig deixar, però és molt bonic.
És molt bonic. Molt xulo.
El Gil ens diu a Twitch que els Ori són el més bonic
que s'ha fet mai. Sí?
Li agrada molt, sí. Molt bé, sí, sí.
Els Ori són o els...? Ori, Ori.
Els Ori, els Ori són. No, Ori.
Que també podries dir... També són molt bonics, sí, sí.
Els Forza Horizon, visualment...
Exacte, exacte. Molt bé, i què més han comentat els ulls?
Doncs mira, hi ha hagut un debat
arrel d'una publicació que anunciava
uns cursos per youtubers per nens a partir de 7 anys.
Que desencannadat, doncs això,
moltes opinions i, bueno,
molts comentaris
amb aquesta cosa de les pantalles
i els nens tan petits, no?
El Ventosa fins i tot ens deia, diu,
jo ja tinc un contracte prematrimonial
en el que diu que si tenim fills
no poden tenir mòbils abans dels 12 anys mínim.
I clar, aquí tothom té... Uau, sí, sí, sí.
La seva experiència, la seva opinió, etcètera.
Diu el Daniel Casadevall que ell, igual,
fent el possible a casa perquè no tinguin mòbils,
té un nen de 7 i de 2 anys,
però que després els avis i els nebots,
clar, els enxufen mitja, quatre, set.
Aleshores, clar, veu casos extrems
de nens d'uns, dos anys amb un mòbil a les mans
amb youtube posat amb qualsevol cosa ràndom
en cotxet i mentre passegen pel carrer
i és que, clar, diu que flipa.
Bueno, aquí cadascú posa el seu límit, no?
Tampoc sé quina és la...
Com més amunt millor.
Sí, però sí, sí, és una tasca que no és fàcil, evidentment.
El Sarefi deia,
ni tant ni tampoc, diu,
si jo amb 8 anys punyiria un espectrum
perquè ells no poden tenir un mòbil per jugar.
No sé si és el mateix.
Per cert, a mi unes teves filles avui,
no les podeu veure, la gent de Twitch,
per temes de privacitat, evidentment,
però com es diuen?
Es diuen Berta i Jana.
Tenen mòbil?
Sí, tenen mòbil, tenen 14 i quasi 12 anys,
Cocojima Twitch i Balaclang,
també, Canal de Twitch, de tot.
S'ha d'aprofitar a un temps determinat al dia
amb una aplicació que els bloqueja.
Perquè, si no, 24-7.
Però això passa.
Hi ha un moment que, ho dic per experiència dels meus fills,
que aquella aplicació la treus.
Perquè ja tens una edat que ja ho pots tenir.
Ho dic perquè sàpiguen
que hi ha un moment que podran utilitzar...
Que no és per sempre.
Però que també podran fer moltes altres coses,
que no són a través d'un mòbil.
Roger, moltíssimes gràcies per haver vingut.
Moltes gràcies, Roger.
Moltes sort amb la manifest.
Ja ens expliques com ha anat.
Sí, actualitzant com va.
Us vull firmar a tots aquí.
Jo ja ho he fet.
Vosaltres també.
Tornem la setmana vinent, que serem al Sónar.
Gràcies, Roger. Gràcies a tots per haver vingut avui.
Estardis de Tarragona també.
Que vagi molt bé. Adéu-siau.