Bona tarda, gràcies per atendre'ns.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.
Aquest programa el pots escoltar sempre que vulguis
a través del nostre podcast.
Això és...
Generació digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez.
Doncs molt benvinguts.
Hola!
Gina, Eli, Francesc, com esteu?
Molt bé.
Eli, ara parlarem dels deures que ens vam posar la setmana passada.
Però abans, Gina, m'estàs passant cada setmana, cada dia gairebé.
I ara, novetats al correu, al meu correu personal,
de gent que publica el seu videojoc.
Que coneixes, que són catalans...
M'estàs dient que m'estic fent molt pesada, oi?
No, no, que se'ns acumula la feina.
Això sí, perquè...
Bé, la veritat és que sembla ser que aquest 2018
serà un any molt bèstia a l'hora de videojocs catalans
que surti al mercat.
És que mira, jo aquest matí he estat en una trobada
amb la gent d'Esteem, els de Val,
que han vingut a Barcelona a fer una petita trobada
amb desenvolupadors i m'he colat allà.
I ens he trobat amb amics del generació digital,
com són la gent d'Abnormals,
que ara al mar es treuen Stay o Infernum, del Carlos Coronado.
És a dir, i a més, l'altre dia em van contactar uns nois de Lleida
que també tenen un videojoc,
i clar, de sobte t'adones que estem rodejats
de gent molt creativa aquí.
I nosaltres som l'altaveu que ho ha d'explicar, d'alguna forma.
Exacte, sí, sí.
Doncs ho anirem fent.
Francesc Xavier Blasco, passa-li, passa-li si vols el mòbil a l'aigua.
Passem a l'aigua lleu, sí.
L'altre dia vaig pensar molt en tu,
perquè em passa que a Netflix
em funcionen força bé les recomanacions que em fa.
La veritat és que és dels serveis que l'encerta.
L'encerta.
I em va recomanar un documental que es diu Alpha Go.
Sí, m'ho vas dir, m'ho vas dir.
I que és una miqueta el que vas explicar tu de tot aquell...
Sobre aquesta intel·ligència artificial
que ha guanyat un dels grans mestres de Go,
que era un dels reptes clàstics de la intel·ligència artificial
aplicada al món dels jocs, eren els ESCACs.
Els ESCACs, els ESCACs.
Però un cop ja es va arribar a Deep Blue
i estem parlant d'ordinadors intel·ligents artificials
i videojocs que poden jugar a ESCACs fa molts anys, durant els 80,
el Go era el repte solí,
perquè no funciona exactament el que els ESCACs.
No té el mateix tipus d'arreglament.
S'ha de pensar molt diferent.
I és molt curiós, perquè primer,
contactaven amb un mestre que és Dan Dos,
segon Dan, que déu-n'hi-do,
tenia molta pràctica i era molt bo,
és un xinès francès,
el van avisar per tastar una miqueta el què, no?
I anava...
I diuen, bueno, això és una màquina tal, no en guanya ni una.
I es va quedar fet caldo.
I no escric res més perquè després contacten amb el gran mestre,
que, evidentment, si heu escoltat la Generalitat digital,
sabeu el que passa,
però em va sobtar molt aquesta creença
que anaven a guanyar segur.
Les intel·ligències artificials que s'acostaven al joc del go
de les formes tradicionals, com en el cas dels ESCACs,
no funcionaven, no podien guanyar,
podien arribar a ser un jugador mediòcrem mínim,
però mai a nivell de gran mestre.
Per tant, és molt normal.
I tenint en compte que el gran repte d'Alfagor Zero
no va ser només guanyar, sinó la forma en què ho va fer,
aprenent ell mateix.
Correcte. Aquesta va ser la cosa.
Aquesta música ja et deu sonar a tu, Eli.
Em comença a sonar molt, molt, aquesta música.
M'agrada que em diguis això.
Perquè la setmana passada, l'Eli i l'Albert García
ens van donar feina per acabar-nos jocs a aquesta temporada,
i a tu et van donar un en concret, que és aquest, el Super Mario.
El Super Mario World, sí, sí.
I he de dir que, clar, estem parlant d'una persona
que no ha jugat gaire un vídeo de la seva vida,
però que ha jugat molt.
Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Que no ha jugat gaire un videojoc des que tenia, potser, 12 anys.
Jo tenia una pressió allà,
dic, mare meva, això no m'ho passo, ni de broma.
Anys i anys al Generació Digital, però no havíem aconseguit...
Havíem anat provant cosetes,
però mai amb un objectiu d'intentar passar-me un joc.
Exacte, molt bé, molt bé.
I bé, els deures eren.
El deure final serà que me'l passi,
que això ho aconseguiré algun dia.
Però em vau posar un repte, que era arribar al primer castell
i passar-me'n.
Exacte, i com anem?
Doncs molt bé, arribar va ser fàcil.
Primer em pensava que no, però arribar va ser força fàcil.
Va ser arribar i a partir d'allà no sabia què havia de fer.
Hi ha dos pantalles en aquest primer castell.
La primera es passa fàcil,
però no se sap què s'ha de fer després per passar a la següent,
perquè surti el senyor que has de matar,
que us ho preguntava jo pel grup, on és aquest senyor?
Sí, estàs en aquest punt.
Ja està, ho he aconseguit.
I ara finalment ho he aconseguit.
L'he matat.
Vaig descobrir que l'únic que em faltava era entrar en una porta,
que no hi havia manera d'entrar-hi, no sabia com fer-ho,
i al final amb la creueta del control és apretar cap amunt i entres.
I després em va resultar fàcil matar-lo.
És a dir, que he passat aquest primer castell,
vaig a la primera pantalla del primer castell
i allà m'he quedat, perquè estava ja tan emocionada
i em mataven tan fort tota l'estona que vaig dir prou.
Acabar el de tot i després continuar.
Tu saps que els meus alumnes, quan no fan els deures, es renyo.
Sí, o suspens.
O el suspenc.
Bé, de fet, els hi baixo punts de la nota final.
De fet, he de dir que aquest joc el vaig començar la setmana anterior,
perquè casualment el tenia, m'hi posaré aquesta setmana,
perquè, sobretot, com que estarà la García i la Gina,
llavors haurem de donar més explicacions.
Ho farem quedar 15 dies almenys.
Si de cas em poso una altra repta, que és el segon món,
i la setmana que ve posem en comú el que t'hagi passat a tu també.
Molt bé, eh?
Home, és que si no, no em pot morir, això.
Doncs diumenge a la tarda, passat,
vam fer la nostra tercera edició de Twitch
i vam ser molt valents perquè vam decidir jugar
un videojoc molt difícil i únic, el Hand Simulator,
un videojoc per Windows i que també es pot jugar per Acte C Vibe
i per Oculus.
Hand Simulator és el darrer videojoc de la desenvolupadora HFM Games
que ja ha creat jocs estranys com Fly Simulator,
on som una mosca o el Cart Racer, un joc de físiques
on intentem controlar una persona que fa servir
un carret de supermercat per agafar velocitat.
La Gina i l'Albert ja ens avisaven.
Jogarem un joc mega estrany.
A veure...
Això serà molt raro.
Ens vau deixar una miqueta amb el dubte de per què era tan estrany
aquest videojoc.
Què li passa? Què heu de fer? Què s'ha de fer?
Has de controlar dues mans, les teves dues mans,
que són, de fet, les que veus.
Sí, imagineu-vos una batalla en primera persona
i el que veiem a davant va canviant,
però sempre tenim dues mans al davant,
i és el que controlem.
Controlem els dits, com es pleguen,
els cinc dits de cada mà, com roten les mans,
com agafem les mans, com agafem els dits,
com agafem els dits, com agafem els dits,
com agafem les mans, com agafem el puny, per exemple,
totes aquestes coses estirant endavant i endarrere,
amunt i avall...
I això és el teclàtic ratolí? Sí, sí, teclàtic ratolí.
I això que sembla tan senzill que jo estic a la ràdio
i agafo el primer objecte que tinc davant
i ho faig amb una naturalitat absoluta,
quan toca fer-ho amb aquest videojoc és molt complicat,
perquè cada moviment, cada dit, cada falança gairebé
és una tecla diferent.
No, no, i se't pot complicar molt perquè un dels objectes
el pots tirar cap a l'esquerra o cap a la dreta,
o se't cau...
És que és únic, realment, és molt estrany.
A més, l'envolupadora aquesta, que és russa, crec,
hi ha molt poca informació a través d'Internet,
la que allà està en rus i és difícil de llegir.
Estan blanquejant diners. Sí, no ho sé, no ho sé.
Però cadascun dels jocs que fan, realment,
que portis una mosca de vinagre per menjar pizza en un bar...
Molt normal, no? No, no, no, és una cosa curiosa.
Doncs hem tret un moment que a mi, personalment, m'encanta,
i és una mica el comú denominador de l'estona que hi vau estar.
Hi havia de tot allà, eh?, una homatopeia,
i fins i tot us vau ajudar donant pistes
de quina és la millor manera d'agafar l'arma amb la mà.
La gent ens diu hola al Twitch, però estem molt concentrats.
Vale. Vale, vale, vale, vale.
No aconsegueixo posar-ho amb titul, és que si realment...
Vale, això ho poso aquí, canvio...
Casi. Vale.
Per què fa servir l'altra mà? Vull dir...
Jo la tinc per parar l'escopeta, diguéssim,
perquè quedi enclada, saps?
Ah, jo l'encaro contra la caixa,
que explica'ns els trucs per matar-nos l'un a l'altre.
Vale, vale, vale, jo crec que ja ho tinc, això, eh?
Va, per favor, va...
Aquí es veu que un tenia més problemes que no pas l'altre,
era molt complicat,
i realment crec que necessita de moltes hores de joc.
Gairebé se us escolta suar, eh? Sí, sí, sí.
I dient barbarismes, o sigui, em fa una vergonya...
No, perquè estàs jugant i de vegades no estàs com en el programa.
Estàs descenant, no passa res. I, a més a més, hi ha diferents sales.
Sí, és veritat.
Jo què sé, una sala on hi ha, per exemple, un joc d'escacs...
Sí, on has de jugar escacs amb aquests moviments...
tan falsos que vas fent amb les mans...
Que la Gila el que va fer és, al primer,
directament va tirar totes les peces.
Sí, jo vaig agafar la mà i... Fora, anem a una altra.
Sabeu com a les pel·lícules, allò que amb l'avant-bras
retires tot el que hi ha sobre la taula,
vaig dir a l'Albert, això és una merda, i ho vaig tirar tot.
I el que sí que vam anar provant és algunes sales que eren diferents.
Una que estàs en un saló de l'Oest...
Mira, on havies de desarticular una bomba
i teníem problemes només per agafar el tornavis.
Havien d'agafar un tornavis automàtic.
Com una espècie... Saps aquests d'Ikea, aquests típics?
O hi havia un manual, que era bastant més difícil.
Però devia ser llarguíssim, no?, perquè per fer qualsevol cosa...
I si no explotaves, i vam explotar totes les vegades que vam jugar.
I passava el temps volant, no sé si eren cinc minuts reals.
Eren cinc minuts, però allà estàvem suant i se'ns feia el temps molt curt.
De fet, us va passar de tot, però després de molta estona,
la sort per una banda i el bon control manual de la Gina,
diguéssim, en un saló de l'Oest, una taula i unes pistoles descarregades.
Acabo de matar-te.
Sí, abans de matar-me, exacte, em vas matar.
No m'ho esperava, va ser una sorpresa.
Aquesta és la fe que tenies amb mi.
No, perquè realment era tan difícil que no.
I la gent, el que va fer, els uients,
el que van fer és separar un clip al Twitch.
Sí, vam fer un clip que podeu recuperar en el nostre Twitch,
que és www.itch.tv, barra, generació digital,
i allà podeu trobar com jo mato el meu director, Albert Murillo,
amb una arma i veureu que té més sort que una altra cosa.
No, no, la veritat és que va ser una experiència bestial.
Ja veurem si juguem aquest diumenge, que penso que sí,
i haurem de decidir el joc.
Sí, si ens podeu ajudar a través del Telegram a decidir
a quin videojoc juguem, doncs ens feu un favor.
Un bitcoin!
Mira el sorteig de Nadal, ara es fan bitcoins, guaita-t'ho.
Abans les coses eren més normals, saps, fill?
Volies jugar un videojoc? Doncs el jugaves, sense més.
No havies de comprar la consola per peces,
muntar-la tu mateix, programar el software,
comprar el joc base, omplir-lo amb DLCs...
Ah, no, i com eren abans? Cartutxos de plàstic.
Ficaves el joc a la consola, l'ensenies i jugaves.
I quan te'l passeves ploraves fins que compraves el següent joc.
Ai, pare, deixa d'inventar-te les coses
i ajuda'm a muntar el FIFA 87, sisplau.
Ai, molt bé, tu verrega'n l'herba,
que jo ho vaig crear en les equipacions.
Visca!
Doncs gràcies al Cris, del canal de Cris,
a aquesta introducció que ens ha fet,
i és que Nintendo va anunciar un nou invent la setmana passada
amb aquestes paraules, experiències interactives.
No és una nova consola, no és un nou joc,
Nintendo va presentar Nintendo Labo,
que és una tecnologia feta de cartró
que es pot combinar amb la Switch.
A veure, quedem-nos amb això que acaba de dir l'Eli.
Cartró.
I és que, essencialment, és això,
imaginem-nos un cartró pla
que li pots donar forma a la cotxe,
imaginem-nos que podem inserir el Joy-Con dins,
que són els comandaments de la Nintendo Switch,
i imaginem-nos que podem controlar la vibració
dels comandaments amb la pantalla tàctil de la consola,
i que aquesta vibració fa moure els cotxets de cartró
en una direcció determinada,
que sembla que sigui esquerra i dreta,
és a dir, que ho puguis controlar de veritat.
Aquest és un exemple d'un joc que pot sortir el que sortirà
i que es pot fer amb Nintendo Labo.
Nintendo ha anunciat que Nintendo Labo
apareixerà el 27 d'abril en forma de dos kits,
que es diuen kit variat i kit de robot.
En aquests kits, que després explicarem
de forma una miqueta més concreta,
hi podrem trobar els diferents cartrons
que ho farà funcionar.
Gina, Francesc, Eli, què us sembla aquest moviment d'empresa?
Aquesta notícia curiosa.
A mi m'ha agradat molt.
Em penso que Nintendo no ha deixat mai de ser
una empresa de joguines,
tot i que ara són una miqueta més digitals,
i que simplement està sent una empresa de joguines,
que és el que li toca.
Mira, que jo no soc el públic el que va dirigit,
perquè estan molt més dirigits a nens que vulguin jugar,
però jo m'imagino el Francesc com a mi
que anem al mig del menjador i juguem com a nens.
Jo crec que aquest és un factor clau el que acabes d'anomenar,
perquè una de les coses que hem vist ràpidament a xarxes
ha sigut una mena de flame world,
molta gent ofesa o cridant,
què és això del cartró, jo això no ho vull per res,
i és que potser no...
Hi ha molta gent, i sol correspondre al target del jugador més hardcore,
que potser encara no està aprenent,
inclús des del propi món dels fans dels videojocs,
hi ha molts sectors, molts grups d'audiència determinadals
que pots...
Que Nintendo faci una cosa i la faci amb aquests cartrons que es pleguen,
que pots utilitzar la Switch
i que està fet més per famílies i per nens,
més petits ajudats pels pares,
creïn coses que no es tindran una gran jugabilitat,
però que seran més curtes,
no és per tot el públic del món dels videojocs.
Per tant, la gent no ha de pensar que només per col·laborar amb Nintendo
ja pretén que s'hagin de comprar ells.
Doncs en aquesta primera part del programa volem parlar
d'aquest invent curiós de Nintendo.
Per parlar-ne, no estem sols,
avui hem hagut de convidar dues persones
que segueixen molt l'actualitat de Nintendo
i que més estan involucrats a nintendhype.cat.
Un és el Climent Aparicio, més conegut com Aparofito.
El Climent és enginyer
i diu que li agrada tot el que es parla al generació digital,
que ja és de còmics, consoles, impressió 3D,
trastejant rasberris, arduïnos
i una mica de desenvolupament web,
que precisament és la tasca que fa a nintendhype.cat.
Aparofito, benvingut.
Benvingut, moltes gràcies.
Escolta'm, ara parlarem de nintendhype,
però abans de res m'agradaria que posessis una nota de l'1 al 10
d'una mica la impressió que et va donar l'inici Nintendo Labo.
Ostres, doncs, no sé, posaré d'inici un 8,
allò que no t'ho esperes i no sabia ben bé.
O sigui, em va sorprendre molt, ho vaig veure l'endemà al matí,
ni al sopar i no ho vaig poder veure,
i la sensació final és que era molt interessant, o sigui, un 8.
Enparofito Novesol també ens acompanya en Francesc Miró,
conegut com a Mironet a la xarxa.
És graduat en economia, li encanta la política i l'economia
i també els videojocs,
administrador a temps parcial a nintendhype
i membre de gaming.cat.
Ell intenta fer créixer la comunitat
i es creix a directes també i escriu articles d'opinió.
I l'escriu com a Mironet Francesc, gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies a vosaltres.
I tu, quina nota li posaries, coincideixes o no?
Doncs jo coincidiré.
Coincidiré senzillament perquè no sabem
com funcionarà a nivell de ventes, no?
Llavors hem d'estar una mica a l'espera,
doncs, de veure com ho agafen els nens,
que al final, com sabem, és el públic on va enfocat,
i haurem de veure, doncs, això, si té afluència de ventes,
si els nens encaixen i si funciona.
O sigui, si no vent no t'agradarà.
És a dir, la idea és molt bona.
La idea és una cosa completament diferent,
parlem de cartró, Nintendo està de moda,
i la moda porta el cartró, no?
Però és molt valent, és que té... Sí, certament és molt valent,
aquest pas. Sí, sí.
És molt valent.
A més a més, el que parlava Francesc del tema del flame,
és que tota la comunitat esperava algú molt gran.
Nintendo ha fet un 2017 enorme, ho ha venut tot,
ha trencat estoc, ha tret les seves grans IPs,
Zelda, Cheno, de tot.
Ara mateix tothom esperava aquest 2018 amb molta força,
i de cop i volta ens presenten lamines de cartró.
Llavors, l'anunci és molt gran,
però hem d'estar a l'espera a veure com encaixa.
De fet, la sortida de Nintendo Labo
és el 27 d'abril a casa nostra, gran dia.
El meu aniversari, per cert. Molt bé.
Es va anunciar en aquells vídeos que detenen tangència,
a Nintendo a nivell mundial.
Uns vídeos ja han registrats, és una cosa molt preparada,
molt japonesa.
I hem dit una miqueta què és el que creiem que busca Nintendo
amb aquest nou joc,
que és una miqueta baixar fins i tot el nivell d'edat
dels usuaris, no?
Sí, sí, totalment.
A més, hi ha una cosa molt curiosa
que va publicar Nintendo America fa relativament poc,
i és l'edat de la gent que té la Nintendo 16D d'avui.
I es concentra molt en edats de 19 a 45 anys.
Llavors, tothom pensa que Nintendo és per nens,
molta gent, els hardcore gamers de PC,
i llavors mira les dades i resulta que de 19 a 45 anys
es concentren el 70% de les seves ventes.
Perquè aleshores els altres, els nens més joves, tenen la 3DS.
Els smartphones.
Però sí que és veritat que hi ha altres consoles portàdils
que potser estan molt més enfocades a nens més petits.
Totalment d'acord. A més, hem de pensar
que les IPs molt importants dels nens petits a dia d'avui
és el Yokai, que és un joc que coneixeu.
Exacte, que l'heu sortejat.
I, per exemple, també l'Inazuma.
Són molt concentrades a la 3DS i aquesta nova 2DS XL,
i encara no han tingut presència al mercat de Switch.
De fet, a nintendhype.cat, en una notícia,
comenteu que és com un cop de timó de Nintendo.
Això m'ha agradat, el cop de timó.
És realment, es pot dir d'aquesta forma, no?
És trobar una nova vida.
Jo crec que al final el defecte que veuen és aquest, no?
Que els nens joves juguen molt amb les smartphones.
Per exemple, el Barcelona Games Bowl,
que vosaltres hi estàveu, us vaig veure, per cert.
Era molt curiós com veies una taula de nois de 10, 12 anys,
tots amb els smartphones, tots.
I a la taula del costat, tots amb les 3DS, no?
I tenien gent, és a dir, la gent era amb nosaltres.
A 24, 25 anys jo jugava al Pokémon i al costat amb els smartphones.
Llavors, jo crec que al Nintendo l'ha bo bé sobretot amb això,
intentar agafar aquest sector de nens que no toquen Nintendo,
intentar-los introduir amb els pares,
juntament amb els nens de més de 6 anys.
A la Switch, no? Es pot jugar així.
Intentar sobretot que el nen s'acostumi al sistema de Nintendo
i a les IPs de Nintendo, i a partir d'aquí anar pujant fins al final.
I teniu ganes que desenvolupadors tercers que no siguin Nintendo
facin coses amb Nintendo Labo?
Això em faria molta gràcia, però encara no sé com ho tenen pensat,
perquè ara de moment el que hem vist
són unes làmines de cartró amb uns objectes ja preparats
i amb el seu software just preparat per aquests cartrons
i aquestes làmines.
A mi m'agradaria molt perquè m'agrada molt
el making, no el fenomen, aquest maker.
I això crec que és com una petita porta
a l'entrada d'aquest fenomen.
És una petita porta, però no hi veig...
És el que crec, això, que es queda una mica limitat.
Sí, estic d'acord amb tu.
Jo també, perquè penso que el que es proposa amb aquests dos kits
són dues experiències molt tancades.
Hi ha una part creativa de muntar,
que quan hem anat al Market Lab o a aquests llocs a Barcelona,
on s'han fet coses d'experiències col·laboratives
i de creativitat digital,
que utilitza molt fusta tallada o cartró, inclús,
per fer mans que es mouen,
moltes coses controlades a vegades per Arduino
que també utilitzen peces de Lego, elements semblants.
Sembla un pas en aquesta direcció, però és una cosa tan tancada.
Tens un kit de peces de cartró que serveixen per posar
les peces de les suits d'una forma molt concreta
i et serviran per jugar una aplicació
que porta el seu propi maquinari, per exemple, una aplicació de moto.
No serà un gran simulador de motos.
I allò no et servirà per jugar al Mario Kart.
I també passarà una cosa, un cop ja ho hagis muntat aquest cartró
i hagis jugat deu vegades aquell joc de motos,
aquell cartró, els nens quan el posin a l'armari per guardar,
allò en dos dies ja està rogat, ja està trencat,
les botigues de segona mà acabaran plenes d'aquests jocs
que si tu els vols comprar no tindràs les làmines de cartró
o les hauran de vendre a part.
A mi el que sí que m'hauria agradat és,
com vosaltres dieu, un tipus de programari
que el que et permetés és utilitzar els recursos de la Switch
d'una forma més lliure.
Jo crec que això no passarà mai.
Però això estaria molt bé, perquè això faria que, a part,
que les experiències que ells venen com a kits fossin un exemple,
però que tu sí que tinguessis la forma,
potser amb la pantalla tàctil i amb un llenguatge estil scratch,
controlar el sensor infrarroig del comandament dret de la Switch
i que llavors tu poguessis crear a partir d'allò que t'ha servit
de base el teu propi artil·lúgid de cartró o de fusta o del que sigui
que n'hagis controlat d'alguna forma amb el que tu hagis pogut crear
a la Switch.
Hi ha una mica de capsa d'aquests kits.
Dèiem un robot, l'altre no sé exactament com es deia,
però dins hi haurà el joc, la capsa amb el cartutx
per poder utilitzar aquests cartrons, no?
Exacte, hi ha els dos packs.
Com ha dit l'Eli, el primer són 70 euros,
i bé, el joc que són cinc minijocs,
que és el tema de construir una casa, el tema del piano,
que, com deia la Gina, pot ser realment molt divertit a totes les edats.
Després hi ha la moto, després diria que hi ha també...
I un de pesca.
Exacte, i l'últim...
La canya.
Exacte.
I em falta un d'ons.
El cotxe, que el que té molt bo és que han aconseguit
que tu moguis els controladors amb la consola.
Això és molt bèstia.
Això em sembla com un canvi total,
perquè podries dir que faig un cotxe una mica més gran
i hi poso la pantalla, però no, és que és totalment al revés.
I dius, poden haver-la encertat,
però jo crec que no es poden quedar aquí.
És que és molt bonic, però està tan limitat a allò que et donaran,
que allò s'acabarà molt ràpid.
I és una llàstima que no hi hagi la possibilitat de, a partir d'allò,
poder crear coses noves i donar-li molta més vida.
Fem una aposta, a veure si ho treuran o no ho treuran,
una cosa per crear un Super Mario Maker.
Tu anava a dir.
A veure, apostes, ho treuran o no ho treuran?
Seria molt èpic.
No, almenys ara pararan o no.
Jo sí, crec que faran una versió o dos més i un...
Jo crec que sí.
I el Super Mario wall, oi?
M'agradaria, però jo també penso que això no passarà.
No passarà mai.
Molt bé, doncs aquest tall el traurem d'aquí uns mesos.
I tu què? Tu no has decidit?
Jo crec que sí, només per portar-vos la contrària.
El preu que, Gina, m'has dit que...
Entre 70 el dels cinc minijocs i 80 euros el robot.
No pots fins i tot comprar-ho, si vols?
Precomprar-ho, que se'n diu.
No t'arribarà, però tu ja envies els diners.
Una de les coses és que aquells que estiguin interessats,
siguin, tinguin famílies i vulguin,
un cop et mires l'anunci oficial de la pàgina web de Nintendo,
tens una enllaç on tu et pots apuntar
a una sèrie de jornades explicatives,
on allà a Madrid et deixaran tocar, jugar amb els teus fills,
el Nintendo Labo. Jo m'hi he apuntat.
Per tant, espero que em cridin,
perquè valoraran el teu perfil i la teva família
i faran una llista dels seleccionats.
I els uients, que creïn que pot ser interessant,
anirien amb els seus nanos i provar-ho abans que ningú s'hi apunti.
A més, com dius, donava molta importància anar-hi amb els nanos.
És a dir, era com que era quasi necessari.
No podien anar jo com a Nintendo Hype.
I dic, ostres, però anem a veure què tal és,
que en tenim tots moltes ganes.
O sigui que si presentes allà sense un nen,
et miraran estranyament.
És que a més, Nintendo ho sap que si van nois, normalment,
de 20 a 30 anys, que normalment van a provar aquests jocs,
i veuen allò, segurament algunes de les crítiques
que tenen a veure amb això.
És molt probable, perquè això no és el target preparat.
I la gent, a vegades, va massa pensant
que això ho ha de jutjar de la mateixa forma
com un Nou FIFA o un Shadow Blade.
I si això no està pel seu target gamer,
diuen què és això que ens heu creat.
És molt curiós, perquè en el darrer programa que vam fer el 2017,
que parlàvem de què ens apararia el 2018,
el primer que vam fer aquesta temporada,
l'Albert García li preguntava què en penses,
de què passarà amb Nintendo aquest any.
I ell comentava, ves, que realment han aparegut tantes coses,
que no s'ha preparat, Nintendo, Nintendo Labo,
amb aquests vídeos que fa, curiosos.
A més, a Nintendo, aquest any 2018,
s'ha posat l'objectiu de fer 20 milions de ventes de consoles.
Que són molts, eh? Que són moltíssims.
És a dir, crec que ni la Play 4, en el seu millor any de ventes,
ha arribat als 20, o molt just.
Llavors, a part del Labo, que segur que vendrà,
no sé si molt o poc,
però ha de tenir moltes coses guardades a la recàmera.
A tot això, i darrera pregunta hi ha tot aquest tema,
la 3DS com queda? Què està passant a la 3DS?
Com es continua amb usuaris actius?
L'últim Layton va sortir per la 3DS
i jo la tinc sempre a la tauleta de nit carregant
per poder-me acabar aquest joc.
Sí, però és un tercer, aquest, de jocs que van fent.
Però Nintendo hi creu, amb la consola?
Ara trauran, no sé exactament la data,
perquè em sembla que no està confirmat encara per Europa,
però detectiv Pikachu,
que no sé si ho veus al tèler, perquè Pikachu parla
i fa bastanta cosa, eh?
L'opinió de Nintendo és que Switch,
tot i que la Switch tingui la possibilitat de ser portàtil,
Switch i 3DS, 2DS,
són conceptes separats
i que se segueixen amb els dos conceptes.
I es treballaran, eh?
Que no acabaràs la Switch substituint a la 3DS, 2DS,
almenys en un futur proper.
Mario Kart 8!
Doncs, Nintend Hype és una comunitat catalana
al voltant de l'univers de Nintendo
i, com diuen a la seva pàgina web,
el seu objectiu és crear una base sòlida
d'usuaris de parla catalana
perquè puguin estar informats
i també puguin jugar entre els seus seguidors
fent cadades físiques o en xarxa.
I també tenen el seu canal de Twitch, Albert.
En el seu primer vídeo van jugar al Mario Kart 8.
I està molt bé,
perquè pots aprendre moltes coses, molts trucs.
Aproxiteu que esteu al final amb l'atajo.
Per saber per això.
Quin atajo? No sé quin atajo vols dir.
El primer cop pots passar per un hueco de la paret.
Ja sé què vols dir, però per què els últims i els primers no?
Perquè els últims tenen objectes bons.
Ah, ja sé què vols dir.
Recorda, feu l'atajo, eh?
És aquí, a l'esquerra.
Primer, primer, primer.
Veus que va bé? Sí, sí.
Tu veus? S'ajuden entre ells i no es maten, Gina.
Albert, doncs aleshores no em facis jugar un joc
que l'objectiu és matar-te.
Per cert, una pregunta.
Jocs que es pugui jugar ara en streaming
en xarxa de la Nintendo? Switch, quins hi ha?
Ara mateix, el més important
és Mario Kart, el 8 Deluxe,
el Splatoon 2, també a nivell molt important.
Després també hi ha el FIFA,
i bueno, després hi ha el Pokken, l'Arms, hi ha diversos.
La veritat és que n'hi ha molts.
Home, doncs ens hem d'apuntar també a fer un Switch, no?
Escolta, és que jo no sé...
No sé si servir-lo bé, ser per la Switch.
M'ho haurem d'ensenyar.
Tornaré una capturadora. I això és fàcil.
De sobte, va molt barat.
T'anava a dir Albert, apunto el pressupost.
I continuo fent directes aquí o no?
La veritat és que tenim com una espècie d'horari.
Sempre juguem de dos quarts d'onze a dos quarts de dotze,
i és dimarts, femarns, dimecres, avui, Mario Kart,
si voleu, esteu convidats.
Cada dia un?
És a dir, és dimarts, dimecres i dijous.
Després t'escansem.
Molt millor que nosaltres, Albert.
Està molt bé, està molt interessant.
És molt curiós perquè si vols jugar a la Nintendo,
és molt curiós perquè si vols jugar a la Switch,
es va dir que hauries de pagar,
però de moment encara no has de pagar, no?
De moment s'ha retrasat, s'havia de començar aquí el 2018,
però jo crec, per sort o per desgràcia,
no sé si més sort o més desgràcia,
però encara no ho tenen preparat.
És la sensació que tenim, eh?
Estan amb els cartrons, eh?
Segurament han dit, si volem vendre cartrons,
no podem cobrar 25 euros l'any.
És això, segur, eh?
Era amb 20, em sembla, 19.99.
Realment és molt més barat que la competència,
però sí que és un servei online.
Sí, sí, certament.
Nintendhype.cat és una comunitat de Nintendo, com deien,
però no us tanqueu només a parlar de Nintendo,
es parlen d'altres coses, no?
Bé, jo he de confessar que em va enganyar el francès,
vam conèixer la feina i em va dir,
mira, tenim un canal de Telegram, en tenen de tot.
I vaig entrar allà i vaig dir, jo que soc més antic,
necessiteu coses físiques, no?,
una web, una cosa estàtica, no?, tot això.
Una cosa així com més nostra.
Tu és una mica el que has potenciat o has fet, eh?
Jo vaig potenciar això, la Switch just fa un mes,
des que va sortir el Mario que la tinc,
no tinc encara cap joc online, no em puc jugar amb ells,
i llavors, bueno, m'enxufo una mica,
jo sí que soc obert, el que sigui, no?,
però sempre hi ha allò de Nintendo, sempre agrada més, no sé per què.
Ho dic això, que es pot parlar de tot,
perquè el vostre Telegram, que després en parlarem,
es parla una miqueta de tot, no només de Nintendo.
Al final som jugones, no?, som gamers,
i al final sí que és veritat que tots tenim aquest amor
incondicional a Nintendo,
però la majoria tenim Play 4, molts tenim Xbox,
i molts juguem a tot el que ens porti al mercat, la veritat.
De fet, a NintendoHype.cat hi trobem notícies,
anàlisis i un apartat amb la llista de llançaments
que realment és espectacular.
Jo hi ho veia, que estàvem llista per més,
i te n'adones de la quantitat de jocs que treu la Switch.
És brutal, la seva botigueta, i després també de forma física,
i amb molta producció.
Molta, molta. A més a més, s'ha vist que Nintendo
és la consola especial i espectacular pels indis, no?,
per aquesta petita indústria que cada vegada no és tan petita,
sinó cada vegada és més gran, cada vegada s'ha creixut més,
i els jocs dels indis a la Switch venen més que Play 4 o Xbox.
Perdona, Konga Master, que és un joc d'undercodes,
un estudi de Barcelona que té més de 10 anys,
està per la Switch.
O sigui, podeu fer la Konga a Catalunya i a la Switch.
Sí, sí, certament. De fet, em vaig adonar amb aquesta llista
que també he d'organitzar d'estar amb la web que heu fet.
Va portant molts mals de cap.
T'he de dir que és molt fluïda, i t'he de dir des de fora,
és molt clara, molt quadrada.
No ho sé, saps que quan entres a un pis que és quadrat,
a mi m'agraden molt els pisos quadrats.
Albert.
Perquè no en forma de pizza, home, que no en forma de pizza.
És harmònic, no?, tot.
Sí, ara és molt fein-xui, però no...
M'han de pagar un cop l'Eli i el Francesc.
Hauria estat bé fer una mica de directe amb vídeo, no?
Exacte, exacte.
Però sí, hi ha una tasca al darrere,
hi ha un codi al darrere picat que està molt bé.
Suposo que deu haver costat.
No, això, Crazy Climber.
Crazy Climber, que jo he parlat aquí 40 vegades.
Però per mi és Climber, perquè jo jugava als 9 anys.
Jo soc com soc, gràcies al Crazy Climber.
I està sortit ja per la Switch.
Sí, al final, jo crec que Nintendo,
sempre ha intentat treure tot el seu joc,
sempre amb el català, amb la consola virtual.
I, a més a més, ara ha arribat un acord,
ja fa temps, amb el tema de la NeoGeo.
Passen aquests llocs d'arcade, aquests llocs de lluita,
doncs estan tots per la consola virtual.
Sí, ja per la UIA començaven a haver-hi els jocs.
És molt, molt curiós.
Teniu contacte amb Nintendo a Espanya?
Ara mateix, no.
El que passa és que és un projecte que,
tot i que som molta gent i ha crescut molt ràpid,
és un projecte molt nou.
No sé com funciona la web, perquè la web,
com deia el Climent, ha estat una cosa.
Et fareu una web, no?
Doncs endavant, ja la nutrirem.
I la veritat és que ens està anant molt bé,
tenim visites recurrents,
el tema del calendari dels videojocs ens ajuda molt,
ens porta molta feina.
Sobretot, m'agradaria agrair-li en Ranzak,
que és el que ho porta tot,
i ho porta tot el dia sense que llegis de dir res.
De cop i volta diu, ja està la llista actualitzada.
Perfecte.
Doncs les fonts que deu tenir són espectaculars,
però no puc prendre més,
sobretot per la quantitat d'informació i concreta,
perquè dius, pam, tel dia surt, que això està molt bé.
Sí, sí.
Molt bé, i abans parlava de Telegram.
Gina, Eli, tenen un Telegram que hi ha 100 usuaris,
aproximadament,
però, o sigui, la ràtio de missatge usuari...
És horrorós.
No es pot creure,
o sigui, que nosaltres pensàvem que anàvem de xulos,
hòstia, aquest, el nostre Telegram...
No, no, és que déu-n'hi-do, eh?
És exagerat, la veritat és que és algo que no...
Sí.
Estàs un dia sense entrar i en demà dos mil.
Bueno, ja escrius hola per anar al final de tot
i saltar-te alguna cosa important.
Us agrada Telegram? És a dir, com a servei,
us ha sorprès, com a nosaltres ens ha sorprès positivament?
Totalment, és a dir, al final, a més a més,
no sé si t'has fixat que sé que esteu al Telegram,
perquè vam entrar l'altre dia, és el tema dels stickers.
Tenim fins i tot stickers propis,
que fan molta gràcia coses que surten de directe.
Moltes vegades jo estic jugant a Mario Kart
i dic, us ho diu fins la mort, o estic al pou,
quan m'ataquen, quan em maten.
No ens ha fet stickers, la veritat és que és una xarxa entre nosaltres
que ens va molt bé per comunicar, es poden fer enquestes,
enclar missatges, i és, fins i tot,
poder, millor que el Twitter, fins i tot amb aquest aspecte,
per comunicar-te amb la gent, no?
La veritat és que ens va molt bé.
Escolteu-me, joc que espereu amb il·lusió abans de la Nintendo Labo,
que ja en parlarem quan aparegui,
de Nintendo, aquesta any, alguna cosa que espereu, o de...
Resperri, eh? Ja em diràs tu, Climent,
alguna cosa que estiguis esperant aquest any.
Doncs la veritat és que hi ha moltes coses.
Primer de tot, podem fer-ho una mica pesat,
però hi ha tres jocs molt importants d'aquest any, se suposa.
Un és Metroid Prime 4, que és una saga que va sortir per Gamecube,
que va començar Metroid Prime, com a tal, a Gamecube,
va sortir el tercer per Wii,
els tres van sortir per Wii, però el tercer tinguéssim exclusiu de Wii,
Wii U, en vam tenir re del Prime,
tothom es pensava que el Prime estava ja desaparegut,
i aquest 2017 vam tenir un Metroid per 3D,
s'he fet per Mercury Steam, un estudi també espanyol,
i s'ha presentat el teaser del Metroid Prime 4,
que no sabem quan sortirà, però esperem que sigui aquest 2018.
No és Mercury Steam, no? No.
La veritat és que no crec, i no voldré equivocar-me,
que no han dit qui l'està desenvolupant.
I pel que diuen, Retro Studios,
que són els que sempre havien fet aquest tipus de joc,
no estan involucrats en el videojoc.
Així que haurem d'esperar a veure com avança i què ens ensenyen.
Em digues que en tenies tres?
Sí, l'altre també és el Bayonetta 3,
ara al febrer, el dia 15, està la web de Nintendo Hype
a puntadet allà al calendari.
El dia 15 de febrer? Diria que sí.
És el dia del meu aniversari. Mira.
Nena, escolta, ja sabeu què regalem.
L'intent de l'Avo i després també sortirà el Bayonetta.
Ho teniu fàcil, doncs. Sí, sí, certament.
No, surt realment al febrer, surt el Bayonetta 1 i el Bayonetta 2.
El 2 ve amb codi descarregable,
i són jocs que van sortir...
L'U va sortir per Play 3, em sembla, Xbox 360 i Wii, Wii U,
i el 2 ha estat exclusiu de Wii U.
Sí, sí, de fet, jo el tenia exclusiu.
I ara, doncs, mira, per la Switch.
El tindrem per la Switch portàtil i per jugar-lo a tot arreu.
I per acabar, el Pokémon.
El Pokémon, que no sabem absolutament res.
No tenim títol, no tenim tícer, sabem que estan desenvolupant un Pokémon.
Ens han dit que canviarà molt l'experiència de joc.
No sabem si perdrà aquests combats per turns o no,
però tenim moltes ganes i la comunitat està boja.
Molt bé. Per fi, tot o què, alguna cosa així que estiguis fent?
Jo de jocs de Nintendo estic ja saturat
en aquest 2017 entre els Euda i el Mario.
Uf, sí. Ja ens en veus.
2017 espectacular.
Per al 2018 no espero res.
I de tot lo de projectes d'aquests,
el que espero és acabar tots els que he començat,
perquè començo molts i no acabo mai res.
En quin estàs ara? Alguna cosa física?
En tinc diversos.
Un reproductor de música amb el Raspberry.
Això que pots controlar-lo des del mòbil.
També em havia fet una ràdio de cartró amb un Arduino.
Tinc uns quants pendents.
Estic fent un que és una miqueta descatològic,
un medidor de pets amb Arduino.
Què dius ara? Què controla?
Les TVs? Controla?
No, no, la quantitat de matar que surt...
Què m'estàs dient? Això és un wearable, no?
Però això que et poses amb aquestes coses?
No, no, estic pensant com fer-ho, no?
Però seria un...
El sensor de matar és com un micròfon
i l'has de posar en una caixeta o el que sigui,
un botó per activar-lo i desactivar-lo
i després controlar les mesures,
que encara no he fet prou.
De fet, si tinguessis un micròfon també et serviria igual.
Sí, però es pot falsejar més.
Quan el tinguis el vulguis ajustar,
la gina et pot ajudar...
M'estàs dient pedorra? No, no, en absolut.
És per ajustar-lo finament.
No, perquè jo no em tiro pets, aleshores si marca alguna cosa...
Serà que està espatllat i que no funciona.
Ets en blanc, ets el control negatiu.
Si hi ha un gerro, trenca'l, que segur que dins hi ha una gemma.
Sis, em menjo la teva fitxa,
compto 20 i he guanyat.
Ostres, és que sempre estàs guanyant el parxís, eh, tu.
Què hi farem? Escolta, què vols per dinar?
Home, si tens una mica de pizza, a mi em va bé.
Ostres, ara què dius, pizza?
Pixar vol treure una pel·li de pizzas amb pixel art.
És un projecte molt interessant.
Però portaran pinya o no portaran pinya, aquestes pizzas?
Què pizzas, les de Pixar?
Les pizzas, què pizzas? Menjaràs pixel art, tu o què?
Ai, no sé, és que estem parlant de Pixar
i no sé si em dius les pizzas de Pixar
o les pizzas amb pinya, que volem demanar ara per dinar.
Perquè Pixar no ha fet res amb pinyes, oi?
Home, no sé si les pizzas d'ara, doncs...
I ara de què estàs parlant, de les pizzas o del pixel art?
Doncs de l'art de fer pizzas, eh?
Perquè no és fàcil fer pizzas i menjar amb pixel art, a veure si...
Ai, mira, és igual, dinarem sopa de pollastre i au.
Au, però quin tipus d'au?
Perquè està el gallint i està l'anac, eh?
Hi ha un amic en mi
Hi ha un amic en mi
Hi ha un amic en mi
Hi ha un amic en mi
Hi ha un amic en mi
Cuando eches a volar...
Una tarde de noviembre de 1994
sonó el teléfono del despacho de Lawrence Levy
en una empresa de tecnología de Silicon Valley
Era Steve Jobs,
entonces un ejecutivo en horas bajas
que quería que Levy se hiciera cargo
de las finanzas de Pixar,
una empresa de Jobs que en ese momento
no se sabía muy bien a qué se dedicaba
y que perdía dinero a exportas.
Així és com se'ns presenta
de Pixar al cielo
mis años con Steve Jobs
y cómo reinventamos la industria del cine
de Lawrence Levy
y que desde el 16 de gener
ya tenemos las librerías de Casa Nostra
por 20 euros editadas por Deusto.
De fet, a les seves pàgines
ell ens porta a un viatge
pels moments més significatius
en presencialment parlant de Pixar
i de la figura de Jobs entre l'any 94 i el 2005.
Si bé l'èxit artístic de Pixar
és conegut per tots,
ara obrirem la porta de l'armari
que, com a monstruos de CA,
ens traurà de la comoditat de Casa Nostra
per a tots els espectadors.
Tenim aquí el llibre.
És un llibre que realment és de...
quantes pàgines? 260 pàgines.
Es llegeix ràpid?
Molt ràpid i força bé.
Està molt ben escrit.
Una mica anualitzat, en aquest sentit.
És com un recull de memòries,
però les llegeixes de forma molt agradable.
I ja que estem mirant aquest armari
tan poc conegut,
hem de saber d'on ve Pixar,
perquè té un inici bastant curiós.
Comencem amb Ed Catmull i Ray Smith,
que coincideixen a l'Institut de Tecnologia de Nova York,
on participa en un dels primers curs d'animació per ordinador,
que jo crec que mai fets,
que és The Works, de l'any 84.
Si busqueu YouTube, el trobareu.
Quan la veus, se'n porta molt a allò que ve amb Art Futura.
Estem parlant de l'any 84.
Però tu veies allà uns polígons,
unes textures que dius Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
Després de l'Institut de Tecnologia de Nova York,
passen a formar part de The Graphic Group,
que és un departament intern d'Industry Light and Magic,
desenvolupat per George Lucas,
per crear efectes digitals pel cinema.
Entre els seus grans moments àlgids,
hi havia els efectes especials de Star Trek 2,
l'Eira de Kant,
o, per exemple, molt recordareu aquell cavaller
que sortia d'un vitrall a la pel·lícula
Les aventures de Sherlock Holmes.
Però, Industrial Light and Magic,
arriba un moment en què vol deslocalitzar aquest grup
i té diverses ofertes per incorporar-lo
a diverses empreses que els hi poden interessar.
Per exemple, una és General Motors,
que li pot interessar a aquest grup
a l'hora del disseny de vehicles,
i l'altra és Philips, que li interessava tot el desenvolupament tècnic
a nivell d'anàlisi gràfic d'imatge que s'estava fent
per utilitzar-lo per a aplicacions mèdiques,
per a anàlisis de tomografies.
I aleshores arriba Steve Jobs.
Ta-xan, ta-xan, sí senyor.
Recordem que en aquell moment Steve Jobs feia poc
havia sigut despatxat d'Apple,
i això és una cosa que passa molt a la seva pròpia empresa,
cosa que també li havia passat, per exemple,
al Bachnell, datari.
Això és una cosa que passa molt al gran empresari americà,
que els fan fora de les seves pròpies creacions.
Degut dels mals resultats que havia tingut,
doncs l'Apple Lisa o el primer ordinador Macintosh,
que realment no van despuntar,
Jobs inicia una nova empresa per desenvolupar
un nou ordinador que es deia el Next.
Si hem vist aquests documentals...
El Macinon.
I la veritat és que, entremig, agafa i compra aquest grup,
el de gràfic groups,
per 5 milions de dòlars.
I suma 5 milions més per desenvolupament,
i amb l'objectiu de crear
un nou ordinador.
Es dirà el Pixar.
Què m'estàs dient? Pixar és el nom que havia de rebre
aquest nou ordinador que havien de desenvolupar aquest grup,
dedicat a un ordinador
per treballar amb gràfics digitals,
encara també pel cinema,
per la publicitat, etc.
Però era un ordinador, i així és com neix Pixar.
I, escolta, Francesc,
a tot això, com entra el senyor Lorenz Libai
en tot aquest negoci?
Doncs entra a través, com estàvem escoltant,
d'una trucada que rep de Steve Jobs
per encarregar-lo
rentabilitzar l'empresa
de cara a la seva sortida a borsa.
En aquests anys 90,
Pixar mantenia 4 branques diferents de negoci.
Es dedicava com a 4 coses diferents.
Primer de tot, dissenyava l'ordinador.
Per altra banda,
havia creat un petit, no,
havia creat un software d'animació
que, a través de diverses llicències,
també en treia un profit.
Aquest software, que es deia Renderman,
va ser utilitzat tant a Jurassic Park
com a Terminator 2.
El famós T-1000 estava fet
gràcies a la tecnologia desenvolupada
en aquell moment a Pixar.
També feia curs animats
en un departament creatiu,
on estava el senyor Lasseter,
i que havia arribat a obtenir l'Òscar
amb Luxo Junior,
però que era una miqueta un aparador
de les coses que podia fer amb el seu software,
de cara a obtenir més ventes.
I després hi havia una pel·lícula,
un acord amb Disney
per fer una pel·lícula totalment feta per ordinador,
que era el que acabava en aquell moment.
No tenia ni tan sols nom, però acabaria sent Toy Story.
La primera pel·lícula que vaig veure dues vegades al cinema.
Un dia rere l'altre.
Fixeu-vos que l'empresa en aquell moment
tenia pèrdues milionàries
i que no tenia res a veure anualment de la seva butxaca.
I realment això és el que volia canviar.
Toy Story s'estrenaria l'any 95,
però en aquell any 94, on en Lawrence Levi
entra aquí,
el problema és que a Pixar
realment ningú sabia com guanyar diners
amb tot allò que estaven fent.
Estaven fent moltes coses, però no hi havia res que realment
els donés molts diners.
I aquest era l'encarregat que Jobs li fa a Liby.
Treu rendiment, busca un pla de negoci
per aquesta empresa i a treure la borsa.
És un futur que ara tots sabem que ha estat espectacular.
Quina és la mena de coses que ens explica l'autor en aquest llibre?
Doncs mira, coneixem una mica
els problemes de treballar amb una figura com Jobs,
tant donada també a les rauxes
i a la estabilitat.
Era en aquell moment el pària
del de Silicon Valley.
A tothom li deia a Levi quan ell deia
que treballaríem a abrir una oferta
per treballar amb Steve Jobs.
Molta gent li deia, no, deixa-ho,
no ho faci, aquest tio està com un llum.
Etzètera, per exemple.
Descobrint també les dificultats
que va tenir contracte amb Disney
i com es va renegociar.
I també els detalls d'aquesta sortida a borsa,
que va ser, a més, una de les més espectaculars del moment.
El preu de les accions es va doblant el mateix dia.
Va passar d'uns 20-22 dòlars per acció,
mentre tothom esperava uns 10-15.
Va sortir per 22, perquè l'èxit de Toy Story
ja havia engrandit el gran interès
que hi havia per invertir a Pixar
i va acabar el mateix dia amb 43.
És un dels grans moments d'empreses
que surten a borsa en el primer moment.
Després, amb la companyia Disney,
també sabem que la feina de l'Evi
culmina quan Pixar es ven a Disney.
I aprenem també a dir
per què després d'aquells 10 anys
que es ven cap al 2005-2006,
on hi havia hagut els grans èxits
com amb Toy Story 2, Cars,
Buscant anemols increïbles o Monstros S.A.,
era la companyia que estava en el moment
més àlgid de la seva carrera,
perquè en aquell moment es ven.
I molta gent ho troba curiós.
Però perquè econòmicament les empreses,
a vegades, per seguir creixent,
han de funcionar d'una forma
i s'ha d'acabar venent.
El llibre es llegeix molt bé,
està redactat de forma que et sents part de la història.
No parla de molta economia.
Ningú s'esperi un tractat econòmic sobre empreses
i per què van haver de fer una cosa a l'altra.
Però si la història de Lawrence Levy
no és un senyor que va crear els èxits de Pixar,
sí que és un dels responsables
i jo rement recomano la seva lectura.
Francesc i Climent, quines dues pel·lícules
us quedaríeu de Pixar?
Alguna que tingueu al cap?
Toy Story.
Toy Story és molt gran, però tinc moltes ganes de veure Coco.
Jo encara no l'he vista, i tinc unes ganes
a més de veure-la en castellà mexicà.
O sigui, no en versió original d'anglès.
Aquesta s'ha de veure en castellà mexicà.
Espanyola, Pino.
Ai, que chido, saps? És això.
Tinc moltes ganes.
Vinga, aconseguirem el generació digital de Catalunya Ràdio.
En aquests moments a la gina se li han caigut els papers.
A perdut els papers.
Avui tu i jo, Francesc.
Tenim un món de mort.
Ara fa uns dies que es va presentar
el generació digital de Catalunya Ràdio.
Us farem les 5 claus que us ajudaran a entendre-ho tot.
Per començar, el 2016 va ser un molt bon any per als videojocs.
L'estat espanyol va facturar un 21% més que l'any anterior.
617 milions d'euros en total.
Actualment, l'estat espanyol hi ha 450 empreses i estudis
constituïts legalment.
I 130 projectes a l'espera de constituir-se,
dada que suposa una reducció del 6% dels estudis
respecte a l'any anterior.
Però es va contractar un 20% més de gent que el 2016
arribant a 5.440 professionals.
Catalunya concentra el 28% dels estudis de tot l'estat.
Madrid, el 27%.
I el País Valencià, Andalusia i el País Basc,
un altre 28% del total.
Per tant, si us hi voleu dedicar, ja sabeu on anar.
Bàsicament, el teixit industrial està format per microempreses
en un 68%.
Petites empreses, en un 22%.
I de mida mitjana o gran, en un 10%.
El 47% dels estudis té menys de 5 empleats
i el 87% factura menys de 2 milions d'euros.
5.
S'estima que el sector tindrà un creixement del 23,6%
i arribarà als 1.440 milions d'euros el 2020.
Del Tetris hem après que les coses bones desapareixen
i els errors s'acumulen.
Què hem après del Candy Crush?
Parlem una miqueta de Telegram,
com avançàvem al principi de programa.
Aquesta setmana ha estat especialment interessant al nostre grup
perquè s'han pogut mantenir converses,
a part d'entre els usuaris,
amb gent, amb una persona concretament,
que treballa al mateix Telegram.
Qui pot dir això?
Sí, sí, ha estat un moment molt especial
i m'ha agradat molt que els usuaris
haguessin tingut aquesta conversa.
I, a més a més,
m'ha agradat molt que els usuaris a Telegram
li preguntessin coses.
Doncs sí, un uient que es fa dir EFA
preguntava què és el Telegram X
i li va contestar el mateix Elias Campo,
que vam entrevistar la setmana passada
i, com ja sabeu, treballa per Telegram.
Ell mateix ens explicava que tant Telegram X per iOS
com el Telegram X per Android
acabaran substituint les apps que fem servir actualment.
També aclareix que si algú té el Telegram X
pot seguir parlant amb algú que té el Telegram actual,
i és un dels dos de diferents.
Però la diferència és que
la gent que té Telegram X hauria de notar
que és significativament més ràpid.
Això ens ho haurà de dir algú que el tingui, aviam si ens ho diuen.
I ens comenta que ara es poden fer servir
qualsevol dels dos segons el que ens agradi més,
però que segurament en uns mesos es consolidaran en una sola app.
I també s'ha parlat del Telegram de bots
que poden resultar molt útils.
Doncs sí, seguint una mica amb les aplicacions de missatgeria instantània,
l'Israel comentava que la Generalitat de Catalunya
és una de les pioneres en l'ús de Telegram,
cosa que no sabíem,
i diu que té el 012 integrat a Telegram,
es poden fer consultes per a aquest canal.
També té un canal de difusió d'informació,
de servei força interessant i un bot
que t'ajuda en la localització de farmàcies, hospitals,
comissaries de policia més properes on siguis en aquell moment.
El canal de la Generalitat,
per qui vulgui entrar a informar-se,
és telegram.me barra genkat
i el bot arroba genkatbot.
I està molt bé.
Bona tarda.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Deixeu de jugar amb el bot que vaig instal·lar la setmana passada.
Moltes gràcies.
Necessitem unes explicacions, Gina.
Sí, vaig instal·lar un bot d'analítica,
que vam parlar amb l'Elías.
Precisament podeu recuperar-ho al podcast
sobre aquests petits robotets
que et donen les analítiques d'usuaris i de missatges i demés.
Jo estava intentant recopilar dades,
però de sobte tots us ha aparegut un botonet nou en el Telegram
que em va donar la sensació d'eliminar tots els missatges
perquè, si no, m'arrenageu les estadístiques.
O sigui, tu estàs ara fent una mica de big data.
Jo faig big data i després faré machine learning.
Molt bé, molt bé.
Molt interessant.
Per cert, una pregunta.
El tema dels bots...
Com que Telegram és de tecnologia oberta,
tot això ho programa gent externa?
Sí.
I pot introduir-ho dins el Telegram?
Tu que col·labores al programa, fes-nos uns stickers.
Gràcies.
Doncs sí, estaria molt bé.
A mi m'agradaria molt, sobretot, per veure aquesta imatge nova
que podem fer nosaltres
i que cada vegada el que fas és personalitzar el teu canal.
Bé, si algú els vol fer i que no és l'Starr, també estem oberts.
No passa res!
Per ofitar el Mironet, Climent Aparicio i Francesc Miró,
moltes gràcies per acompanyar-nos avui
i fer-nos conèixer una mica més Nintendo Labo
i la vostra comunitat, nintendhype.cat.
Molta sort.
Moltes gràcies i igualment.
Això ha estat...
Generació digital, no s'entén res, però distreu.
I distreu gràcies a la Gina Tost, Elisabeth Sánchez i Cris
del Canal de Cris i al Francesc Xavier Blasco.
Avui el control tècnic Lluís Ángel Alonso,
que sabem que li interessa molt el que diem,
però ell no ho demostra gaire, saps?
Perquè fa aquella cara com dient, estic aquí però no estic aquí.
És un home seriós.
Sí, però està molt bé.
Moltes gràcies per haver-nos acompanyat.
Fins aquí el programa d'avui, dissabtes a la mitjanit o dimecres a les 6.
Si ens voleu escoltar en beta mentrestant,
podeu seguir-nos al Telegram, al Twitter, al Facebook, al Twitch,
a Instagram i a catradio.cat barra Generació Guió Digital.
Adéu-siau.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Fins aquí el programa d'avui.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Fins aquí el programa d'avui.