I cap, la ràdio inquieta.
Generació digital, amb Albert Murillo.
Benvinguts al Generació digital.
El d'avui és el programa número 1022.
El d'avui serà un programa supereclèctic.
Coneixerem com està ara mateix la indústria del videojoc.
Estem passant per un moment històric, amb la quantitat de títols.
Jugarem i explicarem el darrer videojoc de l'Spiderman
i farem tertúlia sobre els superpoders i els power-ups.
Comencem el programa de videojocs de la ràdio pública
la setmana que s'ha estrenat el 3CAT, la nostra nova casa,
la pedra del canvi de la ràdio, de la tele i dels mitjans digitals de la CSMA.
Aneu a 3CAT, si us plau.
Busqueu el Generació digital.
De fet, si hi poseu encara icat.cat barra gd,
anireu directament al 3CAT.
Hi ha una imatge que creiem que us sonarà un videojoc.
Digueu-nos-ho pel Twitch.
Quin videojoc creieu que s'inspira, aquesta imatge del Generació digital?
Així doncs, vinga, va, comencem.
Una mirada diferent als videojocs.
Per aprendre, pensar i somiar.
Per cantar i també per entretenir.
GrabJump is ready.
I love this part.
Generació digital.
Els dissabtes a les 10 del matí, a ICAT.
This is where we belong.
Passió pels videojocs.
Has descarregat Generació digital.
We are the humanoid.
Deborah López, des de Sevilla, com estàs?
Molt bé, és el que deia abans, està plovent.
Jo soc feliç, arribant la tarda o a la fi.
Sí, perquè potser, clar, aquí costa una miqueta més, no?,
d'anotar-la.
Vull dir, ja pots portar-te la xacateta, no?,
o com li diuen això, la...
La rebequeta.
La rebequeta, la rebequeta, sí, sí.
Eli, Francesc, Pazos, Albert,
també benvinguts del Generació digital.
Hola, què tal? Bona tarda.
El nostre tècnic, el Dani Jiménez, hola, com estàs?
Espereu, esperem.
Vint a padet, eh?
Hòstia, aquest no té problemes, no té problemes.
Aquí també està plovent o està...
Feia un dia molt lleig.
Està plovent i para i torna a ploure
i està gris i fa fred i el matí caló
i ara torna a fer calor, bueno, una cosa molt rara.
Estem parlant des de dijous, les 15-14.
Si ens escolteu qualsevol altre dia
o qualsevol altre segle
a través del podcast,
que sàpigueu que sí,
que ara estem mirant per la finestra
i fa aquest temps.
I deia abans, el tema del Trescat,
és un moment important per aquesta casa
i per la nova imatge
de, com va dir la presidenta del CSMA,
d'aquest nou Netflix català.
L'heu visitat? Heu anat?
Sí, ja m'he donat d'alta fins i tot.
Sí, perquè t'has donat d'alta, eh?
Sí, sí, ja tinc l'usuari
i espero que algun dia implementin
per posar-te la icona.
A veure, m'imagino moltes icones
de TV3, del món de TV3,
per posar-me allà.
Ah, molt bé.
Estaria bé, això, eh?
Ah, que puguis elegir,
però que estigui dins del sistema, eh?
Exacte.
Què faries?
Alguna bola de drac o...?
M'ho vaig a pensar encara.
Sí?
O alguna producció pròpia de TV3
d'aquestes mítiques.
Molt bé.
Potser alguna cosa...
Del barra Picó.
Clàssica, una cosa clàssica,
que vegi que...
Molt bé, molt bé.
Tu, Víctor, l'has vist?
Jo vaig estar mirant la presentació.
La presentació?
Sí.
Molt bé.
Era molt llarga, però...
Perdona, tu vas veure la presentació...
La presentació que vam fer,
jo em pensava que era...
Imagina't tu,
imagina't que estic informat,
pensava que era interna.
A mi em va arribar pel discurs.
Si era interna l'han liat perdíssim.
No, es feia online,
no es feia online.
No, no, no.
Hi havia una presentadora...
Sí, hi havia gent...
Sí, la Loft, sí, sí.
Jo vaig estar mirant,
estava...
Saps què passa?
Que jo no sé fer dues coses alhora.
Ja.
Jo estava editant...
Clar.
I estava intentant escoltar la presentació.
Sí, sí.
I...
No, no, no soc capaç.
He d'escoltar el que estic fent.
De fet, sí, sí.
Si aneu a l'apartat de Generació Digital,
abans ja es podia,
però ara és molt més fàcil.
Te'n vas enrere
i hi estan tots els programes.
Sí.
Des de l'any 2006, per l'Efecte.
Ho vaig mirar.
I, de fet,
us diré per què vaig fer-me d'usuari
per la tradició
del dia 31 d'octubre
de veure el capítol de Plats Bruts
de Halloween.
Què m'estàs dient?
El de la castanyada.
Si fem castanya.
Això és una tradició.
Sí, m'encanta.
Ah, molt bé.
M'encanta.
Sí, sí, és molt divertit.
I, perdona,
rius als mateixos llocs
o com va això?
Fa molta gràcia.
A mi fa molta gràcia.
Bueno, de l'any en any ja...
Jo crec que tens un riure ja
automatitzat, entrenat.
No, no, no.
És com quan tornes a veure
Misteri 20.
Exacte.
Ja saps on has de riure,
encara que sàpigues el que passarà,
però és impossible.
És molt gràcia aquell episodi
perquè penseu que està fet fa 20 anys
i ja hi havia com aquest conflicte
que ja no existeix, aquest conflicte.
Ja s'ha perdut la castanyada
tota la guerra possible i per haver.
Ni tan sols pel canvi climàtic
hi ha persones que venguin castanyes
ja pel carrer.
O sigui, directament.
Encara en queda alguna, eh?
N'hi ha.
El dimecres hi havia una cua
per la castanyera de Badalona
que fèiem la volta a tot el mercat.
Excepcions sempre n'hi ha.
Sí.
Però a la notícia diuen
que hi ha més castanyers i castanyeres
aquest any que altres anys.
És a dir, hi ha com un...
No ho sé, eh?
Un ressorgiment.
Sí, sí.
No ho sé, no ho sé.
A mi que no m'agraden les castanyes.
Què dius?
A mi m'encanten.
Ojo, ojo.
Tampoc, Débora.
Ojo, que ara us faré mal.
Ni els panellets.
Ni els panellets.
Ni els panellets, jo tampoc.
Veus, els moniatos,
jo te passo molt de moniatos.
Els moniatos, el millor aliment que existeixen.
Jo el guardaríeu, passava molt malament
perquè tots els nens els donaven una castanya
i deia, jo què faig amb això?
Clar.
Sí, sí.
Quina pena.
Identifico pazzos.
Sí?
Si no sóc l'únic, no?
Menys mal.
M'agrada una calçotada.
O sigui, el carret de català no se'm treu, no?
No, home, no.
Ja està.
Una de les coses que a mi m'agrada
d'aquesta plataforma
és que jo soc una persona d'aquelles que,
mira, les noves formes de consumir audiovisual
han fet que realment hagi deixat de veure la tele en directe.
I segurament a molta gent li passa,
heu substituït veure la tele en directe,
o veig YouTube des de la pròpia televisió,
que és una cosa que faig molt
i escollo aquelles persones que m'agrada més veure,
o a través de les plataformes,
si veus sèries o altre contingut, no?
Però sobretot és això,
veure la tele en directe l'he deixat de veure.
Això ha fet també que hagi deixat de veure moltes coses
que abans sí que veia habitualment
de l'oferta de TV3,
de l'oferta en català.
Jo crec que ara la facilitat de poder,
que ja hi havia el servei de la carta,
i l'havíem utilitzat,
però és sempre com més ferragós,
més feixuc.
Tot i que ara tinguis aquesta...
això d'haver-te de subscriure,
doncs home,
jo crec que això potser farà que a casa
també comencem a veure més coses,
si les podem veure amb la facilitat d'un Netflix,
doncs potser a recuperar sèries
que no has volgut veure en el seu moment,
pels horaris i per tot,
i veure més contingut en català.
Vébora, el tema castanyes a Sevilla?
Poquetes, poquetes.
La veritat és que tampoc hi havia ganes,
perquè abans d'aquests dies de ploure,
res, estàvem encara a 25, 28 graus.
Sí, sí, clar.
Que no hi havia ganes.
I pel que sabeu parlant del tema
de la televisió i tot això,
jo sí, soc molt de serveis de subscripció,
però m'he adonat,
o sigui,
vivint aquí a Sevilla,
que necessitava una aplicació
i em vaig instal·lar a l'aplicació
del tema de TV3 i tot plegat
per poder veure la tele en directe
a Catalunya i veure els continguts
i tot plegat.
I funciona molt bé.
He de dir que estic molt contenta per això,
perquè encara tinc aquest fil,
que dic jo,
de connexió.
Exacte, exacte.
Això és important,
perquè al final és això,
i això molta gent que viu fora
i que viu més lluny
també ho utilitzen, no?
I fa que estiguis més a prop, no?
Una miqueta.
Molt bé.
Doncs,
com es diuen en castellà
els moniatos?
Boniatos.
No, perdoneu-me.
Sí, ara aquesta pregunta
quedarà molt xorra
i diran, però sí, boniatos.
És que l'altre dia
vaig fer una crema
de moniatos
i la vaig fer,
disculpeu,
amb una marca,
no diré la marca,
perquè és la marca
d'aquest robot de cuina.
I deia batates.
Sí, la batata.
Ah, d'acord.
Sí, però se'n diu més
com a Llatinoamèrica, no?
Batata.
Ah, val.
Però és el mateix.
No ho sé, no?
Sí, sí, sí, batata.
Sí, sí, sí.
O sigui, si vaig a una botiga
i demano batates...
Bueno, no sé si sabran
perquè és el que diu la...
L'aerio,
jo crec que és més
un terme llatinoamèrica.
Jo crec que era
el millor dels moniatos.
Què?
Que era l'are,
quan el compraven,
feien afu-afu.
Ah, sí?
Ai, sí.
La mà va i per bufar
feien afu-afu-afu.
Generació digital.
Els dissabtes
a les 10 del matí,
iCat.
Molt bé,
i també som a
twitch.tv barra
generació digital.
I si esteu escoltant
dissabte i voleu veure'ns,
també podeu fer-ho,
perquè els vídeos,
doncs,
s'hi estan uns
sis dies, aproximadament.
Estan passant
tantes i tantes coses
en el món dels videojocs
que les hem d'explicar
a poc a poc
i amb bona lletra.
Albert,
hem anat dient
al Generació Digital
que aquest 2023
és un any
de molts videojocs
i de molt bons,
de grans produccions
que sembla que arribin
a totes hores.
Aquests dies
em comentaves
que això que està passant
no és una percepció
ni una simple casualitat,
sinó que
s'ha estudiat.
Exactament.
Aquest 2023
serà recordat
com un dels millors anys
en la història dels videojocs
perquè,
com bé deies Albert,
en pocs mesos
han sortit a la venda
molts jocs
de qualitat
i l'acumulació
de tants títols
està fent que els entusiastes
ja ni sàpiguen
per on començar.
I també,
com bé deies Albert,
no és una qüestió
que ara ho debatrem
si és una percepció,
sinó que és un fenomen
que s'ha estudiat
amb dades.
Amb dades.
Tu abans em parlaves
de castanyes
i que tenies dades.
Sí.
Et prepara
per les que et diré jo ara?
Molt bé.
Perquè, a veure,
comencem.
Aquest 2023
més de 25 videojocs
han obtingut
una puntuació
superior a 90 sobre 100
al portal
d'agregador
de notes
de videojocs
Metacrític.
Sí.
Llavors hi ha gràfiques,
hi ha dades
i és això
que estàvem comentant ara
de que les persones
que ens agrada jugar
aquest 2023
estem que ja no sabem...
Ja no ens agrada.
Ja no ens agrada.
És un estrès.
Han fet que vulguem llegir.
Quines coses, no?
Ostres, tu.
Que fort.
Males persones.
I sí, sí,
estem veient ara
perquè has posat la gràfica
al nostre guió
i efectivament
hi ha les...
doncs aquestes notes
o aquesta mitjana, no?
Això és la mitjana, no?
Sí, o sigui,
han agafat...
Això.
Jo això ho vaig veure.
Aquesta gràfica
a Axios
que tenen una newsletter
molt guapa de videojocs.
Us recomano que seguiu
la d'Axios
que la fa l'Stiffen Totilo
que era l'anterior editor
de Kotaku.
Parava molt
del nom de Totilo.
Totilo, sembla...
Sempre que parlen
d'indústria de videojocs
a fora tenen uns noms
superguapos.
Guapos, sí, sí.
Totilo.
Nadella.
Semblen Pokémon.
Totilo.
Totilo evoluciona
Nadella.
Totilo evoluciona
en Nadella
no me l'he vist venir.
De redactor de Kotaku
a jefe de Microsoft.
Imagina't.
Escolta,
la dada és espectacular
perquè efectivament
no s'assemblen gairebé res.
El 2011 sí que va haver-hi
també molt bones puntuacions
pel que veig, no?
Sí, o sigui,
aquí veient els gràfics
amb les dades que tenim
sembla ser que,
com bé deies Albert,
el 2011
molt bones puntuacions,
també el 2018.
2018 va ser l'any
del Red Dead Redemption,
del God of War.
Ja.
Recordeu,
un any potent.
Sí, sí, és veritat.
Llavors,
abans d'entrar a debatre
tot aquest tema
i com ho estem portant
com a persones
que juguem a videojocs,
quines són
les possibles causes
d'aquesta situació
de tants videojocs
acumulats?
Una de les explicacions
és que
els cicles
de desenvolupament
s'han allargat
una mica
en els últims temps
i una sèrie
d'empreses
han fet
que els seus
desenvolupaments
estiguessin més temps
per obtenir
un millor resultat
i s'ha demostrat
que s'ha obtingut
el resultat.
Quines coses, eh?
Sí, sí, sí.
Per exemple,
després parlem,
però Starfield
pot agradar-te
més o menys,
no és un dels 25 jocs
amb nota superior a 90,
però com a mínim
el temps extra
de desenvolupament
ha fet que no tingui
bugs,
que surti més o menys...
Bé,
que tingui menys
de lo normal.
Exacte.
Que tingui menys
de lo normal
per la companyia.
Exacte.
Llavors,
també un altre motiu
d'aquesta acumulació
de jocs
amb molta qualitat
pot ser
també de la pandèmia,
de molts videojocs
que havien de sortir
i finalment,
doncs,
s'han anat enderrarint
fins a...
s'han acumulat
tots aquí.
I l'últim
que us he apuntat
també és que
els estudis
de desenvolupament
ja estan agafant
doncs una mica
el...
no sé com dir-ho.
La soltura.
La soltura,
el tranquil·lo
de la Play 5
de la Xbox Series
i també la Switch
és l'últim any
i també doncs
està en el seu final
del cicle de vida
de la Switch.
Clar,
perquè la PlayStation
i la Xbox
ja fa temps
que els tenim al mercat
però són màquines
imagino molt potents
i que necessiten
conèixer aquesta màquina,
no?
Sí,
és que han trigat
bastant
a no ferir jocs
que siguin
d'autèntica nova generació.
Normalment,
com més avança
més saben utilitzar-la.
Normalment són les empreses
que formen part
de qui ha fet la conçó,
és a dir,
Notidoc
o Penya de Microsof i tal,
però,
clar,
normalment ho veiem
com gradual
i com que ha sigut
un llançament molt raro
de nova generació
que no la veiem
ni com nova realment
durant molt de temps,
saps?
De cop i volta
s'ha acumulat tot de cop
i ha passat això
que ha arribat un punt
que no sabem
si la gent que ens dedica
a això
estem vient l'esvenir,
que dius,
perquè és que ja no pots...
Com fas una review
de l'Speederman
mentre estàs acabant
el God of War,
el God of War,
el de Dungeons & Dragons,
no em surt ara.
El de Dungeons & Dragons?
El de Dungeons & Dragons.
El de Dungeons & Dragons,
perdona, gràcies,
no em sortia el nom.
És que jo de Jocs Indies Petits
no me'n recordo.
Com m'acumules tot això
i al final,
normalment això
que és un estrès
que té la gent
que es dedica a això,
acaba sent
un lleuger estrès
pel consumidor
perquè vol jugar
els Jocs que van sortint
però ja la conya
de que se m'acumulen
a la biblioteca
ja no és una conya,
és que tenim un problema.
Ara que parlàvem
de Jocs de Nova Generació,
en Roger Valdomar
llença una pregunta,
diu,
Jocs de Nova Generació
en tenim?
És a dir,
que realment siguin
la rapera
comparat amb l'anterior?
Per mi sí,
perquè la Nova Generació
són els temps de càrrega,
final del debat.
la nova generació
que m'estàs dient,
no va més enllà això.
El Spiderman 2
és el primer joc
de la història
que té veritablement
un viaje ràpid.
Perquè és tan ràpid
que no et dona...
Per mi la Nova Generació
sona a l'ús
d'aquests discs durs
especials
o simplement
SSDs,
discs d'estat sòlid,
aprofitar-los bé
és la Nova Generació.
No és un salt gràfic,
per mi no és un salt gràfic.
Hi ha hagut un salt gràfic
a la Landwake 2
i no el mous a una Play 4.
Ni de broma.
Hi ha un salt,
però sí que a vegades
estem molt acostumats
a que el salt
sigui sempre gràfic
i realment
no ens donem compte
si tu imagina't
que haguéssim fet
un Breath of the Wild
o un Tears of the Kingdom
a una Play 5
o a una sèrie 6.
Gràficament igual
podria haver sigut el mateix,
però n'hi havia de processar
tot allò.
Això és un tema
de rendiment.
Pensa que les noves generacions
venen,
a part de l'apartat gràfic
en el que podem dir,
hi ha tot el tema
dels 60 frames per segon,
dels 4Ks,
de moure totes aquestes coses
en pantalles
que moltes vegades
la gent ni tan sols té,
amb la qual cosa
sovint aquest salt
gràfic o tecnològic
no s'aprecia
perquè l'usuari habitual
no té inclús
ni els dispositius
com per poder-los apreciar.
Però jo crec
que el Valdomar
té bastanta raó
en el que diu.
Tu parles de la Landwake 2
que sortirà.
Per tant,
fins ara hem arrossegat
una miqueta aquesta rèmora
de jocs
que tampoc no els podem fer
tan diferents
en Play 5
perquè la diferència
en Play 4,
Pequi,
perquè tenim encara
un públic molt gran
de la generació anterior
que venim arrossegant.
Jo és una cosa
que la recordo
dels temps de la Super Nintendo
i la Mega Drive
que les revistes
et parlaven
també dels llançaments
de Master System
i Nintendo NES
perquè van viure
en paral·lel molt de temps.
No va haver-hi una substitució.
Potser ha sigut
el canvi de generació
més intergeneracional.
Sí, sí.
S'ha aguantat molt
de la generació anterior.
Hi ha una base de...
És com...
Sony va dir
no, no,
jocs de Play 5
seran només Play 5
perquè s'ha de notar
el canvi i tal
i es van donar compte
que tenien un part
de consoles
de Play 4 esvenudes
que van dir
és que no ho podem fer, això.
Igualment,
ja s'ha fet el canvi.
Ara ja la majoria
de grans títols
ja no surten
per l'anterior.
Ara sí.
La Landwake,
per exemple,
només per Play 4
no està.
Débora.
Digues.
No,
si volies dir alguna cosa.
Sí, sí,
no,
anava també a afegir
que jo sempre espero
a cada generació
de consola
la segona meitat
de la vida
útil d'aquesta consola
perquè és quan comencen
a sortir produccions
que ja poden explotar
millor
les característiques
del hardware.
O sigui,
que ara estem començant,
jo crec,
a veure tot això
i més endavant
arribaran altres títols
i altres projectes
que evolucionaran més.
Penso.
Jo sempre penso
que això
de la nova generació
de videojocs,
aquest canvi,
l'han de marcar
els estudis
i els estudis independents.
jo m'agradaria molt
que un dia
diguéssim,
mira,
ha arribat
la nova generació
de videojocs
i no és a través
d'una consola,
no és a través
d'una tecnologia,
sinó són aquests
nous creadors
que estan creant
una altra manera
de fer
i de canvi,
saps?
No sé si és molt utòpic
això
o que potser està passant,
però sempre he pensat
que la nova generació
no ha de venir
tant de la tecnologia
sinó de les persones,
penso jo.
Clar,
però és una cosa
que tenim molt assumit.
La nova generació
la marca la consola nova.
Sí, sí, sí.
I en aquest cas
no n'hi havien,
pujaven de preu,
que dius que...
Què?
Han pujat de preu,
és una cosa històrica.
Han pujat de preu.
I eh...
Nham, nham, nham, eh?
En aquests moments
està fent...
Sí, sí, sí.
És bastant raro.
Val,
per cert,
Metacrític,
ens en podem enfiar bé
de Metacrític?
Hi ha dos.
El Metacrític
que té més mala premsa
i també hi ha un altre
que es diu Open Critic
o com es diu l'altre?
No sé si...
No me'n recordo.
Hi ha un altre
que és com...
No hi vas, eh?
Veig...
No, no, no, no.
Hi ha un altre
que també
que sembla que és una mica
més afinat al resultat.
Igualment,
jo penso que
al final
no deixa de ser
com una mena
d'agregador de notes.
No passa res.
És com veure
una tendència.
Res d'això
són puntuacions personals.
És així i ja està.
Exacte, sí, sí, sí.
És una suma de notes
i ja està.
Molt bé.
De fet, la Débora
em deia l'altre dia
al Telegram
que efectivament
estan passant moltes coses
però que no totes
són optimistes.
No sé si ens portes
algunes d'aquestes
o prefereixes parlar
d'algun videojoc.
Tu decideixes, eh?
Débora?
Mira, agafant una mica
el fil que estàvem parlant,
una de les coses
que m'ha sorprès també
perquè jo tenia la sensació
però no tenia
cap prova, no?
De dir, mira,
ha passat això.
És que
hi ha un fil
a Twitter
que jo
em nego a dir
X, ho sento molt.
Cap problema.
És Twitter encara
ho sento molt.
Que s'enfadarà
el duenyo.
Ui, ui, ui,
em bloquejarà.
Quina llàstima.
Vaig veure un fil,
una publicació
o un usuari
ha recopilat
els estudis
de videojocs coneguts
que han hagut
d'acomiadar
treballadors
durant 2023.
Vaig estar
comptant
i eren
més de 80 estudis.
I a més,
és que després,
uns dies després,
va aparèixer
la notícia
d'acomiadaments
de Bangui
i va ser com
és que no hem acabat
l'any
i hi ha un munt
de treballadors
i treballadores
que ara mateix
no sabem ben bé
què fer
en aquesta indústria.
Llavors,
és que sí,
em quedo en la nota positiva
però sempre tenim
aquests peros
que dic jo
que són una mica,
que és tot
una mica agradols.
I per l'altra banda,
doncs sí,
un videojoc.
Potser sí que he estat
jugant un videojoc
aquests dies.
Ah, sí?
Quin, quin, quin?
Doncs mira,
fent una mica
això de la por
d'aquests dies,
de Halloween,
de la castanya,
de tot plegat,
vaig jugar
The Fabulous Fear Machine,
que és el nou joc narratiu
de Ficciorama.
És l'estudi que està darrere
de Donut Fit the Monkeys.
Ah, sí?
Que de fet, mira,
d'aquest que dius,
estem escoltant la banda sonora
que també és espectacular,
eh, per cert.
És superxulo.
Sí, sí, molt.
Molt bé.
Perdona, perdona, digues.
No, no, què va?
Doncs seguint tot el tema,
jo crec que ja és
el seu propi estil.
En aquest cas,
en aquest videojoc,
jugarem una mica
amb les fake news.
Per què?
Doncs perquè
en aquest videojoc
d'estètica còmic retro,
que a més és que
jueix moltíssim,
ens haurem de posar
en la pell de persones
que fent un pacte
amb una màquina misteriosa
escamparan la por,
mitjançant llegendes urbanes,
rumors i altres mentides.
Uau.
Per què?
Per aconseguir els seus objectius.
Com us imaginareu,
no són uns objectius
gaire altruistes.
De fet, és riquesa,
poder, glòria, etc.
Jo he estat tocant,
he estat jugant aquests dies
i la veritat és que
m'ha agradat molt.
Ficcionada m'ha desenvolupat
un videojoc estratègic
i de gestió
on hem de començar
amb uns recursos inicials
i els que ho tindrem
quan avanci la campanya.
Amb aquests recursos
i d'altres,
haurem de complir
uns requisits
per conquistar el territori
mitjançant la por.
Però no estarem sols,
ja que tindrem
a les nostres ordres
agents que investigaran
i es trauran materials
als territoris
per fer fortes
aquestes llegendes
i aconseguir
el nostre objectiu.
També aniran a missions
per naturalitzar els enemics,
perquè quan hi siguem
a un territori
apareixeran enemics,
i haurem de descobrir
els seus secrets
per veure com fer
que no ens tirin
per la borda
els nostres plans.
I a més,
esdeveniments
que apareixeran
una mica
quan portis una estona,
aniran apareixent
esdeveniments
que podràs
o no controlar.
A mesura que anem jugant,
desbloquejarem
la història
del protagonista
perquè està dividida
per campanya
segons els desitjos.
la primera campanya
és una científica
que vol ser
molt coneguda
i treballar
en el camp
de les farmacèutiques.
Imagina't,
no?
Sí, sí, molt bé.
Anem forts, eh?
I res,
farem evolucionar
els nostres agents,
guanyarem avantatges
i si tot va bé
estendrem completament
la nostra influència.
Aquí hi ha un però
i és que això
no és gens fàcil
perquè encara
configurant el nivell
més senzill
que és el meu cas,
costa una mica,
d'acord?
S'ha de pensar,
s'ha de gestionar bé
i a més,
hem de dominar
les opcions disponibles
i sobretot
com funcionen
i reaccionen entre elles.
Però és molt satisfactori
quan ho aconsegueixes.
I per mi,
jo,
l'últim que dic
per qui vulgui jugar
és una cosa molt important,
el pacte està fet
quan entres a jugar.
La màquina de la por
demana combustible
i la teva vida.
O sigui que...
O sigui que...
Poca cosa pots fer o sí?
No, a veure,
el teu destí
ja està escrit.
Ja està escrit, eh?
El joc es diu
The Fabulous Fear Machine
però mentre sentia
la descripció de la Débora
pensava
es podria dir
Ok Diario Simulator.
Totalment.
O sigui,
jo crec que...
Està, està.
Sí, sí, sí, totalment.
Molt bé.
Doncs es pot jugar per PC
aquest joc?
Sí, per PC.
Jo l'he jugat a PC
i a més jo crec
que la interfàcia
és millor a PC
perquè has de gestionar
molts menús
i moltes opcions
i tot plegat
i amb el ratolí
és molt més fàcil.
Molt bé.
Per cert,
tu no hi eres, Débora,
però quan ha arribat l'Eli
l'Albert li ha dit
t'he enviat una cosa
per Telegram
que t'interessarà
i no ho havia vist.
Què era exactament?
Doncs que es pot
un subscriure ara
a l'Xbox Game Pass
per un euro només.
Què és el que estaves buscant?
Què és el que estaves buscant?
Estava esperant una mica
a veure si trobava alguna oferta
i ha sortit.
Molt bé.
Aleshores ja no m'escapo
i aquest cap de setmana ja...
Saps que has de fer una cosa?
Et subscrius
i després busques
perquè no ho faci l'automàtic.
Això ho fem tots, no?
Clar.
Això ho diu tothom que ho fa,
però tothom ho fa.
Ja ho faig?
Sempre.
Sí, sí, sí.
I nadie vota el PP.
Ja ho sé, ja.
Escolta, perdona.
Mira, et diré una cosa
i ho dic aquí públicament.
Jo sempre m'oblido
com a mínim un mes.
Sempre.
Us he de dir una cosa.
Hi ha un que no m'he pogut
desuscriure
perquè no trobo el botó.
Ui, això passa, eh?
Sí, passa, sí.
És molt curiós.
És el canal Mezzo.
Us sona el canal Mezzo?
El de música clàssica.
El de música clàssica.
Aquest canal es pot comprar
a través d'Amazon.
dius, ai, d'acord?
És a dir, Amazon Prime
tenia un botó
que es veia molt bé,
molt bé,
que costava 4 euros al mes,
que jo vaig dir,
m'agrada la música clàssica,
m'agrada l'òpera,
m'agrada el ballet, etcètera.
I tal.
Això potser fa un any.
I l'altre dia pensava,
ui, fa dents que no hi vaig.
Vaig a buscar-ho.
Ho he fet dues vegades,
no hi ha hagut manera.
Quina ràbia em fa.
Aquest botó no es veu gens bé, no?
No es veu gens bé.
És que no...
Sí, sí, és que fins i tot
a través de...
Bueno, saps?
Buscar, botó, tal...
No hi ha manera.
No hi ha manera, eh?
L'energia que perdem
amb els patrons foscos
cada vegada que entrem
a una pàgina web.
Sí, sí.
Allà de concentrar-nos
perquè, clar,
la nostra mà se'n va
cap a l'obert i bonic,
però hem d'anar sempre
cap a l'altre costat.
Com t'enganyen amb el color...
Sí, sí, sí.
Com que cliquis el que et penses
que és l'opció que està...
Sí.
En veritat,
el que a tu t'interessa
és l'altre,
que és el que t'han posat en fossa.
que passen.
L'altre dia
vaig anar a comprar
a una botiga de Barcelona
una...
Per la meva mare,
un estuig
de...
Hi ha pissos de colors.
D'acord?
Li agraden molt les mandales
i ara està fent mandales
i mandales no para.
I dic-li,
compraré, doncs,
un...
La marca Carandaj.
Us en recordeu,
Carandaj?
Sí.
Doncs, això.
Jo no vaig dir la paraula
Carandaj en cap moment.
D'acord?
Vaig entrar a la botiga
i ho vaig comprar.
I no vaig comprar aquesta marca,
sinó una altra.
Però jo vaig dir,
teniu algun cofre,
alguna cosa
de llapisos de colors,
l'endemà a Instagram
em va sortir...
Això, aquestes coses
a tu t'agòbien, eh?
Però és que jo no vaig dir
la paraula.
És a dir,
a mi mai, mai...
Sí, ja ho he dit
més una vegada.
Vols dir que no només
t'escolten,
sinó també et veuen?
O em van veure
a la botiga que vaig entrar?
És que, de veritat...
O potser hi ha un senyor
de Marró
que en segueix a tot.
No ho sé, però clar.
Em va fer ràbia màxima.
Jo és que això és una cosa...
O sigui,
jo vaig tenir aquesta paranoia.
que saps com se'm va passar?
Quan?
Que vaig dir...
Ah, doncs serà veritat.
I he seguit amb la meva vida.
Perquè clar,
què fas?
Què fas?
Bueno, donar-te de baixa.
Bueno, o no,
perquè si trobes el botó,
clar.
Tu estàs al sofà
i dius,
m'aixecaria?
Penses, m'aixecaria
a buscar,
jo què sé,
panaderies.
Però en comptes a aixecar-te
ho dius amb veu alta,
al sofà.
Dius, oi,
panaderia, panaderia,
panaderia.
I a l'endemà
quan t'aixequis...
Tu l'endemà
quan t'aixequisobres Google
i surten panaderies
ja buscades?
Doncs potser
ho has de jugar, no?
Sí.
Aleshores,
doncs mira,
escolta,
saps que necessitaràs una cosa,
un dia ho dius
i l'endemà
ja tens una pila de noms.
Una vegada
són molt burros
aquests algoritmes
perquè a mi m'anuncien
a YouTube
sempre el mateix.
Ah, sí?
Un servei
al qual fa anys
que estic subscrit.
És que t'has d'associar
dues vegades, Albert.
Dues vegades?
Amb dos noms diferents,
és el que estan buscant.
L'anunci d'HBO
el veig
sempre,
cada dia,
mil vegades
que em serveix
per saber el que fan
perquè jo ja estic pagant.
Que sàpigues
que ho estàs dient ara
i demà et sortirà.
Correcte.
No us passa a Amazon
que us recomana
el que acabeu de comprar?
Sí, sí,
una mica tontos són, eh?
A veure,
que si diguessis
jo què sé
que són gomes elàstiques
potser les he perdut,
saps?
Però jo què sé,
una tele.
Mira que és la mateixa.
Quan ets profe
i comparteixes
la pantalla
amb els alumnes
tots veuen
el teu historial
de navegació.
Això és duríssim, eh?
Ojo, en peligro.
Però no fas un allò
que és,
com es diu,
aquell,
quan has de fer-ho
amb el...
In private.
Sí, no?
L'ocult.
No, no, no.
Una navegació oculta
o privada?
A saco.
A saco.
Amb tot el risc possible.
Molt bé.
Generació digital.
Acabes de fer una captura.
Doncs han calgut cinc anys
perquè Insomniac
fes realitat
el somni secret
de tots els marbelites
que el 2018
van caure rendits
davant Marvel's Spider-Man
per PlayStation 4
a enfondar-se de nou
les malles
del trepamurs
més famós
de l'univers
dels superherois.
Si bé dos anys després
teníem ocasió
de jugar
el Marvel's Spider-Man
Miles Morales,
és ara que Insomniac
teixeix una gran aventura
on ajunta
les dues versions
del personatge.
el clàssic Peter Parker
i l'adolescent
afroispa
Miles Morales.
Tots dos, com sempre,
jugant amb el difícil
equilibri
entre les seves facetes
d'herois
i la seva vida personal.
I aquest és un,
per mi,
dels més grans encerts
del joc d'Insomniac.
Haver sabut destilar
l'essència d'Espiderman
que és la lluita constant
per ser un heroi
per a la seva comunitat
en els casos
tant grans
com en els petits
i fer de la relació
amb els habitants
de la ciutat
la clau de la narrativa.
Benvinguts a Nova York.
Doncs ja esteu sentint
com s'està jugant
al carrer
a bàsquet
i esteu sentint
els grafiters
i els seus lloros enormes
amb el seu hip-hop.
Una de les coses
que té
Spider-Man
tant el personatge
com sobretot
els jocs d'Insomniac
és que desperten
la ciutat de Nova York
com un tercer personatge.
La vius d'una forma
superespecial
i jo crec que aquesta vegada
encara s'hi han volgut
centrar més.
Però l'important
d'aquest joc
per mi és la història
com en parlava
amb l'Albert García
abans fora de micro.
Una de les grans coses
que han aconseguit molt bé
amb aquest Spider-Man 2
és lligar
la narrativa
dintre de l'acció del joc.
Vull dir,
això ja estava
en el primer Spider-Man
i aquí ho donen
encertar de ple.
la sensació que tens
que estàs vivint
una gran història
entre els moments
en què són cinemàtiques,
els moments
en què tu portes l'acció
com les accions
dels dos personatges
que porten vides paral·leles
i per tant
tenen tota una sèrie
d'accions paral·leles
es van saltant
d'un argument
a un altre,
d'una història
a una altra
d'una forma
molt fluïda
on tot encaixa.
A més,
hi ha moltes situacions
en les que,
com coneixeu,
a part que naveguem
per la ciutat de Nova York,
tenim moltes missions
secundàries,
hi ha petits atracaments
que es passen
constantment
a la ciutat
i que et donen
un avís
i vas allà.
Et pots trobar
que aquell atracament
diguem-ne
o que aquell problema
l'estigui lluitant
l'altre Spider-Man.
Tots en Peter Parker
ja està en Man Morales.
Els dos us combineu
amb unes lluites
en què,
de forma també
molt ben lligada,
feu combos
entre els dos
i, escolta,
està molt i molt bé.
L'Albert va dir
que abans
estaves comentant
també fora de micròfon
com deia el Francesc
que pot ser
que salvis gatets també?
Gatets no ho sé.
Val.
Però salves,
o sigui,
atures a vehicles
que van a molta velocitat,
a tracaments,
hi ha també
com una mena de secta
que també els persegueixes.
L'o dels gatets
em sona
que en l'anterior
ho feies.
En l'1
pots portar un gatet.
Val.
Sí,
portes un gatet.
És una missió secundària.
Una de les coses,
una de les missions
d'aquestes també secundàries
que fa el Mais Morales
és una senyora
que es té por
perquè se li ha perdut l'avi.
Sí.
Llavors tu vas allà al parc,
fas les teves coses
de Spiderman,
vas trobant el seu rastre,
el segueix
i el senyor,
bueno,
s'ha anat assentant
en un banc
i t'assentes un moment
amb ell
i estàs allà
esperant
que vingui
la seva neta
a buscar-lo
i mentre tens una conversa
amb ell
on et parla
de la seva dona
que se li ha mort
fa poc
i que aquí
en aquest banc
es trobaven
i és un moment
molt tendre
i molt particular
aporta molt poc
el que és
de la gran història
doncs de Kraven
el caçador
i de les sectes
i de tot el que tu estàs lluitant
però és un petit moment
que és molt
és molt del personatge
és molt d'aquest Spiderman
que és el teu amic i veí
i que està al teu costat.
Per això diria-ho
esgatets
no era com una cosa literal
sinó que el personatge
Spiderman és justament això, no?
Exactament.
Per ser,
hi ha un nou billar
pot ser?
Sí,
el dolent d'aquesta història
és Kraven el caçador
Kraven és un personatge
que us el podríeu imaginar
a veure
per posar un referent
us en recordeu
a Jumanji
que el personatge
del Robin Williams
el persegueix també
un caçador
que el vol
com a tu feu
doncs Kraven
és una miqueta això
és aquest personatge
que ha viscut
tota la vida
a l'Àfrica
caçant tota mena d'animals
i ara un cop
els ha caçat a tots
ara vol caçar
la bèstia humana
i quina millor bèstia humana
caçar
que la bèstia
que és superhumana
ja no la humana
si no és la superhumana
i arriba una miqueta aquí
buscant
buscant noves preses
allibera de les seves presons
delinqüents
o els va buscar
si s'han reformat
perquè tornin a actuar
com ells
i els intenta caçar
i obtenir trofeus
i aquest és una miqueta
doncs
el gran
el gran dolent
que hi ha
en aquest nou
Spider-Man
cosa que ens portarà
doncs
a interactuar
amb altres personatges
com
l'home
amb Sandman
l'home de sorra
amb el llarg and Dash
amb molts dels altres
doncs
del lore
del lore
Spider-Man
que hi haurà per aquí
a part de que
doncs tornem a tenir
el causant de la mort
del pare
d'en Miles Morales
que el van a Spider-Man
amb Miles Morales
doncs que també porta
doncs la seva
banda de malfactors
i reapareix en aquest joc
un altre secte
doncs que també
els de la flama
no
que també
doncs
fan que sigui
doncs bueno
tens enemics
perdona i perdona
no et pots avorrir
no et pots avorrir
però pots anar
per la ciutat
i pots perdre't una miqueta
això ho fas
no?
doncs sí
sí sí sí
una de les coses
que també recordeu
que es va destacar
del primer Spider-Man
dels Spider-Man
d'Insòmnia
és aquesta sensació
que tens de desplaçar-te
per la ciutat
amb les Taranyines
que és una de les coses
jo crec que
més
més Spider-Mans
que
que pots fer
doncs
en aquest joc
et pots desplaçar per la ciutat
i no només això
sinó que a més
surts de Manhattan
aquesta vegada
també tens missions a Queens
tens missions a Brooklyn
amb la qual
amplies una miqueta
doncs el teu objectiu
això vol dir que
has de creuar
o pels ponts
o
hi ha una mena d'opció
en la que si vas per l'aigua
doncs bueno
pots anar com mig nedant
mig rebotant
per l'aigua
i et permet doncs
creuar
passar de l'illa de Manhattan
a Brooklyn
no a Queens
hi ha una cosa
que si ho recordeu
un dels tratxes típics
parlant de tratxes
una de les coses
que té aquest Spider-Man
és
l'enorme quantitat
de tratxes
de totes les eres
de l'Spider-Man
pel·lícules, còmics
versions
etcètera
que tu pots anar desbloquejant
i et pots anar posant
tu quins portes?
jo porto un dels clàssics
un d'ells
no et sabria dir
ara mateix no et sabria dir
és el de l'aranya negra
Amazing Spider-Man
tu què?
perdó?
de l'Amazing Spider-Man
sóc un gran defensor
de les pel·lis d'Amazing Spider-Man
les del Garfield
les del Garfield
des de sempre
i està
està tot
i a més els clàssics
són molt guais
perquè no pots canviar el color
i això em sembla
primer em va semblar lleig
vaig dir
no pots canviar molts colors
aquest és clàssic
el clàssic del còmic
aquest és el que és
a mi m'agrada portar
el de l'aranya escarlata
perquè jo quan llegia els còmics
adolescent als 90
era la trama que hi havia
i és com un Spider-Man
amb xandall
amb xandall
és com
sí, sí, sí
m'encanta
jo porto el clàssic dels còmics
suposo que també
de l'època en què jo el vaig veure
que és el vermell i blau
amb l'aranya negra
hem preguntat a tuit si algun dels nostres oients
ha jugat a aquest joc
a l'Insomniac
i ens diu el Roger Valdomar
que encara té el primer per començar
i que sempre ha pensat
que és un Sunset Overdrive
també d'Insomniac
amb una capa decorativa
de Spider-Man
no
no, no
la veritat és que no
perquè és que s'ha de fer una cosa
molt
molt propera
a l'essència del personatge
per fer-la bé
i jo crec que ho fan
no hauria servit qualsevol altre joc
simplement pintant un Spider-Man
per sobre
sí que és veritat
que poder
l'haver fet ells
el Sunset Overdrive
ells han sigut capaços
de fer l'Spider-Man
i el Sunset Overdrive
tenia una mobilitat
que no era Spider-Man
però sí a l'hora d'enganxar-te
a tot arreu
d'anar
com es diu
que anaves relliscant pels cables
i saltaves a un pal
i tota aquesta mobilitat
que veiem a Spider-Man
quan em vull enganxar ja
és molt fàcil
mira i enganxa't
sempre vas on vols
jo crec que d'aquí ha sortit
parlant dels tratxos
una de les coses que es veia
en un tratxat típic dels còmics
és en certes èpoques
és que tenia com una mena
de tenenyins aquí les aixelles
i això ho acaben de reconvertir
en un moda de desplaçar-te
ràpidament per la ciutat
com una mena d'espai d'erales
llavors pots volar
a través d'uns corrents de vent
i pots atrevessar
i anar molt més ràpid
d'un lloc a l'altre
a tu et va agradar
les noves habilitats
tot el que es pot fer
doncs la veritat és que sí
n'estic encantat
i és més
hi ha una cosa
que a mi em cansa
una miqueta d'aquests jocs
aquí portes dos Spider-Man
l'arbre d'habilitats
evolucions
agafes punts
desbloqueges poders especials
hi ha un arbre d'habilitats
que és comú pels dos Spider-Man
però després n'hi ha
d'habilitats separades pels dos
jo ja amb el primer
que només n'hi havia un
ja em feia una miqueta
anava apretant el botó
de cop de puny
cop de puny
cop de puny
tota l'estona
perquè fer servir els poders
especials i aquestes coses
a vegades se'm feia feixuc
perquè no recordava
on estaven
botó R1
més triangle
fa una cosa
R1
més quadradet
fa una altra
no me n'en recordava
aquí de forma molt intel·ligent
han fet aparèixer
com una mena de
quin botó amb què
correspon a cada habilitat
i això
home
jo ho trobo molt bé
perquè ja no tinc memòria
per recordar-me de tantes coses
i m'ha fet gaudir
molt més dels combats
però aquest arbre d'habilitats
per mi no està ben fet
perquè
o sigui el joc és fantàstic
estic amb el Francesc
m'encanta
és meravellós
el disfruto molt
però l'arbre en concret
em sembla una tonteria
per què?
perquè no
en realitat és una cosa
totalment lineal
que si tu fas una segona volta
al joc
no canviarà res
per molt que canviïs les habilitats
perquè
acabarà sent la mateixa partida
més que desbloquejar
maneres de jugar tu
són afegits
per ser més efectiu
exacte
perquè és un arbre
que també
no té moltes derivades
no, no, no
no té massa cosa
però a mi
em sembla bé
perquè al final també
els Miles
les accions
són les mateixes
que les de Spiderman
i al final
una miqueta
tot i que un és amb electricitat
i l'altre és amb les pues
aquestes
fan una mica el mateix
aleshores
bé
jo el vaig començar en difícil
ho dic
ho estic passant
m'estic rient
depèn de com
saps
però
però
anant desbloquejant això
et fa ser més efectiu
el que diu l'Albert
de tota la raó
que és que
ara és més fàcil
en recorrentar de tot
i
les icones
de cada habilitat
són molt
si les buss en seguida
el que fan
aleshores
estàs enmig d'un combat
i dius
què em queda
això
pum
i ho llences
la veritat és que sí
parlant d'habilitats
i de poders
una de les coses
que afegeixes
en aquest Spiderman
que no hi havia
en l'altre
és la possibilitat
de tirar
tota una sèrie de teles
i caminar per sobre
per poder fer
atacs sigilosos
i clar
jo
el primer Spiderman
ja recordo
ho he pensat
això és
Batman Arkham
vull dir
la forma de lluitar
la forma de moure
tant de superheroi
això s'ha tret de
Batman Arkham
però aquesta habilitat
de tirar els cables
de moure d'en silenci
i agafar la gent
ostres
això ja
també és molt
del Batman Arkham
amb la qual cosa
dic jo
què els hi quedarà
per copiar
del Batman Arkham
a aquesta gent
tot i que està fet
molt bé
per cert Débora
tu l'has jugat
aquest o no?
no l'he jugat
però l'estic veient
jugar
a casa
o sigui que sí
sí sí sí
molt bé
i que
ah sí per cert
s'estan mouent
les càmeres de l'estudi
no patiu
perquè estan fent proves
vull dir que
és que ara
acabo de veure
sí sí sí
molt bé
o sigui
estàs veient a casa
com estan jugant
sí
és una cosa que faig
que potser a mi
no tinc ganes
de jugar a aquest joc
però sí tinc ganes
de veure
de veure com és
la història
tot plegat
i a vegades
també aquí a casa
una vegada jugo jo
una cosa
i l'altra persona
juga una altra
i així anem veient
una mica
tot
fa més fàcil
i tant i tant
super
una de les coses
que m'agradaria comentar
és una de les polèmiques
que hi ha hagut
que sembla que ara
és l'era de les polèmiques
per totes les mateixes temàtiques
que és
el llenguatge inclusiu
i si hi ha missatge
woke
LGTBI
friendly
en aquest videojoc
i si això
t'ho fent
o no t'ho fent
bueno
s'ha vist
algun moment
s'ha vist
alguna imatge
no en el joc
que jo he jugat
però sí que l'he vist
en què està
l'Espidora
en part del costat
d'un mural
LGTBI
favorable
o amb l'art de Sant Martí
o alguna cosa d'aquestes
Nova York
és així
Nova York
està planíssim
planíssim de gent
en tret suc d'això
està planíssim
d'art urbà
de missatges
de tota mena
de gent
també
de tota mena
que té certes sensibilitats
amb la qual
o sigui
no hi ha
el senyor Spiderman
no parla d'elles
no parla
amb pronoms
però hi ha un personatge
en què t'apareix
com una mena de podcast
que tu sents
que sí que fa
certes referències
i parla d'aquesta manera
però tens el JJ Jameson
l'editor del Delibugle
que és un fatxa recalcitrant de dretes
que parla com un fatxa recalcitrant de dretes
ningú li ha tret a ell
el seu vocabulari
per reconvertir-lo en algo
que sigui millor per l'audiència
no és per l'audiència
són gent de Nova York
són gent
que amb les seves pròpies sensibilitats
totalment diferents
en aquest espectre
i en alguns casos
et trobes
doncs
aquestes coses
i en alguns altres
et trobes
de les altres
per què?
perquè formen part
una mica
de la gent que conviu
en aquesta comunitat
a la ciutat
i a mi
no m'ha semblat
ni molest
ni ofensiu
ni que hagin
hagin afegit
més del compte
sobre el joc sencer
per intentar
donar un missatge
cap als jugadors
jo crec que realment
representa
el que avui en dia
hauria de ser ja més normal
un espectre variat
de personatges
també tenim un personatge
dintre de l'història
del Mar Morales
que parla
amb llenguatge de signes
és perquè
ho volen fer
molt inclusiu
o buscar representativitat
per què no?
hi haurà gent
la gent que parla
amb llenguatge de signes
viu en el món
viu també a Manhattan
i per què no poden
formar part
d'una història
d'Spiderman?
no ho trobo tan especial
també et dic
que fora que a Nova York
sigui així
s'està començant
a representar gent
que durant tota la història
s'ha obligat
a no ser representada
amb la qual cosa
relaxa-t'un poc
deixa que la gent
i després
bro what the fuck
vull dir
que no passa res
exacte
el que estàvem comentant
i que les persones
del col·lectiu
existim
vull dir
convivim
som part de la societat
ja s'ha de ser trist
de criticar això
i no criticar
l'obra d'habilitats
clar
perdona
aquest joc
jo he tingut més books
que en l'1
i no s'està parlant
exacte
ah sí
he tingut més
més errors
he tingut més
no greus
però sí que alguna coseta
de
de cop
l'Spiderman se me'n va
ja
dic para aquí
i fa ué
o en amics
que es queden dins de parets
i he de començar
a fer habilitats boges
a veure si el mato
a mi m'ha passat de quedar-me atrapat
dins un edifici
també
i veure totes les finestres
i tot des de dintre
i no poder sortir
perquè m'he quedat
bogejat allà dintre
o un cap volador
d'algú que té el cos
dos pams més avall
algunes coses d'aquestes
he vist i en el primer
sí que no les havia vistes
per cert
per acabar francès
el futur
se'n diu alguna cosa?
doncs home
s'ha mencionat ja
un Spiderman 3
així de forma
molt lleugera
molt d'allò
però a mi el que em fa
molta il·lusió
és pensar que
el següent joc
que està preparant
Insomniac
està basat en el personatge
de l'Ovendo
que és el meu personatge
favorit de la franquicia Marvel
i això sembla que sí
que ja està
ja està en marxa
encara que no hi ha dates
no hi ha res
però
sabent el que han arribat
a fer amb Spiderman
i el bé que han sabut
capturar
tota l'essència
i tot l'univers
del personatge
ostres
a un joc
com aquest
però dins
de l'univers
l'Ovendo
jo estic
embugit ja
doncs hi ha una cosa
molt bé ho hem de fer
perquè hi havia un Lovendo
de 360
que era el Wolverine Origins
que era un God of War
i era boníssim
ah sí
ja sé quin és
i aquest joc
ha desaparegut
perquè no sé
ni què té la IP
és dels pocs jocs
que no va a la sèrie 6
que em fa moltíssima ràbia
perquè la 360
ja no en funciona
i era un joc molt bo
i que va passar com
en una època
que tots seran com clones
una miqueta
i va aparèixer
l'Ovendo
però està molt ben fet
i era molt guai
és que l'Ovendo
el personatge
és un pur hack and slash
clar clar
o sigui és com un Devil May Cry
i un banyolet
mai millor dit
però ara venint de Batman
espanyolans
sí que poden fer
perquè l'Ovendo
no té l'olfacte
i pot parlar amb animals
podríem fer part
de detectives
que de trobar gent
i tal
i després la desguaza
però primer la troba
sí sí sí
i els enemics clàssics
del L'Ovendo
és la mano
que és un grup ninja
amb la qual cosa aquí
hi ha moltes derivades
molt guais
a nivell argumental
que poden sortir
des de la seva història
el seu origen
el que ha arribat a fer
a Madrid pur
i bueno
genial
podem passar mil coses
s'ha de tenir ganes
per ser el grup enemic
de l'Ovendo
s'ha de
has d'esmorzar fort
doncs continuem
amb Generació Digital
osti
ens queda un quart d'hora
i hem d'escoltar
el Víctor Mame
que ens tocarà una mica
el piano
hem de dir
que estem a twitch.tv
barra Generació Digital
que el Roger Valdomar
hi és
i serà
d'aquí poques setmanes
per parlar-nos del Saga
per cert
sí genial
des d'aquí t'ho dic
de fet ja n'hem parlat
i ja ho hem concretat
i en tenim moltes ganes
de parlar-ne
i ara anem a això
a escoltar el Víctor
que participa a la comunitat
del Generació Digital
al nostre canal de Telegram
i és que avui ens ve molt de gust
aprendre sobre
la música del League of Legends
Víctor Mame
ens explica
unes quantes coses
relacionades
amb aquest videojoc
en línia
atenció
que una
de les idees
que ens dona
no és certa
d'acord
i doncs
si ho esteu mirant
per Twitch
està numerat
i quan acabem
entre tots
doncs hem de dir
l'1
el 2
o el 3
no ho sé
hola Víctor
com estàs?
6 curiositats
una d'ella falsa
sobre League of Legends
moltes de les cançons
més conegudes
de l'univers
de League of Legends
són produïdes
per tancar la temporada
durant l'esdeveniment
més important
al campionat mundial
de League of Legends
la primera cançó
la primera cançó
dels Wolves
va ser l'any 2014
va ser feta
per Imagen Dragons
i tenia el nom
de Warriors
i va ser tot un èxit
també trobem cançons
com Legends Never Die
o Phoenix
de la cantant
Crisi Costanza
o Star Walking
de Lil Nas
un altre grup musical
que forma part
de l'univers
de League of Legends
és KDA
un grup de 4 artistes
virtuals
que fan cançons
a l'estil K-pop
el disseny
d'aquestes 4 cantants
està inspirat
en 4 personatges jugables
de dins del joc
el joc va començar
amb 17 campions jugables
i actualment
n'hi ha més de 150
entre ells
s'ha de tot tipus
de relació
familiar
personal
social
aventures
és com si fos
una telenovela
si investigueu una mica
podreu trobar
molta literatura
sobre el lore
i l'univers
de League of Legends
l'any 2021
en commemoració
dels 10 anys
de la sortida
del joc
de League of Legends
va sortir
una sèrie
anomenada
Arcane
ambientada
en l'univers
d'aquest joc
la cançó principal
d'aquesta sèrie
es diu Enemy
i la va fer
el grup espanyol
Camela
ara parlaré
d'un tema
que desconec
en primera persona
ja que mai he jugat
al League of Legends
però me n'han parlat
molt al respecte
aquest tema
és la toxicitat
que persegueix
les comunitats
de jugadors
del League of Legends
lamentablement
sembla
que molts jugadors
tenen
una mala praxis
a l'hora
d'encaixar les derrotes
o de jugar al joc
algun dels motius
podrien ser
la forta competitivitat
la falta de moderació
envers
algunes actituds tòxiques
que poden acabar
generant
una bola de neu
de tensió
de malestar
i de frustració
ja que molts jugadors
inverteixen molt temps
i molta il·lusió
i no sempre es pot guanyar
entenc que és un tema
complicat de tractar
i que es podria debatir
molt sobre ell
ho deixo sobre la taula
si algun company
de la generació digital
vol parlar
sobre la seva experiència
o sobre altres comunitats
d'altres videojocs
endavant
i si voleu fer-ho
des de les xarxes
també us animo
a fer-ho
moltes gràcies
i ens veiem la propera
que vagi genial
moltes gràcies
pel teu vídeo
ara escoltarem
podem escoltar la música
del League of Legends
Jo crec que ell
com que ens veu
que de vegades
ens diu coses
que poden ser veritat o no
aquesta vegada
diu
et vaig a posar alguna
perquè si no
acaba de millorar
Cane
la incorrecta
era la dos
no?
sí
ara tinc la necessitat
de fer un vídeo
de la baralla
en el pont
amb Camela
i s'ha greu
perquè ha acabat
el vídeo
amb una
què volies dir francès?
ara a mi em faltaria
per sobre
la bocineta aquesta
dels autos de xoque
avui
el pobre Dani
no, no
el que deia
és que un altre dia
en podem parlar
de tot el tema aquest
de
la toxicitat
la toxicitat
el fet que
doncs
molts jugadors
a mi mai
m'han insultat tant
com l'única vegada
que vaig jugant
sembla que
mitja hora
el Dota
sí
perquè hi havia
un logro d'estim
quan feien ofertes
d'estim abans
que era
jugar-te en joc
si tens un logro
i era com
una gincana
molt guai
i vaig entrar
el Dota
en mitja hora
sí
va rebre ma mare
va rebre mon pare
hi ha un logro d'insultar
però a més
una inventiva
uns insults
de frases senceres
i dius
ostres tu
vaig marxar
sí
però moltes vegades
penses
els menors
que poden haver-hi
en aquell moment jugant
per exemple
i els no menors
que tu arribes cansat a casa
però a internet
et diuen una borrada
i t'han hecho de noches
certament
certament
ostres
ho tenim de tot
sí, sí
aquí
és molt frescat
això
hòstia
Eli
sí, sí
acabes de arrablar
el clau
en absolut
no puc parlar
sobre aquesta música
així doncs
gràcies
mira
ens queden 10 minuts
avui ens hem de molt de gust
doncs també
com que hem parlat
de Spider-Man
parlem d'una estona
de power-ups
de potenciadors
de personatges
vinga
jo començarem
el primer
i és per mi
el millor
power-up
en els videojocs
i el més valent
és el botó
de l'hiperespai
als videojocs
dels 80
aquell botó
que era el botó
dels valents
és a dir
tu l'apretaves
i era la sort
de veure
on apareixia la nau
a l'asteroids
a l'asteroids
i d'altres jocs
o sigui
és
el defender també
el defender exacte
l'apretaves i dius
a veure què passa ara
però jo
intentaré viure
també s'utilitzava
per escapar
sí
escapar
sí sí sí
evidentment
era l'última oportunitat
és la clàssica mecànica
aquesta de risc
recompensa
sí però gairebé
mai et sortia bé
vull dir
era difícil
que et sortís
que et sortís bé
s'ha fet servir més aquest
en videojocs
no oi
no et sabria dir
però
tens molt associat
a mecàniques així
espacials
sí
o que has de fugir
que et persegueixen
i que tens aquest botó
que et porta
a una altra banda
del mapejat
però allà
et pot caure
la pedra a sobre
totalment
cadascú de nosaltres
hem de parlar
d'un power up
Albert
tu quin
jo m'ho he pensat molt
però he triat
aquesta del videojoc
que està sonant
sí
per mi és la
o sigui n'hi ha moltes
i en el Mario Kart
és un joc de power ups
per mi la millor power up
de tots
és la closca vermella
la closca vermella
i millor que la verda
totalment d'acord
i millor que la blava
perquè la blava
la blava està sent a mala persona
a veure
podem parlar
de què fa cadascuna
la closca verda
va recta
i per tant
és difícil d'encertar-la
la vermella
és teledirigida
ja
va directament
al que tens al davant
o al darrere
i la blava
va a la primera persona
ja
la vermella
per mi és la bona
estem d'acord
i a més
és que
si tu
t'escapes de la vermella
tu has guanyat
sí
sí
perquè et pots escapar
de la vermella
però tu has guanyat
tu has hagut de currar
perquè jo ve com un
i a més la blava
saps on va
però la vermella
genera caos
sí
perquè tots els dos davant
fan merda
merda
clar
estic totalment d'acord
molt bé
l'utilitzes molt?
sí home
sí
molt bé
perfecte
doncs anem cap
volies parlar d'alguna altra
d'algun power up
sí
més moderna
per dir una molt ràpidament
el Mario Lafant
m'encanta
Mario Lafant
del Super Mario Bros. Wonder
vam parlar l'altre dia
el Mario Lafant
has fet acotxat
i tira la trompa
és superguai
gira tot el cap
és super maco
és que molt mono
molt bé
ara l'Eli
doncs sí
a veure
per mi
no hi ha millor power up
que d'aquelles estrelletes
que li surten al Sonic
i que el fan invencible
durant uns segons
ja
que poden ser
estrelletes del Sonic
o pot ser qualsevol altra cosa
d'un altre joc
però
aquella estona
en què et tornes boig
i comences a córrer
i córrer
i matar
i saltar
i tens igual
i tens el poder
i agafes punts
i bueno
tota aquella estoneta
que dura poc
però bueno
la música canvia també
sí
això és això
exacte
aquí
exacte
sí
a mi m'encanta
és a lo loco
a mi em recorda una mica
el Super Mario
quan es fa gran
i que comences a caminar
i t'ho carregues tot
és una mica això
vull dir que no tens cap problema
o l'estrella
o l'estrella
exacte
molt bé
anem pel següent
aquí he posat música
de Crackdown
jo és que n'he posat uns quants
ah no
sí sí
digues
mira
el ganxo
quin ganxo
el que sigui
ganxo sempre
sempre
estic d'acord
ja sigui
començar amb ganxo
o desbloquejar ganxo
el ganxo sempre està bé
això millora un joc
l'Europa Universalis
seria millor amb ganxo
això és així
això és així
després
una cosa que m'agrada a mi molt
que és saltar molt
perquè a mi saltar molt
m'agrada més que volar
perquè
és que saltar
també és una mica
tu vols tornar a terra
tu vols
clar clar
perquè això vol dir
que el teu moviment
té una repercussió
si tu voles
pots aterrar on vulguis
però quan saltes
has de dir
ai hòsties
on vaig
el Crackdown per exemple
tenia això
o el Saints Row 4
que era el més boig de tots
que podies anar saltant
pels llocs
la càmera lenta
l'habilitat de posar càmera lenta
ja sigui en un Fiat
en un Max Payne
en un Laika
que has sortit ara fa poc
i és boníssim
jo el Laika el foto tot arreu
boníssim
després
l'arma gravitatòria
del Half-Life
que la tens donar tot el joc
però al final del joc
te la potencien
en una escena
que potser dura 3 minuts
i és de les millors escenes
que visus jo en un videojoc
molt bé
i tu només deu 3 minuts
perquè si te la rimen a dues
des del principi
s'acaba el joc
però deixa't disfrutar-la
molt bé
i després
és que a Menta Plaza
m'ha corregut una
a mi m'ho he de fer callar
La Fúria Espartana del Kratos
o aquests jocs
que et deixen gastar una barra
i
venga tothom a casa
a mi sempre m'agrada molt
amb el Kratos
més que amb la resta
i et diré una cosa
que he caigut ara
el Conkers Batford Day
no tenia power-ups per se
però tenia uns botons
que eren
contextos sensitivos
quan tu passaves per sobre
apretaves
i se't donava l'habilitat
que necessitaves
un moment en concret
i sempre era de l'Iran
Molt bé
Molt bé
Ara la Débora
Jo soc una mica clàssica
perquè principalment
m'agradaria ser com el Kirby
que pot transformar-se
en allò que menja
D'acord?
O sigui
ja està
Sí, sí, sí
és veritat
És universal
a mi m'encanta
i després
altres dos poders
jo sempre he volgut ser
com els Max Blancs
als jocs de rol
Saps?
Com en Faina de Fantasí 10
que també pots
tens per curar-te
per protegir-te
i per invocar criatures
i si parlem una miqueta més actualitzat
jo vull poder pilotar un robot
com en Certain Sentinels
Aegis Rim
Ah, directament, clar
Un meca
un meca al mig
de la ciutat
i ja està
Molt bé
Molt bé
Francesc, això és música dels 80
Sí, això és totalment
un shooter especial
Sí
Doncs perquè un dels poders
que a mi més m'agrada
d'aquests jocs
que m'encanta
aquest genet
són els options
que serien aquestes
naus accessòries
que venen al teu voltant
i comencen a donar voltes
i que, clar
et disparen
et doblen el teu dispar
o te'l tripliquen
depèn del número
que puguis tenir
pots tenir dos o tres
i això em sembla genial
i una altra cosa
que també és com molt arcade
però dels jocs
d'aquest estil arcanoid
en què et poses estressat
que vas amb la teva pala
buscant la boleta
que no reboti
aquell moment
en què tens aquell power up
que fa que la bola
t'enganxi a la pala
i llavors dius
va, pares un moment
pausa, tranquil·litat
ara la moc
i la vaig a fotre
entre el vermell i el blau
que allà començarà a rebotar
i pots apuntar una mica
És veritat
tens totes les raons
que també hi ha aquell
que es converteix en pistola
i llavors passes de les boles
i comences a matrallar
totes les tutxanes
i et quedes descansat
però el que pares està molt bé
perquè pares tu també
sí, sí, sí
m'agrada molt
potser que fos un bug
no, no
però no n'has d'això
que quan va passar
va passar un bug
ai, se me queda la bola pegada
i em dic
espera, espera, espera
això és molt bo
què diuen els oients?
ens diuen
l'Ori Ludic
ens diu
avui el ganxo
de l'Europa Universales
clar que el vols
a Ballet Time
diu
en Corasmia
el Crusader Kings
té ganxos
que són secrets
que has descobert d'algú
i
ah
sí
no ho sé
no puc ni inventar res
no
però un joc d'estratègia geopolítica
posar un ganxo
sí, sí
i el Roger Valdomar
diu munició infinita
allà on sigui
evidentment
l'Eloi
diu
tots els relacionats
amb el temps
per el temps
tirant enrere
del Quantum Break
molt bé
doncs fantàstic
re, no tenim
tenim poc temps
per parlar una miqueta
de novetats
que han passat
a nivell de videojocs
només dic que
a banda del Saga
que ho sàpigues
Roger Valdomar
els dies 1, 2, 3 de desembre
a Barcelona
també fan
doncs
la GT World Series Final
i sembla
és una consciència curiosa
a més
hòstia
et sap greu
perquè haurem de córrer una miqueta
però pot ser
que vingui el Llamauchi
podria ser
és una possibilitat
que vingui el Llamauchi
que facin exposició
de vehicles així
de fantasia
de Gran Turismo
sí
sí, sí, sí
vull dir que
estarem atents
a Saga
i evidentment
estarem atents també
en aquest
GT World Series Final
a més diuen
que portaran
14 cotxes
que s'han fet
com expressament
vull dir que
sí, d'aquesta fantasia
exacte
que sempre
serà curiosa de veure
molt bé
i res
és que no tenim gaire
més temps
volies dir alguna cosa
d'èvora
no, res
que ostres
quin programa més
més guai
que ha quedat
amb els poders
i tot plat
m'estic apuntant poders
és que
el tema és important
jo m'he quedat amb ganes
de dir més i tot
sí
sí, sí
i per cert
li hem parlat
sí, hem parlat del teu
ara pensava que no havies parlat
del Sònia
sí, sí
escolta
tornarem la setmana vinent
gràcies a tots
per haver fet
el programa d'avui
no se li pot dir res
no, no, no
anàvem a oblidar
aquest episodi
sí, no, no
escolta
no, però
ens agrada
que ho hagi fet
d'aquesta forma
el Víctor Mame
també
que ens hagi agradat
una mica
de canxa
per fer tot això
que sapigueu
que si tot va bé
la setmana vinent
vindran uns desenvolupadors
indis catalans
aquí
a l'estudi
per parlar del seu videojoc
però doncs encara no s'ha tancat
encara no ho podem dir
que vagi molt bé
així doncs
ens veiem la setmana que ve
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau