logo

Generació digital - Catalunya ràdio


Transcribed podcasts: 489
Time transcribed: 16d 13h 35m 20s

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

GENERACIÓ DIGITAL
GENERACIÓ DIGITAL
amb Albert Murillo
Benvinguts al GENERACIÓ DIGITAL.
El d'avui és el programa número 1027.
I us han d'explicar una cosa.
El proper dissabte, dia 16 de desembre,
a les 10 del matí, és a dir, d'aquí una setmana,
farem un programa obert al públic.
Si voleu venir i veure
com fem el programa, el programa de ràdio,
i potser, qui sap, guanyar
algun premi, escriviu-nos ja
a un correu, un correu electrònic,
que és GENERACIÓ DIGITAL
arroba catradio.cat
GENERACIÓ DIGITAL
arroba catradio.cat
Tenim uns seients que sempre omplim
i ens encantarà veure les cares dels qui sou
a l'altre costat i doneu sentit
a tot plegat. Recordeu, dissabte
16 de desembre, a les 10 del matí,
i el correu és GENERACIÓ DIGITAL
arroba catradio.cat
Hi ha regals i d'aquí res
us explicarem quins són. Vinga, comencem.
Una mirada diferent als videojocs.
Per aprendre, pensar i somiar.
Per cantar i també per entretenir.
GENERACIÓ DIGITAL
GENERACIÓ DIGITAL
Els dissabtes a les 10 del matí
a ICAT
Passió pels videojocs
Has descarregat GENERACIÓ DIGITAL
Aquesta setmana tenim el control tècnic
a l'Edu Arnàs. Estem molt contents
de retrobar-nos l'altre cop
perquè feia temps que no ens feia de tècnic
i, mira, anem a poc a poc.
A Sevilla tenim la Débora López.
Com estàs, Débora?
Molt bé. I vosaltres, què tal?
Doncs molt bé. Escolta'm, en general
força bé, la veritat.
Estar, des de Tarragona, com estàs?
A casa meva.
A casa teva.
Fantàstic.
Molt bé.
Oh, que bé que estic aquí.
Escolta'm.
A casa meva i amb vosaltres.
D'acord. I amb pijama, segons m'han dit.
Sí, sí, senyor.
Ho he dit jo, sí, amb pijama.
Molt bé. Pijama llarg?
Sí, i tant.
I tant.
Bueno, manteta.
Estic aquí davant de l'ordinador
amb la manteta i tot.
Hosti, i tu?
Sortirà molt bé, eh?
Ja ho veuràs.
Sí, i la Coca-Cola aquí al costat tinc.
O sigui, estic...
S'adormirà.
Víctor Matute, com estàs?
Estupendament.
Dius que s'adormirà a l'estart?
Oh, i tant.
Sí, eh?
No dormiries tu?
Sí.
Oh, i tant, ma, per tant.
Elisbet Sánchez, què tal?
Molt bé, doncs amb ganes de dormir
del que està explicant-me a l'estart.
Sí, no?
Escolta'm.
Vosaltres aquí estem, us hem de dir,
l'estudi 5, és un estudi que no hi som normalment,
és aquell estudi allargat de Catalunya Ràdio,
i res, estem asseguts i normals.
I vestits normals.
I vestits de carrer, vestits de carrer.
Exacte.
Molt abrigats, perquè fa molt fred.
Estàvem dient el tema de la setmana vinent,
que fem un programa especial
que no podrà venir el Víctor.
No.
No puc.
Però ens portarà alguna cosa.
on seràs tu?
Si no m'ho he menjat, sí.
Jo estaré a Bilbao.
Estaràs a Bilbao?
A Bilbao, que vaig pel Vic,
aquest event que fan a Bilbao de videojocs.
Sí, ha canviat el nom, ara.
Ens era Fan en Sirius,
ara fa uns anys que es diu Vic.
Molt bé.
B-I-G, Vic Bilbao.
Molt bé.
I anirem cap allà,
i ja portaré una coseta.
No, i dèiem...
Bolígrafs, porta bolígrafs.
No, deia de gravar-nos algun vídeo.
Alguna cosa gravaré.
És bastant probable que gravi tapes i...
Ah, perfecte.
Ah, va, va.
Molt bé.
Ho tens controlat?
És a dir, clar, hi ha estat força allà.
O sigui, que ja saps on anar, no?
Tengo el casco viejo controlado.
Sí?
Sí, sí, sí.
Ja sabem on anar.
I sabem les hores,
i la cosa s'ha d'anar molt bé.
Però la informació...
Amb el sistema de metro
més senzill de tot el món
que té a Bilbao.
Per què ho dius, això?
Perquè només va i torna.
Només hi ha una via,
i va...
O vas o tornes.
Està bé, no?
Perquè no tens complicació de colors ni de res, eh?
No, no, no.
Puges i d'aquí, de l'A a la C,
i ja està.
I després tornes amb el mateix.
Si has d'anar a la B, caminant.
T'he de dir una cosa.
Si vas, Víctor, jo et recomano
que vagis a buscar els Space Invaders.
Saps que hi ha una invasió?
Sí, però això és una cosa
que a tu t'agrada molt,
que és anar per tot arreu, no?
T'has de parar a tot arreu.
No, però el que pots fer una mica,
si tu tens controlat
el casco viejo que has dit, no?
Allà n'hi ha.
N'hi ha, ja puc dir,
un parell o tres,
perquè no t'agobis gaire
i no facis gaire caminata.
Bueno, si quadra amb el dels xampinyons,
jo et busco.
Prioritat.
Si va de passis.
Exacte, exacte, exacte.
També hem de dir que la Débora vindrà,
agafarà un vol
i vindrà també a veure'ns,
a fer la primera trobada
Débora presencial.
Que ja toca.
Sí, no, no, però cap problema.
Agafo l'avió precisament per anar,
precisament per anar en persona.
Sí, sí, sí.
A veure'ls a nosaltres.
T'ho agraïm molt, de veritat.
I mira, hem de dir també als oients
que ens estan escoltant
que val molt la pena venir
un dissabte a les 10 de la matí
perquè és un moment que,
a veure, no hi ha excusa per no venir.
No, perquè a més és pre-vermut.
Exacte.
En palmes.
Sí, sí.
No és gaire aviat al matí.
No és gaire aviat.
Bona hora, després ja surs i ja estàs...
Fa solet.
I tenim aquí, sobre la taula,
algun dels regals
que algunes de les persones que vindran
s'en portaran.
Per exemple, estic veient, Víctor,
que ja a sota de tot hi ha els loops.
Per exemple, tenim dos loops
que és aquesta revista.
Tenen loops preciosos.
Exacte.
El número que parla del diner
i l'altre que parla de l'humor.
I que és una bona oportunitat
per poder guanyar.
En tens més, no?, de llibres aquí.
Play like a girl.
Play like a girl de la Marina Mores.
De la Marina Mores.
de Francesco Bacero,
Bicicletas per a la mente.
Home, que aquest explica
tota la història
de com es va crear APL, etcètera, etcètera.
Del Santi Balmes.
Esa pieza que no encaja.
Exacte.
I aquest l'hem portat també
perquè és també del Salvador Escamilla
que fa un podcast
a Catalunya Ràdio.
Del Xavier Grasset,
La pausa dels dies.
Molt bé, Xavier Grasset,
que el coneixem
per fer l'informatiu del 324.
De Màriu Serra.
I de Vilaseca.
De Vilaseca, sí.
Sí.
Molt bé, molt bé.
De Màriu Serra,
Jugar-s'hi la vida.
Exacte, Màriu Serra,
que el coneixem pel nen i Màrius.
I després,
de Lysenda Rosanes
i laia Carrera,
La màgia de l'enginyeria.
Molt bé.
I a més,
tenim dos videojocs,
dos maquinetes,
que tu,
quan les has vist,
has dit,
però això està molt bé
perquè cadascuna
de les maquinetes
té tres jocs dins, no?
Sí, a veure,
ho intentarem explicar.
És com una maquineta
d'aquelles de Nintendo velles,
allò de l'FD,
diguéssim,
però són dues maquinetes.
I cada una
té tres jocs
a la memòria.
Jocs oficials, no?
Jocs oficials.
Ara no el tinc al davant,
si no recordo un és
el Double Bubble,
Double Bubble 2
i Raven Island.
Sí.
El que tens tu,
Pazos, sí.
L'altre,
Mrs. Pac-Man,
el dels avions,
que no me'n recordo com es diu.
L'Sky Kids.
L'Sky Kids i...
El Mappy.
Ah, el Mappy.
El Mappy,
el del ratolinet.
Exacte.
Pantalla a color.
Pantalla a color.
No, no, no,
poca broma.
I producte oficial.
Sí, sí,
i el producte és aquest
que han demanat permís,
per agafar la ron,
perquè si no això...
No és una maquineta
d'aquestes
de l'Expressor xinesa.
Exacte.
Que segurament sí
que està feta la Xina,
això no ens enganyem.
Sí, però ho dic,
oficialment i de qualitat.
Sí, sí, sí.
Vull dir que, escolta'm,
i a més hi haurà
altres històries
que jo crec
que no podem avançar,
però que us farà
molta il·lusió.
I no sé,
és d'aquells programes
que val la pena
viure una miqueta.
Sí, de gust.
Veure un programa de ràdio,
sobretot al final
que estem fent és ràdio, eh?
Vull dir que...
Què és això?
Si voleu venir,
el que dèiem abans,
generaciódigital
arroba catradio.cat
i ens dieu el nom,
el cognom,
si voleu venir
amb algú de la família
també ho podeu dir
i que sàpigueu
que encara hi ha seients
per omplir
i estem encara...
Però no gaires, eh?
Que es doni impressa.
Sí, sí, sí.
Perquè hi ha gent
que ja ens ho has demanat
abans que ho diguessin.
Escolta,
apunteu-me a mi.
Exacte, exacte, exacte.
I porteu coses per picar.
Per exemple?
No cal, no cal, home, no cal.
No, home, potser teniu gana vosaltres.
No, però ja...
Però si tu no hi seràs, passa-ho.
Però jo penso en vosaltres,
són les 10,
el no ho ha esmorçat,
portin unes jamón-jamón,
un alguna cosa.
No, no hi ha problema,
tindran aquí l'aigua,
sense problema no passaran set
i al final l'hora passa volant.
I regaleix per tothom,
és una cosa important.
Sí, sí, sí.
Vull dir que aquest premi
no s'ho emporta només una persona.
Exacte, exacte.
O sigui, tots els que vinguin,
ja està assegurat i calculat,
tothom que vingui
s'emportarà una cosa molt bonica
i molt nadalenca
i molt útil per l'època que estem.
Correcte, eh?
No podem avançar-ho.
No avançarem res més.
No, no, això ho explicarem
el dia del programa.
És que no ho sap ni l'Eli,
perquè està posant una cara
com dient què?
Doncs, Eli, al·lucinaràs.
No, i hi ha una altra cosa
que ni tu saps.
Què m'estàs dient?
Sí, senyor,
ha que fot.
Sí, sí, és que sempre
és al·lucinant estar.
No, i t'he de dir des d'aquí,
ho he de dir,
que tots aquests detallets que fas,
o sigui,
no t'ho estarem prou agraïts.
No tenen preu.
No, absolutament.
Jo l'estanteria,
el menjador tinc,
els de l'any passat.
Sí, sí, sí.
Cholíssim.
Feu lloc, feu lloc.
Molt bé.
Perfecte, perfecte.
Doncs res, escolteu,
comencem el programa
amb material
i amb moltes notícies
que aquesta setmana
han vingut destacades,
sobretot d'un videojoc
que és molt esperat.
Generació Digital
amb Albert Murillo.
I és que el Víctor,
el Pazzo 64,
m'ha dit,
mira, he fet el guió
entre vídeo i vídeo,
perquè anaves una mica
atabalant, no?
De les notícies
que hi ha hagut, no?
Anava una mica de bòlid.
Sí.
Però ha passat una cosa.
Què ha passat?
Que s'ha anunciat,
bueno,
es va anunciar
del GTA 6,
el plan de foto 6,
es va anunciar
que anunciarien,
jo li dic,
el Proto-Pretiser Tràiler,
perquè ara funcionem així,
ja no hi ha un tràiler,
hi ha coses vàries abans.
Hem de dir,
perdona,
estem enregistrant això
a dilluns,
escoltaran els oients
sabent més coses que nosaltres.
Clar.
Hauran vist,
estem parlant al futur
en aquests moments.
Clar,
perquè el tràiler
és demà dimarts.
Ah, exacte.
A les 3 de la tarda.
L'anunciar aquest, eh?
Sí,
esclar,
el que han fet
és anunciar
el Pre-Prototiser Tràiler.
Correcte.
O sigui,
el que serà demà
a les 3 de la tarda,
dimarts a les 3 de la tarda,
serà el Proto-Pretiser Tràiler.
D'acord.
Perquè ja l'ha vist,
ja l'han fet.
Sí.
Aleshores,
està tothom molt nerviós.
Tothom molt nerviós.
Jo soc una persona
molt amargada,
quan tothom s'alegra
i penso,
ah, és una merda això,
no m'interessa.
És català.
Jo soc català.
Soc català.
No,
a mi m'agraden els GTA,
però no soc el gran fan.
La majoria,
al cap d'unes quantes hores,
m'avorreixo i els deixo.
Lo cual,
no és el meu joc més esperat,
però hi ha curiositat
per saber
a veure què estan fent
amb aquesta història.
Però estem d'acord
que és un dels jocs
més esperats de la década?
Amb diferència.
Sí.
a prop de demà
que s'oblida
a tenir cobertura.
Vale?
Però això és un problema.
Clar, clar, clar.
Perquè tot YouTube
serà un mur
de reacciono
al tràiler de GTA.
Vale?
Tota la premsa
serà GTA.
Que és a GTA.
Hemos hablado con Rockstar.
Tot serà això.
Molt bé.
És un problema,
però també és molt valent.
Si qui ho vulgui fer,
ànim.
I tant.
La cosa és que ja va passar
l'any passat,
però ara s'acaba de filtrar,
sembla ser,
una mena...
Bueno,
aquestes filtracions
que són uns vídeos potxos,
fet amb el mòbil.
amb el mòbil.
Això li dius tu potxo, no?
És un vídeo potxo.
És un robado.
Exacte.
La cosa és que sembla ser
que l'amic
del fill petit
d'un dels developers
del joc,
dels més grans...
Jo, perdoneu,
sempre que comencen així
em perdo.
L'amic del fill petit.
Saps quan em diuen?
És el cosí de la teva...
Hi ha un senyor
que treballa a Rockstar
que té un fill.
D'acord.
I aquest fill té un amic.
Val.
Vale.
Doncs aquest amic
es veu que es va colar
al despatx del pare
del seu col·lega,
va obrir el portàt
i va començar a gravar.
Què dius?
Això sembla ser que és cert
el que s'ha filtrat.
Jo no m'ho crec.
Jo les filtracions
no me les crec cap ja.
I tu les has vist?
Sí.
He vist un trosset
perquè després he pensat
és que no m'interessa
i ho he tret.
Però no m'ho he dit
de cinc segons.
No, no m'interessa
perquè...
Ah, cinc segons?
Sí, eren cinc segons.
Després també hi ha hagut
imatges i historietes.
La cosa és que
si hi ha una idea darrere
de com t'han d'ensenyar les coses,
jo les filtracions
no m'importen.
Si no, les vull veure.
No m'interessa
perquè no estic veient
el producte
com se suposa que l'ha de veure.
Aleshores,
això és el que acaba de passar ara
que sembla ser
que tothom dona per cert
que es viu.
Es veu una ciutat
que es veu molt bé.
Hòstia, quina sorpresa.
Ja està.
Aquest és el filtrat
que hi ha hagut.
Una ciutat ja es veu.
Es veu una ciutat.
Sí, gravat pocho
es veu molt bé.
Imagina com es veurà.
Clar.
La cosa és que això
va passar a algú
semblant però més gros
l'any passat
perquè va ser un atac
als servidors de Rockstar.
Es van filtrar
més de 90 vídeos
i diferents imatges.
I això
sí que s'ha confirmat
que era tot real.
El que passa
que era una build
o un...
El projecte era el de 2019
i clar,
això potser no ho sembla
però en un any
un videojoc pot canviar
moltíssim.
Totalment.
Moltíssim.
És una cosa
que tothom va veure
però no se li pot donar
una validesa
perquè a dia d'avui
no sabem què passarà.
I com que
es van veure coses
com...
Els gràfics seran molt xulos
però estava tot amb...
Les eines de desenvolupament
està tot per allà mesclat
es van veure com uns atracaments
però no se sap si estarà
en el joc o no.
Qui sap?
Això és el que passa
amb les filtracions
que la gent s'emociona
i al final
fins que no està confirmat
no és cert.
Però molta gent el que fa
és
no, això vol dir que tal...
Ui, sí, però...
Mira, abans de venir llegit
que al cartell
que han posat per anunciar
el Proto-Pretiser trailer
hi havia tres gavines
i ja diu
los seguidores
están diciendo
que las gaviotas
tienen un secreto escondido.
Sí.
Passa per sota.
Veuràs el secreto
que té la gaviota.
és una imatge
com d'una posta de sol
és una posta de sol
amb dues palmeres
i tres gavines.
La gent li busca
els tres peus a la gata a tot, eh?
És que las gaviotas
les gaviotas
tienen un secreto
que habrá mar
i ja està
que habrá orillas.
Segons com
se te poden cagar un damunt
també.
Exacte.
Sí, sí, certament.
Sí, sí, doncs mira
a mi em sembla més interessant
no sé per què
perquè és més curiós
el tema de les teories
que es fan al voltant
als fòrus
a no sé què
a les xarxes socials
és com
a veure qui diu
la bogeria més gran
o sigui, jo estic esperant.
No, i segur que
des de l'estudi
ho deuen
això ho disfruten.
Clar, deuen divertir-se
molt bé.
Home, pensa que
l'Hideo Kojima
és com fa la promoció
dels seus jocs.
Sí.
Deixant una cosa
que no té cap sentit
i s'espera
i va mirant Twitter
i és un festival
molt graciós.
La cosa és que
a part d'això
estan mirant algunes webs
com Vandal
o 3D Juegos
o Are Jogones
sembla que també era
i feien com una recopilació
de rumors
que s'han anat creant
sobre el joc
perquè la gent està
ansiosa.
Sí, sí, és veritat.
Sembla ser
ojo, això no hi ha
re confirmat
i demà segurament
veurem
certes imatges
i què sé
passió de la playa
dos personatges
una mica de música
i córrer
si no crec que es vegi
massa més
però bé
que el joc passarà
a Vice City
o a prop de Vice City
que és un joc
que va sortir fa uns anys
de la GTA Vice City
que bàsicament
era un rip-off
d'escarfeix.
Aquest, curiosament
és l'únic que he disfrutat
de principi i final.
Ah, molt bé
doncs mira,
igual tens sort.
Sí, però després penso
en el 5 que m'avorreix
i en el Red Dead Redemption
que m'avorreix
i és que són molt grans.
Sí, sí.
Pensa que estaven dient
que serà
el mapa més gran.
Ojo la filtració, eh?
Que un món obert
tindrà el mapa més gran
que hi ha hagut mai.
i, doncs clar.
Amb aquest to, a més, eh?
Sí, sí.
És gran?
És supergran?
Oh, que gran és!
Hi ha un rumor
que diuen
que podres entrar
pràcticament
tots els edificis del joc.
Uau!
Però, si, ja,
per què?
Per què?
Ui, però per xafardejar.
Per xafardejar el que, eh?
No, però és veritat
que hi ha molta gent
que li agrada
fer aquests passagets
i...
Clar, però tu és
el complicat que és.
Sí, sí, ho sé.
No es pot entrar...
L'altre dia vaig llegir
que algú es queixava
que l'Spiderman 2
de Play 5
hi havia dues finestres
que es veia
la mateixa persona a dins.
Oh, clar.
Oh, i jo vaig veure
una porta
que donava el no-re.
Que la gent es queixava.
És que no és realista.
Saps quantes finestres hi ha?
Clar, clar.
Ostres!
Per favor.
I un senyor en poders
d'aràcnics
també és molt realista, això.
Això és el més coherent.
Igual que els dracs.
Ara, la inclusiva no, eh?
Quina angúnia.
Però el senyor en poder, sí.
Bueno, es comenta també
que sembla ser, potser,
que els personatges
no tindran butxaces màgiques
com sempre han tingut.
Ah.
Que podran emportar
el que podran emportar.
Ja.
Portes un arma gran
i ja no pots portar res més.
Mhm.
Això m'ha agradat.
Si és veritat.
Com que això m'ha agradat,
no serà veritat.
Ja veuràs.
El mapa, bueno,
que serà molt més gran
i que tenen access
a la majoria d'edificis,
jo al·lucino.
Jo no ho veig viable, això.
Home, si m'hagessis dit
no, eres més petit,
però pots entrar a la cafeteria.
Vale, però més gran
i poder entrar complicat.
Hi ha qui diu
que hi haurà més ciutats
encara igual de grans
o el que faci falta
amb DLCs.
I estan parlant de,
no ciutats dels Estats Units,
estan parlant de Londres,
Cuba,
bueno, perquè clar,
quan estàs al·lucubrant parides...
Clar, clar, clar, clar.
Pots imaginar-te el que vulguis.
Qualsevol cosa.
Sí, sí, sí.
Es veu que hi havia tornados?
Ja no n'hi han?
Ah, no en posaran.
És un rumor.
Es veu que hi havia tornados,
però sembla que no han pogut
quadrar el que fos
i els han tret.
D'acord.
I a mi el que m'interessa,
bueno, això són cosetes
que han anat sortint
que de nou no se sap res.
O sigui, tot és paper mullat
perquè fins que no es confirmi
d'alguna manera,
és fer-se idees
i és un problema
perquè després aquestes idees
no hi són.
Ja, i després...
I t'emportes una situació
i a sobre t'emprenyes
i vas per reig
i insultes el del joc
i et diuen, xató...
Clar, clar, no han dit res, nosaltres.
Clar.
A mi el que m'interessa
és el GTA VI,
a part de...
perquè sé,
evidentment sorprendrà,
però sé que es veurà molt bé,
sé que té unes mecàniques
molt xules,
sé que serà,
argumentalment,
espero,
una bogeria com va ser el 5
i el 4, etcètera.
Però a mi el que m'interessa
és l'online.
L'online?
L'online.
Perquè jo anava amb la idea
des de fa molt de temps
que el GTA VI
no tindria campanya.
Ja.
Perquè la pasta
que fan amb l'online del 5
no és normal.
Que va sortir fa 20 anys
el 5 o 15 anys
i no paren de fer calés.
És una bogeria.
Estem...
Fan anuncis del GTA V
quan faran una entrega
de premis a 2022.
Sí, sí.
Vull dir,
què estàs fent?
Guanyen molts calés.
Aleshores, clar,
allò no t'ho pots carregar,
però si crees un altre online
la gent no saltarà directament.
Es quedarà on té
totes les seves coses.
Saps què fas?
Juntaràs els onlines?
Et gastaràs una quantitat
de pasta brutal
en fer una campanya
superinteressant
quan el que tu et dones calés
és l'online.
I és el que més m'interessa
a veure com ho han fet
perquè un GTA
sense campanya d'un jugador
no s'entén.
Però aquesta empresa,
Rockstar,
i sobretot,
sentent tu,
que funcionen com funcionen,
el que és lògic,
si em posen el seu paper,
és dir,
jo per què m'he de gastar
300 quilos
en fer una campanya?
Si faig un online
i cada mes
m'entren no sé quants milions
de micotransaccions,
històries...
Aleshores,
tinc ganes
de veure com funciona
o serà un online
obert sempre
amb una campanya
o no sé,
és el que em crida
més l'atenció.
I a veure què passarà.
Però hi ha data
de sortida del joc?
No,
i quan la diguin
serà mentida.
Val,
clar.
Estem esperant
que ens diguin
un anunci
d'un anunci.
Clar,
el Proto-Pretiser trailer.
M'encanta.
Demà veurem
algunes coses.
potser s'atreviran
a dir una data
qui sap
i et diuen 2024
és mentida
serà 2025
perquè funciona tot.
Aleshores,
el que tindrem de mà
seran unes imatges
no crec que sigui
un trailer
de 4 minuts.
Em sembla que
ja s'estava filtrant
que durava un minut
no sé quant.
Perquè no es pot tenir secrets
ja.
És una llàstima.
A mi em sorprèn molt
la comunicació.
És a dir,
jo,
amb els anys que portem
el programa,
clar,
tenim els contactes
de les distribuïdores
i quan van enviar
el missatge
del trailer
és que
l'hauries de veure
més,
o sigui,
deu estar superpensat
perquè és
hola,
sembla que és un hola,
no diuen res més,
el trailer
serà tal dia,
tal hora,
i ja està.
és a dir,
no diuen res més.
Al final,
sembla una empresa
que parla amb els jocs
única i exclusivament,
no?
Però quan ets,
és com Nintendo.
Nintendo no cal que parli
amb ningú
ni que vagi cap a vent.
Fot un tuit
i a córrer.
I aquesta gent és igual.
És igual.
També hi ha una cosa
que és molt guai
perquè és una comunicació
totalment directa
i ha dit,
este dia trailer,
me voy al bar,
i ja està,
no necessites res més,
no necessites fer cap inversió.
Per altra banda,
jo crec que s'ha produït
alguna cosa molt maco,
que era la generació
d'anticipació,
el que passarà
que no sé què,
anar traient cosetes,
ara hi ha empreses
tan grans
que fan tants calés
que no han de fer
com una gent
amb ganes d'informació,
han de dir,
tal dia,
la gent deia,
clar,
perquè el dijous
són els Game Awards.
I a mi la gent
em preguntava,
com si jo sapigués
moltes coses,
o tingués un contacte ja,
diu,
sortirà el trailer
al Game Awards?
I jo deia,
no crec,
seria una bona jugada,
però no crec
perquè qui vol el trailer
és el del Game Awards.
A Rockstar
li és absolutament igual.
Pots generar,
igual o més,
foten un tuit.
I espera que el trailer
el pugin a YouTube,
perquè el poden pujar a Twitter.
amb la compressió de Twitter
i dir,
a córrer,
saps?
I ja està.
Tu, de vora,
jugues a aquest tipus de joc o no?
No,
mai he estat d'aquest tipus de joc,
la veritat.
No sé,
ho conec perquè,
si tinc persones al voltant
que sí que hi juguen,
però és que mai m'ha cridat l'atenció,
no sé,
és d'aquests jocs
que no són per mi.
I ja està bé,
això també.
El meu fill petit,
ara està jugant,
té 17 anys,
eh?
Li falta un,
eh?
Li falta un.
Sí, sí,
ho sé,
ho sé,
sé que no ho estic fent legalment,
no?
Però el tema és que em fa molta gràcia
perquè passo pel seu costat
i escolto que digui,
en castellà,
eh?
Això sí que és veritat.
Oye,
tu,
no sé què,
se'n fa els personatges
i fa veus.
Sí, sí,
tenen un clan
i no sé quina feina fan.
Ah, clar,
perquè fan online.
Sí, sí,
online.
Sí, sí,
i la veritat és que
m'agrada que fan com teatre,
en el fons.
Rulejant?
Sí, sí,
rol.
I a més,
hi ha hagut moltes sèries
per l'expanic
i també a Anglesa i tal
que han fet sèries a tuits
de rol
amb el GTA V
i són servidors
que estan preparats
per l'ulej de saco
i hi ha qui fa de poli
i hi ha qui fa del que sigui.
Exacte, sí, sí, sí.
I clar,
s'ha generat
com una bola d'interès
pel joc.
Sí.
Clar,
tothom està amb el sis
que no...
Buf, buf.
Doncs,
oients que ens esteu escoltant,
sabeu molt més
del que,
doncs,
sabem nosaltres,
segur.
Generació Digital.
Reprenem la partida.
Com deia l'Star,
evidentment,
sempre en sabeu més
que no pas nosaltres
i és veritat.
A veure,
comencem la segona edició
d'una nova secció.
Doncs sí, senyor,
perquè continuem
amb la secció Retro 1000
que no la farem cada setmana
ni sempre la farà l'Star
però és que ens fa
molta il·lusió
anar compartint
que fèiem
mil programes enrere.
Exacte.
O sigui,
el que fèiem
fa mil programes enrere
més ara
que tenim un equip
de rescatadors
format pel Francesc Xavier Blasco,
l'Albert Garcia,
l'Star
i tu mateix,
Albert Murillo.
I el Celles també.
El Jordi Celles també hi és.
Ah, molt bé,
no ho sabia això.
Avui, sí, sí.
Molt bé.
Doncs,
què feu?
Anar pam-pam-recollint,
ordenant
i arxivant
tot el material
dels 20 anys
del Generació Digital
i que jo espero
que ben aviat
els podrem posar
tots a la disposició
dels nostres oients.
De fet,
s'ha de dir,
estar,
que ja estan a disposició
però ho farem
ordenadament, eh?
De fet,
ordenada,
material extra,
fotografies,
vídeos,
guions,
tot el que tenim.
I tu?
Aquesta matinada
us he enviat una fotografia
que jo tinc material
de 50 gigas.
Què m'estàs dient?
No sé si has vist
la fotografia.
Sí, sí,
però 50 gigas
no havia fixat.
50 gigas.
50 gigas.
Una foto de 50 gigas?
Ostres.
Una foto que posa
50 gigas.
Que bé que has veurat.
Clar,
perquè no comptes,
són molts anys.
I cap a on
n'has anat aquesta vegada?
Doncs mira,
el 20 d'abril,
20 d'abril del 2008,
ara fa 15 anys,
evidentment,
en un programa
on parlàvem
de telefonia mòbil
i ens acompanyava
un convidat
realment de luxe,
el Xavier Carrillo,
que és,
o era el director,
o era,
encara ho ignoro,
director i cofundador
de Digital Legends.
Sí,
encara ho és.
Vale,
doncs perfecte.
Genial.
Mira,
val a dir que aquests programes,
tots aquests que els fa
mil,
per mi són una barreja
de premudicions
i de dades
que ara,
15 anys després,
jo em penso que potser
fan una miqueta de riure.
Mira,
aquí tenim un petit exemple
quan el Jordi Sellas,
presentador del programa
en aquella època,
ens deia el següent.
Comprar un iPhone
als Estats Units
pot costar entre 300
i 400 dòlars.
Què?
Quants dòlars
has dit, Jordi?
A veure,
que ho repeteixi,
perquè crec que ha dit això,
eh?
Quan ha dit,
exactament?
Comprar un iPhone
als Estats Units
pot costar entre 300
i 400 dòlars.
300 i 400 dòlars?
I recordo que només
es podia comprar
als Estats Units.
Canvien, eh,
les coses?
Sí, sí, sí.
Els preus i els llocs, eh,
també.
I els llocs, eh,
sí, sí, sí, sí.
I tant, eh,
perquè feia just un mes
després d'enregistrar
el programa aquest
de fa 15 anys,
al febrer del 2008,
s'havia celebrat
una fira de telefonia mòbil
a Barcelona,
es deia la GSMA,
d'acord?
I el generació digital
ho vèiem d'aquesta manera.
L'últim congrés de mòbils
que es va fer a Barcelona
ha demostrat
que la plataforma mòbil
està en contínua expansió
i fins i tot podem dir
que ara ha entrat
en una nova revolució.
Nokia continua apostant
per la plataforma Engage
per donar cabuda
a espectaculars jocs
en tres dimensions.
Apple posa a disposició
de qualsevol programador
el full de ruta
per poder fer aplicacions
i jocs per l'iPhone.
Uau, l'iPhone, eh?
L'iPhone, l'iPhone.
iTunes, Nokia,
uf, això ja sona buf.
Això és el que enteníem,
no?
És el que enteníem
que ens acompanyava
el Xavier Carrillo
per posar-nos una miqueta
al dia a explicar
quatre coses
d'això
de fer videojocs
per telefonia mòbil, no?
Digital Legends
s'acabava de guanyar
justament, re,
feia poques setmanes,
de guanyar el premi
d'excel·lència
en tres dimensions,
era així, la categoria
excel·lència
en tres dimensions
dels premis
Wars, amb el joc One.
Era un joc de lluita.
Potser ara ja
ningú se'n recorda,
però en aquell moment
endivineu
el One
a qui va guanyar?
La competició
era bastant difícil
perquè competíem
contra un joc
que s'ha fet
per Konami,
la versió
del Metal Gear Solid.
Jo sé que me'n recordo, eh?
És aquell que per fer-lo
van viatjar a Alemanya
per enregistrar
els moviments de lluita
d'un deixeble directe
del Bruce Lee, eh?
Van agafar...
Sí, senyor.
I això és fort, eh?
El van filmar
i van fer els moviments,
o sigui que ja estàvem parlant
que el 2008
ja sé quines...
Havia nivell, eh?
Havia nivell.
Sí, tant que sí.
Aquell any també
els telèfons
anaven patint molts,
moltíssims canvis.
Ara fa una estoneta
ho dèiem, no?
Que les coses...
Treus un joc
i no saps com serà
quan acabi de sortir, no?
Doncs en aquella època
era normal
parlar de jocs
entre cometes
en tres dimensions.
Es referien
a lo que seria
el GTA.
Allò seria
en tres dimensions.
I també hi havia
molts dubtes
que, com deia també,
avui en dia
ens poden semblar
una miqueta graciosos.
Una pregunta que tinc
dels jocs de mòbil
que no sé si s'ha convertit
en una història
que no és certa.
És veritat
que en un joc de mòbil
no pots premer
dos botons a l'hora?
Hòstia, eh?
Això no ho comentaves tu.
Vas fer la pregunta.
Com vull preguntar
aquestes coses, jo?
Sí, sí.
No, no,
que no és per riure.
És que les coses
canviaven tan ràpid
que sí,
sí que hi havia dispositius
que no podies premer
dos botons a l'hora.
No tenien el de la pressió, no?
No, no, eh?
O sigui,
hi havia mòbils
que anaven amb tecles,
no hi havia pantalla tàctil,
i hi havia jocs
que no podies tocar
dos a la vegada, eh?
Que bo.
Però hi havia altres coses
que potser no han canviat tant, eh?
Com el dubte
que tenia l'Ariadne Oltre
envers la durada
de les bateries.
¿Bateria dura?
Aquesta és la pregunta.
Sí, bueno,
aquesta bateria dura,
jo que parlo molt,
em durarà dia i mig.
Oh, això és molt poc.
Doncs segueix igual.
Segueix igual, eh?
O molt menys.
És que clar.
Que fort.
Aquest tema
no l'entendré mai.
Sí que és veritat
que cada vegada
els mòbils demanen més energia
perquè fan més coses,
però...
Però és que la bateria no avança.
No avança, no?
Però és que no pot avançar.
Tecnològicament no pot avançar.
Amb la qual cosa
tenim un problema aquí.
Sí, sí, sí.
Clar, perquè parlàvem
de telèfonos
que ja podien reproduir música,
fer fotos i demés,
multimèdia, no?
Llavors, clar,
això gasta bateria, no?
I teníem a Nokia
com a referent de la indústria,
que aleshores
era tota una potència mundial,
com ens comentava
Xavier Carrillo.
Nokia em sembla
que té 40%
de la quota de mercat
i em sembla que venen
alguna cosa així
com 17 telèfonos
cada segon.
Ojo, eh?
Bueno,
què dèiem d'Apple?
Sí, ara ja ningú
se'n recorda del Nokia.
Se'n recordem tots
el 3310, no?
Sí.
L'Adrillo.
Sí, sí, sí.
Un telèfon molt bonic,
per cert.
Era molt maco.
Amb el que li interessi.
Exacte.
I de fet
l'hem com reeditat, no?
L'hem fet com de nou.
Sí, però clar,
la gent que fa servir
mòbils ara
no se'n recorda
de la cosa de fa 5 anys,
de fa 15, no?
Doncs en aquell moment
tot era Nokia.
Tot era Nokia,
la seva plataforma
Engage,
primer va ser un telèfon
mòbil,
després va ser un sistema,
tot era Apple,
tot era iTunes i tal.
L'Albert García,
atent l'actualitat
com sempre,
va fer una pregunta
que era una cosa nova
que havia sentit
que començava a treure el nas
i que ningú
ni el mateix
Xavier Carrillo
tenien clar
que era.
i hi ha una sèrie de companyies
que han decidit posar-se junts
i fer la seva plataforma
i es diuen Android.
Bueno,
encara és molt d'hora
per saber
el que hi ha,
s'està mirant.
Uau!
S'està mirant.
Que fort, eh?
S'està mirant.
I ho deia així com...
Després continuava...
I home,
jo això,
que s'ajuntin tots...
És que clar,
Nokia és molt potent
i Apple està pegant molt fort
i...
És molt fotut, eh?
També, mira,
no em voldria deixar-me
l'Olga Vallejo
i la secció mítica,
la Wiki Olga,
en la que cada setmana
ens portava dades relacionades
amb el tema
del programa
que estàvem tractant.
En aquella ocasió,
amb això de telefonia mòbil,
ens deixava bocabadats
amb l'any
de la invenció
del telèfon mòbil.
Vosaltres
em sabríeu dir
quin any
es va inventar
el telèfon mòbil?
Jo estic ara veient
aquell telèfon
que em sembla
que es connectava
al cotxe,
no?
Sí.
Jo diria
79.
79.
Va bé.
Víctor?
Saps què passa?
Que jo a partir del 90
ja són com els 60,
per mi.
Sí.
No puc quadrar,
perquè jo recordo
que mon pare
tenia el de la feina,
tenia el telèfonet
que era una maleta gegant
que li van donar.
Això qui no era?
Exacte.
És que jo hauria dit
entorn dels 90
i no ho crec
que tot ha de ser abans,
però jo no recordo,
jo a partir dels 90
és com a mar en tiempos revueltos,
ja se me'n va tot.
O sigui que no,
no dius nada.
És que no...
Tu, Eli?
85, va.
85.
I Débora?
No tinc ni idea,
o sigui que jo estic igual
que el que han dit
del tema dels 90.
No sé,
parla totalment, eh?
És que això,
nens i nenes,
això es pregunta
per la trapa
amb si pots
del Lluís Aferrer.
Lluís Aferrer.
Lluís Aferrer, guapo,
que sé que ens escoltes.
Aquí tens la dada
i una abraçada ben forta.
Olga Vallejo,
benvinguda.
Hola.
On ets?
És difícil
encertar l'any,
sobretot si pensem
que és l'any del primer mòbil,
que és el 1947.
1947.
per favor.
Pa, com potser?
Maravillosa, eh?
Ningú, eh?
Nincú.
Es podria dir que ha guanyat,
dient el 79, jo?
Sí, el que hem de ser d'apropar,
però no, eh?
Però, a veure un moment.
Per com?
El 45.
Però no hi havia carrers.
Si no hi havia...
Impressionant.
Sí, sí.
Amb aquest programa del 2008,
també, el Jordi Selles ho deia,
diu, no ho encertaria mai.
Diu, jo com m'he assabentat,
diu, ni 10 anys amunt,
ni 10 anys avall.
Diu, no haguessin encertat mai,
mai, mai, mai, mai, mai.
És increïble, no?
Sí.
Mira, una altra cosa,
també, molt bonica,
que va dir el Jordi Selles,
mai m'ha deixat esfareït, no?
Que va ser la de filar
i definir el videojoc de casa nostra
com una indústria cultural
més que com una fàbrica de fer diners,
com tosodament molta gent
ens la volen fer exterioritzar, no?
El comentari barra resposta
del Xavier Carrillo
em penso que pot ser vàlida avui en dia.
Moltíssima il·lusió
que des de Catalunya
s'estiguin fent videojocs,
s'estiguin produint
en una indústria cultural, no?
Tinguda com a menor,
però que des de generació digital
estem defensant constantment
com a tal,
com a indústria cultural.
I, per tant,
com es porta això
de tenir una empresa
de videojocs a Catalunya?
Bueno...
Però meva...
No va dir gaire més, eh?
Molt bé.
No va dir gaire més, de veritat.
Després va continuar
i bé, clar,
molts problemes,
hi ha molt de competència...
Molt bé, Estar, molt bé.
Recuperar això està molt bé.
Bueno, puc marxar.
És que cap a la fi,
gràcies a Déu,
encara segueixen sent videojocs.
Parlem de videojocs.
Per cert, Murillo,
te'n recordes aquell dia,
el 2008,
te'n recordes a quin joc
estaves viciat
al març del 2008
a nivells,
i si tu literalment
que tu vas dir
estaves viciat
de forma ludòpata...
Jo estic jugant
ara amb un
de l'iPod Touch
que em vaig baixar
que no és més
que una màquina
que es curava oxaques...
Què?
Hòstia, no recordo.
No recordo quin és.
No, no, tranquil,
que de tots aquells
ens explicaves
que no s'hi jugava amb diners.
Ah, d'acord.
Sí, ni guanyaves
ni parla,
no passa res, no?
Ah, que era com una màquina
d'aquestes de rodets.
Sí, una màquina
llavors...
Sí, sí, i deies
a mi em fa gràcia
diu que surtin
els tres numerets
a les tres figures.
I tu li anaves picant
perquè surteixin
els tres figures.
Menys mal que no
em vaig tirar cap aquí, eh?
No, no, que no et vas enganxar.
Tu ha borrat el cervell,
el cervell ja t'està protegint.
No t'has d'avergonyir
perquè la mateixa pregunta
l'hi vam fer al Gustavo Beneite
i va dir que ell estava
viciat en un joc de golf.
Ah, de golf.
Perquè deia que era molt tranquil
i tal, era estadístic i tal
i quan m'ho van preguntar a mi
m'ha sorprès
que jo, jo tenia l'engueix,
jo estava viciat
a un joc d'escacs.
I recordes el joc o no?
I recordo, sí, sí, recordo
que hi havia dues opcions
per veure'l
amb el tauler sobre dalt
i després en tres dimensions.
Molt bé.
És a dir, jugava moltíssim
a escacs amb la meva engueix.
Tenies l'engueix,
ére't tu.
Sí, senyor, era jo, era jo.
Perdona.
El que anava pel carrer
amb l'espardenya a l'orella
era jo.
I va tenir l'engueix
molt de temps,
jo recordo que...
Sí, sí, sí.
Fins l'iPhone.
Fins l'iPhone.
Aquell telèfon que tu tenies
que parlaves de costat,
quin era?
Era l'engueix?
Aquest, l'engueix?
Sí, l'engueix.
Sabeu, no?
Que parlaves així,
com si l'agafessis de...
Va ser com una època molt maca
en la que inclús
les pitjors idees descartades
feien un telèfon.
Sí, sí, sí.
Perquè l'engueix era molt guai.
A mi molava molt l'engueix.
Era pantalla vertical
amb els comandaments al costat.
Era com una consola.
Sí, sí, que era molt guai,
però ho penses ara
i dius,
a menys jo, eh?
No era la millor idea, l'engueix.
Saps?
Més que un telèfon per jugar
era una joguina per telefonar.
Correcte.
Us puc explicar una història
que té relació...
Història t'esmorillo.
Sí, sí.
Amb aquest joc,
aquest joc que es diu One,
que va guanyar aquest premi,
nosaltres estàvem fent
el programa de videojocs
i el Xavi Carrillo
sabia que fèiem un programa
de videojocs
i va contactar amb mi.
I va dir, mira, Albert,
sé que estàs fent
un programa de videojocs
i sé que t'agraden els sons,
que tu graves sons.
I dic, sí.
Dic, escolta'm,
pots venir un dia
perquè estem buscant una persona
que faci el disseny sonor
d'aquest joc.
Què dius?
I jo vaig pensar,
doncs sí, sí, vinc.
Què vaig fer jo?
Vaig agafar el tràiler
del joc
que em va passar un tràiler
i vaig fer com una prova
amb el Mac,
recordo,
que era l'OU,
que em va ser superdifícil
editar-ho
i vaig anar
amb aquest fitxer
i després,
també,
amb alguns fitxers,
no sé si era amb un USB,
no sé com ho vaig portar,
no ho recordo.
vaig anar allà
i el Xavi Carrillo
el dia que havia d'anar
no hi era.
No pot estar,
però vine,
tenim tres persones
que volen parlar amb tu,
tres americans,
que no parlaven espanyol
ni català,
i jo,
el meu anglès.
Quina bona jugada,
no?
ensenyar allò,
saps?
I,
bueno,
mira,
sí,
em van demanar
sons d'helicòpter
que jo tenia gravat,
d'un helicòpter que vaig gravar
Reus fa molts anys
i una sèrie de coses,
no?
I els vaig ensenyar
amb el meu anglès
que no podia
i recordo que al final
em van dir
no,
no té la qualitat
que esperàvem.
I dic,
doncs,
gràcies,
adéu,
adéu,
i no em vaig.
És un helicòpter real.
Tampoc ha passat aquí
el que jo pensava
que passaria.
No, no, no,
però recordo
que va ser
la meva introducció
i sortida
en un moment,
saps,
de la indústria del videojoc.
Va passar tot?
Una pregunta,
perquè tu,
que hi ha una cosa
que he hagut de pensar,
tu quants sons
deus tenir guardats?
Tinc uns quants.
Sí,
la resposta és sí.
Sí,
i t'he de dir
que l'helicòpter
sonava molt bé.
Segur,
segur perquè et conec.
Sí, sí,
però no parla d'anglès.
Exacte.
Clar,
no els hi va agradar
el so de la veu,
no?
L'helicòpter era espectacular.
que no em va ofendre.
No,
saps què passava?
I ara ho recordo bé.
Havia de fer
molts efectes
de bufes,
és a dir,
de cops al pita,
cops a puny.
Allò d'agafar una col
i fotre-li un mestre
a tu una col.
Exacte.
Jo ho vaig intentar fer,
però, clar,
és que no estava especialitzat,
saps?
La cosa és,
tu has pensat de fer
un sistema de subscripció
en el que les empreses
de videojocs
puguin agafar
els teus sons originals,
que tens de tenir
tots els sons del món.
i podrir-te a pasta.
No, no,
perquè hi ha molta gent
que es dedica,
ja ho saps, això.
Hi ha conne de dedicar
a tothom, eh?
Clar,
això debo haver-hi marcat
per tothom, no?
Oh, i tant, oh, i tant.
No, no ho sé.
Mira,
els sons que tinc,
sé que molta gent
els utilitza
perquè els poso
en Creative Commons
i de vegades
em escriu algú
que em diu
escolta,
m'he utilitzat
el teu helicòpter
per aquest documental.
Tu passa com a mi,
que no tens mentalitat
de tiburon,
tens mentalitat
de siluro.
Exacte.
A mi em passa igual, eh?
Això no pot ser.
Això se l'ha monetitzat.
Saps els colors
que diuen
el color vermell
són els negociants,
el tal,
jo soc un gris,
però...
Però a veure,
busqueu-vos una persona
que sí que sigui així,
ja està.
Sí, no,
però no he tingut mai
les...
Déu veure contractada.
Sí.
No, jo tampoc.
No, no, no,
perdona,
això ja ha arrencat.
Això ja ha arrencat.
Viste barco
ja ha zarpat.
La start-up
quan la comencem.
Exacte.
Doncs res,
escolta,
m'encanta fer el Retro 1000,
anar-nos mil programes enrere,
que això no ho pot dir tothom,
i veure què és el que dèiem
i què explicàvem en aquella època.
I va,
anem a parlar
d'un videojoc
absolutament diferent.
Generació Digital
amb Albert Murillo.
I ara parlarà de l'Eli, no?
Doncs sí,
perquè una estranya plaga d'udols,
The Hole,
ha arribat.
Qui els escolta
es transforma
en una mena de bèstia llop.
Només una persona,
la nostra protagonista,
és immune
a aquesta maledicció
degut a la seva sordesa.
Serà ella
qui cerqui una cura
mentre escriurà
la profecia
que pot salvar el món.
I aquesta és la música
del videojoc en concret.
Hole, no, Débora?
Sí,
ja comencem
amb l'ambientació, eh?
Aquest so i aquest...
Doncs mira,
amb la presentació
de l'Eli
us parlaré
del nou videojoc
de l'equip
Mipu Mi Games.
O sigui,
té un nom que m'encanta.
Sí,
Mipu Mi Games.
No ho sé,
sorda molt bé.
És molt bonic.
Sí,
si no els coneixeu
pel seu nom,
són els creadors
de, per exemple,
de Lions Zone
i de Flower Collectors.
Que si
no recordo malament,
em sembla que aquest,
el de Flower Collectors,
està ubicat a Barcelona.
però avui us parlaré
de...
És que ara...
M'ha vingut al cap
però...
Sí,
no,
veritat.
Callo,
callo.
No,
no,
us anava a preguntar
si havíeu jugat
perquè crec que són
videojocs d'aquests
que al final
semblen de nínjol
però després surten
una mica
i tenen el seu què.
Ara mateix
el nou videojoc
ens porta
a una mena
de conte
folclòric
tàctic
per torns
amb una estètica
medieval
que fa ús
de la tècnica
de la tinta viva
que jo no sabia
que era...
Com, la tinta viva?
Però això existeix?
Sí,
jo no sabia que era
fins que vaig veure...
Té un munt de beguda,
té un munt de beguda alcohòlica.
Clar,
absorbeix així
com el paper de cuina
però tens una mica
de raó.
És una mena
d'estil d'art
que aflueix
a mesura
que la història
es va...
la vam jugant,
no?
Ah, d'acord.
Es va creant,
no?
I llavors
si veieu les imatges
la veritat
és que queda
espectacular
i va molt bé
amb la...
amb l'ambientació
i l'estètica
que vol...
que vol transmetre
aquest videojoc.
En aquest cas,
com us he comentat,
és tàctic
per tots
i llavors
tenim una mena
de pantalles
que hem de superar
amb enginy
i els recursos
que tenim.
Clar,
som la protagonista,
som immunes
a la surdessa
però tenim enemics
en aquest cas,
són les bèsties aquestes
que són una mena
de llocs.
Llavors,
a cada pantalla
tenim un nombre
de moviments
limitat,
tenim unes fletxes
també disponibles
que també estan limitades
i habilitats,
etcètera.
És a dir,
tot això
anirà evolucionant
i el podrem anar
fent més fort
o fins i tot
tenir més torts
o tenir habilitats
que ens ajudin
una mica
a sortejar
tot això.
Perquè, clar,
estem en una aventura
i estem creant
la nostra pròpia agenda
per salvar el món,
no?,
d'aquesta plega.
Quina responsabilitat?
I tant,
i tant,
una responsabilitat
molt forta
perquè, clar,
a més és que
a les pantalles
tindrem els enemics
i obstacles,
evidentment,
tindrem arbres
que estaran al mig
i ens faran pensar
una miqueta més
què podem fer
per planificar
la nostra estratègia,
però també
haurem de salvar,
si podem,
els aldeans
que ens trobem.
Molt bé.
O sigui que
és tota una aventura,
però a més és que...
Perdoneu,
la musiqueta aquesta
m'està posant nerviosa,
eh?
Hòstia,
home,
que ens ho està fent bé.
Que t'està tremolant
el pijama.
Sí, eh?
Sort que tinc la menteta,
amb el cap tapat quasi, eh?
Mira,
ja te l'ha canviat l'Edu,
l'Edu ja te l'ha canviat de fons,
eh?
Sentia l'udol de fons
i la m'anava
i l'he ficat tan a dins
el que em deia la Débora
i se'n dic,
ai,
estava mirant cap enrere i tot,
dir que vas i entra aquí
algú a l'habitació.
Doncs mira,
hem de salvar el món
i hem de fer que l'estar
estigui més tranquil, també.
Gràcies.
Doncs mira,
anirem fent a veure
si ho aconseguim.
Molt bé.
Doncs, com deia,
a cada pantalla,
a més de totes aquestes dificultats
que podem trobar,
també haurem de pensar
quin tipus d'experiència
volem adquirir.
Per què?
Perquè si matem les bèsties
que trobem,
guanyarem calaveres
que aconseguirem
i les utilitzarem
per desbloquejar aptituds
i camins.
És a dir,
desbloquejarem
o pantalles
o camins extra,
etcètera, no?
Calaveres de les bèsties
que són els amics teus
del poble
que s'han convocat amb bèsties.
Sí,
no tenim la cura,
ho sento molt.
Ho he vist molt.
Això és una mica
de l'estofàs
a la que ho picar i penso.
I després,
si aconseguim
acabar la pantalla,
acabar el nivell
en els torns estipulats
o fins i tot menys,
aconseguirem confiança
que canviarem
per millores
en la pantalla
de pujar
de nivell
amb les habilitats
que tenim.
I és un món
molt gran
o no?
Doncs mira,
són 60 nivells
repartits
en 4 capítols.
D'acord,
també aquests capítols
se'ls podrem reiniciar,
rejugar-los
pel que he dit abans,
perquè potser
volem aconseguir-ho tot,
però la desenvolupadora
ja diu
i adverteix
que potser
la primera vegada
que tu fas la pantalla
no aconseguiràs tot,
però si tornes
sí.
Llavors has de fer això.
Però,
clar,
a veure,
des de la meva perspectiva,
quan assimilem
les mecàniques
del títol,
encara que és un desafiament,
és moderat
i molt addictiu.
A més,
té una corba
d'aprenentatge
ben equilibrada
de principi a final.
Si tenim una mica
de dificultats,
perquè acabem
de començar
amb un joc
d'aquest gènere
o el que sigui,
podem aplicar
el modo d'assistència,
pel qual podrem
a cada moviment nostre
veure'n les fletxes
que ens indicaran
com reaccionaran
els enemics.
És a dir...
Super, super a favor.
És genial,
perquè és a dir,
jo agafo
i dic,
vale,
tinc tres moviments,
per exemple,
vull moure
una casella
endavant
i quan faig això,
si tinc el modo d'assistència,
veig quin és
el moviment
de l'enemic
cap a on va.
O si,
per exemple,
atacarà.
Llavors,
és molt
intuïtiu
i la veritat
és que
a mi m'ha funcionat
en el sentit de
m'agrada també
provar aquestes coses,
encara que ja us dic,
les pantalles,
quan agafes
les mecàniques,
quan assimiles
les mecàniques,
són com...
O sigui,
trigaràs una mica
en algunes
a veure
la solució
més òptima,
però no et quedes
com enganxat,
no et quedes
parat
perquè no saps
ben bé
què fer.
Sempre tens
una opció
per acabar.
I com és la trama?
Quina trama té?
La trama,
a veure,
és un conte.
Amb això
no té gaire
profunditat.
De fet,
tu entres a les pantalles
i tens una veu,
una narradora,
que t'explica
la introducció
al videojoc
quan inicies la partida
i després
a cada pantalla
com una mena
de frase,
un parell de frases
o així,
per veure
quin és el viatge
de la protagonista
una miqueta,
però és el que dic,
sembla més
que fan d'addicció
o enriqueixen
el que són
les mecàniques
implementades
que no pas
que sigui
una història
o una trama
molt,
molt forta,
si bé
cap al final
es posa bastant interessant.
Molt bé,
molt bé.
Com en comentàvem
al principi,
la protagonista
és sorda,
que és
un fet
que el com
poc i deficientment
representat
als videojocs,
perquè no tenim
gaires protagonistes
sords
i a més
normalment
la representació
no és gaire
fidel
i no gaire
documentada.
En aquest cas,
a mi personalment
m'ha semblat
que manca
una mica
de perspectiva
integradora
entre tota la proposta,
però és el que dic,
estem en un conte,
vull dir,
més enllà
que la protagonista
és l'heroïna
perquè no pot
escoltar els sudols
i per tant
és immuna
aquesta plaga,
aquesta maledicció,
no té gaire pes,
no té res més.
Llavors sí que
potser a mi
m'hauria agradat
veure això,
però com dic
és un conte
i els contes són
més aviat simples.
I els contes són.
Exacte.
Sí,
i tenen la seva
lliçó.
Exacte.
És molt llarg
el joc o no?
No,
no és gaire llarg.
A veure,
jo diria que
entre les 3
i les 6 hores,
però això depèn
de si ets una persona
que ja té una experiència
amb aquest tipus
de videojoc
que es ve...
és una mica tàctica
i trencar closques,
però alguns nivells
són molt ràpids,
sobretot al començament,
que vas com més limitat,
ja després pots
fer més creatiu tot,
pots ser més creatiu tot,
però entre 3 i 6 hores
tenint en compte això.
I jo penso
que és una molt bona proposta,
sobretot pel tema
del mode aquest
d'assistència,
per als amants del gènere,
però també per persones
que mai han tocat
aquest tipus de videojoc
i tenen ganes de provar.
Molt bé.
I per Nintendo Switch
has sortit també?
Sí, de fet,
és que ha sortit
per Nintendo Switch,
jo me'l vaig comprar
per la Nintendo Switch
perquè m'agrada
jugar en portàtil,
no?
I em vaig trobar un bug.
El bug aquest,
he parlat amb la desenvolupadora
i li ha passat
a altres persones.
El que passa
és que tu estàs jugant
a una partida,
fas una combinació
a vegades de tecles
que són enrere
i s'esborra la partida.
Ostres!
D'acord?
Que això és un drama
perquè...
És un drama.
Sí, és un drama.
No, és un drama
però és un drama?
Sí, sí.
Sí, sí, i tant, i tant.
A mi m'ha passat tres vegades.
D'acord?
Ostres, tres vegades.
Dramón.
Dramón, ja no és un drama.
Dramón, sí.
O sigui, jo vaig traumatitzar molt
perquè, a més,
l'esperava molt.
Vaig provar la demo
quan vaig veure
que havia sortit
a la Nintendo Switch
també el teniu a Steam
i, de fet,
el 23 de gener
surt a Epic,
Xbox i PlayStation 5.
Molt bé.
Jo és això.
Vaig parlar amb la desenvolupadora
perquè està passant
a altres persones
i també em van demanar
algunes proves
del que passava
a veure si ho podien arreglar.
De moment,
això continua igual.
Per tant,
us recomano que
o bé jugueu en Steam
que juga molt bé
o sigui,
a l'ordinador i tal
o espereu cap al port
a les consoles.
el 23 de gener.
Exacte.
Molt bé.
Tu l'havies vist.
Quan has vist,
Víctor,
es dirà,
ja sé quin és.
Jo aquest l'havia vist
potser a un Nintendo Direct.
De veure,
que em sona,
que el vaig veure
i vaig pensar que era preciós.
I l'anterior
que hem parlat,
el de Flower Collector.
Sí.
Jo,
si saps com faig els vídeos,
saps que sempre és tot
superpositiu
i meravellós
i m'agrada tot,
hòstia,
aquest no va...
No,
no enganxar.
Vas fer un esforç
però no vas poder.
És un vídeo dramàtic,
eh?
Perquè és tot el rato
jo no ho queria,
però és que...
Però m'agrada saber
que aquest joc nou
és de la mateixa gent.
Perquè aquest té una pinta espectacular
i pel que dius
és genial.
Jo també ho recomano
de Lion Song.
És també un videojoc
molt curtet,
d'acord?
Va per capítols
i els personatges,
l'ambientació
i el que dic jo,
el tema,
em sembla que és pixel art,
està molt aconseguit.
The Lion?
És el que el primer capítol
era gratuït?
Sí,
em sembla que sí.
Ojo el que diré a la pista,
és el de la noia?
Sí,
amb el piano.
Me l'han recomanat moltíssim
i no he pogut jugar encara.
Jo us dic,
una tarda així,
dues,
tres horetes,
ara no me'n recordo
perquè jo també el vaig jugar
aquest de sortida
perquè no sé,
em van a moure
i me'l van recomanar molt,
o sigui que si teniu
un parell d'horetes,
tres horetes,
és una molt bona recomanació.
Molt bé,
doncs es diu Hole,
eh?
Sí.
El videojoc,
ho repetim pels oients
que doncs ara
li han vingut moltes ganes
de jugar aquest joc.
Doncs re,
continuem,
els Generació
ens queden 10 minutets
de programa
i tenim alguna cosa
per explicar-vos.
Generació Digital,
el programa de videojocs
de la ràdio pública.
I és que divendres
vaig assistir
als Premis Glúdi
a Saga,
la primera edició
d'aquests guardons
que ha distingit
quatre prototips ideats
per alumnes
de diferents centres
educatius de Catalunya.
Un dels projectes
creat per un equip
híbrid d'estudiants
de diverses universitats
serà desenvolupat
el complet
per la incubadora
GameBCN
i publicat
el 3CAT.
Vam parlar tot just
en acabar la cerimònia
amb l'Oriol Boira,
el cap d'arts digitals
i videojocs.
He estat molt content
de veure
primer l'èxit rotund
de públic.
Hem s'omplert
l'agrada
a la baix
i en dreta
i després
podíem preveure
una mica
perquè la participació
que és on estava
diguem aquí
l'important
ha sigut molt
a superar totes
les expectatives.
Es depenarà
24 jocs?
24 prototips
formats per equips
d'entre 1 i 4 persones,
la majoria
entre 3 i 4
i això
ha implicat
gairebé
80 persones
de bastants
centres diferents.
Ara mateix
no em sent
el número de memòria
però també
molt contents
que hi hagi hagut
alguns cicles formatius
que han participat
i això és molt important.
Gent de graus,
gent de cicles formatius,
gent de graus
que estan ubicats
en diferents llocs
del país,
a nivell de fer territori
i això a mi
em fa molta il·lusió,
ho valoro molt positivament.
En aquesta primera edició
els participants
havien de presentar
un prototip jugable
de videojoc
que de manera divertida
contribuís a fomentar
l'hàbit
de connectar
amb la informació diària
entre aquelles persones
que no el tenen adquirit.
Els guanyadors
de les 4 categories
establertes
a les bases del concurs
han estat els següents.
Va ser espectacular
veure-ho,
de veritat,
o sigui,
un ambient,
la música
i la il·lusió
de la gent
que són estudiants
i que estan convençant.
A més,
va ser
una iniciativa
molt ràpida,
tot va anar molt ràpid
i molt bé,
el Premi Social Point
a la màxima diversió
va anar pel projecte
Actualicat.cat,
el Premi Ludi
a la millor rejugabilitat
per un projecte
que es deia
Redactor Express,
després el Premi
Game Love Barcelona
a l'accessibilitat
per al projecte
Primícia a la Vista
i el Premi Ludi
a la màxima creativitat
pel projecte
Pictot Diari.
I dels quatre projectes
guardinats,
el darrer,
el Picto Diari,
serà desenvolupat
al complet
per la incubadora
Game Barcelona
i publicat
per Trescat.
Els estudiants
que l'han ideat
tindran l'oportunitat
de formar part
de l'equip desenvolupador.
A més,
tots els alumnes
dels projectes premiats
han estat guardinats
amb premis
com un viatge
a la Gamescom
2024
o mentories
personalitzades
per part de professionals
del sector
segons la categoria
del premi.
I sí, sí,
vam parlar, per exemple,
amb el Joan Francesc Banyó.
Ell treballa
a GameBCN
i quan va acabar
doncs
aquests premis
doncs
ens va explicar això.
Doncs ara
els hi direm que...
Bueno, felicitats,
ja els he felicitat.
Per tant, primer això
i els hi explicarem
com serà el procés.
La idea és que ells
siguin partícips
de la creació
d'aquest joc,
òbviament és la seva idea,
és la seva, no?,
és el seu joc.
Per tant, la idea
és que juntament
amb un equip professional
ells puguin
desenvolupar
aquest joc.
Farem un escop
dos, tres mesos
de producció
perquè es pugui desenvolupar
en dos, tres mesos
i juntament, això,
ells entraran també
a treballar
amb l'equip professional.
Per tant,
començarem a inculcar-los
ja metodologies professionals,
veuran com se desenvolupa
un joc
a nivell professional,
però clar,
serà el seu joc.
I amb aquests professionals
també hi seran
els guanyadors
que presenten
pictodiari
que són
la Júlia Campalans Andreu,
la Maria Bordera Cugat,
el Miroski Rojas Díaz
i el Jan Campalans Andreu.
Em dic Júlia Campalans
i juntament amb la Maria
m'he encarregat
de la part gràfica del joc.
Jo em dic Jan Campalans
i juntament amb el meu company
que està aquí
ens hem dedicat
a la programació
i també al disseny del joc en sí.
No, no, no,
ens ho esperàvem.
Ells estaven molt nerviosos,
o sigui que crec que sí
que us ho esperàvem més.
Jo he vingut molt tranquil·la
i en seguida
me'n fiquen nerviosa.
Bueno,
Victor Diari
és un joc
bàsicament
de llegir notícies divertides
de l'actualitat
i d'intentar recrear-les
mitjançant un seguit d'imatges
que et dona el propi joc.
No, no,
tot va a última hora
i corrent de prisa.
És veritat,
teníem Jan i jo,
teníem molta pràctica
perquè realitzem moltes jams
i sempre estem metits
en el tema de la programació
i els videojocs.
Han sigut unes setmanes intenses
i jo crec que el que més ha costat
ha sigut la part de la programació
ja que hi havia moltes coses noves
que no havíem tocat gaire mai
i bueno,
ha estat tot un repte.
Ara heu d'anar a Inveseina.
Què us espereu
en aquest temps de treballar allà?
No hem tingut l'oportunitat
de pensar-ho encara
però hem fet un espai molt obert
amb molta gent treballant en el mateix
i podent-nos impregnar
les dades dels altres.
La veritat és que sí que...
o sigui que no ens ho havíem plantejat
perquè, òbviament,
tots tenen una mica de ganes
de guanyar dintre seu
però no t'ho vols plantejar realment
per no endur-te una decepció al final.
De veritat,
encantadors els guanyadors.
Va haver-hi un moment
que els hi vaig dir
escolta'm,
he parlat amb el Joan Francesc Banyol
quan acabeu
aquests dos o tres mesos
ens agradaria molt
que vinguéssiu al programa
i els expliqués.
Quan els estava dient això
van començar a riure tots.
I jo no sé si em reien
però què dius a venir a la ràdio
o que reien
que estaven nerviosos.
Sí, sí.
Em va agradar molt.
Els hi vaig explicar
no, mira,
el Generació Digital
que té 21 anys d'història
diu
ah, jo tinc 21 anys.
Molt bé, gràcies.
I tu li vas dir
no, estem parlant de tu.
Gràcies.
És un tema
que al Pazos
no li agrada
precisament.
No, la veritat
que molt bé
va haver-hi un moment
que em va fer molt de gràcia
també quan es hi van donar
el premi
que un d'ells
em sembla que era
el Miroxi
que comenta
sisplau, no mireu el codi
no mireu el codi
d'aquest joc
perquè l'hem hagut
de fer molt ràpid
i tal.
Saga, per cert,
supera les expectatives
de creixement
i duplica l'assistència
en una segona edició
ja acabada
que consolida
el Saló
com a punt de trobada
de les comunitats
catalanoparlants
vinculades al món
dels videojocs.
El videojoc Agli
de l'estudi
barceloní Tim Agli
ha rebut el Premi Saga
al videojoc
en català de l'any
i també ha estat
mereixedor
dels premis
al videojoc en català
de millor jugabilitat
i de millor art visual.
Per cert,
i per acabar
ens van trobar
també per allà
la Gina Tost
exgeneració digital
i ara secretària
de polítiques digitals
de la Generalitat de Catalunya
ens deia això.
Mira, veig
molta gent jove
cosa que és molt interessant
perquè des d'aquí
reivindiquem sobretot
que és possible
jugar en català
i passar-s'ho molt bé
i jo aquí veig
gent
de totes les edats
passant-s'ho molt bé
perquè mira,
tens la zona
de les consoles
la zona dels robots
aquí tenen
una zona també
d'e-sports
tens un escenari
empreses
que estan ensenyant
el seu producte
estem normalitzant
el que fa temps
hauria de ser normal
si als anys 80-90
vam normalitzar
l'anime
i els dibuixos animats
en català
ara estem normalitzant
un altre tipus d'oci
per aquestes noves generacions
i per les que
perdó,
també som grans
i també ens agrada jugar.
Doncs molt bé
la veritat
felicitats
als Premis Ludi
a l'Oriol Boira
per tirar endavant això
que penso que està molt bé
i sobretot
fer-ho des de Saga
en aquesta segona edició
que
doncs
es veu clarament
que a poc a poc
va creixent
i que
doncs
segur
que s'ha fet
un lloc
que és
supermerescut.
Doncs res,
tenim molt poca estona
per parlar
que us vull fer dues preguntes
d'actualitat
de videojocs.
Generació Digital
Acabes de fer una captura
Una cosa
és veritat
que Xbox
ha anunciat
que vol fer
com una botiga
d'aplicacions
us ho heu escoltat
això?
És a dir
que de la mateixa manera
que Apple
doncs té
la seva botiga
d'aplicacions
Android
etcètera
també en vol fer una
no ho heu escoltat
això?
Però en Microsoft Store
ja pots comprar
aplicacions allà
Exacte
Sí, sí, sí
Dins del Game Pass?
No ho sé
Crec que volen
fer una plataforma
però té sentit
perquè des de fa anys
el Phil Spencer
està molt centrat
en el tema mòbil
i és normal
perquè sabem
des de fa molts anys
que el tema
dels videojocs mòbils
no para de créixer
o sigui
és un mercat
que no para de créixer
i sí que vaig llegir
les declaracions
i la notícia
i el que deia
més aviat
és que el tenien
com a projecte
un projecte
que a més que a futur
ja seria més present
una coseta així
però encara
no he vist
unes declaracions
sòlides
del que pot ser
però sí que tenen
aquesta idea
i de fet
és que ja porten
molts anys
dient
que la seva competència
no és ni Sony
ni Nintendo
són
les grans
del mercat mòbil
doncs
molt bé
estem arribant
al final del programa
només recordar
n'a més
recordar
una mica
i dit
que la setmana vinent
tenim el programa
obert al públic
generaciódigital
arroba
catradio.cat
si voleu venir
us dieu el nom
ens posem en contacte
amb vosaltres
això ho fem ràpid
i omplim
els seients
hi haurà regals
tothom s'emportarà
alguna coseta
i sobretot
l'experiència
de veure també
unes persones
fent un programa
de ràdio
en directe
de retrobar-se
amb nosaltres
d'explicar-nos coses
i dissabte
10 del matí
vull dir que està
molt bé
és una bona manera
de passar el dissabte
correcte
i res
només dir-vos
Víctor
Débora
Star
i Eli
gràcies per haver vingut
per haver fet aquest programa
i ens retrobem la setmana vinent
cara a cara
altre cop
perfectíssim
a tu no
ja sé que estaràs menjant
capes
champinyons
és la que
és la que


dia 16
dia 16
de
dia 16
com que ha tornat
Doctor Who
jo compto els dies
de 17 dissabte
a mi
tota la resta de setmana
m'és absolutament igual
no
el tema del temps
s'ha quedat tot molt estrany
en el moment que ens han dit
quan va ser
quan es va fabricar el primer mòbil
que era l'any 46

a partir d'aquí
però havia de funcionar

clar clar clar
en teoria

clar clar clar
quan funcionava
make news eh
en aquella època
els 47 havia telèfons
i cotxes
també havia cotxes
bé oients
que vagi molt bé
i fins la setmana vinent
adeu-siau
i fins la setmana vinent
i fins la setmana vinent
i fins la setmana vinent
i fins la setmana v ал�ida
i fins la setmana vinent
i fins la setmana v Blizzard
i fins la setmana
i fins elật
i fins la setmana v kunt