OK.
Oh, yeah, yeah, oh, yeah.
Oh, oh, yeah.
Icat, la Ràdio Inquieta.
Generació Digital, amb Albert Murillo.
Benvinguts a Generació Digital. Aquesta és l'edició número 971.
Elisabet Sánchez, Víctor Matute, Francesc Xavier Blasco. Com esteu?
Molt bé. Molt bé.
Avui, el control tècnic tenim amb el Blai i l'Iniesta.
A programa d'avui,
tenim la sort de comptar amb la presència física a l'estudi,
de l'estudi 2.14 del Roc Massaquer, el consumer.
Amb ell parlarem del videojoc NBA 2023
i un dels seus darrers llibres, èxit a les xarxes.
També escoltarem l'Albert García, que és el Japó.
Quina sort, per l'amor de Déu, cada vegada que m'envia un àudio...
Vaig fer una cosa.
Jo li vaig enviar una nota de Déu i vaig pensar...
Hosti, posarà el Play i el Japó s'escoltarà, saps?
En el seu lloc, no?
No ho sé, em fa com una mica... De fer gràcies.
És un peril·legiat, no?, la merda.
Sí, sí, sí, ens explicarà...
Avui ja ha començat a entrar a la Tokyo Game Show
i ens explicarà una aventura que ha tingut
d'un viatget que ha fet amb una... no sé, amb una espècie de furgoneta.
No podia ser que no hi hagués una petita aventura de l'Albert García,
on va, si hi ha alguna petita aventura.
No, no, la veritat és que tenim ganes d'escoltar-lo.
Ha estat una setmana molt potent amb novetats de Sony i de Nintendo
i escoltarem la música del Víctor Mame,
que avui girarà al voltant de l'estudi Ghibli.
Has descarregat Generació Digital.
Roc Massaker, benvingut al Generació Digital.
Hola, bona tarda, què tal, com anem? Molt bé, mira, 971 programes,
des que vam començar fa 20 anys a la Catalana i encara no havies vingut.
És veritat, perquè sempre dèiem...
Ai, que bé, vine quan vulguis, jo...
He de convidar, perquè si no... I finalment ha passat, molt agraït.
Ho dèiem, eh?, de potser més possible.
Ho hem dit moltes vegades.
És el mateix que quan tens un amic que li vas dient...
Ja vindràs un dia a casa, doncs convida'm i vindré.
Clar, jo el vaig veient aquí... Ens veiem molt sovint aquí.
I com que estem veient, potser és això, no?,
que fa que no t'hagi convidat un dia...
Oficialment. Exacte, que no podia ser.
Som a Twitch. Som a Twitch, sí.
Tenim ja 44 espectadors. Molt bé.
I veiem si seguim.
I voldríem fer, com sempre, una pregunta.
Ens agradaria saber, aquesta setmana,
quin videojoc d'esport li agrada a algú dels nostres veïns,
però que no l'hagi jugat mai de forma real.
Ah! O sigui... Sí, sí, o sigui.
Que només tens experiència virtual i digital d'aquell joc.
Exacte. O el millor esport.
Sosecut algun, vosaltres? Sí.
És a dir, tots.
Sí, jo seria l'Ena Aquela, hoquei sobre gel.
D'acord. Sí, aquest seria.
Jo diria... A mi m'agrada molt el Fine Night.
Sí, boxe, clar.
Em passa que dilluns vaig anar a primera classe de boxe.
Ah, o sigui que ja no val. Ja no val.
No, ni jo, ni el joc.
Però no hi tornaràs a anar? Era aquesta tarda.
Ai, ai, ai.
I bé, l'experiència, per això,
podries definir-la en poques paraules?
Estan bojos. Ja està, és això, estan bojos.
No ho he suat mai tant amb ma vida.
És horrible.
Però li pegues a coses.
O tu, digue'm, a la que entres allà, a la que et poses el guants,
i automàticament sona al teu cap la fanfarga de Rocky.
No, els guants no.
Quan et posen el drap aquest, la cinta,
i et veus les mans, dius, esto es Rocky.
Automàticament, a mi em sonaria automàticament.
El problema és que darrere les mans em veig a mi.
I ja no és igual.
Jo sí que puc dir també un joc, no sé si t'ho entens algun.
Mira, jo havia jugat, i m'agradava molt,
i no he tingut aquesta experiència,
és el de futbol americà, el John Madden, per Mega Drive.
Ah, molt bé.
Que curiosament era un dels jocs d'esports més venuts a Europa.
És un joc americà, però el joc era boníssim.
Volia posar aquesta cançó al Generació algun dia,
i mira, l'he posat avui, a veure, sí que he jugat al tenis,
però molt poques vegades,
però jo recordo, quan era petit,
que jugava al Matchpoint de l'Spectrum,
que per mi va ser un joc que gairebé eren uns palets,
o sigui, era molt senzill,
però per mi va ser com un descobriment d'un esport,
i jugar hores i hores i hores,
i és un joc més de les que he jugat després de forma real.
No sé si sou de tenis.
A mi el que em passa és que, com que he fet tants esports,
no et puc dir que no hagis jugat de manera real,
perquè m'agrada molt provar-los de manera real.
Potser després no segueixo fent-los,
però sí que és veritat que en general
crec que els he provat gairebé tots.
A mi m'agrada molt veure el Nadal, però amb ma mare.
És una fan!
Ah, sí?
Que és allò, en plan, que bé, i que bé ho fa...
No, no, no, mi madre es delaje, se vuelve loca,
y chilla y aplaude...
Don Rafael Nadal Pareda, o no?
Ho diu això?
Jo únicament, quan veig el Rafael Nadal,
és per veure les ampolles i el moviment,
que sempre és el mateix.
És a dir, allò que fa ell sempre quan juga,
això sí que m'agrada veure'l.
Després potser el joc tampoc m'hi fixo tant...
No juguis tant, Rafa, fes més la teva cosa.
És bastant impressionant.
Doncs va, comencem el Generació Digital,
perquè avui tenim moltíssima teca.
Generació Digital,
el programa de videojocs de la ràdio pública.
Aquesta setmana ha aparegut, per exemple,
el videojoc 13 Remake.
L'any 2020 va sortir un remake de 13,
que no va tenir gaire bones crítiques,
perquè poc s'assemblava a l'original,
i també per problemes de funcionament.
Dos anys després apareix un nou remake,
gairebé des de zero, i apareix també per Switch.
Qui el va comprar en aquella època
podrà actualitzar el joc aquesta vegada.
Costa 40 euros i està recomanat per majors de 16 anys.
Realment he anat a recuperar una miqueta les crítiques
que va haver-hi.
Però es veu que l'han com refet de zero,
que això és bastant curiós,
i al final és una de les franquícies, o IPs,
que diuen ara, important,
i que suposo que deuen haver valorat el fet
que valia la pena refer-lo, una mica.
Quan va sortir el 13,
jo no recordo tampoc que fos un joc espectacularment...
No.
Saps, sí, que... Era el fellshading, no?
Sí, però era xulo, tenia aspecte de còmic i tal,
però no va ser un...
Quan em van anunciar el remake vaig pensar,
em recordava jo del 13, i ja està.
M'ha semblat molt curiós que el recuperessin.
Si l'arreglen, millor.
Molt bé, també aquesta setmana ha aparegut el Lidl Orfeus.
Els mateixos creadors de Lidl Orfeus
el defineixen com una aventura technicolor,
inspirada en pel·lis com Flash Gordon
o La tierra olvidada por el tiempo.
Lidl Orfeus també va sortir el 2020
pel sistema iOS,
i va ser una aventura per totes les consoles i PC,
ambient socialista,
càmerades valents que tenen una autèntica aventura
sota els orals.
Cada vegada està més de moda fer aquests videojocs
amb reminiscències soviètiques.
Bueno, és...
és un moment que...
és una miqueta igual que passa segurament
amb l'Alemanya nazi,
que, independentment del seu paper polític,
són periodes i èpoques
en què tenen a més tota una estètica
molt ben estructurada, que nosaltres per estar
en una?
Doncs l'hem estat veient i ens l'han estat recalcant molt de temps.
I avui en dia, com moltes aquelles coses dels 80
que tornen amb nostàlgia,
doncs això, aquest enemic imperialista
que clarament, aquell blanc i negre que teníem
durant els periods de la Guerra Freda,
que avui tot està com mig engrisat a tot arreu,
doncs té cert interès.
Però, camarada Francesc, estàs a l'altre costat, tu?
Això no ho hem de dir.
Ho saps que hem d'actuar.
Doncs ha tricat una miqueta més,
aquest de sortir per la guerra, precisament,
però ara ha aparegut.
I, finalment, parlem d'un mitjàjoc que també ha aparegut aquesta setmana,
que és el Metal Hellsinger.
Molts parlen d'aquest shooter en primera persona
com el més brutal que darrerament se'ns ha posat davant,
i on la música, encara que al principi no t'ho puguis creure,
té un clar protagonisme, ja que pot ser una aliada,
si anem al seu ritme,
disparant a les criatures infernals que van apareixent.
Surt per les noves consoles i per PC,
són uns 40 euros, i està recomanat per majors de 12 anys.
I, realment, veure alguns gameplays
i veure com dispara en el ritme d'aquesta música
és al·lucinant.
No ho sé, és adrenalina a tope, no?
Jo l'he estat jugant i és molt guai, eh?
A més, té algunes idees...
Hi ha altres jocs de ritme, està el BPM,
hi ha altres seqüeles que és el mateix.
El ritme sempre és igual, és l'albit,
si sempre és un 4x4, en sembla, és anar buscant...
Però té algunes idees bastant originals.
La música aquesta, que és black metal,
que jo no escolto casa meva,
jo no vaig a xeco i dic un black metal, com entraria ara.
Però amb el joc queda molt bé.
I ja són cançons espectaculars.
A més, són grups molt coneguts i cantants molt coneguts,
que han fet música només pel joc.
La veritat és que està molt ben penjat.
Molt bé, l'has jugat en directe? Sí.
Doncs recuperarem el vídeo. Fa poc, o no?
Ahir i abans d'ahir.
Molt bé. La idea de la setmana que ve, vídeo.
A veure què tal.
Què és, o no, el joc?
No especialment, perquè té 8 fases.
Has de fer altres cosetes per aconseguir millores i tal.
Però el problema que té aquest joc, que és com tenia EPM i altres,
és que si no tens una miqueta de ritme...
Ja. No pots. D'acord.
I m'ho he trobat amb gent que diu...
Me he bajado la demo, me encanta, no puedo.
No tengo ritmo.
Però és qüestió de pa, pa, pa, pa, tota l'estona.
Però si no ho fas, et castiga molt.
Perquè no pots disparar i mors de seguida.
Aleshores has d'estar...
El judum eternal que comentava l'Eli.
És bastant atabalador.
Però si se't dona mitjanament bé, és molt bon joc.
Twitch.tv, la regeneració digital.
Hi som. No sé si la gent comenta cosetes.
Alguna coseta. Preguntàvem a Twitch...
si hi havia algun esport, algun videojoc d'esport,
que s'hagi jugat en videojoc,
però que no s'hagi provat mai el joc real.
I el doctor Ventosa ens diu...
NBHem, a Arcade, entenem que no juga bàsquet, generalment.
El Xenedult, diu que també el té en físic per PC,
el va comprar i mai el va jugar perquè creu que no funcionava.
És a dir, no el va jugar ni en consola, tampoc.
Molt bé, molt bé. No, no, escolta'm.
Al final, això, comentaris que vulgueu fer a Twitch.tv
per a la regeneració digital.
Algun d'ells, la Eli els llegeix i els pot passar per antena,
que és el que ens agrada, en el fons,
tenir aquest backup de l'audiència.
Doncs continuem amb el videojoc que ha jugat aquesta setmana
de mòbil, Eli.
Generació digital és ara tendència.
I és que ens expliques una mica aquest primer videojoc
que has provat, el primer d'aquesta temporada,
i el sistema que farà servir, que vam parlar la setmana passada,
que farà servir a partir d'ara per puntuar-los, eh?
Exacte, vam dir que havíem de buscar el videojoc per mòbil
millor de tota la temporada,
i anirem parlant cada setmana d'algú diferent,
dels que ens vagin dient als ullents que ja ens n'han dit algun,
ja en tinc dos d'apuntats que estan pintant molt bé.
I aleshores, a final de temporada,
n'hi haurà un que guanyarà, o dos o tres, potser, no?
Si algun d'ells és d'un ullent, doncs ens pensarem que li regalem.
Molt bé, ja estem veient regals, eh?
Sí, ja anem fent allò una mica de bossa.
Exacte.
El primer videojoc es diu Bubble Tail, Bubble Tail Bunny Quest,
és un joc de plataformes
en dues dimensions d'estètica retro
en què controlem un conillet
que ha de travessar un escenari ple de paranyx i enemics
fins a arribar a una meta.
És el típic joc de plataformes.
El sistema de joc de Bubble Tail Bunny Quest és la següent.
A cada nivell trobarem el tipus d'elements
que podries trobar en un Super Mario Bros.
Monedes, maons per trencar,
enemics passant d'un lloc a l'altre...
Però a més a més, té una particularitat,
no només has d'anar intentant esquivar els enemics
i saltar cosetes i tal com un conillet normal,
sinó que la particularitat és que el nostre protagonista
té la capacitat de llançar una bombolla
que li permet atrapar els enemics amb aquesta bombolla
per tant acabar amb ells
o bé pots saltar sobre de la bombolla
sempre que no puguis arribar a llocs molt alts
que no pots saltar de manera normal.
La bombolla feta en algun moment donat si no fa res?
No, sí, s'està una estona que funciona i després acaba desapareixent.
I també l'enemic que hi ha dins, o no?
Sí, exacte, per matar l'enemic.
Una miqueta punta de buble, no? M'està agradant.
M'està agradant.
Està molt bé. Pots matar l'enemic saltant sobre d'ell
o bé amb la bombolla.
Que vagis combinant i facis servir aquesta bombolla
per tot el que et faci falta.
Per tant, seria joc de plataformes
que té aquesta complicació o originalitat.
Està força bé. Molt bé.
La resta de controls són els habituals,
amb les fetxes situades al costat esquerre de la pantalla,
ens podem desplaçar per l'escenari, en dret-esquerra,
i a la dreta trobem el botó de sal i el de crear les bombolles.
D'altra banda, al llarg de cada nivell
tenim una missió secundària
que ens farà passar a la pantalla
A l'escenari es troben tres cofres del tresor,
a part d'agafar estrelletes i colletes,
però sobretot els tres cofres del tresor,
que si els agafes els tres tens més punts
i si només l'agafes un en tens menys,
i això fa que cada nivell el puguis repetir
tantes vegades com vulguis,
fins a agafar els tres cofres, que també està molt bé.
Ets de les jugadores que ho ha d'agafar tot
si no no pot passar a l'altre nivell?
Però quan dic cofres, de tot.
Començo així fins que em canso.
Començo que vull agafar tot,
que no m'ho puc passar sense que sigui perfecte,
i després ja quan comença a posar-se difícil
dic que anem a ser una mica més benévols i vaig tirant.
Molt bé, ara què faràs? Una mica una valoració.
Això és el resum general del joc,
i el que farem és una sèrie de criteris,
posarem uns punts de l'1 al 5 en aquestes 9 categories,
i així anirem sumant la puntuació de cada joc
i ens donarà el guanyador.
Si vols dir que el nom, per exemple, començarem amb jugabilitat,
tu diràs el què,
i fins i tot et posarem un efecte de so,
i començaré pel primer, que és disseny artístic.
És d'estètica pixel art,
amb força de tallets i personatges,
i jo crec que li hauríem de posar un 4.
Molt bé, jugabilitat.
Mira, és bastant intuitiu i és força senzill,
li posarem un 5.
Música i efectes.
Està bé, però és molt repetitiva,
tota l'estona hi arriba un moment que ja no pots més i l'has de treure.
Li posem un 2.
Durada.
Doncs mira, pots fer partides curtes o passar-te moltes hores,
per tant, com que pots triar una miqueta, li posarem un 4.
Narrativa.
No en té gaire, és tota l'estona anar passant pantalla
i anar matant cosetes i agafant cosetes, li posarem un 1.
Mecànica i aspectes tècnics.
És molt precís, fa el que li demanes, i també és molt fàcil.
Un 4.
Difficultat.
Rejugabilitat.
Això m'agrada molt, perquè pots jugar tants cops com vulguis,
perquè sempre hi ha coses per descobrir.
Originalitat.
Doncs és un joc de plataformes a l'ús,
però el tema aquest de les bombolletes el fa força original.
Un 4.
Molt bé, i ara el d'Arrek és plataformes,
aquest és una nota per la desenvolupadora.
És 50%.
Només és per Android, per tant, li posarem un 3.
Molt bé, Déu-n'hi-do.
M'agrada molt el resum que has fet de totes les característiques.
Algú d'aquí a la taula sap d'on hem tret amb l'urlai els efectes de so?
De quin joc?
No, ho estava pensant, però no ho sé.
Ni idea.
Del Minecraft.
Perdó, em podem tornar a posar algun, oi?
Sí, a veure.
Sí, sí, sí, sí.
Sabent-ho, sí, clar.
Ara ja sé.
L'altre dia vaig...
Quan de mal ha fet.
Però Déu-n'hi-do, la quantitat d'efectes que hi ha...
Jo recordo que el vaig comprar a l'inici i com ha crescut aquest joc.
El Minecraft?
Jo he entrat quan era gegant i va ser espectacular.
Em deien, però ara t'ho expliquen.
Ja, però mal.
Però és que abans no t'ho explicaven.
Doncs molt bé, recorrem el nom del joc.
Sí, es diu...
Bubble Tail Bunny Quest.
Molt bé.
Doncs aquest ha estat el primer joc que has comentat aquesta setmana.
Exacte, anirem fent recompte d'aquesta puntuació.
I també hem de dir que Telegram.me barra Generació Digital.
Ja comencen a dir-te com ha citat.
Ja en tenim algun i m'encantarà que m'envint propostes als ullens.
Doncs molt bé, continuem a Generació Digital.
Només Aicat, Generació Digital.
Can I hear them?
If you leave me I could die...
Doncs amb una nova temporada estrenada,
2K no fa ja a la seva cita anual
amb el millor bàsquet del món
i presenta l'NBA 2023,
un joc que, com tots els que anualment sabem que renoven,
suscita moltes preguntes.
¿Va a la pena si ja tinc el 2K22 i hi ha grans canvis,
empitjorat, hi ha nous modes de joc?
Per parlar de tot això, tenim en Roc Massager,
que, juntament amb el Canijo,
són els autèntics experts en el món NBA 2K.
Ah, i també el Francesc Xavier,
que l'ha pogut jugar per PlayStation 5.
Bueno, bueno, jugar.
A veure, jo no sé si el que faig amb els jugadors
i amb el comandament en Roc em diria jugar de veritat.
A mi no em treguis els jocs de bàsquet de tres botons,
passar, defensar i tirar cistella.
Una miqueta enviajam,
com ens comentava l'amic del xat.
Jo d'aquí no he passat.
Però vaig jugar també el 2K22, l'any passat,
i t'haig de dir que tinc algunes idees del que ha canviat,
i, escolta, crec que pels talosos com jo, potser hi ha esperança.
Doncs, escolta, fem un repàs una miqueta
de les novetats que porta aquest...
Doncs anem a comentar quatre coses del que ha arribat més nou,
Roc, intervé quan vulguis, il·lustra'ns una miqueta,
aporta el que hagis de dir,
però, per exemple, el mode potser estrella és el mode carrera,
perquè ens mostra una miqueta el que ja ens té acostumat 2K.
Història.
Tot i que potser la història...
La història sembla que no és el gran fort del mode carrera,
tot i que hauria de ser,
però la veritat és que l'any passat tampoc no era una història
per tirar coets, però compleix una miqueta amb el que ens ofereix.
Què? Doncs missions, fer evolucionar el teu personatge jogador,
un hub per a jugadors online,
que a la versió per PlayStation 5 és la ciutat,
igual que l'any passat, per on ens desplaçem amb monopatí,
i tenim tot de reptes distribuïts per allà,
podem fer partides amb jugadors, etcètera, no?
Una miqueta el mode carrera seria el mode estrella.
Sí, sí, ells abans era més narratiu,
i es van adonar, jo crec que la història és sempre la mateixa,
perquè, clar, la gent el que vol és...
Comences que ets una mica dolent i acabes sent molt bo,
la gent no vol una altra història,
no vol que et lesionis i t'hagis de posar a treballar en un supermercat.
La gent vol una història que sempre vol la mateixa.
Jo vull aquella. Aquesta és la que vols.
Llavors, l'any passat, van unir la història amb la ciutat,
i ho van convertir en una espècie d'RPG...
Bueno, és una cosa una mica rara, que no acaba de ser ben bé res,
i espera una mica la narrativa.
Estic d'acord amb tot el que has dit.
Aquest any han fet millores visuals,
i la immersió i una mica la sensació
que estàs vivint la història d'un jugador
és una mica millor que l'any passat, però sí, estic d'acord.
El mode my team, que és el que et permet
jugar amb el nostre equip d'estrelles de tots els temps,
i que en aquesta edició,
a diferència de l'any passat o d'altres edicions,
ja no hi ha el tema dels contractes.
S'ha de portar una mica de polseguera,
perquè tu et corraves al teu equip... Era horrorós, això.
...per un tema de llicències, no?
És que si li ha quedat el contracte no l'heu renovat,
ara ja no el tens, ara se l'emporta un altre.
Això ho feien perquè no juguessis...
Si tens una carta bona, no juguis sempre amb la mateixa, no?
Que tinguis una mica de penalització.
Però arriba el moment en què si no pots jugar amb una carta que tens,
t'emprenyes, i si t'ho posen tan fàcil,
tenir contracte perquè puguis jugar amb tots,
ja perd el seu sentit.
Llavors, per fi els han tret, i està molt bé.
Encara em passa que vaig a jugar un partit i dic,
ai, gasto un altre partit... Ah, no, que ja no hi ha contractes.
Això és una gran cosa, la veritat.
Com funciona una miqueta el mode my team?
Va com anar al cas de la FIFA, per sobres...
És el mateix, sí.
És el mateix.
Hi ha sobres gratuïts,
hi ha recompenses que només pots obtenir jugant,
és a dir, aconseguint un desafiament i et donen la recompensa,
i n'hi ha d'altres que només es poden comprar amb diner,
diguem, de dins del joc,
i n'hi ha que surten només a sobres,
que has de pagar trinco a trinco per tenir-los,
hi ha una mica de tot.
El diner del joc és el que aconsegueixes fent missions
i completant coses amb el mode de carrera?
N'hi ha dos, n'hi ha dues monedes.
N'hi ha la VBAXAC, la Virtual Currency,
que, a més a més, és el nom de l'estudi Visual Concept,
i d'aquí ve...
V6, en anglès.
Sí, sí, ho hem fet bé.
Aquests són els que guanyes jugant a la meva carrera,
i són els que pots convertir diner real en aquesta moneda.
Aquesta és la moneda d'entrada.
I després hi ha la moneda del My Team, que són els MT Points,
My Team Points,
que només els pots aconseguir jugant a My Team.
I llavors, diguem, que es barregen,
hi ha coses que es poden pagar de les dues maneres,
hi ha coses que només d'una...
A tot el tema de tots els jocs,
sobretot, ho estem més acostumats potser al mercat del mòbil,
aquests... pagar amb dos tipus de moneda,
els diamants verds i els diamants blaus,
i després de que un te'ls dona el joc,
que els altres has de comprar per paquets,
aquesta mena de coses ja les estem veient
en triple A de versions domèstiques,
però és una forma d'intentar que juguis una miqueta a tot el paquet.
No et quedis només amb un d'allò,
perquè jugant al mòbil de carrera tens els diners
que et permetrà jugar a My Team.
Potser no t'interessa tant,
però vaig a fer quatre missions per aconseguir diners.
Una cosa que sempre m'he preguntat,
que els que fan el joc i tenen les dades,
sempre em pregunto el tant per cent del final on vas,
que moltes vegades sempre vas al mateix lloc,
i que potser una part del joc ni el jugues ni el veus ni res.
Mira, doncs jo he tingut la sort de treballar amb 2K,
i quan dèiem com enfocar tota la campanya de marketing,
el programa que es deia La Canxa, que fèiem promocionant el joc,
jo deia a la gent jugar al My Team,
això és el que li agrada a tothom,
i em va dir, no, 85% de la gent juga no a la meva carrera,
sinó a la ciutat, o el que abans era al barri.
I a vegades aquesta percepció que tenim nosaltres...
És com un boll, ara que estem, no?
No té res a veure amb les dades que tenen ells
de quanta gent gasta diners, quants diners gasta, quanta estona.
Per exemple, la carrera, perdó, no em vull allargar, però...
La narrativa, la història de la carrera és molt senzilleta,
perquè també tenien les dades
que la major part de la gent vol jugar una temporada i ja està.
Llavors tot ha de succeir en una temporada.
Una temporada és de ser l'MVP, una temporada és el campió,
perquè la gent ja no vol fer més temporades,
i això condiciona com ho expliques, no?
Que bo.
Em sorprèn molt, a veure, Pazos, tu què en penses?
És tenir la mentalitat d'entrar en un joc esportiu com el 2K
i haver d'aplicar conceptes RPG com farmajar.
Hòstia, em vaig dedicar a fer emissions secundàries
per tenir diners, per poder-me comprar les sabatilles
o poder entrar en aquest contracte i poder pujar al meu...
Jo no vaig al 2K per farmajar, però mira...
Bueno, però és algo que jo crec...
Mira, si em preguntes a mi, el mateix que abans,
et diria que jo el farmajar ho odio
i que a la majoria de gent no li agrada farmajar.
I estic totalment equivocat.
Clar.
Perquè és una forma de jugar...
A més, estava llenant amb jocs japonesos,
Monster Hunter i tal, són farmets pur i dur,
i aquí estan agradant molt.
És una mecànica que depèn de com l'implementis.
És a dir, si jo puc farmajar...
Jo què sé, l'Spiderman, l'experiència l'has de farmajar,
és el mateix, has d'anar pertot arreu,
o sigui, fent un exemple un poc aleatòric.
M'encanta, jo m'estaria tres hores només columpiant-me.
La clau és gaudir del procés.
Clar, depèn de com ho estiguis fent.
Si hi ha una cosa que m'interessa, etcètera,
el farmet pot arribar a ser...
Però clar, jo estic enclat en el fermeo del uou,
que és mata 10 gorrinos.
Surt de la cabanya, torna a entrar, mata 10 gorrinos,
la cabanya, torna a entrar, mata 10 gorrinos...
Això és com tot.
Depèn de com generis aquesta mecànica i aquesta recompensa,
pot funcionar de conya.
En el cas de l'NBA ho enfoquem de dues maneres.
Un és el que en anglès en diuen el grind,
és a dir, has de lluitar pel que tu vols,
i tu has de córrer, no?, i aquesta mentalitat de...
He d'entrar-hi moltíssim perquè sí tindré els meus objectius,
que encaixa una miqueta aquesta filosofia, més o menys.
I l'altre és que, si tens moltes ganes de jugar molt,
i això passa en molts jocs,
no et sents idiota o no tan idiota si has gastat 3 hores aquesta tarda jugant.
He estat 3 hores jugant, però fixa't,
he estat aconseguint una cosa que després em servirà, no?
És una mica justificar aquest...
Ei, pots estar-hi moltes estones que aniré donant coses
que justifiquen que segueixis sent, no?
Són petites trampes que fan els jocs perquè segueixis jugant, clar.
Dintre del mode my team,
hi ha dos modes que em semblen molt curiosos,
jugar amb amics a 3 contra 3,
i el mode de moments decisius,
que hi ha regles molt curioses,
regles especials, coses línies, i fins i tot una cosa que m'ha encantat,
una línia de 4 punts.
Què dius, ara?
Compte, que potser arribi algun dia...
Això s'ha aprovat a Puerto Rico
i no sé si en alguna altra lliga de bàsquet s'ha aprovat,
no funciona perquè són molts punts.
És que, clar, fer el doble de punts que una entrada normal és complicat.
Després tindríem el mode mi NBA,
que el fas càrrec de la gestió completa ja de tot un equip,
torna també la universitat 2K, que és molt necessària,
perquè, la veritat, el comandament...
Jo crec que un cop el tens ben adaptat potser et sembla fàcil i és natural,
però quan arribes al començament, o sigui, a mi em supera.
És un joc molt difícil.
M'abruma excessivament la sutilesa, la quantitat...
El moviment que has de fer tenint en compte,
si en aquell moment estàs apretant amb la mà,
amb el peu dret o el peu esquerre estàs carregant el cos,
si aquell moviment que estàs fent,
per què? Per fer totes aquelles sutileses que es fan en el bàsquet real.
Fintes, enganyar...
Tu el que vols és agafar la pilota, que te la passin,
ser tu sol el que va a córrer a drible fins a sota l'arru i llançar.
Però al final segurament...
Escolta, és que el que es pot fer és brutal,
i això, aquest mode, és increïble el que pots fer.
I també hi ha el bàsquet femení.
El que deies, això del comandament...
Al final, el comandament és, suposo, d'aquest joc, la part més sensible,
i en la que, suposo que el primer que va a jugar,
que ha jugat a totes, no pot fallar.
I és on tot ha de funcionar molt bé,
perquè és on poden venir les crítiques més ràpids.
Clar, aquí el problema que té...
2K, la franquícia, té molts problemes, des del meu punt de vista,
i un dels que té és que vol fer moltes coses.
Vol ser un simulador, però al mateix temps una arcada,
però al mateix temps un RPG, però al mateix temps una història...
Que els de sempre estiguin contents, però que els no els puguin entrar...
Exactament.
Llavors, si tens un gameplay que és per professionals,
perquè jo conec a professionals de NBA 2K,
que et diuen, no, és que, clar, ara fixa't,
això et dona massa avantatge i ho equilibres,
com qui està equilibrant el League of Legends,
perquè tot sigui perfecte,
i el senyor que et diu, jo vull el botó de fer mates.
Quin és el botó de fer mates? Correcte.
I equilibrar tot això...
La forma que han trobat és que cada moda de joc
té un gameplay diferent.
Però al final és un joc complicat
i és una barrera d'entrada per molta gent.
Realment és una de les coses que pensava preguntar-te,
i és això, si tu creus que el definiries
més com un simulador que com un joc.
Ara ja no? Ja no, no.
Ho havia sigut, 2009, 2010, 2011, buscava ser un simulador,
com el Topspin, ara que hem parlat de tenis,
era un joc que se sentia, si tu havies jugat a tenis,
senties com si estiguessis jugant a tenis.
Però se'm van adonar que si volien ampliar la base
i que els sortissin els números,
com molt bé els han sortit els números,
havien d'abandonar una mica això, i crec que és el que han fet.
Sí que t'haig de dir una cosa, que és el que jo comentava, no?
Agafa't en fred i des de zero,
i comences a jugar un partit.
A mi l'any passat em va costar força,
i no és que hi jugués molt,
però aquest any reconec que tot em sortia molt més fàcil.
Tot em semblava molt més fàcil.
Amb el qual jo crec que és el que tu dius, no?
Estan equilibrant mica en mica
perquè una persona totalment nup pugui enfrentar-se a un 2K2,
i amb el nivell més fàcil de tal pugui obtenir una experiència,
però ho han tingut.
El meu fill té 12 anys, no ha jugat al 2K cap,
l'ha agafat ell pel seu compte,
i juga molt millor que jo.
I ell tan sols ha passat per la universitat 2K, perquè...
A veure si el festó serà un altre, a veure si la culpa no serà del joc.
No t'ho dic, hem viajat megadrive.
A mi, per mi, esto ja està molt superat.
Passava amb un nebot, quan jugàvem a la cel·la o alguna cosa,
i a algú complicat li deia a su pare, amb un germà,
diu, eh, Dotto, però si soy peor que tú.
Què vols que faci, jo?
Abans, l'Eli comentava el tema del canijo,
que és com el teu personatge dins, que ja té una vida llarga, no?
Ho estava pensant, jo crec que és la versió 14, ja, del canijo.
Crec que estem amb la versió 14 del canijo, sí, sí.
Molt bé, i et van fer com l'avatar...
Jo abans feia un personatge amb la meva alçada, el meu pes,
que era horrorós, perquè no gaudia del joc,
perquè era un bitxo tan petit que no podia fer res,
després hi vaig fer una mica de trampa,
amb el permís de la meva audiència.
Però l'any 2020 van escanejar-me la cara
amb el mateix procés que es fa en els jugadors de l'NBA,
al mateix lloc, i fan les fotos i tal.
I ho van incorporar al joc.
Però, amb la mala sort, que l'any següent va canviar la generació,
i van dir-ho, i és molt complicat, ara.
El que teníem per l'alta tornar-ho a fer, no t'hem convidat,
perquè hi ha un virus que ens han dit no sé què del Covid,
i t'aguantes i ja està.
Per tant, només va ser en aquell any, però en aquell any vaig tenir la cara.
Per la versió actual hi ha una aplicació per mòbil,
que ve acompanyant-ho una miqueta amb el doscadors,
on tens notícies, on pots aconseguir una sèrie de punts,
aquests punts de vestuari, o els locker punts, per desbloquejar coses,
i que, a més, té la possibilitat, amb la càmera del mòbil,
d'escanejar-te la cara per incorporar-la al teu jugador.
Funciona regular, també t'ho dic.
S'ha de dir a la gent que si algú ho ha sentit editar i em fa il·lusió.
Funciona regular.
Aquest any sembla que funciona millor que l'any passat,
però tenent en compte que l'any passat no funcionava gens bé,
doncs està bé, però...
Aquests dies, tu, t'he vist en directe i estàs fent bastantes coses.
Sí, sí, sí.
Aquest matí, justament, hem avançat una mica en la història,
i sí, a mi m'agrada jugar, al cap de setmana pateixo,
perquè faig un moda de joc que es diu limitado,
que és morir en vida.
Però, bueno, dic, vinga, va, cada setmana es pot aconseguir un anell,
i vinga, va, m'ho proposo.
Juges online, jugues online amb altres senyors,
senyors que s'han gastat més diners que tu,
o que en saben més que tu,
o qualsevol factor que fan que siguin més bons que tu,
i llavors tu allà t'estabelles un cop i un altre contra la paret,
i vas perdent, i llavors quan guanyes no et surt l'anell.
En fi, és una història.
Ara, durant un temps, estaré fent continguts.
Molt bé, molt bé.
Una de les coses, tu que ets un amant del bàsquet,
de l'esport i dels videojocs de bàsquet,
i de la saga 2K2,
quan arriba un nou 2K2, què és el que primer vas a provar?
Quin seria el teu moda preferit?
Jo sempre faig mi carrera, jo el de la carrera ho tinc superat,
jo ara em dedico a jugar, a jugar en línia...
Quin és el teu moda de joc preferit en el 2K2?
2,3.
A mi, el My Team m'agrada molt,
perquè està fet de tal manera
que la primera hora només tens que beneficis,
i et regalen coses tota l'estona,
i vinga, va, acabes de començar, nivell 1, nivell 7, nivell 8,
vinga, més sobres, i dius, ai, ai, ai, que xulo.
I et sents molt bé, després ja se te'n va, no?
Però normalment començo amb el My Team,
a més, ja tenen molts jugadors històrics,
a mi m'agraden els jugadors històrics i tot això,
i la carrera, com que sempre l'he de vincular
a crear contingut i tot,
diguem, si estigués jo sola a casa meva,
sense res a fer, faria My Team.
Una de les coses, ara parlaves de jugadors històrics,
i ens podem oblidar de comentar d'aquesta edició del 2K3,
és que recupera, perquè ja la tenien al 2K11,
i torna, que és aquesta mena de moda desafiament Jordan.
Ah, sí, sí, estrenyant les imatges.
I haig de dir que a mi m'ha fet molta gràcia veure,
jo que no soc gens coneixedor de l'NBA,
però veure alguns dels partits que jugues amb jugadors de l'època,
que encara coneixes alguns, no?,
i ha sigut molt interessant.
És la forma en què tu pots seguir, doncs,
són 15 partits capdals de la carrera de Michael Jordan,
des dels seus començaments universitaris,
fins a l'última temporada ja amb els Bulls,
doncs pots posar-te a les seves sabatilles
i veure si fas tants rebots com ells,
fas tants punts com ells,
si superes el que ells van fer en el partit,
o si no arribes a les soles del millor jugador del món de l'NBA.
El millor d'això, el que jo crec que vosaltres us agradarà,
perquè sou de la mateixa generació que jo,
i, per tant, ens agrada molt, és que han incorporat un filtre,
perquè les imatges semblin de televisió dels anys 80,
o 90, el grafisme és el d'aquells partits,
i llavors jo, que molts d'aquests partits del Michael Jordan,
els vaig veure en directe, o els tinc gravats en VHSA,
quan ho veus, dius, ah, que xulo,
després que la gent ho veu i diu,
ai, gràficament no es veu gaire bé, es pot treure el filtre.
És una tonteria, perquè és una cosa purament estètica,
però serveix molt per la immersió,
i és una cosa que 2K ja havia fet amb l'OBWE,
també per fer allò, Resalminia, el Hulk Hogan dels anys 80,
clar, no ho podies posar amb una imatge perfecta,
ja s'havien inventat aquest filtre
i ara l'han reciclat i funciona molt bé.
Guardes aquests VHSA encara?
No tinc manera de veure'ls.
Ja no tinc cap reproductor, però estan a casa en una caixa, sí.
El puc ajudar, perquè jo digitalitzo.
Doncs mira, ara quan s'acabi en parlem,
perquè en tinc molts i em van costar uns diners.
Molt bé.
Què t'anava a dir? A mi també em faràs falta, ara que ho has dit?
Que anem un cap de setmana i comencem a digitalitzar.
De fet, també podem dir a la gent que ens escolti
si té cintes de caset en programes de ràdio untics,
poseu-vos en contacte amb nosaltres,
perquè sí, perquè sempre podem trobar coses molt interessants, exacte.
El Roc és una persona que intueixo que gestiona molt bé el seu temps,
perquè fas moltes coses.
Entre elles escriu llibres i un dels que tenim aquí,
que és aquest èxit a les xarxes,
les claus per triomfar creant contingut a internet,
que és de la col·lecció en xarxa de F2.
Aquest és, diguéssim, un llibre que vas escriure ja fa uns mesos?
Sí, es va publicar l'abril, si no m'equivoco.
L'abril, molt bé.
És una mica l'experiència del teu dia a dia?
Sí.
Sí, he explicat el que he explicat mil vegades, de mil formes,
fent classe o en els directes,
o familiars, de vegades, que m'han preguntat...
Escolta, la meva neboda vol fer internet.
Vol fer internet, eh?
Què li dic?
Doncs ho hem concentrat tot en un sol lloc,
i és un manual molt introductori,
bàsicament perquè l'hem volgut fer molt general,
perquè algú que digui, mira,
els meus fills parlen de youtubers i no sé què és,
doncs puguis tenir una idea general,
o algú que diu, tinc una empresa i vull saber
si necessito estar a les xarxes i com ho he de fer,
o algú que vulgui començar a ser youtuber,
o algú que ja sigui youtuber
i vulgui confirmar si ho està fent bé o no.
Una mica és que el llibre serveixi per tots aquests perfils diferents.
És un llibre que al principi, a les primeres pàgines,
et fa preguntes,
i jo m'imagino que molts dels qui ho poden llegir deuen dir,
val d'acord, vaig a tancar el llibre i vaig a pensar,
perquè tu els hi preguntes directament,
de què vols parlar i per què ho vols fer,
per què creus que ho vols fer,
i això és molt interessant, perquè s'ha de començar per aquí.
Sí, aquest, he de confessar que això és un filtre,
perquè molta gent diu, jo vull ser youtuber,
com abans dèiem abans de començar,
jo vull saber tocar la guitarra, però no vols gaudir del camí.
Jo comparo crear contingut, a veure si el Pazos està d'acord,
amb fer el camí de Santiago.
Jo no he fet el camí de Santiago, però me l'imagino.
Hi ha molta gent que li agradaria fer el camí de Santiago,
perquè és el 23 i els peus ensagnen i dius,
potser no m'agrada tant caminar.
T'ha d'agradar caminar, si vols fer el camí de Santiago.
La Eli l'ha fet, no?
A veure, jo vaig fer un programa de tele sobre el camí de Santiago,
fent producció, però vaig haver de fer una pila de trams
del camí de Santiago, però sempre m'han quedat les ganes
de fer-lo de debò, perquè jo me n'anava a fer la primera etapa,
després me n'anava la cinquena...
No tens el certificat.
Ni l'he fet sencer, ni he fet de diferents etapes,
però m'agradaria fer-lo de veritat.
Jo dic que és un filtre, perquè el Pazos segur que ha conegut
a molta gent així, que volen, però dius,
has de portar un motor a dins, has de ser una persona que li encanta
parlar, que li encanta comunicar, perquè si no, no podràs.
I si en la pàgina 15 del llibre ja te n'has adonat que no és lo teu,
doncs tot això que tens.
T'estalvies el perdo del temps.
Però jo crec que és important fer-te aquestes preguntes,
perquè no hi ha una fórmula,
però sí que és veritat que has de saber cap on vas.
I crec que la meva intenció amb el llibre és aquesta.
Jo sempre soc més dur amb això,
i tenir clar que, inclús sabent on vas i què vols fer,
i que t'agrada, existeix una posició molt alabada,
que no arribis enlloc.
I és molt alabada, ara és més alabada que abans.
El llibre es diu Íxit a les xarxes, i no em vaig atrevir
a proposar-li a l'editorial posar no Íxit a les xarxes.
Aquest és el manual per estaballar-te,
que és el que segurament passarà.
No ho vaig proposar, però...
Un no molt petit com difuminar...
Exacte, un no petit com no tenir Íxit, no?
De fet, després comences a parlar, per exemple, de les plataformes.
Parles de cadascuna d'elles, dels secrets, de com...
Perquè, clar, imagino que cadascuna de les plataformes
és com un llibre sencer diferent, perquè és molt diferent.
Sí, i jo tampoc no volia fer una cosa molt...
no volia fer un manual molt d'expert,
perquè no ho vull fer i tampoc tinc les qualitats per fer-ho.
Vaig a TikTok perquè tothom està a TikTok.
D'acord, però pensa que TikTok té uns avantatges i uns inconvenients.
Potser no és el que et convé.
Vaig a Twitch perquè tothom està a Twitch.
Quanta gent hem vist estampar-se a Twitch?
Twitch és molt dur, és molt difícil.
Tenim una mica una idea de saber de quin barí vols morir, no?
És com deia, a més...
Les conversions, a més a més, entre plataformes,
a vegades ens pensem que si funciono aquí...
Ah, ja, sí, sí. I no, no?
No, sense ni mica.
Estaven com una miqueta...
Aquí encara hi ha una mena de connexió, que no és real,
perquè el tant per cent que tens a Twitch, a YouTube,
normalment és molt més elevat.
Però, entre altres, plataformes i tal, és complicat.
I és això que la gent potser entra per moda,
perquè segur que és el que funciona,
i tampoc saben què volen aconseguir
o què aconseguiran en aquella plataforma en concret.
Què ens diuen els ullents?
Tenim la Gu Falof molt interessada amb el que està explicant el Roc.
I diu, hauré de demanar aquest llibre per Nadals
a veure si es comencen a entrar una mica.
Escolta, Gufo, parlem i ja te'n faig arribar un.
L'altre dia, la Gufo, que en principi ve la setmana vinent,
perquè parlem d'un joc català, que ella té un codi,
i jo també hem de jugar junts, Gufo, i fer una partida conjunta.
Quan em va saber que venia es va dir,
home, el volia conèixer personalment...
Ja hi haurà dies. Ja hi haurà dies.
Doncs ho farem. I hem de quedar, eh?
Gufo, per fer la partida.
Vull fer-te una pregunta,
abans de passar a l'Albert Garcia.
Com veus els mitjans generalistes tipus ràdios i teles
la seva relació amb aquestes plataformes?
Amb les plataformes, malament, malament.
Jo les veig estressades.
Sí, sí, perquè fins ara la política era dir,
mirem un altre costat, com si no existís,
estic parlant en general,
perquè hi ha moltíssimes excepcions de gent que ho fa molt bé.
Després va ser, anem a criticar-ho, perquè, escolta, això és horrorós,
i ara és d'acord, és un fenomen, anem aficant-s'hi.
Però així no. I moltes vegades em pregunten,
escolta, nosaltres fem ràdio, què hauríem de fer per...?
I jo, de vegades, és que potser no has de fer res.
Potser el programa del matí de Catalunya Ràdio no ha d'estar a Twitch,
perquè és una altra cosa, ja està, i no passa res.
No tothom ha d'estar a Twitch, no tothom funciona.
No tothom, no tots els presentadors que tenen grans virtuts,
aquestes virtuts no són per estar a internet, potser.
No passa res.
Són complementaris, no són excluents.
Per tant, jo crec que ja has d'entrar si t'encaixes,
si et surt natural, si creus que és una extensió,
hi ha gent que ho està fent molt bé, com el Chiringuito, per exemple,
que tothom critica el Chiringuito més vegades,
però el Chiringuito ha entès que és Twitch
i els va meravellosament bé.
Si t'encaixa a fer-ho, bé, però si no, no cal.
No cal, no cal.
Aquest llibre es diu Íxit a les xarxes,
les claus per triomfar creant contingut a internet.
Roc Massaquer t'explica com aconseguir-ho,
així és el que posa a la portada F2.
L'altre dia, que necessitava el llibre i que l'havia de comprar,
em va dir una persona d'una llibreria que no el tenia
i em va dir una cosa que no coneixia,
que per la gent que pugui saber, potser ja ho coneixen,
que és todos tus libros.com.
Ho coneixeu? No, jo no.
Vas allà i poses el llibre que estàs buscant
i et diu a la llibreria física, si el vols anar a buscar, més a prop.
I així vaig fer. Vaig anar al carrer Borrell.
Doncs escolta, és fàcil.
Així és un localitzador de llibres.
És que hi ha un lobby de llibres
que tenen controlades totes les tendes.
Doncs sembla que sí.
Si no tens pesa, no te'n vagis,
perquè connectem ara amb l'Albert García, que està al Japó,
i després parlarem d'algunes novetats del món dels videojocs.
Gràcies per acompanyar-nos. No, vosaltres per convidar-me.
Generació digital. Reprenem la partida.
I és que el Tokyo Game Show,
la fira de videojocs més important del Japó,
ha començat aquest dijous i amb ella arriben moltes novetats.
El sector recupera la presencialitat després de dos anys de paus,
i ho fa amb 600 companyies i estudis que presenten els seus videojocs.
I com ja sabeu, des de fa uns dies a Tokyo,
tenim el nostre enviat especial, l'Albert García,
al qual fa dies que en seguim les seves peripècies.
En el moment de gravar el programa,
ens comenta que ja ha pogut entrar a la fira
i sentim el que ens explica.
Hola, Albert i companys.
Finalment us parlo des del Tokyo Game Show.
Fa unes poques hores que he entrat.
De fet, us estic parlant des d'una mica apartat,
des d'un dels halls principals d'aquest esdeveniment.
Estic veient un Sonic gegant des d'un sou.
També veig l'estand de Konami,
també el d'Square Enix amb el Crisis Corps, bastants jocs,
bastanta gent, però diria que no tanta
com la darrera vegada que vaig estar,
que va ser la darrera vegada que es va celebrar això,
que va ser l'any 2019.
Molt ràpid, perquè encara no he pogut provar gaire cosa.
La fira durarà quatre dies.
A banda de les companyies que us deia així grans,
també tenim THQ Nordic, per exemple,
també tenim molts estudis indie,
molts estudis de videojocs per mòbils,
molta realitat virtual,
tenim Steam, amb la Steam Deck...
Bé, hi ha 600, com deiau ara,
600 companyies aquí presentant els seus productes,
principalment videojocs.
A nivell de videojocs, aquests dies què s'ha presentat?
Com us vaig avançar, mireu, ho vaig encertar, ho vaig dir així.
No tan sols el Yakuza 8,
que és el que jo vaig dir que tenia pinta de presentar-se,
sinó un parell de Yakuza's més.
Per mi és com un festival, això.
El Crisis Core es podrà jugar, era una cosa que intuïa,
i finalment es podrà jugar, s'ha presentat aquí,
juntament amb altres jocs de Final Fantasy,
també té presència el Street Fighter 6, que és molt demandat,
la possibilitat de provar PlayStation VR 2,
que abans de gravar aquesta píndula,
és el primer que n'ha anat a fer,
anar a demanar a veure si puc provar-lo aviat,
però no em deixaven, i hi ha hagut un moment que hi tenia,
que vinc de la generació digital, i bé, ara hi haga tu.
Llavors, ràpidament, no l'he provat, sincerament,
però m'han dit que demà ho entorni a provar
perquè estava molt ple de gent,
i la llista estava totalment plena per gent que vol provar.
Més que el Resident Evil Village,
les ulleres s'han retat virtual de la PlayStation 2, molt ràpid.
També tenim 12% estudis a nivell català i espanyol,
tenim Game BCN, la incubadora,
per aquí està l'Òscar Según,
presentant els videojocs que tenen aquí,
també, doncs, Manturia, en part catalana, al Japó, molt interessants.
Tenim Shinjuden, un estudi japonès molt particular,
molt diferents, independents, que el porta Luis García,
i que és un estudi molt curiós als seus videojocs.
Tenim jocs com l'idea de l'Arturo Monedero,
de l'estudi de l'Arturo Monedero,
que sembla que està anomenat un premi molt important,
al Lightwish, de Supermega Team.
Si em disculpeu, ara mateix estic veient un Bomberman gegant,
i haig d'anar a fer-me una foto. Vinga, us continuo comentant.
Jo també us hagués deixat per un Bomberman gegant.
L'Albert, si el coneixes en persona, és una persona ultracordial,
sempre com amb un to molt concret,
és superafable, està flipant.
Se'l nota emocionat només en com ha començat a parlar.
Moltíssim.
Jo li tinc força enveja sana, però enveja perquè...
No sana, no, se'n vagi a cagar.
Ho està gaudint molt, realment, molt, molt.
I bé, ha dit un munt, eh?, de...
bé, les primeres marques, que dic Konami, Square Enix,
evidentment, està al lloc on ha d'estar.
Però també ens va ensenyar, en el seu fil de Twitter,
els esdeveniments de videojocs espanyols i catalans
que es presentaven al Japó i que...
S'ha anat colant poquet a poquet.
Ja van fer fa uns anys el... El Jaume Andreu, no?
El del burger. Sí, exacte.
D'una altra manera, però ja és com que acabo d'entrar...
I el Joc de l'Arturo, a l'idea...
Sí, sí, sí, sí, sí.
És molt maco. És com molt realista, no?
És una idea molt xula.
És que està fet amb drons,
que tot són imatges reals,
però amb una... amb una...
No em sona en català, bombilla.
Una bombeta. Bombeta.
Em sortia bombeta de petardos.
I has d'anar a callar i quan perds pots deixar una idea.
Exacte.
I el segon jugador que passi per allà
podrà veure la idea que t'havies deixat.
És com una cosa col·laborativa molt maca.
I el tema de les ulleres de la realitat virtual, aquesta segona...
Això s'ha d'aprovar. Jo tinc interès.
Sí, perquè realment el tema de les ulleres de la realitat virtual...
ja fa molt de temps que ha arribat al mercat.
Es pensava que això entraria i arreceria amb molta força,
que no ha sigut així.
Ha quedat una miqueta de ninxo molt de pro,
de gamer pro que vols tenir-ho tot, experimentar-ho tot,
però només se n'han les que siguin molt més comercials
i molt més massives, tipo PlayStation VR,
i si convencen la gent, són les que acabaran de portar això
una miqueta més massiu del que és ara.
Si ho gestionen bé, és l'única cosa que no té Microsoft.
De moment. Exacte, exacte.
És a dir, ho pot tenir demà, si vols.
Ho té només PlayStation,
i si funcionen molt millor que les primeres creuen una miqueta...
I sembla que sí?
Tenim algo especial que només està en aquella consola.
Hem de dir que l'Albert García, com que hi ha diferència horària,
durant el dia a l'1 i demà ens continuarà enviant talls de veu.
Com sabeu, des de la setmana passada aquests talls van al Telegram,
de forma exclusiva.
Allà podeu escoltar totes les peripècies.
I és que, a banda de la fira,
de tots els jocs que aprovarà aquests dies
i que quan torni l'Albert porta uns dies al Japó,
i ha tingut temps per viatjar,
i mira, ara ens envia aquest missatge
explicant-los les seves experiències en terres japoneses.
Surto fora, que em doni una mica de l'aire,
perquè dintre dels diferents halls d'aquest centre de convencions
de Chiba, a tocar a Tòquio, que és on se celebra el Tokyo Game Show,
hi ha molt soroll i hi ha molt moviment,
i és una mica estressant, com totes les fires de videojocs.
Surto fora per comentar-vos el que he fet aquests dies,
seguint amb el fil que vaig comentar-vos la setmana passada.
Vam fer una excursió amb uns amics,
una excursió d'aquestes de retrohunting
a la recerca de tresors de videojocs clàssics.
I mira, en comptes de conformar-nos amb els preus superalts
que hi ha en el món del videojoc clàssic a Tòquio,
vam agafar una furgoneta, un grup d'entusiastes, no?,
i vam anar a fer aquesta recerca dels tresors
dels videojocs clàssics.
Vam trobar moltes botigues en carreteres,
vam arribar fins a Nagoya amb aquesta furgoneta en miniatura.
Ja sabeu que jo, una cosa que em caracteritza,
és una mica que soc bastant alt,
i clar, estic totalment encartronat encara d'aquell viatge
que era de molts, molts centenars de quilòmetres, centenada i tornada.
Una autèntica aventura, però bueno, ha estat bé, ha estat bé.
Ha sigut divertit i fer aquesta mena de road trip
a la recerca de videojocs.
També coses així curioses, justament abans del Tokyo Game Show,
es va celebrar un esdeveniment
que va juntar empreses de desenvolupament espanyoles i japoneses.
Això organitza la gent,
amics del generació de l'Indie Burger Developer,
i va ser un esdeveniment molt xulo,
que no ha sortit a gaire mitjans pel que fa a nivell espanyol,
penso, encara, però que hi havia molts periodistes japonesos,
allà cobrint-lo, i va ser molt interessant.
He publicat un fil de Twitter, per si voleu veure,
de què va anar la cosa, si teniu curiositat,
perquè va ser una vetllada curiosa.
I finalment, en aquesta excursió vaig anar a Nagoya,
i a Nagoya, atenció, perquè en un futur es construirà,
s'està construint la ciutat de Ghibli.
Quina llàstima que quan vaig anar jo encara no està acabada.
Però ja tornant a Nagoya.
Doncs molt bé, ja ho sabeu,
es va quedar encartronat en aquestes mini camionetes,
que són una mica més petits, allà.
Quin joc va comprar? Què ho ha dit?
No ho sé, no ho sé. Ho ha dit.
Sí, sí, però no sé si es va comprar algun videojoc.
El que sí que em va dir,
que per a ell era molt més important
fer certes partides en uns arcades,
perquè per a ell és el més important.
Tots han anat al Japó? No, no, no.
De moment, no. No sé què s'ha anat.
Es menja molt bé. Oblida't de videojocs.
Es menja molt bé, al Japó. Francesc?
No, no, tenim un pendent, un viatge digital sencer.
Podríem fer un grupal, jo tampoc hi he anat.
Que ens surti més barat o ens ajuntem tots?
Diuen alguna cosa, els viewers? Que se sent el tècnic de so.
Ah, ja és això. Mira que bé.
Que ens agrada. La vida en directe.
Hola, hòstiu, home. Ho fem expressament perquè ens agrada,
que escolteu com fem un programa de ràdio.
I tenim una persona, que és el Blay,
que és el que, gràcies a ell, això sona com sona.
Anem ara a explicar-vos que tenim un pianista particular
i que ens ha fet una música
que té molt a veure amb el que deia ara l'Albert.
Generació digital, l'únic programa de ràdio
que no necessita cap requisit del sistema.
I és que ell ha dit que ha visitat Nagoya,
el lloc on a final d'any s'inaugura aquesta ciutat Ghibli,
i Víctor Mame tenia moltíssimes ganes
de tocar, amb el seu piano,
peces, precisament, de pel·lícules d'aquest estudi.
Hola, què tal, Víctor?
Hola, estimats i estimades amants de la música, el piano i els videojocs.
Jo soc el Víctor, Víctor Mame, les meves xarxes socials,
i, com veieu, em tindreu una temporada més al Generació Digital.
Avui aprofitaré que tenim l'Albert García a Japó
per parlar-vos d'un personatge emblemàtic en aquest país.
És ni més ni menys que Joe Hisaishi.
I qui és Joe Hisaishi?
El compositor de les bandes sonores de les pel·lícules de l'estudi Ghibli.
L'estudi Ghibli fa pel·lícules que descriuen mons fantàstics
que donen vida a relats d'aventures, amor i amistat.
Va ser creat l'any 1985 pel creador, productor, dibuixant,
mangaka, guionista, Hayao Miyazaki,
el director de cine japonès Isao Takahata,
i el productor Toshio Suzuki.
La principal finalitat d'aquests creadors
era fer servir el seu art per crear històries poètiques i emotives
que arribessin al més profund del ser humà.
Un dels punts característics d'aquestes obres
és que, al contrari de la majoria d'obres d'animació japonesa,
els dolents de Ghibli són personatges agradables,
normalment amb un trasfons que explica el perquè de la seva maltat.
Algunes de les obres de l'estudi Ghibli
són Nàusica del Valle del Viento, que va ser la primera que van crear,
Mi vecino Totoro,
amb un dels personatges més emblemàtics i carismàtics d'aquesta marca,
o El viaje de Chihiro,
com aquesta quillera de Japó,
i la primera pel·lícula d'animació de parla en anglès en guanyar un Oscar.
Aquesta melodia que tocaré a continuació
és el tema principal de Nàusica del Valle del Viento.
L'estudi de Chihiro va ser la primera pel·lícula d'animació de parla
en anglès en guanyar un Oscar.
Aquesta melodia va ser la primera pel·lícula d'animació de parla
en anglès en guanyar un Oscar.
Hisaishi i Miyazaki formen un tàndem infal·lible.
Des del 83, que van començar a treballar junts,
han establert una llarga amistat
que els ha portat a seguir treballant fins a dia d'avui.
Hi ha gent que compara Hisaishi amb John Williams.
De fet, hi ha un cert parallelisme
entre Steven Spielberg i John Williams
i Joe Hisaishi i Hayao Miyazaki.
L'obra de Hisaishi també és comparada freqüentment amb l'obra de Debussy,
un compositor del segle XX.
Amb dues aconsegueixen transportar-te a indrets
calmats, pacífics i màgics,
on sembla que el temps s'aturi i perdi el seu sentit.
Hisaishi i Miyazaki, amb el seu art,
ens descobreixen mons inimaginables
i ens fan sentir de nou com nens que seguim creient en la màgia.
Si encara no coneixeu l'estúdio Ghibli,
us animo que veieu alguna de les pel·lícules
i, sobretot, que escolteu la música de Joe Hisaishi,
independentment dels films.
Segur que no us deixarem diferent.
Espero que us hagi agradat aquesta aportació
i si ja coneixeu l'estúdio Ghibli
o les composicions de Joe Hisaishi,
la vostra preferida, tant de pel·lícula com de cançó.
I també els col·laboradors de la generació digital.
Mulleu-vos-hi.
Ens veiem la propera. Adéu-siau.
Adéu, Víctor, gràcies. Jo ho tinc claríssim.
El viaje de Chihiro.
Mononoke. Mononoke ma muerte, siempre.
¿Sí? Sí, sí, sí.
Francesc, doncs mira, jo em quedaré amb...
amb mi vecino, el doctoro.
¿Tú, Ali? Mononoke, también.
Sí? Sí.
Jo és que crec que només he vist Chihiro, no em mateu, eh?
Per tant, sí, jo diria que només l'he vist
i, per tant, aquesta és la que m'agrada més.
Doncs... tens molta sort.
Per què? Tu tens fills, oi?
Sí. Doncs...
Castillo ambulante, el viatge de Chihiro amb els nens...
Sí, sí, sí.
És una pel·lícula que veure-la amb nens...
és una gran, gran experiència per mi, eh?
Ha estat, no ho sé, eh? Ho farem, ho farem.
Sí, sí, a mi i sense els nens.
El primer cop amb els nens i després ja por vicio, eh?
No, però jo el recordo, clar,
perdó, fa molts anys, perquè era el Gran T21,
però recordo el Castillo ambulante,
el que va significar pel meu fill Pol,
és que encara la recorda i, de fet,
l'esté allà guardada i col·leccionada.
Fantàstic.
Dèiem abans que hi ha hagut moltes novetats aquesta setmana
a nivell de videojocs,
perquè hi ha hagut una presentació de Nintendo,
també hi ha hagut una presentació de Sony, de Nintendo,
suposo que el més important,
Pazos és el tema de la Gemma Fidelda...
Una mica sí, sembla ser...
Sí, no?, per aquella data, no?
Tenim data, que és el 12 de maig, no?, del 23.
Tears of the Kingdom,
que es veu que hi ha qui ha pensat que era una mica meme,
perquè es va presentar just en un moment...
Oh, ara has arribat!
Jo no arribo jo, veus, això?
Ara has arribat, ara has arribat.
S'ha d'esperar d'anunciar-lo, perquè estaven ja...
Exacte.
El joc sortirà quan hagi de sortir, no?
No depèn de nosaltres.
Hosti, és boníssim.
Passarà quan hagi de passar.
I em fa gràcia perquè potser que estiguem davant del...
el que més s'ha esperat de la història,
i ho plantejo en sèrio, eh?
Sí, aquí, si tinguéssim l'Ober Garcia, diria que sí, segurament.
O sigui, mira que hi ha hagut jocs i hi ha hagut històries, però...
Com ho valores, això? Half Life 3...
Però Half Life 3 és meme.
Ja, Gran Theft Auto 6...
Tu... Jo crec... Sí, sí, sí.
És que com s'hauria de medir?
Està en el top, segur, eh?
Potser si ho medim amb histèria...
Clar, seria com molt importa la gent que li importa,
o quanta gent diferent li importa.
Serien dues medicions diferents.
Jo crec que seria la medició de la potència.
Llavors sí, llavors sí.
I Nintendo també posava com a segon a l'Octopath, el Traveller 2.
El Traveller 2? Sí, que bueno...
És un joc que...
Hi ha moltes vegades que encara es parlen,
que són els finals, que la gent vol coses més en temps real,
perquè la gent que ve ara, els joves...
Aquest joc, l'1, va vendre al febrer,
de l'any passat havia venut 2,5 milions de còpies.
Vull dir que el JRPG clàssic funciona.
Sí, sí.
I sí que jo era de l'opinió moltes vegades de...
Tempo real, a mi m'entretén més,
però ha arribat un punt que tot és en temps real,
que l'acció és tan directa que penses...
Tio, torneu als torns una miqueta, que la gent ho agrairà, saps?
Molt bé, també va anunciar Elite Takes Two,
que de fet és un videojoc que recordo molt en els teus directes,
perquè tu vas jugar força en aquest joc.
A tu també m'estàs jugant, amb l'Alba.
No ho hem acabat. Ah, no?
Sempre és... Nos ponemos ahora,
i ja també té unes quantes hores de feina,
i ara no m'apetece ponerme...
Però jo crec que aquest sí que és...
És un joc cooperatiu, eh?
Potser és el millor joc cooperatiu que s'ha fet,
el que s'ha aprofitat millor, i a més té una cosa,
a part que sigui cooperatiu, que és un joc que es veu poc,
que no s'arrisca a plantejar-te una mecànica nova,
xulíssima, i a la mitja hora, fora, ja no existeix,
ja l'has fet, a cagar, una altra.
I és una darrere l'altra, una darrere l'altra.
Un joc després d'aquest, un joc semblant, a mi no se m'acut, eh?
Però tampoc m'esperava això.
També un Nou Kirby. Un Nou Kirby, que és el...
Fixa't tu. Que és el que és...
Que a mi em fa molta gràcia, bueno, un Nou Kirby no.
Bueno, no, sí, sí, és veritat, perquè ve de la UII, no?
És un Kirby de la UII, que va sortir,
i ara es diu el Deluxe, que pel que he estat mirant,
es diu Deluxe perquè... I que havia de posar Deluxe a la capsa.
I m'agrada molt, perquè estem parlant de...
Hi ha gent que s'està queixant, per exemple, de Last of Us Part I,
perquè és un remake, no feia falta, val 80 euros.
Nintendo t'està traient jocs de la UII a 60 pavos a 2022, eh?
Esto es para enfadarse y para lavarlos un poquito.
O sigui, perquè no ho pot fer tothom, això.
Però és molt xulo, el Kirby aquest, eh? És molt, molt maco.
Molt bé. I perdona, perquè tenim poc temps,
també Sony va fer una State of Play on God of War, per exemple.
God of War jo ja... T'ho vaig escriure aquí.
Poces hores parlant, així que tu mateix.
No les tenim. Tenim una hora més.
God of War és espectacular. O sigui, el tràiler...
Tu has vist el tràiler? No l'he volgut veure.
No, perquè vull arribar amb el mínim hype possible.
Jo no vaig veure el de 28 minuts de gameplay, no m'interessa.
Però el tràiler sí, perquè sé que els tràilers els fan molt bé.
Ja tenen l'espectacular, però sí coses com Rise of Ronin,
que és el joc nou de Team Ninja.
Estan fent un per Xbox i un per PS5, cadascun diferents.
Una miqueta la temàtica d'espases i tal,
que tenen els dos, bueno, és Team Ninja.
Són la gent del Nio. Té molt bona pinta.
I el darrer, dels que tens apuntats?
El d'UBR, com el d'Emeo, que el van ensenyar,
si us volen a Dungeons & Dragons i tal, el d'UBR és superxulo.
Molt bé. I després el projectif,
que és un joc d'acció també directe, molt espectacular,
amb parris i combats molt ràpids.
L'única cosa és que les noies igual van un pèl apretades.
Ai, ja, tant és.
Perquè sembla pintura. Què serà el següent?
El múscul, ja.
Potser un pèl exagerat, però el joc pinta bé.
Doncs, Víctor, Roc, Francesc, Eli, gràcies per haver vingut aquesta setmana.
Roc, molta sort. Moltes gràcies, igualment.
I no trigarem tant. A la propera vegada.
Una vegada a l'any. Una vegada abans d'acabar.
Sí, i tant.
Per qui ho entengui, avui he perdut el joc.
Com? Però què...? Home, no, no facis això, Víctor, no...
Que ara no entenc res. Ara ho entrenem.
No ho entenc. Ah, d'acord.
Els audience potser ho saben. Ens ho expliquin ells.
Molt bé, doncs ens retrobem la setmana vinent, que vagi molt bé.
Adéu-siau.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.