Benvinguts al programa dedicat que parla de videojocs, creativitat i cultura digital.
Ara comencem l'edició número 720 i ho fem des d'un nou estudi i des d'una nova emissora.
Estudi 2, AICAT, un estudi totalment nou amb una immensa pantalla de vídeo i 4 càmeres que en aquests moments es estan captant.
Generació digital s'apunta a aquesta radiovisual que a poc a poc anireu notant en els nostres programes.
En el d'avui parlarem de Video Art Game Experience, que se celebra en posta.
Viatjarem a Rússia per conèixer uns videojocs molt especials, jugarem i debatrem sobre Gears 5 i, entre molts altres continguts,
us explicarem què va passar a la segona edició de l'Indie Dev Day, que es va celebrar al Canòdrom Pas de recerca creativa.
El que hem de fer ara és començar.
Això és Generació Digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez.
Molt bona tarda als 3 i també avui a l'estari el Cris Vilchev. Què us sembla aquest nou estudi?
Molt bé, molt radiovisual.
Molta llum, sona molt bé.
És nou, fa l'hora de nou a pintura.
De fet, quan entres, qui ho ha dit? El Cris, fa olor a IKEA.
És aquest olor de fusta que acabes de treure de la bossa de plàstic.
Perdona, això no és IKEA.
No, és l'olor aquesta de fusta.
La tornada al col·le.
Farem moltes coses, Eli, en aquest programa.
Sí, farem moltes coses, però el que farem cada vegada que comencem és parlar de les novetats relacionades amb el nostre tema, que són els videojocs.
Avui, que gairebé hi som tots, només falta l'Albert García, que ha anat a Tòquio a cobrir el Tòquio Game Show.
La setmana que ve ens ho explicarà tot de tot el que ha passat aquests dies en relació amb els videojocs.
Cris, de tota la setmana a banda del Tòquio Game Show, quedes amb alguna cosa en especial?
Sí, amb la presentació de Nintendo, de principis de mes, sobretot amb les incorporacions dels superjocs brots.
El Terry Bogard de Fatal Fury em va flipar i després van activar el Banjo Kazooie, que és un dels jocs més interessants.
Després també la disfressa de Sans pels Mii Fighters, que va patar a internet amb aquesta disfressa.
I els primers 20 jocs de la Super Nintendo, suposo que l'estard està encantat amb això.
Una miqueta, només una miqueta.
No, Déu-n'hi-do, va ser una presentació important de Nintendo on es van veure moltes coses.
Per cert, he vist un vídeo avui, Gina, no sé si l'has vist, d'una rodona extraña, circular...
Sí, és el nou Wii Fit, però versió Switch. És una rodona en el qual és com un volant molt finet on tu fas esport.
Exacte.
I és el nou Wii Fit, però en lloc de ser una Wii Balance Board, que era aquella taula amb la qual feies steps,
ara és una espècie com de rodona, com un volant, connectat a no res, amb els teus Wii Mandos,
però de la Switch, en el qual un està la rodona i l'altre el tens com a la cuixa.
Uau, és francès, que estar... Jo pensava que era una broma, eh?
De veritat, al principi dic que aquest vídeo no és broma.
No, no, és cert, tu els has content de, també, Gina, per això.
Sí, jo estic molt contenta perquè sabeu que soc una gran fan de l'Overwatch i s'ha anunciat l'Overwatch per la Switch.
Per tant, ara doncs tinc una plataforma més per jugar en aquest joc, que jo pensava que s'estaven morint i sembla que no.
Però tu, que ja el tens en PC, per què el vols, ara, amb Switch?
Doncs mira, perquè ara quan me'n vaig de vacances a Rússia em puc emportar i seguir practicant i jugar a l'Overwatch.
No, no, ara parlem de Rússia i de més coses.
Doncs mira, ara que parlàvem de Nintendo Switch, dic als amics de nintendohype.cat, mantenen una anellista de tots aquests jocs
que es poden jugar a la Nintendo Switch, bueno, en català, que incorporen el català a dintre seu.
És una anellista que va creixent, a més.
Va creixent perquè aquest estiu mateix hi ha hagut noves incorporacions.
Allà hi podem trobar des dels jocs del Carlos Coronado, des de l'èxit Mind Total Amos fins a l'últim, el Corel.
Tenim les aventures truculentes de l'estudi Mango Protocol, que són molt, molt, molt curioses.
Tenim els Horrible Pets, el Dr. Lupo i his Horrible Pets, de the Beautiful Games.
I altres destacables, per exemple, del mateix Beautiful Games hi havia el Nil Umbra, en català, d'Ari, dins el món dels jocs índi.
El BitLogic, l'aventura de OxyApp, que a més va començar com un joc d'MSX.
Leatherbone o l'Aragami, que és un joc de ninjas i que a més té la gràcia especial que no ha sigut per distribució online,
sinó que també ha tingut la seva distribució física i dintre de la qual tenies el català.
Exacte, en cartutx de MSX.
Li vam llegir a l'Start, em sembla que fa un parell de dies, aproximadament, al Twitter, que, noi, no t'aclares amb el Windows, que no te'n surts amb el Windows.
I no ho faré mai.
Per què?
No ho sé.
Perquè no l'entenc. Jo és que estic mal criat, jo soc de casa bona, jo sempre m'he criat amb Mac.
Ah, molt bé, és com jo.
Som de casa bona, Gina.
Però t'adaptes, t'adaptes?
Ai, no, no, jo tinc el mor molt fitxata.
Bé, si tanques d'aquesta forma...
La cosa és això, bé, que és el típic, no?, que mai vaig descobrir que fa 20 anys que estic fent coses de videojocs, diguéssim, molt activament.
Llavors vaig obrir un hashtag a Twitter, de la gent que em fes un favorit, doncs aniré explicant batalletes d'aquests 20 anys.
I algunes són coses divertides, altres són coses tristes.
I una de les coses divertides, tristes, és que jo a Windows no puc, no és massa fort per mi, no puc.
Per cert, avui divendres ha estat el dia de la sortida del Borderlands 3.
Una cosa que hem d'explicar és que en aquest fantàstic estudi tenim un video wall que hem de preguntar en català exactament com ho hem de dir.
Pantalla de vídeo.
Sí, no?, directament, no?, però és que video wall queda tant, no?
És un video wall millennial.
Pantalles gegants, o què?
No, no, potser sí, pantalles gegants.
Són quatre pantalles, eh?
Sí, sí, sí.
Però no es veuen perquè gairebé no tenen allò...
No hi ha marge.
No hi ha marge.
Ara que estem veient...
Des d'alluny això veu força bé, eh?
Sí, sí, es veu molt bé.
De fet, estem veient aquest Borderlands 3, un joc que apareix aquest divendres, avui, precisament, que se sembla molt a The Overwatch.
A veure, no.
No?
No.
Perdona.
Ui, el que ha dit això.
Perquè és cooperatiu i per què has de lluitar i tal.
Amb això sí, però no té res a veure, per favor.
Però té molts colors, vol dir, l'Albert.
Però aleshores també té molts colors, el Mario.
No, no, però jo em refereixo que hi ha personatges, cadascun dels personatges té una potència, ajudes, etcètera, no?
Clar, però també ho té, per exemple, League of Legends, aquest tipus, que passa que no és tant un joc d'acció i de trets amb tercera persona com és l'Overwatch.
Sí que és veritat que l'Overwatch ha marcat un camí i molts jocs s'estan inspirant perquè, evidentment,
agrupen una gran unió de jugadors de tot el món que volen cooperar i eliminar l'altre equip i intentar superar-los i tens doncs el que cura, el que, perdó per l'expressió, tanqueja, el DPS.
Hauríem de saber com és tanquejar i DPS en català correcte i normatiu.
El que sí que tinc clar és que aquest és un joc que quan va aparèixer la primera part la imatge era totalment diferent i ara bé, ha evolucionat als nous temps.
És com molt de còmic, no tens la sensació que és com si estiguessis llegint un còmic en moviment?
Absolutament, absolutament.
Doncs escolta'm, això és el que farem al principi del programa del Generació Digital, parlar una miqueta de què és el que ha passat aquesta setmana a nivell de videojocs.
Generació Digital.
Doncs resulta que en la seva recerca, l'Eli ens explicarà cada setmana els jocs per mòbil que s'ha descarregat i ha intentat enganxar-se.
Ella passa a l'orella les recomanacions de Telegram, mira les recomanacions dels editors d'Android i aquesta setmana s'ha intentat aficionar al videojoc Somnus Nonogram Putle.
Exacte, perquè l'Eli el que sí que té és que té ganes de jugar i enganxar-se als videojocs, sempre.
Ens ho ha demostrat.
Ens ha demanat sempre recomanacions.
Sempre ho intento, això sí, amb altra cosa és que me'n surti o no.
Tu tens llibertat.
Sí.
I aquesta vegada s'ha elegit aquest.
Sí, i aquesta vegada jo crec que hem donat el clau, perquè això de jugar al mòbil a mi la veritat és que em va molt bé perquè ho vull fer a qualsevol moment del dia.
Ara el problema no serà que m'enganxi, sinó que em desenganxi dels jocs que decidim.
Doncs aquest cop el que he decidit és jugar un joc fàcil, que entengués bé la mecànica, un joc de putles bastant tranquil.
Es diu Somnus Nonogram Putle.
El vaig triar una mica per la puntuació que tenia a Google, té un 4,5, em va semblar que estava prou bé.
Aquesta és una bona forma de llegir un joc.
Jo ho miro molt, això de les puntuacions, perquè és important.
Clar, si no, no sabia quina referència.
Més endavant ja m'aconsellareu vosaltres o ja demanaré pel carrer o el que sigui.
Molt bé.
Aleshores, això és gratuït, es pot jugar en dues modalitats.
Hi ha una part que és història o la normal.
La normal és que es va resolent uns trencaclosques que van augmentant de dificultat a mesura que vas avançant.
I jo crec que la més bonica és la de història, que com podem veure és la història d'una nena que surt a fer un viatge pel món dels somnis.
Molt bé.
I a mesura que es va resolent aquests trencaclosques es van recreant unes imatges ocultes.
I d'aquesta manera aquesta nena va poder anar avançant per tot aquest univers.
Molt bé, és molt bonic, visualment.
És el que us anava a dir.
Però què és això, pixelat?
Surten com unes pantalles pixelades, com si tu aquí et creessis el teu personatge.
Exacte.
En aquestes pantalles s'han d'anar posant quadradets segons els números que hi ha tant en vertical com en horitzontal.
I al final el que fas és crear una imatge.
Que guai.
Quan portes un trosset avançat ja vas començant a veure de què va la imatge i això també et pot anar ajudant.
Molt bé.
I va avançant bastant de dificultat.
Hi ha trencaclosques que són de 10 per 10 i a mesura que vas avançant es van fent de 15 per 15, que déu-n'hi-do el que difícil que són.
Déu-n'hi-do?
Com us recorda un joc de la Nintendo?
Picross?
Sí, i Picross 3D també va sortir.
Que tenia la mateixa mecànica.
O sigui que serà un joc que continuarà el teu telèfon.
Sí, de moment el deixaré perquè també us he de dir que porto una setmana i una miqueta més.
No he arribat ni molt menys al final.
No em sembla que sigui molt difícil, és difícil però no impossible.
Però sí que és veritat que hi ha molts putlers o molts trencaclosques per poder passar de pantalles.
M'ha semblat que potser n'hi ha un pèl massa.
D'acord.
I és gratuït?
És de pagament?
Té publicitat?
Sí que té una miqueta de publicitat però molt poca però és gratuït.
És a dir que es pot descarregar qualsevol.
Doncs esteu escoltant o veient el Generació Digital, el programa DICAT que hem començat avui la nova temporada
i ara tenim moltes ganes de parlar amb uns convidats superespecials.
Si algú es pot acabar el Tetris, som els de Generació Digital.
Ens encanta aquest programa perquè ens estem movent molt.
Molt exercici, m'encanta.
Tranquil·litat, perquè ara mateix s'està molt bé, no perquè hi ha aire condicionat.
A l'hivern només estarem molt més en forma perquè ja tindrem pràctica, fora farà fred.
Aquí estarem amb l'escalfor humana.
Sí, estic passant molt bé.
Us he de dir que Emposta i les Terres de l'Ebre són protagonistes al final de l'estiu i des de fa anys amb l'Aufònic,
per exemple, el festival de música al voltant de les arts sonores i visuals.
Ara se celebra el Back Experience Emposta i que, com diuen, és el primer esdeveniment cultural sobre videojocs i arts digital.
Video Art Game Experience tindrà lloc els dies 3 i 4 d'octubre a Emposta, que són dos dies amb conferències, tallers, concerts i exposicions.
Ullents, estigueu superatents, perquè ara us donem molts detalls del Back Experience, perquè quan acabem aquesta entrevista tindreu moltes ganes d'anar-hi.
Valentí García, director, i Joan García, comunicació i relacions externes del Back. Molt benvinguts al Generació Digital.
Moltes gràcies.
Hem dit les dades bé?
Ens hem equivocat d'una data, oi? 4 i 5 d'octubre?
4 i 5 d'octubre.
A mi no em quadra això.
Perdoneu, 4 i 5 d'octubre, 5 dissabte.
Exacte.
Molt bé, ara descobrirem els detalls, però dieu que heu fet un esforç molt gran per intentar que tot el que ensenyeu en aquest esdeveniment sigui d'interès per tothom, és a dir, per un ampli ventall de gent.
Això no és fàcil, eh?
No, la veritat és que és gent, però el que han volgut és mirar més enllà del que és el videojoc en si, mirant darrere tot el tema de les arts, el tema del 2D, del 3D, el tema de la programació, tot el que no es veu normalment al videojoc.
Ens hem centrat més en això, en el tema més artístic, més cultural del videojoc, fins i tot.
Molt bé.
I és això el que han volgut mostrar, és una mena d'ensenyar el que hi ha darrere a la gent.
Molt bé.
El VAC experience comença el divendres 4 a la tarda al Museu de les Terres de l'Ebre i una de les primeres xerrades parla de com els videojocs han passat d'un menyspreu,
expliqueu, fa molts anys, a un paper important dins el món de la cultura.
De fet, això moltes vegades ho parlem al Generació Digital.
Sí, al principi sempre dèiem que el Generació Digital érem nosaltres i ara diem que els friquis són els altres.
Exacte, exacte. I això ho feu el primer dia en un dia d'inauguració, on hi ha diferents coses.
El primer que feu és parlar d'això, no?
Exacte, ho fem al Museu de les Terres de l'Ebre i en posta de més.
I el que fem comença amb la inauguració, també inaugurem una petita exposició que es fa allà mateix al museu,
amb una evolució del disseny de les consoles domèstiques.
Aquesta exposició es podrà veure ja abans, no?
Sí, bueno, aquesta l'obrim el dia 4, l'únic al centre d'Arlopati, també fa una exposició paral·lela durant uns dies.
Aquesta sí que s'obre una miqueta abans.
D'acord.
Però aquesta l'obrirem el dia 4 oficialment.
Molt bé.
I llavors farem això, ensenyarem l'exposició i farem una xerrada amb l'Andriu Reinhard, que ho comentàveu abans,
i després també amb el Daniel García Arraso, que és escritor, historiador i especialitzat en el món dels videojocs.
Molt bé. Al Generació Digital hem parlat més d'una vegada d'un...
De fet, jo em pensava que al principi, que era una llegenda urbana, que eren aquells francès, que aquells cartuts de tari...
Aquells cartuts de tari.
Que es van, doncs, deien que van fer-ne tants i no es van vendre, que els van amagar, no?
Els van llençar en un abocador, els van tirar terra a sobre i van quedar.
De fet, la destrucció d'estocs és una pràctica molt comú a la indústria, per tant no van fer cap rareza.
I sí que és veritat que se'n va fer un documental, l'Andriu Reinhard darrere, en Zach Penn, que és el que jo seguia allà sobre el terreny,
que anava tutejant tot el que anava fent, i es van decidir durant molts anys...
Hi havia la llegenda urbana que estava enterrada en un poble.
De fet, inclús els habitants del poble feien la conya que havien posat una làpida, aquí descansat, i su família, i aquestes coses.
I sí, sí, es va, més o menys per la distància, per l'alçada, la profunditat, es va saber on havia d'estar,
es va fer excavació al més pur estil arqueològic, a saco, això sí, amb excavadores grans, i van començar a sortir caixes de tari.
Vegem que aquest documental està pagat per Atari, és part de la producció, ai, perdoneu, per Microsoft.
Per tant, Microsoft, per veure entre Xbox, va fer un documental, això és molt boig, eh?
Sí, sí.
Va fer un documental on desenterraven videojocs d'Atari, és a dir, el món del videojoc és com molt amigable.
És molt curiós perquè en aquest dia, del primer dia del BAC, el que teniu és una conferència que es diu Exuman Atari,
Arqueologia i cementiri dels videojocs, el cementiri dels videojocs, on convideu el protagonista.
Exacte, el Daniel García. Ai, perdó, a l'Andreu, perquè tot això és gràcies al Daniel García,
que és l'altre conferenciant, que és amb el primer que ens posem en contacte,
el que ens ajuda moltíssim a muntar el BAC Experience, i com un dia, en un correu,
em diu, hòstia, Joan, per què no invites l'Andreu?
I ho va provar.
Perquè, hòstia, li quedarà molt lluny, aquest noi.
A Barcelona, això, val, però em posta l'Andreu des de Nova York, això és impossible,
però com que som una mica així esbojarrats, els que muntem el BAC, han dit, tu, el noi el teniu, no?
Efectivament, els tres dies, l'Andreu ens contestava amb un correu,
però ja directament, que encantat de la vida, que sí, que se'n ve a...
Ei, i a més, poseu una cosa a la pàgina web, que m'ha fet molta gràcia,
és que es diran coses inèdites, que potser hi ha algun secret que encara no s'ha dit,
que ho podem saber el BAC.
Ho podem saber el BAC, però l'Andreu tampoc no ens ho ha avançat, eh?
Tampoc, eh? Tampoc.
No t'ho aneu a preguntar, eh?
De fet, quan hem entrat aquí a l'estudi,
he vist que entrava un correu de l'Andreu que no he vist encara,
Perdoneu, nois, no puc venir, al final.
No, no, no.
Bueno, esperem que no, eh?
Sí, sí.
Tot això, doncs, aquest primer dia, i també acabarà d'una forma molt especial.
Doncs sí, perquè el divendres dia 4, al Video Art Game,
també podrem escoltar la música de Gris.
Sí, sí.
És que és tan bonica.
Quan hi ha aquesta música, tots parem, eh?
Sí, sí.
És molt atmosfèrica, és maquíssima.
Com ha anat això?
Això ho veurem a l'Auditori La Lira.
Sí.
I escoltarem un concert amb les partitures del joc, no?
Sí.
La veritat és que el que dèiem són molt punkies,
i també l'esdeveniment va créixer amb una cosa cultural,
molt d'anar per casa, de fer coses allà baix a l'Ebre i poca cosa més.
I un bon dia, amb el coordinador que no és aquí, el David,
que és el tercer component dels impulsors del Bach,
va dir, ostres, he descobert això, el videojoc de Gris,
i la banda sonora és flipant.
Com que jo he sigut músic, li vaig dir, ostres, jo això no ho veig.
Toc això amb una banda sinfònica, és que la gent se'ns quedarà frigida.
És veritat que la música és molt maca,
però fer un concert d'una hora i escaig no ho veia jo.
Tot el vam contactar amb el Tomás Simón,
que és un compositor i arranjador d'allà baix de l'altra banda,
de la Unió Filarhormònica,
i li van dir, tu com ho veus això per fer uns arranjaments sinfònics?
I ens va convèncer, va dir, sí, deixeu-ho en les nostres mans,
que això ho tirem endavant i veure't.
Ens va presentar les partitures,
i és molt maca.
Amb tot això, o és a dir, que m'has preguntat i no t'he contestat,
que inicialment aquest concert havia de ser per tocar peces del Mario Bros,
o del Sonic, etcètera, etcètera.
Però com que som esbojarrats i el coordinador li cau això a les mans,
diu, fiqui't en contacte amb aquesta gent.
Et diria que millor idea.
Està molt bé el Mario i escolta'm el Sonic.
Exacte.
Fantàstic, eh?
I vaig parlar directament amb el Conrad Roset,
directament amb ell.
Ell em va posar en contacte amb el Jose,
que és el mànager de Bernice,
i a partir d'allí vam començar a lligar una sèrie d'historis contractuals i tal.
Ens van accedir les partitures des de bon principi.
Han estat amb nosaltres sense...
amb bon rotllo, participant, què necessiteu...
Sí, la veritat és que tothom, eh?
Nosaltres ja no serveixeu als assajos per si hi ha alguna cosa.
No, no, feu vosaltres el que tal.
O sigui, molt bé, la veritat és que molt bé.
I serà un espectacle audiovisual.
Audiovisual, exacte.
Després parlarem una mica d'entrades, preus, etcètera,
perquè és molt fàcil i molt barat tot plegat.
Vull dir que això ho hem de dir.
M'estaves tancant el braç perquè en aquests moments...
Tinc pell de gallina amb aquesta música.
I no és l'aire, eh?
No, no.
S'ha de dir que vaig anar al concert de Gris, al Sónar,
i em van parlar, i quan vam parlar amb Berlini se'm va dir...
Estem preparant una cosa per l'octubre, us en recordeu?
I em van dir que serà molt més gran, no puc dir res,
però estem preparant una cosa molt més gran.
I ara estic lligant cap, estic molt fort.
Fantàstic.
Molt bé, doncs estem parlant del Bach Experience.
Tot això passarà en posta dies 4 i 5.
Tenim encara temps per anar a la pàgina web,
veure què és el que es farà,
però nosaltres ho estem intentant explicar.
L'endemà dissabte, al matí, a l'Auditori Municipal,
hi haurà tots els tallers.
Regina Francesc, els he apuntat aquí al guió.
Amb quina us quedaríeu, dels tallers que hi ha aquí?
Doncs mira, jo ja sé amb quina et quedaràs tu,
que és enregistrar digitalment sons naturals
mitjançant un micròfon
per després transformar-los i aconseguir un efecte especial.
Això m'agrada.
Aquest és el teu.
Qui ho ha portat per parlar de tot això?
El Murillo.
Perquè això és una part important de la indústria,
també del videojoc, el sol.
Sí, hem estat lligant caps i buscant gent
i llavors vam parlar amb el Jesús Pelendreu,
que justament es debatea d'allí a les Terres de l'Ebre.
I vam parlar amb ell, sí, sí.
I vam parlar amb ell i ella va quedar segona a l'MTV Awards,
a l'MTV Awards també.
I llavors li vam dir, escolta, tenim aquesta proposta.
I és el que us deia, no?
O sigui, tothom amb qui parlem, tothom diu,
o sigui, tothom diu, ostres, tothom s'apunta,
hem tingut molt bona acceptació per part de tothom,
l'Ajuntament, tothom.
O sigui, la gent, ell és un munt de gent.
De fet, el Jesús, quan ens presenta la proposta de fer efectes,
ens va dir, sí, agafarem un enciam i uns tomàquets i unes torranxes
i diem, ai, mare meva, aquest tio,
què farà d'aquest taller?
Escolta, que és de videojocs, eh?
Sí, sí, tranquil, tranquil.
Segurament ho combinarà amb imatges espectaculars.
No sé què en sortirà, eh?
És molt bé.
N'hi ha més, per això, Francesc.
Sí, hi ha força talles més.
I jo, segurament, em quedaria amb el de com construir
la teva pròpia màquina arcade, perquè jo penso que...
Sopnitorrid, que tenim tots, els que ens deixàvem els cindurets.
I, a més, avui en dia, utilitzant com a base Plaka Raspberry Pi,
per exemple, es poden fer coses molt, molt petites i molt curioses.
Pots acabar posant un amulador de recreatives a la taula del cafè
on veus la tele, a casa, a qualsevol lloc, eh?
Vull dir, pots fer coses molt interessants.
També hi haurà un taller de programació amb Unity,
i també hi haurà un taller on aprendrem a utilitzar una eina de modelatge
que es diu 3D-Cod, que això per a la gent que domina
totes aquestes eines, doncs, pot ser interessant,
perquè normalment aquests cursos no són barats
si vols anar a una acadèmia o vols anar a algun lloc, eh?
I aquí ho podeu fer.
Sí, això, a més que res, és una introducció a la gent,
a la gent que vegi el que hi ha darrere, no?
El tema, els tres punts que hem dit, el tema que hi ha darrere, no?
No fa falta, tampoc, que siguis un expert.
Pots vindre allà, veure, és una introducció que es fa al matí,
és allò que estiguis moltes hores, és veure com funciona tot,
i és el que volem, no?
Despertar la gent i ensenyar-los què podem fer.
Molt bé. M'agrada molt del BAC una cosa,
i és que tinc la sensació que si tu t'apuntes al BAC Experience
no et perds gaire res del que t'agrada.
És a dir, moltes vegades amb aquests esdeveniments
passen dues o tres coses a l'hora,
i al final has de decidir què és el que faràs.
Aquí, evidentment, doncs, al matí és de tallers,
tu has de tenir clar quin taller faràs,
però després, les xerrades que després parlarem, etcètera,
tot passa amb un tempo que és important perquè el puguis gaudir, no?
Això suposo que també està pensat, no?
Sí, exacte. A part, ens ha crescut molt,
ens van oferir moltes més coses a fer,
nosaltres teníem moltes idees,
la gent es donava idees i vam haver de frenar,
vam dir prou, perquè ens tornarem bojos,
i la veritat és que per la tarda és això, no?,
el que has comentat, hi ha les conferències,
després també hi ha una taula rodona, que la Gina es tirà.
Sí?
I si passem un documental...
De què va la teva taula rodona?
A veure, de què va anar la taula rodona de dones i vídeos jo?
Jo què sé, igual era Overwatch a les Terres de l'Ebre.
Home, també ho podríem fer, això.
Què passaria si hi hagués una epidèmia zombie?
Doncs amb qui heu d'anar?
Amb mi, jo us explico tots els secrets i tots els trucs.
També, també. I això ho faràs?
Sí, sí, jo aniré, jo estic convidada, aniré el divendres,
i em quedaré fins diumenge, perquè es veu que diumenge
perquè molt bé el bac, però també molt bé apostes a la via.
Això també està molt bé divendres, dissabte, saps?
Sí.
Això també és un tema que m'agrada,
per tenir després el diumenge per descansar o per després fer...
Arroz, arroz.
Per cert, a la tarda, al mateix espai, si no estic equivocat,
hi ha una game jam.
La game jam, per cert, que està implicada en ti, francès,
tu que estàs també implicat en venti,
clar, no es pot dir que una game jam és allò que...
Hi ha una persona que diu, escolta,
hi ha molts temps, no?
Doncs hi ha molts tipus i moltes modalitats.
Però sí, hi ha una d'aquestes en què,
que no sé si és la que hi haurà la game jam,
en què els equips es reuneixen,
es formen a vegades, inclús, amb gent que no es coneix,
i es dona un repte que fins aquell moment,
fins que no obren al sobre, diguem-ne,
els equips no saben si han de programar un joc,
una aplicació, un èxit, no?
I això com serà? Serà així, més o menys, o no?
Sí, la veritat és que sí, serà curtet, aquesta game jam.
Normalment només durà unes vuit, deu, dotze hores,
perquè per temps material no hi havia temps
per fer una game jam més llarga,
però sí que serà el que estava comentant,
serà la creació de...
No, s'enfogarà des del Serious Game, directament.
Ah, de molt bé. Llavors estarà lligat a un tema,
potser, o de salut, o de... Exacte, exacte.
Que no ho podem dir, clar, perquè si no...
No, no, no, no. No podem dir res.
Els clients de generació digital tindrien avantatge.
Que també podria ser algun tema
que algun any hauríem de tractar des d'aquí.
Tu t'imagines allà la gent dient, i uns treballant allà,
ja el portes a fer, no?
Ja el portes a fer, no? 3D, U, B, R...
I els altres els hi acaben de donar el sobre.
Jo no. I aquells ho tenen un prototip, no?
Hi ha més xerrades, hi ha...
També el joc Belirant,
un joc que es va fer fa un temps...
Un parell d'anys. Sí, sí, un parell d'anys.
I que explicarà una miqueta com es va fer, no?
I com es va crear, no?
Com es va fer, com es va crear,
i com, per exemple, aquest joc des d'allí,
fet a les Terres de l'Ebre, en pobles de les Terres de l'Ebre,
l'han venut la idea i el concepte a altres països,
des de l'Índia a Noruega.
Sí, sí, ja està funcionant, a més a més.
S'han fet el mateix concepte de joc de l'Ebre
a les Terres de l'Ebre,
a altres zones europees.
Molt bé, la veritat és que...
Déu-n'hi-do, jo no sé...
A veure, no podem parlar absolutament de tot,
però, més o menys, sí que hi haurà,
és veritat, que això de dones i videojocs,
el tema de la dona en el món d'aquesta indústria...
Després en parlarem amb el tema d'Indie Death Day.
També li heu donat cabuda,
perquè també és important.
En fet, hi ha dos de més principals d'aquest any,
el Back Experience, un és l'Archiv Gaming,
per l'Enriu i el Ray Harkensby,
i l'altre, deia abans,
parlava de Daniel García Razo, que és l'escriptor aquest,
que és qui ens dona moltes idees.
A un dels seus llibres, en el capítol 22,
crec que és, parla de les dones
dins de l'indústria dels videojocs,
i de com en el segle que estem encara estan menys preades
com a gamers i com a productores o programadores.
Ja.
I ens va semblar un tema molt interessant,
perquè, a més a més, és un tema que hem de ser,
i vam dir que això li hem de donar visualització.
I era aquí que vam començar a pensar què fer amb això.
Una part és el que deia ell,
que hi ha una exposició al museu
on donen visualització les dones programadores
al llarg de la història, i l'altra...
Exacte, i l'altra és on
hem invitat l'Àgina, que ens ha dit molt amablement que sí,
i després ens anem a menjar aquest fantàstic arròs.
Jo apunto, eh, jo apunto.
No, no, fet, fet.
I és una taula d'arròs on, a més a més,
participen altres periodistes, com la Marina Mores,
o gent molt local programadora que estan treballant a Barcelona,
i també des del Delta de l'Ebre,
i volem fer aquesta mena
de denúncia pública de per què
en el sècret 21 encara es valora el sexe
per la muntada de l'intell·lecte, no?
És una cosa que no s'entén, vamos. Nosaltres no l'entenem.
I d'aquí hi ha aquesta denúncia.
Va, doncs recordem una miqueta.
Back Experience se celebra el 4 i el 5 d'octubre
en posta per anar-hi
a través de la pàgina web
back.cat, suposo que hi trobem tota la informació,
i podem comprar les entrades
quan, on, des de la pàgina,
allà directament, o com ho fem.
És la mateixa pàgina web.
De fet, les entrades totes són gratuïtes,
dues activitats,
però per un tema de forament,
doncs igualment s'ha d'expedir aquesta entrada
gratuïta. Entenc que és al concert, no?
Exacte. El concert és un tema de producció i tal,
i per cobrir costos, així de senzill.
I també una miqueta perquè t'ha de donar-li
un petit valor del que fem,
que tampoc són 20-30 euros,
són 8 euros, vull dir que no és res exagerat.
I l'altre, els tallers, que són 6 euros.
La mateixa són 6 euros.
Per cobrir costos.
Per cobrir costos i material que es pugui necessitar
per aquests tallers.
Doncs Valentí García, director, i Joan García,
Comunicació i Relacions Externes del Buck Experience.
Per cert, heu vingut acompanyats
de part de l'equip també, salutacions.
De la Sandra.
La Miriam, que porta el tema de xarxes socials,
comunicació digital.
Perquè això és un esdeveniment fet amb equip.
Moltíssima sort.
I després de tot això,
segurament en parlarem aquí, Gina.
Evidentment, us portaré fotografies,
vídeos amb aquesta radiovisual que tenim
i ho ensenyarem tot.
Està més que invitats.
I felicitats pel meu programa.
Moltes gràcies.
Aquest estiu,
la Gina Tost ha anat un lloc
molt llunyà.
Al Japó? No.
A Rússia.
A veure, Gina, abans em deies
que has trobat una Rússia friqui,
però creus que és d'interès per al generació digital?
A veure, si els adolescents catalans
es preguntessin com passaven al cap de setmana
els nois de l'Europa de l'est,
potser s'imaginarien un grup de xavals
cantant himnes comunistes,
bevent vodka i discutint sobre el comunisme
i les glòries de la Unió Soviètica.
Però no.
En cinemes, estacions de tren i centres d'esbaljo
al voltant de l'Urss
s'agrupaven un munt de màquines arcades
diferents a les que tenien els japonesos
o els americans, o que teníem nosaltres.
Des de finals dels 70
fins als principis dels 90,
algunes fàbriques militars soviètiques
van produir uns 70 models
diferents de màquines arcades russes
basant-se sobretot en els primers models japonesos
i són bastant, bastant
per al·lucinar.
Però com has pogut jugar-hi tot això?
Com has anat a parar això?
A veure, la ciutat de Sant Patesburg,
a l'antiga capitat anomenada Leningrad o Petrograd,
hi ha el que s'anomena
el Museu Arcade Soviètic
i tot just arribar-hi, de fet literal,
tot just arribar-hi, va ser el primer que vaig fer.
Vaig anar-hi directament, també és una miqueta amagat.
És una espècie de bar
on tenen restaurades moltes màquines funcionals
de l'època.
L'entrada costa 450 rubles, que són uns 6 amb 20 euros,
i et permeten fer 15 partides.
Ah, està bé.
Escolta'm, què és el que et va sorprendre més de tot plegat?
A veure, a veure, a veure.
Som a Rússia, any 2019,
i no hi ha res en anglès, val?
O sigui, res és res.
I per tant, per moure't pel museu,
em van donar una espècie de llibret a dinadors
grossa com jo, gairebé,
amb les instruccions de totes les màquines
passades per Google Translate
i tu espavila't, saps allò?
Espavila't. Els treballadors,
això, sí, molt amables, però tu espavila't
amb aquests dinadors. Ja, ja, ja, ja.
És una característica molt curiosa d'aquestes màquines,
és que no tenen un rànquing de puntuacions, per exemple.
És a dir, si aconsegueixes força a punts,
guanyes una espècie com de bonus,
però no hi ha rànquing. Per exemple,
n'hi havia una de disparar
que hi havia 20 dianes i 20 bales.
Si tu amb aquestes 20 bales aconseguies
eliminar les 20 dianes,
hi havia més, 20 dianes més i 20 bales més.
I així una mica com infinitament
fins que fallaves.
Escolta'm, hi ha alguna màquina que creus
que tu vas jugar que aquí no hagués arribat mai?
Sí, el Godoky.
El Godoky, el Godoky. És un joc
molt popular, tradicional rus,
semblant a les bitlles, però amb uns pals
amb el qual fan unes figures
que s'han de trencar. És a dir,
són les figures de fusta i tu els hi tires uns pals
i les has de trencar. I aquest és un joc
molt soviètic dels més antics. A més,
amb aquest palanca que es mou, heu d'imaginar-vos
com una espècie com de joystick a la dreta o a l'esquerra
i un botó a la mateixa palanca.
I amb aquest joystick
vas calculant cap on has de tirar el pal
perquè hi ha com vent, va a unes velocitats
diferents i has de llançar el pal
perquè es trenqui. Unes bitlles.
Estem aquí veient les imatges,
unes imatges que per la gent que no ho pugui veure
la veritat és que
les màquines estan molt
força bé tractades.
O sigui,
d'estètica són antigues,
però estaven bé. Perquè estan restaurades.
Darrere hi ha un equip que suposo que amb el preu
de l'entrada es dediquen a restaurar
aquestes màquines, a comprar-les. És a dir,
és un museu-bar, però
a la vegada és com una espècie d'associació
que es dedica
a cuidar aquestes coses. I hi ha jocs normals?
El mall, o no?
Sí, una mica. N'hi ha o no?
Sí, però molt russos.
Per exemple, els jocs de disparar són d'anar a caçar
a nivells salvatges a Sibèria.
Clar, és que a Rússia sí, clar.
Els jocs d'esports és un futbolí d'ukeigel.
O els de conducció no tenen frens.
És molt rus tot.
La madre de Rússia.
Evidentment,
els bèlixs també compten.
Tenim jocs de disparar submarins, destruir tanks,
zapalins...
No hi ha allò típic de
conduir jocs de carrera, també n'hi ha algú,
però menys.
Estàrtuts de, amb el mame o tal,
els jocs russos.
És que és complicat, perquè els que diu la Gina Digitals
n'hi ha molt poquets.
Es refereix més als electrònics.
Van més en components,
en piles, cables...
Bombetes i mans.
Exacte, exacte.
Com els pinballs d'abans, els primers petacos.
Deu-n'hi-do.
S'ha de dir que els russos no són gaire amables.
És a dir, quan ells et diuen no, no et somriuen
i no esperen a dir-te no, però...
Allà, per això,
jo els hi vaig dir que treballàvem
en un programa de ràdio molt important,
de videojocs, i que per això em preguntaven
com has arribat aquí, perquè aquí no venen turistes.
Vaig dir, no, i jo, doncs m'agradaria,
jo he planificat tot el meu viatge al voltant de vosaltres,
perquè em ve molt de gust venir.
Aleshores, em van convidar
a provar una espècie
com de màquines de vending de begudes dels anys 50,
que no treuen Coca-Cola.
Evidentment, la Coca-Cola és molt europea
i molt americana. Allà treuen una cosa que es diuen
Vas, que és una beguda,
que barreja entre Coca-Cola i cervesa.
Ah, directament.
Sí, que té alcohol, ja t'ho dic ara.
És com calimocho, calimocho russo.
I a part, tinc una sorpresa.
I això és pel Cris.
Oh, un imant!
Explica què hi ha en l'imant.
Té com un plàstic a sobre.
Hi ha, òbviament, una arma, òbviament.
És un imant per posar-lo a la nevera,
perquè tu et demanes imants, la gent que viatja, no?
Sí, perquè jo no puc viatjar,
no tinc ni temps ni diners,
doncs sí, et demano el favor a la gent.
Aquí hi ha una arma, com una,
la típica recreativa, no?
Aquesta és de disparar animals.
Això és de disparar animals de Sibèria.
Aquí hi ha un quadrat que no se sap ben bé si és un animal o no.
Jo em pensava que eren dues capses de llumins.
Estan com simplificades,
és com una icona de les recreatives.
Això més endavant he de prendre jo. Qual és la meva càmera?
Sí, això.
Posa't així, posa't així.
Posa't quiet, no et preocupis,
que Déu nostre senyor et punxarà la càmera.
L'Eve Jiménez anava dient que sí
quan comentaves de com són els russos,
perquè em sembla que ella ha viatjat a Rússia.
Fa càssim al camp.
No, no, és que són...
A mi em va agradar molt una noia que venia uns tiquets
per turistes, per un mirador,
on tu li preguntaves,
Do you speak English? I et fa, és molt.
És molt?
Ja està.
Jo ho he entès perfectament.
Generació digital.
A veure, he de dir que la visita de la Gina al museu
de l'Arcade soviàtic està molt bé,
però no pots deixar de fixar-te en una cosa.
La majoria de les màquines semblen fetes
amb restes de producció d'una fàbrica de tractors
dels orals.
És que no hi havia tecnologia a l'abast de la gent
en aquella època.
Els videojocs no van formar part de la cultura de la joventut soviàtica
als anys 90?
Sí, Albert, sí, i van formar, però d'una manera molt diferent
a com va arribar aquí.
Com a producte comercials, aquí milers d'empreses
del bloc occidental es van afanyar
a portar aquestes màquines a tots els racons del món.
Fins i tot al bar de carretera més cutrer
de la Rússia profunda et pots trobar
un matemàrcians o un comècocós
a mitjans dels 80.
El bloc comunista, en un estat que controlava
la distribució i la fabricació d'aquest material,
com ja ha explicat la Gina, tenia uns criteris
de jugabilitat molt particulars.
No era el mateix que aquí.
Sí que és veritat, hi ha testimonis com, per exemple,
el mateix Alexei Paginnov,
que recorda haver jugat en recreatives
amb clones del Pac-Man,
però no era, diguem-ne, l'univers
de les recreatives el que va ser
l'entrada dels videojocs a la societat russa.
Molt bé, no, no, no.
I també una miqueta...
Aquí hi ha la signa Manwatch, no?
Aquí hi ha les maquinetes.
Sí que és veritat que hi havia manwatch russes,
perquè jo les he vistes, es parla d'una mena de clone de l'ANES,
però el que va fer que la gent
descobris el món dels videojocs
van ser els microordinadors,
la informàtica domèstica.
Tenia moltes avantatges dins el que seria
el panorama de l'Estat,
o ho podies aparentar,
de que servia per introduir el jovent a la tecnologia,
a la tècnica, al disseny,
i a la informàtica que feia una cosa com molt de futur
i de país avançat.
I això els agradava, tocar de nen
amb un clon d'un Sinclair a casa seva
creant vés a saber què, no?
Un Sinclair i una ampolla de vodka.
Òbviament, així fas els cotxes sense frens.
Amb el quàs, amb el quàs.
Vas, vas.
I què va passar?
Els utilitzaves a casa,
en un estat que també és molt perseguidor,
molt policial,
la societat està molt vigilada al fet de poder
programar els teus propis jocs, el teu propi entretament
a casa teva i compartir-los secretament
amb els teus amics.
També era un plus.
No van ser populars les sales recreatives,
però la gent se reunia en clubs de fans
dels ordinadors.
Hi havia tot de clubs de microordinadors
a totes les ciutats i la gent aprenia a programar,
i es va desenvolupar una Demostent bastant important.
Demostent és tota la gent
que sortia, feia esdeveniments.
Feia vídeo digital.
Gràcies per la traducció,
perquè dic, what? Què és això?
Creava demostracions
per veure, mira lo bé que faig servir a la meva màquina
i mira quin suglitrec,
i mira quants minutets està movent a la vegada
i això no es ralentitza.
Doncs mira, jo te n'he fet un altre que em moc 60.000 colors.
Hòstia, deixa-me-la, etcètera.
Molt bé, molt bé.
Allà on hi havia ordinadors molt avançats,
allà ordinadors que per nosaltres
estaven ja comercialment molt obsolets,
doncs seguien estant a la crèstera
que la gent utilitzava de forma habitual
i de forma productiva a casa seva,
i això sempre ha fet que tingui també
que Rússia s'hagi convertit en un mercat
o als països d'Alèso en un mercat molt curiós
pels que els agrada per seguir la història
dels microordinadors.
Molt bé, doncs hem conegut una mica més de Rússia,
de la seva tecnologia,
però encara vull parlar una miqueta més de Rússia.
És que hi ha molts russos a Rússia, no?
Molts, molts.
I els puberons, boníssims, els de l'Estefa.
Boníssims.
I l'Anzalabilla, l'Anzalabilla.
Perdona, que és veritat que en tenen moltíssima.
Es diu Olivier, no russa,
però en tenen moltíssima.
D'allà bé, d'allà bé.
De veritat, que ve d'allà.
Si no, per això es diu així.
Sí, però muntanyes russes no en tenen, eh?
Home, n'hi ha muntanyes, alguna deu haver.
No, però d'aquestes que t'hi puges a sobre
són diferents.
Però puberons sí que n'hi ha, puberons.
N'hi ha, però sense frens.
Sí, de fet tenen uns puberons horrorosos, és veritat,
em vaig provar i vaig provar una cosa que t'hagués agradat molt,
Albert, que es diu mors, que és una espècie com de líquid,
d'un suc de valles silvestres de Sibèria
que és dolcíssim, que no té alcohol,
i jo vaig pensar, això li agradaria al Morello.
Doncs n'has portat, eh?
Has portat...
Només he portat un imant, escolta, mira,
la gent em va demanar caviar i imants.
Molt bé, molt bé.
Moltes gràcies, Gina.
I què volies dir, Rússia?
Sí, coses de Rússia.
Tinc 50.000 anècdotes i 50.000 coses curioses.
Faré dues, curtetes.
Una, per exemple, no és Rússia, Rússia,
però és Polònia, la part aquella,
l'any 2000...
La part aquella, sí, sí.
Home, però això n'està, exactament.
Tu anaves al metge a fer-te
un tipus d'anàlisi d'aquests que et posen un càteter
a l'ordinador que controlava allò
l'any 2000, l'any 2000.
Fa 19 anys, però entenem-nos.
Tenien un atari de 8 bits
connectat a les segulls que es fotien
dins el teu cos.
Escolta, si funciona, funciona.
Segur, segur.
A mi em diu que hi ha un atari que guarda la radiografia
en cinta i després te la portes a casa, eh?
La cardega salam està...
Hi ha res del que deia el francès d'això,
de la demostrent, de la gent que et juntava...
Tu ja rius perquè ja t'ho he explicat alguna vegada
i és molt bonic.
Estic rigant encara del càteter.
Jo m'afiaria, jo m'afiaria.
Doncs bé, el francès que havia comentat,
això que quedaven en clubs, coses d'aquestes,
també quedaven a les afores de la ciutat,
quedaven en clubs,
quedaven en nous industrials abandonades
i feien el que es feien
les parts d'abans,
que eren més gamberres.
Era dir, jo he comprat un joc americà,
anem a piratejar-lo i el anem a distribuir,
anem a canviar-li les lletres,
anem a canviar-li el marcador,
anem a canviar-li coses.
I et pots comptar si a Europa
més de cap aquí era de cervesetes i coca-coles
i era de vodka amb vodka.
O sigui, feien els coctels de vodka amb vodka.
I la costumera, i això és veritat,
la costumera que quan acabaven les parties,
ja quan està el moment àlgid que ja s'ha acabat
el disc de les polques i ja no saps què posar,
i si llamàmos a la policia?
I si llamàmos a la...
Tu hi tens castellà.
I si truquem a la policia?
No, però per què? Per quin motiu?
Estem parlant de la policia soviètica.
Que si els russos són amables la policia soviètica.
Bueno, flipa, no?
Doncs aquesta gent estava amb els seus ordinadors,
spectrums, clònics d'aquests,
amb les teles de cul, de les CRTs,
les pantalles bones.
No les planes que teníem aquí.
Exacte, grans.
I ja les tenien fetes, que la carcassa era de fusta,
ja les tenien fetes, les havien cerrat,
perquè la tapa es pogués obrir i tancar.
Ah, i allà guardaven...
Sí, allà guardaven els ordinadors,
i trucaven a la bòfia,
amb els fets o amb els ossos amastrats.
I ens veien que... A veure, què ha passat aquí?
I bueno, en veritat...
Clar, clar, és molt russa això.
Ah, no, jo...
Ells mateixos guardaven els ordinadors
per fer el caixondeo.
Déu-n'hi-do, tot això passa molt bé.
Sí, sí, exacte, exacte.
Aquesta entrada és molt llarga.
Ja ditaré aquesta música, perquè clar,
estem també...
Provant, provant, provant.
I posant noves músiques...
Això anima, anima. Això fa un jaumural.
Exacte, exacte.
Les xarxes i el generació digital
també han donat molts comentaris aquests dies.
Les xarxes no paren mai.
De fet, podríem fer programes i programes sencers
amb el que diu la gent a les xarxes.
Tenim els nostres uients de sempre i de nous.
En Jordi Pimpam, que sempre està allà,
és un jugador de Telegram
que s'ha comprat l'efútbol PS 2020
i està indignat perquè ara
està a l'espera d'una actualització
per tenir els jugadors del Barça que toquen.
No hi ha un fitxatge d'aquest any.
Diu que està molt indignat.
Sí, perquè s'ha comprat el joc.
Veu que els jugadors són els de la temporada passada.
Això passava, eh?
En el Pro 6 de la Play 2, em sembla.
El Play 2, clar, potser internet no el tenia connectat.
Però sí que passava abans,
que havies d'esperar la Play 3, sobretot.
Suposo que es facin tot el mercat d'hivern,
aquestes coses que passen.
Suposo que estaven amb el Neymar, ja el posen, el poso...
Per sort no l'han posat a la portada,
perquè si no...
També a Telegram han passat coses.
Doncs han passat més coses, també.
S'ha parlat del preu dels nou iPhones
presentats aquesta setmana,
i Ignasi creu que les especificacions del iPhone 11 Pro
són una passada, però que el seu preu també, eh?
A veure,
això és un tema recorrent any rere any,
que si l'iPhone és molt car...
Posa molt dia.
Dirà coses bones, sempre.
La iPhone té coses bones i coses dolentes,
i l'iPhone és un telèfon de gama alta i, per tant, és car.
Vol dir que l'iPhone és el millor telèfon
perquè és el més car? No.
Vol dir que és un telèfon molt enfocat a un tipus de gent.
T'agradarà, més o menys, però que cada any
estiguem parlant que l'iPhone és el telèfon més car que hi ha?
Mira, no.
Perquè els Huawei i els Samsung
i altres marques tenen telèfons igual o més cars,
i no se'n fa tanta bola.
Seguim en Ferran Escrits,
que ens comenta que aquesta setmana
han arrencat a l'escola profes i alumnes
amb notebook, amb Ubuntu i programari lliure,
pantalla tàctil a la classe,
ha cridat ActiCast, Google Classroom
i apps en xarxa.
Diu que a la pissarra i al paper
i protector i projector ja els han tret.
Molt bé.
Moltes escoles ja han fet el canvi.
Jo soc molt fan de combinar.
Jo crec que no és indispensable només
tenir tecnologia, que també pots tenir llapis i paper,
perquè jo actualment a la meva feina
estic d'acord que els nens aprenguin
a fer servir una mica de tot.
El Ferran comentava que si se'n va a la xarxa
tindran un problema.
No podran fer-ne aquell dia.
Els nens, problema cap ni una.
I després una dada
que ens han donat al Telegram
que a mi m'ha sorprès.
L'Andreu Voladeres ens comenta
que els ingressos del vinil superen
els del CD per primera vegada des de 1986.
I això vol dir que es venen
molts pocs CDs, també s'ha de dir.
Però que s'han posat molt de moda els vinils.
Aquest és el gran problema del CD
i l'entrada a l'Spotify
i tot això.
De fet, que hi hagi que problema.
Arribarem a un moment que
els guanys de les cassets
guanyaran els vinils algun dia?
Segur, d'aquí 10 anys.
Podria ser.
Tot això cíclic.
I juga l'Oriol Dalmau
per donar-li el vistiplau.
L'Oriol Dalmau ha jugat
a Gears 5,
un joc que també ha jugat a la Gina
i ens encantarà saber què li ha semblat
mentre nosaltres l'escoltem
i observem el tràiler del joc
que ha aparegut per PC i per Xbox One.
Gears 5,
exclusiu de Xbox.
Sí, sí, ho heu escoltat bé, eh?
És exclusiu de Xbox!
Existeixen els exclusius de Xbox!
No passa cada dia això, eh?
I ja me fa il·lusió
perquè jo tinc el Game Pass
el joc exclusiu allà al primer dia
perquè te'l descargues.
Mira, si passés cada 15 dies,
això ja no faria la mateixa il·lusió, veus?
I no és un exclusiu qualsevol,
és una de les grans sagues d'Xbox,
sinó la més gran, Gears of War.
Que, per cert, aquest nou joc
ja no es diu Gears of War,
ara només es diu Gears. Per què?
Diuen els d'Xbox que així el nom és més directe
i és més fàcil.
Vosaltres, Microsoft, parleu de noms directes i fàcils?
Vosaltres que li poseu una consola
o un X, o va, és igual.
Què tal està aquest Gears 5?
Doncs està molt bé, ja t'ho dic ara.
Si tu ets un d'aquells gamers de pacotilla
que tenen el FIFA ficat tot l'any a la consola,
que només el treuen per posar el següent FIFA,
doncs t'explicaré que Gears of War
és una saga de shooter, però shooter cormet.
Sempre han estat uns jocs
al capdavant tecnològicament
i excel·lents en tots els apartats.
Aquest Gears 5, doncs també ho està,
és un shooter que li fot 3 patades
o, més o menys, 3 granades
i 3 cops de serra
a tots els Call of Duty i Battlefields
que se li vulguin posar per davant.
Tècnicament és l'hòstia.
Jo l'he pogut jugar en una Xbox One X
i, bueno, 4K, 60 frames per segon,
gràfics apagullants,
tralla a la pantalla que sembla que estiguis
dins d'una mànima amb CDRs embogits
i ni una punyetera
de ralentització, i això amb una màquina de 400 euros.
La persona que ha optimitzat aquest joc
es mereix el Premi Nobel.
I tot i haver perdut el Of War en el nom,
el joc no ha perdut res de lo bo que tenia abans.
Seguim amb una acció brutal,
amb gore del que ens agrada,
del de Sal Morejo,
més testosterona que el camerino de Maluma,
soldats amb un perímetre pactural
que farien que Vin Diesel
sembli canyita brava,
tot això hi és.
I més armes que mai, insults, la Kate,
que és la noia que surt de la portada,
surt allà davant de tot més gran,
perquè les letícies doleres no s'enfadin,
i novetats. Doncs mira,
el que he notat és que ara el joc vol tenir
més narrativa, hi ha més història,
més cinemàtiques. És una narrativa
que ens parla de la guerra, però també ens parla
de les merdes internes dels personatges.
I això és una bona idea, però
han estat una mica tímids.
Es nota que els feia una mica de por
fotre-li massa història en un shooter així.
Fins i tot ens trobem durant el joc amb alguna decisió
important que ens farà suar, però al final
la narrativa és més extensa,
però no passa de ser un guió fluixet, tímid,
carregat de critxers.
Molt xula és el robot Jack
que ens acompanya i que ara fa de tot.
Ens porta munició, ataca els enemics de mil maneres,
ens obre portes. El més polèmic
d'aquest Gears 5 és el següent.
La campanya del joc es divideix en quatre actes.
A l'acta 1 és la hòstia,
en patinet, acció punta pala,
però arriba a l'acta 2 i
la cosa deriva en un món obert, que dius
ai, ui, per què
món obert? Per què?
Amb missions secundàries sosaines,
amb un enorme deser glaçat
buit, a excepció dels punts concrets
on hi hem d'anar, amb un patinet
futurista i vinga a fotre
metres. Però és que després ve l'acta 3
que aquest sí que allà és un tall
a rotllos, és de nou un món obert,
ara desèrtic, més avorrit que
llapar, una campa ortopèdica i aquí
sí que el ritme del joc i el guió
decauen i molt. Si ha volgut allà
ficar un concepte de món obert amb calçador
que aquí, en un Gears of War,
segurament no tocava, no calia,
per què? What the fuck? Per la resta,
és molt bé, multijugador, modo horda,
molt millorat, modo escape, que és una mica
diferent, poca munició, una bomba de gas
que no es persigue, hay que escapar, vamos, jou,
estava molt bé, que el joc no és perfecte,
però creieu-me pesen molt més les
coses bones que les dolentes, però molt més,
eh? El millor shooter que existeix
al dia d'avui, sense dubte. Per què, nois?
Gears of War té algo
que costa explicar-ho, però
és aquella contundència, aquella sensació
que les armes pesen, que tot
peta, que
utilitza els combats de miracle,
que els enemics són immensos, que els escenaris
són supervariats, són molt espectaculars,
cap joc utilitza
el sistema de cobertura
amb aquesta maestria,
les armes, les serres, no us
el perdeu, i si pot ser, intenteu
jugar a la campanya amb amics, que és més
divertit. No sou com jo, que vaig
intentar quedar amb la Gina per jugar
i entre que jo em vaig dormir,
que ella se'm va anar a fer el sopar,
que el seu marit es veu que no cuinava
el dia, i aleshores jo després
al final
casco foto la campanya per la seva banda,
som un desastre.
Ha anat així, Gina, això? Sí, sí, com a Esquadron
no felem res, perquè a més li dic
hòstia, he acabat de sopar, i al cap d'una estona
em contestem, diu, jo m'he adormit, me'n vaig al llit.
És que perdona, de vegades
fer un Twitch, perquè volíem fer un Twitch, no?
Volíem fer un Twitch i jugar junts, i al
Generació Digital tenim un Twitch, de tant en tant
hem fet alguna partida, he dit va,
fem-ho a Gears of War i tal,
i ens trobem, que som un equip. Necessites
molta energia. Necessites
quadrar horaris, i clar, entre que
jo tinc son i que el d'Almau
té una filla, això no quadra, però
estic bastant d'acord amb el que diu, però també
et diré una cosa, del guió de Gears of War
mai ha sigut important, l'important és
seure gent i disparar. De totes formes
l'Estar s'ha acabat parat perquè ha aparegut un personatge
que t'has quedat parat. Sarah Connor.
No, això és del tràiler de Terminator,
no és de Gears of War. Ja m'ho imagino, m'he quedat.
No és de Gears of War. Va, m'he quedat amb el cul forçat.
No hi ha un cameo, eh?
No, encara no hi ha un cameo. Quina pena.
El cameo que hi ha són els de Marcos Phoenix
i aquesta gent.
Cris, aquest joc t'agrada tu? Aquest tipus de joc?
A mi els Gears, no soc gaire fan de Gears.
Fuera, fuera, fuera!
No soc gaire fan, però bueno, sí que l'he jugat i bueno, bé,
entretengut, sí, entretengut.
Aquí no es pot jugar a mulleres, no?
Clar, no és realitat virtual, llavors entra fora del mercat.
No em caus bé.
Clar, és que els estudis, bueno, aquí
a Barcelona, els estan donant
poc suport, però és veritat que
els estudis independents
tenen poc suport i poca força
per poder anar endavant.
Llavors nosaltres els estem intentant
donar una mica de visibilitat,
fer un event que només sigui per a ells,
en què al final
van a fer un feedback
que els va a venir molt beneficiós,
gairebé gratis,
i així poder, bé, millorar
tots els seus desenvolupaments.
En la majoria de meses redondes,
los indies explican un poco
de su propio juego, así es más accesible
al público que ha venido.
Qui sap parlant? Doncs parlava
el Daniel Santigosa, que és el director
d'una edició, que és la segona,
d'un esdeveniment molt especial,
que és a l'Indie Dev Day, que es va fer la setmana passada.
Vam anar-hi, ens va encantar,
i ell explica que evidentment
és un esdeveniment
pensat per a la gent que fa videojocs.
El que dèiem, hi havia màquines recreatives,
hi havia jocs que es publicaran
i hi havia moltes màquines com el Rebel Ramben Brutals,
xerrades, taules rodones,
i el passadís del Canaudrum,
de Barcelona, doncs que
estava a tope de videojocs
i dels seus creadors, que n'hi havia més de 40.
Doncs sí, i un d'ells era
Severio Caporusso, que presentava
el videojoc Hyper Parasit de l'empresa
Troglobites Games.
En el juego, por fin,
eres el malo,
eres un parásito
de los años 80,
puedes apoderarte de los humanos
y quieres entrar en el cuerpo
del humano quizás más importante,
en el cuerpo del presidente, no se sabe de qué,
del presidente, apretar
el botoncito rojo y acabar con la humanidad.
Es un juego de local cop
y vas ahí también por Nintendo Switch
y hasta en Early Access Steam
y la gracia es básicamente
que siendo un parásito
puedes cambiarte de cuerpo y de arma.
A veces
es tu elección,
puedes elegir tú,
de cambiar de cuerpo, más de las veces
está obligado a cambiar de cuerpo
porque mata a tu huésped
y tienes que encontrar
a otro huésped.
Es un juego donde vas desbloqueando
60 personajes,
también el juego está optimizado
por otras modalidades, como por speedrunning,
por daily challenges.
Doncs ella ens parlava
de Severio, que aquest joc
que es diu Hyper Parasit
és Early Access a Steam.
Això què vol dir, exactament?
Early Access,
en anglès és access anticipat
i serveix per moltes coses.
Una, per exemple, és, la idea principal
és que la gent ho pugui provar abans que surti.
Però realment de vegades s'utilitza perquè
streamers ho puguin tenir i fan
l'estreaming, diguem, d'un...
com es diu això?
Un review. Un exclusivitat.
Correcte. I llavors també serveix
com a tema de marketing.
Molt bé.
Més coses que han passat en aquesta segona edició
de l'Indie Dev Day.
També vam veure l'associació Femdevs,
una associació sense ànim del lucre que vol promoure
el interès, la participació i la presència
de les dones a la cultura del desenvolupament dels videojocs.
I vam parlar amb l'Andrea Saki,
que ella és desenvolupador de videojocs
i una de les membres d'aquesta associació.
Podem veure, per exemple,
en aquest esdeveniment que és Indie Dev Day,
que hi ha bastantes dones als equips,
el problema és que no estem comunicades
les unes amb les altres, no sabem qui és l'altre,
llavors ens sentim com aïllades,
quan realment podríem
juntar-nos més fàcilment.
Fem trobades, fem exposicions, fem tallers,
volem fer conferències, volem fer Gamejams,
una mica qualsevol cosa que pugui ajudar
les noies a juntar-se entre sí.
Ara mateix el que portem a terme
més fàcilment són les trobades,
que són tant informals com formals,
i les fem a Barcelona,
Madrid, Màlaga, Granada
i diverses ciutats,
València també,
diverses ciutats que hi pugui haver algú
que s'encarregui d'això i que hi hagi interès
per portar-ho endavant.
Estem veient imatges que vam veure
el cap de setmana passat
i has vist jocs que reconeixies, Francesc, oi?
Sí, és que, a més,
hi havia molta gent que reconeixíem
d'haver-la tingut aquí al programa,
per exemple, et trobaves amb coneguts,
hi havia les nostres amigues pirates
que vam tenir la temporada passada
al penúltim programa.
I també tenien el joc aquell
del Platen, l'Anna,
aquell que havia d'anar a l'estant,
que el tenien allà en demostració.
I vam veure, per exemple,
Enty tenia un estant on hi havia jocs
i a mi em va fer molta gràcia perquè una de les noies
que va treure un joc que em va agradar molt
l'any passat, aquest any el tenia
en el seu propi estant, ella, desenvolupant,
es deia Colorful Adventure,
que hem pogut veure unes imatges a la pantalla,
una boleta que va canviant de color
i molt maco, que s'ha dedicat a treure-la
i el vol tirar endavant, i cada mes
aquest any entrarà com a professora d'Enty.
Em va agradar molt.
Està molt bé perquè la indústria
dels videojocs catalana és molt petita
i tot passa pel Generació Digital
i si no ha passat, hi passarà.
Doncs això és tot del Generació Digital,
el primer AICAT i el primer des d'aquest
fantàstic estudi número dos de Catalunya Ràdio,
de la CCMA i d'AICAT.
Elisabet Sánchez, Ginató,
Asturiól Dalmau, Star, Francesc Xavier Blasco
i Chris Bilgett, moltes gràcies per participar
en aquesta primera edició del programa.
Gràcies a tu, per molt de feina.
Gràcies a vosaltres.
Que t'insisteixo.
Pago jo.
Que sapigueu que el control tècnic amb Dani Jiménez
a la realització visual User Mangol
pot seguir-nos al Telegram, a Twitter, a Facebook,
a Twitch, a Instagram, a icat.cat barra GD
i pels podcast de Spotify.
Cada setmana marxarem amb una cançó,
una cançó de podcast.
I música de videojoc.
Molt bé.
No han sigut molt originals.
Avui ho farem amb Jump Up Superstar
interpretada per Paulín
i que va ser la que va sonar
a la presentació del Super Mario Odyssey
durant l'EDress del 2017.
Així doncs, adeu-siau.
Don't you know it's time to raise our sails
It's freedom like you never knew
Don't need bags or a pass
Say the word, I'll be there in a flash
You could say my hat is off to you
Oh, we can zoom all the way to the moon
From this great wide wacky world
Jump with me, grab coins with me, oh yeah
It's time to jump up in the air
Jump up, don't be scared
Jump up and your cares will soar away
And if the dark clouds don't just work
Don't feel a change, a tickle
I'll be your one-up girl
So let's jump up super high
High up in the sky
There's no power up like dancing
You know that you're my superstar
No one else can take me this far
Up the thing, the switch
Get ready for the soul
Let's do the Odyssey
Odyssey, yes, yes
Odyssey, yes, yes
Odyssey, yes, yes
Odyssey, yes, yes
Odyssey, yes, yes
Odyssey, yes, yes
Odyssey, yes, yes
Odyssey, yes, yes
Odyssey
Spin the wheel, take a chance
Every journey starts a new romance
A new world's calling out to you
Take a turn, walk the path
Find a new addition to the cast
You know that any captain needs a crew
Take it in stride as you move side to side
There are just different points of view
Jump with me, grab coins with me, oh yeah
Come on and jump up in the air
Jump without a care
Jump up cause you know that I'll be there
And if you find your short on joy
Don't fret, just don't forget that
You're still out one up, boy
So go on, straighten up your cap
Let your toes begin to tap
This rhythm is a power issue
Don't forget you're the superstar
No one else can take you this far
But go through that stage
Now you've got panache, oh
Let's do the Odyssey
It's time to jump up in the air
Jump up, don't be scared
Jump up and your cares will soar away
And if the dark clouds start to swirl
Don't fear, don't shout, don't tickle
I'll be your one up, girl
Now listen all you boys and girls
All around the world
Don't be afraid to get up and move
You know that we're all superstars
We're the ones who made it this far
Put a smile on that face
There's no time to waste
So let's do the Odyssey
I'll be your one up