I cap, la ràdio inquieta.
Generació digital amb Albert Murillo.
Benvinguts al Generació digital,
el programa dedicat que parla de videojocs de creativitat i de cultura digital.
En el programa d'avui volem parlar i molt de la Playstation 5,
però sobretot dels videojocs que es van presentar.
Que gairebé tothom està d'acord que quan es presenta una consola
el més important són els seus videojocs.
Que sí, que està molt bé que sigui molt alta,
que tota l'aire surti per fora, que sembli un edifici, però ei, els videojocs.
Ens en parlarà l'Albert Garcia.
També una vegada acabem amb la seva connexió
dos dissenyadors de videojocs importants de Catalunya
també ens comentaran què els ha semblat amb ells aquests videojocs
i aquesta presentació d'aquesta nova Playstation 5.
L'Elisabet Sánchez jugarà a Runaway Toad.
És un videojoc que ella ens comenta que el protagonista és un gripau
que s'està escapant tota l'estona d'una princesa,
això va al revés de normalment com van tots els jocs,
perquè aquesta princesa li vol donar un petó.
Ens ho explicarà d'aquí a molt poc.
Agafarem el DeLorean.
Sabeu que d'aquí a molt poc
complim 18 anys en antena al generació digital.
I el que fem és agafar el DeLorean i fer viatges d'anada i tornada.
Aquesta setmana ens anem gairebé 12 anys enrere
per recuperar una entrevista que vam fer de forma exclusiva
al creador de Atari, en Nolan Bajnell.
Vam anar a Madrid, el Francesc, l'Estar i jo mateix,
i vam poder parlar amb ell.
Farem un resum del més interessant del que ens va dir,
que escoltat ara, penso que té encara moltíssim valor.
La Gemma Manzanero ens va parlar la setmana passada
de la problemàtica que va haver-hi amb Twitch
i les cançons que molts streamers posen de fons i que no tenen drets.
I avui ens parlarà d'una aplicació de la mateixa plataforma de Twitch
que ha creat ells mateixos per poder cantar en plan karaoke.
Ens explicarà com funciona i potser canta i tot.
Més coses, escoltarem música seleccionada
a la versió en podcast per l'Albert García.
Música de videojocs molt ben seleccionada.
El Chris Bilchert ens parlarà d'una sinergia fantàstica
entre Nintendo i Lego, o més ben dit, entre Nintendo i Mario,
que s'ha presentat aquesta setmana.
També la sinergia entre els videojocs i el manga
gràcies a Francesche B. Blasco.
Com cada setmana connectarem amb l'Star
i coneixerem els gustos amb videojocs o no
dels dos presentadors del Casa Babylon.
Comencem amb aquest videojoc que us deia de l'Elisabet Sánchez
on hi ha un gripau i una princesa i que un s'escapa de l'altre.
Hola, Eli.
Aquesta setmana he descobert un joc per mòbil
que primer m'ha cridat l'atenció pel seu argument,
però després m'ha encantat jugar-hi.
Segur que tots coneixeu la típica història del príncep encantat
que ha estat transformat en un gripau
i que ha de buscar la princesa que li faci un petó
per tornar a ser un príncep blau.
Doncs a Runaway Toad, que és com es diu el joc,
ha passat tot el contrari.
El príncep és un gripau que ha d'escapar dels petons d'una princesa
perquè ell vol ser lliure i no vol transformar-se en humà
i viure per sempre més tancat en un castell.
En aquest meravellós joc d'acció has d'escapar per tota mena de paisatges,
saltant d'obstacle en obstacle sense caure a l'aigua.
Si caus, apareixerà ràpidament un mussol enviat per la princesa
que t'enxamparà i aleshores hauràs de tornar a començar la partida.
L'objectiu és recórrer als màxims metres possibles.
El sistema de joc és amb un sol dit,
arrossegar i deixar anar en totes les accions.
Hauràs de calcular la distància que necessites
per arribar al següent obstacle cada cop.
Pel camí et vas alimentant d'insectes que et donaran poders especials.
Podràs saltar més distància, podràs volar, aguantar-te més en l'aire...
De tant en tant et trobaràs un insecte que et dona vida si te'l menges.
Amb el que t'ajut, quan caus a l'aigua,
un ibocotem et traurà ràpid abans que t'enxampin.
Es tracta d'un joc visualment molt bonic
amb una banda sonora que et farà entrar en la història.
I, a més a més, és de recorregut dinàmic,
que vol dir que no tens un temps determinat per acabar les partides,
perquè de tant en tant seràs objecte d'unes persecucions
que t'oligaran a no relaxar-te.
En aquest joc que trobem per Android i per iOS
hauràs de fugir, però també hauràs d'aconseguir missions
per tal d'anar desbloquejant gripaus amb més potència.
També hauràs de descobrir secrets ocults entre la pluja, la negra nit
i una pila de riscos.
A la teva mà està a decidir si vols ser un príncep blau
o si prefereixes ser lliure i continuar sent un gripau.
No, Doc, ¿me estás diciendo que has construido una máquina del tiempo
con un DeLorean?
Yo creo que si vas a construir una máquina del tiempo en un coche,
¿por qué no hacerlo con clase?
Antivarero circuitos.
Francesc, estar, com vau rebre primer la notícia de dir
que podem entrevistar en olem vaginal, podem conèixer-la en persona?
Doncs, bueno, espectacular, realment espectacular,
perquè jo em pensava que estaríem a la sala de conferències,
la ponència, que hi hauria un ton de preguntes,
més o menys semblant al que ens va passar quan vam veure en Pegit,
i després l'entrevista personal no la teníem segura,
i era allò de dir, bueno, ja veurem,
entre tota aquella gent que va parlar d'economia i nosaltres sortíem,
escolti, i, miri, li porto això, o...
I, clar, una mica de vergonya, si l'has de fer allà al mig d'un passadís
amb uns sofàs i unes llums i un set de televisió també,
una mica coibits, i al final tot va ser, no, no,
només concedeix tres o quatre entrevistes a mitjans,
vosaltres esteu en una.
No, no, a més, vosaltres sereu els primers, ostres que bé,
i al final de tot és en plan,
l'heu de compartir amb la productora de l'avent,
però mira, saps què? Al final esteu vosaltres sols.
Dic, conye.
Clar, tots sols, allà, en una habitació, cafès, i vinga, anar xerrant.
Ester, què significa per tu haver pogut parlar,
haver pogut conèixer en persona Nolan Bajnell?
Sembla una exageració, però jo sempre he tingut una pauta de vida, diguéssim.
Tinc uns objectius i malauradament m'ha veritat ja el cifc omplert, tots.
Si demà em moro, moriré molt feliç.
Tinc un d'aquests objectius, he d'entendre.
Sí, sí, veure la Nolan, conèixer-la, era una cosa així.
Clar, jo deia, com que no el coneixeré mai,
doncs jo, quan ho hagi fet, jo ja em moriré,
i podria estar fins als 90 anys vivint de l'excusa, vivint del conte.
Però ara que ja ho heu complert,
ens n'haurem d'inventar algun de nou.
Sí, però serà complicat, superar-ho, això.
Abans d'entrar a l'entrevista,
que ens va explicar moltes coses molt interessants,
i és, a més a més, això, una entrevista exclusiva per Catalunya Ràdio,
que vam tenir l'oportunitat de poder enregistrar el dijous
del cap que celebrava a Fira de Madrid.
Fem cinc cèntims d'aquí a Snowland Vaginal en dos minuts,
perquè qui no coneix o qui no ha sentit a parlar d'aquest nom
es faci una mica idea de per què l'Estar diu
és una de les persones que jo tenia com a objectiu
poder conèixer la vida i una vegada l'he conegut,
ja em puc morir, pràcticament, no?
Doncs a veure, a Snowland Vaginal,
molta gent, quan pensa a Snowland Vaginal,
pensa en Atari, pensa en Polo, diu, és el pare dels videojocs,
i això és un error, el pare dels videojocs està reconegut,
és en Ralph Baer, però Snowland Vaginal és el creador...
Sí, és el creador d'Ari, sí, és el creador d'Ari.
És espantat, estava jo ja... Ai, ai, ai...
El pare dels videojocs és en Ralph Baer,
però Snowland Vaginal és el creador de la indústria dels videojocs.
És el que va aconseguir que el videojoc,
la indústria juguatera d'aquell moment,
no el veies com una cosa que passaria de moda
i una cosa que no valia la pena invertir,
sinó com una cosa que es podien treure molts diners.
Sí, jo no tinc res a dir.
O sigui, a veure, ell no és en Shigeru Miyamoto, d'acord?
És un empresari, un empresari del món dels videojocs.
Per tant, estem parlant d'un visionari.
Estem parlant d'un d'aquells pocs individus
tocats amb una certa vareta de visionari
que fa que puguin veure el futur d'una manera diferent
i d'alguna manera el puguem considerar, a data d'avui,
para creador del que és la indústria dels videojocs.
Anem a veure què va donar a ser aquesta entrevista a Snowland Vaginal.
Sí, mira, una mica lligant amb el que deia el Francesc,
un primer tall extrem de la ponència on explica
què va fer, diguéssim, el primer videojoc.
I ho explica així.
Aquest és el primer ordinador que vaig poder tocar amb la mà.
El PDP-1.
Va ser l'any 1965.
Vaig desenvolupar el primer videojoc
sobre aquest ordinador l'any 1966.
Però abans que jo, un noi anomenat William Higgins Bottom,
havia fet un joc en l'osciloscopi
que era una petita demostració d'una tecnologia.
De totes maneres, crec que va ser ell
que va fer això del videojoc.
He was the guy who started the whole thing.
Capturant el segon.
Està molt bé.
Vull dir que ell mateix està dient que no va ser el primer,
que és el segon, mentre el Raquel va capturant...
Estic capturant el segon.
Tothom se n'ha entrat, tot Catalunya.
No et preocupis, Raquel.
El Ficot estava encarat a innovació.
I això Vaginal ho sabia.
I al darrere de la ponència va animar a tothom,
empenya fins al final les idees.
Explica això sobre les idees.
Tothom té grans idees a la dutxa.
Per alguna raó apareixen allà.
Conec molta gent que m'ha dit
que aquesta idea me l'han robat.
Quan se t'acudeix una bona idea, no és teva.
L'has de treballar i has d'invertir en ella.
Aquella a qui se li acudeix la idea a la dutxa
no n'és l'amo.
L'amo és qui la treballa, surt i desenvolupa el projecte.
És sorprenent la quantitat de gent que no ho fa.
Avui que tenim aquí en Daniel Sánchez Crespo,
que ha creat Invisibles i a més a més d'un seia.
Un bon exemple d'un inici de no l'en Vaginal català.
Això de les idees a la dutxa i això que diu Vaginal de molt bé.
Tu tens una idea, però de qui és aquesta idea,
del que la treballa i el que l'acaba fent realitat?
A veure, al final, idees van a dur el quilo.
Nosaltres, per exemple, la idea d'Invisibles,
els dos anys que li han fotut 200 persones també ha sigut bona.
El final és això.
Jo a la dutxa també faig altres coses.
Ai, per favor!
Esateja, cony.
Perdó, perdó.
A veure, anem a l'entrevista.
Això eren dos trossos de la conferència
que va donar Vaginal al Ficot.
Anem ja al moment.
Li van preguntar què és el que sent ell
quan escolta la paraula Atari avui dia.
Atari és com un fill meu.
Atari, per mi, sempre ha significat innovació.
I des que la vaig vendre,
crec que ha perdut aquesta característica.
De totes maneres, sempre me l'he sentit meva
i ha format part del meu cor.
Jo vaig escollir el logo i el nom.
Risa fàcil, eh? O sigui, li regue'm les gràcies, eh?
Jo vaig inventar el logo i una rialla, eh?
I una rialla a darrere.
El que sí que és veritat és que és un dels logotips
segurament més populars arreu del món,
el de la marca Atari.
És un logotip que ha sortit en multitud de pel·lícules.
Quantes samarretes de quanta gent que segurament
no té ni idea del que és Atari es veuen,
veuen per aquest món.
I realment un nom que va sortir, si no m'equivoco,
havíeu explicat algun dia d'un joc de go.
Un joc de go, un joc de taula,
que és una mena d'escacs, de dames.
És un joc molt peculiar.
I Atari és el nom que rep un cert moviment.
És com quan juguem a l'escacs i diguem
escac mat o enroque, una cosa d'aquestes.
Doncs és una paraula que vol dir
només hi ha una oportunitat.
Hi ha una pregunta de l'Albert Valls del xat que diu
¿Pajnel és tan gran de mida com sembla a les imatges?
Més. Més si tu.
Ah, sí? És un senyor gran, eh?
Si tu veus una foto meva amb ell al costat
i jo sembla que estigui al darrere.
Sembla el seu clauet amb les claus del cotxe.
Sembla la realitat amuntada, eh? Sembla el pitxo.
Sí, sembla el pitxo.
És enorme, és un senyor enorme.
És un americà d'aquests grans, eh?
Sí, sí, d'aquests grans.
Més coses que ens ho explica Nolan Baichner.
Doncs mira, el Francesc li va preguntar que veient
la potència en què s'ha convertit la indústria,
si li sap greu tants anys després haver vengut Atari.
Ens deia això.
És la cosa més estúpida que ha fet mai.
I ha sot un tiro.
És la cosa més estúpida que ha fet en la vida.
És la cosa més estúpida que ha fet en la vida.
Jo crec que ho diu en sèrio.
Però a mi m'heu deixat parat.
Realment devia treure un dineral de la venda d'Atari.
28 milions.
Pot viure tranquil·lament durant...
Sí, però després, tot el que ha sigut la indústria del videojoc,
si s'arriba a quedar amb Atari,
amb el seu talent n'ha d'anar fent
i com ha anat evolucionant la indústria,
avui, un Atari, aquell Atari,
a mans de donar un basc competint amb Microsoft, amb Sony...
Pensa que ell no la va vendre
com un desig de vendre's a l'empresa,
la van vendre perquè en aquell moment
necessitaven una injecció de diners per posar en marxa
precisament aquest projecte
i no va haver cap altra més opció que vendre's a la companyia.
Potser ara,
vist les coses en perspectiva,
hagués preferit seguir buscant més
abans de vendre's.
A veure, expliqueu-me això que no l'envàgineu té una mena
de cadena de restaurants.
El tema de restaurants i els videojocs.
Els Ewing Bistro.
No l'envàgineu en una de les empreses que té,
perquè aquest tio és un empresari.
El tema de restaurants i els videojocs
està ficat a molts llocs, a moltes empreses.
La ponència va parlar d'una sèrie de coses al·lucinants.
Ponència, per cert,
la tenim penjada tota,
de 60 minuts, al Facebook.
Si aneu al Facebook del generació digital, és allà.
I una de les coses en què ell
està divertint és el que es diu en el Ewing,
que és una mena de pantalla
que es posen a les taules dels restaurants,
que són tàctils, perquè tu puguis
veure el menú, fer les comandes
sense atenció de cap cambrer,
amb les pantalles tàctils,
et surtin jocs.
I arran d'aquest sistema que ell ha anat venent
a altres restaurants i altres llocs del món,
han generat una cadera de restaurants
que es diu Ewing Bistro, en què s'intenta
portar a terme la seva filosofia
de sociabilització dels videojocs,
que no passa per les coses en xarxa,
sinó per reunir-te a jugar videojocs en locals.
Anem a explicar com ens ho deia això
en l'envàgineu.
Sempre he cregut que part del que faig
se sembla una festa,
i resulta que en les festes
sempre hi ha beguda, menjar
i diversió. I crec que
si saps mesclar això
amb el món dels videojocs, segurament
faràs un bon negoci.
Què més ens explicava la Jem?
Una cosa que a mi m'encanta.
Vam parlar del joc social
i ell no està gens d'acord amb el que
la gent es pensa que és el joc social.
Crec que la gent s'equivoca quan pensa
que jugar en roba interior davant de l'ordinador
és social
perquè pots parlar amb gent de tot el món.
Jo no ho crec, això.
Crec que és social en el moment que pots tocar
el del costat i jugar
mentre prens una cervesa o pots veure
les noies boniques de la taula del costat.
Això és social.
I ho dèiem mentre ens tocava a nosaltres.
També va parlar de la dificultat de negoci
amb els potents jocs d'avui dia.
I ara mires el desenvolupament d'un joc de consola,
per la PS3, per exemple,
veus que és un negoci
molt complicat i molt difícil.
Electronic Arts
perd diners amb això.
No hi ha moltes unitats de la PlayStation 3
al mercat i t'has de gastar per fer un joc
uns 15 o 20 milions de dòlars.
Números que superen
la indústria del cinema.
I el que passa és això.
El cost és molt alt
i el risc també.
Com a empresari,
com a creador d'indústria,
per al·lusions.
Sí, és arriscat de collons.
És així de fàcil, volia veure.
O surts bé o et fot una galleta important.
Però jo crec que aquesta indústria
es basa en que estem tots una mica penjats
en el sentit que és arriscat,
doncs vinga.
I si surt malament, ja ens recolliran.
No hi penses gaire.
Electronic Arts l'altre dia va fotre fora
el 17% de la seva plantilla.
La indústria és així.
Vull dir, qui no ho vulgui, que es foti a omplir d'EIS
allò a una comissaria, que és molt més segur.
Però el nostre és més divertit de provar-se a l'esgó.
Acabem amb l'entrevista.
Finalment, l'anècdota increïble que
de fet, ni el francès ni l'estat
es creuen del tot.
És totalment cert
i molt divertit.
Feia un viatge l'any 1973 per Espanya
i recordo que estava perdut en un petit poble
que no recordo ni on era
ni com es deia.
Vaig entrar en un petit bar perquè em donessin indicacions
i vaig veure el pong groc
original que vaig desenvolupar.
Va ser increïble.
Crec que vaig ser el primer americà
que va entrar en aquell bar.
Això és una mica història a Hemingway,
també, a anar als San Fermines.
Això ve de que hi havia els rumors,
s'havia explicat, no?, de que fa molts anys
hi havien preguntat al Nolan
que en quin moment de la seva trajectòria
es va adonar
de tot allò que havia fet.
Has fet atari, has fet videojocs,
has fet un munt d'empreses, però en quin moment
vas ser conscient, vas prendre consciència?
I va explicar això.
No s'ho creiem gaire.
És molt fort, no?, vindre aquí a Espanya
i arribar a un poblet per tota l'altre de les muntanyes
i tal, i que trobis un bar
i que endespaisament allà.
La part que no ens quadra és que digui 1973.
Perquè el pong és del 1962 de l'octubre
aquí a Espanya, doncs bé, l'any que érem,
encara estava Franco,
no sé, era una mica
complicat, no?
Potser el problema era el bar de carretera
on va entrar, vés a saber. Potser no ho pots explicar.
Potser és d'aquells bars de carretera molt lluny vermell.
I l'home estava molt fosc.
Una whiskeria, que es diu.
Exacte, intenta acapejar-ho com pot
i vas canviar la data cada dos per tres.
Potser era exactament l'any 73.
Vull dir, li falla la memòria tants anys després, no?
Així ho va dir. M'he la viscut moltes coses.
S'ha de reconèixer que deixant de banda el tema de la data,
ell com a fundador d'Atari,
en aquells moments Espanya devia ser,
amb perdó, el cul del món,
la cosa més tercentmundista que se li podia ocorre,
i estar per allà i anar perdut en un bar,
obrir la porta i trobar-te una màquina,
diu, si les meves màquines han arribat aquí,
això vol dir que és que he copat tot el món occidental.
Tot el món civilitzat està ple de màquines.
Era la visió de l'estat espanyol
que tenen, per exemple, jocs com Resident Evil 4,
aquells poplents amb aquelles senyores
que es porta hurraco, diguem.
Continuem al Generació Digital Dicat,
el programa de videojocs de la ràdio pública,
i ara ho farem per conèixer els detalls
de la presentació de la PlayStation 5,
però no tant de la consola sinó dels seus jocs.
L'Albert García ha fet una tria
dels que creu que són les més recomanables
o els que ell espera jugar amb moltíssimes ganes.
Hola, Albert.
Hola, Albert i família GD.
Ja ha passat una setmana des de la presentació
de la PlayStation 5
i hem tingut temps de reflexionar, de pair,
de pensar en aquesta consola
que sembla que no tindrem espai a casa per posar,
perquè sembla que serà gegantina.
Encara no sabem les mides oficials,
però per internet ja està tothom fent càlculs
de quant mesura el disc i que serà gegantina.
Tindrem temps de pensar en la consola,
però avui també m'agradaria
que dediquéssim un temps als videojocs.
Quins van ser els més destacats,
els que més em van cridar l'atenció?
Van haver 25 videojocs, una bona quantitat.
En aquests cinc minuts jo no us parlaré de tots ells,
però sí d'alguns que em van sorprendre
que em semblen importants.
I si us sembla, comencem amb el Spider-Man,
el Spider-Man Miles Morales,
que va ser potser el més polèmic.
Per què?
Quan es va presentar, tots anaven bojos,
perquè el primer Spider-Man per Play 4
va ser un joc meravellós
que et permetia viatjar per aquesta Manhattan,
et senties aquest superheroi fantàstic,
impressionant, molt bo.
I tots estàvem il·lucionats,
però el dia següent un malentès
entre la premsa i l'empresa,
la desenvolupadora Insomniac,
va fer que no quedés clar si era un joc nou,
si era una expansió.
Al final, el que ha dit la desenvolupadora,
penso que és a qui hem de creure,
és que és una experiència standalone,
que es diu, serà un joc independent,
i per tant, que no compta el pànic,
serà un joc independent.
Potser aprofitarà coses del Spider-Man de Play 4,
l'escenari,
però assegurant que serà una experiència nova.
Recordeu com Infamous, quan va sortir Play 4,
va sortir al cap de poc també un joc independent
que aprofitava l'escenari?
Jo penso que serà similar,
cosa que no vol dir que no sigui interessant.
Per exemple, el Horizon Zero Dawn,
la nova entrega d'aquest Forbidden West,
espectacular,
un dels títols clau d'aquesta presentació,
la segona part d'aquest exclusiu de món obert
protagonitzat per aquesta heroïna, l'Eloi,
molt espectacular, molt maco,
amb el nou escenari així, com més marí,
com més tropical,
i que dona pinta colorista brutal.
Més videojocs, per exemple,
de Demons Souls,
que ja s'esperava una mica, hi havia rumors,
el farà Bluepoint Games,
juntament amb Sony,
amb Sony Japà,
que estan fent aquesta unió,
i que és el joc famós de From Software
que ho va començar tot abans de Dark Souls,
abans que Dark Souls i les seves continuacions
i Bloodborne fossin tan famosos.
Hi havia un joc al qual només alguns presteven atenció,
que era el Demons Souls,
i que ara ja s'ha convertit en un joc de culte,
que la comunitat de fans de From Software
té en un altar.
El remake de la primera entrega,
que jo recordo que va cancel·lar
els seus servidors per Play 3,
potser farà un parell d'anys,
vaig fer les últimes partides,
i ara podré tornar a jugar online
com s'ha de jugar amb aquest videojoc,
amb uns gràfics, a més, espectaculars.
Més videojocs, per exemple,
i també coneixíem molta cosa d'aquest videojoc,
es va confirmar.
Sembla que tornem a aquest poblet
tipus Resident Evil 4,
un ambient, la veritat, molt xungo,
però interessant.
Els últims Resident Evil
han molat moltíssim,
Capcom està en una ratxa increïble,
i sembla que aquest videojoc també serà potent,
de moment s'ha anunciat només per ordinador i per Play 5,
no sabrem si sortirà per Play 4,
o per les actuals consoles,
per tant, si només és per l'actual generació,
cosa que m'estranya,
per la següent generació,
déu-n'hi-do,
començar amb una exclusiu de nova generació,
no ho crec,
jo penso que sortirà per Play 4,
ja veureu com l'anuncien d'aquí poc,
no ho sé, no ho han dit.
Més videojocs, Gran Turismo 7,
espectacular, jo us diré el detall,
Gran Turismo 7,
si li han posat número,
és per a algú,
i aquest algú és que volen tornar a fer que Gran Turismo
sigui aquella gran sèrie de simuladors de cotxes,
que potser en Play 4,
tot i ser molt bo el que tenia pel Play 4,
no arribi al nivell dels de Play 2 o Play 3.
Més videojocs, el Ratchet and Clank,
que ens demostrava la potència d'aquest nou disc dur,
ens permetia canviar d'escenari molt ràpidament,
i això va ser una demostració tècnica espectacular
amb aquest Ratchet and Clank que té molt bona pinta també,
i molt ràpidament tindríem altres jocs no tan coneguts,
tres nous jocs que també és important,
com per exemple el Estrell,
que és un joc de naporna,
amb un món cyberpunk,
amb un gat estèticament molt interessant,
un altre, el Pragmata,
un videojoc misteriós,
que al principi tothom es pensava que era el nou videojoc del Kojima,
doncs no, és un joc de Capcom,
del qual no sabem res,
és un joc realment amb un astronauta,
realment semblava molt Kojima,
i que sortirà per PlaySync, per Xbox, per PC,
perquè molts dels jocs anunciats eren per diverses consoles,
i per acabar un joc anomenat Kena,
que també visualment és espectacular,
una aventura en tres dimensions increïble.
Bé, i fins aquí aquest breu repàs
d'alguns dels videojocs més destacats
de la nova generació de consoles i d'aquesta PlayStation 5.
No té mala pinta,
de tota manera, segurament molts de vosaltres
estareu pensant més que en PlaySync
en aquests videojocs que tinc al darrere,
que no paren de sortir un darrere de l'altre.
Què és això, exactament? Quins són aquests pixels?
Doncs bé, curiosament, la setmana passada,
en francès que ens parlava de la PC Engine,
la Core Graph, la Turbo Graph,
aquella consola japonesa amb diferents noms
que va ser popular al Japó sobretot als anys 90
i que ha sortit una versió mini,
doncs el mateix dia que publicàvem aquell programa,
em va arribar doncs la Core Graph mini.
I des de llavors que estic aquí
amb la consola connectat,
amb el seu comandament,
amb els seus botons de Turbo,
fent partides aquests clàssics, no?
Així que pensem en PlaySync,
però no ens oblidem dels grans clàssics
que mai passen de moda.
Apa, fins la setmana que ve!
Moltíssimes gràcies, Albert!
Mira, ara connectarem
amb dues persones que fan videojocs
i que segurament en un futur faran videojocs
que en el PlayStation 5 no se sap.
Un és el creador de Corel,
el Carlos Coronado,
i l'altre és el dissenyador de videojocs
de Super Vega Team, en Kevin Cerdà.
Què els ha semblat a ells aquesta presentació
de la PlayStation 5?
Hola, soc Carlos Coronado,
desenvolupador índi,
i bueno, el que hem vist de PlaySync
honestament m'ha decepcionat una miqueta
no per res, sinó perquè
no crec que res del que ha ensenyat Sony
justifiqui de moment
la compra d'una nova consola,
excepte el nuevo Horizon, i no només parlo
a nivell de qualitat tècnica, sinó també
a nivell de qualitat de gameplay.
I més tenint en compte que esta setmana
que surten les Tofas 2 per la Play4
que graficament i a nivell de gameplay
sembla molt millor
de tot el que ha ensenyat
el que va ensenyar Sony per la PlayStation 5.
Hola, salutacions
des de Montreal.
Dic Montreal perquè si és Moncada
i és Montserrat, suposo que
és Montreal també, ve de lo mateix.
Així que hola, hola des de Canadà
i... si tinc això.
I bé,
amb això dels jocs de la
PlayStation 5, que per cert
perdoneu si tinc el català una mica
arruballat eh, però em feia il·lusió
fer el vídeo en català. Amb això de la
PlayStation 5 volia comentar només
que m'ha semblat a mi
que els jocs tiren una mica més
cap a la imaginació un altre cop.
He tornat a veure Oddworld
i el Kena aquest
de la noia amb l'arc i els monstruets
aquests peluts
i el Little Demon
Inside. No sé,
sembla com que he de tornar després de tant
supermegarealisme,
jocs de guerra amb soldats
rasurats i cara de malalet.
Sembla com que tornen a haver jocs una mica
més bonics, més per nens
i potser és perquè la
gent que va començar a jugar videojocs
i eren nens al principi
i ara tenen fills i volen jocs per als seus fills,
però em sembla bonic,
m'ha recordat una mica més
el temps a PlayStation 1
que l'última generació.
Espero que tiri cap aquí i que els jocs
siguin cada vegada més imaginatius, que a mi
m'agrada.
Moltíssimes gràcies Carlos i Kevin
per participar al Generación Digital,
de veritat molt amables i ens sentim
molt orgullosos que perdeu
una miqueta del temps, del vostre temps,
fantàstic per parlar-nos
del que us ha semblat aquesta
presentació i al final
sou vosaltres qui posarà màgia
amb els vostres videojocs
en aquestes consoles.
Continuem al Generación Digital
i ara us he d'explicar que el Francesc
Xavi Blasco està molt content perquè
amb les entrades de les noves fases
ells s'ha pogut moure com
molts de nosaltres
i ha pogut anar a Barcelona
per anar a buscar les comandes
a la seva botiga preferida
de Barcelona i anar a buscar
molts llibres de còmics que tenia
demanats als Estats Units.
Entre aquests llibres hi ha
el primer volum de
High Score Girl. Em van parlar
fa un temps d'aquesta sèrie
d'anime i això
l'ha animat per parlar
dels primers videojocs
basats en personatges de manga.
Tinc a les meves mans el primer
volum de l'edició americana del manga
High Score Girl, que ha sortit fa poc als Estats Units.
N'hem parlat algun cop al programa
per l'adaptació a l'anime
que ha sigut vista a Netflix
d'aquest manga original del 2010
i de l'autor Rensuke Oshigiri,
un manga que és molt curiós i molt
relacionat amb els videojocs. Sobre
això últim en parlaré a la part
en podcast del programa.
Ara, a la part en vídeo, parlaré
de com i quan aquests herois japonesos,
els herois del manga,
van entrar als universos digitals.
Avui, manga i videojocs.
Permedeu-me començar desfent
aquesta llegenda urbana que avui en dia
algun cara es creu.
Els videojocs no es van inventar al Japó.
Sega i Taito van ser les primeres
empreses a treure el mercat japonès
Variants del Pong, un any després
del seu debut als Estats Units.
Però no seria fins l'arribada de Space Invaders
el 1978
i el seu gran èxit que el mercat del videojoc
japonès no faria un gir radical
i passaria sobretot de llicenciar
a importar jocs a ser
un dels grans productors i dissenyadors.
El primer personatge de manga
que treu al cap de manera oficial
en un videojoc és Lupin III,
el famós lladre del manga de Monkey Punch
que varen veure per la televisió Casa Nostra.
L'adaptació en aquesta recreativa
de Taito de 1980 és molt senzilla,
un joc tipus laberint
on hem de robar diversos sacs de diners.
Tot i això, sí que s'escau el personatge de Lupin,
que bàsicament és un lladre.
El que ja és una miqueta més estrany
és aquesta altra recreativa
també de 1980
on s'utilitza de forma
bastant pirata i fraudulenta,
crec jo, la imatge d'en Doraemon.
Val a dir que tant
Lupin III de Monkey Punch
com molts dels personatges del duo
Fuji Efe Fujio, ja fos Doraemon,
el ninja Hatori, Kotaro el Fantasma
o Kitaretsu, eren molt presents
en el manganime de finals dels 70
i començaments dels 80,
que apareixien sovint en tota mena de
videojocs i jocs electrònics.
I parlant de jocs electrònics,
les maquinetes portàtils
de tipus Game & Watch
també van ser una forma de poder jugar
a qualsevol lloc
amb els herois del manga.
Aquí aquestes maquinetes van ser sempre
un producte per nens,
però personatges del seinen o manga adult
com Golgo 13 i Cobra
van tenir també jocs LCD al Japó.
Bandai va ser la principal fabricant
de màquines LCD
i fins i tot va desenvolupar la línia Animest
dedicada a personatges de manga,
entre els quals totes aquestes
desades en l'Arale i el Dr. Slum.
Però la màquina LCD més antiga
que he trobat dedicada a un personatge de manga
ha sigut la basada en
Dash Capei de 1981
o com el vàren conèixer
per aquestes terres en Chicho Terremoto,
el petit noi
enamorat del bàsquet i de les jovenetes.
Un cop vistos
els recreatius i les primeres maquinetes portàtils
em voldria fixar en les consoles.
Bandai, l'any 82,
va importar al Japó l'Emerson Arcadia
i el 1983 dels
quatre jocs exclusius que va desenvolupar
per al mercat japonès, tres d'ells
eren basats en personatges de manga.
Macross, una de les històries
de mecha preferides del públic
nippo Junam Gundam,
Doraemon com no podia ser d'una altra manera
i el Dr. Slum.
He d'admetre que m'encanta
reconèixer edificis de la vida del pingüí
com la cafateria de la germana
de la Kane
amb aquesta forma de cafetera.
Em podrien parlar molt més de manga i videojocs
però he preferit centrar-me en aquests primers casos
que tenen sempre la seva importància
a nivell històric
i ja que començava amb High Score Girl,
un manga de paper, em voldria despedir igual.
Hem vist els primers cops que personatges
d'anima i manga apareixen en jocs electrònics
però hi ha la inversa.
Quin va ser el primer manga dedicat
a un videojoc amb un gamer en protagonista?
Doncs segurament aquest,
Game Center Arashi
de Mitsuru Sugaya.
Aquesta és l'edició original de 1978
i narra la història d'Arashi,
un apassionat dels videojocs
que es passa la vida
recorrent els recreatius.
Ell i la seva colla viuen aventures absurdes
sempre buscant els millors jocs
i intentant fer les millors puntuacions
mentre s'enfronten a lladres,
segrestadors, doctors malins
de lladres variats o extraterrestres
i utilitzen, això sí, tècniques secretes
per guanyar.
De 1978 a 2020.
Manga i videojocs.
Una història que...
continua.
Fins la setmana vinent.
Si algú es pot acabar el tetris,
som els de generació digital.
High Score Girl ha sigut un dels grans
excis entre el fandom de casa nostra.
Una sèrie que hem pogut veure a Netflix
i que narra les aventures d'un jove
preadolescent que troba refugi
dels problemes de casa i de l'escola
en un món ple de videojocs i de salons recreatius.
Aquesta sèrie es basa en un manga
publicat del 2010 al 2018
que ara, des de febrer,
es publica en anglès als Estats Units
sobre el segell editorial d'Esquare Enix
i que no m'estranyaria que aviat fes el salt
cap a casa nostra.
Llegir el manga és reviure la sèrie
gairebé escena per escena,
però aquesta adaptació, almenys fins al final
del primer volum, no es desvia de l'argument
plantejat pel còmic.
La relació estranya que s'estableix
amb Akira Ono, la noia rica que usa
els videojocs de lluita per escapolir-se
de les seves obligacions d'una família
pija i adinerada japonesa,
apareix exactament igual.
Les baralles en els salons recreatius,
la recerca d'un arcade mític en una altra ciutat,
el descobriment de la peça engeina a casa
del protagonista quan ella el visita
perquè està malalt,
i la cançó que destilava l'ànime de Netflix
la trobem també a les pàgines on
Rensuke Ushikiri utilitza les trames
i els grisos per donar la sensació
que cada escena passa a les acaballes del dia,
al capvespre a un cel carregat de núvols.
Bona part de l'èxit
de High School Gala es basa precisament
en aquesta sensació constant que domina la narrativa.
Per una banda,
la sensació d'aïllament que té Haruo,
amb ningú que comparteixi la seva gran passió
pels videojocs i que es troba
en el moment de passar de la infantesa a l'adolescència.
Són moments de, a finals de tapa,
canvis, pèrdua d'espais personals
i segurs que mantenia fins ara
per l'entrada de noves persones
i aquestes mateixes persones que després
se n'aniran de la seva vida sense saber ben bé
quina ha de ser la seva reacció davant de tot això.
Per una altra banda,
hi ha la gran lluminositat de les seves
fantasies, encara infantils,
preguntar-se amb inocència si pot dedicar-se
a ser jugador professional de videojocs
ja que és l'única en què és realment bo.
Una pregunta que avui al 2020
no té per nosaltres la resposta
o la seva comprensió i empatia
amb la situació de la Kiraono, malgrat ella
no digui ni una sola paraula.
En certa manera ens trobem a nosaltres mateixos
i reconeixem moltes d'aquestes sensacions
i esclar, hi ha tots els jocs.
La sensació de mirar per un forat del pany
a un fan dels videojocs de l'any 91
apassionat dels jocs de lluita
i de la Street Fighter 2,
fan acèrrim de la PS Engine
i que es mira a la sortida de la Super NES
com de Raull i que encara no sap
si sabem nosaltres tot el que encara li queda per veure,
ens fa sentir com un estrany plaer,
gairebé una enveja
per intentar ser un altre cop com ell
i jugar a la Street Fighter 2 com si fos el més nou,
el joc més avançat.
Tot i que el manga es va acabar el 2018
amb una aturada entre 2014 i 2016
per problemes de drets
amb l'ús de personatges de SNK,
una spin-off de Heiskorgel, anomenat Heiskorgel Dash,
es va començar a publicar el 2019
i encara segueix.
Chikiri ha trobat en aquesta combinació
un filó que no pensa abandonar
i el cas és que el paper
de Haruo Yaguchi sembla molt autobiogràfic
en alguns punts molt divertits.
Per exemple,
Rensuke és també un gran fan
de la PS Engine.
Ara fa poc, per la sortida de la PS Engine Mini
o la TurboGraf Mini,
l'entrevistàvem mentre la provàvem
i ell no va parar de deixar
anar per les gamers de primer nivell
durant tota l'entrevista.
A part, per cert,
de passar-se com qui no vol la cosa,
tot l'Splater House en ser.
Entre les seves obres en publicació
hi ha també Pico Pico Shonen,
un manga, aquest cop sí, autobiogràfic,
on el protagonista, ell mateix,
explica vivències seves passades al voltant
del món dels videojocs
en diverses etapes de la seva vida.
Per cert, les diverses continuacions
de Pico Pico Shonen s'han anomenat
Pico Pico Shonen Super, Turbo i Eix,
tots noms de jocs variants de la Street Fighter.
Un autèntic apassionat dels videojocs
que ja sigui en paper o per la sèrie d'animació
fa números per convertir-se
en el mangaka favorit de la generació digital.
Fins la setmana vinent!
Molt menys del que hauria de dir,
i cat.cat barra GD és
el lloc on podeu anar
i trobar els nostres vídeos, trobar els audios
i trobar les notícies i les xarxes
del nostre univers del generació digital.
Curiosament, aquests dies a la generació digital
estem parlant molt
de la PC Engine.
Aquesta consola japonesa es va
comercialitzar a finals dels anys 80
i, malgrat que va tenir distribució
a Occident,
el seu èxit es va concentrar
sobretot en el seu país d'origen.
La PC Engine
disposava de 6 canals de so,
és a dir,
els músics i dissenyadors de so
havien d'encabir
tota la música i tots els efectes sonors
en només 6 veus.
Malgrat aquesta limitació tècnica,
es van aconseguir
veritables meravelles
com la que escoltarem a continuació.
Pertany al videojoc
Magical Chase, un joc de culte
en el qual ens hem de posar
en la pell d'una petita bruixa, molt simpàtic,
un joc molt colorista, i hem d'anar
passant pantalles disparant a tots els enemics
com si fos un joc de naus espacials.
La música és d'Angitochi Sakimoto
i escoltarem el tema
Vals of Meditation
de la cinquena pantalla.
Com podreu comprovar la qualitat del so,
la seva riquesa i la seva profunditat
són una meravella.
La música és d'Angitochi Sakimoto
i escoltarem la qualitat del so,
la seva riquesa i la seva profunditat
són una meravella.
La música és d'Angitochi Sakimoto
i escoltarem la qualitat del so,
la seva riquesa i la seva profunditat
són una meravella.
La música és d'Angitochi Sakimoto
i escoltarem la qualitat del so,
la seva riquesa i la seva profunditat
són una meravella.
La música és d'Angitochi Sakimoto
i escoltarem la qualitat del so,
la seva riquesa i la seva profunditat
són una meravella.
La música és d'Angitochi Sakimoto
i escoltarem la qualitat del so,
la seva riquesa i la seva profunditat
són una meravella.
Ara volem parlar de la mateixa plataforma
que ens anima a cantar.
Hola, què tal, com esteu?
Jo avui estic per parlar
del Twitch Syncs,
que és una aplicació, una expansió de Twitch
on ens permet cantar
al karaoke i això a Streamers.com
ens encanta, jo m'ho passo molt bé
perquè m'agrada cantar,
m'agrada fer el pallasso, m'agrada ballar,
m'agrada tot i amb aquesta aplicació
he de dir que avui he passat
teta sempre
i no té problemes amb el copyright,
així que podeu utilitzar-la sempre que feu directes
els cops que vulgueu i sempre que vulgueu.
La tenim per aquí preparada,
la podeu posar a la vostra càmera web
a l'hora de cantar,
podeu crear-vos el vostre avatar,
el vostre personatge en el vostre escenari,
també el que vosaltres vulgueu.
Una altra de les coses guais d'aquesta aplicació
també és que podeu
modular la vostra veu,
podeu posar veu de robot, veu de concert,
veu d'estudi,
veu de discogràfica, qualsevol cosa.
Què més hi ha?
Hi ha reptes,
per exemple, el calentamiento
empieza la jornada con una selección
de lo más variada,
tenéis que ver un vídeo,
conseguís 6 estrelles, completar 2 duets,
cada cop que tu facis un repte
et donaran punts
i amb aquests punts pots desbloquejar coses.
També tenim categories,
diferents carpetes, una carpeta dels anys 80,
una altra dels anys 90,
una altra de cançons de festa,
una altra de cançons de piano,
una altra de cançons romàntiques,
de tot el que vulgueu.
Hi ha un buscador, vosaltres podeu buscar
a través de grups
o a través de lletres de cançons.
El meu grup preferit és Queen
i hi ha 50.000 milions de cançons de Queen,
n'hi ha moltíssimes,
d'Ava també, etc.
I les van actualitzant,
que això és important.
Jo us ensenyaré, podeu jugar amb gent,
això és el punt fort d'aquesta aplicació.
C, podeu jugar amb gent d'arreu del món,
us podeu unir
als seus duets,
podeu cantar sols
i la gent del vostre xat pot interactuar
amb vosaltres.
Mentre vosaltres canteu en directe,
la gent del xat pot fer votacions
i dir-vos si heu de cantar
amb una veu en especial,
si heu de cantar amb el nas tapat,
si heu de fer tonteries.
Això també és superguai perquè hi ha molta
interacció amb el xat i el teu streaming.
Per exemple, Thet,
Stay The Night, que és una cançó que m'agrada molt,
podríem anar amb
una noia que canta la segona part
i jo cantaria la primera.
Us faig així un resum, no entrarem directament
a cantar la cançó perquè
tarda una miqueta a cargar
i ens donarien aquí les mil.
Aquesta seria la cançó de Thet.
Ella cantaria la segona part.
Ella canta molt bé, jo canto patata.
Bueno, parem ja, parem ja.
Ja, això seríeu...
Ja està, que em fa vergonyeta, eh?
Això seria una de l'ant
i us ho podeu passar superbé.
Jo us ho recomano que ho proveu a les vostres cases,
que us encantarà, vale?
Un petonet i espero que us hagi agradat molt
i us hagueu passat molt bé.
Moltíssimes gràcies, Gemma Manzanero.
Estarem d'acord, crec, i si no ho dieu a les xarxes,
uients, cantes bé,
cantes bé, Gemma.
Aquesta és una aplicació, no sé si seràs d'acord amb mi,
que no és apta
per gent que no afina,
com jo.
De fet, alguna vegada en el programa,
amb la Gina,
hem demostrat que a mi em dona un to
i jo no sé donar el to.
Jo no hi jugaré,
jo no hi cantaré, però sí que miraré
com canteu vosaltres, perquè realment
aquesta sinergia
entre els usuaris de Twitch
de cantar una cançó de diferents veus és fantàstica.
Això és el Generació Digital Dicat,
el programa de videojocs
i entreteniment digital
de Dicat.cat.
Els dissabtes, a Aicat,
de 9 a 10 de la nit,
és temps per descobrir
les músiques
de fusió que es fan
a casa nostra
i també dels seus referents internacionals.
És una mirada mestissa
a l'escena musical que veu
de les Arrels.
I el programa es diu
Casa Babylon
i els seus presentadors són
Marc Hisern i Ruben Sierra.
Ens hem preguntat a quins videojocs
juguen i si no juguen a videojocs,
a què juguen?
Hola, amics de la Generació Digital.
Soc en Ruben de Casa Babylon
i el joc que estava jugant
aquest confinament,
sobretot amb els meus amics,
és l'escriblio. No sé si el coneixeu,
és anar endevinant paraules
a partir de que un d'ells
dibuixi,
és un rotllo
ficcionari,
així que es juga online
i és el joc que m'ha entretingut
en aquest confinament.
Amics, amigues de la Generació Digital,
soc Marc Hisern de Casa Babylon,
molt content de poder participar
en la Generació Digital,
perquè és un programa molt inspirador.
El cas és que ens heu proposat que us diguem
jocs que hem estat fent durant el confinament
i més d'aquest perquè entengueu el segon.
És un joc que es diu Sherlock,
editat per una editorial que es diu GBM Games
d'aquí, de Barcelona,
en el que, tot i ser un joc de taula,
col·laboratiu,
sí que s'ha inspirat
en la manera de fer de l'aire digital.
Doncs, inspirat
en Sherlock,
s'acaba de publicar Instacrime,
que és un joc cooperatiu
de detectius que han de resoldre col·lectivament
una sèrie de casos.
El primer és el caso Mumford
i, com podeu veure,
es basa en una sèrie de fotografies
que podrien ser les d'Instagram
per resoldre un cas.
El joc que és, com dèiem català,
l'ha fet Pac, Pac Gallego,
és un dels autors més influents que tenim
en el nivell del joc, en el nivell mundial,
és creador del Guerra de mitos,
un joc mític, és editor
d'aquest Sherlock que us explicava ara,
que està en català i en castellà, també hi ha una edició
per famílies, i ara mateix
acaba de publicar Instacrime,
que us recomano,
amb molta intensitat. Espero que gaudiu.
Moltíssimes gràcies, Marc
i Rubén, per aquests vídeos
i per aquestes explicacions, les hem trobat superinteressants.
Nosaltres continuem
al Generació Digital
per conèixer,
fixa't tu, una sinergia entre
Lego i Nintendo,
que, més concretament, és entre Nintendo
i Mario. S'ha presentat aquesta setmana,
ha estat molt atent
al Chris Vilchez i ens fa un resum
de què és el que podrem comprar
d'aquí molt poc.
Hola Albert, avui vinc a parlar d'una de les parts
més boniques de Nintendo,
que és el seu catàleg de joguines.
Nintendo sempre està
inventant trastos
per poder vendre'ls i hem de reconèixer
que sempre ho aconsegueix,
que és el Nintendo Labo, que és el Samibo
i ara ens sorprèn amb un set
de Lego que estem veient
anomenat Lego SuperMart.
En abril vam conèixer un primer set
que ara s'ha completat
amb expansions, personatges i potenciadors,
que ara veurem què són aquestes coses.
Però què és ben bé això
de Lego Super Mario?
No només és una col·lecció de Lego
amb els personatges
de la saga més famosa de Nintendo,
sinó que, a més a més, és interactiu.
I aquí està el suc
de tota aquesta notícia. Aquesta col·lecció
consta d'un pack bàsic
que val uns 60€
del Mario, la figura interactiva,
i 4 estructures que, bueno,
no està malament com a col·lecció,
però si tens fills o simplement vols jugar
a crear els teus nivells
de Super Mario, doncs
no seria suficient.
Després tens 8 expansions
ambientades en un tema
o en un món diferent
de l'univers Super Mario, com per exemple
el pack de Casa Mario
o la balança
de Bill Balazos
o fins i tot el castell de Bowser,
que val 100€. Compte, eh?
Amb el castell de Bowser està molt xulo.
A més a més, si vols enemics,
hi ha un altre pack d'expansió
amb enemics i personatges i, òbviament,
un altre pack amb
4 expansions més
amb els power-ups del foc,
l'helicòpter, la disfressa del gat
o el constructor del Mario Maker,
que us sonarà. És realment impressionant
la interacció del Nino
del Mario amb tots els components,
i si canvia l'expansió dels ulls
o interactua amb la resta de peces
podem fins i tot
guanyar monedes eliminant enemics
que es poden anar controlant amb una pantalleta
que té el ninot a la panxa.
També ha llançat, en respecte a això,
una app gratuïta
que porta un seguiment
d'aquestes puntuacions aconseguides
durant la jornada de joc.
Per exemple, també serveix per donar instruccions
al jugador
amb el funcionament d'algunes de les peces
i fins i tot per fer construccions.
És veritat que com a
repte no està pensat per jugadors clàssics
de videojocs, al final no deixa de ser un producte
com he comentat abans
per col·leccionistes i nens o nenes,
però és una clara evolució
del Samibo,
una forma de monetitzar
les seves IPs i no descarto, atenció,
una col·laboració més endavant
amb altres jocs de la franquícia de Nintendo
com per exemple Zelda,
Pokémon, Donkey Kong,
o fins i tot
un videojoc
de LEGO Super Mario
com ja va passar amb DC, Marvel
o Star Wars. Per cert,
qui estigui interessat amb la col·lecció
que sapigui que es pot reservar a la web de LEGO
però no serà fins l'1 d'agost
que la gent es podrà portar a casa
aquesta meravella
de Nintendo i LEGO.
Doncs acabem el Generació Digital,
ara anem a connectar amb l'Star
com ho fem cada setmana,
però també us volia
dir que després
escoltarem la banda sonora
d'un videojoc que surt
remasteritzat o, millor dit,
reidratat.
Aquest joc és
SpongeBob SquarePants
Battle from Bikini Bottom
amb aquesta versió reidratada,
cosa que m'ha fet molta gràcia.
Acabarem amb aquesta música perquè aquest joc
apareix d'aquí pocs dies
per gairebé totes les plataformes.
Star, Ellie, Gemma, Chris,
Albert, Francesc,
i, a més a més,
també hi ha una altra
sèrie.
Gràcies per participar
en aquesta edició del Generació Digital
i gràcies, uients,
per arribar fins aquí.
Nosaltres ens tornem a trobar
la setmana vinent,
que serà un especial del Game Lab
la setmana vinent Game Lab
la conferència online.
El que farem serà escoltar-la i veure-la
i explicar-la a través del Generació Digital.
Adéu-siau!
És hora de viure.
És hora de viure.
De viure.
De viure.
Si em diu això, serà una resistència.
Hola, Murillo.
Mira, hi ha una cosa que es diu
viais de supervivència,
que és quan mirem les coses que han tingut èxit
en comptes de centrar-nos en les que no.
És molt fàcil d'explicar.
Posa l'exemple que ara tu i jo fem un videojoc
i en venem un milió a França,
però només dos mil a Anglaterra.
El viais de supervivència
és el que hauríem de fixar-nos
perquè només han venut dos mil a Anglaterra
i deixar de banda l'èxit de les vendes
que han tingut a França.
Vaja, el que vindria a ser
ets un negatiu de merda.
I això és el que passa a internet ara mateix,
això és el que passa.
Mira, ara el Consell de l'Audiovisual de Catalunya
està fent una titànica feina
per fomentar el bon ús de la tecnologia
i de la alcaldia, sobretot
envers la canalla.
El viais de supervivència
no posa el punt sobre els adults,
que són qui han de transmetre valors
a les nenes i els nens al cap.
T'ho dic perquè hi ha un sector del videojoc,
de l'entreteniment per vídeo,
que és molt adult i no
em refereixo a la pornografia,
em refereixo als videojocs retro o vintage.
És obvi que la mitjana d'edat
dels simpatitzants de la Super Nintendo
o fins i tot de la Playstation 2
ja som gent que tenim una edat,
gent que consumim o fem servir uns mitjans o canals
que normalment es poden entendre
que som més pel jovent, com poden ser
el TikTok o el Twitch.
Nosaltres els grans també,
els senyors serveixen bastant.
I a Twitch és on he vist un cas espaterran.
Hi ha un senyor
que fa vídeos de playing,
surt jugant a videojocs clàssics
i ara ha fet una enquesta
entre els seus seguidors i diu que
ell es farà un tatuatge
de la marca d'ordinador clàssic
que guanyi.
Aquest senyor és el Juanje, és col·lega.
Hola Juanje, com estem?
Les opcions que té
per fer aquesta enquesta
són Commodore, Spectrum,
Amstrad i MSX.
I per votar has de pagar.
Sembla un rodolí, però no.
Per pagar has de pagar.
Hi ha gent que paga 5,
20, 40
i fins i tot 80 euros
per tal que guanyi
la seva marca.
Hi ha gent que paga 3 adultes
pagant a un senyor adult
perquè aquest es tatui un logotip.
No sé on suposo que el braç.
Si això mateix,
Murillo, si això mateix
ho fessin jovenetes i jovenets
ens fotríem les mans al cap.
Però això fa gent de 40 anys cap amunt?
Com ens ho prenem?
No creus que hi ha alguna cosa
no sé quina exactament que no quadra?
Hi ha gent que paga 5,
20 euros per tal que guanyi
la seva marca.
No hi ha gent que paga 4,
20 euros per tal que guanyi
la seva marca.
No hi ha gent que paga 5,
20 euros per tal que guanyi
la seva marca.
No hi ha gent que paga 4,
20 euros per tal que guanyi
la seva marca.
No hi ha gent que paga 5,
20 euros per tal que guanyi
la seva marca.
No hi ha gent que paga 5,
20 euros per tal que guanyi
la seva marca.
No hi ha gent que paga 5,
20 euros per tal que guanyi
la seva marca.
No hi ha gent que paga 5,
20 euros per tal que guanyi
la seva marca.
No hi ha gent que paga 5,
20 euros per tal que guanyi
la seva marca.
No hi ha gent que paga 5,
20 euros per tal que guanyi
la seva marca.
No hi ha gent que paga 5,
20 euros per tal que guanyi
la seva marca.
No hi ha gent que paga 5,
30 euros per tal que guanyi
la seva marca.
No hi ha gent que paga 5,
20 euros per tal que guanyi
la seva marca.
No hi ha gent que paga 5,
20 euros per tal que guanyi
la seva marca.
Fins aquí, següent educació.
Gràcies per tu
No sé si t'agraden els ulls, però els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.
Els ulls són molt bonics.