OK.
Oh, yeah, yeah, oh, yeah.
Oh, oh, oh, yeah.
Icat, la ràdio inquieta.
Generació digital, amb Albert Murillo.
Benvinguts a la Generació Digital.
Aquesta és l'edició número 974,
i avui dedicarem bona part del programa a The Last of Us.
Hi ha tantes notícies relacionades amb aquest videojoc,
amb el remake, amb la sèrie d'HBO,
com s'està desenvolupant, com s'està desenvolupant,
com podem jugar, perquè es poden jugar de moltes formes,
que, mira, avui el posarem en el nostre punt de mira.
A més, tindrem el joc de cada setmana de la Eli,
i la música del Víctor Mame.
Has descarregat Generació Digital.
Star des de Tarragona, molt benvingut.
A tu i a l'Albert Cots, com esteu? Estupendo. Estàs bé, Albert?
Sí, estic molt bé. L'altre Albert, Albert Cots.
Dius que bé, està molt bé, diu que sí.
Diu que sí, molt bé, molt bé.
Gina Tos, Tola, què tal? Hola, bona tarda, bon dia i bon de tot.
Exacte, Francesc Eixer i Blasco. Molt bé.
Benvingut. I tant, gràcies.
I Elisabeth Sánchez, com estàs? Molt bé, aquí estem.
Molt bé, una setmana més.
Acosten programes especialets.
La setmana vinent em fa molta il·lusió
que tindrem aquí una persona responsable de la revista Loop.
Que ens fa molta il·lusió que ha sortit el segon número,
una revista de 200 pàgines,
que està molt bé i que necessiten continuïtat,
perquè nosaltres necessitem aquesta revista.
Al control de so avui en Dani Jiménez.
Tot bé? Feia temps que no et vèiem, eh, per aquí?
Clar, perquè va fent altres programes.
Sí, sí, sí. Vaja, vaja.
Sí, sí, curiós, curiós.
Creieu que hi ha videojocs, ja faig una pregunta,
per jugar-los en èpoques de l'any concret?
Ara que sembla que a poc a poc acaba la calor.
Jo deixo... És que a mi em passa que quan no tinc calor
ja no jugo als jocs arcade.
O sigui, els jocs arcade, tipo Galàxian, entenem-nos, ràpids, etcètera,
els jugo a l'estiu, normalment.
I quan arriba el fred agafo uns altres que siguin una mica més llargs.
De la mateixa manera que tens pel·lícules de Nadal,
que el Pesadilla antes de Navidad, i coses d'aquestes,
també tens videojocs per l'època de l'any.
Per exemple, el unpacking, que és aquell d'ordenar,
per mi és un joc de tardor,
d'agafar un te i anar ordenant a poquet a poquet, no?
Sí, sí, és veritat.
A veure, per això endreces les coses de casa teva, no?
No, no, no. Això no.
És la sensació de desfer les maletes després de les vacances, d'acord?
Fer rentadores. Exacte.
No heu tingut mai aquesta sensació que he tingut jo, no?
Sí, sí.
Bueno, hi ha molts jocs que...
A part que hi ha jocs que ja estan fets expressament així,
perquè estan molt tematitzats. És veritat.
Per mi l'Animal Crossing, per exemple, és un joc d'estiu.
No hi puc jugar a l'hivern.
I tot i que el tematitzen per l'hivern i per la tardor i per sempre.
Però a mi em costa molt.
Per cert, hi haurà un Nintendo directe, em sembla.
D'aquí poc. Sí, d'aquí poc.
I també al cap de setmana
faran com un concert d'Animal Crossing, així, virtual.
Endavant a allargar la franquícia de l'Animal Crossing
fins que ja no pugui més.
Tinc la sensació que els japonesos tenien ganes que acabés entre cometes,
perquè sabem que no ha acabat la pandèmia, oficialment,
i estan fent moltes coses.
Em pensava que deies la febre Pokémon.
No acaben mai, tampoc.
Bé, Eli, som a Twitch.
Som a Twitch, com cada dijous a la tarda.
Exacte, twitch.tv barra, generació digital,
a les 15, 15, 15 sempre ens connectem,
i la gent pot veure com fem el programa de ràdio.
Això, i també ens poden comentar tots els temes que parlem en el programa
i altres temes que vulguin treure, que ja ens va molt bé.
Tu és la qui gestiona, avui, eh?
Sí, vaig contestant alguna cosa,
vaig llegint coses que ens expliquen als uients.
Molt bé, molt bé.
L'altre dia veia que tenim...
No me'n recordo quants en tenim de seguidors, però Déu n'hi do.
Volia fer... No sé si tenim 700, ja, no me'n recordo.
Segurament, perquè l'última vegada que ho vam mirar
ja érem gairebé 600.
Molt de qualitat. Sí, exacte.
Són poquets, per veure si són bons.
Exacte, exacte. Tenim alguna pregunta per ells?
Doncs mira, a mi m'agradaria saber
si els nostres uients tenen pensat comprar-se en un futur,
o si ja el tenen en algun PC portàtil.
D'aquests de gaming, eh?,
d'aquests que estan sortint ara com Logitech,
que s'han comentat molt al Telegram,
com el Steam Deck, no?
Tu ho tens, Gina?
No, no, no, no facis més grossa la ferida.
Però què està passant? Per què?
Perquè tot no es pot tenir en aquesta vida.
Exacte, una mica minimalista també hauríem de ser,
i tu que fas ioga hauries de saber-ho.
Ara la que et planteges és compartir l'estima,
et comença a venir la de Logitech,
després ja comencen a anunciar-se algunes altres rivals,
i sempre penses quina serà millor, quina tindrà més...
Al final no t'acabes comprant res.
I si volgués ara gastar-me els diners amb alguna cosa,
serien les Quest 2, les ulleres aquestes de realitat virtual noves.
Són les que vull. Avui m'ha vingut un tècnic...
El Fran, hombre, també m'ha vingut a mi.
T'ha vingut a tu. A veure, a veure, a veure si coincidim.
M'ha vingut i em diu, Albert, tens les Quest 2?
Dic, no, no, no les tinc.
Ah, és que m'han tocat en un concurs.
Llavors jo m'he quedat en silenci,
perquè no sé si m'estava proposant vendre-me les o tal,
però no, no, no, volia informació.
Volia que el Logitech, si vols.
Sí, així ho has fet.
Estem parlant d'algú d'aquí? Sí.
Un tècnic del programa.
Per un moment he pensat que us havia vingut un tècnic a casa.
No, no, no, tècnic personal.
El seu barri, que venen tècnic.
Hola, vinc a dir-li que m'ha tocat unes ulleres.
M'ha demanat que li fem una llista de videojocs
que pugui jugar i que li agradin per les Quest 2.
Molt bé, que li agradin, a sobre.
Mira, el que en dic res, eh?
No, dels ullents també poden que ens estiguin veient
si algú té les Quest 2, doncs que ens ho comenti.
I, sobretot això, si teniu pensat,
comprar-vos aquestes noves consoles que estan apareixent,
i que tinc la sensació que hi haurà un boom, no sé, tard o d'hora.
Ara ve Nadal, eh? No vull dir res, però...
Ara ve Nadal, però molta gent a aquest Nadal
està esperant la PlayStation 5, que no s'ha pogut comprar.
Sí, però, escolta, quan només sabia només la PlayStation,
ara molta gent ja l'ha vist, ja sap el que és.
En canvi, aquests portàtils són una innovatat.
Sí, és veritat, això.
Són més... Ai, ai, ai, no els té ningú, saps?
Per cert, Stark, tu que ets de Tarragona,
la setmana passada en tot el tema dels castells,
del concurs de castells,
tu et vas fixar en una cosa que passava a TikTok, no?
Sí, sí, va ser una cosa molt curiosa,
perquè primer que aquest any el va transmetre a la xarxa, el Tac12,
molta gent s'ha queixat, deia, per què no ho tenia a TV3?
Diuen, a veure, és qüestió de drets.
És igual que el futbol, si no és que TV3 hagi dit
passem dels castells, no?
Igual que la Champions, que no la podem fer.
Això qui ho compra ho compra i ja està.
Aquesta gent va posar tota la carn negrella
i es podia veure, evidentment, per la televisió,
al canal de YouTube,
anaven informant a Twitter, a Instagram,
i, com dius, a cobrar gran novetat, a TikTok.
Molt bé.
El que va ser curiós, jo vaig fer una miqueta
de mirar a tot arreu a veure com se'm amagava.
Dic, hòstia, això està bé, eh?
Una transmissió molt xula, molt tècnicament, molt decent.
I quan vaig arribar a TikTok,
es veu que a cap TikTok es veu que hi ha un senyor o una senyora
que deu tenir com una mena d'alarma, una mena de llumetes,
que quan veu que hi ha alguna cosa que es veu molt, se l'incenden.
Exacte, mira què passa, no?
Fins servir el hashtag castillsenxarxa,
i es veu que la llumeta aquesta es va encendre.
Hòstia, ara què és això que està mirant tanta gent?
Perquè hi havia molta gent mirant-ho.
Clar, la persona aquesta de TikTok, quan va veure allò,
no els sirva l'ocorre una altra cosa que escriure,
posar un cartell que posava,
espectacle fet per professionals.
No feu això a casa vostra.
Però això ho fa moltes coses en molts vídeos de manera automàtica,
quan veu que hi ha coses així una mica perilloses.
És que no és fàcil, eh? No és fàcil fer castells.
Els castells... Clar, vull dir...
Com ho fas tu a casa sol, un castell?
A veure, depèn... Agafes el teu germà...
Clar, no funciona, eh?
Ens posem un pilar de u,
que deu haver-hi cots, fer un pilar de u...
Jo faria d'enxaneta. Ah, d'acord, molt bé.
Jo de petit no anava a ser, però això és una història d'això.
Això deu funcionar, de totes formes, estar de forma automàtica.
Està molt automàtica, no? O sigui...
Espero, espero. Espero i decidjo, eh?, us digués una cosa.
Però a veure, fa la gràcia, no? Queda graciós, perquè...
Compte, sobte, no?
Després hi ha un detall no menor, no?,
que voldria notar que els mitjans tradicionals, diguéssim,
els hi costa, això d'adaptar-se a la tecnologia.
Amb aquest concurs va estar molt bé,
perquè tu veies la famosa Spidercam,
que és aquesta càmera que està agafada amb uns filferros,
i va d'un cantó a l'altre.
Fan servir drones, que també eren espectacular,
molt bonic i tal,
però no vull assenyalar ningú, el que no fan és treure-li el suc.
Aprofitats, tot això.
Jo vaig anar directament a TikTok, perquè, a veure,
TikTok és pantalla vertical, ja per antonomàcia,
castell, pantalla vertical, pòster, és perfecte.
Deuen estar fent una retransmissió de TikTok a aquesta gent,
que deu ser espaterrant.
No, malauradament,
però és una cosa molt especial,
que retransmitien convencional, amb horizontal,
i la tallaven allà pel mig.
I dius, hòstia, si ho haguéssiu fet amb TikTok original
i amb pantalla vertical, hauria sigut una cosa brutal.
Això és veritat, que es veu molt encara,
però estic convençut que a poc a poc es faran ells.
Sí, aquesta és la cosa, però és massa a poc a poc.
A veure, jo ja no demano posar drones
girar voltant al voltant d'un castell.
Això seria molt bèstia, no?
Però sí que fan aquests zooms,
que es veu des de dalt a l'interior del castell que estan fent.
O sigui, foten moltes perspectives, moltes coses molt xules.
I al final, hi arriba la conclusió...
Digueu-me boig, eh?, digueu-me boig.
Però jo em penso que si els mitjans convencionals,
insisteixo, per dir-vos d'alguna manera,
perquè no sé com dir-los, mitjans 1.0 no m'agraden,
els mitjans de tota la vida,
si pensessin en incloure gent d'altres disciplines audiovisuals,
com ara els videojocs,
i que té una altra sensació, una altra sensibilitat,
a l'hora de filmar o a l'hora de posar escenaris,
jo em penso que estaríem davant d'una nova era digital,
audiovisual, que seria espampanant.
Els teus amics estan connectats al Generació Digital.
Doncs continuem al Generació Digital.
Si hi ha algun comentari d'alguna oient, ja ens ho pots dir.
Mira, tenim una nova seguidora, un nou seguidor...
Que es diu Giratost.
Què vas fer? Tu no ens seguies?
No, no, no. He deixat un comentari.
He deixat un comentari.
El nou... No, no, és que ha aparegut per aquí.
No ens ha aparegut. Albert, per favor.
Per riure.
Ara mateix ha dit, calla! Los Dònuts!
No, és que he posat un tuit, estic aquí fent xarxa...
D'acord, d'acord. No passo de tu.
No, home, no. Jo que estic presentant un programa,
i de vegades aquestes coses em sobten.
Per cert, com ha anat aquesta setmana amb el tema dels videojocs?
Superbé, superbé.
He tornat a tenir una recomanació d'un dels nostres oients.
Aquest cop ha estat l'Ignasi.
Ens ha proposat un joc a través del grup de Telegram.
Es diu Does Not Commute,
i la veritat és que m'ha agradat molt.
Molt vol dir que serà molt difícil triar...
aquest millor joc de la temporada.
I tant, ja ho estic veient, ja.
A veure, aquest és un joc de conducció...
amb una premissa molt senzilla,
que és arribar d'un punt a un altre sense patir accidents,
i amb un temps determinat.
Però aquesta acció, que sembla tan senzilla,
doncs està farcida de punts bastant emocionants.
D'acord.
A veure, primer... Això és de cotxes.
Això és de cotxes, exacte. Vull dir que era normal.
Una cosa tan senzilla com arribar d'un punt a un altre sense patir accidents,
això potser a Rodalies podria prendre notes.
Podrien prendre notes, exacte.
I pot ser una cosa com molt simple, ja veiem que no és tant.
Que no és tant.
No, però és veritat que jo pensava aquest joc, quin rotllo, no?
Un cotxe d'un punt a l'altre, doncs quina gràcia deu tenir.
Però no, en té molta.
A més a tot s'ha d'anar superant diferents mapes.
Cada mapa té un número de recorreguts diferents,
i un cop que acabes aquests recorreguts pots passar al següent mapa.
Primer mapa, 14 recorreguts.
Quan els acabes, passes.
Si no els acabes, no passes mai.
Els recorreguts sempre són pel mateix lloc?
No, és la mateixa ciutat,
però cada vegada has d'anar a un lloc diferent.
Aleshores, hi ha un rellotge que va fent de compte enrere
a partir d'uns segons determinats, comença per uns segons,
i aquest és el temps que tens per fer el total de recorreguts
que et demana per passar de mapa.
Posa nerviós, aquest rellotge?
Al principi no, però a mi, de que et queden pocs recorreguts,
et posa bastant nerviós, perquè dius com m'ho he de fer jo, això,
per no esgotar aquests segons que em queden.
De vegades és molt complicat.
Sempre es va circulant per aquesta mateixa ciutat,
evidentment vas canviant els recorreguts
que has de completar, com dèiem,
però el xulo del joc, o el punt que té de diferent,
és que cada recorregut va acompanyat de la seva història.
Cada vegada que has de moure el cotxe d'un lloc a l'altre,
surt una història que diu, per exemple,
vés a casa del senyor Stevenson,
que sembla que ha caigut i necessita ajuda.
El següent recorregut és,
vés a casa de la senyora Anna, que s'ha deixat el mòbil,
i després li hauràs de portar un altre punt.
I així t'ho va fent de manera que no estiguis simplement moure el cotxe.
Clar, d'un lloc a un altre, sí.
Tens molta pressió, no? Sí, sí.
El senyor Stevenson ha caigut, me cacxo un dia, corre, corre!
Exacte, tens una responsabilitat.
El primer trajecte el fas tu sol,
però quan fas el segon, a partir del segon apareix un cotxe
que fa el mateix recorregut que tu has fet el recorregut anterior.
Això vol dir que, així, successivament,
cada vegada que l'has fet de nou,
això vol dir que aquell mapa de carrers es va omplint de cotxes.
Hi ha més trànsit. Hi ha més trànsit.
Però si te'n recordes dels recorreguts que has fet fins ara,
pots preveure per on et passaran els cotxes.
Llavors, el trànsit la genera tu,
és el cotxe fantasma dels circuits anteriors.
Això vol dir que, quan t'has de posar a jugar
des del bon començament un mapa nou,
ho has de fer amb la perspectiva de dir
que després hauré de passar pel mig.
Potser més val anar per fora i així deixar-me avui del territori.
El Dani Jiménez té més de 40 anys i ens ha posat ara una música.
Sí, que l'hem reconegut.
En aquesta taula potser tots. Tots, tots.
No, jo no.
Ara sí.
L'altre dia vaig veure, perdoneu, un episodi sencer.
Ah, sí? I això, que l'han tornat a posar en un lloc.
Ara estem fent el canal 8, si no estic equivocat.
No sé si dissabte o diumenge, doncs ho fan.
I el vaig veure tranquil i bé.
És a dir... Molt bé.
No, vull dir que no em va avorrar.
Vols dir que quan jo és tranquil i bé vols dir que...
Et va semblar normal.
No, vull dir que el vaig aguantar tot, després de tants anys.
Que no et vas adormir, com a gent gran.
No, ho deia perquè ha passat temps i ara és d'això.
Bueno, perdona, Elia.
Res, segueixo.
Més temps en determinades rondes, que et va molt bé.
A lo millor veus una rodoneta que hi posa un 10
i passes per aquell carrer i en comptes per un altre,
i tens 10 segons més, que és una barbaritat.
En el trajecte que et xoca sempre pots rebobinar i tornar-ho a provar,
però perds un segon cada vegada.
A vegades xoques tota l'estona i vols rebobinar
i vas veient que perds segons és igual,
perquè gràcies a això arribes al final.
Controls molt senzills,
només hi ha dos botons per dir esquerra o dreta,
els cotxes acceleren sols i hi ha canvis de clima
que també t'ho faran una mica més complicat o més fàcil.
Aquest joc, el Does Not Com Mute, és un joc gratuït,
però si voleu anar guardant el progrés,
cada cop que supera un dels mapes, s'ha de pagar.
El preu és de 2 amb 12.
Cada cop?
Cada vegada que acabes el temps i mors...
Sí, sí, però has de pagar cada vegada que vols gravar?
No, pagues un cop i aleshores ja pots gravar a partir d'aquí.
A mi em valdria la pena
perquè quan aconsegueixes passar un mapa,
tornar a començar és... no vols.
Vols seguir endavant.
Doncs, escolta'm, hem arribat al temps d'anar a la seva valoració.
Disney Artistic.
Visualment, el joc està molt cuidat,
encara que no és el que llueixi més a Android,
però es veu realment bé. Li posem un 4.
Música i efectes.
Està bé, però no destaca. Li posarem un 2.
Jugabilitat.
Els controls, com deien, són senzills,
només hi ha dos botons per girar esquerra i dreta,
però quan el cotxe surt de la part alta de la pantalla cap a baix,
és una miqueta complicat, però, bueno, li posarem un 4.
Narrativa.
Trobo que les trames fan que sigui divertit. Li posem un 3.
Mecàniques i aspectes tècnics.
És una mecànica senzilla i funciona molt bé.
Li posem un 4.
Difficultat.
És força difícil. Es quedarà amb un 3.
Rejugabilitat.
Si tens la versió gratuita, la jugaràs molts cops
i et servirà per superar-te tu mateix,
però no canvia res, cada vegada és el mateix.
Originalitat.
A mi personalment m'agrada molt la combinació d'agilitat i trames
que es vagin sumant als recorreguts i que has fet tu mateix,
li donen aquest punt diferent, li posem un 5.
I plataformes.
La trobem per Android i Paralles, per tant, un 5 també.
Molt bé, el dia que hi hagi més d'una plataforma, què passarà aquí?
Imagina't, Android...
Hauríem d'invertir un altre número.
No, però gent que encara la faci per Windows Phone o...
És veritat.
Sí, sí.
L'altre dia vaig conèixer una persona que encara portava
i em va sorprendre dir que això, a nivell de seguretat...
Pegasus, Pegasus!
A nivell de seguretat em va semblar una mica heavy.
Però bé, fantàstic.
Un altre joc amb el qual posem i incorporem a la llista.
Incorporem a la llista, tenim ja la puntuació,
i faig una crida aquí a tots els nostres uients
perquè ens envien més jocs que en saben molt,
els uients de Jocs de Mòbil.
Exacte, el que farem serà l'últim programa d'abans de Nadal,
farem un programa especial que vindrà públic,
i farem la primera premi de temporada.
L'estem inventant ara, una miqueta.
Sí, és una inventant sobre la marxa.
Estic que tinc un calaix...
De trastos, de coses que no vols.
No, no, d'aquí un treballo, el tercer és els regals.
Que ens van arribant.
Que ens van arribant de Jocs, llibres, etcètera, que...
Que en comptes de quedar-te'ls... No, no hi dono les quedes.
Mira si et fixes amb els uients, en comptes de quedar-se...
O donar-nos-ho a nosaltres.
Bueno, també, és veritat.
Penso primer amb els uients.
Que nosaltres també... Nosaltres també volem coses.
Generació digital és ara tendència.
Doncs quan un estudi com Nautidot
es troba enmig de l'exploitació d'una gran IP com és Uncharted,
sorprèn que tingui els recursos
per iniciar un projecte
que ha encandilat a milers de jugadors a tot el món.
La història de l'Eli,
la noia immune a la plaga zombie
que ha sotmès la humanitat a The Last of Us.
No sé quan es va jugar a la PlayStation 3...
Spoiler!
Quan va sortir el 2013, ja...
No sé si...
Aquest remake del PlayStation 4 del 2020,
que també va sortir després,
el cas és que si voleu recuperar
una de les grans joies de videojocs dels últims temps,
molta gent el defineix com el joc del segle,
arriba ara per PlayStation 5 i Windows, Francesc.
Doncs sí, com sempre, en aquests casos la disjuntiva val la pena.
Doncs home, la resposta per mi és que sí,
a no ser que hi hagi jugat el remake que es va fer per Play 4.
Parlem-ne.
Tal com va passar amb Uncharted,
arriba ara un remake per PlayStation 5,
que millora sobre una base excel·lent,
que és la versió per PlayStation 4.
Alguns elements obvis que esperem per un joc ara,
d'aquesta nova generació.
Moda performance a 60 imatges per segon,
o el moda scenic en 4K.
Cadascú amb les seves característiques
i preferències entre els jugadors.
Tot i que, com que la majoria de nosaltres
tenim monitors en 4K, sincerament,
doncs perds una miqueta amb tot això.
Ara, ja he estat veient...
Jo he estat veient força imatges del joc de Play 3,
i he de confessar que no em sentiria gens estrany, encara,
jugar amb aquest aspecte gràfic.
És veritat que hi ha moltes coses que són molt millor,
hi ha molt de detall,
sobretot ha canviat molt com flueix el joc
amb el nou sistema de control,
però, de veritat, inclús veient el joc de Play 3,
notes que la qualitat hi era ja i des de feia bastant de temps.
No vull dir que no es noti el salt entre Play 3 i Play 5,
però crec que fa temps que ja hem vist
que els grans salts tècnics
ja no s'estan produint en el camp de les consoles,
generació, regeneració.
I aquí, realment, s'aprecia
que encara hi havia molt bones coses del joc original.
Coses que s'hi han canviat, però,
són, com deia, una millor integració amb els controls,
o que, per exemple, la intel·ligència artificial dels enemics,
millora l'experiència de joc,
es deia que eren bastant atuntats en les primeres versions,
i t'ho feia tot una miqueta més fàcil.
M'agrada molt aquesta paraula
per definir la intel·ligència artificial.
També és veritat que s'han adoptat
alguns dels elements d'accessibilitat
que ara comencem a veure en jocs AAA
i sobretot en Naughty Dog, en Uncharted,
doncs ja ho havia fet,
però que el 2013 no eren gens freqüents,
aquestes mesures com, per exemple,
canvis en els colors, els contrastos,
el control, la resposta hàptica,
o inclús audio descripció del que està succeint.
Tot això ho parlem després, Gina,
perquè tu has estat investigant una miqueta aquest tema.
Moltíssim. M'interessa molt, aquest tema.
Molt bé, molt bé.
Una de les coses que sí que no han variat
és l'excellent narrativa del que fa gala de Last of Us,
i és que segueix aportant una història molt captivadora,
on és molt fàcil immersir-se,
sentir-se identificat amb els personatges,
tot i basar-se en un recull de tòpics de l'heroi adult
que s'ha de fer càrrec de la nena
que li han encolomat,
i que no s'aguanten al començament,
i després seran inseparables.
És que ho hem vist i ha refregit 60 vegades,
però està molt i molt ben fet.
Tot i que una de les coses que també podeu trobar-vos
és que la història s'ho fa curta.
Si ho comparem amb un enxàrtid o amb un joc de món obert,
la veritat és que és bastant curt,
però també tenim en aquesta versió
la preqüela, l'afegit extra que va aparèixer després,
left behind,
i tots els extras desbloquejats,
les que ja comencen a ser una miqueta marca de fàbrica
de Naughty Dog, com per exemple,
poder canviar els renders dels personatges,
les robes que porten, obtenir extras del joc, etcètera.
Però comentes, Francesca,
no et sembla que aporti molt
a qui l'ha jugat en PlayStation 4, no?
Doncs exacte, no sé que realment vulguis gaudir
amb 4K o amb 60 imatges per segon,
cosa que realment molta gent és el que aspira,
però la veritat és que no crec
que arribi a justificar un preu de 70 euros.
S'han incorporat alguns elements
que ja van aparèixer de las Tofas 2,
per tant, l'experiència de joc,
si provén, si ve d'aquest cap al de las Tofas 2,
doncs és molt més semblant en quant al joc,
però...
ja et dic,
no és que hi hagi un canvi tan gran
com provenint des de l'horari general del 2013.
Així, tots els que el tingueu,
però no el vareu jugar en el seu moment,
us he de dir que en PlayStation 5
ho veureu d'experiència moltíssim,
perquè els elements visuals realment estan aquí,
amb tots molt més detallats,
una gran llum i una gran atmosfera,
els llossos a l'aigua estan superpolits,
i això sense jugar en el mode escènic,
però sí que és veritat, però,
que si veniu de l'edició del 2014,
no crec que això us arribi a justificar,
perquè el joc realment segueix sent el mateix.
Al final,
havíem deixat una bona estona
per una mica, doncs,
comentar, tertuliajar,
sobre els remakes,
sobre totes aquestes preguntes que deia el Francesc,
primer de tot, l'heu jugat, tu, Xina,
per jugar a l'època.
Jo el recordo que el comentaves i que t'encantava.
Sí, a mi m'agrada molt, i de fet,
el jugàvem fàcil perquè m'interessa la història,
i el que necessito no és quedar-me atrapada en una pantalla,
sinó que vagi fluint com una pel·lícula.
Això és molt fàcil, de fet.
Vull dir, el fet de passar fàcil a molta gent,
li sap molt greu,
però jo sempre dic, però escolta'm, no passa res.
De fet, és part de l'accessibilitat,
és a dir, que si tu en aquell moment
et trobes una pel·lícula fàcil,
doncs fantàstic,
i si vols tenir un repte, que també tinguis la possibilitat.
És un joc per tothom.
I, a més, és un d'aquells jocs que també s'estila molt,
és que pots canviar la dificultat allò en el moment,
que tu estàs jugant i et sembla massa complicat,
baixes la dificultat i ja està.
No estàs obligat a recomançar-lo
i jugar-lo tot amb la mateixa dificultat,
sinó que la pots canviar al mateix moment.
Una de les coses que he vist, que molta gent fa,
gràcies a aquestes versions per PlaySync,
és jugar en el mode escènic,
de parlar i de diàleg,
i a la que t'apareix un infectat, allò per la cantonada,
paren i també canvien el mode a 60 frames per segon.
I a l'hora del combat,
volen resposta ràpida i immediata,
no quedar-te aturat mentre es canvien les armes
i que se't tirin a sobre,
i vols anar ràpid, i és una cosa que avui en dia
també es permet fer.
Tu, Star, compraries un mateix joc 6-7 anys després?
I tant.
Sí, sí.
Jo ho feia amb els discos.
Ho feies amb els discos?
No, el típic, no sé si ho heu vist alguna vegada,
o almenys els grups que jo que m'agraden,
doncs el típic surt un disc,
doncs un CD del 83, per dir alguna cosa,
i ara et surt un altre cop el mateix,
però remasteritzat,
amb dues pistes noves, amb les maquetes...
I no ho he fet mai, això.
Sí, si vull escoltar l'original, tinc l'original,
a veure, també estem parlant
que un CD de música no val 70 euros, no?
Però si un joc està bé, si t'agrada...
Home, una altra cosa és que dius,
esclar, és que ho mirem sempre de la perspectiva
que dius, hòstia, 70 euros,
com si tinguessin que comprar tots els jocs a 70 euros.
No, clar, sí, sí, és veritat.
Si n'hi ha un que m'agrada, escolta, i si val 100?
Home, si val 50, millor que millor,
i si mal 20, doncs encara més, no?
Però vull dir que si hi ha una cosa que t'agrada
i és un joc que dius, hòstia, és que m'ho he passat bé
com una pel·lícula, o un disc, no?
Les pel·lícules no és... Ma mare, per exemple,
quan veu que jo veig pel·lícules que ja he vist,
diu, sí, ja saps el que passa.
Dic, home, sí, però jo vull gaudir veient el que passa,
perquè si no hi ha música, ja m'he escoltat la cançó
o un llibre, ja me l'he llegit, ja sé de què va,
però se'l viatja, saps?
Llavors, com diu la Gina, si tu jugues amb un joc
i t'ho estàs passant bé, ja no jugant,
sinó amb l'experiència, ja més enllà,
o deixant de parlar el que és el joc,
escolta, 70, 80, 50, el que faci falta.
Té el temps, perdona, Francesc,
el tema del reboot, remake...
Exacte, això és una cosa que aquí també...
És una nova tendència.
Vull dir, en aquests casos, què és el que preferim?
El mateix joc que ara corre
en una PlayStation 5 i que, per tant,
incorpora certes millores gràfiques,
però que bàsicament és exactament el mateix
o el que volem és que ens plantegin la mateixa història
però d'una forma diferent,
que reinicin.
És com la Spider-Man 1 d'un dels actors
o la Spider-Man 2 d'un altre dels actors,
que ja han fet reboot tres vegades, ja, en aquesta saga.
Tu què volies que fessin?
Que canviessin l'actor per adaptar-se a uns temps moderts
i fessin exactament la mateixa pel·lícula
que vam fer fa 15 anys?
Això seria un remake o dius, no, no,
que un altre cop el personatge com si fos nou,
que hi canviïn l'actor, però que presentin una història nova.
No em facin la mateixa pel·lícula de fa 15 anys.
Jo saps què penso? Això també és el que es pot aplicar aquí.
Quan fan una cosa o l'altra,
sempre el que penso és, estan pensant
en una nova generació de jugadors
que no estava fa 6 o 7 anys,
que els volen ara.
Sempre penso en això.
I també perquè no hi ha altra alternativa.
O sigui, si ara que no tinguin...
A la Play 3 hi ha gent que encara deu tindre.
Però, clar, hi ha molta gent
que ja l'ha jubilat,
a part de la gent que tu dius que ha arribat nova.
Llavors jo, si ja hi ha venut la Play 3
o se n'ha trencat i tal, si jo vull tornar a jugar
al joc que jo tenia Play 3,
em foto i dic, home, compro el de Play 5
o no jugo.
Llavors, clar, sigui remake o sigui reboot...
Bueno, doncs escolta...
No hi ha altra, no tenim opció.
I ara s'ha vist el tràiler
de la nova sèrie de HBO de The Last of Us,
i jo crec que si tu veus la sèrie
i després vols jugar el joc,
és molt més difícil si no hi hagués aquest remake.
Per tant,
jo crec que l'han feta
no per ajudar la sèrie,
sinó perquè la sèrie ajudi el videojoc.
És molt probable que hi hagi aquí una...
que estiguin jugant amb la llicència.
Realment, la sèrie de HBO segurament ha tingut molt a veure
amb que es torni ara
a fer aquest remake
d'un joc que ja s'havia fet remake per Play 4.
Encara el podries agafar i jugar amb la Play 5,
perquè són compatibles.
L'Ed Caballer comenta, jo crec que li falten 5 anys
i és molt recent, encara, a l'1.
Per exemple, el Dead Space, que estan fent,
crec que és ideal el temps que ha passat.
Jo crec que tinguin en compte
les novetats que han incorporat d'accessibilitat
que ara en parlarem,
5 anys em semblen fins i tot massa,
que ho haurien d'haver incorporat ja
la primera vegada que vam treure el videojoc.
Però això és una opinió personal
per al tema aquest de l'accessibilitat.
Exacte, exacte. Molt bé, Déu-n'hi-do.
I després està el tema de rejugar,
sabent què és el que passarà, per exemple.
Sí, que escoltem un disc que ja ha resultat
i veiem una pel·lícula que ja l'hem vista.
Però bueno, a l'start tenia dos talls més,
o una mescla nova.
Sí, però és additional.
Aquí l'addicional seria
un personatge secundari, una missió secundària.
O això, el mode aquest de 4Ks.
Una altra cosa seria que fessin
que fos completament diferent.
De l'aftofast, jo crec que el protagonista,
en lloc de ser la nena, fos un gos.
O que en lloc de fer un bis fòssil extraterrestre.
I que tot l'argument, llavors,
que suposo jo que malauradament
és el que farà la sèrie,
que farà un gir inesperat
i s'anirà per uns altres derroteros, que en diuen,
i ens deixarà una miqueta orfes
de la línia editorial,
per dir-ho d'alguna manera.
Però bueno, si se converteix en un altre joc,
tornen a jugar amb nosaltres.
Si és el que vulgui, estan fent l'univers més gran,
estem fent-lo una cosa més...
Una mica com un joc de trons.
Tens els llibres, tal, ara tornem cap endavant.
El senyor dels anells.
Tornem cap aquí ara.
Al final els puristes acaben desapareixent,
perquè no poden cridar més.
I al final, per molt que cridis,
els fans no volen.
I al final acaben sent un producte per les masses,
que són negocis.
I al final qui paga mana, diguéssim.
Si tu pots manipular gent perquè pagui,
doncs ja està.
És veritat que quan t'enfrontes a jocs d'aquest estil,
l'Astofaz, com he comentat,
és bastant més curtet.
Però jo no sé si, per exemple, jugaria...
No sé, ara mateix,
a un remake del Forbidden West,
que és un joc que pots passar perfectament 70 o 80 hores.
No sé si realment jo, ara,
tindria ganes de tornar-lo a jugar una altra vegada.
Que hi ha gent, els veus perquè fan aquests vídeos,
aquestes pistes,
hi ha gent que se'l juga 6, 7, hasta 12 vegades.
Però traient de banda el nuclear hardcore,
que són capaços de fer això,
la gran majoria dels que els hem jugat
i hem dedicat 78 hores, l'hem gaudit i l'hem disfrutat molt...
Ostres, encara...
Per la següent generació de consoles,
no sé jo si me'l tornaria a comprar,
perquè no sé jo si tindria les ganes de tornar-lo a jugar,
sencer, sabent ja una mica,
haver-lo gaudit ja de tota l'estona.
Això també és una cosa que cadascú ha de posar a la balança
a l'hora de fer aquesta inversió.
La repressió deia que els 70 euros no estem obligats,
diguéssim, o motivats a comprar-los tots.
Només AICAT, generació digital.
Jo recordo que fa temps, Gina,
que hi ha hagut moltes coses de l'accessibilitat d'aquest joc
que està molt treballat
i que hi ha molta cosa a explicar, no?
Sí, la veritat és que vaig parlar amb un noi que es diu Antonio
que juga tots els jocs a tots
en moda hardcore,
perquè ell només pot moure les mans i el cap.
I, per tant, veu?
Més difícil, a vegades, que tots nosaltres.
Em va ensenyar les opcions d'accessibilitat
que té de les tofades, no?
Perquè li vaig preguntar, escolta, el remake aquest què?
I són increïbles, eh?
Hòstia de dir que no tots els jocs que diuen
que són accessibles són accessibles per tothom.
És a dir, hi ha molts tipus d'accessibilitat,
perquè no és el mateix no poder moure les mans
que no poder obrir els ulls.
És que, clar, hem de començar
pel fet de dir,
jo, si faig un vídeojoc que és accessible,
és una gran responsabilitat,
perquè l'accessible és un ventall molt gran, no?
Exacte, exacte.
I ell sempre defensa que l'accessibilitat
no és per la gent que tingui algun tipus de discapacitat,
sinó que és per tothom,
perquè tu en qualsevol moment ho pots necessitar
per a la raó del món.
En aquest cas, incorpora subtítols, autodescripció per cinemàtiques,
la possibilitat d'incorporar...
Ah, bueno, en aquest cas, no,
d'aclàtic ratolí, aquesta cosa no,
ni tampoc jugar per veu, que seria, per exemple, per ell,
molt més fàcil dir endavant, endarrere.
Sí que té, per exemple, opcions per a Daltonics,
que vaig pensar molt en tu, Morello,
i per Sex Totals.
Em va ensenyar com jugaven els Sex Totals, els de las tofas,
i aquí li vaig preguntar, escolta,
mira, jo puc entendre, mira, el Super Mario, no?,
que és un joc de saltar i córrer.
Però aquest joc que té exploració, sigil, acció, trets,
o sigui, que té molta jugabilitat diferent,
al·lucino, i escolta, m'ho he ensenyat i vaig al·lucinar.
Hem de parlar amb gent que ho faci, que ho jugui,
i que ens ho propi molt més.
Deu ser un altre joc, no?
És que és un altre joc, és que és un altre joc.
Ara he posat al canal de Twitch
un link d'un streaming d'un noi que és sex total
jugant el remake de The Last of Us,
i al·lucinareu, és un esportista olímpic,
d'una cosa que nosaltres és que no podem ni començar a fer,
perquè és un superheroi.
Mireu, treballen persons, és a dir, porten uns auriculars,
i és un joc a sobre d'un altre joc,
perquè, per exemple, a les cinemàtiques
totes tenen audio descripció,
però quan estem jugant i no hi ha una cinemàtica,
allà no hi ha descripció, i què senten?
Doncs, per exemple, els enemics emeten una espècie com de sonar,
i, per tant, en qualsevol moment de l'espai ells saben on són,
i si estan lluny o a prop,
quan apunten amb l'arma, si apunten a una cama,
té un so diferent a si apunten al cap.
Per tant, és un altre so a sobre. Sons subtils, a més.
Clar, clar.
Quan apunto una porta que l'haig d'obrir encara és un altre so.
És a dir, és com un pantall de sons al teu cap,
a més, cada un sona diferent,
i ells ja saben què significa aquell so,
perquè jo li deia, aquest so com sap que és una porta, no?
Perquè ells ja sap que és una porta,
que la A és per saltar sempre,
doncs ells ja saben que aquell so és per...
És de porta. Exacte.
O d'utilitzar un dispositiu o el que sigui.
S'està universalitzat?
Vull dir, a la porta hi ha una norma que diu a tots els jocs,
quan posem una porta, posarem aquest àudio, posarem aquest so.
Jo entenc que no deu estar universalitzat,
no ho sé, estic parlant una mica de memòria.
Ho pregunto perquè esclar, si cada joc està a aprendre cada so...
Perquè sí que deu haver-hi cada vegada més unificació,
però que encara no està superunificat,
perquè ni les mateixes empreses,
moltes vegades que defensen la inclusivitat,
com, per exemple, Microsoft,
que té un comandament específic pels seus jocs
i les seves consoles adaptat,
acaba controlant molt bé tots els seus videojocs que treu.
Aquí el que anava a dir és que a tot això que diu la Gina
s'assemblen, per exemple, a les noves consoles
que tenen comandaments amb resposta hàptica.
La resistència que fa, les vibracions que fa,
tot això també és una capa més d'informació,
que per a aquestes persones té molt més valor,
que a vegades nosaltres la considerem com un extra.
Diu, ai, mira, ara que apunto cap allà, vibra, bueno, vale.
O, per exemple, diu, si està molt enfadat,
i, per exemple, ets sort, et vibra d'una manera al comandament
com si realment estigués molt enfadat,
i si parla més tranquil,
una mica com quan sents el so d'una música d'un altaveu,
la vibració de l'altaveu,
que saps, sense escoltar la música només amb la vibració, si sona...
Jo crec que deu ser molt més emergent, tot plegat,
de deus estar molt, molt, molt ficat, tot i que no ho vegis.
Ara estava pensant una cosa que pot fer riure,
però potser també, evidentment,
poden jugar a jocs amb reita virtual,
amb ulleres de reita virtual.
És a dir, que el seu moviment...
Si el joc està adaptat, si per això, per mi,
aquest remake és totalment necessari,
no per al remake en si,
sinó per la capa d'accessibilitat que ha fet
que totes aquestes persones que no havien pogut jugar el de les tofes
ara puguin jugar a una meravella de joc com aquest.
Doncs, mira, Roger Valdomà diu...
L'Albert Murillo el veig jugant a partir d'ara
a tots els videojocs en la seva versió per sexe,
per gaudir de l'experiència sonora.
I escolta, no és poca broma, eh?
No, no, investigarem tot això, per exemple,
que preguntava l'Estar, si està universalitzat.
És que jo estic convençut que segurament
els estudis de so potents que, a vegades,
tindran més departaments,
que de la mateixa manera que n'hi ha un que treballa al 3D,
treballarà l'accessibilitat...
Això és molt fantàstic.
No és només el so, és la tridimensionalitat del so.
Aquí hi ha un tema en tècnics de so.
Entrem ja en productors i en gent que en tècnics de so potents, potents.
Igual que existeixen els llenguatges de signes, no?
Al final ha d'haver-hi un altre tipus de llenguatge que no sigui visual.
T'ho pregunto ara mateix, o sigui, ho estic preguntant...
Ah, ho estàs preguntant ara.
Jo tinc un...
L'Antònia. L'Antònia és el meu amic de referència.
Tot el que sigui accessibilitat, li pregunto a ell.
És un expert, eh? D'on és, ell?
Ell és de Malaga i assessora empreses sobre aquest tema.
Per exemple, amb The Game Awards dona el premi també a l'accessibilitat.
Ell és un... és un portento, aquest senyor.
Està ficat més que nosaltres, però a mi m'apassiona aquest tema.
I no sé, en parlarem més, perquè crec que val la pena.
Déu-n'hi-do, hem dit moltes coses referents a The Last of Us.
Aquesta primera part, no?
Sí, sí, és la primera part.
Primera, o sigui que ja en un futur hi haurà...
Bueno, la segona és també força recent,
molt més que la primera, òbviament,
però si s'assegueix aquesta tendència,
si la sèrie de KPO pot fer una miqueta d'unificar
i tornar a posar aquest univers en boca de tothom,
qui sap si no una segona part,
la segona part també es refagi amb qualitat PlayStation 5.
Molt bé.
T'he d'editar el col·laborador, Antònia?
Està escrivint, està escrivint.
Una vegada que veiem que un dia el que podem fer és una trucada
o fer alguna comunicació amb el programa, no?
Sí, el que passa és que, clar, per ell trucar...
ho hem de planificar molt bé.
Si te l'entens, vull dir que escolta'm...
Diu que no, que cada dissenyador usa el que li sembla.
Doncs és complicat, eh?
Perquè és el que deia l'Stars, si cada joc has d'aprendre
quin és el soroll o el so per a cada cosa...
Això va passar també, per exemple, amb la forma de moure't en un univers 3D.
Cada empresa fer servir els botons analògics
d'uns fent servir un Moda Tank,
altres feien servir el de la dreta per moure't,
el de l'esquerra per avançar...
Ara hi ha hagut un moment en què tots han acabat estandaritzant-se,
i on et posis, on et posis, a més o menys el moviment ja no et és estrany.
Segurament amb això passa el mateix.
Com a mínim, que dintre d'una sola empresa,
tots siguin consistents, estaria bé.
Clar, i tant. Doncs continuem amb el Generació Digital.
Els teus amics estan connectats al Generació Digital.
I, escolteu, connectem ara amb el Víctor Mame,
que ens vol explicar curiositats de música
d'un videojoc mític.
Cansons mítiques dels videojocs en un minut.
Super Mario Bros. i Overworld Theme, o tema principal.
Nintendo, on és? I de l'any 1985.
Koji Kondo, compositor japonès.
Do major.
Destaquem la intro de la cançó.
Els acords de la introducció són el segon i el cinquè grau,
però en aquest cas, en lloc de ser el segon grau menor, és dominant.
Així fa de dominant secundari del cinc
i dona aquest toc tan característic.
Els efectes de so del joc. Moneda.
Quan et passes una pantalla.
Quan et fas gran i agafes un bolet.
Si us fixeu, és el mateix que quan et passes la pantalla,
però molt més ràpid.
Deixeu en els comentaris quina és la cançó mítica de videojocs
que no em puc deixar d'analitzar.
Doncs aquest minut del Víctor Mame,
que podeu veure si som dissabte en un vídeo vertical que ens ha fet,
i que doncs ens extreu curiositats de...
bé, havia de començar d'una...
Koji Kondo, home!
Música mítica d'un videojoc mític.
Quan ha estat l'última vegada que heu jugat al Super Mario?
Mira, doncs avui.
Potser, però quan jugues, Ina, per favor.
No, perquè avui m'han fet una entrevista i m'han dit...
Ah, t'hem de gravar fent veure que jugues a videojocs.
I he agafat la Game Boy i he jugat al Tetris original de Game Boy,
el Mario, i també he jugat a la Switch, el Luigi's Mansion.
I fins que no te l'has acabat no han marxat.
No, però haig de dir que m'he passat una Game & Watch
del Donkey Kong 1, que com el ha de pujar,
agafar una clau, després passar per unes electricitats...
Sí, el de l'El, el del fill de Donkey Kong.
Exacte, doncs aquest és el que he estat jugant avui,
i m'he passat, he obert els quatre candaus.
Ah, anava a preguntar, Game & Watch es podien acabar els jocs?
Bueno, eren buclers.
Totes les que vaig tindre les vaig donar a la volta.
També? Molt bé.
Ara ho recordo i necessitava ajuda mèdica, jo, en aquell moment.
És molt fort quan li dones la volta al marcador.
Mireu, jo recordo la primera vegada que vaig veure una Game & Watch,
que devia tenir 9 anys,
i recordo perfectament on la vaig veure
que va ser al pati de l'escola, Carrer Parlament,
que l'escola és Griselda.
Que vaig veure allò i vaig dir... Perdó?
De què estem parlant? Perdona'm?
I no només això. És màgia meva.
Dies més tard, perquè era Nadal,
va i apareix un nen, el Ruiz.
Hòstia, ara m'acaba de venir el nom.
El nen Ruiz.
Sí, home, amb, com es deia, el pianet aquell...
Alcaciotoni. Alcaciotoni, que també.
Vaig veure allò i vaig dir...
i clar, vaig lluitar, lluitar, fins que vaig aconseguir
una Game & Watch, com dos anys més tard,
i també el pianet.
Una lluita allò, una mica lenta, eh?
Però a mi em passava això, també. Era com l'última.
Sí, no, no, no. Però jo, la sensació, sobretot l'alcaciotoni,
he de dir, però què és això? Però això ho vull tenir.
Saps? Aquella sensació tecnològica que vols tenir.
I mira't ara. Mira't ara, rodejat d'alcaciotoni, digui'm.
Sí, sí. Encara el guardo, encara el guardo,
i la setmana que ve, si voleu, el porto i així el mirem.
Molt bé, anem a veure què hem dit a les xarxes dels altres uients.
Participa a la comunitat del generació digital
al nostre canal de Telegram.
I de què s'ha parlat? De moltes coses.
Començarem pel Let Caballer, que ens recomana un podcast,
especialment el Francesc.
El trobes a e-books i es diu
Mejor que la cuarta de Indiana Jones.
I clar, a què ve tot això?
Doncs a totes aquestes activitats que ha tingut el Francesc
aquests dies amb imatges de intel·ligència artificial, etcètera,
diu que aquest podcast t'agradarà,
es veu que aquest tio ha fet una novel·la gràfica d'Actulo
fent servir només les IA,
i diu que en el podcast diu una cosa
que li ha explotat una mica el cap.
Imagineu una IA capaç de generar 60 imatges per segon.
En temps real, eh?
Podríem tenir, doncs, videojocs personalitzats, vídeos, etcètera.
Ja estem amb les imatges artificials
que passes a partir d'un text construït de fragments de vídeo.
Sí, sí. Tot és qüestió de temps.
De totes maneres,
la gent que no hagi passejat pel nostre Telegram,
telegram.me barra generació digital,
ho comentàvem la setmana passada,
aquelles imatges que tu has generat amb el teu orinador,
que estaven pensant durant un temps,
però que tu els hi posaves unes frases de coses que volies,
que igual de té els teus fills, o no ho sé...
Hem estat jugant bastant a casa
amb el tema de les imatges generades per intel·ligència artificial,
en el meu cas, es table diffusion,
però també des que s'ha obert ja el públic de forma oberta amb Dali,
també hem estat jugant amb Dali,
i en parlarem en un primer programa,
de com ha sortit aquesta experiència.
Quan surt la imatge, riuen els teus fills?
Com ho veuen, la imatge?
Doncs mira, Dali, com que s'executa el núvol, va molt ràpid.
Així que ho demanes i res,
en 20 segons ja tens un parell d'imatges generades.
Les altres les poso i dic,
bueno, demà al matí ja veurem què ha sortit.
Això és com quan renderitzaven imatges amb la Zària, una amiga.
Molava més.
Veus que el que hi ha està treballant-se.
Jo no tinc targeta gràfica, i això fa molt lent.
La gent que té un ordinador amb una mica més de cara i ulls
no s'està tant estona.
No sé si per PlayStation 5 un dia sortirà una cosa com aquesta,
però trobo divertit.
És un pepinarro, una consola.
Si la pots fer servir per renderitzar, segur que sí.
I parlarem dels drets de tot això.
Sí, de totes les derivades que s'entreuen d'aquest cas.
Molt bé, què més?
Mira, em maturo un segon perquè ens acaben de fer un raid,
que és un concursió de 81 participants.
Moltes gràcies.
Què ha sigut, en Yuffie?
Moltes gràcies, en Yuffie.
Gràcies i benvinguts a tots els nous ullens.
Exacte, fem un programa de ràdio, no som streamers,
i ensenyem com el fem.
De fet, ara escoltareu el tècnic de soc, és el Dani.
Dani saluda.
Ell és el que posa totes les músiques i tal,
i és una manera de veure un programa de ràdio
d'una altra forma.
Gràcies per acompanyar-nos una estona, encara que sigui.
I gràcies al nostre ullent, la persona.
Yuffie.
Per on anàvem?
Anàvem amb el que ens ha explicat el Serafí Lliteres,
també, aquesta setmana a Telegram.
Ens va donar la notícia que es va morir el Colio,
no sé si el coneixeu o us en recordeu,
jo crec que sí,
que és el senyor que cantava una cançó
que es deia Gangsters Paradise,
vinculada a una pel·li
que es deia Mentes peligroses,
la que sortia la Michelle Pfeiffer,
que va tenir molt èxit en el seu moment,
que li agradava molt, que era un raper molt diferent,
perquè en aquella època,
els rapers feien molta apologia de la violència,
i ell no era d'aquest tarannà.
I en Xavi Pesa ja aprofita per comentar la pel·li,
que amb ell particularment la va veure molt fluixeta,
però és veritat que era una pel·li que va triomfar moltíssim.
I després se'n van fer moltes del mateix tipus, no?
La professora que va a una escola de gent marginal,
com es fa amiga d'ells, etcètera,
han sortit versions moltes i vàries.
Et pensava que dirien, han fet un videojoc.
No, eh? Doncs mira, potser està al caure.
El Michael Jackson tenia el seu propi videojoc.
I tant. Sí, sí, sí, doncs podria ser.
És veritat, és veritat. I l'Isaac, què ens deia?
Doncs parlava de fotos,
ens compartia una comparativa
entre les fotos o la càmera de l'iPhone 14
i altres dues càmeres,
que són de 20.000 dòlars cadascuna,
la Sony A1 i la Nikon Z9,
i bàsicament és un resum de totes les coses bones
que té la càmera de l'iPhone 14.
Això depèn de qui fa la foto, també.
Suposo que sí.
Suposo que sí, però bé, això sí que ha generat una conversa
sobre les reflex que no són tan divertides,
però per segons quines coses, deia el Serafí,
que a ell encara li agrada fotos de tall, etcètera.
Què passa, que sí que és veritat, com deia el Roger,
que potser han quedat més per gent més professional
i que avui en dia anem tots amb el mòbil.
L'Antonio, què ens diu?
L'Antonio diu, he preguntat el tema dels estàndards de so,
i diu que no existeixen els estàndards
perquè suposa un problema
si la persona, a més, no pot captar certes freqüències,
de la mateixa manera que hi ha als daltònics de la vista,
hi ha als daltònics de l'oïda, no?
Ostres! Diu, el millor.
És que hem de canviar la manera de pensar
dels qui som aquí a la taula, eh, realment?
I, a més, diu, el millor seria que l'usuari pogués decidir
com personalitzar-lo, és a dir,
de la mateixa manera que tu a vegades tries,
quan jugues al Colums, que si són fruites,
o si són diamants, o si són no sé què, no?
Doncs aquí que poguessis triar el so que sona,
i si tens problemes a la vista,
que poguessis triar els colors, la mida dels textos,
totes aquestes coses.
Doncs estaria molt bé, és veritat.
És veritat que pel tema de l'altonisme
sí que tens diverses opcions,
perquè, clar, hi ha molts diferents tipus d'altonisme.
Doncs ara, imagina't amb els tipus de sexe, sorts i demés.
Això vol dir que un mateix joc no el pot jugar
segons quina persona cega, per exemple, no?
Perquè això de les freqüències, ostres, que clar, és un món, eh?
És que és un altre joc, a sobre d'un altre joc.
Totalment.
Per cert, a la gent que no ens veu a tweets.tv,
barra Generació de Gidals,
està perdent ara unes imatges que, doncs,
crec que són força espectaculars.
Estem veient una peça audiovisual
dedicada al disseny artístic del videojoc
de l'editora Kina Bridge of Spirit,
i el Gerard, el Geri, ha quedat realment fascinat
per la bellesa dels entorns i records d'aquest titul
i ha penjat aquesta peça per l'univers G8CO.
Sabem que ell, de tant en tant,
juga als jocs i va al moda foto,
i després el que fa és una recreació audiovisual
absolutament espectacular,
que és la que estem veient en aquests moments,
que penja al seu YouTube,
i això està fet directament amb el moda foto,
i després es mou amb la realització que ell vol,
amb la càmera, amb el focus, etcètera, etcètera.
És una manera de jugar als videojocs també totalment diferent.
D'aquí res escriuràs un text, i això d'oferir una màquina.
I això pot ser?
De text a...
Arribarem al futur, serà de text a el que vulguis.
A vídeo, a imatge, no sé què, doncs...
Fa poc llegia, ara no recordo on, i em sap greu,
que deien que el moda fotografia
havia sigut un dels grans últims revolucions
dins del món dels videojocs,
perquè hi ha molta gent que no pot jugar en un joc sense un moda foto,
perquè se'n deriven a creacions artístiques com aquestes.
I per a molts és la seva passió d'introduir-se
en els mons dels jocs,
gràcies a que amb el moda foto poden parar, poden buscar,
poden investigar quin és el millor lloc,
poden crear fotografies i d'allà treure la seva expressió.
La veritat és que qui ho hauria de dir?
Una cosa que ens sembla tan...
Anar a passejar.
Et faig una foto perquè veieu que he arribat fins a aquest nivell.
No, la gent busca el lloc on posar-se,
on es vegi millor el món del joc i el personatge i tot,
i és per, com deia, un joc sobre un altre lloc,
per moltes persones, aquest és el joc.
I de fet, quan tu el que fas és posar aquest moda,
clar, cadascun dels videojocs ho fa a la seva manera,
i és el que dius tu,
és un joc nou amb un menú absolutament nou,
i que bé, t'has d'acostumar molt.
A Forbidden West, per exemple, em sembla que una de les coses...
Ara parlo de memòria, perquè jo no hi utilitzava el moda fotografia,
però em sembla que en el moda fotografia
pots controlar el personatge,
les expressions que fa, les posicions que té,
perquè no és només que tu et pares en aquell punt,
li dones el pausa i on entres, faig una miqueta de zoom i tal.
No, no, és que en aquell moment pots agafar i dius,
i ara la cara del personatge vull que faci així,
que miri cap a l'esquerra, etcètera,
que faci qualsevol cosa.
És això, realment estàs fent una sessió fotogràfica.
I al Geri li diem, sempre que vulguis,
de veritat, passa'ns aquests vídeos,
fer-nos-ho saber, perquè aquí ho ensenyarem i ho explicarem,
i és una forma que segurament la gent que ha fet el videojoc
sorprendria de veure aquestes imatges espectaculars.
Sembla el tràiler d'una pel·lícula.
Totalment. Totalment, totalment.
Però això, de fet, hi ha uns quants,
i, clar, hi triga un temps entre un i l'altre,
perquè jo imagino que primer enregistra les imatges,
després fa el muntatge,
és tota una història que un dia portarem
i que ens ho expliqui, sobretot tot el seu procés.
Generació digital. Acabes de fer una captura.
Doncs sí, i, a més, la captura és que adeu a estàdia.
Adeu a estàdia, sí, sí.
De fet, això a mi em crea com un precedent històric.
És a dir, com es tanca una companyia sense que sigui un drama,
o que sigui el mínim drama pels seus usuaris,
que fa relativament poc que van a adquirir una consola
i que paguen pel servei. Hola, Albert.
Hola, hola, què tal?
Que, a més, són uns grans defensors d'Estàdia,
perquè els meus amics que juguen a estàdia són uns grans defensors,
i com Google està intentant gestionar això,
el correu que t'envia, amb totes les instruccions, com ho fa...
Crec que crea un precedent molt important
que no som conscients.
Sí, jo a vegades pensava això...
De fet, alguna vegada em sembla que volem parlar aquí, al programa.
Això, quan acabi, com acabarà? Què passarà?
Com fa Google, no?
De fet, els seus treballadors, alguns ni ho sabien, de dins d'Estàdia,
que es van assabentar després de la informació, no?
I ho fan així, això, el botonet que acabes de fer tu ara,
que la gent no ho ha vist, una altra cosa, Mariposa.
No ho sé, ben curiós, ben curiós, el tema, és una pena,
però els que hi hem comprat sembla ser que d'aquí uns dies
ens diran de quina forma podem aconseguir,
o que ens retornin els diners,
dels jocs que ara no tindrem i que ens han de retornar.
Això forma part d'un procés d'evolució dels videojocs com a mercat,
en el que estem entrant en el videojoc com a servei.
Això pot tenir moltes formes.
Pot tenir la forma d'un servei de subscripció,
allà on tindrem tots els videojocs, un Game Pass,
però que no seran teus, perquè tu no els pagues,
et pots quedar en algun moment sense subscripció,
i què passa quan tot el que tu tens
depèn d'un servei d'una empresa que decideix tancar,
llavors et queda sense accés.
Això va passar ja fa 15 anys amb els primers serveis musicals.
Gent que comprava i llogava
o tenia en algun servei tota una sèrie d'escoltes d'MP3,
parlo abans de Spotify, però és Spotify,
no veiem coses aquestes, cada cop hi volta,
i diuen, senyors, tot això que heu comprat, hasta luego.
Però estaria a tenir una consola.
Has comprat un hardware, que de sobte...
Però és maquinari com a servei, també.
Sí, sí, però...
La cosa és que aquests jocs hauran anat a parar.
Com que hauran anat a parar?
El Google és un... no sé què és...
Ha plogut i ha caigut a terra.
Allò tan gran de la preservació de la història del videojoc...
És un botó. S'ha acabat.
Perquè tanquen els jocs nous, tanca el servidor, s'acaba el joc.
Sí, però veus, Déu, s'han perdut.
L'Ed Caballens comenta,
ha comprat un Chromecast ultra
i un comandament a milers de persones.
Que el Chromecast ja el tens, i pots decidir...
Encara han de dir la notícia, però...
Però, clar, el Chromecast el tens
per rebre més històries de Google.
És tot un negoci, eh?
Google, estic segura que no està plorant, eh?
Això és com el decodificador del Canal Plus.
A la que es va acabar el Canal Plus,
què feies amb el decodificador, oi?
El tens a casa i és part de la història.
Saps que els meus pares tenen...
de Movistar, tenen no sé quin aparell,
que quan es van donar de baixa o van fer el canvi,
li van dir a la meva mare,
un dia vindrà un tècnic a buscar-ho.
Ah, el router. El router.
I què passa? Potser hem passat 3 anys,
però la meva mare, com que va dir jo,
el té guardat, i jo vaig dir...
Tirem-ho, o anem a la brossa...
No, això és com la garantia.
El dia que el llenci, li vindrà el senyor a tocar la porta...
Sí, sí, és el que és.
Amagat darrere d'un container...
L'està vigilant. Sí, sí, horrorós.
Per cert, s'han filtrat imatges de Mario, de la seva pel·li,
que la gent ha comentat coses del seu cul...
Perquè surt d'esquena.
Però no sé, tot molt estrany, no?
A veure, s'ha de dir que és bastant alegre...
El cul?
No, la imatge que s'ha filtrat és bastant alegre.
Mario en general.
Que té molt de detall el taxar del...
El cul, perquè és on es veu més la textura del taxar del mono del Mario.
I té molt bona pinta, però també pot ser que sigui un Sonic.
Sabeu, no?
Hem d'anar una mica en compte.
A veure què passarà quan giri aquest Mario, quina cara farà.
Ho té fàcil, ja des del primer Mario, la primera pel·lícula,
hi ha el Sonic... A veure, ja saben el que no han de fer.
Ja, sí, sí, certament.
En Bob Hopkins.
Giri en Mario sortirà recreat per...
Per un deepfake del Bob Hopkins.
La veu qui la posarà? No ho sé.
Charles Martinet és molt gran per posar-la a la Mario.
Pensa que Charles Martinet no diu frases senceres amb Mario.
Per això, per això.
La pel·lícula molt bé.
Ho sabem, que la pel·lícula serà amb diàlegs.
Clar, clar, ho sabem.
La pel·lícula així pot ser una marejada.
Per cert, aquesta setmana també s'ha sabut que a Steam Deck,
que abans parlàvem, ha venut ja un milió d'unitats.
És una barbaritat.
És una barbaritat.
Aquest senyor... Bueno, el tema val bé.
Vull dir, ho fan bastant bé, no?, l'empresa en qüestió.
Quan no fan... Els videojocs els fan molt bé, però en fan molt pocs.
Però han descobert que el seu negoci de videojocs no és fer videojocs.
És reproduir els dels altres.
Sí, sí, al·lucinant. No, no, jo me l'alegro per ells.
I, per cert, també hem sabut el tema de Netflix
i el seu propi estudi de videojocs.
I com cada vegada les emissores generalistes,
les radiogeneralistes parlen molt d'això, perquè els agrada.
I mesclen Netflix amb un estudi, no?
Hem de fer els videojocs de Cat.
Sí, home.
Home, que hi haurà de tot, però no vull un Flappy Bird,
vull un The Last of Us.
Exacte, exacte. I, per cert, notícia també aquesta setmana al Super3
i tot plegat, no?
Saps que em fa molta il·lusió? Jo ho sé, perquè t'he llegit.
Ostres, t'ho prometo, estic molt il·lusionada,
com si realment fos per mi i no és per mi.
L'anunci està molt empalit, eh? Ja ets molt gran.
És una cosa que durant molts anys, generacions senceres,
ens hem lamentat de la pèrdua que ha sigut per la joventut catalana
que no hi hagi un canal que els ofereixi continguda de qualitat.
I ara una miqueta intenten recuperar tot aquest temps perdut,
que esperem que els vagi bé.
Algú se n'ha adonat que realment les noves generacions
són les noves generacions. Gràcies, adeu, gràcies!
També m'agradaria que no es queixessin tant
els que ja no són noves generacions,
que aquest canal té nous aparells, perquè...
És que no hi ha Yu Yu Hakusho. Exacte.
S'ha sentit molt de hate perquè no hi haurà bola de dràtic.
El remake, el reboot, tots els ha vist.
Deixi que els altres nens...
Mira, sortirà el Super3 amb Inazuma Eleven en català, per cert.
Trencadora sèrie. No sé si ja té 15 anys o més.
Exacte. Però bueno, té millor joc.
Hi haurà un espai que es diu l'Spy Boomer,
que és per la gent del Super3, perquè puguem plorar, ja.
Perquè callem, també, no?
I, de fet, també estàs veient una miqueta els vídeos
que estan llançant,
les explicacions dels seus responsables
de les sèries que portaran, de com s'estan doblant.
És a dir, no sé...
Es nota molt que qui està portant aquest canal
és gent que ha vist el Super3.
Home, hi ha gent que té il·lusió pel que ha de venir.
Això em dona il·lusió, també.
Perquè són conscients que tenen una pilota ben grossa a les mans.
És una cosa que, a la mínima que se'n vagi una miqueta,
la poden cagar.
Jo no vull acabar-ho aquí.
Jo vull acabar-ho dient, ens fa molta il·lusió,
i el dia 10 d'octubre estarem tots davant de la tele
mirant el Super3.
Doncs molt bé.
Mira, avui hem fet nous seguidors.
Gràcies a tots, els qui us heu quedat.
Tornarem dijous vinent, a les 15 a 15, aproximadament.
Gràcies, Francesc, Gina, Star, també l'Elia.
Gràcies a tu.
Això, que ja ha marxat, l'Elia?
Mira, l'Elia, mira.
Que han venut un milió d'Steamdecks,
jo un milió i una.
S'ha d'encarregar.
El Dani Jiménez ha estat a la part tècnica.
Nosaltres tornem la setmana vinent amb la revista Loop
i una de les seves responsables.
En tenim moltes ganes. Adéu-siau.
Gràcies a tothom.
Gràcies a tothom.