OK?
Oh, yeah, yeah
Oh, yeah
Oh, oh...
Icat, la ràdio inquieta.
Generació digital, amb Albert Morillo.
Benvinguts al Generació Digital, el d'avui és el programa 1000U.
Sí, i està agafat amb pinces,
però això del 1001 ens ha recordat el 1001, el gos del Tintín,
i mira, després del programa 999, que vam fer un especial en públic,
el resum 1000 dels millors moments,
on podeu trobar, per exemple, una entrevista amb l'Alexei Paginov,
el creador del teatris,
arriba el 1001, on parlarem d'un videojoc de culte,
les aventures de Tintín, el secret de l'Huricórn,
creat per l'estudi Ubisoft a Barcelona,
però també parlarem d'Ubisoft i d'aquest estudi,
amb una persona que hi està molt vinculada.
A més, aquest videojoc del Tintín era...
va ser un dels primers que es podia jugar en consola en català,
cosa que va sortir a molts mitjans de comunicació,
recordo a TV3, que li van dedicar reportatges,
vull dir que avui en parlarem,
11 anys o 12 més tard d'aquest títol.
Tindrem temps, però, per parlar d'altres coses.
Així doncs, comencem el Generació Digital.
Has descarregat Generació Digital.
I he de dir que el Dani Jiménez i el Pol Regàs
estan al control de so, hola, què tal?
Que esteu bé? Tot bé, en general? Molt bé.
I també, hola, Lisbeth Sánchez, Gufalao, Francesca Velasco.
Què tal? Bona tarda.
Tot bé, ens veiem des del programa 999,
al mil també, alguns de vosaltres.
Heu jugat molt a videojocs en aquestes dues setmanetes?
Una miqueta, una miqueta, clar.
Més videojocs que a respirar, quasi.
Sí, però tu jugues tant per pantalla com fora de pantalla, no?
Exacte.
Saps que m'he comprat la Steam Deck?
No m'ho puc creure.
Ja hi jugaràs? Estic jugant, ja.
Ah, molt bé, és el millor.
M'he comprat la més barateta.
Al final he decidit fer-ho així, perquè tampoc vull tenir molts jocs.
I va bé, no? Sí.
Vull tenir un joc, acabar-me'l, un joc, acabar-me'l,
i mira, no sé, m'ha fet d'il·lusió i vaig pensar en tu.
Que guai. Un any després, gairebé.
Tu el vas comprar a l'inici.
Com que ja la tenia reservada quan la van anunciar,
al dir-me que tenim unitats per tu va ser un cap a casa.
Molt bé, molt bé.
Avui som a Twitch i fem una pregunta,
que és quin és el darrer videojoc que has jugat en català.
I jo us he de dir que aquest matí estava jugant al Mailmall,
d'undercoders i... Exacte.
Sí, sí, i mira, l'estic jugant en català, cosa que està molt bé.
I hem fet una sèrie de preguntes.
No sé si entre tots podem fer una miqueta de resum, no?
Doncs mira, per exemple,
el Felip ens comentava que Treasures of Agents, un molt bon joc.
Avui provaré Blind Fate, que té molt bona pinta.
I el Roger Valdomà ens deia
el Course of the Sea Rats i l'Agatac Knife.
Molt bé.
L'Arandur ens deia Dos, que encara no s'han publicat.
He, he, he.
Està avançat, està avançat.
El Roger Pimpam, l'Aragami Dos.
En Sarafí Literes Massanet, al Mailmall,
però aquest nen Tintín, les aventures del Tintín,
el vaig acabar en el seu moment, en la seva versió per Android.
Llàstima que ara ja no s'hi pugui jugar.
La Laura també està jugant al Course of the Sea Rats.
El Roger Pimpam diu que no és ella la que hi juga,
que només hi està d'espectadora, i que diu que és força difícil.
Molt bé. És com jugar-lo, també, fer d'espectador, jo penso.
Sí, això ho penses tu, però no ho veus, també.
Molt bé, qui més?
Doncs el Magí Berneda Sais està amb el projecte Heartbeat,
videojoc de ritme, clarament inspirat en clàssics,
com els de Hatsune Miku,
però amb un xic més de complexitat, diu.
Què importa? Els reflexes i l'habilitat digital al límit.
Molt bé. Aquest és el projecte Heartbeat.
I també, per exemple, el Xavi PSX està jugant al Dice Age Dungeons,
que ens explica una miqueta que al·lucina bastant
amb la seva localització i el seu creador, el Terry Cabanac,
i que hi està invertint força temps, en aquest videojoc.
I l'últim francès, quin és?
Doncs en Daniel Casadevall, que diu el Super Budden GP.
És un joc de curses de cotxes d'estil recreatiu dels 90,
el World Rally, l'Overtop, el Road Rift Out,
però amb físiques, controls i dificultat,
una mica més de simulador i no tan arcada.
Molt recomanable i aquest any se n'espera la segona part.
Molt bé. A més, ara ho has posat a Twitch, no, Eli?
Sí, també ens poden contestar aquesta pregunta,
els uients que ens estan veient, en aquest cas, per Twitch.
I el Corasmi ens diu...
Jo, l'últim joc en català, el Minecraft, ja fa unes setmanetes.
Molt bé. La setmana vinent tindrem un especial Minecraft,
perquè apareix aquest nou títol, que tothom en parla,
i aprofitarem per fer un especial Minecraft,
que és un joc que val molt la pena recordar
i saber de la seva història.
Molt bé, doncs, escolta'm, anem al videojoc...
que ha jugat aquesta setmana, Eli,
i després anirem amb el nostre convidat,
que tenim avui a l'estudi 2, Dicat.
Generació digital, els dissabtes a les 10 del matí, a Icat.
I atenció, perquè el joc t'ha encantat.
M'ha agradat molt. Sí, sí, estic acertant últimament molt.
Aquesta setmana es diu Ram El Heroes,
i crec que és un joc que es quedarà durant bastant de temps
en el meu mòbil, és d'aquests que de moment no es borraré.
Es tracta d'un RPG on ets un cavaller
que ha de rescatar una princesa.
Diguéssim que el guió no és molt original.
No, és original, però és bonic.
Sí, això és veritat. A veure, què passa?
Doncs tot el que passa està en un regne
situat dins d'un mapa d'estil retro,
on a l'inici només de tots mou per una de les seves parts del mapa,
i que, a mesura que avances,
has d'anar desbloquejant les altres zones,
i el que has de fer és salvar aquesta princesa
i reconstruir el poble mentre en el camí,
fins que no arribes a aquesta princesa,
has de reconstruir el poble amb diverses coses.
Has d'anar agafant diferents recursos.
O sigui, és una doble feina.
És una doble i una triple.
N'hi ha com moltes feines secundàries en aquest joc.
Aleshores, tu saps que has d'arribar a un objectiu,
però en aquell objectiu, a mesura que hi arribes,
et van succeint diverses coses.
Un dels teus objectius és recollir recursos
que podrien ser talar arbres, extreure minerals...
i, amb tot això, anar construint uns edificis,
que cada tant t'apareixen uns personatges
que et demanen que els ajudis a construir-los,
i, aleshores, amb els recursos que tu tens,
els hi dones i els hi construeixes.
Aquí estem escoltant la música del llibre.
Ah, sí, la música del llibre, a veure com sona.
Doncs això, anem recollectant,
i, a part, has d'anar també matant enemics.
Perquè et vas trobant amb una sèrie de coses,
d'animalons i de gent que et va sortir,
i els has d'anar matant.
El que més m'agrada d'aquest joc és que et va indicant
en cada moment quin és el teu proper objectiu.
Saps que en tens un de final, però et va dient, per exemple,
has de matar 10 monstres del llac.
I tu, doncs, busques on estan aquests monstres del llac,
que no sempre estan allà on et trobes,
i matar-los.
Quan els mates, guanyes unes monedes,
i quan portes unes determinades missions objectius
d'aquests complers, doncs matar unes rates voladores,
matar unes aranyes, no sé què,
doncs aleshores es desbloquegen uns punts
que et serveixen per desbloquejar altres...
les següents zones.
Molt bé, d'acord, perfecte.
Aquests punts, que es diuen círculo mágico de purificación,
tu els has d'anar buscant,
i també li has de llançar uns recursos que et demanen,
i es desbloquegen un cop que s'ha aconseguit aquests objectius.
Perfecte, que es va fent gran el mapa.
Es va fent gran. Molt bé, molt bé.
Es va fent gran molt petitament, a les zones molt petites.
Després, quan portes unes quantes de petites,
ja és la zona sencera, i després vas al mapa,
i pots anar directament canviant de zona.
Perfecte, perfecte.
Pel canvi, també pots reclutar nous herois,
personatges que t'acompanyen i t'ajuden a lluitar.
És a dir, que no vas sol, vas sempre amb personatges,
i allà es munta una gran batalla.
Molt bé.
Quan mates enemics i vas recollectant,
pots fer millores, també, en aquests personatges,
perquè siguin més eficients i matin més ràpid.
I hi ha altres elements que et fan guanyar més monedes,
com són uns cofres que has d'anar buscant,
o unes pantalles additionals,
on et surten molts enemics que has d'anar matant,
i també vas guanyant monedes.
És a dir, que és això.
Són un objectiu concret amb molts objectius secundaris.
Molt bé.
On has d'anar gestionant moltes coses.
És difícil d'explicar, perquè no és fàcil,
però sí que... Passen moltes coses.
Passen moltes coses.
Les has d'anar esbrinant, poquet a poquet.
Però és molt, molt entrevingudíssim. M'ha agradat molt.
Molt bé. Com us sona, Francesc, aquest joc?
Superdivertit.
De fet, mentre ho estava parlant he estat buscant
i es veu supercuki.
Sí, és molt mono.
Doncs sí, sembla molt interessant.
Has aconseguit la princesa?
No, perquè té pinta de ser bastant llarg.
Creus que arribarà un dia que sí?
Jo crec que sí, perquè no és difícil.
I, a més a més, quan et maten,
pots seguir des del punt on ho has deixat.
Per tant, vas acumulant la feina que has fet.
Però, Eri, tots aquests...
Sembla que estàs comentant que hi ha una part d'acció.
Sí.
I què tal funciona això amb la pantalla tàctil del mòbil?
És molt fàcil, perquè tu només mous el personatge
com una mena de ràtuli que és deslliscat només,
i per matar només has de pitjar.
No fas res més.
Aleshores, és fàcil, lliscar i pitjar.
Molt bé. Va molt bé.
Molt bé, fem una valoració i comencem pel disseny artístic.
Doncs el que dèiem és molt mono,
un disseny entre retro i futurista, força bonic,
amb personatges molt diferents, molt xulos.
Li posem un 5.
Anem a la música i els efectes.
És una música medieval que combina amb altres músiques
amb pantalles additionals o zones determinades.
Per tant, un 4. A veure, escoltem la música.
Un 4, és així.
La jugabilitat.
Té tants elements que costa una miqueta
saber tot el que has de fer al principi,
però és molt intuitiu, ho vas esbrinant,
i l'experiència és fluïda i entretinguda.
La narrativa, la història.
Té un argument, vulguis que no, és salvar una princesa,
i per això passa esperant amics,
per personatges diferents, missions, etc.
És una història de cavallers, un 4.
Anem a mecàniques i aspectes tècnics.
Doncs és força fàcil, es controla el cavaller lliscant
amb un sol dit, com deien, i respon molt bé, un 4.
Anem a la dificultat.
Costa bastant que t'acabin matant
i quan ho fan comences on ho has deixat,
així que no és gens difícil, un 4.
I anem a la rejugabilitat.
Doncs pots jugar i jugar i jugar sense parar,
i anar descobrint coses noves, un 5.
L'originalitat.
L'estil, les missions i els personatges,
crec que el fan força original, un 4.
I anem a plataformes.
Doncs està les dues, a Android i iOS, per tant, un 5.
A tema de publicitat, que s'apareix molt?
No, zero.
Només pots veure anuncis si vols guanyar
més monedes o més puntuacions,
però si no, pots obviar-los.
Molt bé, doncs recordem el nom del joc.
Rumble Heroes.
Ja ho sabeu, que és un altre dels jocs
que sembla ser que quedarà en aquest mòbil
que avui m'està comptant el temps que portem de programa.
I que s'acabarà la bateria amb tu. Exacte.
Generació digital,
el programa de videojocs de la ràdio pública.
L'any 2011, al Generació digital,
teníem una feinada de por.
Era l'època a la que també fèiem el programa del Canal 33.
Era ja la segona temporada
i teníem un apartat on parlàvem
de novetats del món dels videojocs.
Atenció al que anunciàvem amb veu d'Olga Vallejo l'any 2011.
Tintín no només arriba als cinemes
amb les aventures de Tintín, el secret de l'unicorn.
També ens arriba el videojoc
de la mà de la desenvolupadora francesa Ubisoft,
que ha confiat la versió de la Nintendo 3DS
a l'estudi que tenen a Sant Cugat.
Això permetrà poder-lo jugar totalment en català.
Alerta, perquè no és un joc qualsevol.
Les aventures de Tintín, el secret de l'unicornio,
és un producte multiplataforma
en què ha participat el mateix director del film,
Steven Spielberg.
Va fer molta gràcia recuperar el guió d'aquest programa de tele,
que encara els tenim al núvol de Google,
i hi havia comentaris teus, Francesc,
d'un dels programes,
que era aquest que estava dedicat als robots.
Era quan encara feien programes dedicats,
que era la segona temporada.
Tens records d'aquells programes, o no?
Doncs sí, sí, tinc records.
I amb els sons i tots, a vegades.
Totalment, totalment.
Molt bé, Xavier Capel,
actual director de l'estudi d'Ubisoft,
molt benvingut al Generació Digital.
Bona tarda i gràcies a vosaltres.
Gràcies per acompanyar-nos en aquest programa
amb una petita excusa,
que és aquest videojoc que vau fer fa molts anys,
que avui em comentaves abans d'entrar,
dius, ostres, el recordem, però ja queda lluny, no?
Vull dir que no, ja són 10 o 12 anys que han passat,
i hem hagut de fer memòria.
Una cosa curiosa, ara heu posat la música
i m'ha vingut a la ment tot aquest lloc,
però ja feia molt de temps que no l'escoltava.
De fet, la banda sonora és una banda sonora llarguíssima,
feta per un... no recordo ara el nom,
perquè no l'havia d'apuntar, un francès,
si no estic equivocat,
que va fer, pel que vaig veure,
la banda sonava molts videojocs Ubisoft,
i l'altre...
Vaig estar mirant i hi havia 20 i escaig tracks,
i entre ells, alguns cantats, també.
Perquè recordem que aquest era un joc múltiple de forma.
Vull dir que sortia d'altres plataformes.
De fet, sortia a Xbox, a PS3, a PC, a 3DS,
i, de fet, part del joc de PC i de Xbox
també ho vam fer d'aquí a Barcelona.
Ah, sí? Molt bé.
I era usual, això, que sortís un joc...
I recordem, eh?, el joc surt vinculat a la pel·lícula.
Una pel·lícula que... el cinema, que era animació,
amb força èxit,
i que, com deia el reportatge, hi havia l'Steven Spielberg al darrere.
Però és normal que, per exemple,
facis un joc per una plataforma i un estudi,
com el de Barcelona, els diguin,
vosaltres a la 3DS?
Bueno, és normal i fins a cert punt.
O sigui, depèn de cada estudi,
de cada organització i de cada projecte.
Jo me'n recordo que al Tintin vas una demanda de l'Speelberg
que volia treballar amb Ubisoft directament a Montpellier,
i jo me'n recordo que ja treballàvem a Montpellier
de forma habitual, perquè estem a prop, estem a 3 hores,
i em recordo parlar amb el productor del Tintin
i comentar-li que podíem fer nosaltres la versió de 3DS,
que era una versió especial,
perquè no podia ser la mateixa que la resta,
i requeria un desenvolupament, no de nou, però pràcticament de nou,
i vam acceptar i vam dir, vale, doncs ho fem nosaltres.
Has portat una còpia que estava per aquí, aquí, perdona,
que està encara... és teva presentada, eh?
I que era una... bé, la capsa de la 3DS...
Vas tenir 3DS, tu, Laia, no, eh?
Eh... quan ja era més gran.
Va arribar després. Va baixar una, exacte.
A veure, és que és una bona consola per jugar jocs amb una certa edat.
I clar, aquesta, no sé si recordeu, aquesta consola...
era de dues pantalles,
la de baix era tàctil,
i els jocs, efectivament, eren una mica diferents.
I, a part d'això, tenies la pantera de dalt, que era 3D.
3D, exacte.
Que podies veure... Sense ulleres.
...a casa, amb 3D.
Era especial perquè de dues pantalles i per ser tàctil.
O sigui, era un joc molt diferent de què podia ser un Xbox
o una versió de PC3.
També volia dir que en aquell moment va sortir el Kinect,
i, precisament, la part de Kinect del Tintín
és la que vam fer a Barcelona.
És curiós, no?, el funcionament intern d'una multinacional com la vostra,
que els recursos ho fan... Ho fan possible.
I, a més, una anècdota que ho comentava aquest matí,
el Kinect del Tintín està perquè l'Spilver va dir...
jo vull que aquest joc tingui una part de Kinect.
I van dir qui la fa, qui la fa,
i nosaltres teníem alguna experiència amb aquest tipus de jocs,
i van dir, va, doncs Barcelona.
Francesc, explica'ns què era això del Kinect.
Era, de fet, un desenvolupament de Microsoft.
Exacte, era una cosa que va sortir com un perifèric per la Xbox 360,
que era una mena com de...
Bueno, era com un aparell amb dues càmeres
que et permetien traquejar... El moviment, no?
El moviment on estaves, la detectaven,
muntaven un escalet virtual a sobre del que capturaven del teu cos,
tenia aquesta possibilitat una miqueta estereoscòpica
que també li permetia mantenir les distàncies,
i podies recollir inclús més d'un jugador a la zona,
si t'acostaves, si t'allunyaves,
com el teu moviment, doncs podies jugar,
podies interpretar des de comandaments com endavant,
pausa, etcètera, si volies moure un multimèdia,
o inclús el teu joc, doncs tot el que feies.
Era diferent del que havíem pensat molts amb la Wii,
que tenia el comandament.
Ostres, pots jugar amb el teu moviment.
Aquell moviment era amb una valla que darrere s'ha acabat.
Amb la 360, realment, el teu moviment es capturava molt millor,
a la pantalla, però això també tenia les seves problemàtiques.
O era exactament perfecte, o era molt frustrant,
perquè a mitja partida, de cop i volta, que no et detectava,
o anaves repetint furiosament el mateix moviment
i es negava a reconèixer-lo,
i llavors et senties una miqueta d'aquest taquilot,
el moment de pel menjador de casa, tot s'ha de dir.
Sí, sí, certament, de fet, deies, és una consola diferent,
és un projecte diferent, però en el fons hi ha el tintint.
Veu llegir còmics
per intentar veure l'essència del protagonista...
Hi ha una cosa interessant,
és que molts de nosaltres ja havíem crescut amb el tintint,
i, clar, ho vam mirar,
i vam mirar la col·lecció, els que teníem, els que no teníem,
però, en general, tothom el coneixia.
O sigui, i se l'estimava,
és un personatge per a nosaltres, per a la nostra edat,
que va aparcar la nostra infància.
Ja, ja, exactament.
Quant de temps heu estat treballant en aquest videojoc, més o menys?
Ah, del que jo recordo, segurament, una mica més d'un any i mig,
aproximadament.
I quantes persones poden estar treballant en això?
En el projecte del tintint,
jo crec que vam arribar a ser 50, 60 persones.
Tintint, clar, darrere del tintint i de l'RG hi ha una fundació.
Recordeu si vau haver d'ensenyar el joc o demanar permís per alguna cosa?
No concretament el joc en si, anem a dir, les mecàniques,
però és veritat que quan arribes a un acord amb aquesta empresa,
amb una empresa, anem a dir,
tot el que és la concepció, el concepte, anem a dir,
com fas ús dels personatges i tot això,
s'ha de tractar amb aquesta empresa.
Però també amb Universal,
perquè nosaltres en l'acord estàvem amb la pel·lícula.
Això deixa de ser una adaptació d'un altre producte que hi hagués.
Exacte, i llavors també hi havia, potser,
fins i tot molta més conversació amb el Spielberg o amb Universal,
per estar segurs que el joc era el que ells esperaven, anem a dir,
i que no fèiem coses molt estranyes, anem a dir.
Ah, Spielberg, Spielberg? Sí, sí.
Bueno, no jo directament.
No va venir a l'estudi a veure com estava el joc,
però a Montpellier sí que anava
i sí que revisava les versions dels jocs.
I cada 3 o 4 mesos hi havia una erronia mitja.
Molt bé.
Seria bo recuperar aquest joc i jugar-lo per...
Clar, ara és molt difícil jugar-lo per Twitch, aquest joc,
perquè difícil que es vegi per la pantalla, això, no?
Sí, vols dir?
Tens molts streamers jugant...
Què passa, que hauries de jugar de forma que a Nintendo,
especialment, no li agrada. Ja, segurament.
Això sí. Sí, sí, és veritat.
És veritat, es veuen menys jocs de Nintendo jugats...
Clar, és la forma de poder-ho fer a nivell d'stream i d'aquestes coses.
Significa fer-ho a través d'un PC.
Però Twitch etiqueta tot com a retro, no?
Sí, sí. Una mica, si no té etiqueta oficial.
Exacte, exacte.
Per cert, aquest joc, però jo recordo
que una de les notícies era que es podia jugar en català.
No ho entenc, no? De fet, no ho posava en lloc,
però tu entraves al menú del joc i hi havia una opció de català.
I això era molt novedós, en aquella època.
Sobretot per un joc amb tanta vàlua o tanta qualitat, no?
Saps d'on va sortir tot?
Com deia abans, hi havia part de l'equip
que ja coneixia el personatge
i ens imaginàvem el capità de Haddock a les paralotes.
És clar, és clar.
I dèiem, no pot ser que no les puguem fer en català.
Va ser una bona idea, va ser un puj de l'equip.
Me'n recordo del David Romero,
me'n recordo de l'Eduardo López, que està allò,
que es van venir i van dir que podíem fer una versió en català.
I me'n recordo, vaig parlar amb la Guité,
que era la directora de l'estudi en aquell moment,
i vam parlar amb la Generalitat, també,
i vam parlar amb Montpellier,
i vam convèncer tothom que volíem fer en català
i que ens encarregàvem nosaltres, i ho vam aconseguir.
I vau parlar amb Nintendo per això o no?
Sí, sí, perquè et pensa que qualsevol cosa
que vagi a un joc d'una consola
ha de passar per Nintendo, si poses un idioma,
si poses, et dic un exemple,
els botons han de tenir un nom en català,
o sigui, hi ha tot unes guidelines que tothom ha de fer servir.
Sí, sí, que vam parlar amb Nintendo i...
I segurament érem un dels problemes o riscos
de posar un idioma no oficial,
anem a dir a Disney què és la consola.
Clar, clar, clar.
Twitch.tv per a la generació digital,
si hi ha qualsevol pregunta, i vosaltres també, que vulgueu fer,
endavant, que el Xavi us la podrà contestar.
És una època de consoles molt diferents.
Recordo la Wii,
amb la qual vau fer molts videojocs,
amb la Wii, vosaltres, a l'estiu, però molts, molts.
Recordo jocs infantils que van jugar els meus fills,
fets a Ubisoft.
En recordo un que va passar força desapercebut,
que tot passava dins d'una espècie de...
de coet.
A cosmic family. Sí.
Aquest joc, els meus fills el recorden.
Sí, sí, fixa-t'ho, i ha sigut un joc que...
Bé, de poc no es va fer, potser, molta publicitat.
Saps?
Però n'hi havia tants, en aquella època, i la Wii...
Suposo que va marcar també l'estudi, no?, la forma de fer.
Sí, de fet, durant molts anys,
vam fer, com dius, des del cosmic family,
el driver, el mostre 4x4, la gimnàsia...
Vam fer un munt de jocs de Wii, perquè funcionava,
i perquè també ens agradava, i el nostre expertís, també.
Molt bé. Ara treballeu a l'estudi, sobretot, per consoles...
Ara treballem exclusivament amb consoles i PC.
I PC, eh? Molt bé.
Després en parlarem, perquè són jocs que, la veritat,
surten i van creixent amb el temps.
Que això és molt diferent al que era abans.
No m'esperava que coneguessis el cosmic family, però...
Sí, sí, estaves molt parat. No, no, doncs encara el tenim, eh?
No l'hem tirat, ni l'han donat, aquest joc.
I és curiós, perquè amb això de la 3DS, l'altre dia,
a Mobile World Congress, vaig veure un telèfon de Huawei,
que tenia la mateixa tecnologia, la mateixa que la 3DS.
Es podia veure sense ulleres, en 3D.
Cosa que també és ben curiosa.
Sí, sí, no? I és molt estrany, com...
ara en parlàvem, també, fora de micro, no?
Com la tecnologia de 3D, de la 3DS, va tenir...
va tenir un èxit regular, perquè, tot i que estava,
tot i que s'utilitzava,
el fet que, posteriori, sortís la 2DS,
ja us dona una idea que la gent, la 3DS,
jugava sovint amb la 3DS, apagat.
Perquè era una cosa que...
doncs, tenia cert atractiu,
però jo crec que a la gent li acabava molestant.
La primera versió de la 3DS, recordeu,
que tenia també un punt d'ols molt estret,
que era aquell punt on es veia bé la 3DS.
Ràpidament, si movies una mica, les condicions de llum no eren bones,
el teu cap estava d'una forma o l'altra, es perdia la 3DS.
Després, la segona versió de la 3DS,
allò ja ho aguantava una miqueta més.
Però no aportava res a la jugabilitat.
Era un efecte cosmètic, a un no s'hi podia agradar més, a altres menys,
però, en certa manera, t'acabava cansant i l'acabaves desconnectant.
De fet, per vosaltres, quan treballeu a l'estudi,
sempre treballeu en 3D, en projectes que són 3D.
Sí, eh? Són 3D.
Ara podríem dir que aquell 3D s'ha convertit en les ulleres,
que tu pots veure-ho en tres dimensions, no?
Bueno, nosaltres treballem en 3D, però en una pantalla de 2D.
2D, eh?, sempre. Sí, sí.
Encara que feu jocs per...
Ara mateix no fem jocs per reina virtual.
No. I tot el que fem en 3D, anem a dir, és dins del joc.
A l'hora de treballar treballem en pantalla de 2D.
Per què creus que el tema del 3D
li ha costat tant el cinema com els videojocs?
Bueno, a mi, com diu...
perquè és un efecte fins a cert punt cosmètic.
Anem a dir, has de buscar la válua,
i potser encara no hem trobat una utilitat superreal,
o que et faci més eficient per posar-ho,
per continuar fent-ho servir en més ocasions.
Molt bé. Mira, aquesta música...
La que s'afiora, eh? La que s'afiora, és clar.
És que sí. Tots els personatges, doncs, són mítics.
Per cert, si anem a la pàgina d'Ubisoft Barcelona,
veiem que hi ha llocs de feina oberts
pel vostre, per exemple, Rainbow Six o d'altres projectes.
De fet, jo hi vaig sovint,
i sempre hi ha etiquetes on busqueu persones.
I em deies abans que aneu creixent, no?
Sí, sí, l'estudi continua creixent.
Continuem, anem fent més grans els nostres projectes.
Rainbow Six és un projecte que va començar fa vuit anys, de fet,
i que continua creixent.
Ara mateix hi ha 80 i tants milions de persones
que han jugat al Rainbow Six,
i quasi 3 milions de jugadors diaris.
I això s'aconsegueix amb feina,
i amb actuacions continuades,
i cada cop amb coses més interessants i més importants
als jugadors, i això requereix més gent i més talent.
I suposo que més contacte també amb els jugadors, no?
Exacte, de fet, un dels pilars de Rainbow Six
és la comunitat, que és per les que nosaltres treballem.
Molt bé.
Amb aquests 11 anys de diferència,
l'evolució dels professionals que venen a...
que tu has vist a l'estudi,
veus que cada vegada hi ha més interès,
per exemple, dels catalans, per fer videojocs,
que és més gran de la gent que ve,
o trobes a faltar encara certs perfils, com està?
Aquí a Barcelona ha canviat molt, diria 20 anys.
Jo me'n recordo, quan jo vaig començar,
jo vaig començar de game designer, per això,
jo no sabia ni que era un level designer,
i no hi havia estudis, ni res per a videojocs.
Ara mateix, des de fa 10 anys, com dius,
hi ha els màsters, els graus, escoles,
hi ha formació pertot arreu,
perquè la gent es pugui formar abans de venir.
Però ara arriba, molt més formal,
i amb especialitzacions una mica més,
enfocal·lades a coses concretes.
Això sí que ho veiem.
Per això Barcelona és un hub de videojocs,
perquè tenim el talent i tenim la gent disponible
i amb ganes de fer coses bones.
I dones? Veieu cada vegada més?
Perquè ho veiem al llibre blanc de videojocs,
que és un dels temes que s'ha de treballar.
Com ho veieu a la vostra estudi?
No és suficient. Comencem per aquí.
Hem tingut una petita millora? Sí, en el sector en general.
Sí, no és suficient. Encara necessitem més dones.
I una de les anàlisis que fem,
perquè el problema que tenim,
és que posem les ofertes, com veus,
i potser ens arriben poques candidates.
I el que hem de fer, ja estem fent des d'UBI,
però també des del Devicat a Barcelona,
és anar a les escoles perquè les noies, les nenes,
sàpiguen que tenen una possibilitat, que tenen referents,
i que és una feina de futur per elles, també.
Des de les escoles, quan som petits, està bé.
Perquè és aquí on hem d'anar.
Potser ja ni es contempla.
Quan ets petit ja ni penses en això,
els nens i les nenes potser no.
Jo crec que ha canviat. Segurament sí.
Però jo crec que aquí és on nosaltres podem incidir
i tenir un efecte, un impacte, una mica més gran.
Perquè ara mateix el que no podem fer és només contactar dones,
perquè es arriben molt poques.
Totalment d'acord.
En aquests moments encara es veu aquest sesgues,
sobretot quan vas a les aules de totes les escoles,
de Tecnocampus, de NT, de l'UPC, etcètera.
Encara veus tot aquest percentatge sesgat
que hi ha moltes més noies en les parts més artístiques
relacionades amb el videojoc,
les parts de game design, de nivell de personatges, concepte, etcètera,
però en les parts tècniques, molt menys.
Tot i que això és una constant de fa bastants anys,
sí que volia afegir una cosa,
ens hem quedat tots sorpresos
de la quantitat de noies que se'ns acostaven a l'estandenti
preguntant per carreres tècniques, que no era l'habitual.
Jo potser crec que comença a donar una miqueta de fruit
a l'esforç en temes d'estem, a les escoles,
a temes de visibilitzar una miqueta les dones
en el sector dels videojocs, perquè, com dius tu,
les nenes tinguin referents i no sempre pensin que el de fer
de videojocs és de nois, encara que no hagin vist mai cap noi
que fa videojocs, però ja s'ho pensen,
perquè no veuen noies en la indústria.
Jo crec que aquest any és el primer cop que he dit
que potser està donant fruit perquè la quantitat de noies
que se'ns acostaven a preguntar per la carrera de...
que és una enginyeria de disseny de videojocs
o per ciberseguretat, per exemple,
era molt més gran que altres anys anteriors,
però sorprenent més gran.
Llavors hem dit que potser ja estem veient el canvi de la corba.
Si reconeu amb el Covid, el canvi de la corba,
potser estem començant a veure el canvi de la corba.
De fet, em deies que tu ets el director
i abans vas ser el productor.
Sí, ja soc productor de l'Atintin.
El director jo imagino que és el qui posa d'acord
totes les àrees i departaments en un...
Bueno, si em pregunten després de la meva feina concretament
és més... una mica més al nivell.
O sigui, jo manejo tots els projectes
on anem com a estudi, quines són les prioritats de l'estudi.
Per exemple, decidim anar a consola i PC
i no volem anar, per exemple, a mòbil.
Per dir un exemple.
O volem enfocar-nos en aquest tipus de jocs,
amb aquest tipus d'expertís.
Després tinc els productors que treballen amb mi
amb els projectes que tenim a l'estudi.
Ja sigui el Rainbow, o ja sigui el Villongu de l'Animal 2,
o altres que no estan anunciats.
I de cada projecte no hi ha un director.
Només hi ha un productor i hi ha un director
per sobre de tots els projectes.
Exacte. Molt bé.
Jo no sé si he anat a Ubisoft, a l'estudi.
Jo havia anat al de Sant Cugat, el de Barcelona encara no hi he anat.
Però hi ha dues coses que a mi sempre m'han quedat molt clares.
Feu unes trobades amb fruita.
De vegades, fins i tot ho veig amb xarxes.
O sigui, us uniu tots i poseu menjar amb fruita,
que això de tant en tant no ho feu.
Ja ho feieu a Sant Cugat.
És una cosa que em van explicar i dic...
Hòstia, estava això molt bé.
O sigui, cuideu molt la comunitat tallada, no?
Sí, de fet, en general, al món del videojocs,
estem no en una bomba, ja,
però anem a dir que les condicions de treball
són molt bones, en general.
Ara mateix, a part de la fruita,
que ja és una cosa de sempre,
sempre, quan ja estava,
que sempre hem tingut fruita a l'estudi
per qualsevol moment, qualsevol persona,
ara, perquè sempre a nosaltres l'esmorzar
també està allà cada matí per tothom,
pel que vulgui esmorzar, beudes, cafès...
O sigui, tot el que sigui
que la gent estigui contenta,
còmoda a l'estudi, a l'oficina,
ho feu. Molt bé.
Hi ha molts despatxos tancats o és tot bastant obert?
Despatxos tancats no n'hi ha cap.
No n'hi ha cap, eh? Ni jo, eh?
Hauríeu de venir aquí a la ràdio,
a les despatxos tancats.
El que tenim són algunes sales de reunions, això sí.
Sales de reunions, sí. Exacte.
Però despatxos cap. Sí, sí.
Zero. Que bé, no, això?
Sí, és la veritat. Sí, sí, no?
Vull dir, en general...
En general, a tot arreu hi ha molt despatx
i molta menys gent que no està en un despatx
i hauria de ser totalment al revés.
Exacte. I tema reunions, com ho porteu?
Les reunions són molt llargues i masses o...?
Això sempre. Sí, eh?
Però jo crec que això no és ni d'Ubi...
No, no, això a tot arreu.
Com a tothom, n'aprenem
i cada cop les fem millor i més cultes
i més dirigides i més enfocades i amb...
Perquè és que la vostra... O sigui, un estudi de videojocs,
tothom ha d'anar a la una.
És a dir, cadascú fa una feina diferent,
però, vull dir, ha d'haver-hi com una...
Sí, i és el més important, eh?
Perquè, en canvi, a la fi, el videojoc
és una taxca molt complexa
que requereix de molta gent molt d'experts diferents.
Aquí ens organitzem molt els projectes
i els projectes es organitzen molt
amb el que nosaltres diem core teams,
que són els leads, que hi ha el productor,
hi ha l'expert en programació,
l'expert en art, en el so,
i que aquest core team és el que ha d'estar sempre juny,
els que es veuen cada dia i els que anem a dir
coordinen que tot vagi a una.
Correcte.
Molt bé, molt bé.
Molt bé, hem parlat de les aventures de Tintín
del videojoc d'aquest 2011,
també hem parlat una miqueta de l'estudi,
però en aquest programa Milu
hem de sentir-nos culturalment dispersos
i endinsar-nos una mica més
en l'univers digital Tintinaire,
perquè una mica va d'això,
per revisitar, per exemple, els altres videojocs
d'aquest personatge tan estimat.
El Tintín, el Milu, el capità Adoc, entre d'altres,
ens han acomiadat des de les pantalles
dels microordinadors de 8 bits, imagina't si ja fa temps.
El 1987 sortia Viatge a la Lluna
per als nostres modestos 8 bits
però també pels més impressionants
Amiga 500 i Atari ST.
És música original?
És la música de la versió per Commodore 64.
Aquest és el famós sit,
el xip que portava el Commodore 64
i que tenia també una versió musical diferent
a la dels altres ordinadors,
perquè, home, feia lluir una miqueta
les seves millors gales en aquest joc.
Com es va decidir transportar l'acció del còmic
de Tintín de la Terra a la Lluna fins als teclats?
De manera molt típica com es feien les adaptacions en aquell moment,
com que anàvem a un coet,
li vam fumar una fase de shooter especial,
a pa, així sí, senyor,
amb visió pseudo 3D, l'estil Tempest o del Silfit,
i, òbviament, el coet del professor Torrasol no disparava,
així que aquí simplement havies de limitar esquivar meteorits
i recollir càpsules que donaven punts.
Per altra banda, hi havia una fase de plataformes
on ens movíem per la nau,
intentant aturar un sabotejador, apagar en focs
i alliberant els nostres companys que són capturats.
I t'he de dir que el joc no està gens malament.
La veritat és que,
pel que es podia fer en aquells anys,
m'ha semblat tremendament digne.
Jo tenia una altra pregunta pel Xavier.
Quan us trobeu amb el projecte de portar el tintin a les consoles,
no sé si vau mirar jocs anteriors per veure una miqueta el personatge,
per veure amb què havia funcionat millor o no,
o si us vau tirar a la piscina i ja està.
De fet, el joc de 3DS
està basat en el joc de consola que es feia a Montpelier.
No és el mateix joc, però està basat
i està basat en l'adaptació de la pel·lícula.
Ja venia una mica d'un any el tipus de joc que faríem.
No era un joc que requerís anem a dir, anem a buscar,
quins jocs s'havien fet.
Que ho van fer, segur, els rams i xanes ho van fer, però no era el focus.
Clar, una altra adaptació,
la trobem a l'era dels 16 bits francès a les consoles, no?
Doncs sí, adaptant una miqueta el que seria el Temple del Sol
o tintin al tíbet.
El nostre periodista belga preferit
ja va passar per a SuperNES, la Mea Drive,
la NES, la Game Boy i la Game Boy Color,
i va a consoles de Nintendo.
Ja sona diferent, eh?
Sí, aquí ja... la banda sonora... ja destaca una miqueta més.
En els dos casos, tant en el Temple del Sol com en el tintin al tíbet,
ens trobem amb plataformes d'acció, també prou dignes,
tot i que amb diablades més difícils,
teníem fama de ser molt i molt complexos,
no teníem pietat del jugador.
De fet, no desentonen gent amb les adaptacions 16 bits
d'altres personatges de l'animació que es van fer per aquells temps,
per exemple, fórmula segura i garantia d'èxit
entre l'any 95, de tintin al tíbet,
i el 2001, on va haver-hi la versió de Game Boy Color del Temple del Sol.
Ara, no us sembla que si heu d'adaptar un personatge amb videojoc...
Les plataformes sempre funcionen?
Clar, sí, clar.
Perquè és que jo estic pensant personatges des del Mickey Mouse
de la Disney, l's Team Bot Willie va sortir...
Jo què sé, els de les pel·lícules d'aquells anys,
sempre que has d'adaptar un videojoc o un personatge,
si fas un plataformes, gairebé sempre funciona.
Ho tens una mica més fàcil.
No, no, no, t'has de trencar el cap en fases de conducció,
fases de naus o trencaclosques variades.
Un plataformes sempre va bé.
Escolta'm, Xavier, si t'haguessis trobat en una situació
d'haver d'adaptar un contingut com la pel·lícula de tintin,
però als anys 80, imagina't tu, Xavier, als anys 80,
en un espectrum i que haguessis de fer un joc per espectrum.
T'has plantejat mai com es feien en 8 bits en aquella època un joc?
No sé si ho vas viure tu en plan amateur o no.
En plan amateur, sí.
Ara, com es faria en un joc del tintin a 80?
Amb plataformes 2D.
Sí, com dèiem.
Els plataformes trompen sempre.
Escolta'm, què havies fet tu amb espectrum o...
MSX. MSX, però ets MSX.
I feies jocs? Bueno, a nivell amateur.
Amateur, però programaves i tal, eh? Molt bé, molt bé.
Fantàstic, fantàstic.
Francesc, anem a parlar del pas del tintin, de les 3D,
que no va ser tan aplaudit quan el 2001 va sortir la primera...
la primera PlayStation, no?
Doncs la veritat és que sí, tintin Destinació Aventura,
que així té un nom com de part temàtica, sincerament,
no va rebre d'una miqueta els favors del públic, eh?
Potser és perquè es basava en una sèrie...
era un matxembrat de diverses històries basades en els còmics,
on potser hi havia algunes de les històries potser menys populars,
des de l'Or Negre o l'Illa Misteriosa,
però el cas és que la jugabilitat no tenia gens de sentit.
Si el jugueu ara, veureu que us passeu l'estona...
de medalles o monedes amb la cara del 2001 per un mapa 3D,
però no tens la sensació que allò que estàs fent...
és realment una aventura que tingui sentit, no?
Que el tintin estigui fent alguna cosa.
És curiós, però, sovint el pas a les 3D,
de molts d'aquests personatges, no els hi ha sentat massa bé.
Potser en el món del còmic,
si és un personatge que ve del món del còmic,
potser un pixelart de colors més plans i totalment en 2D,
com el que ens mostraven als 13 bits,
ens donava la sensació que realment estàvem interactuant...
amb la vinyeta animada i ens feia sentir més propers als personatges.
Però aquest pas, moltes vegades, al format 3D,
jo diria que no els acabava de funcionar.
Després vindria el joc del qual hem parlat, que tenim aquí la capsa,
i escolta'm, d'aquest joc fins ara no hi ha hagut gaires coses.
Això pot canviar, però no hi ha hagut gaires videojocs més, no?
No hi ha hagut més videojocs, però això canviarà aviat.
És ben curiós, eh?,
que en tants anys no s'hagi fet cap videojoc del Tintín, no?
Sí, perquè no s'han basat en els còmics.
És més, el videojoc d'Ubisoft està basat en la pel·lícula.
Si no hi hagués hagut la pel·lícula,
no tindríem potser res més inspirat en el personatge.
I aquesta música d'aires orientals
ens fa pensar en els cigars del faró,
l'aventura egipciana o farònica del Tintín.
És la que s'adapta a Tintín Reporter, els cigars del faró,
un joc que sortirà aquest any 2023 de la MAP,
precisament d'un estudi, també, de Madrid,
que és Pendulo Studio.
Pendulo, que porta una llarga trajectòria al cap de les aventures gràfiques,
va començar amb aventures d'aquestes més tipus point and click
de les de tota la vida,
és potser conegut per Hollywood Monsters
o, més recentment, per la trilogia Runaway.
A més, no és el primer cop que han adaptat un personatge
a una pel·lícula,
a més, no és el primer cop que han adaptat un personatge de còmic.
El 2019 van ser els encarregats de portar als videojocs
el personatge de Black Set,
les aventures d'aquest gat detectiu dels anys 50,
que també és d'autoria espanyola.
De moment s'ha vist molt poc a part del tràiler,
però se sap que hi haurà conducció de vehicles i plataformes,
més per on.
Estarem molt atents a les properes novitats que hi hagi.
Estàs atent de tots els projectes independents, per exemple?
Tens temps de jugar a coses externes d'Ubi?
I tant.
De fet, jugo a coses d'Ubi, però jugo a moltes coses...
El que passa és que no soc un gran jugador de jocs indie.
Sempre me'n vaig a grans produccions o al Triple S,
que són els que a mi m'agraden.
T'agraden i sembla que treballeu, no?
Exacte. Això i jocs de cotxes.
Ah, jocs de cotxes!
Ets a Seto Corsa... Exacte.
El Corsa, el Forza i el Competizione i de tot.
De fet, l'altre dia vaig veure una imatge de la Seto Corsa,
que eren imatges... virtuals,
però que cada vegada són més reals, realment,
no només amb la mecànica, etcètera,
sinó visualment, és increïble.
Ja s'assembla a la realitat.
I jugues amb volant i tal? Sí, sí.
Molt bé. Tens canal a Twitch o no?
No, no.
Molt bé, perquè jo miro molt, també, a l'iRacing,
i tota aquesta gent que ho fa.
Tintín és un personatge que ha arribat a milions de nens
al llarg de més de 90 anys que es publica,
però no ha estat sempre lliure de polèmiques.
I si en el seu propi temps se'l va criticar avui en dia,
amb una sensibilitat molt enllunyada del que es tenia al 1929,
Tintín es veu sotmès al mateix escrutini
que altres personatges o autors.
Un dels casos més recents
ha estat la modificació del text de llibres de Roald Dahl,
com Charlie i la fàbrica de xocolata.
Ens ho explicaven així al Catalunya Mitzdia de Catalunya Ràdio.
El Puffin Books, d'acord amb Netflix,
que gestiona els drets d'autor de l'escriptor,
ha decidit modificar algunes de les paraules
de les seves mítiques obres
per adaptar-les, diuen, als nou temps.
Així, Graz se substitueix per enorme i Fofa per desagradable.
A més, els Oompa Loompa, personatges de la fàbrica de xocolata,
ara són de gènere neutre.
Francesc, quins són els retrets que se li poden fer a Hergé
i a Tintín en aquest sentit? Suposo que bastants, no?
Les primeres aventures com Tintín al País dels Sòviets
eren clarament una història molt polititzada
i de tall anticomunista.
Però ha sigut sobretot la forma de tractar certs col·lectius,
com els àrabs, els congolenys o els natius americans,
a Tintín al Congo, a Amèrica o a l'Horn Negre,
el que li ha reportat més crítiques ja inclús en el seu temps.
No estem parlant ara,
sinó inclús ja en la seva pròpia època,
en el moment en què es van publicar,
tinguent en compte que Bèlgica era un imperi colonial,
al Congo, on tenia colònies.
Malgrat tot, era comú aquesta mena de representació
de pobles diferents al nostre,
i nosaltres, inclús quan érem petits,
ho trobàvem clarament molt semblant.
Estic segur que tots recordeu històries del TVO
on qualsevol explorador que anava a l'Àfrica
hi havia un negre amb un os lligat al cap,
que la seva intenció era posar-lo a l'olla,
i a tots ens petàvem de riure.
De fet, haig de dir que ell mateix,
que va tenir aquestes crítiques, n'era bastant conscient,
va redibuixar els seus còmics,
els seus primers còmics editats en blanc i negre després dels anys 50,
ell mateix els va redibuixar
i va canviar algunes vinyetes
per intentar no reforçar aquests estereotips,
tot i que encara els lleixes avui en dia, i bé, déu-n'hi-do,
però tot i això encara estan sensibilitzades,
i fins i tot en un dels seus còmics més populars,
el Lotus Blau, va tenir l'ajut d'un amic seu, que era xinès,
per intentar no donar una visió estereotipada
dels xinesos al seu país.
És clar, per això que molts d'aquests còmics
que consumien de petits ens era totalment igual.
Avui en dia, però, hi ha convivint amb molts catalans
que provenen de països diferents,
i crec que ens cal aplicar una mirada més diferent i més sensible.
Per exemple, Disney ho ha fet
amb posar advertències a l'inici d'algunes de les pel·lícules
clàssiques seves donant a entendre que,
tingueu en compte que això es va fer en una època
on les relacions entre persones i poblacions
i races eren molt diferents a les d'avui en dia.
Després hi ha l'opció que alguns estan escollint,
que és la de modificar directament els tectus.
Xavi, com a creador d'un producte cultural que és el videojoc,
és possible que aviat també els videojocs
es comencin a veure submersos a aquest escrutini?
T'imaginaries, dintre potser de cinc o de deu anys,
que si Ubisoft ha de reditar alguns jocs del passat,
no poso cap exemple de cap joc d'Ubisoft,
estic al cobrant, simplement,
o que en altres editorials els passi intentant editar un joc
en una edició col·leccionista i els comencin a dir
ui, però hem de començar a canviar coses perquè...
ui, aquesta Lara Croft, si fem una edició aniversària,
potser l'hauríem de retocar una mica, l'hauríem de tapar una mica,
li hauríem de canviar la mira dels pits
perquè quan es va fer això es buscava un atractiu.
¿Tu creus que això pot arribar a passar també al videojoc,
com estem veient que passa en la literatura, en el cinema i en la música,
quan revisionem amb l'òptica actual productes del passat?
Home, jo crec que potser no és el mateix cas
que com que parlàvem del Tintín o del Disney, de l'Adding,
que just aquesta setmana vaig mirar i vaig veure,
però crec que hi ha cosificacions de dones en el videojoc
durant molts anys que a mi m'agradaria que es canviesin
o que no haguessin passat, que ara som molt més conscients,
però que han estat aquí i com deies tu, quan érem petits,
nosaltres ens posaven les dones mig despullades
i els tios superforts i potser ara ja no es fa,
bueno, es fa tant, anem a dir,
jo espero que en algun moment això es deixi de fer
i que si hem de reditar, que això es pugui,
almenys, com dius tu, retocar o...
O posar una mica més de pretència, no?
Sí, com dius tu, l'exemple de Lara Croft, per exemple.
És molt òbvi.
Per cert, estaves dient que ara esteu treballant a l'estudi,
sobretot pel Rainbow,
a quins videojocs es puguin dir esteu treballant?
Ja s'han treballat amb el Rainbow Six,
que és un projecte de live,
estem al Billion Goat a nivell 2
i un altre que no podem dir el nom.
Molt bé, i al Billion es poden dir moltes coses,
però, vull dir, data...
Jo t'ho dic tot.
De fet, és un projecte també molt esperat per molta gent, aquest.
Sí, és un projecte molt ambiciós i molt esperat.
I molt esperat.
I esperem que quan surti estigui al nivell que desitgem.
Molt bé, molt bé. Fantàstic.
No te'n vagis, perquè nosaltres ara volem saber
en quin videojoc ha jugat aquests dies la Laia,
i al final també m'agradaria parlar de Tetris.
Heu vist Tetris?
De la pel·li? Cap de vosaltres.
Doncs parlaré jo de Tetris. No ho sé, eh?
D'acord. No, no, hòstia, a mi m'ha encantat.
T'escontarem. Sí, sí, molt bé.
A veure, quin és...
Suposo que la música és del videojoc que ha jugat, eh?
Exacte, el Little Witch 9.
Exacte, ens ho vas avançar, de fet, al programa 999.
Exacte, us vaig avançar
perquè em vaig enterar que havien tret la versió 1.0,
que seria una primera versió definitiva del joc,
i és que jo aquest joc ja l'havia provat.
El vaig provar fa ara cosa d'uns dos anys,
me'l vaig estupar per estim, i em va treure molt,
però llavors el van fer una versió en Early Access
que et deixaven accedir al joc,
en el que tenien fet fins en aquell moment,
a un preu reduït d'uns vuit euros.
Molt bé.
Amb la condició, bueno, amb la condició no,
que quan sortís la versió definitiva,
el joc ja seria el teu per aquest preu més reduït,
però canvies com que et demanaven una mica un feedback
o, com...
podríem dir, opinions de com trobaves el joc en aquells moments.
La comunitat, aquí, opinant. Exacte.
Per cert, l'Eli està fent de ritzadora,
i en aquests moments, a Twitch.tv, per regeneració digital,
doncs, surts explicant el joc, eh?
Sí. Molt bé.
D'acord. Per què llavors crec que només tenien
la versió que podies comprar per estim
uns tres bosses posats, o així, més o menys.
Però ja és més que suficient per fer-te una idea del joc.
Molt bé. I ara acaba el joc.
El que està sonant, més o menys, els efectes són aquells, eh?
Sí, suposo.
Molt bé, molt bé. De què va, el joc?
Doncs de què va.
Com veureu sospitat, amb el títol,
Little Witch, és que portes una bruixa
que arriba a un castell,
buscant...
buscant...
I també, què està fent allà, la bruixa?
La veus una mica espistada i diu,
jo sé que vinc aquí a buscar el tro.
El tro. El tro, com el saient reial.
D'acord. Molt bé.
I tu, d'acord, doncs som-hi.
I entra en el castell i...
O sigui, ella mateixa t'ho diu, eh?
No sé què faig aquí, no sé per què he arribat aquí,
però sé que he d'anar a buscar un tro.
Això està bé, perquè normalment tots els personatges
tenen molt clar el que han de fer.
També hi ha persones que no ho tenen clar.
A primera, sembla que la història o l'argument
es va millorant i es posa més interessant, la història.
Molt bé, molt bé.
Doncs tu dius, d'acord, doncs som-hi,
entrem en aquest castell i a veure què passa.
I mola perquè...
la bruixa...
els personatges que surten poden ser molt cuquis,
però els enemics...
hi ha alguns enemics que pensen, que penses,
te'l trobes i és com, estic jugant al mateix lloc,
perquè són el més grotescos
o allò que fan tot el lluiu possible,
que et puguis imaginar.
I et comences a indinsar en el castell,
a primeres.
És una bruixa, per tant, tira magies.
Tens una màgia bàsica, et vas trobant amb...
enemics, allò, com un tutorial, i bé.
Molt bé.
I de seguida et trobes amb un gatet
que sembla que estigui allò... que l'hagis de rescatar,
i...
buides la sala d'enemics, el rescates,
i vai el gat...
Perdona, buides la sala d'enemics, eh?
O sigui, és com dient, faig la meva feina...
Home, és que el gat assaialpots en plan...
i tu, vale, vale, ara et salvo un moment.
I quan arribes al gat,
es veu que aquest gat, òbviament,
és un joc màgic, i parla,
i va i és el personatge més cascarràbia
que et puguis tirar la cara.
És com un vell que et va criticant tota l'estona,
i tu en plan,
però això ho podries haver fet d'una altra manera, no?
A veure, agafa-t'ho la pareta i tira endavant.
Exacte, i sembla que t'he salvat, no?
O sigui, és molt divertit, aquest personatge del gat.
Però el gat es veu que...
és com la teva guia.
És el que, bàsicament,
és com que te'l trobes, l'has salvat,
i et diu, ah, tu ets la noveta.
Sí, sí, vens a buscar el tro, tranquil·la, jo et guiaré.
Molt bé. I tu, què està passant?
Per què saps coses de mi?
Doncs... vas avançant amb aquest gat...
Molt bé.
El joc, que de cop es posa més xungo,
però no és com un Souls que diguis,
ho estic passant malament perquè porto 10.000 ànimes a sobre,
les perdré... No, no, no.
És més relaxat, però... és difícil.
Ja. I a més,
és molt estrany perquè només tens mages.
Sí que vas aprenent diferents tipus de magia,
però al final només és disparar mages.
Llavors, el moment d'esquivar a punta...
És complicat. Es fa una mica un lío.
Molt bé. Però...
l'estil estètic és molt rotllo anime,
és molt japonès.
Que no és japonès, no? El joc no és japonès?
O sí? Sí.
No sé si és xinès, exactament, o japonès.
Ara ho dubto. Bueno, cap problema.
Ara ho dubto. Sí que he remenat el seu Twitter,
i sí que és asiàtic.
D'acord, molt bé. Ara no.
I com dius tu, hi ha personatges molt bonics, no?
Sí, exacte.
O sigui, els NPCs amb qui parles,
podríem dir els humans, que et vas trobant,
són tots molt monos, molt... com decorats,
molt de tall, molt cuqui.
Els enemics, no.
Els enemics els vols rebentar i que no torni a aparèixer.
Això.
I el gameplay és bastant souls,
però això, com que tires mages, es fa més amable tot.
Molt bé.
Doncs escolta'm, anem a fer...
I finalment, al final, recomanes o no recomanes el joc, no?
Perquè, per una banda, no?
Dius... sí, no?, però...
Jo sí que el recomano, perquè al final és com...
més amable, més cuqui,
és... vas i t'ho passes bé jugant-lo,
però, en part, no el recomano,
perquè jo vaig provar un Early Access fa dos anys,
i és com que de moment el tros que ja havia jugat
no ha canviat res.
I jo sé que és el mateix joc
que no aparèixerà un nou boss allà al mig
o un nou fil argumental o qualsevol cosa,
però és com que no han arreglat ni...
no sé, textures, que jo pensava,
val, és un Early Access,
o inclús endreçar sales
que de cop et trobes com masses enemics,
o de cop espais massa buits,
és com... tot això...
i en els comentaris ja ho han...
també els hi comenten.
I és com que no trobo diferència
entre el que vaig jugar fa dos anys
i el que estic jugant ara.
Molt bé. És que és difícil fer un videojoc, no?
Vosaltres sou un estudi gran,
multinacional, esteu a tot el món,
però empreses que són més petites,
que fan un Early Access,
és complicat, no?
Que fer un videojoc és llarg, complex i complicat,
és veritat.
Ara, clar, no crec que aquest sigui l'exemple,
però sí.
I una part important de fer videojocs
és atendre el que la gent vol jugar
i de la manera que volen jugar.
I en aquest cas tu eres aquí.
Tu estaves també comentant la jugada, no?
Sí, sí, exacte.
Molt bé. No sé si tens alguna cosa més a dir.
Doncs res,
que com que m'he trobat amb aquesta no decepció,
però que és com que
no li he vist tan poc grans canvis,
de moment l'he aparcat una mica aquest joc.
Molt bé.
I he començat un altre. Ah, sí?
Quin has començat? El Dead's Door.
Molt bé. De què va, així, una mica?
Segurament la majoria el coneguin, aquest.
No és tan raro.
És que portes un corb.
I com que...
Com es diu? Que es veu des amunt.
Ara no em surt. Zenital, sí.
Amb visió zenital portes un corb
i és un segador d'ànimes. Uf!
És moníssim, eh? Sí, va segant,
però moníssim, com va segant, les ànimes.
Molt bé, molt bé. Perfecte.
Recurrem el nom d'aquest joc que has comentat,
que és... Little Witch Nobeta.
Molt bé. Continuem amb el Generació Digital.
Generació Digital amb Albert Murillo.
Estem ja a punt de...
Ens queden sis minuts de programa.
Elí, què ha passat a les xarxes?
Doncs aquesta setmana s'ha parlat molt
de jocs en català, que és la pregunta que fèiem a Telegram,
i després s'ha parlat molt de Spider-Man,
perquè el Raül ens compartia el tràiler
de la propera pel·lícula de Spider-Man,
que es diu Cruzando el Multiverso,
i ens anunciava que això sortirà exclusivament en cinemes
a partir del 2 de juny.
Molt bé.
I tot això ha provocat que molta gent opina.
L'Isaac Besora deia,
guapo, guapo, menjarem Spider-Man aquest any
entre la pel·lícula i el videojoc.
Molt bé.
I el Ventosa deia que per a ell és una castanya.
La Laura diu,
la pel·li a mi del Multiverso em va semblar superben feta,
el joc no l'he provat,
però no són del meu estil, a priori.
I el Felip diu que no ha vist cap pel·li de la Spider-Man
després de l'estrès del Tobey Maguire.
M'he perdut alguna cosa bona.
Dèiem que la del Multiverse d'animació
és de les millors coses que s'ha vist.
La Laura ho deia.
Tot i que ella no es considera una experta.
I el Serafí, que per a ell la més fluixa
potser seria la de l'Andrew Garfield,
perquè en qualsevol personatge que interpreta
sembla que porti una granera al cul les 24 hores del dia.
Però diu que és una percepció personal.
Això ho diu el...
El Serafí.
El Serafí, molt bé.
Ho teniu al nostre twitch.me barra Generació Digital
per comentar qualsevol cosa.
Allà, de fet, informem de primera mà
tot el que va estar passant al Generació Digital.
El telegram.
Molt bé, com ha anat el twitch?
Doncs mira, algú ha sentit que anava a parlar de Tetris
i diu que per ell Tetris és massa llarga.
Això ens ho pots corroborar?
O a tu t'ha semblat que...
No, no, a veure.
Entreteniment, eh?
Però més enllà, és a dir,
jo tinc moltes ganes que la vegi el Francesc.
Perquè...
O sigui, és una pel·lícula per...
O sigui, és per veure la twitch,
sense imatge,
perquè no podem legalment,
i que la vagis comentant i anar parant.
Perquè nosaltres hem fet programes dedicats a Tetris.
Sí, sí, sí.
I és una...
O sigui, és un títol
que realment té una història darrere
de lluites amb la Patent, etcètera, etcètera,
que se'n fa una pel·lícula,
però que passen coses que dius,
no crec que sigui així.
Home, la qüestió és si la gent,
doncs, bueno, s'ha plantejat com un producte d'entreteniment,
amb aquest punt lli,
que ara està tan de moda,
que basem-ho en una història d'un joc
mundialment conegut per tothom.
Però és el que jo opino, no?,
que tot això que hi han afegit,
jo crec que no feia falta,
perquè quedant-te amb la història original,
tens un thriller brutal,
amb escenes i coincidències fantàstiques,
que, bueno, amb això ja no aniria a prou.
En el Telegram, l'Israel ens ha penjat
el documental de la BBC, que es va fer l'any 2004,
sobre la història autèntica del Tetris,
que jo el recomano moltíssim.
Si entreu en el nostre canal de Telegram, el trobareu allà.
I en Pastaraga ens recomanava també
que Héroes de papel
n'ha editat una versió de la història del Tetris en còmic.
Una història que, a més, també està molt ben feta,
jo tinc aquest còmic però en l'edició americana,
i, per tant, també és una bona forma
d'acostar-se a l'autèntica història
de què va passar amb els drets del Tetris,
que és molt interessant.
Jo també tinc ganes de veure aquesta pel·lícula,
i m'ho heu d'opinar, eh, Albert?
És que no sé si fer un petit spoiler...
No, perquè la història... És molt important, no?
Mira, si ho comento.
És a dir, tu creus, Francesc,
que en algun moment donat Gorbachov
va intercedir en la Tetris?
Es diu que sí.
Doncs llavors...
Jo no he vist la pel·lícula, però es diu que sí,
que un dels magnats que volia aconseguir
els drets del Tetris, que tenia lligams,
doncs a nivell de govern i d'allò,
en certa reunió se li parla al Gorbachov
del tema del Tetris i el Gorbachov diu
que els drets del Tetris els teniu assegurats,
i on deia Diego Diego, aquest senyor ja ho va dir,
i adiós molt bones, no?
Però aquell li va quedar el convenciment
que els drets serien seus.
Això és el que passa, arriben 3 persones al mateix dia
a un dia a diferència amb Moscú,
a parlar amb la gent d'Elord, pensant-se a cadascú
que té els drets autèntics, i bueno, drama.
Fixa't tu, estàs explicant coses que jo crec que...
Jo em pensava que ho havien exagerat,
i segurament no.
Una de les coses que a mi em va sobtar més,
i em va agradar més, de fet,
és que el Tetris arriba en un moment
realment de la perestroica,
i que el govern comunista, doncs, es desfà.
I ho lliga molt bé amb el títol,
amb el videojoc, cosa que, no ho sé...
I Mario l'heu vist, Mario?
Encara no, encara no.
I vaig aquest divendres. Molt bé.
Paul, el Dani ho ha vist, Mario, tampoc?
Tu tampoc, eh? Molt bé.
Ho comentarem un altre dia. I tant.
Nosaltres és que ens n'hem d'anar,
perquè estem a punt de fer els 60 minuts del programa.
Avui hem tingut el Dani Jiménez i el Paul Regàs
des del control de so.
Adéu! Adéu-siau!
Gràcies, Laia, Elisabet, Francesc i Xavier Blasco,
per estar una setmana més al programa.
Gràcies a tu. Gràcies a tu.
I sobretot, Xavier Capel, gràcies per acompanyar-nos
al Generació Digital. Gràcies a vosaltres, un plaer.
Estarem atents a aquests projectes que esteu fent,
i quan els tingueu a punt, no dubteu de trucar i venir-hi.
Anem allà o veniu aquí? Perfecte, aquí hi estarem.
I la setmana vinent tornem a la 1.200.
No tenim cap excusa. Serà un programa normal.
Ah, sí, Minecraft. Farem un programa dedicat al Minecraft.
Adéu-siau!
Gràcies a tothom.
Gràcies a tothom.