I cap, la ràdio inquieta.
Generació digital amb Albert Murillo.
Benvinguts al Generació Digital.
El d'avui és un programa superespecial.
És el 984, i comencem amb un aplaudiment.
Va, vinga.
És que és molt fort, perquè avui, a banda del públic,
estem tot l'equip aquí, a les toridors.
És l'equip sòlid, no?
Jo aniré dient el nom de cadascun de les persones
que ens acompanya avui a la taula,
i doncs ho vull dir jo, que no sé si un bien.
Ja sé que no és molt...
Visca. Visca, exacte.
Aquí diu, aquí diu.
Elizabeth Sánchez.
Visca. Visca.
Laia Nerín.
Visca.
França Xavier Blasco.
Visca.
Star.
Visca.
Víctor Mame.
Visca.
Pazo 64.
Visca.
Albert García.
Visca.
Samuel Maceda, el control tècnic.
Visca.
Molt bé.
És que avui, a més, a Eli també som a Twitch.
Sí, i tant, com cada setmana ens pot veure la gent que sigui a casa
i que ha pogut estar aquí amb nosaltres en directes.
I sempre preguntem coses,
sempre volem també que participi la gent que és a casa.
Ara.
Ens agradaria molt saber què faran aquest Nadal,
però pel que fa als videojocs.
Tradicions, després en parlarem amb l'Star.
Però si tenen alguna cosa quan tenen festa...
Alguna cosa que facin cada any per Nadal o quan tenen vacances.
Ens val qualsevol cosa.
Vosaltres ho feu alguna cosa especial
quan teniu una mica més de temps amb els videojocs?
Jo menjo.
No.
Es mengen.
Però no...
Teniu tradicions de jugar.
Jo, un cop al any, intento jugar a un joc que es diu Puss.
Sí?
Que és el del gatet, que és horriblement difícil.
Sempre vull jugar però no vull, amb el qual acabo jugant el dia 30.
Perquè me'l deixo anar, però normalment...
Nosaltres, a casa, el 31, recuperem la Wii U.
I juguem tota la família.
Perquè, és que la Wii U,
quina pena que no es pugui jugar una persona mirant la càmera, etcètera.
Hi ha jocs boníssims.
Era guai, la Wii U.
I el dia 31 juguem...
Nintendo Land.
Perdoneu, per què no han fet més Nintendo Land?
Què ha passat amb aquesta anissaga?
Perquè tot el que era Wii U han dit quita-quita.
Més el malloneta i el cel...
Jo, més que jugar amb família o així en grup,
jugo en solitari per Nadal amb una tradició,
que és el Super Mario World, cada any me'l passo.
Veus?
Cada any te'l passes i jo encara no me l'he passat.
Exacte, perquè és com una forma de fer net.
És un joc tan bo que, si has perdut la fe en els videojocs,
el tornes a jugar cada any i dius...
Hauria d'agafar el costum d'intentar passar-me el que de Nadal.
Ara pots tenir un rècord d'intentar no passar-te el joc.
Tu, Laia, què? Tens alguna...
Jo, sempre que ve periodes de vacances,
tinc ganes de tornar a obrir el Black Desert Online.
No sé si us sonarà.
Ostres!
Normalment l'obro, caso quatre cavalls i torno a tancar-lo.
Molt bé.
Deu ser festa grossa per aquests jocs quan els obres.
És un mandongàmic, el públic, aquesta gent ha vingut aquí.
Ara està.
Ja tenia ganes de connectar.
Teniu tradicions, vosaltres, per aquí?
Hi ha algú que tingui una tradició de videojocs?
Sigui la que sigui. Ell sí. Com et dius, tu?
Em dic Enric i, més o menys, sí, tinc una tradició.
Bàsicament, cada any em passo un videojoc, un altre.
Ara agafaré que és Nadal i ara vaig a petar-me un joc.
No, durant l'any vaig jugant i me'l vaig passant.
Molt bé.
Quin és l'últim que t'has petat?
El Mario Odyssey.
Ei!
Que té farts veus, eh?
Mira, si t'has de passar un joc l'any...
El Mario Odyssey.
Sí, sí, sí.
Jo al Mario Odyssey el faig speedruns.
Fius.
I ara estic fent un no monedes, però no l'he pogut fer,
perquè me'n oblido.
A veure, a veure.
M'encanta, m'encanta.
Veus les monedes? Saps que les has d'agafar?
Costa molt no agafar-les.
Ja en tinc 200 i estic al reino urbano.
Molt bé.
Impressionant, eh?
Això són modes de joc. Què diuen els ullents, Eli?
Doncs ens diuen.
L'univers G8CO diu que no té cap tradició especial,
però que té una llista norma de jocs per jugar,
així que intenta seguir-la cada any.
Doncs va fent la seva llista.
I el romcom diu algun Mario Party o Mario Kart K.O.
Molt bé.
A veure, avui hem de recordar que tenim unes digipaneres
per entregar algunes de les persones que han vingut avui
com a públic al Generació Digital.
També ens hi han donat una bossa dedicat.
És un llistet amb un número, una adreça web.
Un número, un número.
Un curr no costa res.
Ja ho hem demanat i ho tindrem.
El que passa és que de moment tenim això,
que és la revista Loop en digital.
De moment tenim això, que és...
Ensenyarem als senyors de tuits.
Ja sabeu que ja podeu fer coses aquest Nadal,
que és passar això,
perquè estareu tota una tarda per passar tot això.
Mira el paperet.
És una direcció?
Sí, sí, és una direcció.
Nosaltres ho fem tot amà.
El futur.
És com l'Ester.
És com l'Ester, en bàsic.
Podria ser-ho perfectament.
També hi ha un buff dicat.
Qui ens acompanya, Star?
Has preguntat d'on venen?
Sí, tots venen de per aquí a prop.
El més lluny soc jo, que vinc de Tarragona.
Ara no sabia jo el quilometratge.
Què està més lluny, Sabadell o Lloret?
Lloret, no.
Lloret, segur.
Sí.
Jo d'aquí no...
Treus del mig del poble.
Ja, ja, ja.
Molt bé.
Tenim de tot una mica.
Tu de què véns, de Barcelona?
De Barcelona, sí.
No?
No.
Vale, vale.
Vosaltres dos sí, vosaltres sí que sempre veniu.
Sí, sí.
Home, ja, jo tinc fotografies.
Com us dieu?
Jo em dic Julià.
Molt bé.
I Francesc.
I Francesc, sí, sí.
El Julià, escolta, a veure, posa't dret.
El Julià el coneixem des d'aquest...
Això fa vergonya.
Això ja...
Home, és que...
Home, jo recordo fotografies del generació digital en públic
i els recordo que han vingut fins i tot a la matinada.
Sí, sí.
I no els ha tocat mai res?
No?
Bueno...
És la primera vegada que vens?
Sí, molt bé.
Tots més o menys?
No, t'has vingut alguna vegada més?
A veure, qui ha vingut més d'una vegada?
Jo també.
Molt bé.
Estar, estar.
I tens una persona que es diu Jordi,
que havia format part del Game Over de fa 20 anys.
T'ha tocat, t'ho sento, eh?
Jordi, gràcies per haver vingut, eh?
Gràcies a vosaltres per convidar-me.
Sí, sí.
És un master, es podria dir.
Perdona, que l'han convidat, diu, eh?
No, ens ha escrit.
Ha dit que l'han convidat nosaltres.
Això és una mica de tongó.
No, home, no.
Hem convidat tothom i ell ha decidit venir.
Has de posar el micròfon.
Ah, va, no ha sigut una convidació.
Això perquè vegin els dos ullents que no hi ha...
No, home, no.
Això és d'esperència.
Si no, que entri a la pàgina web aquesta de la Generalitat,
és d'esperència i aquí ho trobarem tot.
També hi ha, i la gent que es pot veure per Twitch,
que és la gent que es pot veure per Twitch.
Mira, he vingut avui i crec que no surto cap de les dues càmeres.
No, sí, sí, mira què fa Francesc.
Ah, vale, vale.
És automàtic, veus?
Ara l'apropo.
Ara ja l'aixaràs, ja ho veurem.
Un piano davant.
I escolta'm, és que volia dir-te que la primera digipanera
que ara regalarem és ja la Mega Drive
i uns quants jocs de la Mega Drive.
No sé si t'animes a tocar alguna cançó relacionada
amb aquesta consola.
Sí, sí.
Ha, ha, ha, ha.
La partitera del mòbil.
La xuleta.
És que anava a explicar, justament ara m'has tret l'explicació.
Mira que vaig pensar, doncs alguna cançó de Mega Drive,
vaig pensar en alguna del Sonic.
Però, com que he tocat sempre les típiques,
doncs avui porto una cançó del Sonic però no tan típica.
I he portat aquí una partitura per tocar-la.
Quants esticoptries tens, perdona'm la pregunta?
Perquè és una referència, jo sempre ho invento.
És més o menys la referència perquè sembli la cançó
de Sonic 2.
És una cançó de Sonic 2 i es diu Aquatic Ruins Zone,
que és una cançó d'un nivell d'aigua.
I sona més o menys així.
Vinga.
Teams.
M'ho av Ana quiero apuntar.
El compositor de aquesta cançó
és l'Elderba,
que deia que era l'únic que tenia a la part deute,
que era una cançó de rumba.
L'Elderba dient que sí.
Perquè el tema musical.
La segona part que he interpretat aquí
era salsa totalment.
Et veig molt ballant salsa.
No.
No és el cas, però reconeixes la cançó.
Algú es balla salsa habitualment?
No.
Esporàdicament?
Esporàdicament.
Forma social?
No vaig anar a fer dos cursos d'iniciació de salsa,
perquè no m'he posat mai en pràctica.
Ah, no has pogut?
No has volgut.
Jo hi vaig anar primer quan la meva dona no hi era,
per fer-li una sorpresa,
però llavors els dos junts no hem aconseguit mai anar-hi.
Explicaré una cosa que em va passar en un curs de ball.
Ara mateix pots explicar-ho ara mateix.
Sí, sí.
A més, ho dic, perquè aquí la gent no ho diria.
Em va animar que fes els dos un curs de ball al poble.
Vam arribar, anàvem una parella més,
i quan m'estava a la porta, jo fa com 6 o 7 anys vaig dir,
Marta, no, i no ho vaig fer, no vaig entrar.
Em vaig negar, aquell moment vaig veure, no puc, no puc, ho sento.
I el va fer i va conèixer una persona que va ser la seva parella,
no ha passat res, continuem junts.
Un aplaudiment pel Albert Murillo, si us plau.
Pobre Marta.
Com a mínim vas arribar a la porta,
perquè la meva parella no vol ni sortir.
No, no, no, és el que és.
Jo sí que m'he apuntat a un curs,
i l'he fet jo sola i he conegut gent,
i tampoc no ha passat res.
Has dit un curs?
No, uns quants.
Què et dius ara?
Sí, jo he fet algun curs de salsa.
Has sortit per DB3?
No, no, no, tan professional, no,
però sí que m'agrada sortir de tant en tant a ballar.
Molt bé, fantàstic.
Vull parlar amb l'Albert Garcia,
perquè hem preparat uns programes especials pel 24 i el 31,
que coincideix així dissabte,
i hem fet dos programes especials musicals de videojocs
de quan?
Del 2022.
D'aquest any.
Sí, sí, ha sigut divertit fer-ho,
perquè són 26 temes de 26 videojocs del 2022.
Molt bé.
Així que podeu esperar els habituals.
Qui ens esperaríeu?
El The Ring or The War.
El The Ring o The War.
Ara no se m'ha acut cap.
És el moment.
El The Night Witch.
El The Night Witch, per exemple,
Pokemons, Sifu, Estreit...
Menys mal, eh?
No guanya re el Sifu, carai.
No, no, no, Sifu.
No tan sols guanya,
sinó que surt el destacat de la miniatura d'aquell vídeo.
Exacte.
Quin dia surt, dieu?
Doncs mira, sortirà, per antena, el dia 24 de desembre,
dies abans estarà en podcast,
i la segona part, perquè hi ha dues parts,
el 31 de desembre, també pel matí.
Dies molt bonics,
perquè mentre estàs preparant, per exemple, el menjar,
pots anar escoltant les músiques i tal.
Vull dir que penso que està bé.
És xulo, és xulo.
Molt bé, una altra cosa.
Avui, al nostre Video World,
hi haurà ara unes imatges.
Unes imatges que l'ASACs ha tret el Francesc
utilitzant eines d'intel·ligència artificial.
D'acord?
És un vídeo de tres minuts, i ens agradaria, Francesc,
que ens expliquessis, més o menys, com les ha tret.
Anirem explicant.
D'acord.
El primer que veiem, com que això és ràdio
i tampoc ho esteu veient si no esteu a Twitch,
veiem una espècie de tortuga ninja.
Doncs sí, sí, sí, era un experiment,
perquè una de les coses que passa amb la intel·ligència artificial
és que quan veiem aquestes imatges tan fantàstiques
i tots anem a provar,
comencem a posar-li coses que nosaltres coneixem.
Però la intel·ligència artificial no en té ni punyetera idea
de qui és el Mario, el Zelda, el Link o les tortugues ninja.
Alguns personatges molt populars, actors, actrius,
sí que els has vist en demostracions i els pot fer servir.
Però, bueno, vaig intentar, amb les tortugues ninja,
i alguna cosa va sortir,
he intentat, que semblaven Funko Pops més aviat,
de les tortugues, ben globulats.
Aquí soc jo mateix, que vaig intentar reproduir.
Fa falta la intel·ligència artificial perquè jo surti guapo,
però ha fet falta intel·ligència artificial
perquè surti així d'espectacular.
Però què vas dir-li aquí? Al mòbil parlant?
Bueno, bueno, però bueno.
Fixa't, fixa't.
Vaig demanar-li que em fes amb aquest estil nouscentista del Moja
com un exemple de que realment li pots posar, a vegades,
estils artístics o autors concrets
i ell realment s'ajusta una miqueta al que tu vols.
Molt bé.
Després hi ha imatges de naus espacials per l'òrbita de Saturn,
i aquestes...
Queda molt bé si ho mireu de lluny.
Ja t'entenc.
Aquesta és una ciutat futurista i queda molt bé si ho mires de lluny.
Però després, quan t'acostes, veus que els detalls no encaixen.
Dius, això és la ciutat on hi ha les portes.
És el futur, no en gasten.
Ja es teletransporten tots, no?
Perdona, estic veient una autopista que es talla.
És que...
Com a Catalunya, de vegades.
Jo crec que l'intel·ligència artificial
és bastant impressionista, en aquest sentit.
Busca una cosa que la veus de lluny
i et fa la sensació que és collonuda.
Ara, la mires amb lupa i dius, exacte, això és...
Mira, aquest carrer, on estan les portes?
On estan la gent?
Les cases fan coses rares.
Però és que és el futur, Francesc.
Però, per exemple, les persones, moltes vegades,
aquesta imatge, estic molt content, em va quedar bastant...
És un excursionista amb una muntanya nevada vist d'esquena,
que és el que jo li vaig descriure.
Però fixa't la següent, que veuràs que també sembla molt bona,
però té una cosa que passa molt amb la intel·ligència artificial.
No li sobra un braç?
Té tres braços.
Algú pot pensar, no, és el Quechua, és l'Anurag, que li sobres...
Té tres braços, i això passa molt.
Això d'anar molt bé per escalar.
Perdona, què passa?
Aquesta també té cert volum.
La veus des de darrere, de vegades de lluny,
i sembla que és fantàstic, una imatge com de fantasia.
Però, exacte, aquí hi ha alguna coixa extra.
Llavors, les cares també queden una miqueta...
A veure, jo us ho explico.
És una mica la pel·lícula de ring, la cara, dels que es veuen a la cinta.
Una de les coses que passarà si aquestes vacances
voleu baixar alguna d'aquestes intel·ligències artificials
i començar a provar i fer coses vosaltres,
és que la intel·ligència artificial entén les coses de la seva manera.
Aquesta imatge és molt divertida.
Vaig voler fer una cosa al·lícia al País de les Maravilles
i li vaig demanar un hipopòtem i un aguineu
de forma humana prenent el ter.
I un aguineu que és un senyor amb batiment.
Aquesta és molt maca.
De fet, el que farem serà, per la gent que ens escolti per la ràdio,
a través del nostre Twitter posarem totes aquestes fotografies
i va... Ui, hòstia, perdona, què està passant aquí?
Això què és?
Aquí surten dos animals, també, no?
Jo veig un orinal amb dues ases.
És molt espectacular.
I una de les coses que també passa, us ho explico.
Si vosaltres sortiu al vostre ordinador
i el vostre ordinador no és realment potent,
la teva fotografia, com el meu cas, que ho fa tot la CPU,
triga moltíssim a generar algunes imatges.
Puc estar-me una hora i mitja per generar-ne cinc.
Per cadascuna d'aquestes, eh?
Per cadascuna d'aquestes.
Les que estan fetes amb Dali 2,
com que ho fa el propi servidor i te les envia, van molt ràpid.
Però les que jo faig a casa, que les faig amb stable diffusion,
que tinc la instal·lació artificial instal·lada al meu ordinador,
tinc molta més llibertat a l'hora de proposar-li paraules,
frases i imatges, però triga moltíssim més.
La data de xarxa d'agràfiga va molt més ràpid.
Perdoneu, jo vaig demanar que fessis alguna postal de Nadal.
I aquí surt la paraula trist.
O sigui, per què, si està malament?
Si tu anires de lluny i veuràs Tetris.
És el que em vas demanar, em vas demanar Nadal Tetris.
Jo la vaig posar a l'Intelligencial Artificial.
Posa trist.
Posa molt més.
Sí, però és això, mira a dalt.
Allò no saps què posa, però automàticament dius Merry Christmas.
Però et fixes de veritat i dius, no, no posa res.
Perdona, és que és boníssim.
Ara veig que...
Mira, això li vaig demanar, un nen Jesús content amb bigoti...
Perdona, però per què li vas demanar?
Amb el tratx del Mario saltant sobre una tortuga.
Però és que li poses una mica complicat, eh?
I això sembla Tet de les olvinícies d'Urganyà.
És pentiment, això.
Una miqueta així.
Però aquí vaig demanar un nen Jesús jugant amb una consola.
I mira.
És un angelet, no?
Aquest sí que sembla el Mario, eh?
I no li vaig dir, però li va posar el bigoti.
I la veritat és que és veritat el que dius tu
que com més lluny estàs, millor, eh?
Vaig agafar alguna de les del Fernandes, que em vas fer tu,
i aquí li vaig intentar que em fes alguna cosa
i vam canviar el nen Jesús per un Pacman.
El compres, estar, aquest Fernandes?
No.
Tu ets fan del Fernandes, eh?
Ets fan?
Sóc molt fan.
El Fernandes, amb el cel sigui, feia il·lustracions d'aquest tipus,
nens regordets i tal, i sobretot feia felicitacions de Nadal.
Aquesta, per exemple,
em va portar una noia el dia de Nadal
jugant a un videojoc al costat d'un arbre,
aproximadament 1988.
I només amb això em va treure una imatge
que pel tipus de fotografia, de flash, de llum intensa i tal,
recorda moltes fotos que tinc d'aquella època.
Sembla que estigui en una polaroid.
Em recorda moltes fotos que tinc de Nadals d'aquella època.
Mira, un arbre de Nadal però que són nivells del Donkey Kong,
li vaig demanar.
Molt bé.
Un astronauta jugant amb un Game Boy.
Sí, sí.
I així passa la vida.
Amb mans en barret de Nadal, en un camp gelat.
Veus? I va fent les seves coses.
Vaig estar un dia entrenant una IA
per fer només imatges de la Mercè Rodoreda
jugant a la PlayStation.
Ah, és veritat.
Però vas tenir com problemes ètics, eh?
Problemes ètics, perquè, clar,
les ies aquestes que entrenes amb Steable Diffusion,
si ho fas amb la teva cara, està bé,
però si ho fas amb fotografies d'una altra,
vaig arribar a la conclusió i vaig pensar,
no t'ha donat el permís, la Mercè Rodoreda, eh?
I m'ho vaig repensar una mica.
Jo et detallo d'una cosa,
que és que vaig intentar que la intel·ligència artificial
em dibuixés a l'estil de la Pilarín Ballés.
Un dia d'aquests potser ho aconseguiré.
Generació digital, els dissabtes a les 10 del matí a Icat.
Va, anem a donar la primera de les Digipanera, Seli,
i és, per molta gent, la més potent.
Doncs sí, ja m'agradaria a mi que em toquis aquesta Digipanera.
És la que té la consola Mega Drive,
amb tots els seus cables, amb dos comandaments,
i sobretot, i molt important,
testejada per l'Albert Murillo aquest cap de setmana.
Exacte, sí, sí, els he provat tots, funcionen tots.
Us he de dir una cosa, a la persona que li toqui,
funcionen tots ara, però ja sabeu com va això de les...
Si arribeu a casa.
Exacte, eh?
Que bufin, no?, que bufin.
Tot el dia provenies, provant consoles,
l'únic que està ocupat soc jo.
L'únic que no té temps...
Ho he fet el cap de setmana, eh, i això?
No és un bon tracte, això.
No? Doncs escolta'm, quins vídeos ens trobem a l'Starr?
Mira, més o menys, perquè així per sobre.
Outlander, FIFA 98,
el Mega Games One amb el Superhand-Hong i el World Cup,
Toy Story, Sonic 2,
Sonic 2, eh?, Street Fighter 2.
Molt bé, molt bé.
El Rey León, un adaptador per a jocs.
El Rey León, més que un joc, és una amenaça.
El Sega Soccer, el Kaolums, el Super Mario GOGP,
el Revenge of the Shinobi, el Sonic 1,
i el Streets of Rage.
I també hi ha una capsa que ens ha donat la gent d'Efretech,
que és aquesta funda...
Una funda termocromàtica.
Exacte, que canvia de color...
La temperatura de les mans. Exacte.
Per PS5. Correcte.
Com mola. I és de la bola de drac.
Els mandos normals ho fan, també. Tu menges Doritos.
Exacte, exacte.
També canvia el color.
Molt bé, doncs, a veure, hem de dir qui és el guanyador.
Hi ha d'aquesta... La Laia.
La Laia, mira, tenim aquí els números.
Laia, agafa un i digues el número que és,
i ja el que farem serà donar aquesta primera.
Boníssim, aquí, la Laia.
Un domino.
Exacte, la que tu vulguis.
Abans he fet una mica així.
Però tu també. Ah, vale, vull estar.
Vine aquí i amb el micròfon digues el número.
El número està sota, ja ho veuràs.
És un regalaco, això. És un regalaco.
De fet, són tres.
Li toca el número... 6.
El número 6, qui és? Toma.
Hombre!
Tomo!
Tomo!
Senyor!
Que bona la foto, eh?
Escolta'm, escolta'm, molt bé.
Com es diu, com es diu?
Sí, sí, evidentment, eh?
Està costat de l'altaveu i baixo el volum.
Molt bé.
Què tal? Bon dia.
Hola, bones.
Has tingut alguna vegada una Mega Drive?
No, una Mega Drive no.
Vaig tenir una NES i una Super.
Bueno, l'has tingut.
La competència.
Sí, sí, doncs entraràs al món Sega.
Sí, sí.
De fet, mai les he tingut.
Una mica amb un germà més gran.
Sé que la tenia i quan em feia de cangur,
jugava a la Mega Drive.
Hòstia!
I quan venia de cangur, venia amb la consola.
A mi em deixaven a casa d'aquest amic.
D'acord, molt bé.
Ja era 8 anys que em feia de cangur.
Aquest amic em deixava a la seva habitació amb la Mega Drive
i jo jugava a la Mega Drive.
Molt bé.
Doncs escolta'm, un aplaudiment per ell.
Aquí a la taula, veus ser de Mega Drive?
Sí.
Albert?
Una mica.
Una mica?
Va arribar el moment?
Una mica Mega Drive i l'altra Super Nintendo.
Víctor, tu sí, eh?
Molt Mega Drive.
Va ser la primera consola que vas tenir?
Vaig quedar allà.
Molt bé.
Bé, clar, bé, bé.
Vosaltres, Víctor, Laia, Mega Drive, a la vostra...
No, perquè jo era 4è, jo jugava a Nintendo.
Sí.
Oh!
Ja comencem, ja comencem.
Jo tenia ordinador i la primera consola que vaig tenir, Play 3.
Molt bé, perfecte.
Aquest cartut que ha ensenyat l'Star,
que era com una mica especial,
què aconseguies amb aquests, que posa Mega K2?
Aquest del que podies era utilitzar jocs d'altres regions
perquè la Mega Drive tenia un sistema molt intel·ligent de protecció,
que era la forma del cartutxer diferent.
I això l'única cosa que feia era passar el...
O sigui, el connector que estava baix,
el passava per sobre la consola
i allà hi podies posar-hi qualsevol cosa.
Jo tenia algun joc japonès
i nosaltres el que fèiem era foradar el cartutx
i posar-ho allà a la força, però funcionava, eh?
Funcionava perfectament.
Era increïble.
Quins són els videojocs més buscats de la Mega Drive?
Hores d'ara, per exemple.
I el Total Carnage, em penso que és un de Spider-Man.
El Mega Man de Mega Drive també està molt buscat.
Ah, sí?
Sí, està molt buscat.
Quina difícil és el Mega Man, eh?
A part, el Tetris de Mega Drive també, l'oficial també.
El Castlevania Brute Lines també està buscat.
Algú videojoc de l'època que us frappés?
És a dir, que recordeu i dius, hòstia, jo el vaig jugar molt...
Home, mira, només dels que hi ha aquí seleccionats,
el Streets of Rage, per exemple, que és un joc genial,
i el Street Fighter, perquè realment en una època
que era la Super Nintendo i la Mega Drive,
que era molt evident, sobretot a nivell gràfic,
la qualitat de l'Street Fighter 2 de cap, com per Mega Drive,
és al·lucinant.
Han sortit consoles mini, petites, de Mega Drive?
De fet, ha sortit ara fa uns mesos la Mega Drive 2 mini.
Cada mes inclou l'emulació del Mega CD,
en jocs de Mega CD.
Ah, sí? Molt bé, molt bé.
Quant costaven, en aquella època, dels jocs?
És a dir... 15.000.
15.000 pèl·lars. No, nota, nota.
Jo recordo, el bola de drac de Super NES valia 15.000 pèl·lars.
Però era importat, perquè era importat.
Sí, però els jocs acostumen a costar des de les vuit, set,
set mil pessetes fins a les deu, més o menys, d'aquesta franja,
es movien.
I això és molt o poc?
Doncs estaríem parlant de...
No era tant, no, per l'època?
Uns 40, 40 euros, una cosa així.
Ah, sí? Molt bé.
Més cars que avui dia, amb la inflació.
En aquell moment era uns 40 euros, les vuit mil pessetes.
Què ens diuen, a través del Twitch?
He de dir que avui som molts a l'estudi, però som molts en general,
perquè a Twitch tenim força seguidors, també.
En KamenCest diu que no ha tingut Mega Drive fins als 40,
i diu que ara en té tres.
Té tres anys? Com ho ha fet, això?
Ha tingut tres consoles.
Aquest Paton?
Sí, senyor.
I el Santi FC diu que la seva primera consola
va ser un Amstrad PC 1640 sense HD.
Molt bé. Teniu aquí, de la gent del públic,
teniu alguna consola d'aquestes xineses
amb 6.000 jocs retro?
La NASA.
És que jo trobo que...
Jo tenia un cartutge de la Game Boy
que em va comprar amb un pare a Andorra.
I què hi havia?
Va dir mon pare, un juego, 500.
No hi havia 500.
Però eren tot còpies de jocs més o menys coneguts,
però hi havia, potser una dotzena, mínim, hi havia.
No hi havia 500 i t'hi havies 500?
Eren variacions.
Cada pantalla era un número.
O vegades del mateix joc, exacte.
Aquests nivells ho posaven com un joc,
els següents nivells com l'altre joc.
Era un cartutge amb un botonet.
Havies de fer el reset al cartutge perquè t'entres al menú.
Quina és la consola més vella que teniu?
L'ordinador.
Haurà estat costant, eh?
Una PC 2600.
Una Atari 2600 Junior, concretament.
I encara et funciona o no?
Funciona collonut, sí, però no la tinc des que va sortir.
Ah, d'acord.
Aquestes consoles antiques aguanten molt més que moltes de les consoles.
Antes se hacía todo mejor.
Sí, ara començarem a...
Jo volia fer una pregunta.
Si us plau, posa't dret.
Mireu-li la cintura, si us plau.
Ostres!
M'encanta!
Havia passat de ser persegut.
Explica'ns-ho, a estar, què és això?
És impressionant, això.
A veure, com us ho explico, això?
A veure, jovenàlia.
A veure, com us ho explico, a veure.
Abans era el joc, ara és l'altre joc.
Ara és l'altre joc.
Jovenàlia, a veure com us ho explico, a veure.
Abans hi havia uns locals on hi havia màquines per jugar.
Hi havia màquines recreatives per jugar.
Això no es pot enquadrar d'alguna manera.
Havies de posar una moneda, 25 pessetes, per jugar.
I llavors sabia que...
Com si vagis amb una màquina de Coca-Cola,
amb una màquina de vending, doncs allò.
Doncs aquest senyor porta, aquí sota el malic i damunt dels trons,
una ranura per posar monedes.
D'acord, o sigui que és de veritat.
Que s'il·lumina, a més a més, és clar.
S'il·lumina, Edgar.
Clar que sí, s'il·lumina.
Mira'l.
No has tret el que val o el que pots comprar.
Es pot comprar per Etsy.
Molt bé.
Etsy, que el venen ja fa anys, fa molts anys que el tinc,
però el segueixen.
Però perdona, Etsy, però 25 pessetes veig.
25 centaus.
Centaus, d'acord.
D'acord.
Aquest senyor abans, el que fa el d'Etsy, abans feia clauers.
Ara se l'il·lumina.
A la redundància, dius, faré bitlles de cinturó.
Però si posen la moneda que s'obre la màquina, brrr, és automàtic?
Jo ja em vaig fer anava una conya a una noia
i li vaig dir que podia jugar amb el joystick.
Bé, últim programa.
Molt bé.
Últim programa de l'any.
Molt bé.
Escolteu, anem al segon solteig.
Generació digital, amb Albert Murillo.
He canviat ràpid, no, el tema?
Sí.
La segona de les digipaneres, Elia.
Tenim moltes coses, també.
Una PlayStation 2 amb comandament i els seus cables
i, molt important, també testejada per l'Albert Murillo,
aquest cap de setmana per veure el vespre.
Va ser dissabte i diumenge a la tarda.
Un vaig dedicar a tal...
És el que diu el Patos.
Jo us passo les fotos, jo, quan...
És veritat.
Sí, és veritat.
Sí, sí.
També hi ha una funda que canvia de color,
com la de la bola de drac, la mateixa.
I més coses, no?
Star de jocs?
Jocs, a veure, buf!
Hi ha una cronologia en els jocs.
No, així, per sobre, sí.
Hi ha una cronologia superxula.
El pes, un altre...
Hi ha un munt de Provolutions, aquí?
Sí, tots, és que aquest de l'1 al 10, crec.
El Virtua Fighter també està.
Sí, sí, el World Rally Championship, el Spider-Man...
Pensa que si et donen regal al Provolució 2019,
no t'interessa, però regalen l'1?
Ah!
Molt, molt!
A veure, a veure, això, tio.
Però jugueu a videojocs de futbol d'altres anys?
Clar.
Sí?
Home, i tant.
Els antics, antics, antics, aquests encara tenen un passe.
Però els que tenen un número, no.
Ho dic per jugar amb el Messi i el Barça, per exemple.
Perquè té l'Albert i Genca que ho deu fer, segurament.
Estaria bé, Albert, recordar el dels mandos de la PlaySync,
que són de l'empresa aquesta de FRT, del Robert Mercado,
que va venir fa uns dies aquí.
Els hi donem les gràcies.
I podeu recuperar aquí el programa,
perquè era guai sentir l'opinió d'una persona
que es dedica a fabricar accessoris de videojocs,
de bola de drac, era bastant curiós.
I va costar molt poc, convence'ls, a més,
amb tota la quantitat de material que tenen.
Vull dir que moltíssimes gràcies,
perquè les tres dixipaneres que entregarem a l'inici
tenen aquest regal, que està molt bé.
Molt bé, doncs, no sé, jo el que faria és treure número, no?
Ho podem fer, ja.
Sí, com que diu que ha de marxar aviat.
Ara ja, és l'últim que faré.
Si vols remenar remena, tenim els números aquí,
a sobre d'una pantalla.
Ningú ho ha fet abans, això, eh?
No hi ha cap problema de ràdio en directe de videojocs
ni els números d'aquesta forma, això és únic.
Aquesta està fent, és únic, amb una pantalla.
Ho has acotat molt.
Sí, clar.
Molt bé, està agafant, i ara dirà el número pel micròfon.
Jo porto una Play-Doh.
El guanyador és el número 5.
I és el número 5.
Molt bé!
Per fi!
Per fi!
Vinga, anem a parlar.
Nom, com et dius, que has dinat...
Demà ens ho explicaran, però a aquesta gent li agradaria veure-ho.
Jo em dic Julià, tinc 13 anys i he menjat amb el Turc.
El Turc?
Has dit un kebab, un duro.
Ah, boníssim.
Molt bé, molt bé.
Què és, Turc?
Alguna vegada havies tingut una PlayStation 2?
No, però tinc una 3 i una 4, sí que mira-ho.
Bueno...
Et falta l'1 per comprar-te la col·lecció, l'1 i la 5.
Ets de videojocs de futbol o no?
Tenia el FIFA 15 en algun moment donat,
però no soc gaire de videojocs de futbol.
Molt bé, doncs ara sí.
Però el més important,
quants anys li ha costat aconseguir un premi al Genesia Digital?
Des que vas néixer, pràcticament.
5 anys, eh, que fa que insisteix, senyor.
Perdoneu, se'n va l'Albert García, li fem un aplaudiment.
Ho hem de dir que ell és professor de...
Te'n vas a ENTI?
Sí, segurament, sí.
Va fer classe, va fer classe.
Molt bé, molt bé.
Doncs fantàstica,
aquesta ha sigut la segona digipanera que hem entregat.
Moltes gràcies.
Escolta'm, l'altre dia, que vam parlar de tradicions,
i que també ho han comentat aquí.
No sé si algú ha comentat alguna cosa, Eli,
si tenen tradicions al Nadal.
Però tu què ens volies parlar l'altre dia?
No sé si te'n recordes.
Jo veig que ens ho deixarem pel programa directe que fem.
Sí, sí, doncs, a veure, ens vam quedar amb el punt que havien...
parlàvem de les tradicions,
que tindre tradicions en si ja és una tradició,
i que una de les tradicions més rimbombants i més manides
era la de videojocs relacionats amb el Nadal.
Sí.
És una tradició de videojoc.
Llavors, ens treien a la franquícia una versió nadalenca
o un títol especial.
Molt bé.
Es venia al cap, per exemple, un, dos, tres, respondre una altra vez,
Lemmings.
Sí, és veritat.
Vosaltres, el públic, en sabeu de videojocs nous i vells
que hagin fet coses de Nadal?
Sensible Soccer, per exemple, una altra.
Què va fer Sensible Soccer?
Sensible Soccer, el regalaven amb una revista Sensible Soccer,
evidentment pel nom, és un joc molt mític de futbol,
un Nadal, una revista anglesa, va regalar dues versions,
una que jugaves a la lluna
i una altra que jugaves amb la neu o el Papa Noel.
Llavors, tots els jugadors, uns anaven de verd, l'altre de vermell,
i anaven de verd i el fos i Papa Noel.
I sobretot, jo sempre recordo, i una de les meves tradicions,
és la d'intentar jugar cada any al Night into Dreams,
pensionant a l'Enca, de Sàtorn.
La gent me mira amb mala cara, Albert, una mica acollonit.
I què passava amb aquest? Què tenia especial, aquest?
El joc en si ja era especial.
Els cançons eren rotllo Jingle Bells,
però el que més m'encanta i per això el jugo als Nadals
és que el dia 25, com que la consola té una pila i té un relògraf,
el dia 25 surt Papa Noel per allà volant.
Només aquell dia de l'any.
I el dia 1 passen altres coses.
Són jocs que estan pensats,
igual que el Sonic amb Y de MSI i de Mobile Pathos,
que també, si jugaves el dia 25 de desembre,
el Sonic sortia amb un gorret de Papa Noel.
Això passa amb videojocs independents d'ara?
Home, ara el que tens són els, tot el que siguin MMOs,
jocs com Servei, historietes,
una de les coses bones que tenen és que aprofiten les temporades.
Tens el WoW, tens el Fornite, tens tots aquests jocs.
Sí, tots els jocs on-line que els decoren.
És veritat.
Van implementant i posen més coses perquè paguis més.
És el que tornava a dir, exacte.
Sí, sí, sí.
Molt bé, escolta'm.
Bé, bé, bé.
Aquí al públic es veu que no,
ens han tocat la part que no en saben.
Jogueu a videojocs, vosaltres?
Segur, eh, perquè...
Jo he vingut jugant al Mario, he dit 6.
Li has de posar el micròfon.
Jo he vingut jugant al Mario, he dit 6 de camí.
Ja te l'havies acabat, no?
Perquè juga pel camí, de les monedes.
No, no, de les monedes.
Si li fan curtes, ha de jugar, ha de petar-ho.
Jo el que sí que feia, l'any passat no ho vaig fer,
ara no recordo el nom del videojoc.
Sí, ara sí.
Steel Batalion.
Sí, home, Steel Batalion.
Bé, aquest jo el tinc, encara.
Sona nadel·lenc.
És un videojoc per la XBOX, la primera,
que la capsa és molt gran, fa un metre per un metre enorme.
El dels robots, el tens? Sí, sí, sí, sí.
El tinc, el tinc.
És un joc que tu, té un joystick amb 80 botons,
80, i uns pedals,
i tu portes un meca, un robot d'aquests japonesos.
El jugo una vegada perquè muntar-lo,
m'estic...
Però et juro, dues hores,
i de vegades no em va a la XBOX,
i ara ja no sé quants.
I el faig quan tinc festa a la feina.
Perquè tens temps de desmuntar-lo, muntar-lo i tal.
Correcte.
Però el jugues quant d'estones, entre el que el treus, muntes.
10 minuts.
Aquest és un joc fumut d'aquests que mors, i quan mors, mors.
Vull dir que el meca se't destrueix,
l'inici no me l'he cavat,
i crec que he fet dos o tres pantalles o nivells.
Molt difícil, aquest joc.
Cada any una pantalla normal, l'any per l'altre.
Si l'heu jugat vosaltres, a la Steel Batalion, tu l'has jugat.
Tu me'l vas deixar,
i amb la meva XBOX no funcionava el comandament.
Jo no me'n recordo de tot això.
Jo no me'n recordo de tot això.
Jo no vaig jugar mai.
Sempre m'ha fet gràcia la idea d'això de 80 botons.
Era un nicho molt concret, a públic, saps?
Jo vaig al·lucinar.
Jo recordo que me'l vaig comprar,
em vaig vendre la primera moto que vaig tenir,
i vaig dir, què faig?
Steel Batalion.
Compro un robot.
Sí, sí, sí.
I a part és que és espectacular,
perquè la pantalla, en les primers meques,
tens molt poca visibilitat.
I la pantalleta del que passa fora
és com el que passa en un tank,
un tank que segurament tenen molt poca visibilitat, saps?
I de sobte, com vas avançant,
ja tens una miqueta més de...
ja pots veure una mica el camp de batalla,
que és el que passa.
Aquí al públic, algú s'ha venut alguna cosa
per comprar-se una consola, un ordinador...
No cal la moto, però allò, a veure,
a veure, què sé jo, el tocadiscos vell per comprar-me...
Tu sí, estar, eh?
Avui ens ha tocat.
Sí, jo esclar, jo és que jo ho vaig fer.
Sí, què vas fer? Ai, calla, es pot dir per la ràdio?
Bueno, jo el que he fet és vendre consoles anteriors
per comprar consoles noves.
Ah, això és un clàssic, eh?
La Game Boy Advance per una Game Boy...
la que era d'Esa, després.
I alguna vegada t'havies sapigut greu haver-ho fet?
Sí, sí, ara em sap molt de greu,
perquè tenia el Golden Sun per la Game Boy Advance...
Era tu?
Golden Sun? Qui era el Golden Sun?
Se fa molta ràbia, els fans de Golden Sun.
El Golden Sun és un que va sortir per l'advance,
que estava molt bé, tenia uns gràfics que eren comia 3D,
molt espectacular, i me'l vaig vendre
i sempre me n'he repentit de vendre aquest.
Jo estic, digues.
És que vaig mal vendre, jo, aquí faré mal, eh?
Va ser una època dura, necessitava el dinero.
Les Game & Watch, les originals.
Quantes?
I mal vendre, eh?
La porta és aquí, fora, fora.
La Donkey Kong, la de Zelda,
la dels germans Mario, que era morada i la doble.
Què més, què més?
He usat una música...
La Donkey Kong 2, i no me'n recordo quina era l'altra,
i les vaig mal vendre de mala manera perquè no tenien pasta.
I tant, és d'un calés.
Puc saber cadascuna per quan la vas vendre?
Ni me'n recordo, però era ridícul.
Ridícul.
Jo vaig saber una cosa que m'ha sabut sempre greu.
Vaig canviar un cotxe d'escalèxtric
pel Salamander de Massa X.
Això sí que era pel Salamander, precisament.
Jo vaig dir que era de color groc, que jo utilitzava.
A veure si que et va laudre.
Quin cotxe era?
Bé, era un dels anys 70, així com, no ho sé, era...
Amb quatre rodes i un volant.
Era un Ferrari de color groc, molt bonic era.
Ara quan arribi el cas, m'hi veig com vegi que és una pasta.
Víctor, ho has venut alguna cosa per un teclat?
No, jo el que feia en aquella època era canviar les consoles amb Amix.
Jo li deia que estava a la Megadrive,
i llavors li deia que anava a l'Intelligencia 94.
Si m'arrepentia, li tornava, perquè no era un tracte.
El que t'havia passat amb això és que deixava-ho de ser mic,
o s'acabava el col·le, i a vegades havies perdut amb el canvi.
A mi m'havia passat això.
Em va haver d'aparèixer una Game Gear,
que no va aparèixer mai més.
Sí, sí, un temps després de les vacances la vaig demanar
i semblava que no sabien on estava.
Recordes el nom de la persona, etcètera?
Sí, perquè era molt difícil que algú et deixés una Play U,
perquè valia 60.000 peles.
I no se'n va a jugar.
La jugaven, eh?, la tenien al Blockbuster.
Sí, sí, sí, però entre amics ara és diferent.
Ara vaig agafar la Play 4 per un germà.
Té, que vols jugar, no sé, de Play 5, agafa-la, ja me'n tornaràs.
Però abans jo era una patiga.
Sobretot quan pagaven els pares,
i els pares, que m'he gastat què en què,
i vols aixequar aquí, aquí no surto.
Exacte, que vingui aquí.
Què va passar a mi, que me'l van rodar?
Què va passar a mi, que me'l van robar a casa?
Jo em pensava que era un amic meu, heu explicat, no?
Un amic teu t'ho va robar.
Sí, sí, tinc el nom aquí, però no el diré.
Lo meu també va ser una mica un robatori, eh?, perdó.
Potser va amb un paper el nom.
No, el tema és, jo tenia l'Espèctrum 48 cas.
L'amic meu, diguem el nom, Luis, tenia el de 16 cas.
No sabeu el que va costar que arribés l'Espèctrum a casa meva.
I em demana, estem a l'habitació jugant, un got d'aigua.
No. Jo vaig a buscar.
Llavors, torno i el joc que estaven jugant,
que era a l'Atic Attack, perquè me'n recordo perfectament,
ja no hi era, estava a la pantalla blanca de l'Espèctrum,
i dic, què ha passat?
No sé, se ha cortado, no sé, ahora cargo otro.
Ah, vale, vale, li dono l'aigua, me tengo que ir.
No sabeu el que va.
Vale, vale, pues adiós, adiós.
Doncs se'n va, l'acompanyo a la porta, torno,
m'assec i veig el teclat i dic, eh?
Però si les tecles estan superborrades,
perquè a l'Espèctrum, a cada tecla, hi havia moltes lletres,
de color vermell, verd, blau, no sé què, no sé quantos.
I doncs dic, però sí que està brut, això.
I ara ens penso, però si és, m'ha fet el change.
T'ha fet un canviat.
És molt greu, això. És molt greu, eh?
Tenia...
Tenia 13 anys, 13 anys.
Era divendres i l'endemà tenia la vora de la meva cosina,
que hi ha fotos i que m'hauríeu de veure la cara de la sort.
Encara plorant.
O sigui, la cara era tal.
Però un moment, això va ser premeditat,
va venir a casa teva per fer-te el canviat.
I no només això, sinó l'escola, el divendres,
va ensenyar el seu espectrum,
que el portàvem dins d'una carpeta, a tothom,
benjamí, clar, perquè no me la va ensenyar.
I després, bueno, ma germana, la Eva, va dir,
Albert, no preocupis que jo tingui uns nidecats a seva.
Per robar-m'hi.
Sí, no, no.
Va obrir les mans plenes de sang, ja està arreglat.
Li va explicar la situació, i no pot ser, no pot ser?
Sí que pot ser.
Llavors va anar i va tornar amb els dents i es va caure.
Va recuperar.
Final feliç, final feliç.
Però, eh, quin cap de setmana, eh?
O sigui, no us ho podeu ni pensar.
Un horror, un horror.
Doncs això, ho sento molt, aquesta història que he explicat.
Lluís, que se m'hagués que morís un cas on recorda,
encara te n'he fet jubilada.
Com l'Eli, el nom de la persona aquesta.
Ho podria dir, no?
Es diu Laia.
Laia!
Laia i Lluís estan casats.
Imagina't.
No us heu passat mai a vosaltres, això?
La gent del públic, heu deixat alguna consola, algun joc?
Sí, veus?
Has deixat un joc i no te l'han tornat?
En quasi, perquè vaig deixar un Splatoon 2, perquè en teníem dos,
i me'l van tornar al cap de més d'un any.
Un any, eh, clar.
Quan ja havia sortit el tren.
Imagina't.
Gairebé, no, no, això, escolta'm, no, no, és que...
Sí, sí, hem d'anar amb compte amb això.
L'hem regalat a la PlayStation, és així, no?
L'hem regalat.
Sí.
No sé, Víctor, alguna cançó que et pugui venir d'aquesta consola?
Sí.
També m'ha passat el mateix que abans,
que el joc que m'ha vingut amb mi era el Final Fantasy X,
i normalment el clàssic és Tozán Arkhan,
però he preparat una altra, també tinc aquí la partitura,
que és Soteki Dane,
que és una música que acompanya una escena molt romàntica,
molt bonica del joc, i fan més o menys així.
Tampoc us vull avorrir, eh? Tampoc us vull avorrir.
En absolut.
Per cert, espectacular, Víctor, l'altre dia a Saka.
Ah, moltes gràcies.
Tu ho vas passar bé?
Molt bé.
Anava una mica espantat perquè normalment,
quan vaig actuar esdeveniments,
acostumes a actuar més esdeveniments de cultura japonesa, anime,
i d'aquest estil,
i no tant a la de videojocs, que també ho faig, però no tant,
i era una nova proposta, per dir-ho així,
però va tenir molt bona acceptació.
Tenies un cahut, no?
Sí, però sense dir el nom de les cançons que estic tocant,
i la gent les ha d'endevinar a mitjança d'un cahut.
I llavors generes l'espectativa de la gent
que vol fer la dinàmica més de passar-s'ho bé
i també la dinàmica d'escoltar el concert,
si vols, simplement, sense haver de jugar.
Molt bé, de fons estem escoltant la cançó.
Fissam gràcies per tota la feina que estàs fent a nivell tècnic.
Abans, Jaes, què vols dir?
Una cosa molt maca, que estan descobrint a moltes orquestres,
això de fer concerts, de la música de videojocs,
i és que el Frikimedio és un públic brutal,
perquè ho disfruta moltíssim.
Li poses una cançó d'un joc que li agrada i tothom crida.
Jo vaig anar a veure el concert a l'auditori de Bola de drac,
que va sortir i van portar el creador de la cançó,
el compositor cantant de la cançó de Bola de drac.
La primera vegada va sortir i no ho va entendre gaire,
perquè tots cantàvem en català,
i cantàvem en japonès i no ho acabava d'entendre,
però quan va tornar a sortir per fer un bis,
va començar a cantar, va clicar,
perquè estaven tots com bojos, i s'ho va passar teta.
Clar.
No s'hi va veure els Video Game Awards?
No, no.
Bueno, a Video Game Awards, al final hi havia un concert,
i es va fer molt famós un senyor que és un compositor de vent,
perquè ho vivia moltíssim.
Estava com...
Perquè el públic reacciona molt guai amb aquestes coses.
No, no, és espectacular.
I Víctor, tu com portes allò que deies abans,
si et demanen una cançó...
No, no, sí, ho he fet mig de broma abans.
És a dir, sí que...
Bueno, si la conec, evidentment, doncs la puc intentar tocar.
El problema que hi ha, entre cometes,
amb el piano o quan jo tinc un piano davant,
és que la gent és com que té la necessitat de vegades de demanar.
És com si jo...
Pots fer un discurs, no sé què, perquè...
Sí, sí, sí, sí.
El típic de...
Tocame la pachanga, tío.
Això mateix.
Es nota que has anat a festes d'aquest tipus.
I t'has quedat fins a última hora.
A mi és un autèntic plaer poder conèixer moltes cançons
i amb poc esforç, per dir-ho així, contentar la gent és molt maco.
Molt bé. I tu, doctor Prats, què?
Doncs molt bé.
Ara, mira, dissabte anem a...
Si dissabte anem a Formantera.
O sigui, depèn de quin dia...
Bueno, si dissabte.
Sí, dissabte, avui.
Som a Formantera, ara.
Estic a Formantera.
I llavors acaba aquest any ja
i a partir del gener seguim fent concerts, sí.
Molt bé. Fantàstic.
Escolta'm, portem 45 minuts de programa.
Hem de continuar donant les digipaneres.
De fet, jo ara en donaria gairebé dues seguides.
Dues seguides.
Sí, dues seguides.
Tocarà dues persones diferents.
Sí, home.
La tercera digipanera és força especial.
No hi ha una consola, però sí que hi ha molts llibres, oi?
Ui, ui, ui, uns llibres, diu.
Mira, ja.
Dos exemplars de l'UP.
Quantes pàgines té?
200 i escaig.
200 i escaig i ja estan, el número 1 i el número 2.
Gràcies des d'aquí a tot l'equip de l'UP
per tots els links que ens ha donat a nivell digital
i també els llibres que ara estan superbuscats, eh?
Sona en físic, eh? Sona en físic.
Tenim el llibre oficial del programa Euphoria.
Molt bé, exacte.
Molt bé, fantàstic.
Èxit a les xarxes del Roc Massaquer.
Molt bé.
Fantàstic.
La Mariola, sí.
Tenim Tras los pasos d'Indiana Jones.
Aquest està molt bé, jo l'he llegit i és xulo.
Com es diu? Com dius?
Tras los pasos de Indiana Jones.
Aquest és el llibre real, per exemple, amb les pel·lícules.
Molt bé.
Però aquí n'hi ha més, eh?
Tierras intermédias más allá del The Ring.
Mira, aquest terreria, eh?
Aquest pinta guai, eh?
És necessari un llibre per The Ring per viure el...
Sí, per explicar totes les hores.
Los secretos de las tierras intermédias.
Tot el que creguis que fa falta, se fa falta.
No, no estic d'acord.
De fet, l'altre dia em van agafar ganes de llegir-lo
i començar a jugar, però és que és tan difícil, aquest joc?
No, no et pensis, eh?
No?
És molt obert i així vas molt més al teu ritme.
No vagin bocant penya i que ho facin ells.
Molt bé.
N'hi ha més.
N'hi ha més.
Hi ha guia per a pilotos Simracing, del Dani Juntenella.
Exacte, que el vam tenir aquí.
Hi ha una guia de Your Pocket Sages, de l'Android Avenue Guide.
Una guia de...
Com que soc d'Apple, no ho sé, això al francès.
Això és el que regalaven al Mobile World Congress, dels pins.
Exacte, hi ha pins exclusius de Google també.
Els raros, el número 7, que és de Gaudí,
el mercat de les flors, que és el número 21,
el número 4, que és el laberint de l'Horta, un munt de pins,
i un que és de Qualcom, de la missió Amar.
Exacte, l'oficial.
Si un de nosaltres vol anar a Amar, ho anirà.
Mira, veus, n'hi ha dos que sí.
Molt bé.
Ja pot ser que hi hagi una ampolla també.
I una xapa de Commodore.
Molt bé.
De fet, ens ho van regalar als d'Explora Commodore.
I una ampolla d'Android, de la generació digital, de plàstic.
Exacte, que la va fer el francès i aquesta.
Biodegraable, no és plàstic, d'aquesta caca dolent.
No, no, no, molt bé.
Te la vam fer per...
La podies fer tu.
Directament.
Sempre teniu una secció de manualitats,
que la gent s'avorreix molt allà.
Molt bé, doncs, francès, que et toca a tu el número 1,
un d'aquests que hi ha aquí.
I a fegeu-ho també, que va un altre comandament d'aquests...
A l'Artec.
A l'Agenda Blade, moltíssimes gràcies, Agenda Blade.
A veure, atenció, atenció, a veure qui el número...
El número 1!
El número 1!
Molt bé.
A qui li ha tocat, va?
Ha tocat a tu, recorda'ns el nom, sisplau.
Enric.
Enric, molt bé, molt bé.
Què, què?
Home, també, escolta'm, tens per llegir també, no?
Sí.
T'agrada llegir? Ara en sèrio?
Sí, que m'agrada, sí.
Papa diu que sí, diu que sí.
Però encara una miqueta així com de, mira, m'ha sortit així...
O sigui, gasta, no? O sigui, gasta...
Ets metge d'E-books o de llibre físic?
Bueno, depèn, el meu pare té un e-book
i allà tinc tots els llibres de Harry Potter i algun del Roald Dahl.
Que guai!
Sí, del Roald Dahl.
I del David Williams els tinc tots en físic.
I en tenim morts del Morta, Eloi Filemón, còmics,
en la saga de One Page Man,
i també en el 26 de Fairytale...
Li agradaria, sí?
Sí, ha sigut fantàstic, eh?
Sí, sí, sí.
Fantàstic, eh?
Escolta'm, un aplaudiment, no?
Aplaudiment.
I tenim una altra digipanera, petiteta,
és la bossa retro més retro.
Mireu, aquesta bossa us ho explico.
Hi ha algun llibre també que havies comentat,
però ara explicarem.
Aquesta bossa la tenia el director d'IKAT al seu despatx
i va ser una de les primeres que es va fer quan va néixer IKAT.
Hi ha una capsa amb un aparell molt vintage
que jo crec que deu ser un ratolí,
però això deu ser de fa 15 anys, us ho dic de veritat,
però és original, eh?
Amb el logotipatge de IKAT FM.
Sí, sí, espectacular.
Posa òptico, eh? òptico.
òptico de cinco botones.
Ho destaca perquè devien ser l'època
de l'època d'un ratolí de 15 anys,
però no és un ratolí de 15 anys,
és un ratolí de 15 anys.
És un ratolí de 800 dpi.
Com pot ser que en una capsa d'un ratolí de 15 anys
hi hagi una enganxina de l'indie-dev?
Perquè l'han posat ara, home.
Seria molt guai, eh?
Hi ha enganxines.
També un pint d'ajudo.
També hi ha algun llibre,
no es quedaran sense llibres.
Cada agafant ho puc atraure molt.
Hi ha un exemplat de l'UB,
hi ha la guia per a pilotes de Simracing,
hi ha l'èxit de les xarxes.
Molt bé, escoltem.
És la quarta.
Aquest any hem regalat quatre digipaneres,
i ara, Eli, ets tu, qui hauràs d'agafar el darrer número...
Ai, ai.
A veure.
Has arribat tots, eh?
És molt important.
És la darrera de les nostres digipaneres.
Quin és el número?
El guanyador de l'última digipanera dels n'edicis digital
és el número...
3.
Molt bé.
Molt bé.
Doncs per tu és la digipanera.
Moltíssimes gràcies.
Sí, exacte.
És una bossa que, a més, que sàpigues que jo crec que poca gent la té,
ara, eh?
I està feta amb...
Que m'ho van dir, eh?
Sabeu a Barcelona que els anuncis que hi ha a les feroles?
Sí.
Doncs quan s'acaben aquests anuncis,
el material amb el qual estava fet...
Sí, abans els utilitzem.
Sí, els utilitzem per fer aquesta.
I després, a l'any 2003, va sortir una notícia.
Ah, sí?
Sí, sí, va ser una cosa...
És una relíquia que valdrà molts diners d'aquí uns anys.
Exacte, exacte.
Potser i ara.
Potser i ara.
Molt bé.
Doncs em sap greu per les persones que no heu vingut.
Us emporteu aquesta bossa de record, encara que sigui.
Tenen una bossa, tenen un còdit, tenen un còlid...
Perdona, i també tenen calendaris.
Calendaris.
Molt bé, molt bé.
Escolteu, ens queden 7 minuts de programa.
Un programa així especial amb tots nosaltres aquí del 2022.
Com definiríeu aquest any a nivell de videojocs?
Laia?
A mi m'ha agradat molt, aquest any, amb videojocs.
Però crec que els que espero per l'any 2023 són encara millors.
Per què? Quins esperes?
No sé, perquè destaco com dos o tres videojocs
que sortiran cada mes, l'any 2023.
Sí?
Sí, sí.
Algú concret que diguis? Aquest és el que vull.
El Harry Potter Legacy.
Molt bé, mira.
Però l'espero amb moltes ganes.
Molt bé, i d'aquest any quin és amb el qual has gaudit més?
Avui he tingut molt carinyo el The Night Witch, que recordi,
i jo he enganxat aquest any, no sé si va sortir aquest any o no,
l'Elden Ring.
És el que més hores li porto al moment.
Molt bé, Víctor, tu què? Joc d'aquest any?
Sí, fu.
Sí, eh?
Sí, home.
Jo crec que porto més hores.
Ara ja fa molt temps que no jugo, però és del que he tirat més hores.
Sí, fu.
Això hauria de marcar.
De fet, això, clar, ho hauria de saber.
Si aquest any faig un top 10 de top 4 o de top 20,
potser faig una categoria de més hores disfrutades.
Molt bé, molt bé.
I del 2023, algun que esperis amb...?
Ara que em vingui cap et diria el Dead Space, però...
Sí, el remake.
Molt bé.
Però jo soc de la...
Sí, hi ha una cosa, una mena de bruma,
que és que cada any és com el pitjor any dels videojocs, saps?
I del 2000 i alguna cosa, saps?
Creus?
Jo crec que cada any és millor que l'anterior,
però és objectivament millor.
La cosa és que al Joc Surta no t'agradin.
Ja pot ser.
Però no sé, aquest any, el tema de la pandèmia,
amb el tema del videojoc, sembla que, no sé,
jo he trobat que ha estat positiu,
que han perdut moltes més coses de les...
Bé, és que ens han perdut moltes més coses de cop.
Perquè tenien altres dates i s'ha anat tot acumulant cap al final.
No sembla una miqueta que amb tot aquest canvi de generació
de Play 4, els Play 5 i les noves Xbox,
els problemes de distribució, el preu car de la consola,
ha quedat com un salt de generació que s'ha produït massa poc a poc?
O la gent no hi ha saltat tant?
Et dona la sensació que els jocs que surten per Play 5
encara arrosseguen tot el gran públic de Play 4
i no hi ha aquest gran salt que esperaries de la consola?
És que encara es parla de nova i vella generació
i és tonteria, perquè és com un mix, saps?
Però es trempa una mica, no?
És allò que...
Sí, però és el fet...
Tu t'has segut a Borranyarok per exemple, que és espectacular,
però ve l'estrat per la generació antiga,
hi ha moltes coses que arrosseguen, però penses
què fotran l'any que ve, quan es treguin de sobre la generació antiga?
Jo crec que portes gairebé dos anys
esperant que es treguin la generació anterior de sobre.
Però els jocs ja que ja en sent bons.
No hem tingut el salt que estem acostumats de nova generació,
perquè no n'hem pogut tenir, lamentablement.
Molt bé.
Víctor, mame, quin vídeo és això que has agraït aquest any?
No soc massa de videojocs triple A ni que surten al mateix any,
vaig rescatant una mica el que vaig trobar amb mi,
però he agraït molt un gènere de videojocs que està bastant de moda,
sobretot en l'àmbit índi, que són els horrors survivals,
que és això que et poses enmig d'una pantalla
i van sortint enemics i enemics i enemics.
Probablement el màxim exponent
era un que es diu Vampire Survivor, em sembla,
però jo estic jugant molt o he jugat molt un que es diu Brotato,
que ets una patata i has de matar la llenígena.
Brotal també.
Escolta'm, estar-me'n.
Hauria de preguntar-li al Jordi, el nostre antic game master,
què ha jugat més aquest any?
En quin moment estàs fent el tema de videojocs?
Diguem que amb la Play 5 tinc un nen de 10 anys enganxat a Fortnite.
Fortnite, ja no et deixes jugar.
I que soc de les tomorades que si aquest dissabte no podem fer res
perquè tenim vent, hi ha una vent a l'hora, fitxat,
uino que no es descarrega, que no funciona, tothom està allà connectat.
Hi ha un moment que s'acaba, t'ho dic de veritat.
Hi ha un moment que canvien de joc.
Jo ho he viscut i ja és una altra història.
Els reis li porten altres tipus de jocs i diuen que si, molt bonic,
ja jugaré.
Me'n vaig a veure el joc de temporada perquè he quedat no sé què.
Sí, sí.
Acompanyem en el sentiment.
Exactament.
Escolta'm, l'altre dia pensava que en jocs com el Fortnite
es pot jugar a la primera temporada o a la segona,
és a dir, rememorar.
No.
Crec que no, això va delantant.
És una pena, no?
O sigui, fins i tot els jugadors ho recordaran, però no...
Bueno, però d'aquí un temps faran el servidor vanilla.
Exacte.
Que tothom el demanarà, però ningú en trarà a jugar.
Perquè serà massa raro i massa vell, massa arcaic.
Això de posar les coses online ja és un problema.
L'altre dia llegia que no vull ser una mica fonest.
Sigueu, sigueu.
Amb la simpatia, una empresa que va revolucionar els Estats Units
al mercat de pompes fúnebrers, fent l'Hapidas amb un codi QR,
on tu anaves al teu familiar, passaves el codi QR,
i vas accedir a una pàgina web amb la seva família.
Aquesta empresa ha fet fallida,
i hi ha un munt de Hapidas amb un QR que donen el 404, error 043.
Ostres.
Llavors, clar, vull dir...
Però això ara ho hauria de comprar a McDonald's.
Ah, també.
I vincular el QR amb menus i coses d'aquestes.
Descomptes.
Seria brutal.
Amb publicitat, no?
Allò li ha deixat escrit quins restaurants no vull que agafin
el meu QR.
Sempre he perdut un familiar, però un 20% a l'EFNAC.
Clar, és una conya, si és una cosa.
I si vols menjar un especial,
va ser aquesta persona que falleix no sé quan, i que no...
Pots fer gincana, si hi trobes la tumba.
Rodeo Pokémon, busquem les tumbes.
Això està sent horrible.
Escolta'm molt bé, eh?
Donant massa idees, eh?
Hauríem d'acabar d'una altra forma, i no d'aquesta.
Vull dir, no, que està molt bé parlar del sac.
A mi no em desagrada parlar de mort.
Busquem un altre tema abans d'acabar el programa?
Sí, dir-vos que setmana vinent, primera part de Videojocs 2022,
31, segona part, i dia 7, dia 7, ara he fet un engany,
Francesc i un servidor estan preparant un programa
d'Intel·ligència Artificial.
Que guai.
I què hi haurà? Algú un tastet?
Nosaltres no estarem cap de nosaltres.
No, és l'últim dia que ens veiem.
La idea és que us pensem substituir tots
per Intel·ligència Artificial.
El missatge que hi ha, parlarem d'Intel·ligència Artificial
no només d'aquests exemples que hem vist a nivell de gràfic,
però explorarem una miqueta tot el que és generació de textes
i farem una cosa molt radiofònica,
que és explorar aquelles intel·ligències artificials
que simulen el parlat, l'addicció,
i a vegades la veu de persones famoses.
Tindrem alguns quants exemples de textes generats per Intel·ligència
Artificial llegits per Intel·ligència Artificial.
En aquest programa,
si demostrem que el podem fer amb Intel·ligència Artificial, Albert.
Creieu que al final,
com que ara està el debat de l'Intelligència Artificial
que pot dibuixar o pot il·lustrar,
si s'han de fer coses amb això i li treus la feina...
Creus que la gent començarà a il·lustrar com si fos una ia?
Pot ser.
Si tenen les cares rares i serà un altre...
Donar la volta.
Sí, pot ser, realment.
Aquestes coses en parlem el dia 7.
I ens queden 20 segons de programa.
Moltíssimes gràcies per haver vingut.
Un aplaudiment que fem nosaltres a vosaltres.
Que gola!
I nosaltres ens retrobem la setmana vinent
amb tots aquests especials.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Que vagi molt bé. Adéu-siau.
Gràcies per haver-nos acompanyat.