GENERACIÓ DIGITAL
Benvinguts al GENERACIÓ DIGITAL, el programa dedicat que parla de videojocs, de creativitat i de cultura digital.
Ara comencem l'edició número 748, i aquest és el nostre tercer programa confinat, el tercer, ja.
Que sapigueu que a partir d'aquesta setmana hem començat a publicar altre cop el programa a través del nostre podcast,
és a dir, també teniu la versió en àudio d'aquest mateix programa.
És a dir, si ara ens esteu escoltant a través del podcast, que sapigueu que hi ha, com sempre, la versió de YouTube,
i si ens esteu veient a través de YouTube, que sapigueu que, com sempre, hi ha la versió d'àudio.
Molt bé, comencem en el programa d'avui pensant com estan passant aquests dies les desenvolupadores de videojocs.
Estan fent els seus videojocs, continuen treballant.
Doncs, per començar aquesta sèrie de petites entrevistes o petits vídeos i àudios que podreu escoltar,
hem connectat amb la gent de Cubus Games, hem connectat amb la seva empresa,
De fet, el Jordi i el Quim ens expliquen ara mateix què és el que estan fent aquests dies per treballar,
com ho estan fent, i, atenció, ens donaran una exclusiva. Hola, què tal?
Hola, equip de generació digital, soc en Jordi de Cubus Games.
Hola a tothom, soc el Quim de Cubus Games.
Una salutació des de la igualada confinada, que està confinada dins de la Conca d'Òdena, que està confinada dins de... va, és guap.
Com podeu veure, l'equip està perfectament comunicat.
Uep, soc l'Ivan.
Donant el màxim de si mateix en un entorn immillorable per la concentració.
Hola, jo soc el Christian.
I mantenint-se en plenes facultats.
En aquests dies tan estranys intentem seguir a tope amb la majoria de projectes,
però amb especial èmfasi en els videojocs propis, en els nostres videojocs de narrativa interactiva.
De fet, volem presentar-vos en primícia una novetat que publicarem el proper mes de juny.
Es tracta de Dracula's Trail of Blood.
Un gamebook escrit per José Lomo, il·lustrat per Raúl Gil i musicat per Ramon Soler àlies Mont.
Uns cracs tots junts.
Així que, què pot sortir malament?
Molts ànims a tothom en general i en especial als nostres companys del sector del videojoc.
Estem segurs que en temps difícils la creativitat és el millor antidot.
Així que, salut i jocs!
Salut i jocs, amics de Cubus Games.
Moltíssimes gràcies per aquesta explicació, per aquest vídeo tan fantàsticament editat
i per aquesta simpatia, sobretot.
Per la gent que ens estigui escoltant o veient i no sàpiga quins treballs han fet la gent de Cubus Games,
us recomano moltíssim que conegueu els seus gamebooks o les seves aventures narratives a CubusGames.com.
CubusGames.com.
Més coses, ara connectarem amb la Gina Tost.
Resulta que la Gina l'altre dia em va dir que s'havia adonat que aquests dies molta gent estava consumint més que mai
sèries, pel·lis o videojocs que feien por.
És a dir, que estaven en aquesta situació que tots estem passant i que a sobre per la nit es posaven una sèrie de por.
El que ha fet ella ara és proposar-nos uns quants títols per la gent menys poruca del generació digital.
Hola, Equip GD. Espero que estigueu molt ben tancats a casa, com ho estic jo.
Avui us recomano tres propostes aptes per valents.
Perquè una cosa és portar el confinament bé i una altra cosa és portar-lo en moda hardcore.
Portar una mica la nostra psique, la nostra psicologia, el nostre cervell al límit.
Sou prou valents per aquestes propostes?
La primera proposta és el Doom Eternal, que ha sortit aquesta setmana, perquè sí, molt Animal Crossing, New Horizons, moltes coses cuquis,
gent pescant, aplaudint a la finestra, passant-s'ho molt bé... Però no, és el moment de matar aliens.
Com sabeu, és una saga clàssica d'ID Software. És ID Software, no?
És que, a vegades, amb aquestes sagas clàssiques no sap si canvien de mans.
Ja va passar amb Halo, va passar amb Gears of War, a vegades aquestes coses passen.
I sí, distribuïda per Bethesda.
Per tant, si voleu descarregar adrenalina és el moment de jugar a aquest joc.
A veure, no us equivoqueu, no és un joc de por, però té alguns moments d'alta tensió adrenalinics.
I a més, tothom en parla molt bé.
La segona proposta és...
Esteu tancats a casa, però hi ha gent que ho porta pitjor, com per exemple a la pel·lícula El Hoyo,
que han estrenat a Netflix.
Està dirigida per...
I, evidentment, aquesta pel·lícula es va emportar boia, s'ha emportat gaudís,
fins i tot el festival de cinema de Sitges.
Era una pel·lícula que esperava tothom.
Està protagonitzada per Ivan Massager, que fa un paperàs, us ho prometo, un paperàs.
I de què va aquesta pel·lícula? Molt fàcil!
És una espècie com de presó vertical on el menjar es reparteix de la planta 1 a la planta...
la que sigui, com més avall d'aquest forat estàs, menys menjar t'arriba.
I a part, evidentment, als de dalt no els importa gens com estan al pis de baix
i que de més van rutant.
Al final és una espècie com d'al·legoria a la societat,
que els de dalt no miren mai els de baix
i que si no col·laborem aquí no sortirem d'aquest forat.
Una mica com el que està passant amb aquests dies que estem visquent.
Jo crec que està molt ben estrenada, aquesta pel·lícula, pel moment que estem vivint.
És una pel·lícula que si us va agradar Snow Pears
o us ha agradat coses com Cube,
aquesta us ha d'agradar, o sigui, ciència, ficció, futurs, distòpics, és el meu tema.
La majoria de llibres que veieu aquí són ciència, ficció, futurs, distòpics.
I una altra pel·lícula que han estrenat de Netflix
que jo crec que us agradarà també molt és Hogar,
dirigida per David Pastó i Àlex Pastó i rodada a Pedralbes.
Ara que estem sols a casa és el moment de veure
què passaria si l'antic inquilí del nostre pis tingués les claus de casa nostra.
Aquesta no és una pel·lícula precisament per valents,
però sabeu aquesta sensació de quan acabes de veure un capítol de Black Mirror de malrotllisme?
Doncs una miqueta també. En aquesta pel·lícula evidentment surten mòbils,
però no és una pel·lícula tecnològica.
I tot i així et fa veure aquesta sensació de...
Ai, quin mal rotllo!
Evidentment, si voleu passar por, por, por, jo sempre ho dic al mateix.
A mi el videojoc que més por m'ha fet passar ha sigut Dead Space
i no us el recomano jugar quan estigueu sols a casa.
I menys de nit.
Què voleu que us digui? Jo segueixo amb el meu Animal Crossing, pescant, recollint fòssils, collint fruita...
Però clar, parlar durant 3 setmanes següents del Generació Digital de l'Animal Crossing
potser no faria falta.
I vosaltres quines pel·lícules, sèries, còmics, videojocs esteu jugant
que caguin de por?
Ens ho podeu deixar al telègram, sisplau?
Ho dic per tenir propostes de coses que potser veuré en un futur, o jugaré en un futur,
però ara mateix no, no.
Doncs Gina, no seré jo qui vegi aquests continguts que ens acabes de proposar,
perquè ja no els consumeixo amb normalitat, ni que estigui confinat, ni que no estigui confinat.
Em costa després dormir i per això, directament, no els veig i no els jugo.
Resulta que els videojocs van sortint normalment cada divendres, encara.
D'aquí uns mesos es podrà veure si aquesta sortida de videojocs va baixant
per tot el que està passant aquests dies al món.
Però de moment tenim videojocs i avui surt el Resident Evil 3 Remake.
I resulta que l'Albert García ja se l'ha acabat i ens pot explicar la seva experiència de primera mà
Hola Albert!
Hola Albert, hola Família GD.
Avui us parlo d'un videojoc que surt avui mateix a la venda
i com bé has dit, és el Resident Evil 3 Remake,
la posada al dia d'aquest clàssic de Capcom que torna per la Play 4, per la Xbox One
i per ordinador, i que està disponible des d'avui.
Abans de començar, veiem, recordem una mica com era aquell Resident Evil 3 original,
el que va sortir fa 20 anys per la primera Playstation i per les rinques.
En aquell moment, aquests fons prerenderitzats ens semblaven una passada,
amb els models dels personatges en tres dimensions, era com un joc en el seu moment gràficament espectacular.
Doncs bé, ara anem a veure les imatges de la nova entrega que he capturat jo mateix,
sense que hi hagi gaire spoilers, tot escenes del començament del videojoc,
on es veu clarament el salt gràfic que ha donat.
Capcom, darrerament, està fent molt bon ús del seu motor gràfic que dona uns resultats increïbles.
Per començar, Resident Evil 3 Remake és fantàstic a nivell gràfic,
és una experiència sonora i sobretot visual impressionant, i és el principal punt a favor d'aquest videojoc.
La història continua la del Resident Evil 2, que de fet l'any passat ja vam tenir el Resident Evil 2 Remake,
després parlarem d'això.
En aquest cas, els protagonistes són la Jill Valentine i en Carlos Oliveira,
però realment el gran protagonista és Nemesis, l'enemic que no para de perseguir-te,
assatjar-te, que està tota l'estona darrere teu perseguint-te i que posa molt nerviós,
perquè és com una mena de Terminator indestructible i que és com el principal punt de referència
quan pensem en Resident Evil 3, com et persegueix per la ciutat de Recon City i tu has d'escapar.
Doncs bé, és un joc superafectista, com ja ho era a l'original.
Deixa enrere una mica les mecàniques de trencaclosques i aquell equilibri dels primers Resident Evil,
especialment del 2, per apostar molt més per l'acció.
I a més una acció afectista en plan pel·lícula de sèrie B d'acció barra terror.
És tota l'estona explosions, zombies, però des d'un punt de vista molt d'acció.
Això no vol dir que sigui una cosa especialment bona.
A mi quan vaig començar a jugar-lo vaig dir uf, que lineal que és tot, no m'ha acabat de convence,
després va entrar una mica més la mecànica més clàssica de Resident Evil i en barra de més, no?
Però els primers moments era com... ja ho he jugat.
La sensació aquesta de ja he jugat això l'any passat i a més millor, no?
Però igualment, continuem.
Els gràfics i la presentació, com he dit, era el meu principal.
I més o menys trens moments que et recorden Resident Evil, els clàssics i que t'enganxa, no?
Però en general, a nivell de contingut, té molt menys que el Resident Evil 2 Remake que va sortir l'any passat.
Té molts menys continguts.
La història la pots acabar ràpidament.
Els mitjans, més o menys, han dit unes 5 hores.
Jo he trigat bastant més, perquè jo soc dels jugadors que va a poc a poc,
que si no fa bé una cosa torno a començar fins que ho faig bé,
perquè vaig mirant la munició i tot, i he trigat una mica més.
Però igualment és curt per tractar-se d'un joc d'aquests de gran superproducció.
Per compensar-ho cap com ha creat un joc multijugador dintre d'una modalitat que es diu Resident Evil Resistance
i que consisteix en un joc multijugador asincrònic.
Un jugador contra quatre, un porta el dolent, va posant trampes,
és com una la ment pensant que va posant trampes enemics a dintre de diversos escenaris,
són poquets, i els quatre jugadors van junts i han de sobreviure.
Al final, la realitat és que van competint entre ells,
i llavors el dolent, fantàstic per la persona que porta els dolents.
Compatiu entre vosaltres, i si separeu-vos com a les pel·lícules de terror.
Doncs això.
El tema és que cap com ha volgut compensar amb aquest multijugador,
però no estem en un joc tan bo com el de l'any passat.
És el que li passa sempre a Resident Evil 3.
Ja en el seu moment va ser un joc que va sortir entre el 2 i entre el 4.
Entre els clàssics, que el 2 és fantàstic,
la culminació del moda original de Resident Evil,
i el 4, que va ser la revolució dels jocs d'acció, impressionant.
Canvi de perspectiva, ja no era de terror el videojoc, pràcticament.
Llavors eren els dos fantàstics, el 2 i el 4, i el 3 estan mig.
I fa 20 anys ja va ser un videojoc de Resident Evil una mica menor
comparat amb els altres dos, i ara també.
És un joc interessant, és un joc espectacular,
però si sou fans de Resident Evil, doncs, evidentment, el gaudireu.
És que entra pels ulls, és espectacular.
Però si no, doncs, de moment, cautela,
jo m'esperaria que venen setmanes amb videojocs molt potents,
i, doncs, quan ja no tingueu cap més per jugar,
doncs ja ho podeu pensar, no?
Però de moment, només per superfans del Resident Evil.
Vinga, fins ara.
Doncs, Alder, estarem molt atents amb això que ens dius,
que per mi és una sorpresa el fet que surti en videojocs,
que hi hagi molts més videojocs que segurament estaven programats igualment,
i que, doncs, segurament, de ben segur,
tu ens podràs explicar el generació digital en un futur.
Per cert, Albert, et veig en el vídeo amb el micròfon Zoom,
que a mi m'agrada molt aquesta marca de micròfons.
Veig darrere una porta, però no veig res més.
No hi ha llibres, no hi ha videojocs.
Jo sé que hi ha molts llibres i hi ha molts videojocs a casa teva,
i et proposo un repte, un petit repte, que és...
Bé, primer començo jo.
Et vull ensenyar quin és un dels llibres de videojocs que més estima l'Itink,
i te l'ensenyo ara mateix.
És aquest?
És aquest llibre que no sé si tu tens,
que l'ha editat i l'ha escrit l'Star,
que es diu Book, The Legend of Konami,
o Konami Book, The Legend of Konami,
que són tots els videojocs en cartutx que van sortir d'aquesta marca.
I a més té com... el format és preciós.
Es pot veure tota la informació de tots els cartutxos que van sortir.
El llibre està escrit en anglès,
i si no m'equivoco també estava escrit en japonès,
o tenia alguna altra versió en japonès.
Ara ho estic mirant, però crec que no, ja ens ho diré a l'Star.
No, no, està en anglès.
Però aquest és un dels que més m'estimo jo de la meva col·lecció.
Quin és el teu, Albert?
Ho dic perquè la setmana que ve, quan connectis amb nosaltres,
el que podries fer és ensenyar-los el llibre de videojocs
que segurament mai deixaràs a un amic teu,
per por de perdre'l.
Molt bé, després d'aquest repte llançat,
us he de dir que ara el que farem serà connectar amb la Eli.
La Eli, com sabeu, cada setmana es descarrega un videojoc per Android,
el juga per mòbil,
i va una miqueta desbordada,
perquè a través del Telegram li esteu proposant molts jocs perquè pugui jugar.
Aquest és un d'ells, i ara mateix ens l'explica.
Hola, Eli.
Hola, equip.
Aquesta setmana he tornat a fer els deures,
m'he descarregat un nou joc per mòbil
que m'ha recomanat el Ferran Escric
a través del grup de Telegram del programa.
Es diu Tot el partíquil,
i és un joc força curiós, però molt divertit.
És un joc de pudlers d'aire retro en dues dimensions
que el que tracta és que el jugador, és a dir, nosaltres,
hem d'ajudar a un grup d'aventurers
que està format per un arquer,
un guerrer i un mac
a sortir d'una masmorra mitjàval
que està tota plena de trampes.
Fins aquí, molt bé.
Es veu bastant fàcil el que s'ha de fer
i no és complicat.
De fet, a les cinc primeres pantalles
diu tots els moviments que has de fer
per poder sortir d'aquesta masmorra
i perquè vagis coneguent una miqueta els personatges.
Quina és la principal gràcia del joc
i també la principal dificultat?
Que arriba un moment que has de matar
els teus propis companys
per poder sortir d'aquesta masmorra.
O els has de fer servir de graó
per pujar per una paret,
o els has de llançar en algun lloc
per reparar-te un botó,
però fins que no te n'adones d'això
et penses que els tres companys
han de col·laborar
i que han de sortir tots tres junts de la masmorra.
I no és així, només n'ha de sortir un.
Amb un sistema de control molt senzill,
dret, esquerra, saltar
i canviar de personatge,
la clau és tenir en compte
què pot fer cada personatge
i com podem utilitzar la seva acció
per guanyar els obstacles
i sortir de la masmorra.
Per exemple, l'arquer
ens permet clavar un company a la paret
per fer-lo servir de graó.
I el mag converteix un altre personatge
en glaçó de gel
per poder-hi pujar i sortejar
unes punxes.
El joc sencer consta de 60 pantalles
que et fan trencar la closca
en molts moments.
Però té una cosa bona
i és que quan tu t'adones
que en aquella pantalla vas malament,
pots aturar-la i tornar a començar.
El joc està molt bé perquè són partides
curtes i pots agafar-lo quan tu vols.
També hi ha una opció
de jugar-lo amb temps,
però no li veig gaire la gràcia
perquè al final és un temps que no s'acaba mai,
per tant només serveix per veure
quanta estona et passes cada pantalla.
Teniu el tot el partícul
per Android, per iOS, per PC
i només una petita queixa
i és que té forces anuncis.
Però teniu l'opció de comprar
el joc per 4.79 i s'eliminen
directament tots els anuncis.
I no vull marxar sense dir, Albert,
moltes gràcies a tots
els ullents del Generació Digital
per donar-li tanta vida al programa
a través del grup de Telegram
i tantes idees.
Ens veiem la setmana que ve.
Molt interessant, Eli, moltíssimes gràcies
per aquesta informació. No sé si t'has adonat
que amb aquests mesos que portes
provant joc setmanalment,
clar, ja la llista és molt llarga,
estàs començant a proposar coses
que abans no feies als desenvolupadors
i això em sembla superinteressant.
Per cert, el joc que t'han recomanat
te l'ha recomanat el Ferran Escric,
amic del programa, va venir
al Generació Digital fa cosa d'un any o dos
per presentar-nos aquest llibre,
l'Efecte Tetris,
que segurament encara podeu trobar
a través d'internet. És un llibre fantàstic
amb poesia,
prosa, escrita,
en relació al món
dels videojocs,
l'Efecte Tetris. Moltes gràcies, Ferran,
per proposar videojocs a l'Eli
i per escoltar-nos i veure'ns
en aquest programa i sobretot per estar al Telegram
proposant-nos coses
superinteressants.
Tres coses.
Aquests dies de pluja
que hi ha hagut aquesta setmana passada
han afectat una mica el francès Xavier Blasco.
A mi em té preocupat una miqueta
i és que s'ha posat força
melancòlic
ja que ell diu que mentre
es regira les prestatgeries
de casa seva,
ell nota que els temps passats
van ser millors.
Francès, què passa?
Era un dia fred i gris
durant l'època del confinament.
Les gotes d'aigua
repicaven a la finestra mentre jo treballava
en el programa de la setmana.
Acabava d'entrar en una botiga online
a comprar un joc,
però una baueta dins meu
em deia que hi havia hagut un temps
en què encara podíem sortir al carrer
i anar a buscar els jocs
a les botigues.
I d'això volia parlar Albert.
En aquell temps remot en què podíem
encara sortir al carrer i buscar els jocs
a la botiga, quin ens haguéssim comprat?
Amb l'ajut d'algunes de les revistes de l'època,
sabrem quins van ser grans èxits
en el passat.
I com que aquest programa surt a l'abril,
farem un repàs amb moltes d'aquestes revistes
però en els seus números d'abril.
El primer és aquesta microhòbic que era setmanal
emportada al movie.
Si us pensàveu que era Rockstar i Eleanor
qui havien descobert els mons oberts
i les històries de detectius dels anys 30,
aquí són els carrers de Nova York,
una història d'un mafiós i una noia que necessita
el nostre ajut, i com diu la revista,
un mapa immens que ens mostra
en aquest pòster.
I de la microhòbic a la micromania,
el número 11 també de l'any 1986.
A les seves pàgines interiors
trobem la ressenya d'una de les millors versions
per 8 bits del clàssic direm
Un Fu Masters,
és la versió per Commodore 64.
Uns anys més tard, ens trobem amb la Input MCX,
una revista que ja veia
que el món dels 8 bits s'acabava
i començava a fer clocades d'ull
als sistemes de 16 bits.
A les pàgines interiors ens destaca el Salamander.
Situat entre el Nemesis II i el III,
Salamander era molt especial.
Permetia jugar a dos jugadors
a la vegada per primer cop en aquesta saga
i combinava els desplaçaments horitzontals típics
amb els verticals.
Aquest és el primer número d'abril
de la revista Hobby Consoles, el número 7.
Si en aquella època teníeu la NES,
el joc que no us podia faltar era aquest New Zealand Story.
El simpàtic ocellet Kiwi creat per Taito
rebia en aquestes pàgines un 93
per la seva versió per Nintendo NES.
Un parell d'anys més tard,
aquest número de la revista Micromania
ja ens dona a entendre que el pixel s'acaba
i els polígons són el futur.
Un reportatge sobre Imagina 94
ens mostra tot el que es va ensenyar en aquella fira.
El joc estrella per això,
Alone in the Dark 2.
Un clàssic dels jocs amb polígons
que en aquella època ens mostraven
les capacitats de moviment en llibertat
en un entorn 3D a temps real.
Però, sabem també
què passava fora de les nostres fronteres?
Aquesta és la Super Play,
una revista dedicada a la Super Nintendo Anglaterra.
I en els últims anys de 16 bits
presenta com el joc indispensable
en Viajant Tournament Edition.
La també anglès de Sega Saturn Magazine
de l'any 97
portaven portada el Duke Nukem 3D.
Però el joc destacat
en pàgines interiors era
Almanic City Superbike.
Un dels jocs que més m'agrada
perquè té un truc espaterrant.
Converteix les motos en ovelles.
I acabarem a l'inici del nou milèni,
any 2000, hobby consoles número 103.
I el joc que en aquell moment rebia
més atenció era Rayman 2,
el clàssic de Michel Ancel i Ubisoft.
Un joc que va portant
noves cotes en plataforma 3D,
disseny de nivells i jugabilitat.
Ja veieu, si obriu la vostra maroteca
serà com si féssiu un viatge en el temps
en un moment on encara podíeu sortir al carrer
a comprar jocs i també
revistes al quiosc.
Moltes gràcies Francesc Xavier Blasco
i mira, volia acabar
també aquest programa
fent-te una proposta a tu, un repte.
Jo t'ensenyo ara
quina és la consola
portàtil que més
estima i tinc de casa meva.
Ara te l'ensenyo
i m'agradaria que per la setmana vinent
tu ens facis una proposta
entre totes aquestes prestatgeries
quina és la teva
consola portable
que, com deia abans amb l'Albert,
no deixaries un amic teu per si de cas.
Que ja se sap.
Us ensenyo aquesta.
Ho sona?
L'he recuperada ara aquests dies,
és la Maker Bueno.
És una consola
DIY,
que me la vaig soldar jo mateix
a través d'un Kickstarter
i que
funciona.
Tu et pots programar els teus
propis jocs o anar directament
a la seva pàgina web i descarregar-te
centenes de jocs
que fa la gent per jugar
amb aquesta consola, que la veritat és
que està molt bé material,
per exemple, la material
d'aquesta pantalla que hi ha aquí,
que és en blanc i negre,
són pantalles que Nokia
ja no va fer servir
i que el tenia emmagatzemades
i que ell, la persona que va
fer aquesta consola,
que és un noi, si no estic equivocat, polonès,
doncs
les va demanar, les va comprar
a un preu súper raonable
i directament les va fer servir
per aquestes consoles.
Maker Bueno, Francesc, quina és la teva? Ja m'ho diràs la setmana que ve.
No te n'oblidis, sobretot.
Nosaltres hem de marxar.
Això ha estat el programa d'avui, el tercer confinat.
Moltes gràcies a la Gina Tost,
a l'Albert Garcia, a l'Elisabet Sánchez,
Francesc Xivé Blasco i als amics
de Cubus Games també aquesta setmana.
Qualsevol sugerència que tingueu
i vulgueu contactar
amb nosaltres per qualsevol cosa,
vídeos que ens vulgueu enviar,
ho podeu fer a les propostes a través
del generaciódigital.catradio.cat
i també
sapigueu que estem en contacte diari
amb vosaltres a través del nostre
Telegram, que és
telegram.me barra generaciódigital.
Que vagi molt bé,
molts ànims i força!
Adéu-siau!