I cap, la ràdio inquieta.
Generació digital amb Albert Murillo.
Benvinguts al Generació Digital. Aquesta és l'edició número 811.
I avui tindrem minutaures a Santorini.
Capses i trasllats d'un lloc a un altre.
Entrarem a una illa centramaricana sotmesa per una dictadura.
Aprendrem a fer videojocs.
Descobrirem els que surten avui i demà.
I escoltarem la música del Victor Mame,
amb jazz dance d'Escusa, que apareix aquesta setmana.
Benvinguda, Gina Tost. Com anem? Molt bé.
Francesc Xavi Blasco, bé o molt bé?
Molt bé.
Hola, stars de Tarragona, com anem? Perfectes, estupendo.
I Dani Jiménez, avui amb quin maquinari faràs el programa?
A veure, algú sap quina màquina ha posat en funcionament?
David, ara presentarem... NeoGeo.
NeoGeo, eh?
Ara presentarem el David Jaume Andreu,
de fet, ja segur que el coneixeu,
i sabeu què és el que està fent,
perquè ho podreu veure a Twitter, a twitch.tv,
perquè és una generació digital, és una NeoGeo.
Avui no ha de fer res, en teoria, una NeoGeo era potent.
I tant.
Els jocs costaven una pasta, en aquella puta.
I ara també.
Sí, sí, han tornat a pujar.
Han tornat a pujar, eh?
Però notaves que el preu per centímetre quadrat de plàstic
que rebies estava ben amortitzat, perquè eren totxanes, eh?
Totalment, totalment.
Doncs fantàstic, avui amb una NeoGeo, fent el generació digital.
Has descarregat generació digital.
Per cert, quin és el darrer joc que heu jugat, el que esteu jugant?
Doncs jo, bueno, en parlarem avui,
perquè ha sigut just l'últim que he estat jugant,
que és el Fire Crisis.
Molt bé, Gina.
Jo també, el que parlarem avui, que és el unpacking.
Molt bé, estar, a veure.
Jo no en parlarem avui d'aquest, és el Sawed Adventure,
que és un joc del Pat Morita Team, que és per Spectrum.
Ah, sí?
Encara no ha sortit a la venda, i com que soc una vieja glòria,
me l'han passat abans que ningú.
O sigui, és un joc fet de nou, no?
Sí, ara han tret la versió Spectrum i la versió Anstra.
La versió Anstra CPC està a punt de sortir, però la de Spectrum ja la tinc jo.
Fantàstic.
Doncs aquests són els jocs que hem jugat tots plegats,
jo la Bioshock, que encara estic amb la Bioshock,
que encara no l'he acabat però que l'acabaré un dia
i us explicaré l'experiència.
D'aquí a 20 anys, no?
No ho sé, no ho sé.
És igual, al final, saps? Ho has de fer quan puguis tu.
Però és el primer Bioshock o l'Infinit o...?
El primer perquè vaig comprar-me la trilogia a Xbox,
que hi havia una oferta, i vaig dir, vinga,
vaig a comprar-me-la i estic amb el primer encara.
Molt bé. O sigui, quan arribis a l'Infinit serà a 2032.
Exacte, ja us explicaré, ja.
Els teus amics estan connectats al generació digital.
Doncs mireu, avui apareix al mercat el Bioshock Conway Disappearance
at Dahlia View.
Ens encanten les etiquetes al generació digital
i aquest videojoc s'autodefineix com, atenció,
un thriller d'observacional narratiu.
Està ambientat a l'Anglaterra dels anys 50
on hi ha una desaparició d'una nena de vuit anys.
Pistes, pússoles i unió d'històries per arribar a la veritat.
Aquest Conway Disappearance at Dahlia View
apareix per Nintendo Switch, PlayStation, Xbox i PC.
Això de les formes narratives digitals i de les etiquetes
només has d'anar a Steam per veure en un joc o en qualsevol joc
les etiquetes que comencen a tenir, que és realment llarguíssim.
I alguns se'ns inventen una mica per marketing.
Sí, però es posen de moda una mica, no?
Bueno, però això és com les xarxes, l'etiquetatge, també, no?
És allò, diu, el més interessant, el més atractiu,
el que queda més curiós d'aquest set d'etiquetes,
doncs a vegades és el que fa que ha d'estar aquí
el teu por sobre l'arrestar els altres.
A veure, thriller observacional narratiu.
Són nous gèneres que la Gina es va inventar.
Thriller...
Això és maquillatge, la Gina.
Aquesta me la sé, la primera me la sé.
Sí, no?
Molt bé.
Per cert, també apareix el Just Dance 2022.
Sí.
Sí, perquè de moment sembla que la moda dels videojocs de ball
no acaba i és el que durarà, eh?
I ara apareix aquest títol de Ubisoft.
Són 40 cançons que podrien sonar perfectament
en qualsevol regla fórmula d'èxit,
de poder fer la teva pròpia playlist.
Hi ha un mode cooperatiu i, si pagues més,
tens una versió Un Limited amb, atenció,
400 cançons en total.
Just Dance 2022 apareix per totes les plataformes
i és per tots els públics.
Jo no diria per tots els públics, sinó per públics que els agradi ballar.
A qui no li agrada ballar?
A mi, no m'agrada ballar.
Aquest joc no és per tu.
No? Llavors ho hauríem de posar.
Per tots els públics menys per les persones que...
Exacte.
En parlarà després el Victor Mame d'aquest videojoc,
perquè, mira, aprofitarem per escoltar música
relacionada amb aquest videojoc.
També surt el Demon TARF.
Aquest és un videojoc de plataformes, no, Gina?
Sí, sí, ambientat en un món ple de dimonis
que estan organitzats en clans.
En el joc encarnem, atenció, Vips,
una dimonieta jove que, a veure, amb prou feines té mil anys,
però que es vol convertir en la reina dels dimonis.
Molt bé, és d'aquells videojocs en 2D, però que al fons és en 3D.
Això hauria de ser una altra etiqueta, segur que té una etiqueta.
Sí, sí, sí, i que, de fet, n'hi ha forces
que se'n poden trobar que són més o menys igual.
Apareix per Steam, Epic Games, el GOG, Xbox, PlayStation
i Nintendo Switch.
Per acabar una mica amb aquestes novetats,
ens ha explicat l'Albert García, que ja s'ha recuperat de la fonia,
ens recorda que fins diumenge se celebra el festival 42 BCN,
el primer festival de gèneres fantàstics
organitzat per BCN Literatura i que es fa a la Fàbreg i Coats.
De fet, ja ha començat, fins diumenge.
Ens ha explicat que els videojocs també hi tenen cabuda
i que aquest dissabte a la tarda es pot assistir de forma gratuïta
a una taula rodona amb Estudio Koba,
els responsables del videojoc Nereita Boy.
També el mateix dia hi haurà una altra taula rodona
de cinema, sèries, còmics i videojocs.
I finalment, també diumenge al matí,
s'ha preparat una xerrada sobre el joc mitològic,
el Hades,
parlaran amb el director creatiu.
Tot això serà gratuït
i aquesta part s'ha organitzat a l'Albert García.
Doncs un aplaudiment per l'Albert.
Nosaltres ho sabem perquè ens ho ha explicat,
però portant molts mesos preparant això.
Sí, a Top Secret ha sigut Top Secret.
Sí, això sí que és veritat.
L'altre dia vaig veure a TV3 que comentaven la notícia,
que no comentaven el fet de la introducció del videojoc.
Espero que d'aquí poc se'n pugui parlar amb normalitat,
perquè és una part important d'aquest festival.
És cultural, però sembla que quan parles de llibres no és publicitat
i quan parles de videojocs estàs fent màrqueting.
És veritat.
Us he de dir que després escoltarem un tall d'un amic nostre
que també ens ha enviat que hi haurà una cosa el mateix dia,
dissabte i diumenge, els dos dies,
molt a prop de la Fabra i Coats,
que també val molt la pena desistir-hi.
Generació digital, reprenem la partida.
Aquesta setmana deixem enrere l'olor de castanyes torrades
i el regust del mosquatell
per la flaire de les barbacoes i la suau cremó del rom caribeny.
Recupereu la samarreta del Txé i el mocador sabatista,
que anem a derrocar una dictadura vananerà
a força de plom, pòlvora, animals ensinistrats.
Benvinguts tots nosaltres al Far Cry 6.
A veure, imagineu-vos una illa centramaricana
sotmesa a una dictadura on un líder carismàtic
té aterrida la població que intenta fugir cap als Estats Units
de manera il·legal amb vots improvisats o vaixells.
Cuba.
Jo crec que molts us heu vist al CapCuba.
És molt poc sutil la referència que n'estan fent,
però bé, estem parlant de Yara, que és un conglomerat d'illes
on un dictador, atenció, electe, a més,
Anton Castillo, esclavitza bona part dels seus habitants
per produir el viviro, una droga amb suposats efectes
anticancerígens que havia de portar la prosperitat a l'illa
i als seus habitants, però que necessita d'un procés altament tòxic
que, a més, està acabant amb la vida de molts d'ells.
I quin és el nostre paper en tot això?
Doncs en principi cap. Tant se'n fot el viviro,
la pobresa endèmica de l'illa,
només volem fugir cap a una feina mediocre als Estats Units,
a més de tot això, però esclar, a l'últim moment intentem fugir,
la mort d'un amic ens portarà cap al senderit dels guerrillers
i la resistència.
De fet, és un nou Far Cry Johnson 6.
Com es compara amb els altres jocs de la saga?
Segueix la mateixa línia, bastant semblant a la resta de jocs.
Una ambientació política, l'estil del Far Cry 5,
un gran terreny per explorar, milers d'armes per trobar,
en autèntiques i furibundes balaceres,
que és, bàsicament, com acabaran totes les teves missions.
Aquí, res de sigil, res de Metal Gear Solid Snake,
ni res. Aquí la cosa va de cara barraca i de foron.
Perquè Far Cry és com una mena de DOOM, sincerament,
al que li hem posat una capa d'interaccions amb l'entorn,
personatges secundaris, objectius,
però que a l'hora de la veritat totes resolvia sang i fetxa acarratades.
Això sí, és molt divertit, però no ho sé,
potser serà per la data,
perquè venia de moltes hores el Death Stranding, jo sol,
portant caixes amunt i avall, també amb moltes missions,
però és diferent, i haig de dir que...
El fet que simples passejades de cop i volta per barris
es puguin convertir en assalts frontals amb zero coma,
perquè qualsevol cosa que hi ha, vinga,
activa una cortina de trets que no saps ni per on t'ha vingut,
m'ha cansat una miqueta.
Massa de gent.
Per cert, tu has anat alguna vegada a Cuba o no?
No, no.
El més lluny que he arribat, hòstia, a Japó.
Ah, ok.
Un altre llaç.
Seria el mateix, no?
En comptes d'anar cap a la dreta, vaig cap a l'esquerra.
Exacte, haguessis arribat allà.
El dolent de Far Cry 6 és el del Pollos Hermanos de Breaking Bad, no?
Sí.
És un actor que ha sortit de Breaking Bad,
no l'he vist i per tant no et sabria dir si és Pollos Hermanos,
però sí, és un actor que ha sortit de Breaking Bad.
I hi ha elements de repeixer, diguéssim, a la mecànica, no?
Doncs sí, hi ha bastants, la veritat.
I un dels grans problemes, hi ha masses.
De fet, hi ha massa de tot en aquest joc.
Podem recollir diversos materials per millorar les armes, els jeans,
però també podem millorar la roba o el calçat.
També els cotxes que agafem, que per cert,
per què cada cop que agafem un cotxe es posa en marxa la ràdio?
Perquè, inclús, quan agafes un quad, sona la ràdio.
Diuen, on coi està la ràdio?
El quad, per favor.
Bueno, és igual.
Jo he vist motos, eh, en ràdio.
No, no, però aquí hi ha un quad.
I no sona tartúlia, no?
No molt grec.
Posa en marxa, la poses en marxa i sona.
Automàticament.
Automàticament.
També podem caçar, pescar, per obtenir ingredients,
per fer plats amb efectes que tenen amb les teves capacitats
durant el joc.
Existeixen diferents campaments revolucionaris
que també podeu millorar i construir noves instal·lacions
que ens donaran accés a més objectes, més missions secundàries
i fins a l'infinity més alta.
Això és una illa, no, Francesc?
Són diverses.
Ah, va, pots passar a donar l'altre.
És que arribes una miqueta esgotador el fet que simplement,
passant a prop d'algú o d'un lloc,
es comencin a obrir missions extras que acabes d'activar
i de cop i volta el punt aquell que anaves seguint,
perquè anaves a fer una cosa, salta la nova,
que dius, jo no he parlat amb aquesta persona,
però m'ha vingut i m'ha dit,
¿sabemos dónde está la base de misiles?
I de cop i volta porto tres quilòmetres seguint un punt
que m'ha portat al lloc contrari de l'illa on volia anar.
És la vida carireña de Far Cry.
De relax, dels llocs...
Chill, chill, és així, quan diuen els joves.
Molt chill, de veritat.
Per cert, saps que pots participar amb baralles de galls?
De fet, això va tenir força polèmica a les xarxes.
La veritat és que sí, al joc de les baralles de galls,
la mecànica de jugar-ho és com una mena de mini Street Fighter,
que, bueno, té...
Què vols que et digui?
A mi m'ha deixat una miqueta...
Tu portes un pollastre, digues.
Tu portes un pollastre, és més, pots recollir,
vols més pollastres per l'illa perdut i posar-los al ring.
I la veritat és que si bé és plausible amb l'entorn
i aquesta societat sudamericana, centroamericana,
on aquestes coses, de vegades,
i sobretot perquè som una colla de revolucionaris,
per tant, una miqueta, una colla de pirates,
i de mala gent, en cert sentit,
doncs es fa això.
Jo crec que de totes maneres que s'ho podria haver estalviat.
M'ha fet com cert, ai, certa recança.
Recordem que és un videojoc per 18 anys
on, enmig del carrer, en un moment determinat,
hi ha hagut unes bales i trets i sang i fetge.
No, no, totalment.
Però això se'ls podria haver estalviat.
Ja, ja, però, clar, però els pobres nens i nenes
que anaven per l'escola, per aquell carrer,
on has posat a barallar-te amb la guerrilla,
els és igual, no?
No mor mai ningú, eh?
Diferència de moltes de les baralles de galls autèntiques,
aquí els galls acaben, doncs, amb cau.
Una mica en esplomats, ja està.
Esplomats i amb cau, eh?
Aquí s'arriba més enllà.
No hi ha definició.
Per cert, parlant d'animals,
què deies, enicis, sobre animals ensinistrats?
Doncs mira, no són...
Bueno, també hi ha un gall, eh?,
però el que tens aquí són una mena de petits companys
que t'acompanyen en les missions,
i almenys els pots fer servir per crear distraccions,
per atacar diversos enèmics que tens per allà,
i, per tant, donar-te a tu l'ocasió o de fugir,
de retirar-te, o també atacar.
Compte perquè són bastant castigats,
i, per tant, també hi ha una mena d'anàlisi
o també atacar.
Compte perquè són bastant catxundets, eh?
El primer de tot és que hi ha un cucudri anomenat Guapo
que va amb una xupa de cuero al tio La Mar de Pincho,
amb la bandera americana darrere, i és un caimà que t'acospanya.
Ara, donen més problemes que a vegades ajuda,
perquè els van fotent per allà,
la gent es va collonint perquè veu el caimà
i comencen a disparar-se, ataca de cop i volta,
perquè ell vol el primer soldat que passa per allà
mentre tu estàs d'incògnit tranquil·lament
i el que passa per un barri que té un nivell de perillositat
i de dificultat molt més alt que el teu en aquell moment,
però que l'has de travessar per anar on tu vulguis anar,
i de cop i volta allà comencen a aparèixer tancetes i helicòpters
i tu vas amb una petita pistola, però a l'animal l'àlia et perda, eh?
Déu-n'hi-do.
Nosaltres, he de dir que a casa els animals són el que més agrada,
els meus crius, el cucudril guapo,
el conen sempre està preguntant què està fent el guapo en aquest moment,
que no li passi res al guapo.
Els meus amics són encantats amb el segon, que he desbloquejat,
que és un petit gos salxitxa que va amb cadireta de rodes,
rossants amb les temes, i que es diu chorizo.
A veure, és molt guai, és molt maco, és flipant, sí,
però és far cry, exactament això.
Un resum ràpid per acabar del millor i del pitjor.
Doncs mira, us diré que molts bons gràfics, s'ha de reconèixer,
acció a dojo, jo l'he jugat en PlaySync,
una bona banda sonora, clar, si us agrada el rap i l'electrolatino,
sincerament, eh?, si no, potser...
Escolteu.
Això és el que fan el cotxe, les motos i els quads, eh?
En els quads, mira, en els cavalls és el millor que no sona la ràdio.
No sé per què podrien posar-t'hi la ràdio, igualment, eh?
I la veritat és que, això, si tens la possibilitat de perdre't,
fem milers, però milers de milions d'emissions secundàries,
farmajar materials per millorar les bases i els arsenals, etcètera.
Per altra banda, potser el rarafons argumental polític
es queda una miqueta curt, és una referència molt gran a Cuba
i, bueno, ja ho tens entès, i si ets nord-americà,
potser veus clarament, ah, sí, Cuba, que dolents que són,
i els balceros, bueno, etcètera.
Però potser ens faltaria una miqueta de reflexió.
És veritat que té els seus puntets, per exemple,
la cap de la rebel·lió agafa i en un moment donat diu que
l'autèntica lluita començarà quan el derrucament del dictador
es faci realitat, llavors començarà l'autèntica lluita, no?
Llavors, hi ha alguns punts de reflexió que estan bé,
però, sincerament, bueno, és simplement un decorat
que tens allà per justificar que puguis matar a tothom
que se't passa per davant, eh?
Cosa que també acaba cansant-te una miqueta, eh?, una miqueta.
El gran ventall d'opcions en tots els sentits
et pot sobrepassar una mica, com m'ha passat a mi,
arribant a moments autèntics, caòtics,
on no saps ja què coi has de fer,
i això haig de dir que també m'ha passat,
però a vegades, en plena revolució, potser el caos és la resposta.
Doncs Far Cry 6 el teniu disponible per PC, per PS4, PS5,
Xbox One i sèrie 6 i Estàvia.
Amb preus que oscilen entre el 50 i el 70 euros,
segons la versió que escolliu.
Generació digital, l'únic programa de ràdio amb accés anticipat.
Doncs abans ho dèiem,
estem molt contents de tenir una vegada més el David Jaume Andreu,
alma mater de l'estudi barceloní Endercoders,
amb qui avui ens agradarà parlar del seu nou videojoc
i també d'altres projectes. Benvingut al programa, David.
Moltes gràcies.
Estar, què hem de dir d'Endercoders?
Per la gent que no el conegui, que deu ser poc,
que ha arribat avui amb un dels videojocs,
doncs Endercoders és ja un clàssic
i es defineixen com el que realment són.
Són creadors de videojocs independents.
Podríem estar una bona estona dient els noms
de tots els videojocs que han tret, però només amb què diguem.
Konga Master, Slug World, The Kiss, The Caste for Cantoons,
Super Epic, Mailmall o un que apareixer la setmana vinent,
el Tres Sources of Agan,
em veig que ens podem fer una idea del David i tota la colla.
Han guanyat munt de premis, un munt de reconeixements
i el David Jaume Andreu ha escrit llibres,
entre ells el Dragon Ball, els videojocs d'una generació,
a primera part.
Molt bé.
Música.
De fet, abans de parlar del novetat del videojoc de la setmana vinent,
ara sentim la música del DLC gratuït del videojoc Mailmall,
que va ser presentat, si no ho sé, a l'Indie Death Day.
Una mica vau fer ja la presentació, no?
Així és, a l'Indie Death Day es va presentar la versió física
publicada a Selectavision, a principis de l'any vinent,
i també aquest DLC gratuït que vam treure per Halloween,
que ha sortit fa unes tres setmanetes.
Molt bé.
Selecta us fa l'edició física del joc?
Sí.
O no m'he entrat jo o és novetat que Selecta ara
es dedica a publicar videojocs?
Selecta ara es dedica a publicar videojocs.
És recent, és mailmall el seu primer o fa temps que no me n'havia adonat?
No és el primer, no sé si va ser Blasphemous.
El Blasco i jo estem flipant igual.
Sí, perquè quan ha dit Selectavision...
Han tret com un subseger que es diu Selecta Play, si no m'equivoco.
Molt bé.
I han començat amb unes edicions molt potents com la de Blasphemous.
Molt bé, de fet això del de la ser gratuïta,
això és com una benedicció pels jugadors.
Això ho teniu clar, que és bo fer-ho?
Tenim una comunitat de mailmall que és boníssima.
Ens encanta, ens apoya moltíssim.
De fet, ens van anunciar que a la següent a Games Don't Quick
posaran mailmall, la de gener, que és la forta,
i això és tot perquè als speedrunners de la comunitat
els agrada molt i l'han proposat com pin vegades,
al final l'han agafat.
És una miqueta un reconeixement a la comunitat,
doncs mira, donar-vos més contingut.
El joc el va fer Talpa Games, i que té una història ben curiosa.
Doncs sí, són estudiants d'ENTI, la Universitat dels Videojocs.
És l'escola que dona graus universitaris,
xicles formatius, graus universitaris de la Universitat de Barcelona.
Diguem-ne que seria la facultat de videojocs de l'UB.
I és un joc fantàstic que surt d'un treball de final de grau,
que és bo, i que gent com el Jaume Andreu, que ho veu,
que sap que reconeix la qualitat, els ajuda, els apoya,
i el van millorant i el van traient,
i ha canviat moltíssim d'aquell projecte d'estudiants,
però que era ja tan guapo que el joc que ha quedat al final
és genial, és fantàstic.
Molt bé, per cert, estem a Twitch.tv, a Regeneració Digital.
Si hi ha qualsevol comentari d'algú, ens ho pots fer saber,
per cert, escoltem una mica la música del joc
que estem veient aquí al darrere, a la pantalla de l'estudi 2D Cat.
És la música del tràiler de Treasures of Aigan,
que apareixerà l'11 de novembre, dijous.
Per quines plataformes, David? Per tot.
Tot, eh? Play 4, Play 5, Xbox One, Series X, Series X...
Neogero!
Quasi, quasi. Switch, Steam, per tot.
Això també és una cosa que...
requereix un esforç brutal.
Sí, i estem una miqueta... a veure què passa, no?
Perquè, a l'haver donat suport per la nova generació,
que ja hauria de ser la generació actual,
doncs tots els gràfics s'han hagut de fer en 4K des del principi,
llavors, hem agafat plataformes molt disparts a nivell de potència,
com podria ser una Switch amb moda portàtil, que són 720,
fins als 4K del PC, de la Xbox, de la Series X,
o de la PlayStation 5, llavors, déu-n'hi-do.
Sortit tota l'hora ha estat, buf, complicat.
Molt bé, perquè porteu ja uns quants anys treballant amb això.
Sí, sí, gairebé tres anyets.
De fet, posarem una música grega, que he agafat del Dalit,
per una mica vincular aquest joc, perquè, a veure,
tot passa al Maregeu.
Per què aquesta localització?
Va ser algun viatge que vas fer, que vas quedar encantat de les Illes?
Totalment, sí, totalment, l'has clavat, Albert, l'has clavat.
T'ho juro que no ho he llegit enlloc, eh?
Nosaltres teníem la idea de la mecànica del joc,
dels bucles temporals, una miqueta d'una illa misteriosa, etcètera.
Això és una idea que ja teníem, que l'havíem elaborat una miqueta,
però era, des del punt de vista, totalment mecànic del joc en si.
I va ser durant un viatge pel Maregeu,
per les Illes Santorini, Miconos, Foligandros, per totes aquestes,
que bé, coneixent una miqueta, anava a visitar,
jo soc molt fan d'anar a visitar pedres, com en diuen,
anava a visitar runes, no?
I de conèixer tota la cultura minoica,
que té un punt molt romàntic, perquè no se sap ben bé
per què van desaparèixer i per què eren tan avançats en el seu moment,
i llavors ja dona peu a molta mitologia, a molta fantasia,
i vaig pensar que era algo que quadrava perfectament.
De fet, això de la civilització minoica,
que he estat llegint que es va desenvolupar a Creta
entre els 3.000 abans de crisi i els 1.200,
i en el joc hi apareix el rei Minos,
bueno, hi apareix, surt esmentat el rei Minos,
la llegenda de la Minotaura,
hi ha molt lloc on agafar-se, realment, eh?
Sí, sí, tenim una base històrica superpotent,
però és que, a més a més, a sobre hi pot sumar la mitologia grega
que els grecs, que va ser la cultura que va venir després dels minoïcs,
doncs van crear a sobre per explicar, diguéssim,
que de fet els pintava una mica com a villanos, perquè eren enemics,
llavors van desaparèixer, ja saps, la història l'escriu el guanyador.
Llavors hem fet un...
un matgembrat de tot això per rescatar personatges importants,
com podria ser Pacify, com podria ser el rei Minos,
i agafar tant base històrica real com mitologia,
i després, òbviament, construir la nostra fantasia a sobre.
Jo no l'he pogut jugar, però el que es pot fer és,
perquè apareix el dia 11, hi ha un gameplay a YouTube
que de fet parla i juga una de les vostres companyes
que ha fet el videojoc, que, per cert, recomano,
perquè realment està molt ben explicat, molt tranquil,
i et fas una idea de com és el joc,
i hi ha una cosa que m'ha agradat molt, que és el mapa.
El mapa, normalment, et serveix, evidentment, per...
Per saber on vas. Exacte.
Però és que aquí, David, tu pots escriure en el mapa
perquè després tu puguis dir, ah, mira, això em va bé per aquest pusle,
doncs ho escric aquí per recordar-me, una mica va per això, no?
Sí. La idea?
Diguéssim, el joc presenta un sistema de bucles en el temps,
una miqueta com el dia de la marmota,
que tu no saps ben bé per què el món es va reiniciant
i tornes a aparèixer sempre en el mateix lloc,
i l'única informació...
No faré l'espoiler, va, d'acord?
L'única informació entre bucle i bucle que et queda és el mapa.
Ja.
Llavors, totes les anotacions que tu prens en el mapa
a la següent partida tornen a estar.
Llavors, diguéssim, tots els avanços que vas fent tu
en resoldre uns bufles,
sé on t'estan ubicades certes coses,
sé quina és la combinació per entrar en aquesta cambra secreta,
te les pots apuntar en el mapa,
llavors és, diguéssim, el teu diari
i la teva fonda progrés, en el fons.
Clar, clar, clar, mapa, que a més es pot fer a norma,
tot es mou en una illa?
Tot. Tot, eh?
D'acord, molt bé. Sí, sí, sí.
Start, tu estàs veient a Twitch, ara?
No, avui no. Ah, d'acord, no, perquè...
Mirant els dibuixos,
t'adones que sembla que estiguin dibuixats de mà?
Estan dibuixats de mà?
Està tot el joc dibuixat de mà, tot.
Tota la illa és una il·lustració loquíssima,
amb 4K, amb un luxe de detalls,
bueno, és una bogeria,
i tot, tot, tot fet de mà.
Tot fet de mà, eh? Tot fet de mà, sí, sí.
Això...
Quan dius fet de mà, perquè amb l'ordinador també és de mà, eh?
Entenc que és allò, llapis i paper.
No, bueno, amb l'ordinador, diguéssim, però dibuixat tot,
no és copiar i enganxar textures o models o...
No hi ha fotos digitalitzades.
No hi ha fotos digitalitzades, és, diguéssim, llenç en blanc.
Si agafa el Photoshop, allò, obrir el fitxeró,
el fitxeró nuevo i pim-pam.
Exacte. Molt bé estar, és una bona forma.
De fet, el videojoc es podria dir que és un videojoc d'exploració.
Sí.
Hi ha la protagonista, que ara en parlarem,
lluita, té armes?
No, no té cap mena d'arma.
Nosaltres el que volíem és enfocar-lo totalment a l'exploració.
Des del principi, el jugador té un ventai d'habilitats brutal.
Pots escalar per les parets, pots posar lianes,
pots desplaçar-te, pots fer tombarelles, pots fer de tot.
Ets com una percurista que no s'acaba mai l'energia, diguéssim.
I llavors sí que trobarem certs enemics a la illa,
que al principi no saps qui són, els has d'investigar,
però no t'hi pots tornar.
És a dir, tu has anat allà a buscar tresors
i has d'intentar esquivar-los.
Molt bé, molt bé.
De fet, aquesta protagonista, ara no recordo el nom, com es diu?
Marí.
Marí, es mou, que m'ha recordat una mica, el Prince of Persia.
Us en recordeu, el Prince of Persia?
L'original, el pixelat, aquell que tenia un nas en forma quadrada.
Sí, i a més, el moviment, recordo, que saltava...
La rotoscòpia.
Sí, la rotoscòpia, que era súper, no sé, fantàstica.
El tema del moviment del personatge, us ha costat fer-lo?
Moltíssim.
Perquè jo crec que aquí, tècnicament, és complicat.
No només volíem que fos superfluït,
sinó que, a més a més, s'adaptés als diferents terrenys.
Llavors, hem hagut de fer una mescla, diguéssim,
entre algunes animacions tradicionals,
que siguen frame-to-frame, amb animació per ossos
i kinemàtiques inverses, que el que fan és que,
quan puges una rampa o el que sigui,
les cames, diguéssim, s'adapten al terreny, aquest tipus de coses.
I que si a mig de la rampa de sobte saltes,
el moviment entén que l'animació que fa el personatge no quedi...
Exacte.
Es nota que falta un frame al mitjà.
Exacte.
I suposo que això és a base de provar, moure, veure, etcètera, no?
Abusaria, sí, sí. Molt bé.
Anet Caballens comenta que això segurament seria pixel-fluid.
Sí.
No sé si parla del Prince of Persia o del Triesus of Persia,
però seria un bon nom per a aquesta tècnica, no?
De fet, Ed, això ja és una nova etiqueta d'estim, ho hem de dir.
Per cert, parlant d'estim, una petita anècdota.
Si vas a Steam i fas el que has de fer,
és un llist desitjats al vostre joc.
M'ha fet gràcia veure els productes similars,
almenys que em diu a mi, no sé si seràs molt d'acord,
em recomana el Ori,
el TX2.
No sé per què, però...
No sé per què, jo també em preguntava...
El plataformao, potser, resolució, puzzles...
Segurament, i el Hollow Knight.
Sí, el Hollow Knight.
No sé si entrant vosaltres us recomana d'altres,
però això em fa gràcia.
Us avisaré a veure quina em recomana a mi.
Escolta'm, quina plataforma és la més complicada a sortir?
O que hi teniu més esperances, o jo què sé...
Al final, el PC és el lloc on compren més o no?
Ostres, és complicat de dir, eh?
El PC és potser el que té més potencial,
perquè és on hi ha més usuaris, però també és on hi ha més competència,
perquè les barres d'entrada són bastant més baixes.
Ara potser a les consoles de nova generació hi ha menys competència,
que no hi ha arribat, perquè som prou noves, entre cometes.
I, en canvi, Switch, per exemple,
doncs acostuma a ser la favorita, sobretot en versions físiques,
a la gent encara li agrada molt el cartutxo.
Llavors, bueno, són mercats molt diferents,
amb oportunitats diferents i, sobretot,
tipus de consumidors diferents.
De vegades hi ha algun joc que funciona molt bé amb una plataforma
i no sé per què amb una altra t'ha funcionat fatal,
de vegades al revés, i és curiós, també,
com es creen les dinàmiques de les comunitats.
Si de sobte un joc com Melmol, que parlàvem abans,
té una comunitat de speedrunners molt potent,
la versió d'estima ha funcionat molt bé,
perquè hi ha moltes eines per compartir, per streamejar, etcètera.
Aquest també és carn de speedrunners, no?
És molt carn de speedrunners.
Sí, és una comunitat important, que bé, aquests dies, no?
Ja fa mesos i anys a Twitch és un...
no sé, és molt bonic veure la gent com es passa a jocs
a una velocitat increïble i amb una, no sé, facilitat.
El que passa és que molts d'aquests speedruns
són gràcies a glitchs i errors
que els permeten a vegades saltar entre nivells
o copiar coses que tu has posat allà, no?
Està molt bé els que s'acaben el joc
el més ràpid possible acollonixent-se a tots els trucs,
però després hi ha aquells que s'acaben el Super Mario
amb set minuts i mig, que dius, tu, perdoni, com?
No, no, clar, és que aquí hi ha un...
bueno, hi ha un cub que el piques i passa alguna cosa
i saltes al nivell 24, no?
Els dibuixos, qui els ha fet?
Gerard Cabestany, que és un il·lustrador còmic,
de fet és el seu primer videojoc.
Ah, molt bé.
Ell venia d'il·lustrar còmic,
de treballar damunt la il·luminació de la pel·lícula Klaus.
Ostres, boníssima, aquesta pel·li.
I després ha enllaçat aquest projecte
i ha estat una experiència molt divertida,
molt interessant per a tots.
A principi ha costat molt la frase de broma a l'oficina de Gerard,
menys detall.
És un equilibri entre algú que fos visualment molt potent,
però que alhora no embrutés tant la imatge
com amb una acció molt ràpida
no ens permetés veure els camins que dibuixa.
I llavors, bueno, hi ha hagut un procés d'adaptació complicat,
però crec que al final el resultat és molt bo.
I a més, una experiència que se'n porteu per altres ocasions, no?
I tant.
Segur, segur.
Jo et dic una pregunta perquè estic veient aquí el mapa,
i de tant en tant en aquest vídeo
hi ha una cosa molt gran,
i una cosa de les que tu havies dit és que des d'un bon començament
el personatge té tota una sèrie d'habilitats,
d'escalada, pujada, tirar cordes, etcètera.
Moltes vegades aquests jocs utilitzen...
et racionalitzen, et racionen les habilitats,
te les van donant en certs moments precisament per anar-te guiant
i no fer que puguis anar a certes zones
fins que no has aconseguit el doble salt
o la corda que et deixa pujar, no?
Com ho heu fet vosaltres?
Aneu per nivells, la persona pot explorar per on vulgui,
totalment per on vulgui.
Diguéssim, la illa és un món obert, mai tens un temps de càrrega,
tu et deixen allà la illa i no t'interes com carregar el joc,
en fet, hi ha un sistema per carregar mentre vas corrents,
llavors, clar, no hi ha divisió
ni per habitacions, ni per nivells, etcètera.
Des de qualsevol moment, pots anar a qualsevol punt de la illa.
Les úniques portes que trobaràs són una cambra tancada,
perquè has de reunir unes certes joies perquè t'obrin, etcètera.
Però a nivell d'habilitats, des del primer moment,
les tens absolutament totes.
Llavors, és una qüestió d'entrenament
per poder arribar a certs llocs.
I també d'intuïció, perquè suposo que, m'imagino jo,
que a més soc una persona una mica dispersa
quan juguen aquests videojocs,
que en lloc d'anar-me'n per on algú, el game designer,
m'ha dit que hagi d'anar, perquè m'ha il·luminat aquella porta,
i dic, no, jo vaig cap a l'altre cantó a veure què hi ha,
i de sobte, no sé tornar, no tinc no sé què,
o sigui, aquí hi ha un repte de disseny molt gran.
Sí, i de fet, ens vam evitar bastant,
perquè en les primeres iteracions era massa a sac.
Llavors, la gent ens deia, és que no sé què fer.
Llavors, vam haver de no només afegir un tutorial,
sinó unes primeres proves a l'inici que fem,
portem el jugador una miqueta per on volem,
a través del disseny de nivell,
fins que ja fetes tres, quatre coses, entén quina és l'objectiu,
i que explorar, la pròpia exploració en si,
és la gràcia del joc, no?
Llavors, quan té ja prou informació,
ja tindran clar els objectius que s'han de complir.
Per últim, us heu plantejat algun dia fer aventures en còmic
d'ella i el...
Sí, de fet, el...
Perdona, perquè heu creat una IP aquí,
heu creat un personatge que no existia
i que té força personalitat.
Doncs, l'edició col·leccionista,
que sortirà per suïts PC4 i PC5,
de fet, un dels ítems que porta,
porta una banda sonora, porta un mapa de tela,
i un còmic d'unes 30 pàgines,
amb el preludi de la història.
És el que em va dir l'Albert Gracia,
em va dir, jo m'he comprat el que s'havia comprat aquest,
perquè em deia que era especial.
Té el preludi de la història,
i ho he fet de tal manera que ja, en el propi joc,
es referencien alguns elements passats en diverses converses
que, en aquest petit còmic, doncs, s'expliquen.
Molt bé.
Tresors of the Aegean, no sé com en anglès com es diu.
Aegean.
Aegean, imagina't com ho he dit.
Tresors del Maregeu.
Exacte, exacte.
I jo no puc esperar.
Espero que us vagi molt bé.
Moltes gràcies.
No te'n vagis, perquè nosaltres continuem
ara amb un videojoc d'empaquetar i desempaquetar,
que ens ha parlat l'Agina.
Generació digital.
Acabes de fer una captura.
Continuem el Generació digital.
Aquesta setmana has estat jugant a un joc
del qual ja ens vas parlar la temporada passada,
que és l'empacking.
Sí, ja hi vaig jugar perquè van treure una demo
que em va deixar impressionada.
El 2 de novembre van treure el joc sencer,
aquesta setmana, i he estat jugant
aquestes últimes horetes.
I de què va, exactament?
Doncs saps quan et trasllades de pis
i has de desfer caixes i caixes
de coses que no saps on van?
Doncs és això, però sense convidar els teus amics
a una cervesa o una copa després,
perquè ho fas tu sola.
I això que sembla tan avorrit, em sap greu.
Té una estètica pixel art on els objectes i els espais
són molt importants.
I el joc digital té una era el Tetris,
però figurinista, no són quatre peces
un al costat de l'altre,
perquè tens olles, paelles, imants de nevera...
Això a la cuina.
Al lavabo tens tovalloles, sabons,
rotlles de paper higiènic...
Al menjador tens llibres, consoles,
souvenirs...
I anafent per habitacions.
Deu-n'hi-do.
L'efecte maricondo, com que no, eh?
Tot es porta d'un joc a l'altre.
T'acompanyen tota la vida amb tots els trasllats que fas.
Molt bé.
Escolta'm, per cert, anem a escoltar
què diuen alguns youtubers que hi estan jugant.
Vamos allá, gente. Yo os lo digo.
Hay cosas más raras que estas, y las hemos jugado.
Start over, your powers will be lost.
Yes, my friend, empiézame desde cero.
1997.
14 añitos tenía yo.
Bueno, pues aquí tenemos las cajas
que tenemos que ir vaciando
y tenemos que ponerlas aquí, sin más.
Gina, com es diu aquest youtuber?
Es diu Escocesgamer.
Sí, eh? Escocesgamer, eh?
S'hi va posar a jugar, es veu l'altre dia, no?
I es pot fer un videojoc,
com deia ahir a l'inici,
que jo deia que anava a posar-nos en una cosa molt estranya.
Pot ser divertit fer això?
A veure, heu de tenir en compte
la premissa de que soc la reina
dels jocs de feines, eh?
Soc conductora de trens, de metros,
soc mecànica, soc cirurgiana.
Jo només em faltava traslladar caixes,
em sap greu com el que jugava el de les caixes,
el de ser un globo.
El Dead Stranding?
El Dead Stranding i només em falta això.
Aquí, jo crec que no només hem de fer
videojocs com el Far Cry 6,
de coses lineals i fàcils,
sinó que jocs atrevits com aquest,
que tenen una narrativa diferent,
aquesta sí que és una narrativa diferent,
s'han de jugar perquè és obligatori.
Parles de narrativa, hi ha realment una història darrere?
Perdona, no hi ha una història,
no coneixem mai la protagonista directament
i, en canvi, quan acabem el joc,
és que l'hem coneguda objecte rere objecte.
De fet, no té diàlegs,
no interactuem mai amb ningú, només veiem les capses,
però a través dels objectes pots conèixer
moltes coses d'aquella persona, qui és.
Us puc fer una mica de spoiler?
A veure que sí. Fes una mica de spoiler.
Star, Star, vols de spoiler o no?
No. No? No.
La gira farà el spoiler, home.
Si no, tapes les orelles, tapes les orelles.
A veure, la primera pantalla que és aquesta,
que és de l'any 47, tenim 14 anys, comencem a casa nostra,
la nostra habitació infantil, a casa dels nostres pares,
amb les joguines,
i segons anem passant pantalles i pisos,
pisos d'estudiants, pisos més enllà,
doncs hi ha un moment que ens traslladem
al que seria casa del que sembla el nostre nòvio,
així com molt masculina, té objectes només per ell,
els té col·locats de tal manera
que no hi ha espai per les nostres coses,
és un tio com molt metòdic a l'hora d'ordenar,
veus que, ostres, tu has anat deixant les coses
una mica com has pogut,
i ell, en canvi, ho té tot superben col·locat amb el seu espai,
i una mica has d'anar apartant les seves coses
perquè t'hi capiga l'ampolla d'aigua,
perquè t'hi capiga...
O sigui, només us diré que tu t'has tret una carrera,
tens un diploma, i és la primera vegada
que no pots penjar el teu diploma al teu pis
i l'has de guardar en un lloc que no es diré, no?
I la següent caixa que desfem,
perquè veiem que amb aquest nòvio no anem enlloc,
tornem a ser a l'habitació de casa nostra,
de casa dels nostres pares, després de tots aquests anys,
perquè hem vist que aquesta relació no ha anat bé,
i hem de tornar a casa nostra.
És un moment molt revelador del joc,
perquè en aquest videojoc que dura unes dues horetes n'hi ha molts.
Això em sorprèn moltíssim, que sigui un joc,
com dius, tan revelador, no?
És que no ho sembla, i és un joc emocionant.
Sí, sí, i emocional, també, perquè seguim la vida d'una noia
a través dels seus objectes, els seus espais més íntims,
el calaix de la roba interior.
No sabeu la quantitat de vegades
que he ordenat els seus sostens.
I no sabeu la quantitat de coses que es poden saber
d'una persona a través de la seva roba interior.
És veritat.
Com que és veritat, Murillo? Expliqui'ns això.
Sí que és veritat, home, i tant.
A veure, a estar, portes els mateixos calçotets avui
que quan vivies amb els teus pares,
o quan començaves amb les primeres nòvies?
Aquesta pregunta, perdona...
És una pregunta amb trampa, i una mica rara,
perquè continuo a casa la mama, jo.
Més clar, m'he anat canviant de calçotet,
però ara els mateixos no ho són,
però no puc ser d'exemples.
El que sí que jo veig que això és un joc
molt com allò que feien a Hollywood
és que no hi ha hagut cap joc
com les escombraries dels famosos.
A veure...
Perdó.
Saber com és una persona,
en el cas de les escombraries de les deixalles,
i en aquest cas, doncs el seu dia a dia.
Sí, i a més hi ha objectes que, com us dic,
ens acompanyen des de la primera pantalla fins a l'última.
No teniu allò, un ninot que us acompanyava
quan era petit, un nus de peluix,
o fins i tot el got preferit
on beveu vosaltres el cafè cada matí,
casa rere casa, trasllat rere trasllat.
Doncs aquí passa el mateix.
I a més, te n'adones quan és nou
a quan ja han passat uns anys
que fins i tot els fa servir per guardar els raspalls de dents.
Déu-n'hi-do, m'agrada.
I ara estava al·lucinant amb el que ha dit l'Estar
d'un programa de tele d'escombraries.
Això existeix o no ha existit?
I tant, sí.
Hi ha un periodisme, sobretot als anys 80,
que literalment era d'això,
anar a les escombraries de les deixalles dels famosos,
i desplegar-ho,
i dir, mira, doncs ha comprat aquesta revista,
mira, ha fet un, jo què sé, un crucigrama
i l'ha fet malament,
o ha agafat una revista de mobles
i aquest l'ha rebondejat i aquest no.
Hi ha coses que no volem saber.
I no vaig més enllà.
Però sí, era una cosa que va funcionar
i eren coses de psicologia que donava molt de joc.
De fet, ara, Gina, recordarem on es pot jugar,
com es diu el joc, però no podem explicar...
M'ho has explicat tot, que t'ho he demanat fora d'antena al final.
És un joc que, podríem dir, et sorprèn fins al final, oi?
Sí, fins al final, fins a l'últim moment,
és un moment, és que ja us dic, té moments molt reveladors,
que no passa res a la pantalla,
simplement passa al teu cap perquè te n'adones,
relaciones un objecte amb el que està passant
la nostra protagonista en aquell moment.
Saps que és una protagonista perquè veus la seva roba,
les calcetes i tot,
i, ostres, i quan comparteix pis,
i necessita l'armari,
veus la roba d'altra gent i saps com és l'altra gent,
precisament per la roba que tenen a dins d'aquest armari.
Molt bé, recordem el nom i l'estudi on el podem trobar.
Mira, el joc es diu Unpacking,
és de l'estudi australià Witchbeam,
i el podem trobar per les Xbox, Nintendo Switch,
i Linux Mac i Windows.
Molt bé.
Doncs, David, tu no sé si ho saps,
però la Star ens explica, cada setmana,
fa com una petita masterclass
de com fer un videojoc que valgui la pena.
Estem apuntant-nos, jo almenys,
perquè qui sap, amb el que ens explica,
en un futur poder-lo fer.
Això vol dir per si Catalunya Ràdio el fot fora.
No, no, no.
De fet, tenir coneixement dispers,
o generals, o generalistes,
ens serveix per implementar, sovint inconscientment,
diferents aspectes que fan que el nostre videojoc
tingui molt més contingut que no pas si ho volguessin fer
de manera conscient, no?
Sí, i una disciplina molt bonica, molt útil,
però també molt complicada, és la improvisació.
Per la gent que és una cosa gairebé natural,
i que surt de dins,
i que jo vaig descobrir fa una mila d'anys,
és que és molt més fàcil
fer servir una disciplina
que els americans li diuen significança.
És que jo la deixaria tota, eh?
Jo també, eh?
I ara fins i tot començaria a cantar,
però em penso que no.
És l'Elo?
Boníssima.
A casa fèiem apostes a veure quantes hores
hauries de posar una de les seves cançons
aquí a la teva secció de l'Elo.
Pràcticament 20, no?
Que portem 18 anys?
Doncs 18 anys i tardat a posar-la.
Ho he posat perquè és això,
que és el més important,
que és veure amb la que estàs fent.
En el moment d'un estat creatiu,
i això el David t'ho podrà explicar millor,
el millor és envoltar-se de coses
que t'inspirin i que tinguin que veure
amb el que estàs fent,
i que et portin a un estat de circumstàncies correlatives.
Posem que tu, Murillo, fas un videojoc
amb animalons.
El millor és que te'n vagis al zoo,
que follegis llibres de fauna,
que et compris peluixos de bestioles
que posis al teu voltant,
i que t'ho entenguis.
Saps per un bai, no?
O si el joc és de por,
t'aposes pròmes de fantasmes,
llibres de Defend King,
t'has de rodejar de coses
que tinguin que veure amb el que estàs fent.
David, ho fas tu?
Quan estaves fent aquest joc,
hi havia alguna cosa del Maregeu?
Hi va anar.
Està envoltat de còmics de Tintin.
Sí, sí, és que de fet...
Hi ha algun Tintin que parli de Grècia?
No, no.
De fet, la portada del joc, etcètera,
ja em recordava una miqueta el Tintin.
Molt bé, doncs continuem escoltant música.
Evidentment, una mica complicat
això que dius segons el que vulguis fer.
Si el videojoc que vull fer és de terror,
el més probable és que a la nit
no pugui dormir o estigui tot el dia
deprimit i espantat.
Sí, per això mateix paga la pena
perquè és el que fan les coses.
Com gestionar-les emocionalment.
Una majesa, un infermer, un treballador social,
si parles amb gent d'aquesta,
t'ho diran que no es poden emportar la feina a casa.
Han de desconnectar.
Però, per contra, si agafes un investigador,
un científic, un matemàtic,
aquesta gent ha d'estar sempre connectada
amb els seus sefers,
perquè això per ells no és només una feina,
és la seva vida.
I tot ell és un objectiu.
El creador de videojocs viu entre aquests dos mons.
I, per tant,
no sé qui té la taula.
Vosaltres també mascleu vida privada amb feina.
Què feu per inspirar-vos a l'hora de fer una feina?
Doncs no molt,
però el que passa és que jo,
si és veritat que,
a haver d'escriure sobre videojocs,
estic una miqueta a la meva taula
rodejat de revistes, de llibres, de coses.
Estàs una miqueta rodejat de tot el que t'interessa
perquè en qualsevol moment has de donar-li un cop d'ull,
has de mirar-ho, has de fer-ho.
Em rodejo d'aquestes coses.
A vegades aplico el que he fet a la feina
a la política domèstica.
Què dius ara?
Té una manera de gestionar els problemes
i les coses molt diplomàtica
que em serveix molt per gestionar problemes diplomàticament
a casa meva.
Això és molt interessant, Gina.
És que amb tot aprens, a més.
Molt bé. Hi ha solucions, però, no?
Sí, perquè tot plegat hi ha solucions ben maques
i ben funcionals.
Ara que t'haig d'explicar a tu,
pots recórrer el ioga, pots recórrer l'esport,
però hi ha molts llocs com la Llama Astor,
no sé si la coneixeu, és una llibreria d'humor
la més important d'Europa, on fan cursos d'improvisació
amb mestres com el Martín Pinyol o la Judith Martín.
Són genials.
Però, més allà, com a suport a la improvisació,
l'acte aquest, diguéssim, de saber que
sortint d'una situació una mica incòmoda,
hi ha el que deia en principi de la significança,
que és això de fer les coses amb lògica
i filant conceptes que tenen a veure uns amb els altres.
El Francesc ho deia, la Gina ho deia,
jo apareix amb el meu cas, jo quan escric aquestes línies,
i jo, com que soc de Boston, vaig teclejant el que em surt de dins,
i t'ho juro, sense voler-ho,
amb músiques que tenen a veure amb el que estic escrivint.
Jo vaig teclejant, i llavors me ve una paraula,
i dic, hòstia, no em dono compte
que tot ha de tindre sentit i sentiment.
Com aquesta cançó de Boston, sense el water filling,
doncs t'ho juro, jo quan vaig escriure
un sentit i un sentiment, dic, pam, aquí va Boston.
Sí o sí?
Sí, sí, està clar.
De forma gràfica, per entendre'ns, tenim un altre exemple.
La cartella que teniu aquí al rere vostre,
la del video wall, amb les pantalles,
ara no perquè som una colla, ara som Cento i la Madre,
que en diuen, no?
Però els anteriors, la primera que vaig fer,
cadascú de nosaltres tenia un color determinat,
que era la paleta que feia servir
l'actor de Game Boy per a la Super Nintendo.
Recordeu la Super Nintendo? Aquí hi havia un aparatet,
tu hi inserteves, a la ranura del cartut,
i llavors podies jugar a jocs de Game Boy.
Llavors tenies l'opció de jugar amb monocrom
o en versió coloritzada, diguéssim.
Aquesta colorització, aquests tons,
són els que vaig fer servir per fer la cartella
amb els nostres caretos allà a la pantalla.
Estem guapíssims.
Millor que la vida real.
Sense pixels també sou igual de guapos.
I la tipografia que vaig posar?
Bé, la de Blade Runner.
Per què? Senzillament perquè la intenció
que tenia jo era transmetre visualment
això a una cosa que fos de videojocs
i una mena de futurisme que es relacionés
amb el classisme pixelat propi dels videojocs.
Que hi ha gent que pot dir
que això és una merda, a mi no m'agrada.
No, a mi pot ser que tampoc,
que no és el cas, que en aquest cas m'agrada,
però ho he fet perquè és com s'havia de fer.
Per tant, si amb un videojoc feu servir
una tipografia determinada, o hi poseu
una referència cultural, culturalment dispersa,
que diria el pastor, o el que sigui,
que sempre sigui amb l'excusa, diguéssim,
un argument de la significança,
perquè és més enllà d'un homenatge
o d'allò que m'ha sortit dels tallons.
I això, per a la significança, acaba sent una cosa
molt lògica i intencionada, no?
Sí, sí, i tant, i és un pal, eh, per també.
És una forma mecànica de fer-ho, també.
Però, clar, doncs es perd part de la creativitat.
Per això és molt important
tindre una gran capacitat d'improvisació
i que allò que utilitzem de forma pràctica i automàtica
diguéssim que sorgeixi d'una manera espontània i natural, no?
Perquè si no passen coses com aquestes,
que és una cosa frappant, que jo me la vaig treure
de pollar gaire molt, que és un anunci de...
dos anuncis, dos anuncis de televisió.
Un, que era de l'estiu passat de Gelats,
i l'altre, més actual, que és d'assegurances de cotxes,
on fan servir la cançó Tainted Love,
de Source Cell.
Ho sona, no? Sabeu qui és? Sí, sí.
I l'altre, si també surt un senyor, una senyora,
dir-ho una cosa, no sé què, no sé quantos...
La lletra d'aquesta cançó
parla d'un amor embrutit,
i el que canta, no?, diu que vol fugir de tot això,
però què no pot?
Que es queda amb la parella, bàsic a bàsic,
que prefereix quedar-se amb la parella patint
i sofrint aquest amor podrit
abans que fotre el camp.
Amb aquesta premisa, a mi m'agrada saber
els països que van fer l'anunci del Gelati
i de la Mútuo, què volien transmitre
amb aquesta cançó.
Sí, potser... Perquè no pega.
Saps? És una cosa que diu, escolta, la cançó va, sí,
Tainted Love, amor aquí podrit, mal fet,
és una cosa embrutit,
i que ho poses amb un anunci d'una assegurança,
dient-te, no, no, queda't, queda't amb nosaltres,
amb aquesta cançó, ostres,
o el contrari, no?
Vés-te'n, ja, vés-te'n, però és que, a veure,
vés-te'n perquè al final ell se queda.
Segurament ho van agafar pel ritme i...
Sí, perquè el sessonava.
També és veritat, també és veritat.
Molt bé, abans estava pensant, David,
amb la pantalla vostra del joc
i això que dèiem del Tintín
i això que deia l'Estar,
sembla una portada d'una revista de còmic,
aquí, una mica, no?
Sí, sí, totalment.
M'agafa com a inspiració, totalment.
Perquè el tipus de joc,
és que s'ha de veure com el que és.
Exacte.
Llavors, aquí està la significança, no?
Que fins i tot jo em jugaria...
Un peso.
Un peso a que alguna referència
ha posat d'algun còmic mític
o a una postura o a una coseta,
perquè això és una cosa que sempre es posa.
Correcte.
És que és així, és així.
Què diuen els ullents?
Mira, ens han comentat un parell de coses.
En Cam en Cesc diu, ostres, què és l'Ocien?
Haca David Jaume Andreu?
És que et coneixem per aquest nom en algun lloc?
Ostres, això estem parlant de l'època de l'IRC, eh?
Què dius, ara?
Ostres, hem trobat aquí un patroli.
Ostres.
I en Sau1073 et pregunta si hi ha versió en català.
Sí, el joc està integrament traduït al català.
Molt bé.
Doncs perfecte.
Vint i tantes mil paraules.
Mai, mai pregunto això.
A Catalunya ràdio no és una cosa que...
De fet, al Rio vaig pensar, però no vaig posar el guió.
I es pot jugar en català, eh?
Sí, a totes les plataformes.
I és perquè vosaltres volíeu?
Perquè hi ha hagut una ajuda del Departament de Cultura?
No, és perquè nosaltres volíem.
Ja fa, sembla que és de conga màster,
que tots els jocs es traduïm al català.
I que feina feta no destorbe.
Exacte, exacte, exacte.
Generació digital, el programa de videojocs de la ràdio pública.
Per cert, moment per connectar amb el Víctor Mame,
que aprofitant la sortida del joc musical
que hem dit a l'inici,
li han agafat moltes ganes d'explicar-nos
el que ens dirà ara.
Hola, què tal, Víctor, com estàs?
Hola, estimats i estimades amants de la música,
el piano i els videojocs.
Jo soc el Víctor, el Víctor Mame, les meves xarxes socials,
i avui us porto el joc de la nova edició del Just Dance.
Aquests dies surt l'edició número 13
del joc més famós de ball
que ens fa entreter i ens fa fer exercici a parts iguals.
Sense dubte, és un dels jocs més dinàmic i més interactiu
a nivell individual o cooperatiu dels últims temps.
Bàsicament, el joc consisteix en ballar una sèrie de cançons
seguint els moviments d'un entrenador virtual
com si fossis el seu reflex en un mirall.
El joc et va puntuant amb diferents notes,
diferents puntuacions,
segons si has fet millor els moviments
o pitjor els moviments.
Les notes són una X, el gut, super, perfect i yeah.
La nova edició del Just Dance ve amb una pila de cançons noves
les més escoltades d'aquests últims anys.
Com, per exemple, la que tocaré a continuació,
que no us diré el nom fins al final del vídeo,
i així podeu anar rumiant, aviam si adivineu quina cançó tocaré.
Doncs aquest és la cançó! Espero que us hagi agradat,
què? Sabeu quina és? De quin grup és?
Com es diu la cançó?
Companys del Generació Digital, sabeu-ne.
Fem una弟orra d'una sewage station i
divinem amb un amic i amic.
Són catalans, ångels, companyes de les xarxes.
Des d'aquí ja també l'han 198.
I també podem accedir a la modalitat un límitet
pagant per desbloquejar més de 500 cançons dels anys 80,
dels 90, música de pel·lícules, música de pop japonès
i molts més estils.
Per jugar al joc simplement necessitareu uns
comandaments especials que detenguin moviment, una càmera
o l'aplicació del joc en els vostres dispositius intel·ligents.
I la pregunta que ningú s'està fent perquè jo llanço a l'aire,
us agradaria veure'ns els companys del generació digital
ballant alguna cançó de jazz dance en algun dia especial?
Així, feu-nos-ho saber i l'Albert ja organitzarà
alguna de les seves mogudes.
Jo apunto.
Doncs espero que us hagi agradat aquest vídeo d'avui,
una miqueta diferent, no tan específic de cançons de videojocs
o de cançons d'anime.
Avui parlant una mica de la música en general
i de fer exercicis jugant, de moure l'escalet
i de divertir-se i fer exercicis persiguals
amb aquest nou jazz dance que surt aquests dies.
Moltes gràcies per escoltar-me,
moltes gràcies per escoltar la música en directe
i ens veiem properament en un altre programa del generació digital.
Ens veiem a la propera.
Per cert, la cançó que he tocat, com molt sabeu,
és Believer d'Imagine Dragons,
una cançó del 2019 que encara s'ha guanyat a totes bandes.
Molt bé, no hi ha bona possibilitat de fer això
que diu de ballar, no ho farà.
Ullens, oi que no ho voleu? Molt bé, moltes gràcies.
Si s'apunta, jo m'apunto i no passa res, vull dir que ho faria.
I tu ens esperes a la barra.
Ja hi farem un xipetx, no?
Deixem d'albert allò que és molt peu, no?
Ara, ara.
Amb el cubat a la mà.
Per cert, queden molt pocs minuts de programa,
però tinc ganes d'explicar-vos una cosa molt ràpida.
Participa a la comunitat del generació digital
el nostre canal de Telegram.
I és que el Elo Tortosa, de Retromaniacs,
té un missatge important per donar-nos.
Aquest dissabte i diumenge
estarem a l'espai Vota de Fabricats
amb la quarta Retromaniacs a Andreu.
És la fira de retrogaming i de pinball
més entranyable i més vuitantera de la ciutat contal.
900 metres quadrats d'autèntica mort
i passió pels videojocs i els pinballs.
Tindrem xerrades, tindrem música en directe,
tindrem botigues,
tindrem un T800 amb tamaig original, un Terminator.
Tindrem de l'Egió 501.
Hi haurà tropes imperiales per allà donant voltes
i pot ser que algun altre més.
Bueno, ja sabeu, us esperem.
Dies 6 i 7, espai Vota, Fabricats,
metro Sant Andreu, tren Sant Andreu Condal.
Fins aquest dissabte i diumenge.
Adéu.
Doncs gràcies, Elo. Anirem.
Jo penso anar-hi.
No sé en quin moment de dissabte o diumenge
perquè tinc ganes de jugar a pinballs
i jugar a màquines de la meva època.
Escolta'm, vull dir que...
I a més, és una oportunitat perfecta
perquè està al costat del que es publicava abans a l'Albert Garcia.
Vull dir que podrem veure-ho tot.
Gràcies per un. Sí, sí, tot i tant.
Gràcies a tots, Gina, Eli, Francesc, Víctor, Dani Jiménez,
el control tècnic, Olga Clapés,
a la correcció del guió.
Fins la propera, que us vagi molt bé.
Moltes gràcies. Fins la propera setmana.
I per cert, estar també, que vagi molt bé, eh?
Igualment, clar, petonets.
David, Jaume Andreu, visca Ender Coders i visca el Mar Egeu.
Molta sort el dijous de la sortida i que us vagi molt bé.
Gràcies, fins la propera.
Marxem amb la música del videojoc Tales of Luminària,
que també apareix aquesta setmana per mòbils.
La Niçaga Tales ja té 25 anys
i per celebrar-ho surt aquest videojoc
on trobarem un món obert amb atacs per torns.
Gràcies per acompanyar-nos al Generació Digital
i fins la setmana vinent.
Gràcies per acompanyar-nos al Generació Digital
i fins la setmana vinent.
Gràcies per acompanyar-nos al Generació Digital
i fins la setmana vinent.
Gràcies per acompanyar-nos al Generació Digital
i fins la setmana vinent.
Gràcies per acompanyar-nos al Generació Digital
i fins la setmana vinent.
Gràcies per acompanyar-nos al Generació Digital
i fins la setmana vinent.
Gràcies per acompanyar-nos al Generació Digital
i fins la setmana vinent.