Catalunya Ràdio, les notícies de les dotze.
Bona nit, us informa Aran Mazuke.
Ha mort el filòsof i escriptor Salvador Panicker
als 90 anys.
A més de pensador, Panicker era enginyer, editor i empresari.
Va fundar i dirigir l'editorial Cairós.
També va ser professor de Filosofia Oriental
a la Universitat de Barcelona
i professor ajudant de Metafísica.
Va presidir l'Associació Dret a Morir Dignament
i també va ser escollit diputat de l'UCD per Barcelona el 1977,
tot i que va deixar l'escoa al cap de poc temps.
I l'any 2004 descrivia a Catalunya Ràdio
què era per ell la Filosofia.
Quan jo vaig començar a fer Filosofia,
jo pensava que la Filosofia consistia en trobar la veritat
i grans principis universals.
Tot això he renunciat, crec que no va aparcar la cosa.
Jo avui dia veig la Filosofia com una gran teràpia.
I per mi l'home savi és l'home sa al mateix temps.
El president Carles Puigdemont ha fet una piulada a Twitter
on lamenta la mort de Panicker el qualifica d'home savi
i diu que és un d'aquells que es mesuren la saviesa
i la maduresa d'un país.
Més notícies breus, el president de la Generalitat,
Carles Puigdemont, ha afirmat que el cas escocer
servirà de precedent a la Unió Europea
pel procés que viu Catalunya.
En una entrevista a la cadena de televisió Al Jazeera,
Puigdemont ha assegurat que no tindria sentit
que Escòcia es declareixi independent a causa del Brexit
i que la Unió no tingués interès
que formés part del Club Comunitari.
El cas d'escoçès ens interessa molt
perquè Europa està canviant la posició, clarament, molt clarament.
I allò que val per Escòcia val per Catalunya.
Ningú li podrà negar en un català la seva ciutadania europea.
L'ANC, l'Assemblea Nacional Catalana,
ha acordat crear una caixa de solidaritat
per donar suport econòmic als condemnats
relacionats amb el procés oviranista.
L'ANC espera que altres entitats oviranistes
afegissin el projecte i, entre tot,
es decideixin com es porta a la pràctica.
Els beneficiaris serien d'entrada polítics
com l'expresident de la Generalitat, Artur Mas,
i els exconsellers Joan Ortega, Irene Rigau,
i francès com tots ells, condemnats a pagar multes
i a penes d'inhabilitació per la consulta del 9N.
La presidenta del PP valencià, Isabel Bonich,
ha revalidat el càrrec, ha demanat explícitament perdó
pels casos de corrupció que esquitxen el partit
i pels errors comesos.
Ho ha dit el XIV Congrés de la Formació,
que es fa aquest cap de setmana a València
i que acabarà aquest diumenge on ha avisat als militants
que estiguin preparats per tornar a governar
si l'executiu de Xemoputx fa fallida.
I més de 150 morts, uns 200 ferits i decenes de desapareguts,
per una arribada causada pel desbordament de tres rius
al sud de Colòmbia.
Els fets han passat a la ciutat de Mocoa,
a la capital del departament de Putumayo,
on fa dies que plou sense parar.
El govern ha decretat l'estat d'emergència
i el president del país, José Manuel Santos,
ha suspès un viatge oficial a Cuba per traslladar-se a la zona.
L'auditori de Girona s'ha omplert
per veure la presentació del tercer treball de Blaumut.
La banda ha començat a la capital del Gironès,
una gira que els ha de portar a escenaris de Catalunya,
però també d'altres parts de l'estat com València o Madrid.
Girona, Gerard Vilà.
Les 1.200 localitats de l'auditori de Girona
ja estaven venudes des de feia dies
per veure el nou treball de Blaumut.
13 cançons que s'han combinat amb clàssics de la banda,
com Pàmbol i Sal o Bicicletes,
que ha servit per tancar el concert
i que ha fet aixecar el públic de les seves butaques.
Ha estat la quarta vegada que Blaumut passava per les trenes.
El violinista del grup Basile Labrinof
diu que s'hi senten com a casa.
De fet, en aquest festival,
de les 5 edicions que hi ha hagut,
a 4 hi hem pogut ser.
Ens hi trobem aquí com a casa, en aquest festival, les trenes.
El festival les trenes continua amb l'èxit
en tots els seus espectacles.
A la mateixa hora que Blaumut presentava disc a l'auditori,
el cantautor Valencià Paco Ibáñez omplia el teatre municipal.
I una hora més tard, la jove Paula Jornet feia el mateix,
al Museu d'Art de Girona.
Moltes gràcies, Paula.
Aquesta setmana, a l'Audiovisual,
un director emocionari que no ha guanyat mai l'Òscar.
Yo soy tu padre.
És el pare de Luke Skywalker, de Leia, de Han Solo
i de tot American Graffiti.
De la gran orquestra sinfònica,
de l'Espanya, de l'Espanya, de l'Espanya, de l'Espanya.
De l'Espanya, de l'Espanya, de l'Espanya, de l'Espanya.
De l'Espanya, de l'Espanya, de l'Espanya, de l'Espanya.
De l'Espanya, de l'Espanya, de l'Espanya, de l'Espanya.
De la gran orquestra sinfònica,
al rock and roll dels fifties,
així sonen les pel·lícules de George Lucas.
L'Audiovisual, les matinades de dissabte a diumenge,
a la una de la matinada, amb Àlex Borina.
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
Generació digital.
Benvinguts, aquest és el programa 608 del Generació Digital,
el control tècnic Ricard Portal
i el control central, en Carles Morales.
Si ens estàs escoltant per l'FM,
passen uns 6 minuts de les 12 de la mitjanit.
I recorda que també pots descarregar del programa
i des del nostre podcast de Catalunya Ràdio
i trobar tots els continguts del programa
a catradio.cat i generaciódigital.cat.
Generació digital amb Albert Murillo.
Generació digital és el programa de Catalunya Ràdio
que parla de la cultura i de l'entreteniment digital
a les pantalles i de com podem alimentar
la nostra creativitat amb la tecnologia,
amb la programació, amb els robots,
amb els videojocs, amb les ulleres de realitat virtual.
Aquesta setmana, bona part de l'equip del programa
s'ho ha passat molt bé
perquè hem entrat en mons virtuals a un lloc de Barcelona
que ara us explicarem.
A més, parlarem d'aquelles tecnologies
que de ben petits ens crèiem
que arribarien quan ens féssim grans.
Això és Generació Digital.
I avui, amb l'Albert Garcia.
Bona nit.
Benvinguts a tots. Com esteu? Molt bé.
Molt bé.
Francesc, estem en play, Saló del Còmic,
on es pot jugar, per cert, a molts jocs de la Nintendo Switch.
Sí, tant. Nintendo, des de fa molts anys, col·labora amb Ficòmic
en la organització del Saló del Còmic i del Saló del Manga.
Monta un gran estant.
I moltes de les seves novetats s'han pogut provar
en primícia al Saló del Còmic, aquí a Barcelona.
Per cert, li recordes aquell concurs que vam fer
de l'Espèctrum dels...
Me'n recordo i crec que va guanyar molt poca gent.
No, no, de fet, diguem-ne que l'única persona
que ha demostrat que el joc s'ha carregat
en un espectrum real,
així, doncs, el concurs queda buit.
Jo, fins i tot, he pensat de guardar els pins
i si l'any vinent, si deu vol, continuem,
fer com un doble, no ho sé, un lop a l'ot 2017-2018.
Tindran més valor, sí.
Vaig mirar l'altre dia, Francesc, i bé, es venien.
És una cosa exclusiva del Mobile World Congress,
no els trobes a ningún lloc més.
Són diferents cada any, per tant,
no és que siguin els mateixos de l'any passat refregits,
són totalment nous i la gent que els coneix els busca.
És un objecte molt col·leccional.
L'any que ve no els portaràs aquí i els vendràs abans d'arribar.
No, jo sempre els porto aquí.
I aquesta setmana, Eli, sí, regalem un videojoc?
Sí, regalem el Horizon Zero Down per la PlayStation 4,
que l'Oriol Dalmau ja ha jugat durant més de dues setmanes
perquè ens ho va demanar ell
i ens explicarà la seva experiència.
Jo ja us avanço, que crec que li ha agradat molt.
Bona nit, generació digital.
Soc la Laura i m'agradaria aconseguir el Horizon Zero Down
perquè em faria molta il·lusió regalar-li el meu germà.
I a ell ni us explico la il·lusió que li faria rebre'l.
Us escolto sempre que puc,
perquè jo ja he decidit contactar amb vosaltres.
Moltes felicitats pel programa. Adéu.
La Laura volia el videojoc.
A veure, hem de demanar que, no sé, que preguntin alguna cosa,
que fins i tot opinin.
Sempre que ens enviïn aquestes notes de veu
a través del nostre WhatsApp, demanem una miqueta més.
El 638-68-7030 serveix per això,
per donar-nos idees, també, per treure temes,
per fer preguntes, per tot, una miqueta.
De fet, avui hi ha algun exemple.
Ara que parlàvem del Saló del Còmic,
estem molt contents d'escoltar la nota de veu
que ens envia en Quim Bou,
és un autor de còmics que ens parla sobre una aplicació
que us heu de descarregar.
Bona nit, soc en Quim Bou, un autor de còmics
que acabo de publicar un app
que es diu Els meus còmics d'aventura i fantasia.
Es tracta d'ornis còmics.
I allà hi trobareu dues biblioteques, bàsicament.
Una és de l'orn, que és el personatge adult,
que són uns còmics per lectors de partida de dos anys,
i l'altra és l'ornis, que és el personatge nen,
que és per llegir per nens,
tot i que crec que us poden agradar de totes les edats.
Un dels avantatges d'aquest format digital
és que tots els continguts estan en quatre idiomes,
català, castellà, anglès i francès,
i en qualsevol moment es poden intercanviar.
Aquesta app, per ara, només és per Ipats,
i la podem trobar a l'Apple Store,
posant ornis còmics,
o, si voleu, en directe, quinbou.com.
Vinga, saludi còmics.
Gràcies, Quim. Quinbou.com.
De fet, vam parlar amb en Quim fa gairebé un any.
En directe recordo que el vam trucar a la una a la matinada
quan teníem el programa a la una,
i que té un estil que jo recomano
que la gent que ens estigui escoltant vagi a quinbou.com,
perquè en aquell moment estava intentant treure de sortida
aquesta aplicació a través d'una plataforma de crowdfunding,
i l'ornis apareix del cavall fort.
Tots aquells lectors del cavall fort,
les aventures de l'ornis saben que les poden trobar a l'Apple.
A més, pot ser molt bo per aprendre idiomes,
estàs llegint les vinyetes en català,
i en aquell moment apretes un botó, les passes a l'anglès,
i pot ser molt pràctic per practicar idiomes.
Albert García, aquesta setmana has escrit a la Vanguardia,
que t'he llegit, sobre un remaster d'un videojoc sonat, no?
No podeu posar aquesta música, perquè em torna molt boig.
Aquesta és la música de l'StardCraft,
i la porto a dins, perquè és un dels meus jocs preferits,
i l'he sentit de tantes vegades que entro ja a maxi o màxima.
Et connecta alguna neurona, eh?Sí, sí, sí.
A més, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Et connecta alguna neurona, eh?Sí, sí, sí, sí, sí, sí.
A més, en unes composicions fantàstiques,
que són molt llargues i per treballar, utilitzo aquesta música.
Per la gent que no coneix aquest joc, què hem de dir?
Estratègia, en temps real, ciència-ficció, 3 faccions en lluita,
fa 20 anys que va sortir a la banda.
20 anys, eh? 20 anys que va sortir.
Aquesta setmana s'ha anunciat que l'han tornat a fer millor.
Sí, es torna, amb una versió remasteritzada,
que és molt fidel a l'original.
És a dir, gràfics amb alta definició,
4K, fins i tot, sol remasteritzat, però la jugabilitat la mateixa.
I jo estic amb interès, perquè avui dia es veia molt antic,
visualment, la resolució de fa 20 anys era molt inferior,
i tinc ganes de veure què fan.
De fet, tu dius que és un dels jocs més importants
per al tema dels esports electrònics,
l'inici dels esports electrònics.
Sí, totalment. Avui dia és un videojoc a l'Starkraft,
que continua sent boníssim,
és part del dos, però no ha tingut la popularitat que tenen avui dia
League of Legends, Call of Duty, Counter-Strike,
i no és gaire jugat avui dia a nivell massiu,
però és la llavor, és l'origen dels videojocs i esports a Corea,
que quan començàvem a fer el programa fa molts i molts anys,
parlàvem de com a Corea es feien retransmissions
per televisió de videojocs, i era l'Starkraft,
que era el joc que va posar a la pedra dels esports electrònics.
S'han anunciat, però se'ls sabem quan sortirà o no?
Diuen que sortirà a l'estiu,
a més, encara no té data concreta, però diuen que a l'estiu serà,
i aprofitant aquest anunci,
aquesta mateixa setmana alliberaran la versió original,
és a dir, a l'Starkraft amb la seva versió original,
amb la resolució original,
i la seva expansió, que és boníssima,
són gratuïts a partir d'aquesta setmana, cosa que està molt bé.
Escolteu ara el que ens pregunta el nostre uient Cesc de Reus.
Des de ben petits sempre hem pensat coses
que esperàvem que arribaria el dia de demà,
i m'aniria a saber quins invents tecnològics
desitjàveu ja de ben petits tots vosaltres.
Jo, de ben petit, esperava sempre el dia de demà
poder fer una foto i es pogués amagatzemar aquesta fotografia,
el que és avui en dia el CD o en un pendrive,
que això ha sigut també una revolució, com és ara el MP3,
que abans tothom agrava en guap,
i jo em feia un foto i em deia,
abans tothom agrava en guap,
i jo em feia un fart de gravar-ho tot amb disquets,
tenia una col·lecció de disquets només per una sola cançó,
i tot gravat en guap.
No res, una forta abraçada i a veure si hi ha sort amb l'Horizon.
Felicitats pel programa.
Moltes gràcies, Cesc, Francesc i Albert.
Vosaltres éreu nens inquiets quan éreu petits
i pensàveu, imaginau-ho al futur?
Doncs sí, home, una mica sí,
perquè totes les coses que veies de petit t'emocionava molt,
et pensaves que les tenies ja a tocar.
Vaig fer robòtica, per fer robots, i vaig acabar fent periodisme.
Molt bé.
Quan va sortir aquesta cançó... A tu et passa amb Starcraft.
Quan va sortir aquesta cançó d'avui, Lluís,
a mi també em toca la neurona, eh?
També la poses per treballar?
No, no la poso de tant en tant per recordar.
El problema amb aquestes coses que nosaltres veiem de petit
és que realment el futur ens ha acabat decepcionant de moltes maneres.
Allò que va dir l'astronòd de Buzz Aldrin,
i que hem comentat el programa alguna vegada,
el referent, com havia evolucionat el programa especial,
ell comentava decepcionat una mica,
amb l'any 2000, amb el segle XXI,
deia que ens vau prometre Colònies de Mars
i ens vau donar Facebook.
A veure què ha passat amb la humanitat,
que semblava que anàvem molt amunt i ens hem quedat pel camí.
Mira, quines coses ens decepcionen del futur?
Que deies de Power of Love, la cançó que surt a Regreso al futuro.
Per exemple, no tenim sabates que s'autocorden soles,
ni cotxes voladors,
que semblava que era el paradigma del gran objecte del futur.
Les intel·ligències artificials encara estan en bolquers,
i tot i que són interessants, no podem parlar amb les nostres cases.
We are energizing transporter, Dave. Now.
Transporter, standby.
Tu volies t'he d'esportar-te, eh? I tant!
Mira, cançó que em posa a mi la pell de gallina, eh?
La banda sonora de la nova generació d'Estar Trek.
Demanes una cançó, eh? Sí, sí, has vist, eh?
Això és a petició de l'audiència.
Doncs mira, transportar-te, no?
Canvi de lloc instantani, això no es passa a bola de drac o a Star Trek.
A veure, les complexitats, perquè això for realitat,
són absolutament enormes, però sí que ho menciono una miqueta,
perquè s'han fet avançaments.
L'any 97 es va aconseguir teletransportar un fotó,
no massa lluny, però un fotó.
Després s'ha aconseguit fer-ho amb àtoms complers,
i molt més recentment amb fins a 15 micròmetres d'alumini.
A veure, no és ben bé matèria el que es transforma,
el que es transporta, per això el teletransporta,
sinó la informació quàntica de cada partícula,
la que es transfereix.
Però escolta, ja és un inici.
L'última cosa que he sabut sobre el tema del teletransport
és un estudi del 2016 que proposa un sistema,
atenció, perquè això és bastant ciència-ficció futurista, eh?,
i de la fosca.
Un sistema per poder enviar informació
d'un organisme viu, en aquest cas una bactèria,
fins a una altra bactèria.
Envies la informació quàntica de l'estat d'un organisme viu
i el descarregues en un altre organisme viu que fa de motllo
per convertir-lo en una còpia del mateix.
Has teletransportat aquell organisme, diguem-ne,
però has necessitat un organisme de motllo.
Te l'has carregat per descarregar l'altre, eh?,
cuidado, que això dona per molts arguments.
Albert, tu ho tenies clar, també, el que volies?
Sí, sí, sí, l'espasa de llum de la guerra de les galàxies, no?
Aquesta traducció com en feia el castellà,
un arma noble para tiempos más tibilizados,
que jo sempre pensava, una espasa capaç de tallar braços,
tiempos tibilizados?
Sempre, sempre que surta aquesta escena,
penso, penso, penso, penso en això.
Però m'encantava, com a tothom.
A Star Wars surten nous espacials,
surten hologrames allà fantàstics per comunicar-se,
però les espases, jo penso que és el gran invent, no?
A mi és el que més m'ha emocionat sempre.
També és un invent que s'ha intentat reproduir amb l'actualitat.
No té gaire sentit que existeixin espases de llum,
més enllà per jugar i per fer una mica la broma,
però hi ha gent que ho intenta.
He estat investigant una mica i, per exemple,
hi ha un noi que és un youtuber, que és mig enginyer,
i es diu Alan Pan, i va fabricar una mena d'espasa,
com la guerra de les galàxies,
que es feia amb una mena de ratx d'alcohol,
d'alcohol de cremar,
i creava com una llum i tallava de veritat.
No, de veritat.
Estrou bèsties.
Tallava, però et deixava una mica de sucarrimat, no?
Et deixava sucarrimat i no tallava ben bé.
No era un tall net.
La feina era servir per encendre un cigarro.
Més que l'Azer era com un llençaflam esperitó.
Això mateix, això mateix.
Hi ha hagut empreses que han intentat fer-ho de forma més seriosa?
Hi ha una empresa que es diu Wicked Lasers,
que hi comercialitza una mena d'espasa de llum,
però és com el típic tub que s'il·lumina amb una llum dintre.
Això no és una espasa de llum.
I diuen que és molt perillós per la vista.
Francesc, de petit tampoc volies perdre el temps amb segons què?
Home, de petit,
tots els que som de la generació dels microordinadors,
parlaves tu l'altre dia de l'Espektrum,
aquests 15 segons que ens van carregar un mini-joc molt petitet.
El temps que ens havíem d'esperar a la bandalla
perquè es cargessin els programes era horrible, no?
Ens ho menjàvem perquè no hi havia res més.
Però amb el temps hem vist com les coses han millorat,
però han millorat prou,
ho han millorat en un estàndard de qualitat segle XXI,
el que ens imaginàvem que seria el segle XXI,
i la veritat és que si us fixeu, no?
Jo obro un document Word i a vegades m'hi puc estar
sis segons per obrir-se, que sembla una eternitat,
i comparo que quan obria un document Word,
amb el meu Windows 3x11 o el Windows 9x5,
trigaves i fa no far el mateix.
Hi ha una carrera entre programari i aplicacions
que és una miqueta ximple.
Cada cop que tenim més potència per obrir les coses més ràpid,
els nostres documents són més grans, són més totxos,
i estem mantenint sempre...
no hi ha mai l'obertura instantània,
no processes les coses mai instantàniament.
I això és una cosa que em decepciona molt del futur.
A veure, Albert, quines més aplicacions de tecnologia
sempre t'han fascinat i creus que no han arribat?
Em poso una mica seriós amb la següent.
Estava pensant en possibles aplicacions de la tecnologia
que a més són perfectament possibles avui dia,
però que trobo que encara no existeixen,
per tant, estem parlant d'un futurible,
que és per la falta d'autèntica participació ciutadana.
És a dir, utilitzar internet
perquè la gent participi a les decisions polítiques,
decisions d'un barri, de la vida social en societat.
Trobo que encara no hem arribat,
i és una cosa que perfectament podríem arribar.
Per què vaig pensar en això?
I per què fa temps que penso en això?
Per un exemple que em va passar fa uns anys,
en 2002 estava estudiant les eleccions al Brasil,
que va ser un any presidencial,
va guanyar per primera vegada Lula de Silva,
i vaig veure un sistema electoral molt curiós,
que era molt visual,
perquè estava pensat
perquè tota la gent del Brasil que pogués votar,
fins i tot les persones, els habitants de les zones,
amb menys contacte amb la tecnologia de l'Amazon,
poguessin votar.
Jo no sé fins a quin punt van aplicar això de forma correcta,
si es va utilitzar bé,
però em va semblar una bona idea fer que tothom pogués votar,
encara que no tinguessin cap tipus de tecnologia en la seva vida,
que haguessin decidit viure d'aquesta manera.
I vaig pensar, ostres, estaria molt bé que utilitzessin la tecnologia
per participar més en la societat,
de forma més profunda, de forma més complexa.
I encara que sigui una cosa que avui dia s'està fent
cada vegada més participació ciutadana,
amb pàgines web, encara trobo a faltar,
tanta xarxa social, tanta cosa, tanta connexió,
decisions no les prenem per aquest sistema.
Heu votat alguna vegada a través d'Internet alguna cosa?
No, jo ho he intentat per correu i no me n'he sortit.
Tampoc per correu, eh? No me n'he sortit.
De fet, moltes pàgines webs de tràmits
que hem de fer en la nostra vida diària
semblen de Windows a 95.
Encara que hi ha aspectes que sí que canvien,
en algunes pàgines, en algunes ajuntaments,
sí que se'n fan tasques importants.
I tant, no es pot generalitzar ja de tot,
però trobo que encara es podria fer més en aquest sentit.
Si és possible amb una xarxa social
per investigar la vida dels altres,
és possible per votar, per exemple.
Imagina't.
Mira, he posat la Planeta de los Simios
perquè tenia ganes d'escoltar-la.
I, més que res, és que sempre he pensat que, si se te'n va,
la humanitat de Norris sort en tenim dels videolibres
o dels formats aquells que hi ha tota la informació a dins,
no, Francesc?
Doncs mira, una de les coses que jo veia a l'espai,
les pel·lícules de ciència i ficció eren això, els videolibres.
La gent, quan s'havia d'informar d'alguna cosa, anava a una estanteria,
curiós, perquè era vídeo, no? Podia estar en una pantalla.
No, tenien pantalles, però se n'anaven a una estanteria,
treien un volum, l'obrien, i allà hi havia una pantalla
on els mostrava el que era un documental,
per tant, no és una cosa molt estranya,
que els hi parlava d'un tema.
Hem d'anar a explorar un planeta,
agafaven el volum del planeta per la PD Planeta,
l'obrien i, mira, allà veien de què anava,
amb una imatge que els explicava.
Avui dia, a les nostres mans,
som per funció i per definició com videolibres.
Podem veure qualsevol vídeo de qualsevol temàtica que vulguem,
i això em lliga amb el fet que una de les coses que sí que hem aconseguit
són les bases de dades mundials a la base de tothom.
En les pel·lícules del futur, també, la gent demanava els ordinadors,
anaven a la computadora, evidentment així,
anaven a casa seva a una pantalla i demanaven qualsevol informació,
i l'ordinador els hi donava, i tu pensaves,
quins ordinadors més llestos que tenen la informació.
Avui dia, qualsevol dubte que tenim, anem, ho busquem a internet,
i rebem molta informació.
Així que, en bona part, jo crec que, en aquest punt,
ens hem acostat al futur.
Parlant de videolibres, per mi sempre fascinació absoluta
per al doctor Gadget i el llibre de la Sophie.
És veritat, molt bé.
Era fantàstic, aquest llibre, amb botonets, amb tot.
Maravellava, això.
Aquest és aquell moment de Blade Runner, Albert,
l'últim invent que portes és dels preferits del generació digital
des de sempre. Des de sempre.
Aquesta escena de Blade Runner sempre l'hem sentit molt
i ens fascina, i volia, doncs, també incloure-la.
La possibilitat de veure, en les fotografies,
més enllà del que es veu en un primer cop d'ull, no?
Anar més enllà, entrar dintre de la fotografia,
o fins i tot veure't cap a l'esquerra i cap a la dreta...
I tant, flipant.
O, per exemple, una cosa tan simple,
una agència especial americana, tal,
que agafen una foto, l'amplien,
i veuen l'últim detall de la persona,
i miren l'ADN amb la foto, directament.
Doncs, fa poc, va sortir una notícia,
em van parlar, em sembla, aquí, al programa,
d'un algoritme de Google
que el que fa és, a partir de fotografies molt petitones,
reconstruir la informació i crear grans fotografies.
I vaig pensar, mira... Més o menys.
De fet, els titulars dels mitjans de comunicació aquests dies,
eren... inventen el sistema de Blade Runner, no sé què.
I era... Bé. Una miqueta.
Una miqueta. Molt bé.
Doncs d'aquesta setmana,
hem anat, l'Albert García, la Gina i un servidor,
i hem tingut la sort d'anar a Virtual Playground.
Doncs, com tu dius, Albert, Virtual Playground és una nova sala
que es troba a la plaça del Pi 11, de Barcelona,
on s'hi troba tecnologia d'entreteniment
relacionada amb la realitat virtual.
De fet, ho he escrit malament. És al carrer del Pi 11.
Al costat de la plaça del Pi.
I, mira, per parlar-ne, tenim el Víctor Cialom,
que és un dels socis de Virtual Playground.
Igualment, gràcies per convidar-nos ahir.
Perquè ahir vam tenir la sort de provar les màquines que ara parlarem.
I, de fet, una de les informacions que doneu, quan entres,
és que la tecnologia que hi ha allà dins
és una tecnologia difícil que estigui a casa teva, no?
Sí, claro.
Es una tecnología que ahora es muy costosa,
y no solamente es costosa,
sino que, además, el equipo es un poco difícil de instalar,
tiene ciertos trucos...
Y, bueno, la verdad, nosotros hemos organizado
para tener cuatro equipos en un mismo lugar,
y no solo eso, sino que cuatro personas
puedan jugar al mismo tiempo.
En un joc igual, eh? Sí, bueno,
hay ciertos juegos que puedes jugar en cooperativo
o juegos en multijugador, pero, bueno,
está creado para que varias personas puedan jugar.
I quina tecnologia és? Quines màquines són?
O quines ulleres podem trobar?
Perquè estem parlant de realitat virtual 360 graus, eh?
Nosotros utilizamos las gafas HTC Vive, OK?
Y, bueno, tenemos cuatro gafas
y cuatro ordenadores capacitados
con gráficos de alta definición para las gafas, OK?
Bueno, en especificaciones técnicas,
tienen una tarjeta video muy potente,
un procesador de última generación,
y, bueno, la verdad es que no vas a sentir ningún...
Vas a ayudarte en la mejor experiencia a tu casa,
a tu pista, pues.
De fet, algunes vegades ho hem parlat,
moure aquest tipus d'informació d'aquests jocs
en 360 graus necessita una màquina potent, no?
Un ordinador molt potent, com deia ara,
doncs amb una tarjeta gràfica molt bona,
molt bona, amb un procesador molt bo,
molta memòria de ram...
I això, moltes vegades, és el que comentàveu,
és molt difícil de tenir i d'actualitzar-se sempre.
De fet, a Teradi Victor, que està molt ben organitzat,
l'espai és un espai...
Estem parlant del carrer del Pi.
Estem parlant d'un gran saló, és un espai reduït,
però que està molt ben posat tot als cables...
Atenció als cables, perquè a mi el tema dels cables
i el 360 graus és un tema que xoca i ho heu organitzat molt bé, no?
Sí, bueno, nosotros hemos organizado un espacio
que, a pesar de que es reducido,
es lo suficiente como para llevarte una buena experiencia de juego.
Y que no solamente tú puedas estar jugando,
sino con otra persona y no haya ningún impase
de que vayas a golpear a otra persona.
Que bueno, que ha sucedido, obviamente.
Pero, bueno, a ver, intentamos siempre estar
organizando eso de cierta forma y que no suceda.
Ara parlaves dels cables, és un petit detall,
però el fet que el cable no vagi pel terra,
sinó que estigui penjat, bravo.
Gràcies, gràcies.
De fet, jo crec que donarà moltes idees,
perquè la gent, quan s'ho instal·li a casa,
s'ho farà d'aquesta manera.
És que està molt ben pensat, eh?
Sí, bueno, pensando dijimos, bueno,
tenemos esa idea, queremos hacerlo.
Ahora, ¿cómo hacemos con los cables?
Porque los cables, a ver, si no los pisa, la gente se daña.
O fa mal bé l'ordinador, també.
Exactamente.
Y a la conclusión de, bueno, vamos a pasarlo por arriba,
pero ahora, ¿cómo hacemos?
Y, bueno, poco a poco, viendo un poco lo que hay en Internet
y todo esto, llegamos a este sistema y lo instalamos
y dijimos, bueno, vamos a ver, ¿qué tal?
Y funciona, funciona.
I, Víctor, una cosa, jo que no hi vaig poder anar,
quants videojocs puc trobar-hi, si vull anar-hi?
Ok, bueno,
tenim al redor de 20 videojocs diferents, ok?
Entre ells,
els més famosos, o els que més la gent demana,
són Sirius Sam,
de First Encounter, o de Last Hope,
que és la versió hecha per a la realitat virtual,
que, bueno, la veritat, està molt bona,
Role Data,
que és un joc cooperatiu, també,
i, val, és com per als més hardcore gamers,
com per a nosaltres.
De fet, allà, el Víctor,
el company teu, que ens va ajudar, ens va ajudar moltíssim,
per a l'acció de les armes en un dels jocs,
perquè després, doncs,
no trobessis molta dificultat a l'hora de jugar,
perquè això és important.
Exacte.
Bueno, también tenemos, como te digo,
juegos para todo tipo de público,
tenemos un juego para dibujar,
Dealbrush, si lo han escuchado,
con eso puedes dibujar en 3D,
y tenemos diseñadores que han venido y han hecho trabajo
y luego lo han querido exportar para trabajar en ello,
y bueno, eso es magnífico.
Jo vaig jugar a un d'arquet,
eres un arquet,
i és fantàstic, perquè has de fer,
com si fossis un arquet, agafar la fletxa de darrere,
de l'esquena,
i realment, la sensació és boníssima,
fins i tot has d'ajustar-te
per la desviació de l'arc.
I és bastant difícil apuntar,
la pura punteria, tot això,
està molt ben dissenyat perquè et sents en el lloc.
De fet, després explicarem
per què hi ha unes càmeres
que fan que t'agafi el moviment teu,
després ens ho explicarà.
Per cert, aquest tipus de saló
apareixen primer a la Xina, pot ser a Àsia,
i existeixen, no?
La chica creadora de este proyecto,
mi compañera,
ella trajo la idea de China.
Ella es de China, vino para acá y dijo,
wow, yo quiero esto en Barcelona,
porque Barcelona es una hermosa ciudad,
ella está enamorada de esta ciudad,
y vino con esa idea y necesitaba una persona
que supiera que fuera frígida informática
y supiera un poco de tecnología,
y nos conocimos y creamos este proyecto.
Molt bé, de fet, està obert,
quan hi passes per davant veus la porta oberta,
una cosa que em fa molta vergonya
és allà jugant i que la gent t'estigui veient,
però al final estàs en un món que...
Tu no veus res. Tu no veus res, exacte.
Però també hi poden anar empreses
o hi poden anar grups d'amics, no?
Exactament, hemos organizado fiestas
para chicos, para grupos,
también hemos organizado lo que se conoce
como team buildings, que es para empresas,
y, bueno, la verdad,
hemos tenido 16 personas en el lugar,
o 20 personas, y ha sido un poco lío,
pero hemos organizado torneos,
y la verdad, la gente se la pasa muy bien,
tantos jugadores como no.
Doncs d'aquí una estona continuarem parlant amb el Víctor
de Virtual Playground,
però ara volíem escoltar un uient, no?
Que és l'Obercarcia, però...
Però no aquest, eh?, és un de casa.
Molt bé.
Ell ens ha preguntat a Telegram
quin crèiem que és el videojoc amb els millors gràfics,
i amb aquesta pregunta han sorgit
una pila de respostes, entre elles s'ha dit
el Pikmin de la Wii U,
el Battlefield, el GTA V per PC,
The Witcher 3,
Uncharted 4,
l'Horizon o The Order.
De fet, et va dir la pregunta, la gent va començar a dir...
M'encanta el Pikmin.
Estàs d'acord, sí?
No el millor joc amb gràfics, però té una cosa
que és increïble,
viu el segle XXII al Pikmin en un sentit.
Les fruites dintre del videojoc
són al·lucinants.
Hi ha unes fruites gegants
i dius, però això què és?
La resta del joc normal, però les fruites són increïbles.
Molt bé, molt bé.
Però el Telegram, que és una de les xarxes
que més està funcionant del generació digital,
s'han parlat de moltes més coses.
El Telegram, quan fa una estona que no te'l mires,
te'l mires i tens els missatges que no esperen començar.
És veritat, 140 sense llegir.
La tira. S'ha debatut també sobre els suports físics
versus núvol, tot un clàssic ja d'aquestes converses.
És veritat, és veritat.
Aquest és un tema que pots parlar
d'una cosa o de l'altra,
però és que l'Oriol acaba d'arribar
i s'acaba de pagar un cop el cap.
Estic bé, estic bé.
Molt bé.
Però a mi m'ha agradat molt,
un comentari que ha donat en Paru Fito.
Sí, deia...
¿No creieu que la versió 2 de Mario Run
donen masses boletos de carrera?
O sigui, ell diu que el joc del Super Mario Run
donen masses...
En aquest cas, diu que donen masses boletos de carrera
que jo crec que són aquelles fitxes
no per poder...
per poder jugar amb altres jugadors
amb el mode online. Correcte.
Correctíssim el comentari,
perquè jo la meva experiència si tinc 99
no paro d'acumular-ne més i més,
però no serveix per res.
Perquè sempre estic en 98, 99 o 98.
Realment això passa, ho haurien de solucionar,
perquè no té cap interès tenir un boleto d'aquests.
Però al final el que volen és que juguin, no?
I que hi hagi cada vegada més...
Sí, sí, però trobo que no t'incentiven, perdó,
gaire a gastar-los, no?
M'encanta el videojoc, m'agrada moltíssim el Mario Run,
però la part aquesta competitiva és com...
Bé, no està malament, però...
Per cert, ahir... No, perdó,
això va ser el dimecres a Telegram,
es va comentar... Oriol Dalmau, hola.
Hola, és que... Molt bé.
Es va comentar Goku, d'acord?
Univers Goku, i va sortir un que va posar...
que va dir...
No us hau d'oblidar que Goku
és mitologia xinesa.
I les preguntaré si estem d'acord, eh?
Sí, és la història del rei Miku.
Ah, a més, no sabia.
Porta un bastó i porta un núvol volador.
Sí, sí, és una història clàssica del folclore xinès.
Jo encara estic flipant
que Goku sigui un dels ambaixadors,
entre cometes, de les olimpiades del Japó.
El millor de la història!
Com ho toquen, aquest?
Toquen la fibra, eh? Molt.
Per cert, ha dit una cosa,
que ara potser serà una mica políticament incorrecte,
que no estem gaire acostumats en aquest programa,
que uno ja em deia que el Doran Ieida
volia prohibir el Goku a la sèrie, diguéssim.
A la bola de drac.
En el seu moment.
Sí, en el seu moment.
Si tenia un català molt correcte.
Deia tanoca i s'insultava d'una forma molt...
Però és veritat, i això, no?
Aquest capítol, el recull superbé,
el darrer llibre de l'Oriol Estrada,
sobre bola de drac,
el recull molt bé, i és veritat,
hi ha el retall del diari on es veu que el volia prohibir.
Ha avançat, Goku, eh?
Veient com ha acabat el Doran.
De forma estrepitosa, eh?
El combat, al final, ha acabat malament per el Doran.
I juga l'Oriol Dalmau per donar-li el vistiplau.
I Oriol, et veig amb cara d'enamorament.
Sí, sí. Oh, quina passada, eh?
Hi ha jocs i jocs.
A veure, va a gustos, això.
Aquest és dels que em toca la fibra.
Ja sabria que em tocaria la fibra, però me l'ha tocat més.
Me l'ha tocat molt.
Estem parlant d'Horizon.
No sé si la gent diu Horizon o diu el nom complet.
Sí, el nom potser és massa llarg.
Jo no l'he jugat, he de dir,
però he vist bona part de tot el gameplay,
d'un que ha pujat 5 hores i mitja de l'inici al final.
El tio ja ha vist que...
T'has fet un mega-spoiler a tu mateix, no?
Sí, sí, però com que tampoc crec que el jugui, aquest joc...
No te l'hauries de perdre, eh? Tens una Play 4, tu?
Sí, sí. És un pecat mortal.
Sóc Doran, t'hauria d'agafar i t'hauria de deportar.
Molt bé.
Horizon Zero Dawn.
PlayStation 4.
Jo és que...
m'he enamorat d'aquest joc.
No sé... no sé com puc descriure l'amor.
Quina olor fan els núvols.
Que tonto que estic.
A mi és que aquesta mena de jocs són els que més m'agraden.
Jocs que t'expliquen una història
i Horizon Zero Dawn ho fa molt bé.
No inventa res de nou, s'assembla a moltes coses.
S'assembla als últims Lara Croft, al The Witcher 3,
als assassins Creed...
Sí, sí, però és un joc que notes a cada pas que dones
que està fet amb carinyo, coi.
Que aquests tios de guerrilla, que són els que ho han fet,
que volien cada bé, tu.
El punt més fort del joc, la història, el plantejament.
Estem al futur, al futur llunyà,
i la humanitat, curiosament, ha tornat a l'edat de pedra.
Però el planeta està dominat per màquines
que semblen com dinosaures gegants,
que no sabem on surten al principi.
O sigui, és una barreja entre paleolític i futurisme.
Gràficament et deixarà amb la boca oberta.
Coll, dona de si, la PlayStation 4, la normal, eh?
Jo la tinc la pro.
Ara estava molt de moda dir que els gràfics no són tan importants.
De fet, no ho són, però jo m'he passat minuts pujat en una roca,
mirant l'infinit i pensant...
Que maco.
I quina merda tenir-lo que tornar a aquest joc.
Els combats són divertits,
la intel·ligència artificial dels bitxos molt sorprenent,
el disseny artístic increïble, la protagonista que es diu Aloy.
Que guapa, que guerrera, ella.
Compre-te'l!
Horizon Threatdown no és perfecte, eh?
Li falten coses, li falta llibertat d'acció,
en un món que vol ser obert, però no acaba de ser,
no s'hi pot interactuar.
Com, per exemple, tu deixa fer el Zelda,
que et deixa fer pràcticament qualsevol cosa, aquí no.
Potser li falta una mica de varietat, no sé.
Messi tampoc és perfecte.
Una joia d'aquells jocs que val cada euro que costa,
i un d'aquells exclusius
que, per si mateix, justifica la compra d'una PlayStation.
Així que, bueno, trec el joc de la meva PlayStation,
el poso aquí,
tanco, tanco...
i ja el podeu regalar.
Merda!
Ja se m'ha passat, no el porto, perquè encara estic en fase de dol.
Molt bé. M'ho acabaré comprant.
Albert, tu mira, si t'ha donat la caixa tancada,
obre'l a veure si està a dintre.
A veure si se l'ha quedat a dintre la consola.
De moment, perfecte.
Que et deixa alguna cosa. Sí, sí.
I cada cop costa més, d'haver-hi jocs així.
També se'n fan molts de sagues que ja existeixen,
saben que tenen èxit, fot una inversió molt grossa,
diuen, anem a allò que ja sabem que funciona.
Però, en aquest cas, saga nova, i l'han fet ben feta.
Saps què m'he adonat en aquella pel·lícula que he vist,
el cabell, tu, hi ha unes apantinats que he pensat,
hòstia, aquí hi ha hagut algun paio, expert, algun estilista.
Sí, jo em recordava, saps, els profes,
quan posaven nota als treballs dels alumnes,
que es mirava una mica al principi, al mig, al final,
i ja pots deduir la nota del tio.
Aquí igual, aquí, en tres detalls, mires el cabell,
mires la mirada d'un paisatge,
i dius, aquest joc està fotut amb carinyo, de dalt a baix.
Els combats amb els robots dinosaures...
Són fantàstics. Són molt emocionants.
Tu el tens, eh? Veus com li brillen els ulls, en aquest home?
M'està agradant molt, perquè he jugat no tant com voldria,
però al començament es fa molt dur, el començament.
Ah, sí? Per què?
Que t'explica la història, has de caçar...
Però és que a l'Oriol aquestes coses li agraden,
perquè ell juga a Mass Effect, per exemple,
que no jugues fins al cap de quatre hores de l'ha recomançat.
El Mass Effect porta una depressió,
perquè a l'últim Mass Effect tots són crítiques,
l'han deixat molt malament. Sí, l'han deixat molt malament.
Les animacions facials de l'Oriol Zero Dawn,
la diferència és molt grossa, eh?
Albert García, qui ha fet aquest joc?
Guerrilla Games. Guerrilla Games, què són?
Són els que van fer la sèrie de jocs Killzone,
i està molt bé, perquè sempre havien fet jocs d'acció en primera persona,
s'han llançat a la piscina a fer un joc de món obert,
i ha quedat molt bé.
Tenim la sort d'estar en contacte amb una persona
que va treballar amb Guerrilla, amb aquest projecte,
Lluís Danti, molt benvingut.
Hola, bona tarda. Bona tarda, Albert.
Gràcies per acompanyar-nos.
Lluís Danti és animador de personatges 3D.
I què vas fer tu a Horizon?
Doncs mira, vaig estar bàsicament a Horizon,
vaig estar treballant tot el 2015,
i ens vam treballar amb un grup que es deia Traverse el Grup,
i és un grup de sis animadors
que ens encarregàvem de donar vida a la proponista Eloi.
Ah, sí? Que bé que ho fes.
Estàs dient.
Has conegut l'actriu que ha servit de model per fer el personatge?
N'hi ha dues d'actrius.
N'hi ha una que és l'actriu que va ficar la meu,
i n'hi ha una que és l'actriu de Netherland, de la holandesa,
que és la que li va ficar la cara i el cos.
I aquí el doblatge és de la Michelle Jenner, no?
No ho sé.
Què més vols, Albert? Què més vols?
Està molt bé, està molt bé.
Per cert, Lluís, com va això a l'encàrrec?
Veu estar treballant durant un temps,
després deixeu aquest projecte i aneu a un altre?
Bé, quan vaig arribar jo a Garrilla,
venia de Miriam Olliger, de Regne Unit, i res.
Efectivament em van ficar treballar amb el personatge principal,
l'Eloi, en aquest cas,
i vaig estar durant els primers sis mesos,
més o menys, treballant en els sistemes de climbing,
que és d'escalada, diguem-ne,
i després, durant els últims sis mesos que vaig estar allà a Garrilla,
vaig estar treballant amb el cavall, sobretot.
Com l'Eloi monta el cavall...
El galopador. Exacte.
És una virgueria.
Com pot apuntar des del cavall,
perquè té l'arc i pot apuntar entre 160 graus de llibertat,
crear tot aquest sistema.
A l'Eloi, a la protagonista, se li reflexen els ulls el que està veient.
Quan la posa en primer pla,
li pots veure reflexat als ulls allò que té al davant.
A més a més, això que comentava en Lluís del cavall,
en els videojocs normals, que estem acostumats a veure,
el personatge gira, i bé, gira com gira.
Però aquí, les cames es van movent sobre el cavall.
Lluís va fer una bona feina aquí, no?
Perquè sí que és veritat, els cavalls...
Compte, eh?, perquè són perillosos,
a vegades, aquells moviments que fan, que dius...
Què ha passat aquí?
Sí, vam pillar la inspiració del Metal Gear,
de l'últim Metal Gear Solid, però tenia molts punts febles,
i vam veure a partir d'això com ho podem fer per millorar-ho.
Hi havia tot un equip de Quick Creature Animators,
que diuen que són la gent que anima els robots,
que eren sis o set,
i ells encarregaven la part del cavall,
i jo m'encarregava de fer l'Eloi muntar el cavall,
muntar el cavall, disparar el cavall, muntar o desmuntar el cavall...
I per això te'n vas, potser, no sé, jo què sé, a veure...
Clar, necessites imatges reals, no?, també, d'això.
S'ha de fer una maqueta del robot, m'imagino.
Sí, a veure, el que teníem allà a l'estudi
era unes espases i un arc,
i molts cops, per veure si la por serà correcta,
tu mateix havies d'agafar l'arc o havies d'agafar l'espasa,
i prendre referències...
Jo treballo normalment així, prendre referències de mi mateix,
a través d'internet o vídeos,
però jo soc la meva primera eina.
Molt bé. Que xulo, eh?
Lluís, jo em pensava que havies fet més les cinemàtiques,
però pel que estàs explicant, clar,
tot el que vas fer tu també s'integra en el joc, diguéssim,
en el temps real, no?
Sí, en aquest cas vaig ser totalment gameplay animator.
Només he dedicat les animacions que faig jugar.
Tu, Oriol, em deies l'altre dia...
Si parlem de cinemàtiques, vull parlar de Mass Effect.
Quan han sortit les coses amb l'Horizon,
ara dèiem que amb el Mass Effect Andròmeda,
el joc que ha sortit fa poc la gran crítica és aquesta,
que les animacions són un desastre grans trets,
i les animacions facials especialment.
Tu, que ets un expert en això,
se't pot preguntar què pot haver passat,
perquè és un joc que va costar 40 milions de dòlars.
El problema és que hi ha un gran volum.
Per exemple, les cinemàtiques del Mass Effect
requereix un gran volum d'automatització.
És a dir, cada diàleg no pot haver una persona
pulint l'animació facial.
Llavors, es prenen unes decisions al principi del projecte,
que et casa amb certa tecnologia,
que llavors vas arrastrant fins al final del projecte.
Hi ha vegades gent que pren decisions correctes,
hi ha gent que en pren de menys correctes.
El GF.
Poder la tecnologia amb què es van casar,
animant per fer les cinemàtiques,
les animacions facials de Mass Effect,
potser no era la més correcta,
o potser també li va faltar uns mesos de pòlixing.
Això és d'aquell 10-15% que li dones un joc
que realment el fas brillar.
És una cosa que em consta que Rilla va tenir.
Van aplastar el joc tres mesos,
sembla una cosa així,
perquè Sònia volia donar-los aquest extra barça fa temps,
perquè poguessin entregar algú realment polí.
Tenia ganes també, Lluís,
que escoltessis la consulta d'un uient que m'ha semblat interessant.
Bona tarda, generació digital.
Soc l'Èric Esbatsco,
soc un noi de 16 anys
i m'agradaria demanar-vos la vostra opinió sobre un tema
relacionat amb els videojocs.
Vosaltres penseu o creieu que els videojocs són art?
Si és així, em podríeu dir per què?
I si és que no, també, per què? Moltes gràcies.
Lluís, què li han de dir?
És la terna pregunta, els videojocs són art?
Home, no ho sé si són arts,
però sens dubte unen tot els medis que...
Unen la pintura, l'escultura, la música,
unen el cinema,
i de tots aquests sis, set mitjans considerats com art,
en creiem un de nou.
No sé si són arts, però sens dubte veuen dels mitjans
considerats d'art.
Per mi ho són.
Com definim art? És bastant complicat.
Suposo que art hauria de ser el que et deixa algú al cor,
el que et dóna algun sentiment, encara que sigui negatiu.
És art, no? I els videojocs, per tant, jo crec que sí que ho són.
Jo sempre he pensat que per respondre a aquesta pregunta
s'ha de fer una altra pregunta, és...
Tu penses que són art i cadascú que escriu la seva resposta,
perquè és un debat etern, jo un dia penso que ho són,
un altre dia penso que són un producte comercial, per tant...
Clar. I si no els hi pregunteu, els del MoMA.
Ja està.
Aquí ho tens més experts en art i en art modern que ells,
segur que no n'hi ha cap.
Doncs Lluís Danti, animador de personatges 3D,
que ha treballat a l'Horizon,
moltíssimes gràcies,
no sé si es pot dir alguna cosa que estiguis treballant ara,
que es pugui dir, eh, Lluís?
Ara m'he mogut a una altra empresa, una miqueta més mainstream,
però no, realment no puc parlar del que estic treballant ara mateix,
però espero que arribarà a moltes persones.
Doncs mira, estic content que contestis això,
perquè això vol dir que estàs treballant en coses
i segurament d'aquí un temps podrem portar altre còpia
i que expliquis l'experiència.
Guarda el mòbil d'aquest tio.
Gràcies, Lluís, per tot. Molt amable.
Mòbil d'aquest tio.
Doncs va, continuem parlant de Virtual Playground amb el Víctor,
que cada vegada, per cert, Víctor, que sàpigues,
que l'Oriol, cada vegada que juga amb ulleres a la realitat virtual,
es mereix. Amb certs jocs es mereix.
Em mereixo amb les Prestige 1 VR,
perquè és clar, aquí hi ha un tema de frames i d'història,
perquè tu estiguis jugant amb les HTCC que hi has, no?
Ahir vaig anar al seu local...
Tu has notat diferència, perquè tu has provat les dues.
Absolutament. És a dir...
Hauria hagut de provar un joc de cotxes,
que crec que són els que em mereixen més.
Però vaig notar que anava millor, és a dir, que no vaig tenir cap problema.
Cap mal cos...
Es veu que està molt relacionat amb els frames de la imatge,
amb els frames per segon.
No solamente de eso, sino de la resolución
y también del movimiento.
A ver, si tú estás de pie
y haces la simulación de que estás caminando
o tú mueves tu cabeza, tú sientes el movimiento.
Pero si no lo estás moviendo y lo estás moviendo por un mando,
lo sientes completamente distinto
y tú serás lo que interpretas diferente y te mareás.
Molt bé. Hi ha problemes de gent que hagi vingut al vostre saló
i que s'hagi marejat?
Teniu un botequí allà, per si hi ha algun problema o no?
No, bueno, hasta ahora no hemos tenido ningún problema.
Más bien, la gente que...
las personas que vienen, que sentimos que se pueden llegar a marear
porque no nos advierten,
les damos la posibilidad de jugar sentados.
Y bueno, jugar sentados tienen otra oportunidad
y otro tipo de juegos que pueden jugar.
És veritat que hi ha tot ple de puf de color groc al saló.
Una altra cosa, una...
Potser dius, mira, quina ximpleria.
El tema de les suors,
tu quan poses una de les ulleres
i ha passat una persona durant mitja hora amb aquelles ulleres,
estàs tot suat i... Brilla, brilla.
Sí. Estan briljant. Això ho teniu en compte?
És a dir, el canvi d'ulleres, que estiguin netes...
Sí, normalment nosotros cambiamos constantemente las almohadillas
para evitar que todo esto...
Y bueno, si una persona llega a sentir que quiere cambiarla,
nosotros tenemos muchos repuestos.
A lo que tenemos que estar muy conscientes.
Molt bé.
De fet, recordem que el Virtual Playground
està al carrer del Pi número 11.
Més cèntric no pot estar.
I a més, ens vam adonar d'una cosa,
i Alberto i la Gina,
que una vegada vam acabar
amb les persones que hi havia en aquests moments allà,
que doncs ens ajudaven,
havien jugat al Zelda
i t'estaven explicant de quina forma havies de matar...
O sigui, vaja, el que vull dir
és que la gent que hi ha allà...
Víctor, sois gent que juga a videojuegos.
Sí, sí, sí.
Sí, no?
Sí, bueno, somos de los que...
A ver, con la salida del Switch salimos corriendo
a coger el aparato del pelasario
y bueno, estamos constantemente actualizándonos con todo esto
y además la movida real y virtual también
estamos muy pendientes de todo lo que sale
para tener nuevo contenido para las personas.
Per cert, vosotros us connecteu a Steam, no?
Sí.
I allà hi ha un apartat que és de jocs en 360 graus, no?
Exactament.
Hi ha un apartat de Steam
que funciona per a Oculus Rift o per a HTC Vive,
que va ligat directament amb jocs en realitat virtual.
Tu no pots jugar a un Call of Duty en realitat virtual.
Són jocs dissenyats específicament per a això.
Per això no hi ha moltes grans companyies
que han realitzat jocs específics per a això.
L'únic que ha sortit és Resident Evil
i té l'exclusiva per a PlayStation per un any.
Però bé, a poc a poc avança aquí.
I això que a Steam hi hagi jocs de 360 per dues tecnologies,
fa que un joc pugui funcionar amb una tecnologia però no amb l'altra?
O funciona amb les dues?
Bueno, como diseñador de viejos juegos de estudio indie,
tú tienes la opción de sacar tu juego para HTC o para Oculus.
Hay unos que lo hacen multiplataforma
para la realidad virtual que pueden utilizar ambos.
Pero muy pocos juegos de los que realmente valen la pena
están solo para uno y no para el otro.
Bé, això és important.
360 graus no és 3D.
Simplement és veure el joc en qualsevol direcció,
però no tens efecte 3D.
Clar, perquè tens els dos ulls.
L'efecte és absolutament tres dimensions.
Anem a provar això. Sí, sí.
De fet, amb les ulleres...
Tu quan vas provar les ulleres de Sony vas veure en 3D.
Però això són jocs que estan dissenyats per a les ulleres.
No és com un vídeo de YouTube 360 graus.
Això és molt fàcil, la diferència amb el porno.
El 360 graus funciona amb les PlayStation 1 VR,
però amb efecte 3D crec que no.
Ho vaig intentar.
Vull preguntar-hi el Víctor.
Times, jocs de terror.
Ok.
Puseu-ho allà.
Bueno, hay un juego de terror que nosotros tenemos
que se llama... se me ha olvidado el nombre.
La verdad es que no vale mucho la pena.
A mí no me da miedo.
Un pregunto perquè és un tipus de joc
que em faria vergonya jugar en públic.
El joc que més impressiona i que impacta les persones
és el Serious Sam, que ja les he comentat,
perquè els enemics i els monstres alienígenes corren.
Sí, sí, veus que corren.
L'efecte 3D el veus claríssimament.
A més, hi ha un monstre final.
El monstre final, que era aquell gegant...
Que ara ho ha aconseguit destruir, eh?
No. Sí, sí, que l'hem aconseguit.
Gràcies, també, que ens van ajudar
de quines armes havíem d'agafar.
Perquè això era vital, eh?, de vital importància.
No, no, no, penso que és...
Mira, la gent que ens està escoltant,
que us sàpiga, al carrer del Pi número 11,
vau obrir el desembre, no?
Sí, el 17 de desembre.
17 de desembre, porteu pocs mesos, no?
Sí, pocos meses, tenemos pocos tiempo,
pero la verdad la receptividad del público
ha sido muy buena y de todo tipo de público.
Desde chicos de 8 años hasta señoras de...
a ver, de 60 años que se han acercado
y han querido viajar por el mundo en Google Earth.
Y la he llevado para Venecia y me ha dicho como que...
Ah, ¿y fue dónde conocí a mi esposo, lo extraño?
Yo nunca pensé que volvería a Venecia.
Y yo como que, bueno, aquí tienes Venecia nuevamente.
Que bo.
Per cert, per últim, Víctor,
heu pensat de parlar amb desenvolupadores
que fan videojocs en 360 graus
perquè al vostre lloc el puguin provar
o fins i tot que la gent que passi pel carrer
pugui provar els seus jocs?
No ho sé.
Sí, claro, obviamente,
esta es la opción de que puedan provar
y que la gente...
A ver, te comento una anécdota.
Un chico de...
Hemos tenido varios acercamientos de personas,
de diseñadores de videojuegos españoles
que se han acercado y que están empezando a hacer juegos
para la realidad virtual.
Y nosotros les hemos dicho que le damos completamente pollo
a que cualquier materia que quieran
nosotros lo podemos tener en la sala y bueno,
y obviamente compartirlo para el público
y ver el feedback de las personas.
Doncs el saló es diu Virtual Playground.
Doncs vinga, ens acostem al final del programa.
L'Albert García ha estat provant una aplicació
dedicada a la fotografia i que és força especial, Albert.
Molt especial, es diu Photo Pills
i de fet ja fa un temps que està disponible per iOS,
ja fa uns anyets, però la notícia és que des d'aquesta setmana
està disponible per Android.
Què és aquesta aplicació?
És una app que serveix per planificar fotografies.
Planificar fotografies.
És a dir, tu vols fer una foto d'un indret molt maco,
però acabes allà justament en el moment
en el qual el sol no és bo per fer la fotografia.
Amb aquesta aplicació tu et connectes i preguntes aquí
quin és el moment per fer la foto.
I et diuen, vine, aquesta hora tindràs la lluna aquí
o tindràs el sol per aquí.
La tindràs a sobre d'aquesta roca...
Sí, sí, sí, és brutal.
Amb molta precisió, i de fet la gràcia està en el fet
que la seva comunitat d'usuaris comparteixen la informació,
comparteixen la informació i actualitzen i van posant
moltes dades a dintre de l'aplicació.
Com us deia, ha arribat a Android aquesta setmana,
està en versió beta, costa 10 euros aconseguir-la.
Està en beta, vol dir que encara està en desenvolupament,
encara està que no és del tot estable,
però ja la podeu gaudir si teniu un telèfon Android.
Els eslògans de l'aplicació, per mi són els que
creixen millor l'app aquesta.
Captura fotos i agendàries.
Molt bé. Pam!
Imagina, planifica, dispara.
Saps què vull dir?
Molt àpil, això. Pam-pam-pam.
Utilitza tecnologia de realitat augmentada,
pel tema aquest dels mapes, el fet de soc aquí,
quina és l'oficació correcta per tirar la fotografia.
També pot ser una app de suport,
és a dir, vas amb l'aplicació, però no fas la foto amb el mòbil.
La fas amb una càmera bona, amb el trípodi,
amb tot el muntatge, pam, pot ser com una mena d'ajudant.
I de fet, per intentar ajudar la gent
a fer-se amb aquesta aplicació,
s'estan organitzant cursos dels propis creadors,
que són gent de Menorca, per intentar explicar,
perquè no és del tot senzilla, té moltes opcions,
i, per tant, hem d'aprendre a fer-la servir.
Doncs hi ha cursets organitzats per la gent que coneix,
per la seva comunitat,
per aprendre a funcionar amb aquesta Fotopills.
Bé, Elí, hem de dir el nom del guanyador
del nostre concurs Horizon.
La persona que he d'odiar.
L'has d'odiar molt, has d'odiar el Cesc de Reus,
que no l'hem d'odiar tan pobret perquè ens ha enviat una nota de veu
i ens ha ajudat a fer el programa.
I a més, ell és el que ens preguntava que parléssim de tecnologies
d'aquelles que quan érem petits ens imaginàvem
i que després no n'han arribat mai.
Ho disfrutarà molt, el Cesc.
Ja ens ho dirà.
Gràcies, Cesc, per participar.
Hi ha coses interessants a les xarxes aquesta setmana.
Doncs sí, a Twitter ens han enviat un missatge
la gent d'Espai Cultura Sabadell
que ens diu que a Hong Kong la Paulín i en Mario
ens esperen a Expo Press Start.
Ens demanen que anem a fer una visiteta.
És una exposició que està a Sabadell, que es diu Press Start,
i està organitzada per una organització que es diu enjoc.org.
I és un espai on hi trobem teclats, ratolins, pantalles, consoles,
exposicions itinerants, tallers, una miqueta de tot.
Per qui vulgui anar, el carrer d'enfront de Sabadell
i la web és enjoc.org.
Mira, vam anar a Virtual Playground l'altre dia
i el que hauríem de fer ara és anar a Sabadell
en aquesta exposició que la tenia controlada,
que m'ho vaig apuntar, i saps això típic?
Que és fins al juliol.
I vas deixant passar i no... Perillós, això.
Sí, és molt perillós, això.
La rosa de Sant Jordi l'està tenint ja.
No saps mai si en trobaràs.
Sí, perquè la rosa sempre vol ser original, saps?
No val, la primera que pilles.
Em va portar a muñequito. Exacte, exacte.
Doncs hi anirem, hi anirem i ho explicarem.
Això està a Sabadell, recordem l'espai cultura a Sabadell.
Ens va fer molta gràcia aquest correu que ens van enviar.
Doncs vinga, Eli, Albert, Francesc i Oriol Montserrat,
i Oriol, moltíssimes gràcies per ser Generació Digital.
Gràcies a tu. Com sempre.
I Víctor Cialom, gràcies per acompanyar-nos al programa.
Gràcies per la invitació.
I tornarem a la vostra saló per provar nous jocs.
I clar que sí.
Nosaltres hi tornem, com sabeu, la setmana vinent, el dissabte,
i també recordeu que els diumenges,
just abans del TN,
tenim un Generació Digital que presenta el Lluís Marquina,
i que, per cert, aquesta setmana parlarà moltíssim de drons,
perquè van anar a una fira on estava ple de drons, tots volant, tots.
Ha-ta-lu-na-da-yu