GENERACIÓ DIGITAL
Benvinguts al GENERACIÓ DIGITAL, el programa dedicat que parla de videojocs, de creativitat i de cultura digital.
Comencem ara l'edició número 749. Avui parlarem de l'educació i el Minecraft.
Parlarem de jocs com el Final Fantasy, de Deep Fake o, per exemple, també del darrer videojoc de l'estudi català Digital Legends, presentat per ells mateixos.
El d'avui és un programa molt dens que coincideix amb les vacances de Setmana Santa, segurament les més estranyes que hem passat tots a la nostra vida.
Per cert, qui està passant un moment molt especial de la seva vida és la Gina, la Gina Tost.
Gina, des d'aquí i de part de tot l'equip del GENERACIÓ DIGITAL, moltíssimes felicitats pel naixement del teu fill Xavier.
És supervalent el Xavier, però també tu i la teva parella. Moltes felicitats i ens en trobem aviat al GENERACIÓ DIGITAL.
GENERACIÓ DIGITAL
Doncs comencem el programa amb un vídeo que ens ha passat el Miquel Sánchez, que és professor de Tecnologia i Ciències de la Terra de l'escola Jesús Maria de Barcelona.
Resulta que ell fa servir, i ho vam veure a través del seu Twitter, l'eina educativa Minecraft, i ho fa encara ara en temps de confinament amb els seus alumnes.
Ell ens detalla pel GENERACIÓ DIGITAL què és exactament el que fan amb aquesta eina educativa.
Hola, GENERACIÓ DIGITAL, soc en Miquel Sánchez, professor de Tecnologia Secundària i Ciències de la Terra Batxillerat del col·legi Jesús Maria de Barcelona.
Hem utilitzat una activitat de Minecraft que ja fèiem a l'escola, es tracta d'un repte col·laboratiu de creació d'un camp de cuidits.
Per aquesta activitat hem utilitzat un món de Minecraft que reprodueix amb molt de detall i amb molta precisió l'escola de Howes.
La construcció de les torres del camp de cuidits l'han fet els alumnes per mitjà d'un llenguatge de programació anomenat MakeCode.
Això és possible gràcies a que la versió educativa de Minecraft Education Edition respecte a les altres versions té com a tret diferencial que es pot programar per mitjà d'un petit robot anomenat agent.
A més a més, degut a les tres setmanes de confinament hem aprofitat la trobada virtual a Howes per fer una excursió.
Hem visitat els llocs més emblemàtics de l'escola, el despatx del Dumbledore, la casa del Harleit.
Els alumnes realment estaven molt agraïts i un dels indicadors és que després de dues hores de classe ningú li ha marxat de Howes.
Des de l'inici del confinament fem dues trobades semanals per dur a terme diferents reptes.
L'objectiu principal és aplicar el pensament computacional per resoldre problemes tant del món real com de mons imaginaris.
La gran majoria de reptes que estem fent amb Minecraft estan relacionats amb els objectius de desenvolupament sostenible de l'agenda 2030 de les Nacions Unides.
Ara bé, també fem altres tipus de reptes com la reconstrucció o reconstrucció de poblats que hagut desastres naturals en països del tercer món o tractar la crisi dels refugiats a Europa.
Moltes gràcies Miquel Sánchez de l'escola Jesús Maria de Barcelona per explicar-nos aquesta experiència que teniu amb aquesta edició especial del Minecraft,
que no és la normal amb la qual juguem nosaltres i que serveix per fer coses tan creatives amb els teus alumnes.
Molt bé, anem a altres coses. Fa unes setmanes el francès Xavier Blasco ens va parlar d'un videojoc que estava fet des de l'Índia i que estava traduït al català.
Aquest detall li va agradar molt a l'Eli i el que ha fet aquesta setmana és descarregar-se del joc i jugar-lo.
Aquesta setmana us porto un joc relativament nou perquè va sortir el 4 de març d'aquest mateix any i ens va parlar d'ell, el francès Xavier Blasco,
una de les darreres vegades que vam fer el programa des de l'estudi. Es diu Mystic Pillars i és d'una desenvolupadora índia.
Quina és la principal particularitat d'aquest joc? Doncs que està doblat al català.
Per què? Perquè el seu autor té una estreta relació amb Catalunya, ens ha visitat més d'una vegada i a més a més està molt compromès amb el tema de la llengua.
Mystic Pillars és un joc de pudlés que, a mida que els vas resolent, vas avançant per una història molt bonica.
S'ha de fer el mateix que els altres.
Et posaràs en la pell d'un viatger que arriba a una regió de l'Índia que ha estat víctima d'un encanteri.
Hi ha un narrador que t'anirà acompanyant per la història i coneixes uns personatges que t'explicaran que un esperit maligne ha de ser senseigua la gent del poble.
Ha fet aparèixer uns pilars que només desapareixeran utilitzant la intel·ligència.
I aquesta és precisament la teva missió.
Es tracta d'anar fent caure aquests pilars utilitzant unes combinacions numèriques basades en la lògica?
Cada pantalla és un trencaclosques diferent a la resta.
Apparèixen els pilars amb un número cadascun i els has d'endreçar de la manera que et demana el propi joc.
Has de tenir en compte que tens uns moviments limitats i que no són del tot lliures.
Si no aconsegueixes resoldre'l, tornes a començar.
Si aconsegueixes fer bé el trencaclosques, avances per un mapa i poc a poc faràs desaparèixer aquests pilars deixant pas perquè l'aigua arribi als focos.
És un joc molt entretingut, et fa pensar força i les seves partides no són llargues, per tant, pots anar fent quan et vingui de gust.
El trobem per Android i Parallos, però atenció, no és gratuït, costa 3 amb 69, de totes maneres té en joc per molta estona.
Espero que el gaudiu moltíssim i que ens ho expliqueu en el grup de Telegram del programa. Fins la setmana vinent.
Moltes gràcies, Eli. Ara anem a fer la nostra connexió setmanal amb l'Albert García.
Resulta que aquesta setmana ha estat jugant força, ens ha dit, el Final Fantasy VII Remake, que és molt popular aquests dies.
De totes formes, em pregunto si recorda que li vaig comentar que ens ensenyés algun llibre de casa seva que segur que no deixaria mai a ningú.
Ei, Albert, Família GD, m'enxampeu aquí a la meva biblioteca personal llegint un llibre, que és la cosa que més faig.
De fet, fa uns dies, Albert, em vas posar el repte de veure si us podia ensenyar algun llibre que jo no deixaria a ningú.
I atenció, perquè ho he estat pensant molt, i crec que seria aquest que tinc aquí, el llibre sobre la sèrie de jocs d'acció mítica Arcade Metal Slug.
Atenció, perquè és un llibre fantàstic, amb tots els sprays, tot, és una meravella, però el més curiós de tot no és tant el llibre com la funda que porta el llibre, no?
Que és aquesta que tenim aquí, atenció, deixeu-me que la tregui un moment, poso el llibre aquí dintre, i segurament ara tots flipareu, perquè...
Així, amb tots els power-ups d'aquest videojoc mític de Neo Geo, que per mi, quan sento aquest so,
automàticament em trasllado al saló Arcade i en aquests moments d'aquest joc a Metal Slug.
Aquest és el llibre que jo no deixaria a ningú, però bueno, si tu vols, algun dia te'n deixo, i algun de la generació digital també, i algun uller també, però d'un en un, i tractant-lo molt bé, eh?
Tornem a sentir-ho.
I ara passem a Final Fantasy.
Quin regal ens ha fet Square Enix amb el llançament d'aquest Final Fantasy VII Remake, a la posada al dia d'aquest clàssic de la primera Playstation,
un d'aquests pocs videojocs que durant anys, anys, anys, dècades, els aficionats han demanat,
i finalment, ja el tenim entre nosaltres, aquesta actualització de l'aventura de Cloud, Aeris, Tifa, Barret i la resta de personatges que ja són molt recordats.
Un llançament que ha estat curiós, no?, perquè és un llançament que oficialment és divendres vinent, però des de fa més d'una setmana,
la gent que l'havia comprat en format físic ja pot jugar, i molts ja han rebut al Final Fantasy, en canvi, la gent que, responsablement diria,
l'han comprat fa poc en format digital, doncs s'han d'esperar fins a l'ata oficial de llançament.
Jo ja fa uns dies que l'estic jugant, l'estic provant, encara no l'he pogut superar, són un bon grapat d'hores,
em dec portar unes 25 hores de joc, però segons he llegit són unes 40, així que estic ja encarant els últims capítols de l'aventura,
però m'ha encantat, m'ha encantat, és a dir-vos que estic molt sorprès, ha sigut una mica com una muntanya russa,
d'uns dies em semblava flipant, algun altre dia no m'ha agradat, però en general és una experiència que a mi m'ha sorprès molt en positiu.
Comentar-vos una mica per què està important aquest videojoc.
Final Fantasy VII va ser mític, va ajudar que els videojocs de rol japonesos es popularitzessin a Occident,
sobretot, mai havia arribat a Europa, per exemple, un Final Fantasy de forma oficial, fins al número 7,
i molts fans l'esperaven, demanant-lo durant anys i anys i anys.
Finalment fa cinc anys, en una conferència de l'E3, fa cinc anys es va anunciar, tothom va quedar molt meravellat per aquell videojoc,
el joc que ha sortit a la venda es veu molt millor que el que va anunciar fa cinc anys Square Enix, cosa que no és gaire habitual.
Bàsicament l'aventura és la mateixa del joc de Playstation, però amb una diferència important.
En comptes de llançar-lo en un sol videojoc, la companyia japonesa ha decidit dividir-lo en diferents entregues.
No sabrem quants jocs serà l'aventura de Final Fantasy VII,
però quan vam saber, vam dir que volem jugar-lo sencer, no volem esperar, no va agradar a ningú la decisió de treure'l en diferents capítols,
però després de jugar-lo entenc que hagin volgut dividir-lo en diferents entregues.
Primer, per un tema de marketing pur, és un joc que costa molts diners de fer i a nivell empresarial volem recuperar aquesta gran inversió d'anys de feina.
És un joc superpotent, superambiciós, però per un altre també està el tema de la mateixa ambició amb la qual afronta en aquesta posada del dia,
si jugueu en aquesta primera entrega, no sabem quantes tindrà, dos, tres, quatre, no ho sabem,
però si jugueu a la primera, que en el fons són unes 40 hores d'aventura, que vindrien a ser les tres primeres hores del joc original,
fins aquí ha arribat l'expansió de l'argument, però quan jugueu veureu que, i de fet molts ja ho esteu fent,
veureu que s'entén, aprofundeixen en el món, en els personatges, expliquen molt més allò que no s'havia pogut explicar a l'original,
afegeixen molts continguts i realment han ampliat moltíssim.
El joc a nivell gràfic és sensacional, a nivell sonor la banda sonora del Nobuo Uematsu ha sigut remesclada de forma que et toca les emocions tota l'estona,
és molt xulo, entra pels ulls, entra per l'oïda, el sistema de combats és una meravella, és diferent del sistema per torns de l'original,
respecta algunes coses però l'han canviat, és molt més dinàmic, molt més actual, a mi m'encanta, al final et fas una mica un embolic,
però agafes agafant-li el control i és impressionant, molt ben resolt als combats del videojoc.
I finalment alguna cosa negativa, que té unes quantes coses negatives, no és el joc perfecte, però ja us dic a mi,
aquestes coses negatives m'afecten molt poc, he entrat amb la meva emoció al màxim amb aquest videojoc.
El més negatiu té més a veure amb alguns nivells que són molt lineals, hi ha gent que critica algunes textures que...
Sincerament, jo veig aquests personatges i dic mira, si aquella textura d'aquella paret no es veu bé, mira, em molesta molt poc,
realment m'agrada molt com han enfocat el disseny artístic, si una qüestió tècnica no supera el disseny artístic per mi d'aquest joc
que és excel·lent, i si té parts més lineals, té part on has de fer com un chico de los encargos que has d'anar a buscar uns gatets,
això molta gent li pot treure del joc, a mi em va treure del joc en un principi així, no, per favor, però després dius,
vale, veig per una neu, d'acord. En definitiva, podria estar parlant molta estona, esteu veient les imatges del gameplay
que he estat jugant aquests dies, no? Sense spoilers, tranquil, evidentment, spoilers en Final Fantasy VII, no?
D'acord, un joc de fa vint-i-pico anys on hi ha un gran spoiler on gairebé tothom el sap, i si no el saps, doncs, doncs, bueno, felicitats.
El tema és, el recomano moltíssim, disponible en digital a partir d'aquest divendres, si el vareu demanar fa mesos abans de saber que tot això en físic,
doncs segurament ja el tindreu, i res més, gaudiu-lo molt, si us agraden aquest tipus de videojocs, i a l'espera de saber quantes entregues seran.
Així que, bé, tinc moltes ganes de sentir tota la resta de coses que em comentareu. Vinga, fins ara, companys!
Genial, Albert García, moltíssimes gràcies per explicar-nos la teva experiència d'aquestes hores de joc amb el Final Fantasy VII Remake.
Ara anem a casa del Francesc Xavier Blasco. L'altre dia em fixava, i de fet ho deia amb les seves lleixes,
i em preguntava si hi havia amagat allà alguna consola portàtil que a ell li agradés molt.
Quina és la teva consola portàtil que, com deia abans amb l'Albert, no deixaries un amic teu per si de cas?
Doncs Albert, el que em preguntes és una miqueta difícil. Si t'hagués de parlar d'alguna consola portàtil que ha significat molt per mi,
et podria parlar d'algunes de les que hem enuatx originals, o d'aquestes dedicades al Dr. Sloom, que ja saps que són per mi un autèntic tresor.
O potser com a fan de Sega et pensaries que et parlaria de la Game Gear, la consola portàtil que vaig tenir de nendor en els 90,
però és que se li pot dir consola portàtil a un trànsit que es penja i que el calina són 30 minuts!
Compte, trauma infantil en progrés.
Però com l'audiència sap que m'encanten els codis de barres,
això em dona peu a parlar d'una de les consoles més denostades dels anys 90, la Barco de Butler.
La primera Barco de Butler va aparèixer al Japó l'any 1991, com veiem en aquests anuncis.
Trauneixen un sol aparell les coses que més encanten als nens japonesos, com són un joc electrònic,
moltes puntuacions i estadístiques, i el col·leccionisme de codis de barres.
El lector identifica herois, monstres i objectes i ens permet fer combatges entre jugadors,
contra targetes de monstres o en un mode història.
El seu èxit va fer que apareguessin targetes amb codis de barres per a la Barco de Butler de personatges de Zelda o Mario, entre d'altres.
L'any 1992 va arribar la Barco de Butler 2, que és la versió millorada.
Entre aquestes millores hi havia la detecció de codis de barres internacionals,
per això va ser aquesta la versió que l'any 93 va arribar a Europa i a casa nostra,
un sistema de màgia, per tant els personatges herois podien ser o carrers o mags,
i per tant incorporava també un sistema de cartes de màgia,
i un port de comunicacions que permetia que es connectessin 4 consoles en joc en xarxa
o que es pogués utilitzar com a lector de codi de barres per a videojocs de Super Nintendo i de Nintendo NES.
En un moment en què consoles com la Game Gear i la Game Boy ens permetien a jugar autèntics videojocs fora de casa,
ni tan sols el factor econòmic i col·leccionable dels codis de barres va fer que aquesta consola tingués cap èxit a Occident.
Però, com és una partida al Barco de Butler?
Escollim la targeta del nostre lluitador i la passem pel codi de barres.
Apareixen en pantalla les dades del nostre lluitador.
Fem el mateix amb el nostre contrincant.
Podem escollir fins a una targeta de poder diferent per a cada un dels nostres lluitadors.
La màquina escoll aleatòriament qui comença la partida.
Apretant el botó Battle, atacarem.
Farem mal i es restarà els punts de vida del nostre oponent.
Apretant el botó Power, podem recuperar energia.
La partida continua fins que un dels dos perd tots els seus punts.
Però la part més exòtica del Barco de Butler era descobrir en els codis de barres que tenien per casa nous personatges i poders.
Provem aquest codi de barres.
La màquina busca primer personatges.
Aquest soroll vol dir error o que no hi ha res.
Provem un segon codi de barres i el soroll és diferent.
Potser és un objecte, el provarem més tard.
A la tercera descobrim un guerrer de 7.400 punts d'atac.
Ara la màquina ens demana objectes.
Provem el codi anterior i exacte, un objecte de defensa màgica.
Entre tots els nostres codis de barres ha sortit un superguerrer poderosíssim.
Doncs ja veus Albert, buscar codis de barres avui en dia encara ens pot donar alguna altra sorpresa amb el Barco de Butler.
La seva senzillesa minimalista, la veritat és que pot tenir cert atractiu.
I jo tinc moltes ganes de saber què pot sortir d'aquest port de llanties.
Moltes gràcies Francesc Xavier.
Ara anem a connectar amb el Christian Vilchez.
Ell aquests dies, i ho hem vist a través del seu Twitter, està experimentant amb tot el tema del Deep Fake.
I sobretot amb la característica del canvi de cares que tant s'ha posat de moda en algunes demostracions que s'han vist a les xarxes.
Ens ho explicarà ara.
Però abans em fa molta il·lusió posar-vos un vídeo que ens ha enviat l'equip de Digital Legends.
Ells acaben de publicar un videojoc que ja ens van anunciar fa unes setmanes, el mateix Xavi Carrillo.
I el que han fet la gent de Digital Legends és, els mateixos que han fet aquest videojoc, part d'ells, ens comenten i ens parlen de com és i quines són les seves característiques.
Visponados Heroes és un joc d'heroes tàctics que intenta enviar un missatge positiu.
Ja que des de Digital Legends creiem que l'entreteniment i molt especialment els jocs influeixen molt en la manera que tenim de veure el món.
Un altre element molt important de Visponados Heroes és la seva jugabilitat i la profunditat que té.
No només es tracta de dominar les abilitats individuals de cada un dels seus personatges, sinó com els jugadors poden coordinar-se i jugar junts com a equip.
Quan un jugador arribi a Visponados Heroes va a descobrir un plantell de personatges noves, heros, amb diferents abilitats i mòbils o jocs molt diferents.
Des del començament volíem crear els millors gràfics per a mòbil, i per això vam posar tots els nostres esforços en desenvolupar la tecnologia necessària i crear entorns, personatges i animacions.
Bueno, què tal? Com aneu? Com porteu el confinament? Espero que ho porteu bastant bé. Jo de moment no he tingut cap crisi, però estic a prop. Menys mal del Final Fantasy 7.
Avui us vinc a parlar d'una tecnologia que es diu Deep Fake, que no és més que, tot i que sembli un concepte molt més divuit, és un intercanvi de cara d'una persona a una altra amb intel·ligència artificial.
Primer vull posar-me una mica en context això del Deep Fake, perquè això d'on surt, no? Per què s'ha popularitzat tant i per què han començat ara a sortir casos de Deep Fakes a la web i tot això.
Fa uns mesos va aparèixer un vídeo de l'Obama insultant bàsicament el Donald Trump. I després, al final del vídeo, se sap, es veu que és un muntatge audiovisual fet amb aquesta tecnologia, amb el Deep Fake.
Clar, això ens fa pensar, no? Avui dia no ens colen una guerra dels mons com va fer l'Orson Welles, però sí que ens poden ficar vídeos manipulats de persones dient coses que no han dit.
Però d'on prové tot això del Deep Fake? Doncs del concepte de Deep Learning, la base que utilitza la intel·ligència artificial per aprendre.
Però això a molta gent li pot sonar, perquè això d'intercanviar cares ja es fa amb aplicacions com Instagram o Snapchat, però no té res a veure.
El que fan aquestes aplicacions no és més que utilitzar una màscara com es pot utilitzar una màscara d'una botiga de disfresses. El Deep Fake és una cirurgia estètica, directament.
Jo he agafat el meu portàtil i l'he posat a treballar en un projecte de Deep Fake amb la meva cara i la de l'actor Chris Pratt, guardiants de la galàxia.
El que vaig fer és gravar un vídeo de la meva cara fent gestos i moviments facials durant uns 10-15 minuts perquè el programa pugui extreure frame per frame tots els perfils de la meva persona.
I després vaig fer el mateix amb una escena de la pel·lícula. Una vegada està tot separat per frames, vaig esborrar les cares que va treure de la resta d'actors que surten a l'escena i vaig deixar només la cara del Chris Pratt.
Ara el programa porta unes 22 hores més o menys treballant en això del Deep Fake, amb la meva cara i la del Chris Pratt.
D'aquí una setmana veurem el resultat. De moment, el meu portàtil fa el que pot i està entrenant a aconseguir que jo sigui el Chris Pratt.
Per veure exemples d'això ben fets, us aconsello passar pel canal de YouTube de Control Shift Face, que és un canal on es fan Deep Fakes per intercanviar actors de pel·li a pel·li.
He de dir que aquesta tecnologia s'ha utilitzat en Hollywood per fer més jove algun actor o posar la cara d'aquest en un altre cos, per exigència del guió, com vam poder veure al Capità d'Amèrica,
on el Chris Evans posa cara a un actor raquític en comparació al seu cos. Jo de moment continuaré entrenant en aquest sistema de Deep Fake a veure si surt bé i doncs el resultat ho veurem d'aquí unes setmanes.
Fins a les hores, que passeu una bona tarda, dia, setmana, mes, no sé quan queda de confinament, però que sigui lleu.
Doncs Chris, tenim moltes ganes de veure el resultat, que vagi treballant aquest ordinador durant dies i quan puguem veure aquest Deep Fake amb la teva cara, serem molt interessats a veure-ho.
Més coses, connectem ara amb l'Oriol Dalmau. Ell ens fa la crítica d'un videojoc que va sortir fa unes setmanes però que encara està jugant molta gent a Twitch hores d'ara, ho estic veient aquests dies.
És el joc de por que ens va comentar la Gina Tost la setmana passada. Així doncs, Oriol, quin és aquest joc?
Hola, Murillo, què passa? Avui us parlo de Doom Eternal, que és el shooter de moda.
L'hem jugat amb PC però també el teniu amb PlayStation 4 i amb Xbox.
Amb Nintendo Switch no el teniu encara però està anunciat, sin fetge, no se sap quan sortirà, però jo crec que la gent de Nintendo Switch ara mateix esteu molt ocupats buscant ramites, papallones i merdes similars a Animal Crossing.
Bueno, Doom Eternal, tothom n'està parlant meravella, es té un 7,9 per part dels usuaris a Metacritic, està molt bé, realment és tan bo, a veure.
És un shooter espectacular que el que fa és agafar aquell Doom de 2016 i corregir-lo i augmentar-lo.
Aquesta és la mateixa línia però el milloren tot, milloren les animacions moltíssim, milloren els gràfics, milloren els escenaris, són molt més verticals, són molt més interessants, donen més possibilitats.
Ara pots agafar les parets com a molts altres videojocs, aquell Doom salvatge sense pràcticament argument, aquella Doom dance, la danza de Doom que és vertiginosa, rapidíssim,
corre pels escenaris matant dimonis, disparant i esquivant de forma frenètica, molt divertit.
Ara, aquí que va la cosa? No, no. Aquest Doom Eternal fa algo molt intel·ligent i és afegir-li una pàtina estratègica molt interessant.
Bàsicament, encara que estiguis en un shooter salvatge, et donaràs ràpidament que vas curt de munició, que és una cosa que al principi et deixa com merdes estar passant.
Cur de munició, cur d'armadura, cur de tot plegat. De seguida t'adones que el que el joc vol és que matis els dimonis de maneres concretes.
Si executes els dimonis de prop, reps munició. Si els mates amb foc, amb una peça de l'enfallames que tens, reps armadura.
Si els mates amb la serra elèctrica, reps munició i reps vida. I després també hi ha dimonis amb punts febles que més val que els aprofitis.
Un exemple, la bola aquella que no sé com es diu que té un sol ull. La pots matar a tres, però gastaràs tres carregadors i són molt valuosos.
Ara bé, si tires una granada directament a la boca, se l'empassa i esclata, doncs és molt més pràctic.
Per tant, el que t'està demanant el joc és que siguis una màquina de matar però intel·ligent, que faci servir el cap.
I això, home, el fa molt més interessant, molt més addictiu i molt més complicat, però quan ho domines és una passada.
Ara. Ara. Jo potser em faig vell.
Però us diré una cosa, jo recordo amb molta nostàlgia aquell Doom 3, un joc de 2004 que va ser una resurrecció.
Destacava perquè era realment terrorífic, perquè era fosc, perquè tu a cada cantonada trobar-te un zombi en una cantonada et gelava la sang.
Parlàvem de sang, la sang s'acumulava pels terres, era com si haguéssim passat una fregona de grossella per uns terres metàl·lics.
Vaja, que a Doom 3 estàvem a l'infern i ara, en aquests Dooms nous que s'estan creant, nosaltres som l'infern.
Som una autèntica màquina de matar i els dimonis cauen com a mosques.
És una mica el que té la moda del shooter tan actual. Aquest Doom Eternal té uns encenalls de Fortnite.
Salvant les distàncies, però ja m'enteneu, no? Aquest shooter que no té més, que mata, mata, mata, ràpid, ràpid, ràpid, moure't.
El 2004 les coses eren diferents i Doom tenia una flyra molt més de survival horror.
I jo potser m'estic fent vell, però jo ho preferia i ho trobo a faltar.
Així que, considerant que Doom ha tocat sostre en quant a shooter, dic clarament, no es pot fer, ja molt millor que això.
Al proper Doom espero que recuperi l'esperit aquell de 2004 de Doom 3. Tant de bo.
Doom Eternal, el teu fart de confinament? Mateu, dimonis!
Moltes gràcies, Oriol Dalmau, per aquest vídeo, per aquesta explicació del Doom Eternal.
Nosaltres acabem el programa d'avui i ho fem amb la connexió amb l'Star, però abans donem les gràcies a tot l'equip del Generació Digital,
a l'Elisabet Sánchez, a l'Albert García, al Cris Vilchez, al francès Xavier Blasco i a l'Oriol Dalmau i també a l'Star.
Tornem la setmana vinent amb més propostes lúdiques i digitals. Feu una mica més especial aquests dies de Setmana Santa si és que podeu.
Marxem amb l'Star, que ens explica una notícia relacionada amb botells i negocis, però jo volia acabar el programa d'avui
i la meva intervenció dient que aquest programa està dedicat al Xavier. Xavier, benvingut a la Terra.
Si sentiu això, sou una resistència.
Iep, Murillo, com anem? A veure, sí, avui et porto com una mena de nota de premsa, una notícia una miqueta d'aquestes escandaloses,
d'aquestes que fan una miqueta de cosa. Fa uns dies o setmares o mesos, no sé, perquè això al confinament passa el temps volant.
Us vaig comentar que Atari havia plantejat i volia fer uns hotels, els hotels Atari. Perfecte, a mi m'ha semblat genial i jo tinc la meva habitació reservada i tot.
El que passa és que ara Atari, la gran Atari, diu que farà casinos. Aprofitant el confinament, ja que la gent a casa s'avorreix,
doncs s'han tret de la mònica que puguis comprar criptomonedes, Atari Tokens, els hi diuen ells, és una moneda pròpia,
una moneda virtual que es podrà canviar per diners de veritat i que mitjançant internet posaran a disposició unes taules de jocs,
de blackjack, de roulettes, escurebutxaques, dedicades a jocs de la casa. Per exemple, volen fer del Pong, volen fer de l'Adventure,
volen fer del Sintipite, volen fer de l'Asteroids i bé, es volen treure els quartos. Bé, dius els americans com són, eh?
No, és que resulta que molt poca gent ho sap, això. És que Atari, la Atari Atari, la casa mare, és francesa. Atari S.A.
Sí, sí, com si fos un acudit de Mortadou i Filemunt, Atari S.A. i que totes aquestes monedes criptomonedes, tot això,
estan, estaran gestionades des d'un país normal i corrent neutral, com és Irlanda. Bé, no? Perquè a Irlanda tothom sap que els quartos són transparents
i que pagues els impostos i pagues tot molt bé. Doncs és això, mira, una guarrada d'aquestes, dit clarament que la gran Atari,
doncs ara és una miqueta menys Atari. Ai, Déu meu senyor, el que s'ha de veure, el que s'ha de veure. Patonats!