Hola, benvinguts al Generació Digital de Catalunya Ràdio.
Estem molt i molt contents de parlar en aquesta hora de la tarda de dissabte.
El programa també repeteix a la una de la matinada,
però ara, que no hi ha futbol, ens venia molt de gust
fer el programa amb llum de dia.
Francesc, molt bones.
Hola, què tal? M'has enganxat just fent el cafè.
Ha sigut un gran moment.
Escolta'm, no et vull aixafar a l'entrevista,
que ara ens faràs sentir amb en Vinton Cerf,
que m'ha estat anunciant durant tota la setmana.
Genial, genial. Pioner d'Internet.
Però em quedo amb aquests 10 segons
que et va contestar en una de les teves preguntes.
Higher speeds, more wireless,
Internet of things, for sure,
interplanetary Internet operation,
and probably a lot more artificial intelligence.
Uau! Sí, eh? Té una veu, té una veu molt...
Té una veu molt xula, sí, sí.
Gina Tost, Xavi Serrano, molt bones.
Hola, bones. Estava aquí, jo, parlant.
Un moment, que m'has enganxat allà amb les ungles.
Però digue alguna cosa.
Escolta'm, hi ha alguna cosa que trobeu faltat
d'alta velocitat, més connexió, Internet de les coses,
interplanetary Internet operations i més AI, també?
Jo ho he trobat fantàstic, això d'internet interplanetari.
Hasta la infinitud y más allá.
Estan fent dos projectes molt interessants
que no els han anomenat i jo crec que també són vitals.
Un és un tema de poder fer servir software antic en ordinadors nous.
Sí, en parlarem, en parlarem.
I una altra cosa és el tema de fer un arxiu
de tot el que està passant a Internet,
que, diria, serà com l'excavació arqueològica del futur,
perquè ara tenim uns cantirs, uns gerros, unes muralles,
però en un futur tindrem vídeos de YouTube,
tuits, tuits, fotografies digitals...
Internet Archive, no?
Sí, sí. De fet, és això.
I, de fet, ell engloba tot això, tot aquest problema,
tot aquest negró d'aquesta època, com ho diu, ell...
The dark digital age.
O sigui, una època amb la que vivim que, si no ens espavilem,
segurament serà molt difícil obrir fins i tot un web d'aquí 300 anys.
Ho explicarem, ho explicarem en l'entrevista.
Bona nit.
Generació digital, amb Albert Molillo.
Doncs en aquest programa d'avui escoltarem aquesta entrevista
amb Vinton Cerf, considerat un dels pares d'Internet
i del correu electrònic,
que aquesta setmana l'han investit doctor Honoris Causa
per la Universitat Ramon Llull, com a proposta de la Salle.
A més, com cada setmana contestem les preguntes dels nostres ullents,
que aquesta vegada volen una aplicació
que els permeti guardar i trobar documents en PDF,
o una altra que ens pregunta sobre els esports electrònics.
Això és...
I avui també tenim en Xavier Serrano,
que una vegada al mes ens ve donant el programa.
Soc la quarta de...
Exacte, exacte.
Ets la cuota de locutors amb veu poderosa.
I la Eli, que avui no ha pogut venir, perquè avui li anava malament,
aquest nou horari de les 5 de la tarda,
sembla que ara mira's de dia i no vol venir.
Clar, està a la platja, a la piscina.
Per cert, aquesta setmana també ha estat força important
amb una compra meteòrica d'una empresa xinesa que ha comprat...
Tiffen ha comprat Supercell,
els creadors de Boom Beach, Class of Clans, Clash Royale...
Són aquests jocs que són els que més facturen
de les botigues d'aplicacions.
Però si han deixat un pressupost, una pasta rufa.
Diguéssim que ara es converteixen ells sols,
perquè ja van comprar una altra empresa de videojocs,
en l'empresa de videojocs que més factura.
Us estic parlant de més que Sony, més que Microsoft,
més que Valve, que són els d'Stim...
O sigui, ells sols s'enduen, crec que és, el 13% de les facturacions.
El que hem pagat ha sigut al voltant d'uns 8.000 milions,
una mica més de 8.000 milions d'euros.
Ah, jo els vull, els necessito.
No són els mateixos xinesos que van comprar a l'Espanyol, no?
Raster Group no ho crec, però escolta, vés a saber.
Boom Perico o Clash of Perico.
Bé, mai se sap les coses que poden succeir.
Ei, ja hi ha videojoc de l'Espanyol, ja ve,
el vaig portar aquí als tresors, el capità Perico.
I es deia així d'aquesta forma, eh?
Em sembla que sí, ara no em recordaria.
Era per PC o per què era? Era per PC, Montserrat de rom.
Fantàstic, fantàstic.
Són les fabuloses tortugues ninja.
Són les fabuloses tortugues ninja.
Són les fabuloses tortugues ninja.
Hérois de mitja cosca.
Bona nit.
Aquests dies tenim nova pel·li i videojoc de les tortugues ninja.
La pel·li és una passada, ja que recupera l'estil clàssic,
però el videojoc no ha rebut una bona acollida
per al que plantejo el següent dubte.
Per què costa tant a les productores
donar un toc diferent i fresc a productes d'entreteniment
sense fotre la pota?
És per això que ens agrada el retro
i preferim jugar a un arcade de la Game Boy
abans que aprovar el nou joc o pel·li d'una franquícia?
Aquest és el fantàstic tema de les pel·lis i dels videojocs,
que n'hem parlat alguna vegada al Generació Digital, Gina.
Jo crec que és un problema del retro,
de com ens estimem les coses antigues que vèiem quan érem petits,
que et toquen el cor,
i que és veritat que no veus un producte
de la mateixa manera amb 10 anys que amb 30.
De fet, el cas més evident és el de Star Wars,
que la primera trilogia, els grans, l'estimem moltíssim,
i els petits diuen,
ostres, però si la segona també està molt bé, amb Jar Jar Binks.
Tu preguntes a qualsevol nen
que en aquella època tingués 8 o 10 anys,
i estimen Jar Jar Binks,
quan tu només tens ganes d'escanyar-lo.
Mira, et poso un exemple.
A mi m'ha passat amb els Gunis.
Jo no vaig veure els Gunis quan era petita.
Jo l'he vist de gran.
De fet, vaig pensar,
i això és el que tothom parla, com els Gunis,
com la gran revelació cinematogràfica infantil.
No, no, és normal.
És una pel·lícula d'uns temps
que tampoc et creguis que té gaire argument.
El camí que fa, crec que és molt curtet.
Jo, amb els Gunis, sense haver dit alguna vegada aquí,
no l'he vist ni quan era petit ni ara.
No l'he vist mai, aquesta pel·lícula.
Doncs ja et dic jo que... No em perdo res.
Però, clar, l'he vist de gran.
Si l'hagués vist amb 10 anys t'hauria dit
que és la millor pel·lícula de la història.
I també passa amb els videojocs clàssics.
Tu ets un fan, per exemple, del Crazy Clamber,
que és un joc així amb uns pixels com cigrons
d'un senyor que va pujant un edifici,
i estic segura que si jugues ara penses a aquest joc,
això m'hi passava hores, què soc?
I també aquí jo crec que hi ha el problema
sempre de les empreses grans, de la pressa,
de fer un joc d'una pel·lícula
que l'han de fer ràpid, que la coincidi...
ET. Exacte, exacte. Mira, ET.
Escolta'm, escolta'm, ET.
Aquest és el gran exemple.
Hem parlat moltíssimes vegades i quan hi ha una excusa
en tornem a parlar, Francesc. Sí.
Per què no? Parlem d'ET.
Bueno, és un videojoc que es va fer,
no sé si amb un mes o algo així,
sense saber de què anava la pel·lícula, bàsicament.
És una cosa que també passava molt abans
i segurament passa molt ara.
I a vegades passa que, bueno,
franquissa, tortugues, ninja,
jo crec que aquí anava una miqueta més sobresegurs.
De totes maneres, també serveix per veure
aquella mena de divorci que existeix
entre el videojoc de la pel·lícula i la pel·lícula.
Quan eren petits, moltes vegades,
quan hi havia algun videojoc de la pel·lícula,
moltes vegades seguia l'argument de prop
o a vegades no tenia res a veure.
Hi havia els personatges i allò podia ser un comecocos
i et deien que era Terminator 3,
el videojoc per Spectrum, no?
I tu creies, dius, bueno, que hi farem, no?
No era prou potent i tal.
Avui en dia això ja està una miqueta superat.
Però, clar, qui tingués la fórmula per fer-ho,
tot perfecte, tot maco i tot agradable i tot,
que funcioni i ens agradi tot,
doncs s'emportaria al mercat.
I, clar, això encara no ho ha descobert ningú.
Jo fa una temporada que amb la tabuleta,
amb els jocs d'Android, només faig que jugar coses a 16 bits.
Ah, diré que no. A què jugues?
Doncs ara últimament al Dear God, per exemple.
Ets un rent i has d'anar pel bosc
i aconseguir coses i uns pixelacos i no hi ha més.
És el que es dedica al rent, en realitat.
Estar pel bosc i intentar aconseguir menjar.
Exacte. Està molt bé, m'agrada.
Està fantàstic.
M'agradaria gestionar i ordenar en algun programa
tot tipus de documents ufimàtics,
i principalment PDFs,
que vaig recopilant sobre temes en concret
per després fer-ne una cerca.
Existeix algun programari de gestió documental
principalment en off-line, a nivell usuari i en entorn mac?
Salutacions.
Quan vam escoltar aquesta pregunta del Jordi,
vam dir, uf, que complicat.
I has rescat una miqueta, no, Xavi?
Vaja, és que la gestió de documents digitals per empreses,
en principi per empreses,
que em vau encara dir un volum molt gran d'aquests documents,
és un dels negocis en auge.
Jo no ho sabia, i ho acabo de descobrir,
vista la quantitat d'empreses que s'hi dediquen
i que ofereixen els seus serveis a la xarxa.
No sé quina quantitat de paperassa digital
mou aquest ullet nostre, però aquí, com a tot arreu,
dependerà una mica dels diners que s'hi vulgui gastar,
si és empresari.
Trobem noms com openkm.com,
amb gestió destinada a grans empreses,
que ofereix gestió documental i de registres,
workflows, tasques automàtiques, mòduls, integració,
programa de pàrners i fins i tot la creació d'una aplicació pròpia
per a tots els membres de l'empresa.
Elfresco.com té clients com la NASA, Michelin,
BWF o la Fox. Permet un període de prova.
Elfresco.com...
Reballa a la NASA amb elfresco.com.
Jo m'imagino una reunió de...
Ostres, el fresco s'ha caigut, no?
No podem recuperar els documents.
I no és el restaurant aquest de...
Exacte, és de nom de Catering.
És sorprenent.
La NASA, ben coneguda, ofereix DocuShare,
OneARP.es ofereix programes de gestió a mida
i, depenent de les necessitats de cadascú,
fins i tot si ets una petita empresa amb pocs recursos,
i també el govern espanyol ofereix,
a través del seu web, administracionelectrònica.gov.es,
el programa INSIGHT,
que significa infraestructura i sistemes de documentació.
Doncs aleshores és INSIDE.
INSIDE, clar.
Ho he dit jo pensant que aquesta gent sap anglès.
Entri a guiadesolucionestic.com,
guiadesolucionestic.com,
i el cercador hi escrigui Gestión de documentos.
Hi trobarà solucions i noms a mida.
El més recomanable, però, és treballar sempre amb gestió al núvol.
S'estalviarà el clàssic ensurt de no trobar el document enlloc
o esborrat, per casualitat.
I si el Jordi no fos una empresa, fos...
Un telecany és com tu, com jo.
Hi ha alguna possibilitat, Francesc?
Mira, jo, pel que ell m'ha dit,
li recomano dues opcions que trobarà que més són.
Són gratuïtes.
Una és Mendeley.
Els dos que us proposo són gestors de bibliografia.
És el que fem servir a la comunitat científica
per gestionar les referències bibliogràfiques.
Quan un tros d'un text diem
tal com s'havia vist a un número 1 o número 2 o número 3,
i al final hi ha una llista de tots els articles
on s'apunten aquestes referències.
L'avantatge d'això és que, a part d'ordenar tots aquests articles,
avui en dia,
es gestionen els documents associats a aquesta bibliografia,
amb el qual pots tenir tant les referències,
amb el nom de l'autor, publicació, etcètera,
que et poden servir per fer una cerca,
i, a més, tens ordenats els propis fitxers
per accedir-hi tal com vulguis.
Mendeley és un gestor de bibliografia que està en web,
i, a més, també el pots trobar per ordinador,
en Mac, Windows i Linux.
Cal obrir un compte que és gratuït,
fins a 100 megas de tamaig de la base de dades.
Home, Déu-n'hi-do!
Hi ha diversos plats.
Si treballes amb Dropbox i Mendeley,
l'avantatge és que pots tenir tots els PDFs al núvol
i, així, els pots veure des de diferents ordinadors.
I l'altre es diu Fotero.
També està per web,
i tens un applet per Mac, Windows i Linux,
permet organitzar referències i documents de tot tipus,
per tant, a part de PDFs,
també hi pots associar documents, imatges, textos, vídeos, etcètera,
i té un plug-in gratuït des del propi amagador
perquè tal com vagis trobant aquells articles de la cerca,
doncs els puguis anar guardant.
També de moment és gratuït, però crec que també hi ha l'opció
d'ampliar el tamaig de la base de dades amb servei de pagament.
Per cert, no ho hem dit, com que no és l'Eli,
hem fet una entrada que hem anat a Saco Paco.
Tenim un regal per la setmana vinent,
que sabeu, els nostres ullents,
que ens podeu trucar al nostre WhatsApp 638 68 70 30.
Vols dir, deixar un comentari, un missatge, una nota de veu?
Correcte.
I en aquesta setmana, en tot el tema del sonar,
i tot el que hem fet durant aquestes setmanes,
que estava una mica parat,
el que regalem és aquesta edició,
una edició que tens a les mans en aquests moments,
que és el Dead Island, Gina, però és una edició molt bonica,
el Dead Island és un videojoc ja força antic,
que estem parlant de fa 5 anys, aproximadament.
4 o 5 anys, sí.
Amb aquell vídeo de presentació que anava al revés.
Era tan espectacular, aquell vídeo recordava tan a l'ost.
Tot i que l'ost no té res a veure amb zombies,
i aquest videojoc Dead Island sí que té a veure amb zombies,
com es pot veure a la portada que la gent del Periscope pot veure,
i que vosaltres podreu recuperar el nostre Twitter.
Doncs això, tenim aquest que es diu el Definitive Collection,
el Dead Island per PlayStation 4, 638 68 70 30,
nota de veu durant tota aquesta setmana,
perquè la setmana vinent el que farem serà regalar
un dels ossos uients d'aquest fantàstic videojoc.
Doncs això, sovint ens centrem tant en les aplicacions
i els que fem de la xarxa,
que no pensem que res d'això seria possible
si la pròpia xarxa no existís.
Aquesta setmana hem tingut a casa nostra
precisament un dels pares d'internet, en Vinton Cerf,
que ha rebut la distinció doctor honoris causa
per la Universitat Ramon Llull.
I tu, Francesc, tot això ho has vist i ho has viscut.
Doncs sí, sí, sí, igual que tu,
vam estar els dos a la xerrada de l'Andreu Bea,
tant ell com l'Andreu Bea van fer una xerrada molt, molt interessant
que es pot trobar a internet,
i us penjarem al Twitter, al link de YouTube,
on trobareu aquesta xerrada de Vinton Cerf,
però ens va poder dedicar uns minutets una miqueta abans
a nosaltres per respondre'ns unes quantes preguntes.
La veritat és que genial, eh?, Vinton Cerf, Albert.
És un home maco, perquè sí, simpàtic, amable,
va vestit amb una elegància sempre extrema.
Quan el veus per primera vegada et dona la targeta,
com si fossis... et posa la mateixa alçada, que dius, per favor.
No, ens mereixem.
Aquella targeta de vicepresident de Google...
No, és Evangeli, és de Google.
Sí, sí, prou brutal, brutal.
I la veritat és que a mi em feia una miqueta de por,
que quines preguntes podem fer per quedar a l'alçada amb aquest senyor,
però des del mateix moment en què parles amb ell,
el veus que és amable, que accepta qualsevol pregunta,
i la respon totes amb una persimònia i, bueno, i superbé.
Per algú que ens escolti i no sap qui és exactament,
fins i tot Cerf, com el podríem definir?
Doncs mira, li diem que és un dels pares d'internet.
Per què? Perquè junt amb Robert Kahn, l'any 72,
vam publicar el protocol TCP-IP.
I la part IP potser sí que és la que algun dels audience dirà,
eh, això em sona, això de les IPs,
són aquests números amb què qualsevol dispositiu que es connecta a la xarxa
és identificat de forma única i exclusiva.
D'aquesta manera, tots els paquets d'informació
que s'envien als diferents ordinadors
es troben a on tenen que anar i sempre troben el seu destinatari.
El que passava en els anys 70
no és que no existissin xarxes d'ordinador,
perquè les xarxes sí que existien.
De fet, el Departament de Defensa dels Estats Units
tenia diversos ordinadors muntats en diverses xarxes
per diferents coses diferents.
Aquells que es posava el telèfon sobre un aparell.
Sí, sí, sí.
Allò era una mica de juegos de guerra, eh?
El que passa, què passava?
Que totes les xarxes eren exclusives als seus propis fabricants.
Llavors, només que el govern tingués diversos fabricants
i les xarxes no es podien veure entre elles.
Llavors, el projecte d'Art Panet
intentava unir totes les diferents xarxes,
diferents fabricants i diferents protocols
amb un protocol únic perquè es poguessin interconnectar a on?
Atenció, a un centre de control per a emergències nuclears.
En cas que arribés la III Guerra Mundial nuclear,
doncs des d'un sol centre de control amagat
podéssim controlar els recursos de les diferents xarxes.
L'objectiu era aquest, però gràcies a això tenim internet.
Sempre el que diem, no?, que la guerra i el tema militar
ha fet avançar la tecnologia.
No, perdó, la guerra i el porno.
No, no ens oblidem, eh?, que la pornografia també.
Ara no la tenia al cap, ara no la tenia al cap.
Perquè tu no hi penses, Albert,
però estem ja a l'estiu, la primavera acaba de passar.
És allò que diuen els filòsofs Leros i el Thanatos.
Exacte, exacte.
Ens n'anem matar o ens n'anem estimar, les dues coses.
La veritat és que avui en Cerv, com deia la Gina,
té un títol molt curiós, és vicepresident de Google,
però, atenció, és el capitost evangelista d'internet.
Atenció, perquè quan ell va començar a treballar a Google,
li van dir quin títol vols, quin càrrec vols,
i ell el que va dir va dir,
com si això de capitost evangelista d'internet
no fos prou pompós, ell volia...
jo vull ser l'Arxiduc d'internet, no?
I llavors el van mirar i li van dir, escolta...
Què et sembla si no?
La primera guerra mundial va començar
quan van matar un Archiduc, no?
El capitost evangelista d'internet.
El capitost evangelista d'internet.
El capitost evangelista d'internet.
La guerra mundial va començar quan van matar un Archiduc, no?
Hòstia, això és una miqueta malestruc, eh?
Però ell ho deia seriosament? Totalment convençut, vull dir.
I la veritat és que, doncs, és això.
És l'evangelista d'internet.
Ara, què fa un evangelista d'internet?
Doncs la seva feina és anar pels diferents països
i convèncer-los als governs perquè facilitin els marts legals
perquè tant empreses públiques com privades
puguin invertir en el desenvolupament a la xarxa.
Molt bé, fa unes poques setmanes
una decisió judicial dels Estats Units
i l'accés a la banda ampla no és un luxe,
sinó que és una necessitat per la vida actual
com és l'accés a les comunicacions o a l'electricitat, per exemple.
I això, a més, reforça la idea que no es pot,
com algunes empreses sí que volen,
tenir una internet de primera i de segona categoria,
el que es coneix com la net neutrality o la naturalitat de la xarxa.
Varen voler saber què en pensava ell sobre aquesta decisió?
It's very consistent with the way Bob Kahn and I always thought.
This was an infrastructure that you built on top of.
Doncs, com ell diu, està totalment d'acord amb la filosofia
que tant ell com en Kahn tenien quan van crear internet.
Allò ha de ser una infraestructura
que ha de servir perquè construïm a sobre
les nostres aplicacions i els nostres models de negoci,
el que sigui.
El que no podem fer és per afavorir un tipus de negoci o un altre
i anar a manipular l'infraestructura.
Ho hem de fer cap a dalt.
Ell diu que quan hi ha molta competència, tot això s'autoregula,
perquè les ofertes diferents fan que cadascú pugui
intentar que la internet funcioni com ell vol.
Però quan no n'hi ha, les empreses tenen un excés de poder.
I aquí és on s'ha de regular,
perquè el que no han sortit perjudicat és l'usuari.
Una de les feines de Cerf és mirar cap al futur de la xarxa
i li varen preguntar com imaginava
què podia ser internet dintre de 20 o 50 anys.
Doncs fixeu-vos que el que diu és que és molt difícil mirar a 20,
i fins i tot a 50 anys enrere.
I ens deia, pensa que fa 50 anys, cap endarrere,
no existia internet, qui ho hauria dit, no?,
el que passaria 50 anys més endavant.
O sigui, avui no ho podia dir, no?
De tota manera, ens va apuntar, això sí, aquelles tendències
de la xarxa que està seguint i que en el futur en veurem més,
que són les que hem comentat al començament del programa.
Més velocitat, més accés inalàmbric a qualsevol lloc,
internet de les coses,
que és una tendència absoluta que ell veu cada cop més,
més intel·ligència artificial,
hi ha tantes coses a fer a la xarxa
que nosaltres no som capaços de gestionar,
que està molt convençut que aviat hi haurà intel·ligència artificial
que gestionarà la nostra relació amb la xarxa,
contestarà missatges per nosaltres,
arreglarà temes d'agenda per nosaltres,
fins que nosaltres hi participem,
perquè no podem donar la base a tot el que la xarxa ens ofereix.
I, atenció, això que jo he comentat,
i, atenció, això que peta absolutament tot,
la internet interplanetària.
Això és meravellós.
Però això és sense ficció o s'està treballant en això?
No, no, hi ha un dels aparells que està corrent en aquest moment per mar,
digue-li al Pathfinder o a la disc...
no sé quin d'aquests catxarros que corren que encara funcionen,
perquè d'aquestes vegades es desconecten.
Doncs un dels que hi va arribar va establir una connexió TCPIP
via web amb la NASA,
amb la qual es va produir la primera connexió d'internet
extraplanet,
i ell diu que s'ha de treballar en això per anar extenent
l'accés a xarxa més enllà.
Els personalitats de l'estació espacial tenen Twitter,
que també estan correguts constantment amb la tele.
Home, és veritat.
I, a més, jo crec que ells, fins i tot,
la comunicació, com que és directa, és una mica més fàcil,
però, clar, envieu un paquet de dades a Mart.
No, no, el que deia ell...
Jo el vaig anar a veure també, el Vinton Serf, i deia...
Quan passa un esteroide pel mig,
que et quedis durant 5 hores sense internet
esperant que passi l'esteroide.
Exacte. Va haver-hi un moment, per això, que parlant del futur,
Vinton Serf agafa un to una mica apocalíptic
quan preveu una certa problemàtica de l'era digital
i que ell anomena l'era fosca digital.
A veure, n'hem parlat moltes vegades en el programa.
Què ens passa...? No és tan raro, vull dir,
què ens passa quan intentem carregar un d'aquests llocs
en un espectrum antic que teníem quan érem nens?
Moltes vegades les cintes deixen de funcionar, s'han desmagnetitzat,
els disquets... A vegades, tens un disquet i dius...
Ai, mira, del PC.
Un disquet de quan el teu pare feia alguna cosa en aquell PC que veus
quan eres petit, i dius... Mira, troba't aquells disquets del pare.
Vaig a veure quines coses hi escrivia.
Troba una discatera, avui en dia, no?
I ell està dient que a mesura que estem passant-nos
als sistemes digitals,
i l'emmagatzemem en formats digitals,
no hi ha cap garantia, no hi ha ningú que reguli
que tots aquests formats siguin compatibles cap al futur.
No que els sistemes del futur hagin de ser compatibles,
sinó que ningú preservi uns formats,
ningú preservi uns maquinaris capaços de llegir
tota aquesta documentació.
Si nosaltres trobem, a vegades, en un calaix,
per exemple, cartes o una nova novel·la de William Shakespeare,
algun dia surt tirant una paret d'una casa
del segle XVI d'Anglaterra i surt allà una paret,
una nova obra de William Shakespeare,
doncs fantàstic perquè la podrem llegir,
estigui com estigui el manuscrit, si fa no fa, no?
Ara, si algun dia apareix una gran novel·la
d'algun novel·lista de casa nostra d'aquí,
guardada en un pendrive, segurament d'intre 50 anys,
veuran el pendrive i diran, tio, no el connectem, això?
El que hauran de fer és parlar amb el Museu de la Ciència
i la Tècnica de Carrassa,
que es dediquen a fer aquestes coses i a preservar-ho.
I ell està totalment a favor de l'emul·lació.
Diuen, no només hem de poder...
Això vol dir, atenció, que les empreses han d'alliberar
la forma en què funcionen els seus aparells passat un temps,
perquè es pugui fer una emul·lació efectiva
i, amb sistemes operatius antics,
amb els mateixos programes que també s'han d'alliberar
perquè els pugui utilitzar qualsevol,
poder llegir informació que les empreses o els particulars
puguin tenir amagats amagades i vinguin d'aquesta època.
Si no, ens trobarem que els estudiants del segle XXI del futur
diran que aquesta era una època fosca
perquè no s'haurà conservat gairebé res.
Una cosa tan tonta com poder jugar els videojocs de Atari
en un Atari o en alguna cosa semblant a un Atari,
o poder... Fins i tot jo, l'altre dia vaig anar a casa ma mare
i vaig trobar CDs de videojocs que regalaven amb el diari,
o pagaves mil pessetes, i que no hi pots jugar,
perquè no són compatibles amb els ordinadors actuals.
Dius, però si és un Windows amb un PC igual, doncs no es pot.
Seria una mena de mami, però...
Sí, sí.
Recordem els emul·ladors d'acadiratges antics, però...
La cosa no és fer que els PCs d'avui siguin compatibles
amb programes de fa 20 anys,
sinó fer programari que sigui compatible.
A més, ell posava el fantàstic exemple
que ell intenta obrir...
De fet, li ha passat un PowerPoint de fa 10 anys
i no el pot obrir.
Diu, com podem pensar que d'aquí 150 anys podrem obrir un web?
O un PDF? És que no podrem!
Segur que no podrem, no? Ell ho té molt clar, això.
I això també va a favor d'utilitzar estàndards de fitxers oberts,
perquè utilitzar fitxers.doc, que són propietaris de Microsoft,
el dia que Microsoft deixi d'existir,
perquè avui dia li pot arribar a passar,
qui ningú compri els drets dels seus documents, això es pot perdre.
I qui diu un doc que és molt extens pot passar
amb qualsevol format de gestió particular
que fan servir alguns tipus d'empresa,
que l'empresa desapareix i això ja no es pot llegir més.
Internet és molt gran i s'hi fan moltes coses,
tant de bones com de dolentes.
Hem volgut saber si hi ha alguna cosa que ell pensi
que se'ns ha anat de les mans a internet.
Bàsicament, acaba de posar una mica internet al mateix nivell
que moltes vegades en les discussions aquestes filosòfiques
es té sobre la tele o sobre qualsevol altra mitjana d'intercanvi
d'informació, el mitjà no és el culpable,
el mitjà no és bo ni dolent, és l'ús que nosaltres en fem.
Per tant, diu que la gran avantatge d'internet per a buscar,
cercar i trobar informació és tan gran
que va molt més enllà dels petits problemes
de quina mena d'informació s'intercanvia
o aquelles usos dolents que es pot fer
de la informació que pots trobar a la xarxa.
Una cosa supera l'altra.
El que hem de fer és desenvolupar l'esperit crític.
Per tant, ser nosaltres capaços de decidir
què volem buscar a la xarxa, quin contingut de qualitat,
quin ús li volem donar,
i no tallem, capem, prohibim la xarxa,
perquè hi ha coses que no ens agraden.
A més, ell confia molt en el jovent,
en els nois que ho va comentar.
Totalment, no.
Ell pensa que en el futur seran les persones
les que aniran fent aplicacions més i millors
per tal de donar-li un molt bon ús a la xarxa.
Recordo que fa uns programes vam comentar
que els professors avui dia havien d'acompanyar els nois
a l'hora de fer treballs i buscar la informació per la xarxa.
És a dir, lligat a això, no?
És a dir, ser prou crític i els professors acompanyar-los,
dir-los això sí, això no, vigila,
sàpigues discernir que és el que t'estan colant per aquí,
o si tot això és veritat.
Per cert, el final de l'entrevista,
i aquest serà el retall que escoltarem,
per cert, la setmana vinent, dilluns o dimarts,
posarem l'entrevista sencera en anglès
perquè la gent la pugui escoltar,
aquesta fantàstica veu, després parlarem de veus.
Té una veu fantàstica. És meravellós.
Sí, sí, ho dic molt bé.
Tu vas parlar d'una cosa que a mi fins i tot em va sorprendre molt.
Sí, li vaig voler fer un petit comentari.
La veritat és que la tecnologia moltes vegades ens ha decepcionat,
ens ha promès coses fantàstiques,
i a l'hora de la veritat, què passava, no?
I això ho treia en base a una cita d'en Bas Aldrin,
l'astronauta Bas Aldrin, que fa un parell d'anys,
parlant una mica de com veia la seva generació l'any 2000, el segle XXI,
va dir a mi, em vau prometre, que tindríem colònies a Mart,
i m'heu donat Facebook.
A veure, aquí ha passat alguna cosa, no? Què ha passat?
I vaig poder preguntar què en pensava ell
sobre si en el futur ens sentiríem decepcionats amb internet,
que és capaç de donar-nos tantes coses,
però potser d'aquí 20 anys l'únic que obtenim
és noves formes d'intercanviants amb vídeos de gatets.
Ens sentirem decepcionats amb la xarxa?
I la veritat és que no, ell està actualment convençut
que la xarxa, l'únic que ens depara,
seran cada cop millors i millors formes
de comunicants a intercanviar informació,
gràcies també a això que deia l'Albert Abans,
de la confiança que té que els joves la sabran utilitzar
per construir a sobre d'aquesta infraestructura
i fer cada cop coses més noves, més innovatives,
i, bueno, mirar en el futur amb molta alegria,
almenys ell és optimista en aquest aspecte.
I en volieres de realitat virtual. Exacte, exacte.
No, no, i al final també, com hem comentat abans,
donar les gràcies també a l'Andreu B.A.,
perquè en el fons ell ha estat una de les peces clau
perquè aquesta persona vingui,
l'hagin fet, doncs, doctor Honoris Causa per la Ramon Llull,
i és com un luxe haver-lo tingut aquí,
perquè, com diu l'Andreu B.A.,
un dels creadors d'una de les coses que més utilitzem està viu,
i hem pogut parlar amb ell.
Com ho creameu d'internet una mica té aquesta filosofia.
No és només explicar-nos com vam crear internet,
sinó dir que una de les coses que més està canviant la humanitat
d'aquí i la canviarà cap al futur,
encara tenim vius a tots els que la van crear.
Per tant, aprofitem-nos que els tenim aquí,
preguntem-los coses, sapiguem què volen saber
i què pensaven en aquell moment,
i no haguem d'esperança d'aquí 200 anys per anar a buscar,
doncs, documents que potser ja no podrem obrir,
i mails que ja no sabrem on estan, en quins servidors estan,
per descobrir com eren les coses.
Molt bé, doncs nosaltres ara, en aquest punt,
anem a publicitat i tornem re, d'aquí dos minuts,
i hem de parlar de moltíssimes coses,
i precisament escoltarem la veu d'Andreu Béat.
Catalunya, bravo!
¿Has pujat mai a un simulador professional de MotoGP?
¿Has marcat un gol a una estadi de 50.000 seguents?
Vine a Open Camp, el primer parc del món
dedicat a l'esport de la Niña Olímpica de Barcelona,
i diverteix-te amb la teva família i amics
vivint moltes experiències esportives.
Opencamp.com, cobert tots els dies de l'any a partir del 18 de juny.
Open Camp, welcome to your passion.
La manera més intel·ligent d'anar o tornar de l'aeroport
és l'aerobús.
El bitllet senzill, 5 euros en 90,
i el d'anar de tornada, 10 en 20.
Aerobús, més ràpid, més fàcil, més econòmic.
Quan arribarem, falta molt.
Ara, amb el nou joc de l'ATT Autopista Centruta,
els teus viatges seran més divertits.
Descarrega-te-la i comença a viure l'aventura.
Mami, ens ha baixat.
Anem al cotxe amb el nou joc de seguretat diària.
Ja hem arribat. Que ràpid.
Tu també vols jugar? Descarrega ja Autopista Centruta
i comença a divertir-te.
A Nissan, no ens conformem a mostrar-te
les tecnologies més avançades.
Volem que les visquis.
Per això hem creat a la teva ciutat un nou espai pensat
perquè experimentis per tu mateix l'esperit innovador de la marca
i descobreixis tota la gamba Nissan
i un servei insuperable.
A Nissan, desitgem que el món sigui cada dia més innovador
i la teva ciutat també.
Nissan, innovation that excites.
Desitja tu nuevo espacio Nissan.
RomAuto. Avenida Príncep d'Astúria, 66-68. Barcelona.
Catalunya, Brasil.
Doncs sí, això és el generació digital.
Estem rapejant, eh?
Escolteu, continuem al generació digital de Catalunya Ràdio
i a la taula l'equip del generació digital
ginecòst, Francesc Xavier Blasco, Xavier Serrano.
Per cert, hem escoltat el 638-68-7030,
que és aquest joc fantàstic que regalem la setmana vinent,
que és aquesta nova edició del Dead Island
en una capsa metàl·lica
i que és per a la PlayStation 4,
aquest joc de zombis que fa tanta i tanta por.
A més, hi ha un noi molt maco a la portada,
és ros, moret, té les dents així com sortides,
està cobert de sang, no?
Hi ha una platja idíl·lica, una piscina, una palmera...
Què més voleu?
Exacte, si envieu una nota a la 10 al 638-68-7030,
teniu possibilitats i forces que el joc sigui vostre.
Hola, bona nit, soc en Joan,
i la meva pregunta ve arran de la notícia aquesta setmana
que el València Club de Futbol
ha creat un equip per competir en el món dels suports electrònics.
Doncs la meva pregunta és què diferencia
o què és el que fa que un videojoc passi a ser un e-sport.
Moltes gràcies.
Gràcies a tu, Joan, per escoltar-nos
i per enviar aquesta nota de veu al 638-68-7030.
Esports electrònics, Xina.
A veure, fins fa uns anys els videojocs eren cosa de nens,
i ara mouen milions de persones, de diners, de tot, no?
Gent que omple estadis simplement per veure a 10 persones,
però a mi molt ràpid t'han agotat un ratolí
per intentar aconseguir una bandera
o matar l'enemic o el que sigui.
Diu la Rayan Acadèmia Espanyola
que un esport és la recreació, passatemps,
plaer, diversió o exercici físic.
Una acceptació que tenen cabuda des de l'alterofília,
els escacs o els esports de motor, i també els videojocs, ara.
També hi ha competicions professionals de videojocs,
un conjunt de disciplines mentals
on el component físic també és de terminal.
De fet, si us hi fixeu, els grans campions dels esports
són gent molt jove per diversos motius.
El primer motiu és que són tan innocents i tan joves
que no equilibren prou bé
la diferència entre el risc i l'esforç.
Perquè, diguéssim, que nosaltres, com que ja tenim una experiència,
nosaltres triguem mig segon més a prendre la decisió de,
va, ataquem, perquè el risc és molt alt,
però la recompensa, i ells no, ells directament van,
i aquell mig segon el guanyen,
i el guanyen a tots nosaltres, que podríem ser més grans.
A mi, fins i tot, dos o tres segons ja t'ho dic ara.
Et diria que m'agradarà molt estar en aquest grup
encara que sigui més gran, clar.
Us he portat alguns exemples de videojocs
que es fan servir pels esports.
El més famós de tot és el League of Legends,
també conegut com el LOL,
que es tracta d'un MOBA, que és un, allò, MOBA...
Massive online...
Ba... Bé...
Arena, arena.
És un joc basat en batalla de 5 contra 5 o 3 contra 3,
amb personatges establerts on, a més d'assassinar els oponents,
l'objectiu principal és destruir la base enemiga en un mapa.
Assassinar, destruir...
Recordo, en el grup de WhatsApp del Gènere C digital,
un dia, en Murillo va fer el comentari,
estic flipant molt veient una partida del LOL,
i tu estaves com al·lucinat.
Les cares d'aquells japonesos que estaven allà...
I a més era la final i la jantada que hi havia
en aquell camp de futbol.
És que era tot molt bèstia, molt bèstia, realment.
Doncs si l'Albert Murillo ja ha superat el LOL,
el seu següent joc és el Dota 2,
que l'anomenen la versió complicada del LOL.
La gent que en sap molt diu que el LOL és massa fàcil,
i que necessiten una miqueta més.
Doncs això els dona el Dota 2.
A més, registra el major premi, el Dota 2 d'esports,
que s'ha donat mai,
que es va donar a l'International Compendium del 2015,
on es van repartir 18 milions i mig de dòlars.
Que no està malament.
Tinc la xifra exacta, però és que no ho sé ni llegir.
No he vist mai tants números junts.
També teniu coses com el Hearthstone,
o l'Starkraft, que és l'estratègia espacial
entre races diferents.
I la gent que li agrada als jocs de trets,
com aquest detall que regalem als 6, 3, 8, 70...
6, 8, 70, 30,
teniu el Counter Strike, que és un clàssic.
De fet, jo jugava al Counter Strike quan tenia 15 anys,
doncs ara han tret una versió recent.
Ara que ets 16, a què jugues? Exacte.
Doncs el Global Offensive, que és el nou, aquest que ha sortit,
que manté l'essència afegint una millora gràfica,
i també pots comprar i vendre accessoris al joc.
Tot i que no és l'únic, sí que és veritat,
que és el més cúmode joc de trets dels esports.
Què fa que un joc sigui un esport?
Un e-esport, o un esport electrònic, que tingui una competició.
Dues coses.
La primera, ha de tenir competició on-line,
o sigui, no pot jugar als sims en un esport.
Ha de ser un joc on puguem competir,
doncs puguem connectar amb un gran servidor
i puguem competir, ja sigui d'un a un,
de 3 en 3, de 5 en 5, però que puguem competir.
I el segon, el decideix la comunitat.
És a dir, si un joc té molts adeptes,
en molts números,
que el joc de convertir-se en un possible candidat
ha de ser un e-esport.
I segurament també el que comentaves al principi
ha de ser un joc que demana rapidesa
i encara que hi visc que hi ha un joc de cartes.
Sí, perquè el joc de cartes requereix habilitat.
És com l'uno.
Saps quan tu jugues l'uno o el set i mig?
O el set i mig, que necessites una certa habilitat, o el pòquer.
L'última vegada que vaig jugar l'uno va ser amb la Xbox.
Fa molts anys.
Sí, jo també el tinc. El té tothom.
No m'agrada amb els meus fills, però amb cartes de veritat.
Ai, sí, perquè és molt millor, eh?
Les coses analògiques són millor que les digitals,
excepte la generació digital.
Molt bé, molt bé.
Continuem, no amb més preguntes,
sinó amb una cosa que a mi m'ha fascinat i em volia parlar.
Generació digital.
Jo em dedico a parlar, a parlar pels puestos, que en diem.
De petit, de petit, jo anava molt al cinema, amb el meu pare,
i duia tot sovint.
Al cinema que teníem aquí a Manresa, teníem... a Avenida.
Aquest m'agafava a prop de casa.
No està parlant, ara, el Xavier Serrano.
Soc jo, soc jo.
És que aquest tall l'hem tret d'un tet.
Sí.
Un tet fa uns temps, mesos.
Recordo que vam parlar del tet que vas fer a Reus.
Sí, vaig fer un tet a Reus.
I avui volem parlar del tet que ha fet el Xavier Serrano.
Fa també unes setmanes, no?
Tenim dos tets a la taula.
Sí, sí, sí.
El vas fer a Manresa i vas parlar sobre la veu.
De fet, aquesta... sí, vaig parlar sobre la veu.
Aquest any tractava sobre trenquem tòpics.
Tots els ponents parlava de la seva experiència
a l'hora de trencar tòpics, de diferents temes.
I jo, a través de la veu, vaig voler trencar tòpics.
Tòpics, sí, correcte, molt bé.
Tòpics com, per exemple, si no tens una bona veu,
no pots dedicar a la ràdio.
Això és mentida. Hi ha molta gent...
Hola, Xavier Serrano.
Cada vegada més hi ha més gent que no té una gran veu,
però sí dedica a la ràdio.
És a dir, compensa el no tenir una gran veu amb...
Amb molta simpatia.
Amb molta simpatia, amb molts coneixements,
amb molt domínia del que parlen, etcètera, etcètera.
Molt bé, com va arribar una proposta d'aquest tipus?
Doncs la gent que organitza el Tet a Manresa m'ho van proposar.
No sé per què, encara.
Perquè ets de Manresa.
Sí, això sí que és cert,
perquè aquest any es va aprimar molt que fossin experiències locals.
Sí que és veritat que va venir el Pèmio Fortuny,
ex-cantant de l'Exambusto,
que ara porta projectes col·laboratius.
A Sierra Leona, per exemple, ha muntat una emissora de ràdio.
És una cosa extraordinària, el que està fent.
I, vaja, a partir d'aquí,
tot el que passava per allà explicava el que, no?
Va ser molt interessant, va ser molt divertit,
vaig aprendre molt dels meus companys,
i jo espero que sortís d'allà,
havent escoltat el que jo proposava i el que explicava,
que també sortís mínimament satisfet.
Ho posarem al Twitter, també,
perquè la gent pugui directament linkar aquest Tet.
A més, comença i acaba, està molt ben editat.
I què us sembla això del Tet?
Que això, recordo, fa cinc, sis, set anys,
en parlàvem sempre, els Tets que ens venien de fora,
i com ha aparegut i...
Però és curiós perquè Tet vol dir
Technology, Entertainment and Design.
És a dir, al principi era tecnologia, entreteniment i disseny,
ara ja s'ho ha convertit en una mena de potipoti,
amb què la gent...
Jo, pel que veig, i pel que veig amb molts dels Tets
que vaig mirar per documentar-me, per preparar el meu,
hi ha un cert bon rotllisme
i hi ha moltes ganes de millorar el món,
que jo crec que aquesta és la base del Tet,
intentar que millori el món a través,
en principi, de la tecnologia, l'entreteniment i el disseny,
però s'ha anat expandint i abastant.
És una mica el subtítol que ell posa, d'inspiració.
Inspiració per canviar el món.
Molts d'ells són totalment, això, inspiracionals.
L'experiència d'alguna persona,
que moltes vegades no és perquè s'hi dediquen a feina,
a vegades és, quan veus la quantitat de Tets que hi ha,
és perquè ha passat una experiència traumàtica
o perquè ha patit alguna cosa i l'ha superada,
i tenen tots el comú de nomidador
i explicar-ho molt bé i sintetitzar-ho
i donar-ne sempre una visió positiva.
És curiós perquè moltes vegades qui fa un Tet no explica res,
a vegades només fa una actuació.
S'han vist actuacions molt curioses,
que aquella és molt famosa, una d'uns paraigües de colors,
les boles que anaven per allà...
Un tio que fa yoyo, el campió mundial de yoyo,
que va anar allà a fer el perrito i el columpi i aquestes coses...
Tu no parlis, eh, tu?
En Gegé Iàbrex va fer la seva famosa...
De la caixa. De la caixa.
I són això, moltes vegades motivacionals i inspiracionals.
Aquest mes de juny és un No parar dels deveniments
i hem anat parlant d'aquest digital juny fantàstic.
Ara toca parlar d'un que serà el dimarts
i que passarà a l'Arts Santa Mònica.
És el Hello World, un esdeveniment relacionat amb l'univers del videojoc
i pensat per qui s'hi vol dedicar.
Hem parlat amb un dels seus organitzadors, que és en Pere Torrents.
Exactament.
És una trobada per a estudiants que estiguin estudiant
qualsevol tipus de disciplina relacionada amb videojocs
i la pròpia indústria de videojocs.
El que volem és fer una mica de pont entre els estudiants
que volen dedicar-se a la indústria i els que ja estan en la indústria
i que puguin conèixer als estudiants de primera mà
què significa i què implica treballar en una indústria com la de videojocs.
És superpassional, però el que ens trobem moltes vegades
és que la gent desconeix la realitat,
i moltes vegades la crua realitat del sector.
Hi haurà taules rodones, conferències,
que parlaran precisament de tot el que l'estudiant ha de tenir en compte
a l'hora, per exemple, de fer destacar un joc
a les llistes dels més venduts.
Hi ha un dissenyor de videojocs que a mi m'agrada molt,
que també està ficat a l'organització de Hello World,
que és en David Jaume Andreu,
que diu que el gran problema de molts dissenyadors de videojocs
és que fan el joc que ells volen jugar,
sense tenir en compte les consideracions
ni de plataforma, ni sense escoltar el que passa al voltant.
Totes les tendències que estem veient a dia d'avui
amb creació d'empreses, amb tot aquest lean startup,
és que has d'estar permanentment en contacte amb el teu client.
I, per desgràcia, hi ha molts desenvolupadors
que et segueixen treballant sols, totalment aïllats,
treballant amb aquell projecte, aquell producte,
que només ells hi creuen, que després pot ser un boom,
però moltes vegades un flop.
Jo moltes vegades dic
que un videojoc per un desenvolupador
és com l'anell del senyor dels anells.
Quan t'obsessiones, t'acabes convertint en un golo.
I deixes de ser el hòbit alegre, content de la comarca.
Doncs Hello World és...
Està molt bé, està molt bé.
És bestial, com ho explica el Pere Torrents.
La veritat és que va ser una conversa que, per cert,
ho dic ara,
doncs la posarem sencera al mes de juliol,
perquè, com sabeu i com vam dir la setmana passada,
l'anterior, de fet, el Generació Digital,
aquest estiu tindrà presència els dissabtes i diumenges de 4 a 5.
I estem fent entrevistes noves,
i amb aquesta, a banda de parlar amb el Hello World,
vam parlar de moltes altres coses,
i ja us direm el dia en concret que sortirà el Pere Torrents.
Hello World és el proper dimarts 28 de juny a l'Arts Santa Mònica.
I si, atenció, voleu anar-hi, i voleu tenir, atenció,
hi ha un 25% de descompte.
Només heu d'anar a comprar l'entrada,
i en el lloc dels descomptes, del codi de descompte,
si aneu a helloworld.cat,
heu de posar Generació Digital, tots junts i en majúscules,
i llavors s'activarà directament aquest 25% de descompte.
Tampoc estem parlant d'un preu elevadíssim,
perquè estem parlant de 10 euros, si no m'equivoco.
12. 12 euros.
Perquè hi ha dos euros de gastos de gestió, despeses.
Exacte, exacte.
A helloworld.cat aneu a comprar aquesta entrada,
Generació Digital, tots junts i en majúscules,
i tindreu aquest codi de descompte del 25%.
Meses d'aveniments que passen més aviat.
Demà diumenge celebra la primera edició de l'StopMotion Barcelona,
un esdeveniment dedicat a la tècnica de l'StopMotion.
Francesc?
Això, l'StopMotion, és allò de...
La plastilina, la plastilina. Exacte, pas a pas.
Molt bé, molt bé.
Carli Haussen va ser el mestre...
Els viatges a Simbat, aquells escalets...
Gesson i els ergonautes...
Wallace and Gromit, per favor.
Wallace i Gromit, l'estudi Armand, o l'ovella Shalm,
que encara la podem veure per la tele.
Exacte, aquesta és la tècnica.
Doncs hi ha moltíssima gent que s'hi dedica,
en Jordi Piulanks, que és cofundador, director creatiu,
i un desorganitzador al costat de l'Arula Gómez i el Guillem Puig,
ens explica el perquè d'una trobada d'especialistes d'aquesta tècnica.
Feia falta, sí, feia falta,
perquè, per desgràcia, aquí, al nostre país,
no hi ha massa indústria dins del món de l'animació,
i, d'alguna manera,
sí que és veritat que a Espanya i a Barcelona,
i a Catalunya, en general, vull dir,
hi ha molts festivals d'animació, en general.
L'animació que combinen una mica això del 2D al 3D,
podem veure curses d'StopMotion,
però un dedicat només a l'animació d'StopMotion no n'hi havia cap.
Llavors, la idea va sortir una miqueta també
de les ganes de compartir una mica,
de juntar-nos todos para ver películas,
tots els que ens dediquem a això,
conèixer-nos entre nosaltres, perquè el fet que et deia,
com que no hi ha massa indústria,
al final tampoc saps qui fa i qui no ho fa,
i, d'alguna manera, també és un poco...
un nostre granito de arena
que portem en el món de la indústria
per... bueno, per acollir una mica això, no?
S'TopMotion Barcelona es farà demà diumenge a l'Antic Teatre.
Teatre, espai de creació, tota la conversa amb Jordi Piulacs,
la podeu escoltar a través del GeneracióDegital.cat,
el nostre nou Tumblr,
on hi posem tots els èmbits dels vídeos i entrevistes del programa.
Recordem que hi ha pel·lícules infantils,
però també hi ha pel·lícules per a adults,
com, per exemple, infantil i d'adults,
la de Wes Anderson, el Mr... Com es diu?
Mr. Fox. Mr. Fox, per exemple.
Vull dir que no és una cosa exclusivament infantil,
sinó que és un tema molt seriós.
Per cert, Regina, hem obert un Tumblr, ara.
Hem obert un Tumblr que podeu trobar a GeneracióDigital.cat,
perquè estem fent tantes coses per la xarxa que costa molt seguir-nos.
Ah, doncs jo us faré un follow. Gràcies.
Perquè, clar, tenim un Twitter, un YouTube,
ara volem fer un Twitch, però això ja en parlarem més endavant.
No tenim massa de tot.
Per això ens cal intel·ligència artificial,
perquè ja no podem gestionar tot.
Doncs sí, com deia la Gina,
ho podeu trobar directament al GeneracióDigital.cat.
Recordeu el que us deia, eh?
Aquest estiu, a partir del 17 de juliol, els programes canviaran.
Amatrem el programa els dissabtes i diumenges de 4 a 5.
Als programes hi haurà una part que sí que recuperarem el millor,
però, sobretot, hi haurà molta cosa nova.
Els nostres col·laboradors,
cadascun d'ells ens enviaran notes de veu,
farem aquestes entrevistes que us deia...
La veritat és que jo penso que serà un programa que, per l'hora,
i per l'època, pot estar molt bé.
Una de les converses que podrem escoltar és amb l'Andreu Bea,
que és Digital Champion for Spain de la Comissió Europea.
En una entrevista...
És una entrevista que havia de durar 15 minuts
i em va durar gairebé una hora, aproximadament.
Molt bé, després hauràs d'editar, eh, Murillo?
Molt, hauré d'editar molt moments com aquest que ens explica l'Andreu.
Si tu ara tens una idea i la proves i la poses a internet,
i tu no ets ningú,
no és com a altres llocs que primer has de ser algú
que té una societat a tal, diguem-ne...
No, no, és absolutament meritocràtic.
O sigui, si tu val, i we believe, com ho diuen ells,
in rough consensus and running code, no?
O sigui, amb un gran consens, però també amb codi que funciona, no?
Si ho dius va i ho poses a internet i funciona,
doncs allò ha d'haver un estàndard.
La veritat és que Digital Champion for Spain,
Archidope d'Internet, Evangelis,
s'ho tenen una miqueta cregudeta, d'aquesta caterpa, eh?
Em sembla una mica?
Jo vull ser Jedi Princess of the Supernàrio.
Sí, sí, ja és.
D'acord.
Jo estic convençut que quan intenten posar-ho al link,
que dic que està tot, això no està.
Per defecte, no està.
No, ho han de crear.
Crear com a categoria nova. Gràcies.
Clar, no, no, realment és absolutament increïble.
Tota aquesta història i sobretot la conversa de veritat aquest estiu,
ja anirem donant més dades,
sobretot quan ens anem acostant a aquests programes de l'estiu.
Per cert, ens queden tres programes, es pot dir,
i l'últim l'hem de fer en públic, no sé com ho veieu, això.
Home, jo tinc ganes de convidar tothom que ens està escoltant
per fer aquestes festes que fem,
que venen allò unes 25-30 persones a l'estudi
i comencem a fer xerinola.
Sí, sí, sí, ho farem, ja anirem anunciant,
però és que realment se'ns està tirant l'estiu a sobre, directament,
però donarem més detalls per aquest programa especial
que farem en públic al final de la temporada.
Ara escoltem una iniciativa perquè també podeu utilitzar
el nostre WhatsApp per deixar un anunci directament
i explicar la vostra iniciativa.
Hola, el meu nom és Oriol Torres
i soc un dels responsables de la pàgina web canhapp.com.
Canhapp és un marketplace P2P
adreçat a famílies que els agraeixen vetjar-me les seves criatures.
A Canhapp tots els usuaris i famílies poden jugar
amb un llit de viatge per un cap de setmana,
un cotxe per tot l'estiu,
o una cadira pel cotxe per un viatge per carretera.
Aquest joc sempre es realitza a un particular
o a un local del lloc on viatgem.
Per tant, Canhapp també dona la possibilitat
perquè les famílies tenen un rendiment econòmic
d'aquells articles que els acostumen a donar un ús relativament baix,
com, per exemple, el cotxe de passeig,
quan ja tenim una criatura que camina i estem esperant una segona,
o bé, tenim la intenció de tenir-la ben aviat.
Moltes gràcies per la vostra atenció i sense aviat.
Doncs era l'origen de la pàgina web.
Doncs era l'Oriol Torres que ens ha venut la seva iniciativa fantàstica.
Ara, ell deia l'exemple de cadireta
per fer un viatge llarg que no tens
i que te l'has de comprar per utilitzar...
Perquè tens l'alçador, possiblement, per fer viatges llargs.
Està molt bé. Sí, sí.
Jo no sabia que necessitaven cadiretes especials per fer viatges llargs.
Home, sí, que tinguis els recols de cap una mica òptim.
Sí, sí.
I que no fotis una frenada.
Per molt cinturó que portis.
I sobretot per la comunitat.
És aquesta aplicació, aquesta iniciativa,
que ens ha explicat directament l'Oriol Torres.
ViuLab és una nova eina de comunicació per a col·lectius.
El col·lectiu educatiu és totalment gratuït.
Exactament el que fa és enviar comunicats,
tant de text, com imatges, com adjunts,
directament a tots els mòbils d'aquell col·lectiu.
La principal avantatge d'aquesta aplicació
és que eliminem tots els sorolls.
I a més a més, tots els usuaris d'aquí conserven la seva intimitat.
Ningú sap qui hi ha a dintre d'aquest col·lectiu,
ni té les dades de mòbil, ni correus, ni res d'això.
Aquesta aplicació està concebuda i feta des d'un ampe,
i tenim el convenciment, i de fet ho aprova estant,
que ja ho utilitzen bastants grups,
que és una eina molt, molt eficient
i resol el problema que hi ha actualment
amb la comunicació de col·lectius.
La veritat és que està molt bé.
De fet, se'ns ho ha enviat l'Oriol...
Ara no me'n recordo.
L'Albert Sol de Vil ens ho ha enviat
i ha creat un grup que es diu Generació Digital.
Els nostres ullents es poden descarregar
aquesta aplicació de forma gratuïta
i veurà que hi ha un canal amb proves.
Ja veureu que nosaltres hem fet algunes proves,
jo també li estic preguntant coses.
I és això, és a dir, tu, al costat del Generació Digital,
hi ha l'Ajuntament de No sé on i l'Escola Ampa de No sé on.
Tu avoca la informació i, si t'interessa, la mires i punt.
I si preguntes, preguntes alguna cosa relacionada
amb aquella notícia que tot és obert.
No pots anar allà i posar qualsevol cosa.
Et refereixes a fotografies que no ens poden interessar per res...
Exacte, com a PowerPoints de Paulo Coelho.
Doncs escolta, molt bona idea,
i la veritat és que ens agrada que hi hagi aquestes iniciatives
i que hagi nascut d'una ampa, perquè...
Substitueix els grups de WhatsApp de pares i mares d'escola,
es pregunto.
Què volen? I ets tu? Benvingut sigui.
Estàs a WhatsApp?
A l'amba, no, però grups de WhatsApp de pares...
Sí, sí, clar, tenim dos... L'infern, què s'ho posa, això?
Correcte. Aquest és el meu crit, eh?
No, aquest és el meu crit.
Jo és curiós, perquè em queixo, però no silencio gaire, eh?
Els grups els menjo, tu. Perquè ets un masoquista.
Sí, al final, fins i tot els agafes com jo carinyo, eh?
Ho sap, això, la Maria Pau Janer, que t'agraden aquestes coses?
Perquè crec que n'ha fet algun programa.
Segurament, segurament, que es pot treure.
I sí, sí, no ho sé. Doncs, Piu Lap, es diu...
A més, el nom, jo crec que està molt ben trobat, eh?, Piu Lap.
Piu Lap. Piu Lap.
Cangap, Piu Lap... Exacte, tot és fantàstic.
Ara que escolto aquesta sintonia, és molt la nit, oi, aquesta sintonia?
I ara, aquesta hora... De les fenones.
Sí, sí, clar. De les fenones, clar.
Bé, generació digital sou tots vosaltres.
També la Ginatòs, Francesc Xavier Blasco,
Xavier Serran, Albert García, Star, Elisabeth Sánchez...
i qui us parla, l'Albert Murillo.
El control tècnic, el Dani Expósito, avui.
Hem tingut el plaer de retrobar-nos.
T'estimem, Dani. Exacte, exacte.
Per cert, recordem, Dead Island,
que és el videojoc que regalem per la setmana vinent.
Només ens heu d'enviar una nota de veu al 638-68-7030.
Moltíssimes gràcies per estar aquí i comentar tot això.
A tu, Albert, a tu. I a vosaltres.
Ja ho saps, com sempre.
La setmana vinent. Així doncs, adeu-siau.
Fins aquí el programa d'avui.