GENERACIÓ DIGITAL
Benvinguts al GENERACIÓ DIGITAL, el programa dedicat que parla de videojocs de creativitat i de cultura digital.
Comencem una nova edició i ho fem amb moltíssimes coses, que us faré un petit repàs.
Parlarem, per exemple, de videojocs i arts marcials, arts marcials molt especials i molt estranyes, ho veureu.
També parlarem d'un videojoc que ha aparegut, ara fa molt poc, que és el Street of Rage 4.
L'ha provat l'Albert García i sabrem què tal li ha semblat.
Parlarem d'un contingut fantàstic que es diu Mekorama, Mekorama en K, és un videojoc per mòbils que ha provat l'Elisabet Sánchez.
Més coses, també coneixerem què hi ha al darrere de les etiquetes, etiquetes, per exemple, de Twitter.
Quan les posem, què és el que s'hi amaga darrere.
I a través del Chris Vilchez coneixerem els videojocs gratuïts que hi ha en aquests moments a través de diverses plataformes de videojocs.
N'hi ha molts i crec que els podrem conèixer a través del Chris Vilchez.
Més coses, explicar-vos que aquest és un programa híbrid, un programa que entre YouTube i podcast i FM hi ha moltes diferències.
Si ens estàs veient a través de YouTube has de saber que t'estàs perdent moltíssims continguts.
Un d'ells és, en aquesta edició número 753, una conversa que hem tingut amb l'Ivan Fernández Lobo.
Ell és el director de Game Lab i com sabeu fa uns dies es va anunciar que Game Lab no es cancela.
A finals de juny tindrem una nova edició de Game Lab, porten ja moltíssims anys a Catalunya.
I, igual, no ens escolteu a través del podcast o a la FM,
us hem volgut fer un resum molt curtet del que ens ha dit l'Ivan Fernández Lobo pel Generació Digital sobre aquesta nova edició del Game Lab.
És una oportunitat molt bona per generar moments molt íntims i molt cálids, a pesar de la distància física.
Experimentar amb tot això crec que pot ser molt interessant i pot deixar moments i conversacions molt inspiradores.
El pago para poder asistir a estos contenidos será la inscripción de alguna manera.
Y habrá ciertos contenidos que, por sus características, a lo mejor son más enfocados a un ámbito empresarial o profesional, etc.,
pueden tener algún coste de inscripción.
Nosotros permitimos seguir haciendo el evento ahí, aunque lo hagamos online,
pero sobre todo porque nosotros lo hacemos con el objetivo de promover el desarrollo del sector en Cataluña.
Día a día vamos viendo que va dando resultado.
GENERACIÓ DIGITAL
Continuem el Generació Digital d'Icat i ara el que farem serà parlar de les eines que utilitzen els professors amb els seus alumnes.
Molts d'ells s'han hagut d'adaptar en molts pocs dies i fixeu-vos com ho fa en Rafa Laguna.
Rafa Laguna és professor denti a la Universitat del Videojoc
i potser ara us pensareu que ell ens explicarà tota una sèrie d'històries de Zoom, de Skype...
Doncs no, ens parlarà d'eines que molts gamers, molts jugadors utilitzen des de fa ja molt temps.
Així doncs, hola Rafa, com estàs?
Hola amigues i amics de Generació Digital.
Soc Rafa Laguna, desenvolupador de videojocs i streamer,
i des de fa molts anys professor universitari de Cicles Formatius.
Com tots sabeu, durant el confinament que estem passant tots,
els professors han tingut que canviar completament la seva manera d'explicar i de donar classes.
Jo per sort he pogut fer la transició sense molts problemes tècnics,
degut a que gràcies a fer directes a Twitch, com a mínim tres cops a setmana, tenia totes les eines a punt.
A l'apareixa dintre de la imatge puc senyalar on vull que posin l'atenció
i també em dona molta llibertat de gesticulació, el qual em fa sentir molt còmode i com si estigués a classe.
Però no només són les càmeres, els focus i la croma,
també et vaig desenvolupar eines i vots que és el que la gent escriu als chats dels directes a Twitch i a Discord,
i quan algú escriu un missatge amb el hashtag ASLAGUN,
el meu vot ho detecta i ho mostra per pantalla, a més de llegir-ho en veu.
D'aquesta manera puc respondre ordenadament a tothom
i els espectadors, o en aquest cas els estudiants, sempre tenen un context del que estic parlant.
I com et comuniques amb els teus alumnes?
Jo utilitzo Discord per comunicar-me amb la meva comunitat,
i Discord és una eina molt popular entre els estudiants,
ja que és la que utilitzen per parlar per text o per vídeo quan estan davant de l'ordinador,
o per veu, si estan dintre d'un joc.
Per això vaig proposar a ENTI que utilitzéssim Discord per comunicar-nos amb els nostres alumnes.
La migració va ser molt més natural que si haguéssim utilitzat Zoom o Microsoft Teams,
ja que tindríem que obligar a tothom que es fes una compta d'aquestes plataformes
i que s'acostumes a elles.
Durant aquestes setmanes he ajudat altres professors
a configurar diverses eines per millorar les seves classes online.
I si us necessiteu, no dubteu en consultar-me a les meves xarxes socials.
Aprofito per fer-me una mica d'autobombo
i dic que si voleu vindre als murs directes a fer preguntes
sobre l'ensemblement de jocs o qualsevol altra cosa,
podeu fer-ho els dimarts, dijous i diumenges a partir de les 7.30 de la tarda.
També podeu trobar vídeos meus
sobre desenvolupament, creativitat i altres coses a YouTube.
I ja que estem, seguiu-me a Twitter.
A totes aquestes xarxes sóc Rafa Laguna, tot junt i amb dues sots.
Gràcies per escoltar-me.
Una abraçada a l'equip i als espectadors de la generació digital.
Fins aviat.
Moltíssimes gràcies, Rafa Laguna, professor Denti,
per explicar-nos com t'ho fas
i la veritat és que m'ha sorprès molt,
sobretot tot el tema del xat i la comunicació amb el professor.
Una de les coses que veus quan els teus fills estan amb els professors
és el caos que hi ha quan tots parlen alhora
i també ens passa quan fem connexions
amb diferents persones de la nostra família, per exemple.
I realment és una molt bona forma de fer-ho
amb aquestes eines que qui, per exemple,
veu Twitch o juga a videojocs,
com el Discord,
utilitza i ja utilitza de forma natural.
Molt bé.
Continuem amb la generació digital.
I ara ho fem amb un videojoc que es diu Mekorama
i que ha jugat aquests dies l'Elisabet Sánchez.
Tenim moltes ganes de saber què en pensa
perquè és un joc que jo el tinc força al cor.
Hola, Eli.
Avui us parlo d'un joc que em va recomanar tu, Albert Murillo,
i és d'aquells que pots tenir instal·lat en el telèfon
durant molt de temps i anar-lo jugant cada vegada que te'n recordes
perquè sempre hi ha algun repte per superar
i sempre t'acabes enganxant.
Es diu Mekorama i és un joc molt bonic de trencaclosques
en el que et poses en la pell d'un encantador robot
que ha de trobar a la sortida els 50 nivells
que inicialment proposa el joc.
En definitiva, la mecànica és molt senzilla.
Només hauràs de trobar la manera d'arribar
al final del trencaclosques amb diferents laberints
i de tant en tant trobaràs alguna plataforma,
alguna roda o algun objecte que t'ajudarà a desplaçar-te.
Per poder sortir de cada un d'aquests trencaclosques
l'única cosa que hem de fer és triar
en quin joc s'ha de fer.
I, per tant, hem d'anar al final del trencaclosques
perquè no tenim cap altra eina.
A part de donar voltes o girar la pantalla
per poder investigar els camins
que ens duran fins al final de la pantalla,
però no podem saltar, no podem córrer,
no s'ha de matar ningú i ningú et mata.
La part visual del joc és molt minimalista però molt maca
i els seus escenaris estan construïts
a partir d'una sèrie de cubs
que et poden anar arribant a la teva porta
i a partir d'una sèrie de cubs
que et poden anar arribant a recordar
altres jocs com el Minecraft.
Com hem dit abans, en aquest joc és impossible morir,
per tant, no has d'estar preocupat de que algú et mati,
però sí que et pot passar que arribis a algun punt sense retorn
i, per tant, no podries avançar.
Aleshores, has de triar si reinicies en el mateix nivell
o bé, abans que t'exploti el cap, provis en un altre nivell.
A vegades és inevitable estar pensant tota l'estona
en el robotet.
De totes maneres, no desbloqueixes pantalles superiors
fins que no vas superant pantalles anteriors.
En tens una o dues de marge per davant,
però no podries avançar gaire més.
Una cosa molt bonica que té aquest joc
és que els nivells estan representats per unes cartes,
és com si juguessis a un joc de cartes,
i en cada una d'elles hi ha un codi QR
que tu pots escanejar i pots crear i desenvolupar
el teu propi trencaclosques.
I, a més a més de crear aquests nivells fets per tu,
els pots compartir.
Mekorama no deixa de tenir coses interessants
perquè és un joc gratuït i, a més a més,
no té publicitat in-game,
però el seu autor, el Martin Magni,
és un desenvolupador romàntic de videojocs
i l'única cosa que et demana és,
mitjançant un missatge i molt de tant en tant
mentre tu jugues,
és que paguis, si t'està agradant el joc,
paguis el que tu creguis convenient.
Si no creus que hagis de pagar,
tu pots seguir gaudint del videojoc de manera gratuïta.
Podem jugar a Mekorama
per Android i per iOS
i ara tinc un repte,
que és aviam si enganxo l'Albert.
Per quina pantalla vas, Murillo?
Moltes gràcies, Eli.
T'he vist aquí una mica xulina,
apropant-te a càmera, no sé...
No, mira, en aquests moments
estic gravant amb el mòbil,
avui estic gravant amb el mòbil
i no et puc ensenyar les cartes que porto fetes.
No en són moltes.
He tingut un problema amb aquest joc
i és que me'l vaig comprar.
Com dius tu,
vaig pagar-li una mica
al creador perquè vaig veure que
utilitzava força hores de la meva vida
i vaig dir, s'ho mereix.
El tema és que el vaig desinstal·lar,
el vaig tornar a instal·lar
i no em va guardar el que havia fet fins llavors
i ara ho he estat mirant i en tinc unes 12,
molt poquetes,
però m'han donat ganes l'altre cop
i de, no sé, superar-te.
I quan estiguem a l'estudi 2
i ens puguem ensenyar els mòbils,
ho comparem, si et sembla.
Molt bé, continuem
al Generació Digital Dicat,
el primer programa híbrid de la ràdio a Catalunya.
Si escolteu el programa per Life AM
o per podcast,
podreu escoltar ara la conversa
que hem tingut amb l'Ivan Fernández Lobo.
És el director
del Game Lab i ara fa pocs dies,
com dèiem, va anunciar que
l'esdeveniment es feia.
És una decisió molt valenta
i hem conversat amb ell
per saber com es farà
aquesta nova edició
i sobretot preguntar-li
si efectivament
serà gratuït
i ell ens explicarà
tots els detalls d'aquest esdeveniment
i sobretot també
ens parlarà de com veu
la indústria del videojoc
en aquests moments del Covid-19.
Com veus la reacció
de la indústria del videojoc
en general a nivell mundial
des que va començar la crisi?
Com has vist la indústria?
Jo crec que
tota la indústria
s'ha adaptat molt ràpidament,
d'una manera impecable.
Les ha costat un poc més
a les estudis més grans.
Sabem que sobretot quan
estan treballant
en propietats intel·lectuals
que són molt importants,
passar-se al remot,
la seguretat dels servidors,
tot això costa un poc més
segons la complexitat del projecte,
però gairebé totes les empreses
han passat un temps record.
En Catalunya, en concret,
jo que estava en els foros
amb la gent,
en els xats,
amb els principals directors
dels estudis catalans
i dels estudis internacionals
la setmana passada
estaven tots treballant des de casa.
A nivell internacional
m'he constat que també és així.
Jo crec que l'adaptació
ha estat ràpida
i no diré senzilla,
perquè alguns em mataran
perquè han tingut molt de treball,
però s'ha pogut fer.
La setmana passada s'anuncio
la llegada de Gamelab 2020
que no se cancel·lava.
Estamos esperando un poco la noticia
Hasta este punto, hasta la semana pasada,
sufristeis mucho, hablasteis mucho,
¿cómo se llegó a esta decisión?
La verdad es que venimos observando
desde hace semanas, meses,
un poco la situación,
antes de cancelarse
el Mobile World Congress,
cuando se iban precipitando los anuncios
de determinadas empresas,
de que si venían o no venían,
que debía hacer la organización.
Ahí empezaba la cosa a entenderse como seria.
Cuando hay este movimiento global,
esto va un poco más allá
de lo que nos habíamos imaginado.
Ese fue un momento crítico
de cuando se tuvo que cancelar
este gran evento.
Después empezamos a observar
cuáles eran las previsiones.
En general no había previsiones.
Lo que había eran especulaciones
y que no se podía poner
una fecha exacta
a cuando esto se iba a solucionar.
Ahí entramos
en analizar la posibilidad
de que no fuesen las cosas demasiado bien.
¿Qué podríamos hacer?
Posponer el evento siempre
era una posibilidad,
pero enseguida se vio
que era posponerlo indefinidamente.
Teniendo en cuenta
que Game Lab,
a pesar de ser un evento pequeñito,
tiene un peso,
una influencia dentro
del sector internacional.
Lo que fundamentalmente
se produce en Game Lab
son conversaciones, intercambios de ideas,
contactos entre personas,
pero que hoy en día tenemos los medios
y la capacidad de hacerlo
en un formato 100% digital
sin renunciar a lo que verdaderamente
nos gusta
y nos gustaría repetir
ya a partir del año que viene
que es esa reunión en Barcelona
con todos los expertos
y los empresarios internacionales
pensamos que era posible
hacer lo que hacíamos en este formato.
El sector del videojuego
es un sector que,
afortunadamente,
puede seguir adelante
y es un sector
no solo que empresarialmente
y económicamente sigue adelante
sino que está demostrando
ser muy importante
para muchas personas en todo el mundo.
En este momento tan fundamental
para todos,
para el sector en particular
pero en este momento de enorme importancia
en el videojuego como medio
creíamos que era un muy buen momento
para que nosotros también dísemos un paso
y siguiésemos con lo que estábamos haciendo en un formato digital.
Ahora supongo que estáis trabajando en todo ello
habéis dicho que habrán ponencias,
seminarios, charlas magistrales,
coloques online, también talleres
hay muchas cosas
y que tenemos muchas ganas de saber
cómo se harán pero esto es todo un reto, evidentemente.
Es un reto, es un cambio
a fin de cuentas
o digamos en definitiva
más que un reto
como un esfuerzo
quiero verlo como un reto
en el sentido de emoción
en el sentido positivo.
Para nosotros es un reto bonito
es un reto muy bonito
porque nos permite
replantear los formatos
experimentar con cosas nuevas
es una oportunidad muy buena para generar
momentos muy íntimos
y muy digamos
cálidos a pesar
de la distancia física
experimentar con todo eso
creo que puede
ser para nosotros es muy interesante
y puede dejar momentos y conversaciones
muy inspiradoras.
Una de las cosas que también se ha dicho
es que GameLab
lo conocemos como un sitio donde
van los profesionales
parece un poco cerrado y aquí habéis dicho
que se abre a aficionados incluso
en vuestra nota de prensa lo decías
que se quiere abrir a estudiantes
que ya venían y también aficionados
¿esto va a hacer que va a cambiar
el contenido de GameLab?
No, no esencial, o sea, sí lo vamos a hacer así
pero cuando decimos que lo vamos a abrir
y lo vamos a abrir incluso
a aficionados no estamos hablando
de transformar el evento
en algo más comercial.
Las transacciones que se producen y se iban produciendo
años dentro de GameLab
cada vez más tienen significado
y tienen importancia en contextos
que van más allá del profesional y del empresarial.
Yo siempre digo
estos últimos meses o años
que estamos cambiando, estamos pasando
de hablar de sector y de industria
a hablar de medio
por lo que decíamos antes, porque ahora mismo
es el lugar donde
pues una enorme cantidad
de gente y además una creciente
cantidad de gente decide pasar su tiempo
decide compartir, decide encontrarse
y por lo tanto la creación de videojuegos
deja de ser
ese espacio, digamos
inocente, donde
es un producto de entretenimiento y no tiene
más implicaciones. No, la creación de videojuegos
ya no es tan inocente
el sector ya no puede ser tan inocente
igual que todos entendemos
que la televisión no puede estar en manos
de cualquier loco o cualquier loca
porque todo lo que se proyecta
está allí y tiene una influencia en la gente
el videojuego de alguna manera ocurre lo mismo
entonces todas esas
conversaciones, si bien la parte más
técnica de ellas sigue siendo de mayor interés
para la industria, la parte más
digamos cultural o existencial
tiene una importancia para la gente
y lo hemos proyectado durante
estos últimos años, lo hemos proyectado
al resto del público a través de los medios de comunicación
tú sabes, tú bien sabes
eres uno de ellos, los medios de comunicación
se acercan al congreso
y toman los principales titulares
y los proyectan a todo el mundo
y llega mucho más allá que a los
aficionados del videojuego
queremos dar un paso más y queremos abrir
para cualquier tipo de persona
que le parezca interesante
el sector, que quiera anticiparse
un poquito a lo que viene, que quiera
reflexionar sobre el videojuego
que pueda escuchar
las sesiones
que les parezcan interesantes
de este congreso y compartirlas
con toda su comunidad y toda su gente
¿Y estas personas, al igual que
los profesionales, que los estudiantes
etcétera, ¿tendrán que
inscribirse igualmente en GameLab.es?
Sí, la inscripción será
bueno, digamos que el pago
para poder asistir
a estos contenidos
será la inscripción de alguna manera
es decir, queremos saber quién
se inscribe, por qué se inscribe
y dar acceso
pues eso
creando una comunidad de gente interesada
realmente en este ámbito
y conocerlos
y habrá ciertos contenidos
que por sus características
a lo mejor son más enfocados
a un ámbito empresarial o profesional
pueden tener algún coste de inscripción
pero que no serán
el grueso total
de los contenidos
Por último, Iván, a nivel
técnico, supongo que es una parte
muy importante en la cual estáis
trabajando ahora mismo
¿os resulta muy complicado
hacer un GameLab
a nivel online técnicamente?
Bueno, hoy en día tenemos herramientas
hay un montón de herramientas que podemos
utilizar, es una parte
digamos 50% técnico
y 50% creativo
porque no es solo disponer de las herramientas
sino después cómo las vas a utilizar
la forma obvia de utilizarlas a veces no es la mejor
y además queremos hacer esto
y como decía antes es un reto bonito
y otras cosas podemos experimentar
con formatos y con ideas
entonces estamos un poquito navegando
entre lo que técnicamente
podríamos hacer
y lo que creativamente
queremos hacer
a veces
decía un amigo que decía
lo más simple, lo más bello
en ese momento recuperar
esa frase y ver si
en lugar de complicarse
en determinados formatos
la simplificación puede traer
un mayor engagement de la gente
una mayor participación
bueno, estamos viendo todo eso
obviamente estamos cerca del evento
y tenemos ya muchísimo avanzado
hay muchas ideas ya claras
porque hemos venido colaborando con otros eventos
hemos visto cómo funcionan otros eventos
seguramente tendremos algún
formato único original nuestro
yo añadiría que
sobre todo hablando con vosotros
hablando en Cataluña
la aventura que iniciamos en 2011
junto a las instituciones catalanas
junto a la Generalitat de Cataluña
y los eventamientos
de Barcelona, l'Hospitalet
y más recientemente con la diputación
es una aventura que está
dando resultados
óptimos y que
de la visión de todas las personas
que estaban implicadas en las instituciones
por aquel entonces y las que siguen ahora
la visión es clara acerca del potencial
y de la importancia de este sector en Cataluña
es uno de los ejemplos
a nivel europeo y mundial
en cuanto a creer en este sector
en apoyarle también
me parece que es un privilegio
para las empresas y los profesionales que están en Cataluña
estar ahí y agradecemos enormemente
que mantengan esa visión y mantengan esa puesta
nosotros permite seguir
haciendo el evento ahí
aunque lo hagamos online
pero sobre todo porque nosotros
lo hacemos con el objetivo
de promover el desarrollo del sector en Cataluña
y eso día a día vamos viendo
que va dando resultados
i coneixem que li ha semblat
a l'Albert
doncs aquesta no remasterització
sinó que és un nou videojoc de l'any saga
hola Albert
hola Albert i família GD
avui us parlo de Streets of Rage 4
un videojoc que acaba de sortir
a la venda per playstation 4
nintendo switch xbox
i ordinador
i un videojoc que es basa
en una franquícia
en una serie de videojocs
i és una part dels llibres d'història
recordeu si no
les tres primeres entregues per la Mega Drive
començaments dels 90
i com han quedat gravades
fins i tot en els llibres
aquí esteu veient les imatges
clàssiques
d'aquestes baralles urbanes
dels dos primers videojocs
molt icòniques
forma part una mica de la cultura del videojoc clàssic
doncs bé
han hagut de passar 26 anys
més d'un quart de segle
perquè ara veiéssim la quarta part
quan es va anunciar
jo personalment gairebé no m'ho creia
perquè com més possible 26 anys després
tornem a tenir
un Streets of Rage
una nova part
va sortir el passat cap de setmana
i si esteu una mica atents
a l'actualitat del videojoc
doncs els fans d'aquest joc clàssic
i també gent nova que no el coneixia
l'està jugant
a veure quines han estat les meves experiències
bé, què m'ha semblat el videojoc després de jugar-lo?
per començar
el que més crida l'atenció
l'està jugant amb un nou aspecte gràfic
hem passat de l'estil pixel
dels anteriors
dels anys 90
al pixel de tota la vida
a un estil dibuixat
quan vam presentar aquest Streets of Rage
això a molts, a mi inclòs
ens va fer aixecar una seia en plan
uff, és molt diferent l'estil visual
una vegada jugues, t'oblides
és molt maco, molt a favor
de l'estètica del videojoc
el segon punt important
és el control
és que es jugui bé
que estigui ben balancejat
que sigui divertit
ho és, han aconseguit
com ho han aconseguit?
doncs amb una part positiva i una negativa
començo per la negativa
han aconseguit que el joc sigui divertit
sent molt fidels
al Streets of Rage original
el ritme, la velocitat
els atacs especials
es nota que l'equip de Lizard Cube
i Warcraft 3 Games
els 3 desenvolupadors
senten un amor brutal
per als primers 3 Streets of Rage
i quan jugues es nota
és com tornar al passat
amb gràfics del present
però això pot tenir una part negativa
que és poc innovador
estic veient també
compartint opinions aquests dies
és molt continuista
però al final és del que es tracta
una quarta part
hi ha algun atac i alguna mecànica interessant
quan tu recuperes vides i fas un superatac
que així ja estaven a la tercera part
i alguna cosa interessant
així de modes de joc
però és molt continuista
la vergona de la jugabilitat
és que al game feel
és bona
un beat em up
tu quan estàs allà donant cops de puny i patades
has de sentir la satisfacció
o la sensació
que estàs golpejant els enemics
aquí la tens
i això està aconseguit
perquè han mirat frame a frame els personatges
per aconseguir-ho
i finalment el tema de la música
hi ha divisió d'opinions
estic molt a favor
de l'acompanyament sonor del videojoc
de la música techno
dels títols originals
l'ha coordinat un músic francès
que és el Olivier Derivier
que ha sigut el coordinador i compositor
i ha comptat amb els músics originals
en Yuzo Koshiro
i en Motohiro Kawashima
que recordeu que els veuran poder veure
al sonor de fa poc
Encara recordo aquest concert
al Festival Sonar
amb els compositors
de Streets of Rage
va demanar al Francesc, el David Jaume Andreu
un servidor, una experiència al·lucinant
i en aquell moment no ens haguessin pensat
que podríem estar jugant
en un futur a la quarta part
de Streets of Rage
en definitiva, un videojoc molt recomanable
després de jugar-lo
i passar-me el diverses vegades
a fer-ho tot el dia
Després de jugar-lo i passar-me el diverses vegades
sol, acompanyat d'altres jugadors
que és la forma de jugar-lo
l'he gaudit moltíssim
tinc moltes ganes també de saber si l'Oriol Dalmau
que em consta que és molt fan dels Streets of Rage
també pensarà el mateix
en definitiva, Streets of Rage 4
un videojoc que us recomano
vinga, fins ara
Moltíssimes gràcies, Albert, per l'explicació
d'aquest fantàstic joc
i també, per cert, per les recomanacions musicals
del Hitbeat
que ens fas a través
del podcast de l'IFM del Generació Digital
Avui dia, les possibilitats sonores
dels videojocs són gairebé il·limitades
tant mateix, quan les consoles
i ordinadors encara no tenien
suficient memòria, tota la música
i els sons s'havia de reduir en forma
de construccions matemàtiques
era llavors quan la màquina en qüestió
havia d'agafar aquesta informació
i convertir-la en temps real en ones de so
en definitiva, les consoles i ordinadors
de finals de 70, els 80
i principis dels 90
eren com instruments en si mateixos
una de les màquines més conegudes
era la NES
la consola de 8 bits de Nintendo
disposava de 5 veus
i tenia un dels sons més característics
és fascinant com els músics d'aquella època
van saber aprofitar aquelles limitacions
per oferir músiques memorables
és el cas del compositor britànic
David Wise, conegut sobretot
per la música de la sèrie Donkey Kong Country
però que molts anys abans
va escriure molta música per aquesta consola
sentim
un dels seus temes per la NES
pertany al videojoc Wizards and Warriors 3
és la cançó del Mac
i només necessita 3
dels 5 canals disponibles
per meravellar-nos
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i per trobar-nos a les seves xarxes
i els sons que ara us posarem
i els sons que ara us posarem
poden acollonir directament
poden acollonir directament
Francesc, et saludo
Salutacions Murillo i honorables uients
Salutacions Murillo i honorables uients
Segurament no anirem el desencaminat
Segurament no anirem el desencaminat
si penso que bona part de la nostra audiència
sabria fer perfectament un
reconeix absolutament un
però és que els videojocs d'arts marcials
però és que els videojocs d'arts marcials
ens han portat sovint a mons fabulosos
on els lluitadors fan majes increïbles
per aconseguir videojocs molt més
entretinguts i divertits
jo avui us vull parlar d'una altra cosa
de videojocs que han intentat representar
les arts marcials tradicionals
de forma molt més realista
de forma molt més realista
i sovint acurada i molt tècnica
però que han tingut que llidiar
amb les limitacions tecnològiques de les plataformes
que en el moment van córrer
per tant, ajusteu-vos el cinturó negre que comencem
la nostra història no podia començar per cap altra
que pel primer videojoc d'arts marcials de la història
el karate champ
aquest joc que us confesso em tenia fascinat
sempre que el veia als recreatius
utilitzava un sistema de doble joystick
per permetre'ns fer diversos moviments de karate
en un moble d'art creativa
això el feia un joc difícil de controlar
però molt divertit
i tot i que el plantejament semblava seriós
hi havia entrenaments en un dojo
i anaven cada cop participant en tornejos més importants
hi havia espai per l'humor
i per algunes de les fases extras que s'han fet tan populars
en aquests videojocs
com les de trencar coses
i fins i tot aturar un toro amb les nostres mans
inspirat en karate champ
international karate portava les emocions
de la lluita karate que els ordinadors de 8 bits
i un any més tard
side combat intentava simular en Spectrum
un enfrontament realista
entre dos lluitadors armats
i no pas amb sais
però bé, no els ho tingueu en compte
eren els 80 i no hi havia la Wikipedia
potser un dels jocs que intentava representar
les arts marcials de forma més realista
i que estigui en el record general dels gamers dels 80
sigui Budokan
un joc d'Electronic Arts
fuixint de les exageracions pel·liculeres
de jocs com Yard Kung Fu o Way of the Exploding Fist
i intentant s'acostar molt més
als jocs de simuladors esportius o de reculls de jocs
que estaven molt en boga en aquell moment
com World Games o Summer Games
hi havia 4 competicions
en les que podíem entrenar i competir
proves de karate, nunchaku,
bo i kendo
potser una de les primeres vegades que veiem aquest esport
en un videojoc en el mercat occidental
i permeteu-me que per raons obvies
m'aturin un moment en el kendo
sent un dels esports tradicionals del Japó
el kendo ha sigut representat en diversos videojocs
a casa nostra excepte Budokan
i potser treure el nas
al Wisport Resort
no l'hem arribat a veure mai
una de les primeres videojocs que va intentar representar el kendo
de forma més o menys realista
va ser Champion Kendo de Sega
el 2002, Kendo Hanamichi de Playstation
representava de manera molt més realista
aquest esport
i a més, a part de com a simulador esportiu
ens permetia viure un mode història com si d'un manga extractés
entre les desenes
de reculls de minijocs
que va tenir la Wii, Konami Hatch & Soft
tenien la saga Sport Island
a la segona entrega hi havia també
el kendo, representat de forma bastant més
fidedigna que el Wisport Resort
de fet, es pot veure de forma bastant
interessant com és un taikai
una competició
ara bé, tots aquells que vulgueu sentir
la mateixa claustrofòbia que sentim nosaltres
quan ens posem un cas com aquest
si teniu un sistema UBR a casa esteu de sort
Steam Yak Kendo
un joc per UBR que intenta ser una plataforma d'entrenament
és un joc que encara està en early access
i per tant té tots els problemes
d'un joc que encara està en desenvolupament
però pot ser un bon joc per seguir-li la pista
Judo
El judo és un altre remarcial que ha tret el nas
pels videojocs, primer a Uchi Mata
en un simulador molt tècnic on el control
dels moviments ho era tot, com a esport olímpic
ha tingut també cabuda en els jocs
oficials de Beijing 2016
i Tokyo 2020
A més, la fama del judo que David
Buliet a mitjans del 2000 va fer
que un joc oficial amb el seu nom intentés
trobar fortuna a les plataformes del moment
Taikondo
El 2009
Taikondo World Championship per Windows
i que encara el trobareu a la seva botiga online
volia acostar-se a aquest esport de forma molt realista
i utilitzava captura de moviments
de combatents reals
El més nou és el joc desenvolupat
per The Hello Game, Taikondo
que el trobareu a Steam com a Taikondo Grand Prix
o per iOS i Android com a Taikondo Global Tournament
i que en compora
multijugador en línia, una gran personatge
i un sistema de control adaptat
a les plataformes mòbils
En el cas del Taikondo
ha passat una transferència ben curiosa
dels videojocs a l'esport real
En un intent de fer-lo més atractiu per a noves generacions
algunes competicions oficials a Corea
han incorporat aquest 2020
barres d'energia amb monitors gegants
i un nou mètode de puntuació
per afavorir combats més vistosos i en cops més arriscats
Bé, jo ho deixo fins aquí
M'ha faltat encara parlar-vos de videojocs
i també de l'art marcial
Sumo, Muay Thai, Kickboxing
i fins i tot Lluita lliure o As marcials combinades
però jo crec que durarà per encara un altre programa
També hem de parlar de l'art marcial
per excel·lència del món occidental
que és la boxa i que té desenes i desenes de videojocs
Per tant, no baixeu la guàrdia
i fins la setmana vinent
Si algú es pot acabar el Tetris
som els de generació digital
Moltíssimes gràcies Francesc per aquest vídeo
per aquesta posada en escena
que és insuperable, absolutament
Almenys a mi m'ha donat moltes ganes
de recuperar un joc d'ajudo
que tenia per Respectrum
És curiós que ens has ensenyat
vídeos o videojocs
d'arts marcials
de plataformes modernes
però sí que és veritat que
d'un temps en sable
ens has ensenyat vídeos
o videojocs d'arts marcials
és veritat que d'un temps en sable
quan han passat els anys
i potser per les plataformes més modernes
ha costat més veure aquests jocs
i en aquella època quan teníem
el Spectrum, l'Amstrad, l'MSX
n'hi havia
i m'han donat moltes ganes de recuperar
aquests jocs
Des de dilluns 4 de maig
fins al proper 4 de juny
l'estudi català
Biot Games està fent
un micromecenatge del seu nou
producte Stargaze
Un dels seus responsables
és el Carles Bonet
i ens explica aquest projecte
que creiem que val molt la pena que ajudeu
Escolteu
Hola bones, Albert, Elisabet
i tots els companys de Geneoci Digital
Gràcies per deixar-nos estar aquí
i tenir l'oportunitat de presentar-vos Stargaze
que com ja sabeu
pretén ser el primer videojoc
inclusiu del món
fet per persones
que han estat reduïdes
Aquí teniu la web de la nostra empresa
la Fundació
en la qual podreu trobar el link del nostre projecte
o també podeu anar a Kickstarter
i posar Stargaze
The Last Hope
i trobareu tota la informació sobre el projecte
Us deixo amb un petit vídeo
explicatiu del projecte
on es detalla perfectament
de què va el projecte
Gràcies per l'oportunitat
Este proyecto nace
de la casualidad
del networking
del hecho de que
una amistad común
nos presenta al padre de Pablo
y nos pide
o nos plantea la posibilidad
de desarrollar un videojuego
para que su hijo pueda volver a jugar
El objetivo que tenemos entre manos
es conseguir financiación
para poder desarrollar este proyecto
y que llegue a ser comercializado
Som una empresa
lligada a una fundació Silánimo de Lucro
Som immersos en la realització
d'un projecte de videojuego
destinat a persones
amb problemes de mobilitat física
Aquest videojuego és un videojuego inclusiu
que permet que persones
amb problemes de mobilitat física
juguen amb els ulls
És un videojuego VR
amb unes gaixes de realitat virtual
i els controls
el jugador interactua
amb la màquina
hi va haver una primera fase
en què desenvolupem una experiència
VR
en què Pablo movia una nave
de l'espai
i s'enfrontava a enemics
ara hem fet una segona fase
que és aquesta segona fase del projecte
el que pretén és deslligar-se de Star Wars
i aconseguir el nostre propi projecte
amb el nostre propi art
la nostra música
la nostra jugabilitat
no sigui una experiència en VR
sinó que sigui un videojuego
tal i com manden els canons
l'objectiu del crowdfunding
seria aconseguir diners
per poder desenvolupar el videojuego
d'una manera més professional
actualment
els desenvolupadors del mateix
són estudiants en pràctiques
i necessitem que aquests estudiants
en pràctiques passin a ser professionals
que pertanyen a la empresa
i per això hem de pagar-los
perquè és un projecte destinat a les seves accions
a nivell contractual
per això necessitem
el vostre suport econòmic
necessitem diners per poder professionalitzar
el desenvolupament del nostre videojuego
i que així, d'aquest manera, persones
amb problemes de mobilitat física
puguin tenir un producte
amb el qual gaudir
igual que la resta de la societat
que juga en mode expert
moltíssimes gràcies, Carles Bonet
de Biotgames
tota la informació d'aquest videojoc inclusiu
el podeu trobar directament a la seva página web
www.biotgames.cat
allà, directament podeu anar
a la zona de micromecenatge
i ajudar aquest projecte que realment val molt la pena
la música de videojocs ens acompanya
necessitem contra els nostres rivals
mentre encaixem fitxes en un joc de trencaclosques
mentre fem una cursa de cotxes
o mentre ens submergim
enmig del mar
és una música lligada a les nostres accions
però també pot ajudar-nos a ser creatius
això és el que pretenia
el músic Jerry Martin
quan va escriure la música
del The Sims
aquell peculiar joc sobre la vida mateixa
que tant ens va sorprendre
i que amb el temps ha convertit en tot un referent
el creador del joc, el nord americà Will Wright
va encarregar a Martin una banda sonora
que barrejés la improvisació piano
amb l'estil New Age
ràpidament, el músic es va posar a treballar
i amb l'ajuda del pianista John Barr
va compondre una de les bandes sonores
que més ha quedat
en el record dels jugadors
Under Construction és el tema
més conegut del primer joc
del Sims, és relaxant i optimista
perfecte per animar-nos a construir
la nostra casa virtual
L'escenari de l'escenari de l'escenari de l'escenari de l'escenari de l'escenari de l'escenari de l'escenari de l'escenari de l'escenari de l'escenari de l'escenari de l'escenari de l'escenari de l'escenari de l'escenari de l'escenari de l'escenari de l'escenari de l'escenari de l'escenari de l'escenari de l'escenari de l'escenari de l'escenari de l'escenari de l'escenari de l'escenari de l'escenari de l'escenari de l'escenari de l'escenari de l'escenari de l'escenari de l'escenari de l'escenari de l'escenari
de l'escenari de l'escenari de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
d'escenari
de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
de l'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
d'escenari
casadera pels voltants, amb King's Quest IV fan un pas molt important, sobretot tenint en compte el públic de consumidors de videojocs d'aquells anys.
El protagonista de King's Quest IV és una princesa.
De nou, l'èxit justifica la visió de Williams. Curiosament, Sierra començava a ser vist com una desenvolupadora,
on dones dissenyadores de jocs trobaven el seu espai en la indústria i el percentatge de personal femení era molt més alt que a Infocom o a LucasArts, per exemple.
Mentre que això fomenta la visió de Roberta Williams com una abanderada feminista dintre de l'univers dels videojocs,
en realitat, per una altra banda, Sierra seguia el lucrant-se amb videojocs com Laser Suit Larry, on la dona és objectivitzada com a premi sexual pels jugadors.
Roberta deixa de banda cada cop més els King's Quest, però en recull la seva fama.
Per Sierra, el nom de Roberta Williams es converteix en una marca profitosa, i ella prefereix centrar-se en noves aventures,
com per exemple, les pel·lícules digitals interactives, un nou gènere d'aventura gràfica que utilitza el full motion video i actors reals, i el resultat és fantasmagòria.
Una aventura amb tocs de terror que ocupava set que de roms i cada nou, torna a ser un gran èxit de Roberta Williams recaudant més de 12 milions de dòlars.
Gràcies a això, els Williams es venen Sierra en una millonària operació que acabaria als jutjats amb sospites de frau i que seria un dels primers passos de Sierra cap a la seva desaparició.
Això, però, no esquitxaria pas els Williams.
Des de llavors, Roberta s'ha mantingut enllà del món dels videojocs, amb molt poques aparicions, mentre ha seguit cultivant una aura de figura mítica.
Els seus fets i gestes són inegables, i el seu exemple segurament va obrir pas a moltes dones, però també se l'ha acusada d'aprofitar-se de l'esforç d'altres i atribuir-se a mèrits.
Com totes les figures importants, llums i ombres, però ningú li podrà treure mai el mèrit d'haver sigut una autèntica pionera de l'univers dels videojocs.
Arribem gairebé al final del programa del Generació Digital Dicat, i ho farem amb una connexió amb l'Star que ens explicarà una història que m'ha impactat força,
i és que moltes vegades quan escrivim a les xarxes i posem una etiqueta no ens adonem de què és el que està passant.
I ell ens explicarà que moltes vegades allò que posem o escrivim amb una etiqueta ja no és nostre pel fet de posar la etiqueta.
Quan acabi l'Star us hem de dir que escoltareu una banda sonora d'un videojoc que ha aparegut ara fa dos dies i que es diu Someday You'll Return.
La peça la interpreta Gabriela Vermelo. És un videojoc de por que m'ha cridat molt l'atenció perquè el protagonista ha de trobar la seva filla amb l'ajuda del GPS.
I la veritat és que és un joc de por que m'ha sorprès, a més està fet per una petita desenvolupadora. Crec que val molt la pena.
Vull donar les gràcies com cada setmana als qui heu arribat fins aquí a través del nostre programa Podcast FM o a través del nostre YouTube.
I per fer possible aquest programa també l'Elisabeth Sánchez, el Cris Vilchez, l'Albert García, França Xavier Blasco, el Carles Bonet i el Rafa Laguna que també ens han ajudat a conformar aquest generació digital.
Així doncs ara l'Star, van de sonar la videojocs i fins la setmana vinent. Adéu-siau.
Sou la resistència.
Avui parlaré d'una cosa, Murillo, que se'ns va de les mans. Se'ns va de les mans.
An 2018, Apple, per promocionar el seu iPhone, crea el hashtag l'etiqueta Shot on iPhone.
Tu podies fer una foto amb el teu iPhone, etiquetar-la amb Shot on iPhone i resulta que Apple es quedava amb la teva foto.
I podíem fer amb ell el que volgués, perquè ara sempre passava a sa seva.
Any 2019, 10 anys després de la creació de l'etiqueta Inktober, el seu creador, el senyor Jake Parker, diu que ojo a Cristo que és de plata perquè han registrat l'etiqueta a l'oficina de Patents i Marques,
que tu pots pujar les teves il·lustracions amb l'etiqueta Inktober perquè si ell, els seus advocats, Twitter o qui fos o qui sigui consideren que la teva il·lustració és ofensiva per evitar, diu, que les seves marques registrades vegi ressentida o que se l'acusi o denunciï fins i tot a ell per una il·lustració teva que no pots posar Inktober a la teva il·lustració.
A la pilota sí, però a la il·lustració no. I ara anem a un cas més recent, setmana passada, des del compte Disney Plus, que aquí tota la vida ha estat Canal Plus, es veu que ho han dit sempre malament, que era Canal Plus,
doncs resulta que amb la famosa etiqueta May the 4th may with you, per celebrar el dia d'estavos, el 4 de maig, si responies a la pilota de Disney Plus o esmentaves el seu compte i l'etiqueta May the 4th may with you, posant-ho als teus comentaris i tot el que l'acompanyés sobre els records teus de l'any saga Star Wars o sorpresa, resulta que tot allò passava a ser de la seva propietat.
Que hi ha empreses que registren etiquetes perquè són el seu mòtuo, el rotllo, una coacula i una sonrisa, vaja, però a mi tot això em recorda una cosa que em cantava mon àvia quan jo era molt petit, que deia així, relet, relet, relet, paga, paga dineret.
Ah, ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah
Ah
No, no, no, no, no, no, no.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no