Benvinguts. Aquest és el programa número 576
del Generació Digital.
Comença ara una nova edició del Generació Digital
que matem en aquesta temporada d'estiu.
Avui podreu sentir una conversa amb l'Andreu B.A.,
que és pioner d'internet,
emprenedor dins del sector de les telecomunicacions,
i ara mateix és el president del capítol espanyol
de la Internet Society.
Com cada dissabte i cada diumenge,
també escoltarem les propostes que ens envien
en format nota de veu l'equip del programa.
Avui tindrem nota de veu de la Gina Tost,
l'Albert García i en França Xavier Blasco.
Recordeu que aquesta edició d'estiu del Generació Digital
s'emet els dissabtes i diumenges a les 4 de la tarda,
i que podeu escoltar edicions anteriors
a través de Catradio.cat i GeneracióDigital.cat.
I comencem amb la Gina Tost, que ens recomana un llibre
perquè la tecnologia entri de forma ordenada a casa.
Hola, Albert, et recomano un llibre.
Es diu La Família en digital, de Jordi Jubany,
i és fantàstic per tots aquells pares i mares
que tinguin ganes d'incorporar la tecnologia a casa,
però que no sigui un trauma.
És a dir, qui no s'ha de fer de les tauletes,
de la tele, del YouTube, de les consoles...
Doncs el Jordi Jubany ho explica en aquest llibre.
La Família en digital, i és meravellós.
El podeu trobar per internet,
el podeu trobar a qualsevol llibreria física...
Imprescindible, vaja, imprescindible.
Doctor García, tot preparat? Tot provat, tot llest.
Molt bé, missatge ara de l'Oriol
sobre un tema mèdic no tractat gaire als mitjans de comunicació.
Hola a tothom, soc l'Oriol,
i en ple debat de la realitat virtual, que està a punt de sortir.
Tothom debat sobre si realment els jocs seran immersius,
si realment serà un salt dintre del món dels videojocs,
o si, fins i tot, si mareja o no mareja.
Diuen que el nou prototip d'Oculus no mareja tant.
Després, es debat si és que realment els jocs estan mal programats,
i maregen més, o n'hi ha uns que maregen menys.
Però el que a mi m'apareix el dubte,
soc jugador des de fa molts anys a videojocs,
és que cap metge ha dit res
respecte a tenir una pantalla a menys d'un centímetre dels ulls,
durant molta estona.
De fet, diuen que hi ha aplicacions
preparades per a la realitat virtual
per veure pel·lícules com si estiguéssim al cine.
És a dir, ens reprodueixen la sala de cine davant dels ulls
i veiem la pel·lícula com si fos gegant.
No ho sé, m'ha paragut aquest dubte de...
què passa si tenim una pantalla
tan a prop dels nostres ulls, molta estona.
Albert, què li podem dir a l'Oriol?
Té molta raó, perquè és un tema del qual no es parla gaire.
Aquest tema de com ens podria afectar la realitat virtual
a la nostra visió.
Per respondre a aquesta pregunta,
ens hem posat en contacte amb professionals
que ens puguin donar una resposta més acurada,
per exemple, he pogut parlar amb el doctor Josep Torres Sant Vicenç
del Servei d'Oftalmologia de l'Hospital Clínic de Barcelona
i em comentava al respecte d'aquesta pregunta de l'Oriol
que, com he dit, la realitat virtual és com tenir una pantalla
molt i molt a prop dels ulls.
Això, tota l'estona,
farà que sobretot s'incrementi la incidència de casos d'amiopia.
Això, principalment, per una qüestió simplement
de tenir una pantalla tan a prop dels ulls,
i també pel fet que, amb ulleres de realitat virtual,
estem treballant la vista de prop, de forma intensiva,
i durant molta estona,
que és precisament el que fa incrementar l'amiopia,
que és el fet de no mirar cap a una distància llunyana,
sinó molt a prop i molta estona.
De dues maneres, quan tu mires una imatge realitat virtual
que és una gran muntanya, una muntanya llunyana,
l'ull està treballant la propera, eh?
Totalment, de moment encara no han inventat aquesta tecnologia,
però qui sap si en el futur.
Se suposa que, em comentava el doctor Josep Torres Sant Vicenç,
que els temes de radiació i calor que pot tenir...
Se t'escalfen els ulls, eh? Això mateix.
Que això encara no...
Ell confia que estiguin controlats, aquest tipus de problemes,
però, com encara no s'han extès les deu lleres de realitat virtual,
aquest tipus d'incidències s'ha d'esperar
per veure si acabarien sortint.
Em va comentar com a nivell oftalmològic i en el món mèdic
aquest tema de la realitat virtual encara no està gaire estudiat,
no hi ha hagut cap advertència en aquest sentit.
M'hi haurà, segur.
Abans de continuar, la Gina n'està dient el Periscope Noms
de les malalties que tindrem.
Sí, perquè, clar, s'ha de posar un nom en aquesta malaltia.
Sabeu quan dèiem que no seríem la generació del pulgar, no?
Perquè amb tot el tema de les pantalletes
tindríem el polze més gros.
Doncs mireu, el Yalm ha dit que som Zuckerbertitis.
Molt bé.
L'Alba ha dit vitrolitis. Vitrolitis, molt bé.
I tu, Murillo, has dit virtualit...
Com ho has dit allò abans? No ho recordo.
Bé... Virtualitis.
Virtualitis?
Sí, perquè semblava com una medicació per...
No, vitalitis. Vitalitis, vitalitis.
Molt bé, la meva és oculitis, que no sé si...
Oculus, no?, d'ull i itis de malaltia.
No, no, la meva era vitarelitis.
Re-vitalitis.
O sigui...
Mira, ni te'n recordes, tu?
No, no, però m'agrada més vitarelitis,
perquè vitarelitis ja és xungo.
Hòstia, tenir una vitarelitis...
Si poso una vitalitis, val, però una vitarelitis...
A banda del tema de la visió, els marejos,
que també, si heu pogut provar els cascos de raita virtual...
Sí, sí, mereixen.
Els cops que et pots donar el cap, com que et despistis una mica.
Doncs sobre aquesta qüestió vaig preguntar-li també
a un òptic optometrista, que és en Fran Rojas,
i em va comentar, sobre el tema dels marejos i raita virtual,
que el percentatge de gent que tindrà problemes,
segons la seva opinió, serà bastant baix,
que seran les mateixes persones que ja avui dia tenen problemes
amb qüestions de 3D.
Ara bé, jo faig un consell per tota la gent
que estigui a punt de provar raita virtual,
perquè jo també soc de les persones que es maregen molt.
Un consell que jo puc donar a la meva experiència,
d'haver provat totes les ulleres aquestes,
és prendre-s'ho amb calma.
Perquè tu, quan, per exemple, estàs en la realitat virtual,
i estàs, per exemple, movent el cap en una direcció,
però l'avatar que portes, el teu ninot cap a una altra,
ja se't creuen els cables d'una forma brutal.
O sigui, sigueu tranquil·litat, aneu amb calma quan ho proveu,
perquè si feu coses estranyes que no faríeu a la vida real,
que no faríeu a la vida real,
i segurament necessita també al cos un escalfament, no?
Això. Has de començar, no?, amb alguna cosa...
El problema, en aquests casos,
no està quan tu poses una aplicació de realitat virtual als ulls,
i vas movent el cap,
però tu estàs físicament sentat en algun lloc.
Perquè això no hi ha cap problema.
El problema són els jocs on tu estàs sentat a la cadira,
però els teus ulls li estan dient al teu cos que t'estàs movent.
Però les teves uïdes, la teva posició postural, és que no.
Ho fens a flipar moltíssim.
És un mereig bastant rar, eh?
Jo crec que hi haurà un òrgan que... el pàncreas, que dirà...
Passarà alguna cosa.
Tu imagina't que portes aquestes ulleres, que s'estan movent molt.
Tu estàs quiet i estàs a sobre en el vaixell aquest que se'n va cap a sitges.
Exacte, hi ha hagut tants i tants problemes.
Una cosa que sí que voldria afegir, per acabar,
és que hi ha una empresa, hi ha un Kickstarter que fa poc l'he estat visualitzant,
és una empresa que ha fet un Kickstarter per començar a promocionar
ulleres correctores, òptiques, per ulleres d'arretat virtual.
Perdó, ulleres. Lens.
Unes petites ulleres per posar dintre de les teves ulleres,
s'acoblen sobre les lenz de l'Oculus o de la Gear VR,
i així, a les persones que tenim ulleres,
si ens hem de posar un monstre a sobre que ens ha de tapar la vista,
no hi cabria, no? Doncs bé, és una solució.
La cultura digital a Catalunya Ràdio.
Això és el Generació Digital de Catalunya Ràdio,
i ara iniciem una conversa amb Andreu Bea,
que és enginyer i president de la Internet Society.
Molt bona tarda. Bona tarda, com esteu?
Molt bé, escolta'm, anem a PAMS.
Andreu, perquè crec que és interessant
conèixer tots aquests estaments dels quals formes part.
Comencem pel primer, què és la Internet Society?
Jo sempre ho defineixo, que seria com una espècie de National Geographic,
però d'internet, és una associació sense fany de lucre,
en la que intentem deixar que les coses obertes segueixin obertes,
o sigui, que la Internet no es fragmenti
i que, sobretot, les empreses no hi posin valles,
i no només les empreses, sinó els estats i els governs.
I també fa un parell d'anys
va ser anomenat Digital Champion for Spain
per part dels estats membres de la Unió Europea,
i la teva tasca aquí perquè hi hagi també sent baixador, no?
Sí, a veure, l'altitud és divertit, no?
Sí, m'encanta, home!
És un càrrec que no és polític, és un càrrec tècnic
amb el qual es collen una persona de cada país.
Són 26, una a cada país dels estats de la Unió Europea,
i aleshores és com allò de la reunió dels druides,
de les tècniques.
Tres o quatre vegades anem al bosc i ens reunim tres o quatre dies
en una ciutat estranya,
pot ser a Riga, a Estònia,
o pot ser...
Tampoc no és tan estrany anar-se'n a Lisboa, a Portugal,
però anem amunt i avall sempre,
i posem en comú totes aquelles coses
que són òbvies al teu país, que funcionen,
i aquelles coses que no, i aleshores n'escoltem d'altres.
Una cosa molt maca que em va agradar molt
és que tots els taxis a Riga tenen wifi.
He dit wifi, no he dit 3G o 4G.
Els mateixos taxistes paguen 50 euros al mes
per tenir wifi dins el taxi i fer com una competència,
i en el fons totes les pasgodes es diuen internet.
Està pensat perquè quan tu entris a un altre taxi
segueixis amb la teva connexió d'abans, la teva sessió.
Està tot pensat pel usuari.
És just al revés que si ho fes l'administració pública,
al final dius que és impossible fer servir el DNI electrònic,
és impossible fer servir qualsevol cosa.
Les iniciatives són molt bones,
però les implementacions són nefastes.
D'alguna manera la meva missió és criticar l'administració pública,
criticar des del punt de vista positiu per construir,
per millorar aquelles coses que s'han gastat el 98...
S'han gastat molts diners i han arribat al 98% de la solució,
però aquell 2%, que és l'usabilitat d'aquelles coses,
doncs si un doctor enginyer tarda dues tardes a fer i més D
per lograr configurar els drivers del DNI electrònic,
i està molt interessat en fer-ho servir,
un senyor que, entre cometes, normal,
un ciutadà, jo crec que no ho instal·larà mai.
Què passa, que tens un 0,2% d'ús i encara s'estranya,
que hauria de ser un 0%.
Llavors, hi ha moltes coses que es poden millorar.
Una de les coses que estic més orgullós de la meva tasca,
dels últims mesos,
ha sigut doncs lograr poder tenir internet, o sigui, wifi,
als aeroports, les 24 hores, els 46 aeroports,
i dos aeroports que controla N,
wifi, jo no dic gratis,
però així, accessible lliurement a l'usuari.
Perquè, a veure, amb el que es paga de taxes d'aeroport,
jo els hi vaig dir, vaig convèncer el ministre de la següent manera,
dic, mira, si vostè, Barajas,
pensi el cost del paper de vàter, així de clar,
quant costa un mes els recanvis del paper de vàter?
Doncs, amb aquest cost,
només un aeroport podem posar wifi als 46.
I la gent em diu, i què ha passat?
Dic, ara no hi ha paper de vàter, Barajas.
Amb aquests viatges que fas, suposo que cada societat,
cada cultura, et deu sorprendre de quina forma fan servir internet
i que després ho puguin utilitzar a d'altres països, no?
Sí, hi ha gent que forma com cooperatives,
hi ha llocs on l'internet no ha arribat tant,
i que encara estan a l'època dels cibercafès,
com era com abans anar a veure la tele al bar,
que ara està tornant amb el futbol de pagament.
Però, d'alguna manera, sí, hi ha usos que són diferents,
els nostres, i per això estan enriquidors el poder estar així.
Però, curiosament, com a malgrat ser els Digital Champions,
la Comissió Europea no ens ajuda gaire,
o sigui, amb els viatges i el desplaçament sí,
però hi ha hagut de fer jo una petita xarxa social,
res de 26 persones més a l'estad que hi ha a la Comissió Europea,
per fer de pagamento amb aquesta gent quan no estem junts, no?
D'alguna manera, que seria tan obvi,
dius, bueno, tindran la seva xarxa, les seves maneres de tal,
què passa, que si quan fas llista de correus, els canviem,
a vegades no van, a vegades s'ha de fer una cosa més ben feta.
I doncs ha sigut l'últim d'entrar,
però ha sigut el que ha construït la xarxa per enxarxar-nos,
per enxarxar-nos de tot per poder seguir endavant.
I doncs és un càrrec preciós,
perquè a sobre que no em paguen,
tinc una missió que és impossible,
que és que l'administració de tot el país,
més les empreses, més el ciutadà, to become digital,
que arribi a ser digital.
I amb això vosaltres feu una feina excel·lent,
des de la ràdio, des de la televisió,
intentant crear més digital champions.
Jo sempre dic que hauríem de ser 8.800 digital champions,
tant tal com a tota la pàgina sul-ibèrica,
i a poblet, doncs ho he de posar.
O que si fos una referència, com sou vosaltres,
els mitjans de comunicació,
on teniu poc a poquet cada setmana
anar destil·lant coses, gadgets, idees...
Perquè en el fons la ciutat del coneixement funciona amb uns maons,
i aquests maons són totes les coses d'electrònica,
totes les coses que en diem gadgets vulgarment,
totes aquelles coses que ens fan més fàcil la vida i més divertida,
i que no ens donen tanta feina, d'alguna manera.
O que ens permeten fer coses que fins ara,
és a dir, sempre comparàvem.
El correu electrònic va entrar
perquè era una manera més barata i més fàcil d'enviar un fax.
Ho podem dir així.
I dius, bueno, internet fa més eficients certs processos,
sens dubte.
Però és que ara internet ens permet fer coses
que no ens havíem ni imaginat.
Jo sempre dic que...
Me'n ric una mica de les administracions,
no només la nostra,
perquè dius, el funcionari,
que veiem tots els de sanitat, tota la gent de seguretat,
això, fora.
Jo dic aquell senyor d'abans, aquell que posa el segell.
Doncs aquest senyor és la persona
que et troba el problema adequat a la teva situació.
Aquesta és la definició de funcionari.
I per exemple, Google és l'invers d'un funcionari,
perquè troba una solució a un problema que no tenies.
Perquè, per exemple,
navegar i veure la casa del Sam Coseyno,
la façana de Bagdad, de casa seva,
un problema que no tenia, però ho pots fer, no?
Ho soluciona.
I si us hi fixeu, amb internet de les coses,
se'ns permet una quantitat de petits detalls.
O sigui, ara el que hauríem de fer, on hem de tendir,
és implantar d'una vegada internet IP versió 6,
sabeu que estem a la 24,
però possiblement sigui el software més antic en producció.
Des dels anys 80, del 1 de gener 83,
que el TCP IP es posa com oficial,
doncs que està funcionant.
Pocs software amb tanta importància
segueixen en marxa iguals, idèntics, sense haver-se tocat.
Però, com diu el Vint Cerf, cada cop és més difícil
canviar el motor d'un avió mentre es vola.
Per tant, internet, si l'hem de passar a la versió 6,
doncs serà difícil.
I anem fent illes, anem fent invents
per anar fent aquesta migració.
I quan ho tinguem, sempre...
Diuen que cada acte poder tindre la seva pàgina web,
perquè és una adreça IP per tot.
Amb la qual cosa serà molt més fàcil fer aplicacions
on ja no estem parlant d'ordinadors,
sinó que estem parlant d'objectes quotidiants.
Qualsevol cosa, la teva càmera de fotos, el teu mòbil.
Òbviament, el teu mòbil li aporta una adreça IP.
I cada coseta que tinguis,
jo porto una càmera sempre enganxada aquí,
que fa una foto cada 30 segons de la meva vida.
Teno dos copets, fa 30 segons també de vídeo amb alta definició.
I, bueno, aleshores, a la nit, o quan enganxa un punt wifi,
xorrupa cap amunt totes les fotos,
té 8 GB i 36 hores d'autonomia,
i aleshores, en buida aquesta càmera,
tot automàtic perquè no té ni botó d'engegar ni parar.
El concepte és aquest.
I amb un sistema d'intel·ligència artificial,
et treu les brutes, o sigui, les mogudes, les negres...
I et fa un time-lapse de tota la teva vida d'aquell dia.
Això és un concepte que molta gent diu,
i per què vols tantes fotos?
No ho sé, encara no ho sé, estic experimentant.
Possiblement estigui fent un big data de mi mateix.
Sí, sí, i tant.
Doncs escolta, la nostra entrevista, quan va ser,
jo miro la foto i diria,
mira, m'estava fent una trucada amb l'Albert a aquesta hora tal dia.
I va durar aquesta estona.
Això, si jo ho volgués fer de seguida,
amb aquestes fotos és com un loc, no?
És un sistema que em va dient tot el que faig.
I no només això.
Ara imagineu que aquesta càmera, òbviament, porta una dresa IP.
I qualsevol cosa ja no és l'exemple aquell de la nevera
que ens avisarà quan em falti llet.
És el típic exemple, però no sé si ho veurem mai.
Però coses que són realment impensables.
O sigui, l'altre dia em van posar unes calloles.
No m'he trencat el braç, però m'agrada molt provar coses.
I em van posar una callola impresa 3D.
És una callola que te la fan a mira, t'escanegen el braç,
i després l'imprimeixen i te la posen.
A més, vaig veure per Twitter, en Falafekta o no sé on,
té forats, aquesta callola.
Té forats, perquè si no, passa allò que fèiem,
que havíem d'anar a casa de l'àvia a buscar l'agulla...
Sí, senyor, sí, senyor, és clar que sí.
Ai, com pica, no?
Segur que et sona la música, que ho has viscut.
Doncs clar, perquè no pot tenir forats,
no només per ventilació,
sinó que aquests nois, que són de Saragossa o què fan,
és reduir, tu tens cinc setmanes d'immobilització
i cinc setmanes de recuperació,
perquè baixa la massa muscular.
Si tens deu setmanes de baixa, aquesta persona,
pots reduir-ho entre cinc i sis.
O sigui, que el total, a més de deu, sigui cinc o sis setmanes,
perquè abans ja et comencen a fer una electroestimulació,
un sistema que t'ho enganxa a l'escaïola aquesta,
i pel mòbil pots anar fent tot un programa de recuperació
abans que et treguin l'escaïola.
Llavors, clar, això també porta una adreça IP,
i porta el teu programa, i porta...
Llavors, jo penso, dic, realment, no sabem res.
O sigui, estem a les Baceroles, estem justament començant.
Això d'internet, fins ara, d'un gimnàs, on ens anem entrenant,
almenys a saber el que no s'ha de fer,
saber el que ha de fer, de fet, ningú ho sap.
Si us ho dic que sí, us enganya,
perquè realment cada dia veiem coses noves.
Jo estic superencantat d'haver viscut això,
perquè els nostres besavis van veure la màquina de vapor,
van veure la televisió, la ràdio, un munt de coses,
l'avió, que no existien, pel dels seus pares.
Però és que nosaltres, la nostra generació,
encara serà molt més el canvi,
entre la biogenètica i el bioteca en general,
i el que és la informàtica electrònica i comunicacions en general,
si us hi fixeu per primer cop a la història,
les telecos guanyen a la informàtica.
És a dir, sempre ha sigut lo lent, les telecomunicacions,
i els ordinadors han estat molt ràpids.
A baixar-se, el que era lent, sempre, els nodes...
Perdó, eren els llaços i els nodes eren lents.
Per primer cop a la història s'ha girat, això.
Fixeu-vos que els processadors no avancen com avançaven,
perquè es cremen, si us poses a més alta velocitat,
dels 3 gigabits,
i ho han inventat els CORE, totes aquestes coses,
i, en canvi, les telecomunicacions no paren de créixer en velocitat.
Una sola fibra, a dia d'avui,
pot portar l'equivalent a 25.000 vegades tot l'espectre radioelèctric.
La propera vegada que us parlen del 4G o del 5G,
que és el futur i no sé què,
si vosaltres poseu tot el 2G, el 3G, el 4G,
el 2G, el 3G, el 4G, el GCM, el Wi-Fi, el WiMAX,
tot el que vagi per ràdio,
tots els canals de tele, tots els canals de ràdio, tot juntet,
això seria l'espectre radioelèctric.
Una sola fibra, un sol fil de pescà,
pot, amb la tecnologia actual,
transportar 25.000 vegades tot l'espectre radioelèctric.
Com a país, on hem de posar?
Està claríssim cap a la fibra.
I després, òbviament, els trossets finals,
amb mobilitat, que tot puguis moure,
que no hagi t'ha enganxat molt.
Però, clar, fins i tot el Solsonès ha de posar la fibra.
Sempre ho dic,
Solsonès és una de les comarques més grans de Catalunya
i menys poblades.
I seria, des del punt de vista d'un operador,
l'últim o no ho faries mai.
I, per tant, ha d'haver-hi un conglomerat públic o privat
que estengui la fibra a la nostra terra, al nostre territori.
Andreu, fa molt de temps,
de fet, ho vaig comentar,
vaig escoltar-te en una entrevista d'internauta, molt de temps.
Jo recordo que vaig quedar impactat pel que es deia,
perquè per primera vegada
escoltava una persona que parlava de l'internet per dins.
I recordo que parlava de persones
que havien creat aquesta xarxa, que havien creat els protocols.
I jo em vaig quedar molt impactat d'aquella entrevista.
I jo em pregunto, des d'aquella època abans has comentat
que els protocols i les velocitats
aniran canviant per posar-se al dia.
Hi ha molt per dins, a internet.
És a dir, allò que nosaltres no veiem s'hi treballa constantment?
Sí. A veure, les persones...
Bueno, aquí és un molt record amb el Jordi Vendrell,
l'internauta, i estàs pamant del 95.
Tu ets un pioner de la ràdio,
no només de fer-la, sinó d'escoltar-la.
No, no, d'escoltar, sí, sí, soc un gran escoltor de la ràdio,
i en aquella època recordo que l'escoltava, el programa.
Sí, sí, ara m'has deixat fora d'escriure i dic,
què és el que deia?
A la meva recerca,
el que he fet és que no m'importessin tant les organitzacions,
sinó les persones.
Les persones, tant és així que amb el Vint Cerf,
ara l'he convidat, el Vint Cerf és un dels pares de l'internet,
el pare, que és el que va fer el TCPIP.
I pels uients que no siguin tan tècnics,
el TCPIP és aquest llenguatge, una espècie d'esperanto,
que tots els ordinadors parlen.
Un mac i un PC, ara s'entenen.
Però no perquè els senyors d'Apple, els senyors de...
que els PC s'hagin posat d'acord, no, no, no.
S'entenen gràcies al TCPIP,
que és el que fa parlar el llenguatge comú de tots els ordinadors.
Doncs el creador d'internet, el pare d'internet,
el que podríem considerar la persona més influent,
aquest proper dilluns el portarem a Barcelona,
i jo l'entrevistaré personalment,
en un lloc obert, en general a la Salle,
i el dimarts li donarem el doctorat honoris causa,
que és la màxima distinció acadèmica
que pot rebre una persona.
Doncs esteu tots convidats,
els dos actes són a les 12 al migdia,
en general a la Salle,
només que poseu Vinserv la Salle a Google ho trobareu,
són actes oberts i gratuïts, i us hi convido.
Molt bé, i serem, i serem, i tant.
La veritat és que és una cosa molt maca
poder donar les gràcies a les persones,
i són persones perfectament desconegudes.
Llavors tu em preguntaves si va canviant.
No, el tipus de gent, la manera de fer oberta,
la manera de compartir,
és relativament semblant als anys 80, 90,
que és quan es va anar acollint tot això,
perquè sempre parlant de noves tecnologies,
perquè vull recordar que el primer telèfon IP Phone,
que no era un iPhone, sinó que es deia IP Phone,
doncs el vaig trobar l'altre dia a l'MIT, i és del 1975.
Imagina't.
Això són noves tecnologies, això de parlar per telèfon per internet.
Bueno, potser noves, noves, però...
I aleshores em deies que si canviava o no,
doncs mira, la majoria de persones,
que jo he entrevistat des de l'any 94,
o sigui, ja ha progut bastant,
és quasi un projecte vital, no?,
d'anar acumulant aquest coneixement,
perquè per primer cop a la història,
les persones que ens han canviat la història estan vives.
Per exemple, en el nostre estament,
s'escriu a gairebé 400 anys després de la mort de Jesús.
Ja no és que és un periodista que ho escrivis,
o algú que no sabia, no, no,
és que és de gairebé història oral que l'has vist passar.
Llavors, per primer cop a la història,
tenim l'oportunitat de capturar les seves veus.
Ara, imagineu-vos que al Thomas Alva Edison
li poguéssim escoltar de la seva veu directament
com va inventar la bombeta d'incandescència,
que tècnicament o tecnològicament s'hauria pogut fer,
per inventar un sistema de gravació,
però ningú se li va acudir.
Doncs jo he fet el mateix, no és rocket science,
no és res difícil anar a buscar a cada un dels piulers,
i el més difícil és trobar i saber qui són,
perquè són gent molt, molt modesta i molt discreta.
I aleshores, durant aquests 22 anys,
hi he estat a poc a poquet, doncs anar un a un,
he fet 320 entrevistes d'unes dues hores
i els he gravat digitalment.
I sempre les mateixes preguntes, perquè després un historiador
o una persona aficionada
pugui transcriure aquestes entrevistes,
pugui treballar, pugui fer un documental,
pugui realment basar-se en material,
diguem-ne, de primera mà, no?,
el que dieu vosaltres, doncs, fons primàries.
Sí, sí, sí.
I clar, com que jo no soc periodista, jo no vull influir.
Llavors, el que he fet amb el meu llibre,
després d'haver estat 19 anys de recerca,
5 anys per escriure'l,
i 3 d'emacatació,
és una senzilla, que sigui com un Llectures d'Internet,
que hi ha més fotos que pàgines,
perquè això, segons com ho expliquis, pot ser molt rotllo,
i segons com ho expliquis, pot ser molt interessant.
Llavors, hem agafat les 30 millors i hem posat un codi QR
que et permet, passant-hi el mòbil, t'enviï un MP3
i tu pots escoltar la veu d'aquesta persona
que t'explica com vam crear Internet,
que és l'altitud del llibre, com creamos Internet.
Que està editat per Península,
per la corta inglesa, per snack,
els grans llocs actuals on te podeu comprar llibres.
I la veritat és...
No està gens de bé que ho digui jo,
però és la referència perquè, doncs,
l'altre llibre, basat en entrevistes,
està basat en 29 entrevistes
i aquest està en 320.
És un ordre de magnitud més.
La meva competència ja van deixar, potser fa 8 o 10 anys,
i s'han dedicat a una altra cosa.
Jo segueixo entrevistant amb els petits detalls,
que ha fet realment Internet i que no els coneix ningú.
Jo els dic els VIP d'Internet,
perquè són els VIPs, perquè són vells i pobres.
Perquè realment la gent que...
Bueno, no ho sé, es mora, per exemple, l'altre dia,
tu, Kengelbarg, que és la persona responsable
d'un munt d'innovacions,
jo diria de tota la microinformàtica que fem servir actualment,
des que els nostres ordinadors tinguin una pantalla,
fins a la invenció del ratolí,
fins a la invenció del concepte de finestres,
el processó de textes,
un munt de coses,
i ningú se n'assabenta.
I es mora l'Steve Jobs,
que va copiar d'aquest senyor tota aquesta tecnologia,
i sembla que s'acabi el món.
Els humans som, sí, molts cops, de injustos,
i la gent que té màrqueting,
no li fem la gran cosa,
i la gent que no en sap tant,
o que simplement s'ha dedicat a millorar el món,
no ha passat massa ni sortir els mitjans,
com va passar també amb el cas del Ray Tomlinson,
que és aquest senyor que va inventar només el correu electrònic.
S'ha mort fa quatre setmanes,
i tampoc no s'ha assabentat ningú.
Era un senyor bastant poc accessible,
vaig estar-hi 6 mesos a poder parlar amb ell,
i, de fet, l'única foto que hi ha és meva, a la Wikipedia...
Sí, és veritat?
Sí, a la Wikipedia anglesa,
i et dic, és bastant poc...
Era fristec, no?, parlar-lo amb català, així.
Això és el Generació Digital d'estiu.
En Francesc Xavier Blasco ens envia una nota de veu per proposar-nos,
atenció, un joc que no s'endolla.
Hola, Albert. Avui us vull proposar una cosa molt curiosa.
Us proposo que jugueu a videojocs,
però, atenció, sense electricitat.
Què et sembla? A on endullem el monitor i les consoles?
Com recarreguem els comandaments?
Doncs això ho podem fer gràcies a que molts jocs
han tingut la seva versió en joc de taula tradicional de tota la vida.
Si sou fans dels videojocs de Conquestes i Grans Imperis,
teniu, per exemple, el Civilization de Sid Meier,
adaptat a joc de taula.
Aquell clàssic de Microsoft, Leash of Empires,
que també ha tingut una versió
amb figuretes de cartró, daus i tauler.
Ara bé, us imagineu un joc de 13 en primera persona
convertit en joc de taula?
Doncs tant Doom com Gears of War
us donen la possibilitat d'extendre un mapa galàctic,
una base galàctica per sobre de la taula,
i destruir tota mena d'extraterrestre
que es preui per davant dels vostres punts de mira
i dels vostres daus.
A mi parlar de videojocs i jocs de taula em posa nostàlgic.
Em fa pensar, anem bé, i en tots aquells clàssics
de les primeres fornades d'èxits dels recreatius
que també van aparèixer en versió de joc de taula
durant els anys 80.
Ja, per exemple, les meves estanderies corren des d'Alberzerg,
corren al Sentípede, corren al Donkey Kong,
corren fins i tot un Tetris al Cúbert
i un Pac-Man, un Pac-Man que era molt bo.
Bueno, tant com bo no és que fos tan bo,
però era molt curiós de jugar amb uns grans Kome Kokos,
que en dèiem llavors, de plàstic,
que corrien per sobre un taulell que amagava tot de boles,
autèntiques caniquetes blanques que el teu personatge de plàstic,
al passar per sobre, se'ls anava menjant.
Bé, era l'autèntic Kome Kokos, que en dèiem llavors.
Però no penseu que només grans èxits del PC
i també jocs de molta complexitat i moltes fitxes i figures
són els que s'adapten a joc de taula tradicional.
També han tingut la seva versió analògica,
èxits de les tauletes i de l'univers tàctil més recent,
com per exemple el Fruit Ninja,
sí, sí, amb una petita espasa de plàstic
per anar tallant també fruites de paper, de cartró
o també de plàstic que et poden anar tirant pel cap,
l'Angriverse, amb la seva petita catapulta incorporada,
ninots de plàstic i feces de fusta,
amb la qual pots muntar el teu propi nivell
o fins i tot el cat de rob.
Així doncs, ja ho veieu, jugar sense electricitat,
jugar a videojocs a qualsevol lloc i a qualsevol moment també és possible.
Adéu, Albert, i bon estiu.
Gràcies, Francesc, igualment continuem ara el Generació Digital
amb més respostes que durant tota la temporada
hem anat donant als nostres uients.
Ara, Miquel Fresneda és el responsable de Wofu,
W-O-F-F-U,
i ens explica una iniciativa que és molt curiosa,
que és per controlar, si ets empresari,
les vacances dels teus treballadors.
Què vol dir, Wofu? Work off, fun for you.
És a dir, gestiona fàcilment les vacances i tancar-les.
És una iniciativa que és molt curiosa,
que és per controlar, si ets empresari,
les vacances dels teus treballadors.
Què vol dir, Wofu? Work off, fun for you.
És a dir, gestiona fàcilment les vacances
i l'essència de les persones de la companyia.
Es dedica molt de temps a la gestió de l'absència,
utilitzant el 95% de les primers,
un excel que rutlla d'un costat a un altre continuament.
Ja ens vam demanar a nosaltres mateixos
si tenia sentit dedicar-li tant de temps a l'absència
que no aporta, des del nostre punt de vista,
cap valor afegit a les companyies.
Per qui ho vam crear?
No només pels responsables d'equips
i els departaments de recursos humans, no, no.
També pels empleats, que no saben mai
que els hi queden de vacances.
Com podem començar a utilitzar Wofu?
Doncs ara mateix pots entrar a wofu.com,
W-O-F-F-U.com,
i registrar-te posant el teu mail
i començar sense cap cost.
Durant un mes pots provar-ho de forma il·limitada.
El cost molt accessible per totes les empreses
fins a 75 empleats, 0,75 euros per empleat,
i a partir de 75 empleats, 1,4 euros.
Animeu-vos a provar-ho i comenceu des de ja
a estalviar temps i costos necessaris.
És molt curiós perquè aquesta aplicació,
per exemple, té clients com Ethermax.
La gent de Palabrados utilitza pels teus treballadors
per controlar una miqueta, a veure,
no és controlar, evidentment, si tornen al seu dia,
sinó, Gina, tu que ets empresària...
Sobretot és que no tothom de venta se'n vagi,
que no tots els tècnics se'n vagin el mateix dia,
perquè aquell dia hi ha una emergència
i escolta, estàs sol.
Jo ho trobo superbona idea.
És molt útil perquè, també, des del punt de vista del treballador,
aquella cosa d'aquests... els dies que et queden,
però no saps si el teu cap ho sap,
hi ha com confusions allà, doncs és molt útil, realment.
I sobretot quan estàs en una empresa,
en un departament, que has de parlar amb els altres...
I això que us passa, que quan us donareu de vacances
heu de fer tota la feina que heu avançat, eh?
Sí, no, per això no existeixen les vacances de la meva vida.
I ara continuem amb més iniciatives que ens envien els uients.
Ara escoltem una nota de veu del Rafael Jesús,
que és cofundador de l'aplicació Parallos Android i iPhone,
i perdó, i Windows Phone, de Guia Balaguer.
És l'aplicació de la ciutat de Balaguer.
Informació d'interès, com les farmàcies de tort,
horaris de transport públics, telèfons d'interès d'entitats,
institucions, taxis, seguretat ciutadana,
plànols, xarxes d'estabilització,
etcètera.
Institucions, taxis, seguretat ciutadana,
plànols i la geolocalització dels aparcaments de les ciutats,
joc on dormir, bars i restaurants de Balaguer,
on podeu gaudir de la gastronomia local
amb productes de l'entorn.
Informació del comerç de la ciutat,
secció de notícies gràcies a Ràdio Balaguer i Balaguer Televisió,
i tota la informació turística de Balaguer amb recorreguts virtuals
en alguns dels monuments a visitar.
També tenim web, que és guiabalaguer.cat.
Gràcies i salutacions des de Balaguer.
638-68-7030.
Ens deia el Rafael Jesús,
que creia que era una de les aplicacions més importants
d'una ciutat de Catalunya,
i realment, el que ens ha dit,
la quantitat de coses que té aquesta aplicació és brutal.
Jo, quan vagi a Balaguer, l'aprovaré, ja t'ho dic ara.
De fet, fa uns dies vam parlar d'aplicacions culturals
amb geolocalització, i no hi havia gaires,
i una mica aquesta aplicació sembla que tot això ho controla molt.
Tot, i també ho té la geolocalització,
el missatge era molt més llarg,
però és una de les coses que té.
M'ha agradat molt que aprofitin la televisió i la ràdio de Balaguer
per posar la informació de l'aplicació,
però això denota que hi ha moltíssima feina,
i ben feta, segurament.
Està molt bé que hi coordinin mitjans més tradicionals
per entendre'ns amb aplicacions,
i d'això només poden sortir coses bones.
Doncs aquesta és la presentació, l'inici de la presentació d'aquesta setmana
que han fet a CanFacebook,
per parlar dels 10 propers anys vistos per aquesta marca.
Com pinta per ells aquest futur, Gina?
Per ells sempre pinta bé, Albert.
Sí?
Sí, us en faig un resum d'això que es va parlar l'F8, que ells en diuen,
que primer vam fer una espècie com de road map de cap on van,
i de d'on venen i cap on van, amb gràfics,
on es veia claríssimament les seves estratègies.
I, a més, a més a més,
on es veia claríssimament les seves estratègies.
Hi ha la part de l'ecosistema Facebook,
hi ha la part dels productes, on hi ha el WhatsApp, l'Instagram,
el Messenger, els vídeos, el cercador, els grups,
i després hi ha la part de tecnologies,
on hi ha tot el tema de la connectivitat,
la intel·ligència artificial i l'Oculus Rift, com a tecnologia.
És a dir, no ho tracten de productes, sinó de tecnologia.
I ho tracten... És important per ells, això?
Sí. De fet, es va parlar de moltes coses,
però jo ho he separat en quatre punts més un.
El primer és els bots.
Si ho diu parlar per telèfon o amb el servei tècnic,
o per demanar a gores els llocs,
Facebook està fent els primers passos
perquè puguis fer-ho a través de robots
que identifiques el que estàs dient i et donen solucions.
És a dir, et pots connectar per telèfon o en un xai
i dir, escolta, vull comprar paper de vàter, tomàquets i plàtans.
I algú et podria portar la compra a casa
amb el que has demanat en text i no a una persona, sinó un robot.
Molt bé. 360.
Facebook ha fet una càmera de 360 graus.
Això no és novetat, no?
No, i tampoc és que entri dins del negoci de les càmeres.
Però si t'interessa, Albert, que sàpigues que val 30.000 dòlars.
La càmera, per si la voleu buscar, es diu Surround 360,
i té la pinta de dos cons aixafats,
un sobre l'altre i 17 càmeres al voltant.
La competència és osso, que val 60.000 dòlars,
és a dir, aquesta valdria la meitat,
i la GoPro més Google, que en tenen una, que val 15.000 dòlars.
És a dir, estan a dins del mercat.
Molt bé, molt bé, déu-n'hi-do. Ulleres.
Heu vist com són les Oculus Rift, que són així com un casc.
Sí, i tant. Molt gros, pesa, és incòmode.
Doncs Mark Zuckerberg ha començat a parlar d'ulleres.
És a dir, ulleres com les que ja portem per veure,
per llegir, però no per fer servir la realitat virtual.
I a partir d'aquí diuen que parlaríem de lentilles.
Lentilles de realitat virtual.
O sigui, hi ha ni cables, ni pesen, ni res.
Si escolteu el fundador de Second Life,
en aquest moment estarà rebuscant-se i dient
que ho he fet massa abans, ha passat alguna cosa.
Però ell va parlar de contactes, ja, o ja...
No, ell ha parlat de moment d'ulleres,
però la gent en el mateix...
va començar a parlar de les lentilles.
L'any 2009, en el Ficot,
Nolan Bashnell ens va parlar de les lentilles darrere.
I va dir que serien 5 anys,
i si és el 2009 ja anem una mica endarrerits.
Ai, Nolan Bashnell.
L'últim, safe.
Mol en posar un botó de guardar,
per aquells articles que considerem interessants per llegir després.
Fins ara no sé com ho vèieu per guardar, jo tinc Pocket,
que apretes un botó i ho guardes allà,
però estaria integrat dins de Facebook.
El que faríem és, de la mateixa manera que fem un like,
apretaríem el botó safe,
i se'ns guardaríem una llista d'articles per llegir.
Jo no guardo res, tot ho llegeixo al moment,
perquè després no ho faré.
Jo no tinc mai temps per llegir.
Sabeu que ara mateix estan en campanya,
i que tant el Trump omple moltes portades.
No és aquell senyor amb aquella perruca...
Bé, és Ross, sembla una perruca o un gat.
Marc Zagerberg, que no es posa mai en política,
ni en aquestes coses,
va dir que Trump era un gat espantat
que vol construir murs entre les persones,
quan Facebook, el que vol, és ajudar encara més a la humanitat.
Tot molt profund.
I molt estudiadíssim, això, eh?
Perquè, realment, això segur que per molta gent és important.
Sanders estarà molt content.
S'ha d'entrar al món. Sí, sí, certament.
Heu fixat que la música Dicat.cat,
quan ens anem acostant a les dues,
es fa cada vegada més electrònica?
La gent ha començat a dir, en el periscope,
que li agrada molt la secció musical d'avui.
O sigui, la selecció que has fet estava molt bé.
Doncs no té mèrit meu, sinó mèrit Dicat.cat,
perquè és la música que ha entrat aquesta setmana
a la programació musical.
Dilluns farà 41 anys de la publicació de la Llei de Mur.
Ens pots fer cinc cèntims de què significa aquesta llei
de forma pràctica, francès?
Doncs sí, aquesta llei no té res a veure ni amb gats,
ni amb torrades amb mantega que cauen pel lloc que no els toca,
sinó que és la llei que rep el nom de Gordon Moore,
fundador d'Intel.
L'any 65, publica una predicció en un article,
i és que el nombre de transistors
que es poden incloure en un xip es doblarà cada any.
La tècnica avançarà i farà possible que més transistors
es canviïn sobre la mateixa superfície.
L'any 75 la va revisar perquè es va alentir una mica més,
i el va dir que el nombre es doblaria cada dos anys.
El transistor, què és el transistor?
Per quin és la seva importància?
És un material semiconductor que pot fer d'interrupter o d'amplificador.
L'avantatge d'això és que els xips de les CPUs,
els processadors dels vostres ordinadors,
les tauletes, telèfons mòbils, etcètera,
estan fets precisament integrant moltíssims transistors,
que són els que generen diversos senyals elèctrics
que es converteixen en zeros i uns,
i per això han de tenir aquesta capacitat de ser interruptors.
Funciona com a zero o com a u, sobren o es tanquen.
A la vegada.
Quan més transistors i altra circuiteria
poden cabre en un espai més petit,
més potent és aquest ordinador,
més potent és el nostre telèfon,
més potent són les tauletes i consoles.
Fins a l'actualitat s'ha anat complint molt la predicció de Moore.
I això ho ha utilitzat la indústria
per fer previsions a llarg termini
sobre com havia d'evolucionar i què li esperava més endavant,
quina mena de què havia de preparar-se per tenir més endavant.
El 2015, per cert, Moore preveu que el creixement,
la llei de Moore, no el senyor Moore,
que ja no està entre nosaltres,
preveu que el creixement s'estanqui.
De fet, les previsions ja han baixat.
Ha baixat a dos anys i mig.
I atenció, perquè ens estem acostant a una mena de límit,
que sobrepassa el fet pràctic de la llei de Moore,
que és que la distància física
entre diversos components electrònics
s'està fent tan petita...
Físicament, no?
Hem passat dels 22 als 14 nanòmetres.
Un nanòmetre és una milionèsima part d'un mil·límetre.
Estan tan a punt, tan junts, tan junts,
que fins que no utilitzem una tecnologia diferent,
es començaran a interferir elèctricament entre ells.
I, per tant, ja estem arribant a un punt
on la potència dels processadors
s'està acostant al seu límit teòric.
Fins que canviem de tecnologies.
Per cert, per acabar, no vull fer-ho sense...
doncs parlar d'un videojoc que és totalment sorprenent
i que vaig escoltar quan parlaves, Albert, als experts.
Aquest joc s'anomena Stairway to Tax Heaven.
Hauria de ser la traducció com les escales cap al cel dels impostos.
I es tracta d'un joc inspirat en els papers de Panamà,
en aquest cas tan important del periodisme d'investigació.
És un joc que podeu trobar a la web oficial
dels papers de Panamà,
la web del Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació.
El trobareu per allà, si busqueu ràpidament el vostre navegador.
I és un triat d'aventura en el qual nosaltres,
quan comencem el videojoc,
podem posar-nos en la pell d'una estrella del futbol,
d'una persona del món de la política
o d'una persona del món dels negocis.
A partir d'aquí hem de prendre diferents decisions.
És un joc que es juga en dos minutets.
Serveix molt i molt per entendre què ha passat amb el tema
del cas dels papers de Panamà.
Això demostra que el videojoc, a banda d'entretenir,
pot informar? Això mateix.
I, de fet, aquest joc entra dintre d'un corrent
que està bastant de mod actualment,
que són els anomenats news games,
videojocs que s'utilitzen per explicar notícies del dia a dia.
I pel fet que són interactius, a vegades, si estan ben construïts,
poden ajudar a entendre moltes coses.
Dos casos que són recents i són molt divertits.
El Pedro Sánchez Simulator 2016...
Ai, Déu meu...
...és un joc on tu ets Pedro Sánchez i has de formar govern.
És impossible, oi?
No tenim la independència aquí. Es penja tota l'estona.
Jo he format govern. Catalunya és independent en aquest govern.
Sí, sí, totalment. Però és un desgavell, també.
És un desgavell increïble.
I l'altre joc també interessant sobre això
és un joc que es diu Need to Know,
que funciona i va sobre el tema de Snowden i l'espionatge masiu.
M'agaves de fer pensar amb aquest joc Pedro Sánchez Simulator
que avui, a la Amstrad Eterno,
hi havia un joc per Amstrad molt recent
que es deia Pablo Iglesias Anticaspa.
No parlo d'Anticaspa, no, Anticasta.
I era un petit joc de plataformes
amb en Pablo Iglesias, també, d'actualitat, no? Doncs mira.
Generació digital.
Anem portant el generació digital d'estiu
i ara és el moment per l'Albert Garcia,
que avui ens proposa un tema que tira cap al Western.
És un clàssic de l'estiu. Encens la tele i pam!
Fan la típica pel·lícula del salvatge oest.
Moment perfecte per fer una macaina.
Però què passaria si vosaltres fóssiu
els protagonistes d'aquest Western?
Això és el que us proposo amb Red Dead Redemption,
aquest videojoc que va sortir originalment
l'any 2010 per Playstation 3 i per Xbox 360,
però que des de fa poques setmanes
és retrocompatible si teniu una Xbox One.
Què vol dir això?
Doncs que si us compreu el joc original per Xbox 360
i teniu l'Xbox One,
el podeu jugar allà sense cap tipus de problemes.
A més, podeu aprofitar que està molt bé de preu.
Un joc fantàstic de món obert,
ambientat, com us deia, en el salvatge oest,
amb un personatge memorable a John Marston,
un guió increïble i uns paisatges i unes escenes
que són una autèntica meravella.
Red Dead Redemption, un clàssic dels videojocs
que no us podeu perdre.
La setmana passada vam anar al Sónar
i l'Antònia, que treballa al Sónar,
es va deixar una consulta que, com diu ella,
ve de tot l'equip que està treballant al Sónar Més D.
Hola, soc l'Antònia Folguera,
de l'equip de comunicació de Sónar Més D,
i la meva pregunta no tan sols és meva,
és d'una part de l'equip.
La meva pregunta és,
per què no hi ha una part de l'equip?
És d'una part de l'equip.
I la pregunta és la següent.
Quant ens en podrem lliurar dels carregadors?
Quant podrem anar pel món
sense portar carregadors de tots els nostres dispositius
perquè estiguin sempre a punt
perquè els puguem fer servir?
Perquè no tot arreu del món hi ha endolls quan els necessites.
Podran algun dia els nostres equips electrònics
ser totalment autònoms?
Doncs aquesta és la nostra pregunta,
a veure si la podeu respondre.
Gràcies.
Doncs l'Antònia ens pregunta
una qüestió que bé, de fet,
ha sortit moltes vegades al programa,
i Xavi, com està la situació actual d'aquest tema?
M'agrada que em faci aquesta pregunta.
Tinc males notícies per l'Antònia
i de moment he de continuar amb el carregador.
A no ser que tingui dispositius o fundes per dispositius
per inducció, per carregar per inducció.
És el mètode més conegut, que no sigui el de carregar via USB.
Hi ha mòbils que porten aquesta característica de sèrie.
Samsung, LG, Sony, Nexus de Google o Acte C
tenen terminals que funcionen amb aquesta tecnologia.
També, com dèiem, existeixen fundes
que possibiliten la recàrrega sense fils.
De totes formes, la càrrega de mòbil via inducció
acostuma a ser una mica lenta,
aproximadament el doble per carregador.
Però si és per la nit, mira, ja pot funcionar, no?
T'agafi a migdia malament.
És una de les poques empreses que ha equipat
alguns dels seus mobles amb la tecnologia QI
per recarregar els mòbils i tauletes per inducció.
Hi ha altres estàndards, com per exemple el PMA,
que permet encarregar diversos dispositius alhora
i funciona per ressonància magnètica.
D'altra banda, WhatsApp, una empresa que es diu WhatsApp,
promet transmissions d'energia d'entre 1 i 4 watts
a 4 dispositius simultanis
en un radi de 5 metres sense contacte.
I com s'ho faran, això?
Aprofitant la radiofreqüència.
Molt bé, que tenim que estem envoltats de fet de radiofreqüència.
Exacte, i aprofita això.
I cota emet un watt a 10 metres de distància,
però el receptor ha de tenir un chip específic incorporat.
El que fa la càrrega, aprofitant el wifi,
d'això se n'ha parlat molt, encara està en desenvolupament,
però funciona força bé.
Les proves que ho han fet.
Això és un invent, eh, el tema del wifi?
Però està com diuen vulgarment capat per indústria,
perquè no pot emetre més d'un watt, aproximadament,
per motius de salut i altres coses, interferències, etc.
I a més calen modificacions en el maquinari dels routers,
i dels receptors, i també del programari,
que de moment fàcil no és.
Nosaltres hi tornem dissabte i diumenge vinent a les 4 de la tarda.
Recordeu que a generaciodigital.cat
podeu anar trobant el material que l'Star ens va penjant,
i també a la nostra zona de catràdio.cat
podeu trobar tots els podcasts del programa.
Generació Digital sou tots vosaltres
i també la Gina Tos, Francesc Xavier Blasco,
Xavier Serrano, Albert García,
Star, Elisabet Sanchet, i us parla l'Albert Murillo.
Hi tornem d'aquí una setmana, dissabte i diumenge a les 4.
Adéu-siau.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.