I cap, la ràdio inquieta.
Generació Digital, amb Albert Murillo.
Benvingut a la Generació Digital, el programa de videojocs de la ràdio pública.
Avui fem el programa 1040 i tenim moltes ganes de començar-lo per parlar del videojoc Clem.
Tenim la sort que avui ens visita la Mariona Valls, cofundadora i directora d'Art a Mango Protocol.
Parlarem també de Mario vs Donkey Kong i coneixerem algunes novetats de la setmana del món dels videojocs.
Una mirada diferent als videojocs.
Per aprendre, pensar i somiar.
Per cantar i també per entretenir.
Generació Digital, els dissabtes a les 10 del matí, a ICAT.
Passió pels videojocs.
Has descarregat Generació Digital.
I també volem saludar el nostre tècnic de so, l'Isma Cebrián, que espero que estiguis molt bé.
I també saludem, per exemple, a la Débora López. Hola, Débora, com estàs?
Eh, molt bé, una mica tocada. Hola, què tal? Com estàs?
Tocada?
Sí?
Una setmana intensa.
Intensa? Bé.
Però ara estàs tranquil·la, avui parlarem de videojocs que són bonics, eh?
I tant, això sempre va bé.
I tant que sí.
Elisabet Sánchez, com estàs?
Molt bé.
Sí?
Passant calor, però molt bé.
Sí? Passant calor aquí a l'estudi, ara, eh?
A dins de l'estudi, a fora i a tot arreu.
Sí, és veritat, és veritat.
Francesa Béblasco, tu com estàs? Tocat i amb calor, també?
Jo no, jo no estic tocant encara, encara, encara, tot i que veig que van caient pel meu voltant
i segurament m'enganxi en el pitjor dels moments possibles, perquè tinc molta feina
i se m'està acumulant per la setmana que ve també molta feina.
Molt bé. Parles d'entí, eh?
Estem parlant d'entí, estem parlant d'una escola i la setmana que ve és Saló de l'Ensenyament
i ara estem, bueno, jornades de portes obertes, informació, traiem cursos nous,
avui hem presentat el nou grau oficial de l'Universitat de Barcelona en ciberseguretat,
aquelles persones que vulguin fer-se, exacte.
No, no, i és una necessitat molt gran del sector de la indústria i de tots nosaltres,
perquè cada cop més les sostres ara són digitals.
Això vol dir que cada cop més hi ha gent que ens les intenta robar a través de les eines digitals
i hi ha d'haver-hi gent que les sàpiga protegir també a través de les eines digitals.
Una setmana on, per exemple, hem sabut de la notícia que han prohibit aquesta tasca
que feia aquesta empresa agafant iris de les persones,
que 400.000 persones a Espanya han intercanviat la seva petxa digital,
en aquest cas de l'Ull, per 70.000, no?
Sí, sí, sí.
Per qui els pagaven en criptomoneda.
Sí, sí, vull dir que realment...
I per cert, i parlem de temps, perquè aquest cap de setmana és sobretot dissabte, dissabte de pluja,
i m'han dit que a Sevilla ha plogut bastant també, oi?
Moltíssim.
O sigui, tot el matí ha estat però negre, negre el cel, i quan ha començat a caure ha estat que no...
O sigui, era com una cortina d'aigua.
Sí, sí, m'ha arribat, m'ha arribat, eh? M'ha arribat de persones que viuen allà, de veritat.
I, escolta'm, res, abans de començar i de parlar del videojoc Clem, que en tenim moltes ganes,
heu vist la pel·lícula Dione 2?
No.
No l'heu vist?
Jo no he vist la U, que això encara és pitjor, i tothom em diu que ja estic trigant.
Tu tampoc, clar.
No, no, no.
Doncs, sobretot la U, eh? És molt recomanable, eh?
Sí, no? Diuen que està molt bé.
Bé, la novel·la, si no l'heu llegit tan bé, però la història és que, no sé, a mi m'agrada i molt,
perquè parlen de la família, de religió, de guerra, bé, no sé, és que passen moltes coses.
Aquesta segona a mi no m'ha entusiasmat tant com la primera, però no sé.
Clar, la cosa és que són tres hores, no?
Que estem acostumats a veure sèries, a veure mitja hora, tres quarts d'hora,
que després dius, tres hores, quant les tinc? Les tenim segur, eh?
Sí, però és que les tenim.
És que jo també estic, no he discutit, però parla tant amb gent que s'ha tirat enrere per això.
Són dues hores 45, eh?
Però és que a mi mai m'ha molestat.
No, no, a mi mai m'ha molestat.
A veure, que et diuen quatre hores.
Mai m'havia molestat, però vam començar les sèries i després sí, i això no pot ser.
Perquè abans ho fèiem.
Sí, és veritat.
És que al final...
Sí, sí, no ho sé, no ho sé.
Em passa el mateix, que jo penso que a més que una pel·lícula de gairebé tres hores,
potser una sèrie, hagués entrat millor, no?
Perquè una sèrie de capítols d'una hora, que ja em costa, eh?
A vegades capítols d'una hora, és com, uf, espera.
Jo crec que hagués entrat millor.
Sí, jo, mira, he anat amb família perquè als meus fills, a un d'ells, li agrada molt aquesta saga.
I vam anar a un cinema que jo no havia anat mai,
que és d'aquests cinemes que hi ha pocs llocs i és una mica més carrer a l'entrada.
i el silló...
Ah, bueno, tensa que es fas bocades reclinables.
Reclinables, mai havia estat, i realment és bastant curiós.
El més curiós, i el que més em va agradar, és que els baixos deuen estar connectats a les cadires i vibren.
Ah, molt grans.
Sí, i allà, que hi ha música molt russa, saps allò que és molt èpic,
perquè és que aquesta pel·lícula realment tota l'estona és èpica.
No hi ha moments no èpics, és molt curiós.
L'altre dia li pensava que tota l'estona és èpic.
Estàs a dalt tota l'estona?
Sí, tota l'estona, de veritat.
És bastant impressionant, i clar, la música acompanya molt,
i sí que em va agradar això de...
Home, i tant, clar.
Si tens pedres al ronyó, te l'estreu.
Mira, és una bona dada.
Sí, sí, sí.
No, no, doncs de veritat us ho recomano molt.
I després us volia dir una cosa.
M'he donat de baixa d'Instagram, després de 12 anys.
Ah, sí?
Sí, sí, sí.
Pim pam.
Vaig estar uns dies de baixa,
i m'estava veient a mi fent una cosa que dic,
però què estic fent?
I vaig decidir ràpidament donar-me...
Vaig descarregar les fotografies, no sé per què,
però el tema és que vaig veure de fotografies d'Instagram,
no, de vídeos, d'animals que jugaven a videojocs.
Ah.
A tu, Débora, t'ho volia preguntar.
Sí.
Perquè veia gats que...
És que jugant, és que dic jugant,
perquè no sé si tocaven a un personatge que es movia i amb la puteta,
canviava...
Sí, moníssim.
Ai, que mon, per favor.
Débora, tu que tens gats i tens experiència gatuna,
els teus juguen a videojocs?
No l'he provat.
Vaig veure les aplicacions aquestes que són com peixos,
o sigui, tu poses la tablet a la taula i són peixos i els va com caçant.
Però a mi em provoca, no sé, una mica de malestar,
perquè jo crec que no ho poden agafar,
no ho poden caçar físicament.
Ah, ja, exacte.
I és frustrant per ells.
Igual passa amb els làser.
Exacte, tens molta raó.
Débora, anava a comentar això.
Hi ha aquest tema tan divertit de fer-los la rateta, no?
Amb el rellotge o amb un punter.
I diuen que en aquests casos, que és un bon exercici,
perquè el gat doncs s'exercita,
després els has de donar alguna cosa perquè l'agafin.
Perquè si no es frustra molt.
El seu instint caçador de no caçar la presa.
Tu els vas marejant, veus que d'allò,
i a la que el gat comença a estar una miqueta d'allò,
li tires aquell ratolinet de felpa que deus tenir a casa perquè jugui,
llavors li tires i li poses la rateta de cavallà
perquè ell salti i agafi alguna cosa.
Molt bé.
I això, doncs, una miqueta els relaxa.
Si no, els deixes en un estat d'estrès,
de coitos interruptors, una miqueta,
han estat caçant alguna cosa i no han caçat res,
i els... bueno, és fatal.
Perquè a més, tots els gats,
quan estan fent una cosa, l'estan fent al 100%.
Sí.
Però és així, eh?
Sí, descansen, descansen al 100%.
Mengen, mengen els...
És que aprens molt amb els gats.
Sí, sí.
És al·lucinant.
Tu dius que sí, perquè...
No, no, perquè tinc un gat que m'ha obligat que sigui meu,
llavors el tinc a casa meva.
Avui, és molt fort, avui,
quan he sortit de casa no la trobava per enlloc,
estava dins de casa i no era enlloc.
Enlloc, enlloc.
Ha estat com dues hores desapareguda
i de sobte ha aparegut.
Sí.
És tan curiós.
Sí.
No sé on es posen.
Has patit o no?
He patit, perquè en quin moment m'ha deixat la porta oberta de casa?
Sí, sí, també.
I no, no.
He descobert un amagatall que té, que és dins del sofà.
Es posa dins del sofà.
Ah, sí.
Entre els coixins a dins.
Aleshores, allà, però aquesta vegada no hi era
i deu tenir un altre que no conec.
Ah, ja.
Que no conec encara.
No, no, es podria...
De fet, es podria fer un programa de ràdio de gats, només.
Sí, sí, tot.
No de mascotes.
No, no, no, no.
Gats.
Gats, gats.
És impressionant.
Bueno, ja tens tot internet, eh?
Per això diuen, moniceta, que internet està fet per veure vídeos de gats.
És veritat, és veritat.
Molt bé, doncs ara parlarem amb la Mariona,
que crec que també li agraden molt els gats.
Generació digital.
Els dissabtes a les 10 del matí, a ICAT.
Així és com comença el joc del qual parlarem avui.
i, Débora, hem de fer una mica d'explicació, abans que parlem de Clem,
de per què hi ha Clem i una miqueta d'on venim, no?
A moment, anem a començar amb una miqueta amb Clem, no?
Sí.
Amb aquesta intro que ja ha començat, no?
I aquesta música, perquè ens posem una mica en context, no?
En aquest joc et despertes enmig d'una habitació fosca i humida.
No saps qui ets ni com hi has arribat,
però sens una veu que t'empenya a cercar bellesa.
També t'adones que a prop de tu tens un llibre misteriós que posa Clem a la portada.
Si l'agafes i la investigues,
trobaràs que té informació sobre símbols, atributs i insectes amb notes escrites a mà.
Així és com comença Clem, la nova aventura narrativa de l'estudi Mango Protocol,
equip desenvolupador conegut per la Psicotic Adventures,
un company d'experiències innovadores, divertides i amb un toc sinistre
protagonitzades per nenes amb passions i parers que no encaixen amb el món que desenvolta.
I aquesta música és d'un altre videojoc, no?
Sí, en aquest cas de la mecànica, que està protagonitzat per la Nika,
que vol destruir allò que no li mola, portant a terme el seu projecte mecànica
i del seu nombre, que és un Meika, una mena de robot.
Aquest és el títol, que després li seguirà Agatha Knife.
En aquest cas, protagonitzat per l'Agatha, a qui li encanta menjar car,
però també s'estima moltíssim els animals.
Què se li acudeix? Crear una religió,
perquè aquests es cèptil la mort.
Aquesta religió s'anomena el carnivorisme.
Però hi ha més?
Sí, tenim més, i tant. Això no es pot quedar només amb dos títols.
Tenim el Colossus Dawn, que diguem que és el tercer títol de l'estudi,
on es retroben els personatges que hem vist abans, en els títols d'abans.
És a dir, tenim la Nika, tenim l'Agatha, tenim el mecànica i tenim el gran porc Sagnan,
que és un altre personatge capital de l'Agatha Knife.
Aquí s'ajunten una mica per, bé, per seguir amb el tema del mecànica
i destruir tot allò que no els agrada.
Per què no, no? O sigui, si ho podem fer, per què no?
Clar, aquí ja tenim aquesta mena de crossover que comparteix en món, no?
I potser la Clem també, no?
En aquest cas, l'últim videojoc de l'estudi.
I això ens porta a parlar una miqueta més del videojoc del Clem.
Molt bé. Però per tot això que expliques,
s'ha d'haver jugat o coneixer mínimament aquests videojocs
per començar amb aquesta nova aventura?
No, no cal. Per la meva part, jo penso que no cal.
Sí que és veritat que després vas trobant,
és a dir, vas trobant petites semblances
o petits contextos elements que van connectant uns videojocs amb altres,
però en general no.
Així doncs, sí que he de dir que jo us recomano jugar-ho a tots
perquè, a la fi, és que són videojocs molt únics, no?
Com ara veurem en una estoneta i també ens parlarà la Mariona de tot això.
Molt bé.
Escolta'm, i de què va Clem?
Per fer un resum, per la gent que no l'hagi jugat o que no el conegui.
A veure, jo us comentaré a veure com de què ve Clem,
però sí que és veritat que millor que veieu també el trailer,
que cerquem una miqueta perquè és un joc que té bastant misteri.
Però a Clem haurem d'investigar a fons una casa
perquè, com hem dit abans, ens despertem en un lloc
que no sabem ni on és, ni qui som, ni res, no?
I llavors el que fem és agafar aquest llibre
que hem trobat que posa Clem a la portada
i comencem a investigar, és a dir, comencem a anar voltant per aquesta casa,
ens n'anem trobant a les diferents habitacions,
n'anem trobant elements,
i bé, al principi sembla que la casa està abandonada, d'acord?
No tenim cap diàleg, només la veu de la nena,
que, com hem escoltat abans, ens demana atributs,
com la bellesa, cada cop que complim amb l'anterior.
Mitjançant l'exploració, és quan resoldrem els trencaclosques
i esvin·larem la història que hi ha al darrere de tot plegat.
Com he dit, cada volta ens sorprendran canvis en els escenaris,
en les habitacions, hi haurà habitacions que podrem entrar,
que abans no podíem entrar,
després hi haurà petits canvis a les habitacions,
elements que no hi eren abans,
o potser podem desbloquejar elements que abans no ens havíem adonat.
El cas és que amb aquests canvis haurem de prestar moltíssima atenció a l'escenari,
si volem avançar.
I, a més, durant l'aventura, com he comentat abans,
crearem eines màgics, com la lupa de la veritat,
per esbrinar aquests secrets i pistes que, a simple vista, no podem veure'ls.
I això ens obrirà camins per avançar,
nous camins per avançar i investigar,
i per anar trobant aquests components que necessitem,
com la bellesa i d'altres.
Per tant, perquè fa els trencaclosques del títol,
que és un element imprescindible,
que és un element del propi videojoc,
en són molt variats.
A mi m'ha sorprès.
O sigui, fins, des d'organitzar unes ampolles
i tocar el piano,
fins fer créixer i cuidar un escarabat.
O sigui, a mi m'ha deixat,
és molt divertit i m'ha deixat molt sorpresa,
però sorpresa de manera molt agradable,
perquè és que m'ha encantat,
perquè mai senties que estaves repetint el mateix, no?
Mai, mai, ni tan sols quan estaves investigant, no?
Perquè quan investigues la casa dius,
a veure, sempre són els mateixos escenaris.
Però no, no ho són.
I aquí és quan entra el tema
que has de ser molt observadora
i fer ús del llibre que tens,
que a més començaràs a apuntar les pistes importants
i la informació important que necessites per avançar,
i investigar moltíssim
totes les habitacions que tinguem disponibles a cada moment.
Molt bé.
Des de l'equip, en aquest cas,
defineixen aquesta experiència com a puzlevània,
perquè has de combinar l'exploració
i els trencaclosques,
és a dir, és una combinació de les dues coses, no?
D'exploració i trencaclosques alhora,
i has d'anar, d'aquesta manera, encaixant les peces.
Per mi un altre punt a destacar
és l'aspecte visual del videojoc,
que en títols anteriors, de Mango Protocol,
ja hi és molt present,
però en aquest jo crec que fa
com una combinació increïble i excel·lent,
perquè tenim el Salamès dibuixat a demà en entorns 3D.
És un estil adorable i fosca alhora, d'acord?
Que connecta molt amb la narrativa que tenim present, no?
I també una mica amb l'humor negre
i la intencionalitat que té, crec jo,
l'equip al crear aquestes propostes, no?
Les propostes que hem anat repassant.
Així doncs, Clem és una història trista i tràgica.
Això sí que ho sé de dir.
I si teniu una mica de tràiger amb els insectes,
compte, eh?
Perquè aquí es parla molt d'insectes.
Però, no sé, penso que com a jugadors,
al final de l'aventura,
que a més és curteta, no?
Podrem transformar en un perdó i una redempció
si encerquem per nosaltres mateixos
la peça cap dalt que manca.
O sigui, que al final serem nosaltres
els que decidirem quin és el final.
de la història de Clem.
Molt bé.
Doncs aquests videojocs que ha comentat la Débora,
és a dir, Mecànica, Agatha Knife, Colossus Down i Clem,
estan creats per l'estudi de videojocs Mango Protocol.
Ells són a Martorell
i ja treballen des de mitjans del 2000.
Mariona Valls, cofundadora i directora d'art
i que ve com a representació a l'equip humà d'aquest estudi.
i benvinguda al Generació Digital.
Hola, gràcies.
La Débora ha fet una introducció.
Sí, sí.
Jo no sé per què ho he convidat.
Sí, ui!
No, hi ha moltes coses a la seva.
Sí, sí, tenim moltes preguntes.
De fet, una de les primeres és
el tema que totes aquestes aventures
o la majoria que heu fet
estan integrades en aquesta
ni saga o aquestes psicòtiques pensors,
això ho teníeu clar des d'un bon principi, no?
O sigui, hi ha una base aquí brutal, no?
Sí, en realitat jo crec que vam començar una mica a fer videojocs motivats.
Sí.
Potser diria flipats
per la idea de fer un univers de videojocs
i és una mica del motor
que ens ha estat movent durant tots aquests anys
d'intentar connectar de major a menor mesura, no?
N'hi ha que estar més connectats que d'altres,
però sí, sempre hi ha aquesta connexió entre tots els jocs.
Molt bé.
Doncs Débora, tu mateixa.
Mira, jo se m'ha acabat d'occurrir.
Com es connecten, no?
Quins detalls, quins elements teniu en compte
per connectar aquestes aventures?
A la fi també tenen moltes diferències entre si.
Clar, el que fem és que a vegades
no tan sols el gènere no és important, no?
Perquè hem fet canvis de gènere
durant tots aquests anys que hem estat fent jocs.
Però, per exemple, el que fem és que
tots passen el mateix, diguéssim, poble, no?
O s'originen, no?
S'originen el mateix poble,
perquè potser Colossus comença el poble,
però després va continuant endavant.
Però sí que és veritat això,
que tots passarien no en un poble,
que no és un poble gran,
no és una ciutat,
no és una metrópole,
és una metrópole amb la qual cosa
els personatges estan connectats,
tu pots veure clarament que hi ha personatges
que surten als tres videojocs
o en dos videojocs
i després surten en els altres dos,
o sigui, sempre intentem que hi hagi
aquests elements en comú,
a part de l'estil visual,
que crec que és bastant evident
que comparteixen, no?,
que també aquest aspecte visual
i això és una miqueta com ho treballem,
no?, de manera així gruixuda.
Després sí que filem prim, no?,
a nivell de referències,
que m'agrada molt posar referències locals,
referències, sí, més nostres, no?,
no tant que sembli un ambient americà, no?,
o europeu genèric.
En aquest sentit, Mariona,
he llegit que, bueno,
de fet, en la vostra informació d'empresa,
que la casa la recordes de...
de la casa dels teus avis,
m'ha fet molta gràcia
perquè jo, els meus avis no tenien una masia,
però els avis de la meva dona sí
i la sortida
amb els balcons, les finestres,
és que era clavada, saps?,
i això m'ha agradat molt,
i realment això, suposo,
i tu ho dibuixaves
o tenies fotografies o ho recordes?
No, no, la casa existeix
i viu amb un germà, eh?
Ah, sí, existeix, encara?
Sí, sí, sí, sí.
Molt bé.
O sí que hi pots anar, eh?
Clar, sí, sí, vaig anar,
quan vam començar a plantejar
tot el tema de Clem,
vam anar a casa
i vam estar fent fotos
i ara, crec que demà passat,
sí, sortirà el llibre d'art
on es veurà ja tot...
Molt bé.
Clar, es publicarà el programa
que ja haurà sortit.
Clar.
però que ara que estem gravant,
encara no,
hem fet un llibre d'art
que surt un recull de fotos,
de dibuixos...
I el dia que surt,
què és el dissabte?
El divendres.
El divendres.
El divendres, perfecte.
O sigui, ahir?
Sí, ahir.
Demà per nosaltres,
ahir per Ullets,
i potser fa un any
que algú que...
Que algú que busca el internet.
Sí, sí, sí.
Aquí, pel que veig,
ja una feina de narrativa
i de guió impressionant,
però ja no només,
és amb tota la saga,
perquè al final
això es porta treballant
des de fa molt,
però centrats en Clem,
és un joc que té molt de guió,
és una trama
que vas descobrint
mentre que avances,
i jo volia saber
com és de llarga
la pre,
la preproducció
d'un joc com aquest.
No sé si esperes
a tenir el guió acabat
per començar a desenvolupar.
Des de quan es comença?
És que, clar,
és una feina heavy.
El que vam fer nosaltres
per Clem
vam estar potser
al voltant d'un any
preproduint,
però clar,
això no només va ser el guió,
vam fer també
un disseny
del que seria la casa,
perquè vam tenir
que escollir
quines estances
li posàvem,
que eren necessàries
per fer trencaclosques,
perquè, clar,
no vaig reproduir
a casa dels meus avis
i vam dir
aquí fem una cosa
i ja està.
S'han fet coses,
evidentment,
a mida.
I, aleshores,
doncs sí,
entre disseny
de joc,
els temes
del disseny
diguéssim visual
i després també
tot el tema
de la història
com s'ha anat filant,
jo diria que sí,
que al voltant d'un any
vam estar més o menys
fent una demo,
calculant més o menys
per poder fer,
ja començar
producció, producció.
Déu-n'hi-do.
Per una petita feina
d'investigació també hi ha,
perquè amb el tema
dels insectes,
bueno,
és tot molt fidedigna
i es donen dades.
Sí, sí,
i són reals,
o sigui,
ens hem documentat,
jo he après moltíssim
fent aquest joc
i el meu company,
el Jordi,
que és el que s'ha encarregat,
que ell no és normalment
el director de narrativa,
no és el guionista,
però,
en aquest cas,
ens va ajudar,
no?,
a fer tot el tema
dels insectes
perquè a mi li agrada
moltíssim.
i també,
doncs,
ell ha estat
encantat de la vida
en poder fer això.
En aquest sentit,
abans que pregunti
la Dèbora,
quan tu,
per exemple,
estàs jugant al joc,
la típica
llibreta,
que és la llibreta
on tal,
té de dir,
Mariona,
que és la primera llibreta
que és realment
la llibreta de treball.
La llibreta
de la persona
en qüestió,
és a dir,
no és,
va,
farem ara una llibreta
perquè,
no,
no,
no,
és que
te la fas molt teva
en aquest sentit.
I això que deies
de tot aquest tema
que has après molt,
efectivament,
o sigui,
el que noto
és molta curiositat
dels que heu fet el joc.
Tu ets una persona curiosa,
no?,
em sembla,
des de sempre,
oi?
Sí,
sí,
sí,
sí.
És que es nota,
eh?
Sí,
sí,
i jo estava obsessionada
amb fer aquesta llibreta,
o sigui,
m'agrada molt,
Albert,
que em treguis el tema
des d'un primer moment
que aquest joc,
si tu poguessis tenir
una llibreta...
És que,
és que,
és que,
és que,
és que,
és que,
és que,
és que,
és que,
és que,
acabar el joc
i que et sortís
per una impressora,
saps?
És real,
això seria massa,
eh?
Necessito.
Totalment,
totalment.
Digues,
digues,
Débora.
No,
que digui,
jo necessito,
i a més,
és que vaig veure les fotografies
de quan vam presentar
els esdeveniments Clem,
que teniu les samarretes,
el ninotet que vas fer,
em sembla,
Mariona,
o sigui,
la cura i l'amor
posat en aquest joc,
és que es destila completament,
és que es nota moltíssim.
Sí, sí.
Bueno,
de fet,
perdona,
Mariona,
recordo,
dies abans que sortís del joc,
jo et seguia per Twitter
i estaves dels nervis.
Sí.
Estaves dels nervis,
però molt,
i després,
ho he entès,
saps?
Tu des de fora,
que encara no havies jugat al joc,
que tal,
però després ho entens,
que aquest producte és molt teu.
Sí, sí, sí, sí.
Clar,
jo ja portava ja potser
un any i mig avisant
que això,
que potser el to havia canviat,
que potser si la gent
s'espassava una cosa més lleugereta,
més en la línia dels jocs anteriors,
potser,
no diria que es decepcionés,
però que potser l'agafaria
amb la guàrdia baixa,
jo vaig intentar avisar,
però clar,
entenc que evidentment
tampoc volíem
fer espòilers,
tampoc volíem saltar pels aires,
tota la sorpresa del misteri,
perquè al final el joc té molt de misteri,
i vull que la gent,
investigui el misteri
i descobreixi el misteri.
Doncs mira,
ara que dius això,
doncs mira,
no et pots mirar,
he dit,
doncs,
no,
és que m'agradaria
que escolteu una cosa,
Eli,
Débora,
perquè hi ha els oients
que hagin jugat el joc,
eh?
Una altra vegada.
Aquest...
perquè clar,
tu has de provar coses,
i al final dius,
bé,
jo a veure,
vaig a posar aquest oli,
aquesta porta,
que potser s'obre,
saps?
Evidentment...
Però vas tot a tot arreu,
hi ha moments que proves
tot a tot arreu.
Sí, sí, sí.
Però no sé si esteu d'acord
amb mi,
que no dona una sensació
de frustració,
perquè dius,
dius,
bé,
a veure,
em falta una cosa,
ha d'haver-hi alguna cosa
que jo m'he saltat.
Sí.
I jo almenys,
jo,
que a mi em costa,
perquè sóc dels que em costa,
trobes,
trobes això.
Sí, precisament jo volia fer-li
una pregunta sobre aquest tema
de la frustració,
perquè sí que és veritat
que hi ha moments,
com el que diu l'Albert,
que, ostres,
proves, proves, proves,
al final acabes trobant.
Però en aquest tipus de jocs,
hi ha alguna manera
de saber fins a quin punt
pots posar-ho difícil?
Hi ha algun verem,
perquè és fàcil que et passis,
no?,
i que després la gent
acabi abandonant.
I tant.
No sé si se sap d'alguna manera.
Hi ha hagut d'haver-hi molt
de tèsting, no?,
de playtesting.
Sí, no?,
algú que provi.
Exacte,
que nosaltres el que hem fet
en realitat és portar el joc
a tot arreu que hem pogut
i ensenyar el joc a la gent
en el màxim número de persones possible
i estar oberts a les crítiques,
a la...
sí,
al cap dient,
mira,
això em sembla fatal
que ho tingueu així,
m'he sentit fatal,
m'heu fet sentir molt malament
i, clar,
nosaltres tampoc volem,
no?,
que la gent es senti malament,
que la gent es frustri,
que la gent deixi de jugar al joc.
Aleshores, doncs,
en aquests punts crítics,
en aquests punts calents,
hem estat treballant,
doncs,
al final,
doncs,
els últims mesos del joc,
o sigui,
vam acabar el joc
i el que ens vam dedicar
és a polir-a-polir,
a escoltar la comunitat
i, bé,
encara estem oberts
que si hi hagués alguna cosa molt greu
es canviaria,
evidentment,
però, bueno,
sembla que...
Que la cosa no.
Sí,
que ha anat bé
perquè, sí,
la major part de les crítiques de premsa
són boníssimes,
els jugadors també tenim
molt bona nota d'estim,
amb la qual cosa, doncs,
ha anat bé.
Súper.
Has fet referència
als punts calents,
no?,
que us donaven de feedback
als esdeveniments,
quins van ser els punts clau,
no?,
quins vau tenir
que canviar sí o sí
perquè les persones
deien que no
se sentien bé.
Doncs,
una de les coses
que vam fer
i és una de les coses
que passa molt al principi
és que vam incorporar
un tutorial obligatori
perquè la gent esbrini
que pot separar
i combinar coses,
que és una cosa
que no és molt habitual
en els jocs
de trencaclosques
que tiren potser
ara les aventures gràfiques
i aventures de trencaclosques
potser ja no fan
aquestes coses.
Això és una cosa
que vam agafar
dels Resident Evil Antics.
Aleshores,
com que hem barrejat gèneres
el que hem fet
és portar jugadors
cap a un gènere
que potser no és el seu,
tenen el seu viatge
i els seus pensaments
de com es juga
i hem hagut
de sentar-nos tots juntets
i fer una miqueta
a veure classe.
Recordem,
els objectes
es poden combinar
i separar.
I això va ser una de les coses
que nosaltres, per exemple,
no hi havíem pensat
i al principi
estava una miqueta
bé, doncs,
que s'hi esforcin
i que ho vegin, no?
Però després ens vam adonar
que era molt fàcil
posar un petit tutorial
al principi
i després,
si la persona se n'oblida,
ja no ho podem fer gaire, no?
Però donar-te la eina
perquè tu obligatoriament
diguis
ah,
que això es pot fer, no?
I ja està,
per exemple.
Hi ha una cosa
que jo faig sempre
que el joc m'ho permet
que és començar
pels crèdits.
No ho sé,
si jo tinc aquesta mania,
si en el menú hi ha els crèdits,
vaig primer els crèdits,
te n'adones,
Mariona,
que tu vas fer la veu
en castellà,
en anglès,
també, eh?
O sigui,
la que m'ha escoltat
ets tu.
Sí, sí,
soc jo,
la que ha sortit
al principi
soc jo.
Val, val,
d'acord,
tenia aquest dubte
i no ho vaig llegir bé.
Va haver-hi alguna cosa
que em va sorprendre?
Ah, sí.
El tema de la localització.
La localització
és molt important
en aquest joc
i segurament en molts,
però em va sorprendre
la producció
que hi ha darrere
de traduir el joc
en xinès
o com sigui.
Costa molt fer això
o tu ho demanes
i ja ho tens gairebé?
No, no?
No, a veure,
s'ha de...
s'ha de també calcular
quantes paraules són,
si té moltíssim text
o no té tant de text.
i per exemple nosaltres
hem estat treballant
amb una editora
i l'editora s'ha fet càrrec
parcialment
d'algunes traduccions,
nosaltres d'unes altres
i després, diguéssim,
amb això s'ha fet
tot el procés
de localització general
del videojoc
i per exemple
Mango Protocol
s'encarrega del català.
Això sí que és una cosa
que fem nosaltres
que això és un tema
d'activisme personal
que això l'editora
ni li va ni li ve
li és absolutament igual
i és una de les coses
que sí que fem nosaltres
perquè ens agrada.
però sí,
al final és veure
una miqueta
quins mercats tens,
quins possibles clients
faràs més feliços
i escollir els idiomes.
I després hi ha més
una cosa
que m'ha sorprès
que és,
està parlant de fons,
de fons de lletres
i hi ha una cosa molt llarga.
Què és això?
Perquè no ho he entès.
Sí, sí,
és que són totes les fons
de les lletres
que s'utilitzen al joc.
a nosaltres ens agrada
donar crèdit
a tothom,
crèdit a tots els localitzadors,
a les persones
que han fet test de joc,
a tothom,
a tothom que participa,
que és un acostum
bastant lletge general
que hi ha
d'opacar,
no?,
gent que participa
als videojocs
i nosaltres intentem
sempre que podem
i sabem
donar crèdit
a tothom
i com que en el joc
s'utilitzen moltíssimes fons
perquè hi ha 11 idiomes,
hi ha fons que per idioma
no són,
no tenen els caràcters.
Aleshores,
clar,
per exemple,
tenim un set,
crec que són,
crec que són 4 o 5 fons
per idioma,
amb la qual cosa
els idiomes asiàtics
tenen el seu set,
ja vas començant
a multiplicar,
si tenim xinès,
si tenim japoneses
és el seu set,
el coreà és el seu set,
el rus...
I tu com a directora d'art
aquest set,
tu el mires
i li dones el vistiplau?
Sí, sí, sí,
ha estat personalment
escollit per mi,
assessorat
amb els localitzadors
dels països
on hem localitzat,
però sí, sí,
jo els hi faig propostes
i ells em diuen
si està bé o no.
Que interessant, Mariona.
Sí, la veritat.
Parlant una mica
del tema de l'art
en els prostres bridesjocs
que ja abans ho has dit,
que és molt característic,
Mariona,
de quina manera
es desenvolupa aquest art?
Com el desenvolupes?
Quan comença això?
feu moltes interaccions
o directament
teniu molt clar
com ha de ser
l'art de cada proposta?
Una mica depèn,
però generalment
tinc les coses
bastant clares,
tinc com una visió...
M'il·lumino?
Un dia m'il·lumino.
Hi ha dies que no,
hi ha dies que em llevo fatal,
que no veig res,
però generalment,
doncs,
potser estic fent
una altra cosa
i m'il·lumino
i dic,
ah, mira,
ja sé com faré aquesta cosa.
I ho apuntes ràpidament o...?
No, confio molt
en la meva memòria
de manera molt errònia.
Però sí, sí,
intento...
Ai, amb la llibreteta, no?
Sí,
no, tinc llibretes.
Segueixo sent
una persona
bastant analògica,
perquè,
sí,
vaig néixer
en una època analògica
i no m'he digitalitzat
100%,
amb la qual cosa
estic una miqueta allà
enmig de les dues aigües,
però sí,
tinc bastant clar,
com almenys els elements clau,
ho veig,
tinc aquesta visió,
perquè la preproducció
m'ajuda moltíssim
a definir coses
i després ja
són detalls
el que s'ha de polir,
amb la qual cosa
vaig bastant per feina
una vegada
estic ja treballant.
Molt bé,
de fet,
abans comentàvem
que t'agrada
donar veu
o deixar palès
de totes les persones
que hi col·laboren.
També vaig llegir
que les il·lustracions
de la llibreta
estan fetes
per dones.
Això vol dir
que has fet
una recerca
d'il·lustradores,
per exemple,
de persones biòlogues,
no sé,
especialitzades en biologia,
potser, no?
No, no,
les il·lustracions
de la llibreta
les he fet jo.
A veure, a veure.
Que també sóc una dona.
A veure, a veure,
això m'està sorprenent molt.
És a dir,
explica, explica,
perdona.
Sí, sí,
ara et faig l'apunt
i després parlem,
si vols.
Molt bé.
El que són il·lustracions
són els quadres
que hi ha a la casa.
A la casa hi ha
els quadres penjats
i són obres artístiques
de dones pintores.
Perfecte.
Menja el gat.
El gat és teu.
El gat és meu.
Molt bé.
Exacte.
El gat amb aquella clau
que té penjats.
Aquella clau.
Jo encara no.
Avui hi haurà.
Avui hi haurà.
O sigui que
et refereixes més
al que anem trobant
a la casa
que no a les il·lustracions
que són teves.
Sí, són meves.
Les del quadern.
Són 20 aquarel·les
que he fet jo.
Molt bé.
Doncs són precioses, no?
Sí, sí.
Totalment.
Que la gent que jugui
que ho veurà.
Que ho veurà que realment.
I ara, efectivament,
tinc ganes
d'aquest llibre d'art
que sortirà demà,
ahir, avui,
l'any passat.
Què dèiem?
No sé,
teniu alguna pregunta més?
Elima, Débora?
Mira,
jo anava a preguntar.
Ara ja,
una mica per acabar
o potser fer un resum.
Com veieu la vostra evolució
des del primer videojoc
que vau publicar
i aquest últim, Clem?
Uf,
a veure.
La pregunta.
Quina pregunta, eh?
Que profund.
Jo crec que
que hem millorat,
o sigui,
que visualment,
ara el joc,
o sigui,
Clem és molt més atractiu visualment,
crec,
que el joc,
que mecànica.
que estem parlant
d'una cosa
que es va fer
aproximadament
fa 10 anys,
perquè més o menys
mecànica
es va començar
a finals de 2012.
Estem parlant
amb coses,
no?
Molts anys,
diguéssim,
jo treballant
i trobant una miqueta
el meu estil,
les meves tècniques.
I sí que és veritat
que crec que Clem
està molt més polit
i crida l'atenció
en el nivell
de detall que té,
però crec que també
quan vam fer mecànica
era molt més cru
i molt més impactant
en la seva senzillesa.
Igual,
m'he recarregat
amb el temps
i hem perdut
potser una miqueta
el punt aquest
una miqueta més grafitero,
però crec que això,
que a mi m'agrada molt
també aquest nou tarannà
de poder posar
molts detalls
d'il·luminació,
les rajoles del terra,
totes aquestes coses
ho estic gaudint moltíssim.
De fet,
una de les fotografies
que posarem a les xarxes
és la imatge,
la fantàstica imatge
de Clem
que a més
et dones compte
també
de les parets,
allò que et deia
les parets
de la magia
que em recordava,
una magia
dels avis
de la meva dona
i que a més
és espectacular
i que té molta força
aquest dibuix.
Sí, sí.
Va començar
una miqueta
de cosa
provisional
i al final
ens l'hem quedat
perquè no vam trobar
cosa més impactant
del joc
que aquesta escena,
aquest moment,
en aquest escenari
que és com molt simbòlic.
i abans em sembla
que era la Débora
que comentava
que moltes vegades
dius
aquesta porta
està oberta
però quan fas
efectivament
o quan trobes
algun de les coses
que et demana
et trobes
aquella porta oberta
de forma
i fa molta il·lusió.
Sí, sí.
Igual passes més
d'una vegada
pel lloc
i no te n'has adonat
que ja la pots obrir.
Exacte.
Que estava tapiada
o estava...
Correcte.
Passes tres o quatre cops
i dius
ostres,
què estaràs
per t'obrir?
Sí, sí.
Està molt bé.
Sí, sí.
Escolta'm,
Francesc,
tu ets l'únic
que no has jugat
aquí al joc.
No, eh?
El posarem
a la llista
dels pendents.
immediatament, eh?
M'haig de submergir
dintre d'aquest
mango verds
de jocs
de mango
i els posarem
a la llista
dels pendents.
Estem en una
setmana
molt estranya
altre cop
amb notícies
dolentes
d'estudis
de videojocs.
A tu et toca
directament
perquè és la teva indústria.
Com ho estàs vivint
tot això?
Una mica preocupada
perquè ara ja comença,
va començar a Estats Units
i estava una miqueta
com llunyà,
però ara ja comença,
ja està arribant
aquí a Espanya
i tinc ja
amics i amigues
treballant
per empreses
que evidentment
han fet
reestructuracions
de plantilla
i estic
preocupada
per ells.
O sigui,
a mi clar,
no m'afectarà
perquè nosaltres
som una empresa
superpetita
que no ens podem
fer fora nosaltres mateixos,
però sí que és veritat
que aquestes empreses
que són mitjanament grans
estan una miqueta
a la corda fluixa
i estic preocupada.
En aquest sentit,
el vostre estudi
dius que ets petit,
quan esteu treballant
en un projecte com aquest,
quantes persones sou?
A banda d'aquests
les persones
evidentment
que comentàvem
dels crèdits,
que us ajuden
a la localització,
etcètera,
que estiguin treballant
amb vosaltres,
quants sou?
Nosaltres som els tres
que som
i ja està,
ens repartim els barrets
i ja està.
I ho feu entre tres
en sèrio?
Jo pensava que aquí
la plantilla
augmentava moltíssim,
és encara més brutal.
Sí, sí,
la música
la va fer un compositor
al Pau de Mena Riera
però sí,
la resta de coses,
ja et dic
que inclús les veus
en anglès i en castellà
les he fet jo
amb la qual cosa,
sí, sí,
l'equip ben, ben, ben petit.
I com feu les veus?
Amb micròfons,
estudi?
Sí, sí,
amb un micròfon
dins de l'armari
de casa meva.
Molt bé.
M'encanta.
Jo soc molt fan això.
Armari amb roba
perquè això no té moda.
Sí, sí,
i el nòrdic
per sobre del cap.
Sí, sí,
això recorda.
Estudi de doblatge
casolà és això?
El recordeu, no?,
la nostra època
fent els programes
de vídeo,
aquells que fèiem
quan la pandèmia.
Jo ho feia igual.
Sí, sí,
és que tu era,
clar,
ell té una col·lecció
de videojocs
antics,
brutal,
i entrava a la zona
i, o sigui,
era so d'estudi
de doblatge.
Era allà entre les camises
i les jaquetes,
allà feia les veus en obles,
gravava.
De tant en tant,
vaig i rememoro vídeos
que feia.
No va estar malament,
allò, eh?
A mi jo tinc bon record.
Sí, sí,
jo també.
Tot molt més complicat,
això sí que és veritat
que era més feina,
molta més feina.
Molta, molta.
Sí, sí, sí.
Però, no ho sé,
no va estar malament.
No,
jo patia més
amb el tema del vídeo,
perquè era una cosa nova
i, ostres...
Però crec que ens ho vam passar
molt bé.
Molt bé.
Perquè cadascú feia les coses
al seu estil.
Sí, exacte.
I era una miqueta eclèptic
quan algú allés tot junt,
però era molt guet.
I mira, parlant d'eines,
la vostra eina de treball
és vostra,
és a dir,
programeu molt vosaltres,
com, o sigui,
a banda de la narrativa,
etcètera.
El motor és vostre?
Com ho feu?
No, ara ja no.
Vam començar que sí,
que era un motor propi,
però per poder desenvolupar
consoles i poder
abraçar la tecnologia
que ve.
Estem treballant
amb Unity.
Val.
I tenim una llicència
de Unity
que ens permet publicar
per consoles i per tot.
Unity no és aquella
que va haver-hi
d'un problema?
Sí, va tenir força...
Com ho veu veure
en aquell moment?
És que ja ens ho veiem
a venir,
perquè quan ets desenvolupador
veus els moviments
que fan
de pujar tarifes,
de coses que...
Ja ens vam veure
a venir
que venien
potser temps així,
però ens vam preocupar
perquè sabíem
el que després va passar,
no?,
que es van tirar
una miqueta enrere
perquè el que volíem fer
era aconseguir diners
i només el que vam fer
era espantar
la gent
que potser
que estava
amb les llicències
gratuïtes
que no era el nostre cas,
amb la qual cosa
vam...
Sí,
no ens han anat millors
i ara paguem més,
però una cosa assumible.
És que és aquest tema,
perquè jo m'imagino,
doncs,
una llicència
d'una gran empresa
a tenir-la
no és gairebé
cap problema,
però empreses
com la vostra,
que sou tres,
doncs,
sí que és un gran problema,
no?
Si continuen pujant,
sí,
serà un problema.
Sí, exacte.
Clar,
de la diferència de preu
que potser
deuen ser 100 dòlars
el que ha pujat,
doncs,
que és anual,
ho reparteix a les despeses anuals
i és assumible.
Però, clar,
si comencem a parlar,
no,
de les franges superiors
que comencen a valdre
milers i milers de dòlars,
si comencem,
no,
equiparant-nos a això,
doncs,
eliminarà molts petits
desenvolupadors,
segur.
Clem ha sortit
per PC,
per Nintendo Switch,
jo l'he jugat
amb la Steam Deck,
que es pot jugar
per cert perfectament,
encara que ells diguin
encara no està revisat,
aquestes coses que diuen,
però es pot jugar molt bé.
Sí, sí,
sortirà aviat,
ens han confirmat
que ja està verificat,
crec que ens ho donarà,
o sigui,
ho donarem al xec final
que el programa ja haurà sortit,
però sí,
aviat ho tindrem.
I és molt difícil
treure un videojoc
a diverses plataformes,
Mariona?
Si el vols treure
el mateix dia,
sí.
Sí, sí.
Clar,
nosaltres estem treballant
en PlayStation i Xbox
perquè
ja hem pogut fer
el PC i Nintendo,
però
intentar-ho fer
a la vegada
és una miqueta
complicat
perquè cada plataforma
té els seus temps
de revisió
i fer coincidir
tots els temps,
uns triguen més,
altres triguen menys,
és complicat.
Perquè aquí una cosa
que segurament
la molta gent es pensa
que potser és temps
de desenvolupament,
però esteu parlant
de temps d'aprovació.
Vull dir,
no publica Xbox
qui vol,
sinó aquí Microsoft
li diu que ok,
i Sony, etcètera.
Sí, sí.
N'hi ha que tenen
més,
diguéssim,
la màniga més ampla
i aquí menys,
però en realitat
el que has de fer
és pujar el teu projecte
a la plataforma
i ells ho revisen.
I a vegades,
doncs,
també si enganxes
vacances de Nadal enmig,
que és el que ens va passar
a nosaltres per Nintendo,
o algun tipus
de celebració
del país
quan tenen les oficines,
les coses s'allarguen.
I, doncs,
tu pots tenir
el teu joc fet
des de fa un mes
i estar allà,
no?,
a Nintendo
que estàs a la cua.
Esperant a que...
Exacte,
que et donin
el segell final
per poder publicar.
Escolta,
i en aquestes noves versions
de Play i d'Xbox
també es podrà jugar
en català?
Sí, sí.
Sí, sí, sí.
El català ja està posat
i a qualsevol plataforma
que surti
el català...
I la veu en català
es podria fer o no?
Es podria fer,
el que passa que,
clar,
vam anar ajustets,
vam anar ajustets de temps,
el projecte havia de sortir
i la persona
que havia d'editar
les veus,
perquè jo les puc fer,
però després s'han d'editar.
Són bastantes hores
de veus editades
i no estàvem,
o sigui,
ja no estaven aquí
perquè sortís tot junt,
però...
Jo vaig agafar-ho
a versió anglesa
i en català.
No sé com ho veu fer vosaltres,
però ho heu fet
d'aquesta forma.
No sé si teniu
alguna pregunta més,
perquè ara parlaríem
de Mario.
Débora?
No,
per la meva part no.
Jo encantada
de tenir la Mariona
sempre,
o sigui,
sempre coincidint
m'encanta.
Doncs molt bé,
no,
no,
jo l'he dit abans,
et vols quedar
i escoltar una miqueta
què ens parlarà
el francès
del Mario vs Don Quincón?
M'has dit que sí?
Sí,
i tant.
I escolta'm,
re,
acabem aquí
parlant de Clem,
moltíssima sort,
sobretot per aquestes versions
que venen noves,
pel llibre d'art,
i sobretot
que la gent
continuï publicant
de forma positiva,
doncs el fet aquest
de veritat
gaudiu.
Sí,
sí,
sí,
moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Generació Digital
amb Albert Murillo.
Mario i Donkey Kong
van ser els primers
grans enemics
dels videojocs
de Nintendo
per l'any 81,
quan l'estrella
era el malvat Donkey
i el Mario
encara se'l coneixia
només com a
Jumpman.
però,
a diferència de Bowser,
amb el temps
en Donkey
s'ha vingut més
un free enemy,
és un enemic
allò amigable,
un personatge
que tant pot ser
un rival
com un heroi
segons el joc.
Aquesta relació especial
entre el Mario
i el goril·la gegant
la vàrem veure
plasmada
a la recent pel·lícula
d'animació
Super Mario Bros.
Ara,
Donkey Kong
torna a ser el dolent,
però
ha segrestat
de nou a una noia?
No, no, no.
S'han portat
totes les joïnes
del mini Mario
que hi havia
a la fàbrica.
Doncs la veritat
és que és molt curiós
un argument
una miqueta poca solta
per aquesta mena de joc
que tampoc no és
que necessités
molt d'argument,
però és que Mario
ha de recuperar
totes les joguines
de figuretes
amb capsuleta
que aixapó
del mini Mario
que el Donkey Kong
s'ha emportat.
I per què se les ha emportat?
Perquè li encanta
el mini Mario.
El qual és bastant absurd
que lluiti contra el Mario
perquè està enamorat
de les figuretes
del mini Mario,
però així arribem...
T'ho compro.
Sí, sí,
no hi donem més voltes.
I així arribem
aquest joc
que barreja
trencaclosques
i plataformes
amb força
tocs de nostàlgia
nintendera.
Doncs escolta,
posem en marxa el joc
i què ens trobem?
Doncs ens trobem
en un joc
de trencaclosques
on cada fase
hem de descobrir
com hem de superar
aquest nivell
en base a portar
una clau
fins a una porta
que ens anirà
permetent saltar
de nivell
en nivell
en nivell,
cada nivell,
com us he dit,
un trencaclosques,
en el que haurem
d'aprimar botons,
saltar,
esquivar en amics,
pujar per plataformes,
moltes vegades
tornant darrere
perquè hem apretat
un botó
que ens ha obert
una porta
que hem d'anar
a un altre botó
que fa desaparèixer
una paret,
etcètera,
etcètera,
etcètera.
Les plataformes
a mesura
que van,
les plataformes sí,
els nivells
es van complicant
a mesura que van passant
i a més
tenim un altre enemic
que és el temps
perquè no tenim
tot el temps
del món.
A vegades
és molt fàcil
la realitat
és que veus bastant bé
un cop li dones
un cop d'ull a la pantalla
què és el que has de fer
però algunes pantalles
van més enllà
de la pantalla
que et mostra
en aquell moment
per tant
has de moure
una miqueta
per veure
on està aquell botó
que hi ha
endevines que ha d'haver
i perquè veus
una porta
que això s'ha d'obrir
o una plataforma
que has d'atrevessar
d'alguna manera
i no et pots entretenir
perquè si vas a poc a poc
el temps
se't tira una miqueta a sobre
i això doncs
posa
un element extra
de pressió
la sensació
que dic nostàlgica
és perquè
quan m'hi he trobat
he recordat
he vist enemics
he vist situacions
que m'han portat a pensar
en la Nintendo
però en la Nintendo
de les Game & Watch
què dius ara?
he vist
aquestes plataformes
en forma de viga metàl·lica
he vist aquestes cordes
per on puja
per on puja
el Mario
i a sota
doncs uns cocodrils
que em recorden
a les maquinetes clàssiques
del Donkey Kong
aquí era el Kong Junior
el que anava
entre les lianes
per salvar el seu pare
i el Mario
era el que vigilava
però he vist molts elements
ens trobem una altra vegada
és un joc
on no hi ha power-ups
no hi ha
coses que et donin poders
excepte un
el martell
recordeu no?
el famós martell
per trencar els barrils
el Donkey
et llença barrils
de tant en quant
segons quin nivell
així que la veritat
he tingut una sensació
estranya
de retornar
a moments
de l'univers Nintendo
doncs que semblaven
extrets una miqueta
del meu passat
més infantil
i la veritat
m'ha semblat genial
perquè a més
el joc
que té uns gràfics
doncs
molt
molt correctes
fantàstics
d'estil
a Nintendo
100%
per tots els costats
a més
és un joc
amable i fàcil
de les plataformes
el Donkey Kong
i tu
que has d'arribar
fins a aquell botó
fins a aquella clau
i portar-la
fins al següent nivell
és que sembla
és molt fàcil
és molt clar de veure
però és que a més
el joc
t'ho intenta posar
encara més fàcil
perquè no et frustris
allò que parlàvem abans
de la corba de frustració
o sigui
aquí no existeix
encara que hi hagi
encara que hi hagi el temps
has de ser molt sapastre
has de ser molt sapastre
per no veure clarament
què et toca fer
i en un parell de vegades
superar el nivell
però és que a més
el joc et posa
hasta un nivell extra fàcil
perquè si ho necessites
doncs tinguis
els enemics
no et matin
a la primera
tinguis punts de recuperació
perquè apareguis
en alguna de les plataformes
i no
hagis de reiniciar
el nivell des de zero
i per tant
doncs escolta
és un passeig
entretingut
però a veure
és un passeig
Mariona
món Nintendo
sí eh
estàs a favor
m'estàs dient que sí
sí
sí sí
hi aneu
per agafar
no ho sé
abans m'has dit
que Resident Evil
que referències
Nintendo
és un lloc on hi aneu
per agafar referències
o per agafar idees
sí a veure
tot i que Nintendo
tens pressupostos
potser ja que
sobretot ara eh
però sí
sí sí
per exemple
la saga Zelda
és una de les grans
estimades
per nosaltres
i
i bueno
ja no vull dir res més
de coses
perquè potser estic
estic parlant de més
però sí sí sí
ho tenim
ui
no no no
no direm res més
però m'apuntaré
al temps
que portem
per recuperar el tall
mai se sap per quan
molt bé
molt bé
doncs escolta
Francesc
com es presenten
les diferents fases
doncs com us he vist
hi ha diversos nivells
que cal superar
recuperant doncs una miqueta
tots els elements
que pugueu
d'aquell
l'objectiu és portar
una clau
fins a la porta
on el donkey
va treint el cap
i us va esperant
a veure si veniu
o no veniu
i allà doncs
el seguiu perseguint
però a més
heu d'intentar recuperar
doncs hi ha regals
escampats per aquí
l'ideal per aconseguir
que cada nivell
us doni les tres estrelles
eh
de desbloquejat
al 100%
molt bé
hi ha nivells extra
per recollir vides
que a mi
amb aquesta mena
de xoc nostàlgica
em recordava una mica
sabeu quan el Mario
baixava per la tuberia
i on arribava
en aquella fase
on hi havia tot de monedes
i recollia
i tornava a marxar
doncs les fases
en què aquí
recuperes vides extra
està ple de xampinyons verds
doncs una miqueta
m'ha donat
aquell feeling
aquella sensació
de dir
mira
em fa pensar
en aquesta mena
de fases
segur que
en l'equip
hi ha algú
que volia
que hi pensessis
és que estic convençut
és molt probable
que sí
superades les fases
a més
d'aquell món
que tots són temàtics
tots són diferents
doncs ens trobem
amb un enfrontament
amb en Donkey
i un cop el guanyem
desblocaven gent
un món nou
també tenim fases
on entren en acció
els minimaris
que hem rescatat
i hi ha una mena
com de joc
no et diré dels lemmings
però m'hi fa pensar
una miqueta
que s'ajuden entre ells
tots els minimaris
et van perseguir una miqueta
i tu
els has d'anar guiant
t'has d'anar posant
en aquell lloc
perquè ells
anant per darrere
encara que sigui
des d'una altra alçada
des d'una altra plataforma
doncs aconsegueixin també
doncs arribar
al final
arribar al final del camí
obrir la clau
i superar el nivell
molt bé
tot i que el 2004
queda lluny
possiblement
alguns reconeixeran
que aquest joc
ja el van jugar
en realitat
és un remake
de l'original
que va sortir
per la Game Boy Advance
ha començat
per aquí
Francesc
ja el coneixem
sí, sí
és un remake
és una cosa
que a Nintendo
últimament
està a salistar
ja en parlarem després
però el joc
la veritat
és que és
fabulós
la versió
de Game Boy Advance
té uns gràfics
així
estil renderitzat
que en la consola
de l'època
doncs jugava
en aquest pixel
però amb aquest
efecte volumètric
que li quedava molt bé
aquí els gràfics
són totalment diferents
molt més actualitzats
i moderns
però són en alguns casos
exactament
els mateixos nivells
amb els mateixos personatges
que hi ha a tot arreu
ja per això
és en aquesta
la versió
per Nintendo Switch
canvis en alguns
dels nivells
perquè no sigui
tot exactament igual
i modes de joc
diferents
per exemple
quan vencem
en Donkey Kong
es desbloquejaran
els nivells plus
molt més complicats
i que no estaven
per exemple
en el joc original
també hi ha
la dificultat expert
i un mode
contra rellotge
però també hi ha
el contrari
com us deia
la dificultat relaxada
imagineu-vos
en el set
indeniment
això
és que hi ha
tots els jocs
hi hauria d'estar
relaxin
Cap of Coffee
relaxin
Mario vs Donkey Kong
i és en aquesta
en la que
bueno doncs
escolta
si ets
qualsevol persona
de la família
es pot jugar
en aquest joc
tranquil·lament
encara que siguis
molt petit
encara que siguis
molt maldestra
i dius
ostres que
la plataforma
saltar
és igual
amb aquest joc
amb aquesta dificultat
el podràs superar
perfectament
molt bé
no ho sé
estàs a favor
d'això
Mariana?
jo sí
potser hi ha controvèrsia
en el món dels desenvolupadors
jo sé que sí
però sí
jo també sóc una persona
que a vegades
sóc una miqueta patateta
amb la dificultat
i a mi m'agrada
que els jocs
siguin accessibles
almenys l'opció
jo no demano
que tots els jocs
siguin fàcils
però dóna'm l'opció
de fet
també Francesc
hi ha una opció
per jugar
en cooperatiu
amb una altra persona
sí
en aquest cas
hi hauria un segon jugador
que portaria
el Toad
aquest company
bolet
i el canvi en els nivells
per adaptar-se
a que els dos jugadors
han de col·laborar una miqueta
hi ha dos claus
la clau grossa normal
i una petita clau amb bales
que jo el primer cop que ets veure
diu
és l'esnitx
aquí
s'han posat en Harry Potter
no
és una clau amb bales
que vola per allà
i que també l'heu d'agafar
entre els dos jugadors
us ajudeu
passant per diversos nivells
cadascú té habilitats
atlètiques diferents
el Mario pot fer moltíssimes coses
pot anar cap per avall
caminant amb les mans
i no li fan mal
les coses que li cauen
pot fer salts
i salts endarrere
i superar altres distàncies
i així entre tots dos
us aneu coordinant
per apretar els botons
que fan falta
per arribar tots dos
al final del nivell
apareix
com us deia
una de les coses que fa
si recordeu els jocs de Mario
que han sigut una miqueta cooperatius
moltes vegades
es tenen en compte
de no quedar-te endarrere
a la pantalla
si et supera
si no
doncs perds una vida
o el que sí
aquí en canvi
juguem el zoom de pantalla
perquè estigueu
tots dos sempre amb l'acció
si us desapareu molt
fa zoom
zoom cap enfora
i us veieu més petitets
doncs escoltem
les conclusions
doncs bueno
una de les coses
que més m'ha agradat
del joc
és aquesta renovació
d'aquest clàssic
de Ken Boy Advance
i la veritat
és que li ha sentat
molt bé
tant estèticament
tant als gràfics
com amb la música
que hem sentit
que és una música
que sona fantàsticament bé
et posa realment
en la situació
d'aquests nivells
de trencaclosques
o en aquest cas
doncs estem aquí
en la lluita final
i el que digui
és que és un joc
que es gaudeix
doncs molt diferent
dels típics Mario
que tenim per la Switch
perquè aquí
doncs no sembla
que tingui
no sembla que tingui
massa xitxa
aquest joc
dius home
és que és de trencaclosques
jo vull posar
el típic Super Mario
però tot el que té
ha estat super ben posat
i la veritat
és que és molt
molt entretingut
la seva correlació
en moda de pantalles
trencaclosques úniques
doncs fa que sigui un joc
que jo el veig molt bé
per utilitzar la Switch
com a portàtil
que a vegades
no pensem que és portàtil
com tu tenies aquí
l'Steam Deck
doncs escolta
per partiretes ràpides
te'n vas un amb autobús
te'n vas en metro
en el tren
no et deixa penjat
a mi nivell
perquè així
superes ràpidament
dos o tres nivells
i ja fas el teu viatge
ara
què comentàvem
Nintendo té un gran català
i té grans perles
en aquest català
que no està mal
que recuperi
que actualitzi
però
un joc
que si estires molt
la pot donar
com unes 15 hores
i potser una miqueta més
si ets molt completista
i vols tenir tots els nivells
amb les 125 estrelles
que pots recollir
la veritat és que
que te'l facin pagar
a 50 euros
és potser una miqueta exagerat
vull dir
estem veient
que Nintendo està tirant
està utilitzant aquest recurs
diverses vegades
ens està posant
com a jocs
totalment nous
remakes de clàssics
moltes vegades
doncs
com aquest joc
que jo crec que és molt
és una opció molt decent
és molt entretingut
i la veritat és que
t'ho passes molt bé
que és el que a mi ha passat
però a vegades crec que
potser no l'hauries de pagar
a preu de novetat
com deies Francesc
el Mario vs Donkey Kong
per Nintendo Switch
el trobareu per 50 euros
tant en edició física
com en descarga digital
generació digital
acabes de fer una captura
doncs se'ns acaba el temps
però mira
lligant una miqueta
amb el que ens has explicat
Francesc
aquesta setmana
també hi ha hagut
com una resolució
entre Yuzu i Nintendo
i precisament
entens
el per què Nintendo
no vol deixar escapar
res del seu catàleg
no vol que surti per enlloc
exacte
és una altra vegada
el tema de Nintendo
contra els desenvolupadors
d'emuladors
i en aquest cas aquí
és una qüestió
molt encontrada
perquè a l'hora de la veritat
sabem que
estem parlant
d'un emulador
de Nintendo Switch
que és una consola actual
i hi pots posar també
tots els peros que vulguis
però
no sé si era tant
una ajuda
pels desenvolupadors
com un e-oport obert
del pirateig
el que passa
que la consola d'avui
serà el retro de demà
i grans quantitats
del catàleg clàssic
de l'univers
dels videojocs en general
s'ha salvat
gràcies a l'emulació
i la contribució
dels particulars
les companyies
haurien de tenir
una miqueta
més saber on apretar
home
una consola actual
que està al mercat
jo crec que
ens passem una mica
si comencem
a desenvolupar emuladors
però
s'ha d'anar en compte
amb l'esforç
que ha fet la comunitat
per mantenir vives
consoles
sagues
i una herència digital
que tenim a darrere
quan les propies companyies
les han deixat
totalment de banda
aquí Nintendo
has d'equilibrar una miqueta
i després
Débora
Steam
vaig quedar al·lucinat
i és que
ha batut
el seu nou rècord
d'usuaris simultanis
34,6 milions
de persones
jugant a l'hora
és que
m'ha semblat
impressionant
no sé
si
vull dir
te n'adones
que
Clem
esteu en un lloc
on
en un moment donat
estan
34 milions
de persones
jugant
és molt
no
Débora
és que des de la pandèmia
Steam
ha tingut
aquests pics
d'usuaris
ha anat pujant
i pujant
i crec que està
arribant unes xifres
increïbles
no sé si té a veure
el fenomen
Palwool
que m'estan dient
per allà
no sé
avui llegia
que estava com
una persona
deia
no
si ja està abandonat
i una altra persona
deia
no
si encara
és un dels videojocs
més jugats
a Steam
va baixar
exacte
va baixar
amb un tant per cent
molt elevat
però era tan alt
que encara hi ha
moltíssima gent
jugant
clar
i sí
són xifres
que des de la pandèmia
han anat creixent
i creixent
i creixent
per això és que
Steam és la plataforma
principal
moltes vegades
ho diuen als desenvolupadors
si vols treure un joc
has d'estar
has d'estar
n'estint
són simpàtics
a l'hora de treballar
és gent agradable
no
són yanquis
són yanquis
són durs o no
no a veure
fora bromes
n'hi ha de pitjors
n'hi ha de pitjors
d'acord
sí sí sí
però clar
és que vosaltres
heu de
heu d'anar
allà on estan
no no
ens queda un altre
com deia la Débora
has d'estar allà
molt bé
i un altre dia
ja parlem de Balatro
si us sembla
perquè he estat seguint
una miqueta el tema
d'aquest joc
que m'ha semblat
absolutament al·lucinant
d'unes cartes de pòquer
i que va aparèixer
el joc
amb molt d'èxit
però van haver de
recolar
pel pegi
per l'edat
perquè estava
en 3 anys
i l'han hagut de posar
18
perquè sortia
doncs
unes cartes
un joc
i bé
doncs han trastocat
l'èxit d'aquest joc
però hi ha una tanta cosa
darrere
que m'agradaria
un altre dia
parlar-ne
una miqueta més
doncs
Mariona Valls
moltíssimes gràcies
per parlar-nos
del vostre videojoc
Clem
moltíssima sort
de veritat
i estarem atents
per les novetats
que puguin venir
que us vagi molt bé
moltes gràcies Albert
i Débora
Eli
i Francesc
gràcies per fer el programa
avui un dia més
gràcies a tu
i una cosa Albert
aquí a la Porta Catalunya Ràdio
hi ha un piano
sembla que avui
que gravem el programa
és el Dia Mundial del Piano
doncs aquí un record
al nostre pianista
de capsavera
Víctor Mame
és veritat
molt bé
molt ben dit
i res
només acabar dient
que el Generació Digital
d'avui ha acabat
ens trobareu en digital
quan vulgueu
però la ràdio segueix
adeu-seau
de capsavera