Generació digital amb Albert Murillo.
Benvingut al generació digital, el programa dedicat,
que cada divendres a les 10 de la nit us parla de videojocs,
de creativitat i de cultura digital,
edició número 767,
on parlarem de la PlayStation 5
i de la Xbox Series, coneixement de causa, ja us en parlarem.
Pixelarem el record de 5 Connery
i ens fa molta il·lusió presentar-vos
un nou col·laborador de l'equip del generació digital.
Després us en parlarem d'ell, però us podem avançar, que és músic.
Comencem.
Això és...
Generació digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco,
Elisabet Sánchez i avui, amb Albert García.
Què tal? Benvinguts a les solidors.
Bona nit. Molt bé.
Avui, edició històrica 767, fem el programa amb mascareta,
perquè ja des de dilluns a tots els estudis de Catalunya Ràdio
doncs és obligatori.
És el primer que fem amb mascareta, no?
Perquè aquell Especial Mortal Kombat on tots vam imitar...
És broma, és broma.
Anava amb el cosplay de Sub-Zero, vols dir?
Anava amb el cosplay de Sub-Zero, l'especial Mortal Kombat.
S'ha estat molt bé, eh?
Sí, sí, sí. Bé, escolta'm, res.
Ho recordarem i, de fet, quan escoltem,
esperem aquest programa d'aquí uns anys,
diran, fixa't, el que fèiem, o potser serà tan normal...
Ja anirem als transports públics, segurament...
Potser, a partir d'ara ja ho haurem de fer tot amb mascareta.
No ho sé, ja ho veurem, ja ho veurem.
Per cert, Albert García, felicitats per l'entrevista a Phil Spencer,
màxim responsable de videojocs de Microsoft que vas fer per la Vanguardia.
Després parlarem de les noves consoles,
però comences amb una pregunta en aquesta entrevista que em va agradar molt,
i és que li fas una reflexió que les consoles,
o almenys aquesta, la seva, l'Xbox Nova,
és força friendly, no?, amb l'usuari, és així?
Sí, perquè hi ha un concepte que després veurem
que és el terme que s'ha posat de moda per parlar de les noves consoles,
que no és gràfics, no és son, no és inversió,
és quality of life.
És el concepte de les noves consoles, qualitat de vida,
en el sentit que tinguis més temps,
que la consola no ens retingui allà mentre hi ha una pantalla de càrrega.
Quality of life és un concepte que va sonar molt en aquesta entrevista
perquè sembla que serà una característica
tant de la Play 5 com de la Nova Xbox.
Molt bé, i tu que portes uns dies, està pujant la qualitat de vida?
Mira, et diré la veritat, gens ni mica, però per què?
No per les consoles, sinó per la pressió de tenir-les,
que has de fer els articles, les reviews...
Jo tinc ganes que ja les tingui tothom,
i no us dic que comenci la quality of life, per favor.
Déu-n'hi-do.
Per cert, Eli, parlant de qualitat de vida,
t'estic veient a les teves xarxes fent escalada esportiva.
Sí.
I a més m'ha fet... M'ha agradat molt,
perquè tinc un passat d'escalada esportiva.
Això no m'ho havies explicat mai. És molt llarg.
Però algun dia ho explicaré quan tinguem temps.
I és indoor, oi? Sí.
Si t'heu de dir la veritat, saps per què?
És perquè tinc molt de vertigen,
aleshores encara no he pogut provar,
o ho estic deixant una miqueta,
perquè no he pogut fer-ho a l'exterior,
en una muntanya real, perquè em fa molta por.
De fet, vaig anar a fer una via ferrata fa temps,
una preciosa a Sant Feliu de Guíxols,
que quan vaig acabar estava molt satisfeta.
Però ho vaig passar realment malament,
i és molt fàcil, és facilíssima,
però jo ho vaig passar molt malament perquè tenia vertigen.
Aleshores, estic anant a entrenar al rocòdrom,
que vulguis que no, et sents més recollit,
amb els matalassos a baix...
No ho sé, i a l'exercici el fas igual,
i la veritat és brutal.
Jo vaig fer... re, o sigui, vaig fer molt escalada esportiva,
però sense fer reunions,
és a dir, feia escalada esportiva i baixava,
pujava i baixava 25 metres, màxim, mai feia reunions,
però la meva història és sobre escalar l'angel.
Ostres.
Quan tenia 24 anys, que algun dia ho escriuré en el meu...
Complicat.
...en les meves memòries.
Sí, sí, que va ser una experiència al·lucinant.
Per cert, Francesc,
aquests dies, bueno, aquesta setmana,
que ha estat la setmana de les eleccions dels Estats Units,
ha estat molt curiós perquè jo vaig enganxar a Twitch,
i vaig veure que hi havia un canal
que es deia Polítics, que estava el primer de tots,
a la nit més important.
És curiós com aquest canal,
que no només és de joc,
sense haver-te de subscriure ni res,
et dona ja el lloc, si t'interessa,
de poder anar i veure les tendències,
per exemple,
de gent que comenta políticament el que estava passant.
I tant.
I, a més, és una cosa que ens ha de començar a fer canviar
una miqueta el xip a moltes persones
que encara pensen en els conceptes noves tecnologies 20 anys després.
Ja no són noves tecnologies.
Són formes de comunítica que estan molt ben assentades.
I, per tant, una cosa com Twitch,
que la primera imatge que ens porta
és a youtubers fent-se reptes
i streams de partides de quatre hores,
són llocs on es recull gent
amb molts interessos diferents.
I tant.
Per tant, moltes persones adultes poden trobar molts bons canals
de discussió, de creativitat,
de compartir tota mena de coneixement,
en una plataforma com Twitch,
que primerament ens porta sempre a pensar en nois joves.
I la veritat és que no.
I, per tant, és una cosa que ha de ser
una cosa que s'ha de posar a contingut de qualitat
a totes les plataformes.
Albert, tu t'has seguit una miqueta
tot el tema de les eleccions dels Estats Units, o no?
Sí, una mica, sí, evidentment.
A veure què està passant, com...
En el moment que estem gravant el programa,
com s'acaba resolent tot plegat, no?
You are fake news.
Això sí, s'acaba resolent, avui, perquè, clar...
Estem enregistrant aquest programa
el dijous a les 4 de la tarda.
Encara no sabem qui és el president.
Estem parlant ara de Twitch.
Heu de saber que, mentre fem el programa,
a les 4 de la tarda de dijous,
retransmetem com ho fem a través del nostre Twitch,
que és twitch.tv barra generació digital.
A més, avui serà una mica especial.
Abans ho hem dit,
doncs, a la gent que hi havia abans de començar el programa,
perquè hi haurà un moment
que apagarem l'àudio durant 15 minuts,
entre 15 i 18 minuts,
perquè haurem de donar una informació
que està embargada fins demà,
que és quan surt el programa
i que podrem fer tranquil·lament.
Però ara el que farem serà desconectar-ho,
perquè ens ho has demanat tu, Albert,
perquè tu has signat alguna cosa, no?
Sí, he signat un document de confidencialitat,
per així dir-ho,
de la review de la PlayStation 5 i de la Xbox.
Però, com que la Xbox s'ha acabat,
la de la PlayStation 5 encara ens fa la 15.
Sembla que sigui una cosa confidencial,
però parlarem de la PlayStation 5.
I segurament hi ha coses que han sortit als mitjans.
Ens signes molt d'aquests contractes, tu, a la setmana?
A la setmana?
Pels jocs, etcètera, sí?
Sí, ara ja és bastant habitual.
Sí, eh? Molt bé.
Mai has tingut cap problema, eh? No, no.
És un home valuós, eh, l'Albert? Sí o no?
Més que res és que és curiós,
perquè aquest món del videojoc té com un...
El principal problema és
que es filtrin informacions
des d'un punt de vista de programes.
És a dir, les noves consoles,
per dir-ho de manera així ràpida,
quan arriben no t'arriben com quan arriben a les botigues.
Has de posar USBs.
Ja. I que es filtri això dels USBs,
això fa molt de perill. Clar, clar, clar.
No, no? Molt bé. Doncs res, d'aquí una estona,
parlarem d'aquestes dues noves consoles,
i sobretot de la seva experiència
aquestes setmanes jugant amb aquestes consoles.
I nosaltres continuem amb el Generació Digital
i continuem amb el primer contingut
que, com sempre, és el joc que ha jugat la Heli de mòbil
durant aquesta setmana. Com ha anat, Heli?
Doncs molt bé. Aquesta setmana sí que he recuperat aquesta llista
que en van fer alguns oients de Telegram.
He jugat a un joc que em va recomanar la Laura,
que és bastant diferent, aquest joc.
Es diu Crímenes ilustrados.
I és un joc que es basa en diferents escenaris
on hi ha hagut un assassinat o hi ha hagut un crim,
i et donen una sèrie de dades
amb les quals tu has d'anar esbrinant
què és el que ha passat i qui ha estat l'assassí.
Vindria a ser com un cluedo, però en forma d'aplicació.
Aleshores, es presenten tres escenes gratuïtes en aquest joc,
i després n'hi ha tres més que són de pagament,
que són un euro amb nou cadascuna.
I comences per una.
Per exemple, la primera es diu El disparo de la habitación 104.
Aquí tu ets un detectiu,
s'hi presenta una habitació amb un senyor que té un tret al cap,
i dins d'aquesta habitació hi ha una sèrie d'elements,
com en qualsevol altra habitació,
llits, quadres, etcètera,
que quan tu et poses a sobre d'alguns d'aquests elements
apareixen unes dades que t'ajuden a anar reconstruint
el que representa què ha passat.
O sigui, tu arribes com si fos en el lloc del crim, en aquest cas?
És com si fos l'investigador?
El detectiu, sí.
I pots mirar les coses perquè... Exacte.
Quin tipus de dades?
Per exemple, un missatge de WhatsApp
que li ha quedat al mòbil per enviar,
una trucada de telèfon de la recepció
on explica que a una hora de termina
hi ha hagut una persona a l'habitació,
un ordinador que té un mail
que acaba d'enviar una persona concreta...
Aleshores, totes aquestes pistes,
és bo que tinguis un boli i una llibreta al costat...
M'encanta. Sí.
Jugar amb llibreta...
Videojocs que jugues amb llibreta per agafar punts.
És molt xulo, perquè has de desxifrar alguns jeroglífics
o alguns codis numèrics, etcètera,
i si no tens res per apuntar, s'ha d'oblidar de seguir de part.
Si ho fas amb llibreta, et poses més a dintre el paper.
Sí, sí, sí.
Així va evolucionant el joc.
I si no n'estàs segur,
si tu creus que ha passat el que ha passat però no n'estàs segur,
tens tres pistes per escena amb les quals també et van ajudant.
Jo crec que no hi ha suficients dades com per estar segur sempre.
Sempre tens un dubte...
Com qualsevol. Sí, sí.
Quan tu creus, al final, que ja ho has esbrinat,
hi ha una solució, vins de la solució,
i t'explica qui ha estat l'assassí
i quin ha estat aquest esdeveniment, el que ha passat tota la història.
És difícil que tu sàpigues esbrinar què ha passat tota la història,
però sí que com a mínim l'assassí,
o si aquella persona s'ha suïcidat, o...
Molt bé.
O el culpable.
Tema il·lustració, està molt ben treballat.
Està molt bé.
De fet, aquest joc va sorgir durant la pandèmia,
durant el confinament anterior a Twitter,
i es presentaven uns casos a Twitter,
unes fotografies amb unes pistes que es anaven dient dia a dia,
i al cap de sis o set dies es deia la solució,
i així la gent anava jugant dia a dia a través de Twitter.
Com que va tenir molt èxit,
els seus creadors, el Modesto García i el Javi de Castro,
van desenvolupar aquesta aplicació.
Ara mateix hi ha aquestes escenes,
però estan en procés d'anar-les renovant i posant de diferents.
Molt bé.
Estem en un moment que el tema d'animes està molt de moda.
Està molt de moda.
Jo crec que també va bastant relacionat
a que tenim una mica més de temps, potser.
Sí, clar.
El temps de seure, agafar una llibreta, apuntar, pensar, donar-li voltes,
cosa que quan portem les vides que portem moltes vegades no podem.
Escolta'm, has dit que els primers eren gratuïts,
després tu pots comprar aquests...
Això va per episodis o com va?
Va per episodis, ja.
Pots comprar un, si vols? Per exemple.
Ara estem veient imatges del videojoc i com ho presenten ells,
i que veus tot, per exemple, un policia mort,
i veus tot a l'ordinador, al taulell d'anuncis...
Exacte.
Noia penjada, pobreta, etcètera.
Hi ha aquestes etiquetes on et poses a sobre
i es desplega una sèrie d'informació, una sèrie de pistes,
perquè tu vagis sabent què és el que va passant.
Molt bé.
Es confirma que el tindràs segurament més dies, aquest joc, no?
Sí, sí, perquè he fet les tres històries gratuïtes
i vull fer les tres històries de pagament
perquè fan molt bona pinta.
Ho faré i està per Android i per iPhone.
Fantàstic, ens ha agradat molt aquest joc,
que recordem una altra vegada el nom, que és Crimenes il·lustrados.
Si algú es pot acabar el Tetris, som els de generació digital.
Doncs ja gairebé tenim aquí les consoles.
La nova generació de consoles està a punt de sortir
i el món del videojoc es prepara per viure
uns dies molt intensos.
La Xbox Series X de Microsoft i la PlayStation 5 de Sony
arriben amb la promesa d'oferir un salt respecte a les consoles actuals.
En parlarem durant mesos,
però avui tenim la sort de poder-vos oferir
un avançament en primícia de la mà del nostre company
i membre de l'equip Albert García,
que ja fa molts dies que viu en aquesta nova generació.
Albert, com és això de portar gairebé un mes vivint en el futur?
Molt amestant, molt amestant,
però és molt rara la sensació al mateix temps,
perquè és una cosa a la qual tota la gent que som aficionats als videojocs
tenim moltes ganes,
però estàs allà amb totes aquestes fantàstiques consoles a casa
i no poder dir res i és com...
Estàs com... Bé, està bé.
Sí, sí, certament.
Abans d'entrar en detalls per conèixer les teves experiències
i veure el que ens has portat,
perquè ens has portat algunes coses físiques que podem tocar,
Eli, posa'ns en situació quan arribaran aquestes noves consoles.
Estarà la primera a arribar,
llançament a tot el món està previst per dimarts 10 de novembre.
La consola es presenta amb dos models,
la més potent, que és la Xbox Series X, que costarà 500 euros,
i la més lleugera, la Xbox Series S, que en costarà 300.
Això pel que fa la màquina de Microsoft.
La PlayStation 5 de Sony arribarà uns dies més tard,
el dijous 19 de novembre.
En aquest cas també tindrà dos models,
una amb lector de disc, que costarà 500 euros,
i una altra que només admetrà jocs digitals,
i que costarà 400 euros.
Doncs fes-nos les presentacions, comencem.
I per quina màquina vols començar?
Doncs si us sembla, començem una mica per les dues al mateix temps,
parlant del que serà la novena generació de consoles.
Perquè ja serà la novena,
des que vam començar la primera generació de consoles,
amb màquines que només podíem fer servir jocs tipus Pong,
hem arribat a la novena generació.
Això si comptem amb bits, quant serien?
Recordeu, quan eren les de 8, les de 7, les de 32?
En aquemaru i els 128 ja vam deixar de comptar.
Bueno, el fart que em foto jo de corregir treballs
que hi ha consoles que són de 128 bits,
i jo, mare meva...
Novena generació de consoles,
la forma, com hem dit ara, les noves Xbox i la PlayStation 5,
la generació, que dèiem abans, de les millores,
en la qualitat de vida, la quality of life que tant es comenta.
Una cosa particular d'aquesta novena generació
és com les dues consoles s'han presentat per partida doble,
una cosa que és curiosa, una versió amb disc
i una versió sense disc, una cosa novedosa.
Una generació, prepareu-vos,
prepareu-vos per seleccionar modes gràfics.
Una cosa que no era gens habitual en les consoles,
que era com això és l'ordinador, això de seleccionar el model...
Amb la Xbox i la PlayStation, què prefereixes?
Rendiment o qualitat d'imatge?
I això és tota l'estona.
És a dir, que no és una cosa transparent,
que tu pots decidir, diguéssim.
Exacte, i és molt de decidir
què prefereixes, això, entre diverses opcions, com un ordinador.
També és una generació que arriba amb pocs videojocs.
És retrocompatible, però no té gaires novetats.
Així que, fetes les presentacions,
podem començar ja amb la Xbox.
Doncs aquesta Xbox, que, com deies,
és anomenada Xbox Series X.
Això, la Xbox Series X, la nova Xbox,
la quarta generació, en aquest cas, d'Xbox.
Per cert, totes les músiques que sentim de fons
pertanyen als videojocs de les noves consoles.
Hem començat sentint Cyberpunk, hem continuat sentint Yakuza,
que està a punt de sortir, que és el Yakuza 7, que és impressionant,
i ara sentim el Gears Tactics,
que és un dels jocs emblemàtics de la nova Xbox.
De fet, hem estat veient també imatges aquí al Videowall de l'estudi,
i és espectacular.
Sí, és molt xulo.
A veure, la nova Xbox es presenta com la més potent que s'ha creat mai.
De fet, en les comparacions amb la PlayStation 5,
sobre el paper, efectivament, doncs, el processador és més potent.
És la típica batalla que sempre hi ha entre les consoles,
de Blast Processing, però actualitzat l'any 2020.
12 teraflops és la paraula aquesta,
que és la velocitat que pot aconseguir
processar la CPU de la consola.
La velocitat és la principal característica,
i, en aquest cas, com dèiem abans, Microsoft ha apostat
per presentar dues consoles diferents.
Abans presentava l'Heli el model de 500 euros, la X,
i el model de 300, que és la S,
que bàsicament és la mateixa consola,
però perquè veieu la diferència és molt fàcil de veure.
La X està pensada per si tens un televisor 4K.
Si tens un televisor 4K, doncs la X, i vols veure en 4K.
Si tens un monitor de 1080, doncs la S, ja està.
Aquesta seria la principal diferència.
Si tens un monitor petit, doncs amb la S tires,
perquè els jocs són els mateixos, o almenys això ho ha promès Microsoft.
Jo parlo sobretot de la X, que és la que he estat provant,
la del comandament que he portat aquí,
que és la consola de color negre.
Si vols comentem una mica el comandament, a veure què us sembla.
La consola de la X és molt minimalista.
Ha tingut moltes bromes perquè és com una torre de PC.
Aquí al generatiu mateix hem fet moltes bromes
comparant-la amb la campana de...
De casa meva, sí, sí. De casa teva.
És molt silenciosa,
que era un objectiu que realment no fa gaire soroll.
El que més soroll fa és quan poses un joc en format disc,
en format físic, una mica de soroll,
però el silenci és potent.
Però té ventiladors, en teoria, no?
Sí, té un ventilador que té que és impressionant.
De fet, tot el disseny és en funció del ventilador.
A mi m'agrada molt aquests dies posar a jugar al Dome Eternal,
per exemple, m'acostava la màquina i posava la mà sobre i deia...
De fet, he hagut de fer canvis
a la distribució dels mobles a casa meva.
Per què?
M'he comprat uns mobles específics per la nova consola
perquè on el tenia posat, que és el típic moble,
que és com uns quadrats o en caixes llibres, el que sigui,
no tenia gaire espai perquè respirés i estava patint.
Ja, ja.
Paties per la màquina, que saps que el fes massa, eh?
Exacte, que es creia ja com un clima de calor i vaig dir que no,
que tiri l'aire cap amunt, que tiri cap amunt.
Molt bé. Pixa't tu, eh? Fa canvis per la consola.
Jo no vull posar-me, però crec recordar
que estava d'un gat, que a mi m'agradaria saber
què en pensa, aquest gat, d'aquests canvis dels mobles.
Aquest gat li agradarà la Xbox, si s'aglantona,
segurament el trobarà a sobre de la Xbox més d'una vegada.
Això espero. Ostres, com es posi sobre la Xbox,
el pobre se'n fitxarrarà, eh?
Jo, per ell, per ella, no m'hi posaria a sobre.
El comandament... Sí, que tenim aquí.
...és molt conservador, el comandament.
Potser hi ha alguns canvis, hi ha un nou botó
que serveix per capturar partides i compartir-les després.
La textura és molt agradable.
Microsoft, amb el comandament de les noves consoles seves,
no ha fet gaire canvis, però és que, realment, estan molt bé.
Des de Xbox 360, realment,
l'evolució del de Xbox original, que no em pot ser de més grosot,
però des de Xbox 360, jo crec que ha encertat
un tipus de model que s'ajusta molt bé
a tota mena de joc per a consoles actuals,
i és que els funciona perfecte.
Totalment, és un estàndard, i no han pogut fer gaire canvis.
A mi m'agrada molt la sensació,
crec que els canvis que han fet són justos i necessaris,
la textura darrere és fantàstica, porta piles.
A mi em va dir que és sorprenent, a mi m'agrada que porti piles.
A mi em divideix, perquè quan no tens, dius, mare meva.
Això de les piles, jo crec que has de fer...
Jo el vaig aprendre, que és anar a IKEA i comprar capses de piles,
que et duren un any, com l'aigua, saps?
O jo, compres tres garrafes, que et durin un temps,
compres piles a IKEA, i ja està, tu.
I t'oblides a cagar. Sí, sí, absolutament.
Doncs és molt còmode, a mi el comandament m'agrada, i molt, de fet.
I després, abans de continuar, el tema de velocitat,
la principal característica, perquè la consola porta un disc dur
d'estat sòlid, SSD.
Ara arriba el comentari aquest de,
el meu ordinador el porta des de fa molts anys.
Sí, efectivament, amb ordinadors, els disc dur d'estat sòlid,
fa molt temps que s'utilitzen,
però amb les consoles encara no s'havien utilitzat.
I l'aplicació en consola, i fent-lo dissenyat específicament
per una consola, dona molts beneficis.
Els jocs carreguen molt ràpid.
Es nota, eh? És que és un canvi molt espectacular.
Jo sempre recordo aquests dies jugant
per Software Tactics, el Doom Eternal,
que he jugat molt, aquest Doom.
És que carrega molt ràpid, és impressionant.
O sigui, la promesa aquesta és efectiva, funciona.
Hi ha una funció que es diu Quick Resume,
que et permet tenir al mateix temps diversos jocs en suspensió.
Ah, molt bé. D'acord.
Jo no l'utilitzaré mai, perquè jo, si jugo un joc,
el jugo fins a passar-me'l, no tinc quintíssims jocs allà.
Sí, sí, a mi em passa igual.
Però si algú té set jocs a la vegada,
el podrà fer servir. Molt bé.
Ara bé, crítica. En tres setmanes que porto amb la Xbox,
he hagut de gestionar el disc dur moltes vegades,
perquè l'espai és limitat.
800 Gb és poc.
Aquesta música...
D'acord, les aventures que hem tingut junts
a l'equip de la generació digital amb els Yoastips.
Sí, home, un joc fantàstic,
que també l'he estat provant a la Xbox Series X.
És un joc que jo he jugat molt aquest estiu,
per tant, era un joc perfecte perquè jo veiés
si realment hi havia una evolució.
A veure, es veu una mica més nítid.
És això realment una nova generació de consoles?
Si tens un...
Gastar-te 500 euros per veure els Yoastips
una mica més nítid, per mi no ho justifica.
Per mi no ho justifica.
Però sí que sé veure que la consola, doncs,
tindrà molts més jocs,
l'han feta molt potent,
però el problema és que ha arribat sense videojocs nous
que demostri la potència.
No hi ha un joc nou que diguis, uau...
No, ha agafat els jocs de la Xbox,
no, ha agafat els jocs de la Xbox One
i te'ls mostra perfectes, supernítid, supersuaus,
temps de carregar mínims,
però una vegada dintre del joc dius...
Bé, és en 4K, més o menys es veu una mica més nítid,
és la paraula, és més nítid,
però jo no he notat molt la diferència.
Sí que es nota més si, per exemple,
jugueu a jocs amb 120 frames per segon,
una característica de la consola
que es pot veure amb el Deard 5, un joc de cotxes,
que va, bueno, és superfluït...
Avui en parlarem, d'aquests jocs, perquè apareix aquesta setmana.
Sí, totalment, és molt fluït,
jugar amb 120 frames per segon,
els Gears of War 5 també pots fer-ho així,
detallets en els videojocs,
aquest famós efecte del ray tracing
que et permet fer uns reflexos i una il·luminació molt realista,
i temes de retruc a compatibilitat,
està molt bé, la consola és compatible
amb tots els jocs de Xbox One,
amb tots els de 360 que ja ho eren a la Xbox One,
jocs de One, i una cosa molt interessant,
amb molts videojocs antics, si els poses a la Xbox Series X
i també a la Xbox Series S, te'ls millora.
Molt bé. Això està bé.
Carrega més ràpid, més fluïts, te'ls millora.
I, a sobre, la interfície que molt canvi?
La mateixa. Igual.
És la mateixa, o sigui,
Xbox ha agafat la de la Xbox One
i ha ficat la mateixa interfície, sí, sí, totalment.
Jo crec que li fa una miqueta el mateix com als comandaments.
Sí, que parlant de la facilitat de vida,
la interfície de Play sempre m'ha suposat una molèstia.
És costós d'estar-hi acostumat.
Però, en canvi, la de Xbox i la de Xbox X
sempre m'ha semblat molt més entrenadora,
molt més fàcil, que em permetia accedir al que jo volia
de forma molt més ràpida, i és allò.
Si funciona, no canvies.
I ara és el torn de la PlayStation 5
i la música és d'Estrobot.
És aquell joc que sempre surt a principis
d'una consola de PlayStation
que és simpàtic.
És simpàtic i s'hauria de convertir, ja ho dic ja,
en la mascota de PlayStation que no té mascota.
És veritat. Durant anys van dir que era el Crash Bandicoot,
no, no és la mascota.
I Estrobot és un personatge fantàstic.
Ara en parlarem.
Gairebé el que més m'ha agradat de la nova generació
és jugar al senzill videojoc de l'Estrobot
que està incorporat en totes les Playcins.
PlayStation, parlem d'una consola
que aquí a l'estat espanyol té el domini del mercat,
per tant, és molt esperada.
Per mi, així com Microsoft és continuista,
és una màquina amb...
la nova Xbox amb potencial però continuista,
Playcinc, li veig un...
Algú més de novetat. Té algú més de novetat.
La consola és molt diferent, el comandament és molt diferent,
hi ha novetats a nivell jugable,
coses que mai havíem vist, ara les comentarem.
Per tant, és molt interessant.
La consola és enorme.
Si us pregunteu per què no les he portat, a banda de que...
És que són enormes. Sí, sí, sí.
Són molt grandotes. És molt alta, la PlayStation.
Sembla una torre de... no ho sé...
És molt alta. De l'Hotel Vela, semblament.
Gairebé pesen 5 quilos.
I també deuen ser delicades.
Porta els comandaments i ja està.
Però és curiós, perquè acabem de parlar fa unes setmanes
del creador del maquinari de la Play,
quan el va desfer.
Veus poca cosa, en el fons, no?
És a dir, està com molt clar tot el que hi ha a dins.
Les dues consoles dintre tenen un dissipador de calor...
enorme.
Especialment en PlayStation,
que la Play 4 era una consola que feia molt soroll.
I era horrible.
Jo, jugant al de l'Astofar, sentia més el ventilador de la consola
que si em venien a atacar els tombis aquells que venien.
És curiós, que ja parlen passat.
O sigui, la PlayStation 4, quan jo jugava...
Sí, com deies.
La consola de la vuitena generació.
Exacte.
Són tan grandotes per això de la ventilació.
El comandament, ara comentarem la gran novetat.
Diuen que és una mica menys potent que la Xbox.
Bé, això caldrà veure amb els jocs, quan es veurà.
I també arribar amb dos models.
El tema del comandament.
Per mi és molt impressionant alguns canvis.
Per què?
Transmet noves sensacions.
I no és una frase de marketing, és veritat.
Jugant a l'Astrobot, o jugant a l'Spiderman també,
doncs el joc té una tecnologia que li diuen hàptica,
una paraulota,
però bàsicament,
transmet els petits...
petites diferències de vibració,
amb molta més...
realisme,
que hi ha altres sistemes del mateix.
L'Astrobot és la demo del comandament.
És un joc que dura tres hores.
És fantàstic, és la història de PlayStation,
en format de videojoc.
És una meravella,
ple d'homeratges a tots els videojocs.
És superdivertit.
I després, una altra cosa que té el comandament,
és que els gatells tenen un recorregut
que el fixa la pròpia consola.
Per tant, quan estàs jugant,
notes que hi ha pressió en els gatells.
És una sensació molt diferent.
A cada joc és diferent.
És una sensació molt bona.
És molt interessant.
I tot això amb l'Astrobot,
que vindrà amb totes les consolàcies,
és fantàstic.
I ara també ens vols parlar
una mica de la velocitat d'aquesta màquina.
Sí, us dono un exemple,
el videojoc de Spider-Man,
que és el gran joc de llançament Miles Morales,
aquesta segona part del videojoc de Spider-Man
que va sortir fa dos anys.
Doncs Triga, ho he calculat,
el mòbil ho veia després,
uns 7 segons a encarregar el joc.
És impressionant, 7-8 segons a encarregar.
Pot semblar que no és gaire,
però si compares el que trigava abans un joc
a encarregar, com aquest,
que era com un minut,
en 7 minuts ja estàs a dintre de l'aventura,
entre Manhattan...
És molt interessant.
També permet deixar els jocs en suspensió,
i característiques similars en aquest sentit.
Parlem, si us sembla, de Spider-Man Miles Morales,
que és el joc de llançament com més potent
que la gent voldrà veure.
Està basat molt en el que va sortir fa dos anys.
Que tothom parlava meravelles de la ciutat, no?
Sí, d'aquesta reproducció molt interessant de Manhattan,
i això està molt guai.
A veure, han agafat aquí el joc
i li han afegit una nova història
amb uns quants efectes gràfics molt xulos.
És recomanable, està bé.
Però no espereu com...
A mi em recorda molt a l'anterior Spider-Man.
És correcte, és una correcta demostració,
però jo...
Està bé, però he flipat més amb l'astrobot.
He flipat més amb el joc que és gratuït,
però molt més, el trobo tan simpàtic...
Cada vegada que et trobes un homenatge
als jocs de PlayStation, que no vull dir els moments,
perquè hi ha mil homenatges,
a jocs superdesconeguts, que dius, com pot ser?
I a més, és molt curiós, Francesc,
que aquest personatge d'astrobot
podria ser com aquell gosset que va sortir robòtic...
L'aigua.
No t'estranyi que d'aquí poc tinguem...
Jo estava pensant, quan he vist les imatges
que tenim aquí al Videoball,
que té una certa retirada, solta d'aquesta pantalla negra
i la forma de la construcció en peces blanques,
també m'hi recordava,
sent de Sony, aquí també hi ha una meta-referència.
Exacte. Doncs molt bé.
No sé si hi ha alguna cosa més.
Sobretot el tema de la retrocompatibilitat
de jocs antics, què? Sí.
En aquest cas, la consola, per fi,
és retrocompatible amb l'anterior generació.
Per tant, podem jugar, no us ho perdeu,
el 99% dels jocs de Play 4. Molt bé.
Hi ha cinc o sis jocs que no són compatibles,
que ningú se'n recorda d'aquests,
però han fet que no puguem dir amb el 100% del catàleg.
Molt bé. Evidentment, no podem posar cap disc
de la PlayStation 1 i la del 2, no?
No. Aquest joc no és possible.
No, no es pot. Ja ho estimo perquè seria molt guai.
I tant que sí, i tant.
Doncs acabem de posar, altre cop, el micròfon.
Per si ens veieu,
a través de twitch.tv barra generació digital,
hem acabat de dir les coses sensibles
que es podien dir fins al divendres a les...
Fins al divendres a les...
Al migdia, no? Em sembla que és o així.
Bé, ara ja ens podeu escoltar.
Però és que volíem que escoltéssiu,
doncs un tema interessant,
i és que la Gina Tos també ha volgut col·laborar
amb tota aquesta informació que estem donant
sobre les noves consoles
que hem parlat gràcies a l'Albert García.
Ella ha demanat ajuda a la comunitat de Gaming.cat.
En concret, parlaran responsables de la comunitat de Gaming.cat.
En concret, parlaran responsables de la comunitat de Gaming.cat.
En concret, parlaran responsables de la comunitat
de Xbox, Xboxers catalans,
com en Joan Dorino,
natur, en xd,
en Roger Valdomà,
i també de Cat runtime, com Hirokos,
goed falloff i també rockstar85.
És curiós perquè també cincularà
al final de tot en Jordi Mollà,
que és de nintendo hype perquè també és de nintendo,
on ha de dir la seva, vull dir que això també està bé.
Així doncs, hola, Gina.
Ja tenim aquí la nova generació
de consoles morillistes i equip GD.
El 10 de novembre surt la nova Xbox i el 19 de novembre la nova PlayStation 5.
Que bé que en català no hi ha aquella rima facileta.
Si encara no teniu clar quina consola comprar, he demanat ajuda a la comunitat de Gaming.cat,
concretament a Xboxers catalans i Catalunya PlayStation.
Ells ens donaran els seus motius, però no us preocupeu que això no és exactament una lluita.
3, 2, 1, endavant. Comencem amb Xbox. Per què ens hauríem de decantar per ella en aquesta generació?
Per la propera generació, jo aposto per Xbox. Per què?
Té el 4K, té els 120 frames per segon, suportarà 8K en un futur i tot això, a més, amb la Smart Delivery.
És un remaster instantani. I per si no fos suficient, heu vist totes les IPs que té Xbox?
Si és que al final això que no té catàleg s'ha acabat.
Ja, perquè per la seva consola, que és una passada, i a més a més per els seus serveis,
el Game Pass Ultimate, que també el puc fer servir per PC, per consola,
i tots els jocs que surten de la caixa Xbox surten per allà des del primer dia.
Així que no te'l perdis.
Per aquesta generació, jo aposto per Xbox, que em permet entrar a la nova generació i gaudir de tot el catàleg de jocs de Microsoft
a un preu de 299 euros amb Xbox Series S.
I si vull el màxim, sempre puc optar pels 499 de Xbox Series X.
I ara, amb PlayStation. Per què hauríem de tenir una PlayStation 5 a casa nostra?
Per aquesta generació, jo aposto per PlayStation 5. Per què? Perquè té el millor catàleg de videojocs exclusius.
Videojocs com Spider-Man, Ratchet & Clank, God of War o Demon's Souls.
I aquí no acaba la festa. Doncs això acaba de començar.
Hola, hola. Sóc la Gufo Love.
A mi sempre m'ha cridat molt més la Play que la Xbox, sobretot per les exclusivitats que presenten sempre.
I en aquesta nova generació, el que em crida molt i em tinc moltes ganes de provar sobretot és el mando de la Play,
amb el qual prometen molta més sensibilitat a l'hora de jugar.
Per tant, a veure què.
Us heu de fer una PlayStation 5 no només per la seva interfície, pels seus exclusius més mainstreams
i per aquell disseny que sembla el Palàntic de Saruman dels Senyors Aneis.
Si no us heu de fer enveja per les seves japonesades, que és cosa que la seva competència més directa no entén.
Així que ja sabeu fer-vos amb una PlayStation 5.
Espera, espera, espera. No falta ningú.
Eh Pep, eh Pep. Un moment. Tot el que heu comentat està molt bé.
La guerra i les prestacions entre Xbox Series X, l'Extension 5, molt d'interessant tot, però...
I Nintendo? Què passa amb Nintendo? Ningú pensa en Nintendo.
Morillistes i Equip GD. Ja teniu clara la vostra següent consola?
Jo tinc clar que encara no arribarà. Per cert, gràcies.
I ara vull dir un altre cop que és Joan D'Orino, Nátur NXD, Roger Valdomà,
Hirokus, Goufolof i Rockstar85 per col·laborar en aquesta secció de la gina, també en Jordi Mollà,
que al final també ha posat la seva poteta a l'agenda de Nintendo.
Francesc, tu arribaràs d'aquí a poc a aquesta consola?
Algunes de les dues? De moment no, eh?
No, de moment no. Vaig tirant amb el que tinc i molt content.
De fet, no he participat a la generació anterior de consoles, ni amb la Xbox que tenia fins ara, ni amb la Play 4.
Així que, bueno, és el màxim del vintage. Me les compraré ara que ja són obsoletes.
No, però tu amb el PC sí que has tirat una miqueta. Amb el PC sí que has jugat una mica, no?
Totes coses antigues, curiosament. Exacte, sí, sí. Correcte, correcte.
En dates recents hem sabut de la mort de l'actor Sinconegri, el primer James Bond del cinema,
i qui hem pogut veure en tantes i tantes altres pel·lícules com Robin & Marian, El hombre que no pudo reinar,
La casa de Rússia, La casa rússia, El nom de la rosa... Són algunes de les grans pel·lícules que ens deixen.
I si alguna cosa s'està convertint ja en una tradició necrològica en aquest programa,
és que quan algú popular es mor, el Francesc Xavier troba la manera de colar-lo o de treure-lo en el programa.
A veure, pot tenir sentit si és un dissenyador dels jocs dels anys 70, però Sinconegri i videojocs...
Home, va, com ho lligues, Francesc?
Bueno, doncs és òbvi que amb la figura de James Bond, un personatge totalment ideal pels videojocs,
però també és cert que l'era bonda Sinconegri està bastant lluny de l'àuge dels jocs electrònics,
i que més aviat ha sigut doncs Daniel Craig, Vince Brosman o fins i tot Roger Moritimo Fidelton,
els bonds que han passat per les nostres consoles.
Així que he investigat una mica i déu-n'hi-do, resulta que hi ha moltes més pel·lícules de Sinconegri
que han tingut videojocs de les que ens podríem imaginar en un primer moment.
I escoltem, amb totes les virtuts i defectes d'un personatge carismàtic, poc violent, masclista, dels anys 60,
el James Bond de Connery és un dels preferits de tots els fans, és evident, quantes vegades ha sortit en videojocs?
Doncs mira, unes quantes. L'any 83 el primer joc oficial de James Bond, es deia James Bond 007,
hi sortia per les consoles de l'època Atari, Coleco, inclús el Commodore 64,
i estava firmat pels Parker Brothers. Cada nivell del joc era una emissió basada en una pel·li diferent.
El primer nivell es basava en una escena de Diamants per l'Eternitat, de l'any 71,
que va ser precisament l'última pel·lícula de Sinconegri, com a James Bond,
fins que va retornar en aquella mena com de auto-remake que va ser, no diguis mai més, de l'any 83.
La més icònica pel·li de Bond de l'era Sinconegri, jo crec, també no és la meva opinió, però sens dubte,
crec que és James Bond contra el Goldfinger, que és de l'any 64.
A l'any 86, Activision ens permetia reviure aquesta aventura digitalment a tensió en un joc conversacional.
Capítol de teclatge...
Com una mena de novel·la interactiva, en el que tu anaves introduint les instruccions,
una cosa que, bueno, va tenir cert, la premsa la va encombrar bastant,
perquè va dir que recollia tot l'esperit de les novel·les de Bond,
però, òbviament, és el més anticlimàtic i pel·lículer que et pots imaginar.
Molt, molt, perquè m'imagino escrivint Bond, com a James Bond.
Eh, diu, diu, allò de dir, parla amb Cambrea. Cometes, agitat, no remenat, cometes, no? I coses així.
Doncs té la seva gràcia, eh?
Doncs sí, sí. També hi ha un relativament recent, és 007 Legends,
que va sortir per PlayStation 3 i Xbox 360, Wii U i PC,
on hi havia una emissió, també, de cada un dels 6 Bonds basada en una pel·li.
Malgrat jugar amb una imatge del Bond, que feia el que era en Daniel Craig durant tot el joc,
perquè narrava com l'evolució de James Bond des d'una gent jove fins a una gent ja molt experimentat,
doncs també utilitzava diversos nivells basats en pel·lícules.
Una d'elles era, doncs, aquesta, Goldfinger.
Aquest joc, doncs, sortia al 2012 per intentar coincidir amb l'aniversari, amb el 50 aniversari de la franquícia.
Molt bé. Hi ha, de totes formes, un joc on la presència del seu imatge va ser definitiva, no?
Sí, totalment. És el Des de Rússia a memòr del 2005.
Perdona, és el que hem vist aquí a l'estudi fa una estona, que sortia ell, amb el trajo blanc...
Exacte. Aquest és un joc d'Electrónica Arts, i és una miqueta tornar a diferència del que s'estava fent en el moment,
que tots els jocs estaven basats en els Bonds del cinema, va ser un intent de tornar cap al Bond dels anys 60,
que és, potser, una de les èpoques més atractives i identificatives del personatge.
I, òbviament, es va voler fer amb la participació d'en Sean Connery, que no només va posar la veu un altre cop al personatge,
totes les frases d'en James Bond del joc són les d'en Sean Connery del 2005 fent un altre cop d'en James Bond,
sinó que la participació d'Electrónica Arts també va fer que es canviessin alguns elements del joc,
com per exemple la forma en què el James Bond es movia, inclús la forma icònica com en Sean Connery agafava la pistola.
I tot i que no es corresponen des de Rússia a memòr, sí que es van voler introduir un parell d'elements
que també formen part de la imatge del Bond que interpretava Sean Connery a les diverses pel·lícules,
com per exemple l'Aston Martin DB-5 de Goldfinger o la motxilla propulsora d'Operación Trueno.
I ara anem per aquells jocs que també hi surt Sean Connery i que no són d'en 007.
I aquesta música de Queen ja ens dona una mica de la vista, no?
Us en recordeu, que era l'Ester Lambert i la seva mirada enigmàtica?
Doncs això, aquesta banda sonora que és de Queen, és de la pel·lícula Los Immortales de l'any 86.
I també hi va haver-hi un joc que adaptava aquesta pel·lícula pels sistemes de 8 bits.
Era un joc d'acció i lluites amb espases.
L'argument de la pel·lícula era que tota una sèrie de personatges s'havien d'intentar tallar el coll que només en podia cada un.
Doncs bé, diguem-ne que aquest és un joc que no feia gaire... no funcionava molt bé pels sistemes pels quals va estar programat.
Un joc d'acció i lluita amb espases en ordinadors de 8 bits és un dels típics jocs que acaba sortint bastant en les llistes dels pitjors jocs de la història.
I coses per l'estil, eh?
Però bé, encarrem en Christopher Lambert i hem de lluitar contra diversos personatges de la pel·lícula.
Un d'ells és en Sean Connery encarnant el cavaller Juan Ramírez Sánchez de Villalobos.
L'any 87, una altra adaptació de cinema, la pel·lícula Els intocables d'Eliot Ness.
Ah, també?
Sí senyor, on el protagonista era en Kevin Costner va tenir adaptació amb videojoc.
I era la seva imatge, diguéssim, també?
En Kevin Costner, bueno, sí, era la seva imatge, era el protagonista de la pel·lícula,
però un dels agents que l'acompanyava és l'Agent Wallace, interpretat per Sean Connery
en aquesta lluita d'Eliot Ness contra l'Al Capone, que el feia en el cinema, el Robert de Niro,
i els diversos gangsters dels anys 30.
Tot i que nosaltres portem Eliot Ness durant el joc, sí que és veritat que en alguna de les escenes
apareixen els altres personatges, de fons, els hem d'intentar no matar en una escena de 13 en un carreró,
i apareix, doncs, la imatge de Sean Connery, el personatge i la seva imatge allà.
Molt bé, ara anem a un joc de l'any 90.
És la Casa de l'Octubre Roig, una pel·lícula on en Sean Connery interpretava...
és una pel·lícula de l'Agent Jack Ryan, bàsicament, però en Sean Connery...
Que fan encara per la TRT de Tarentant, és una d'aquelles pel·lícules que pots veure i reveure.
Doncs sí, i bueno, el capità de submarins, el comandant de submarins soviètics, Marco Ramius,
era el personatge que interpretava aquí en Sean Connery, que fugia de la Unió Soviètica
amb el millor dels submarins i intentava, doncs, defectar cap als Estats Units.
És un joc on portem un submarí, a veure, portem un submarí de forma molt arcade,
hem d'anar esquivant plataformes i, bueno, pops gegants i altres submarins,
i els nals de disparat amb missiles, però hi ha un moment, almenys en la versió pernès,
en el que portem el personatge de Sean Connery, portem el comandant Marco Ramius,
a més se'l veu i se l'identifica amb la seva barba blanca, el seu aspecte blanc de la pel·lícula,
en Sean Connery, mentre es va pel submarí desactivant bombes.
També recordareu que hi ha l'aventura gràfica d'Indiana Jones i l'última creuada,
aquella on en Sean Connery interpreta el Henry Jones, pare, el pare d'Indiana Jones,
l'aventura de LucasArts, doncs, tot i, òbviament, portem l'Indiana Jones,
també surt el personatge de Sean Connery en algunes de les escenes.
I per acabar, recordareu aquella gran joia del software espanyol,
l'edat d'oro del software espanyol, com va ser l'Avadía del Crimen,
un joc que ens va inspirar entre la pel·lícula i la novel·la,
perquè no va aconseguir la llicència de cap de les dues,
del nom de la rosa d'Humberto Eco.
Avui en dia tenim per estima,
en Sean Connery fa el personatge principal de la novel·la,
que és en William de Baskerville,
i tot i que en el joc original portem un personatge
que per les imitacions gràfiques és bastant indefinit,
actualment estima ja la versió de l'Avadía del Crimen,
Extension, basada en els remakes que en Pazos va fer per MX-2 i PC,
i aquesta vegada la versió Extension amb la col·laboració d'en Daniel Celemin,
on s'han reconvertit tots els gràfics
per assemblar-se als personatges de la pel·lícula.
I òbviament aquí reconeixes perfectament en Sean Connery
quan el mous parlava dia, i és autènticament una delícia de jugar i de veure.
Quan estàvem preparant el programa i estava posant les imatges,
hi havia una persona que és la que porta tot el tema tècnic de la casa,
i em preguntava si hi havia jocs del Sean Connery,
i em diu que sí, però ella es va deixar posar la imatge en un videojoc,
una persona que no juga gaire videojocs,
però que diu que ella es va deixar.
Pensa en moltes coses, això són llicències,
i un cop vens la llicència tu, a l'actor no hi pot fer-hi res més.
Doncs abans volies dir alguna cosa Albert?
Aquesta persona que miri la Perizardo,
aquesta del Sean Connery, que es pregunti sobre els videojocs.
Sí, sí, en certament.
Per cert, d'aquí res escoltarem la música de Víctor Mame,
però abans us vull fer un petit repàs de videojocs
que apareixen avui o que estan a punt d'aparèixer al mercat.
Primer parlem del Deer 5,
aquest és un dels primers videojocs que apareixen per les dues noves consoles,
de les quals hem parlat avui,
però també per Playstation 4, Xbox i PC.
Aquest és un videojoc de conducció de cotxes molt arcade,
que m'agrada molt una cosa, i és com veure les pantalles que tenim aquí.
Es pot partir la pantalla en quatre
i poder jugar en forma local o multijugador amb quatre persones,
cosa que em sembla superbé
que els videojocs se'n recordin que a casa
poden jugar tots junts a l'hora, no?
Totalment d'acord, Albert.
Jo crec que el fet de jugar en línia està molt bé
i clar, òbviament, tens la pantalla per tu sol,
però és una llàstima que molts jocs oblidin el joc local.
Clar, evidentment, evidentment.
Us va marcar aquesta pel·lícula de Jurassic World, Gàlia?
A mi no gaire.
A mi tampoc. No.
És una pel·lícula per sabuda.
De fet, és un videojoc,
que és el Jurassic World Evolution Complete Edition per la Switch,
que ha aparegut aquesta setmana.
Aquesta és una nova producció
per aquesta consola de Nintendo
del títol que va sortir l'any 2018,
on podem construir el parc temàtic,
però on la variable són els dinosaures,
i que realment és un videojoc
que poden passar coses molt divertides.
I que, es diferencia
dels llestors d'aquests videojocs
que fas un parc d'atraccions,
amb el fet que hi ha dinosaures
que es poden barallar,
que es poden escapar...
Les gàbies, com en la pel·lícula...
Exacte.
Li donaré unes oportunitats a aquesta pel·lícula, jo,
perquè n'han sortit unes quantes parts, també.
Jo em vaig quedar més aviat amb les primeres,
que em van marcar més.
Després ja li va passar tard.
I el dia 10 de novembre,
que és també el dia de la sortida de la Xbox,
apareix 13,
el remake del videojoc de Culta en primera persona,
que va sortir l'any 2003 per PC,
per PlayStation 2, per Xbox
i per la Gamecube.
Aquest s'ha refet del tot
i ara té fins i tot
batalles multijugador en xarxa.
Hi ha hagut una nova direcció artística
i, com a primer, està inspirat en un còmic
i portem el control d'un home
sense identitat, sense memòria,
però amb uns reflexos propis d'un soldat professional
perfectament entrenat.
És allò que no se'n recorda el perquè,
però el tio fa les coses
com molt professionals.
Jo penso que és un d'aquests videojocs
que ja no es fan aquests.
Em va semblar sempre molt especial el 13.
Amb una estètica molt única,
que era molt diferent,
de dibuixos animats...
Suposo que va ser tant el còmic.
Exacte, sí, totalment.
Doncs aquest, el dia 10 de novembre,
el podreu tornar a jugar
amb una nova direcció artística.
Avui ha arribat el dia.
Em fa molta il·lusió poder presentar-vos
un nou integrant de l'equip del Generació Digital,
el Víctor Martínez, és el Víctor Mame,
a les xarxes.
Ell és pianista, és músic
de la formació d'autoperats
i és també tu pianista de confiança
a Twitch.
Us convidem a conèixer la seva feina,
si encara no ho heu fet,
a través de Twitch.tv
barra Víctor Mame.
Tenim la sort al generat,
de poder escoltar la seva música
relacionada amb els videojocs,
amb l'anime o amb qualsevol cosa,
perquè el Víctor ens tocarà la música
i també ens l'explicarà.
Aquesta primera setmana,
els qui formem part del programa
van començar a proposar-li diversos temes,
però han volgut que aquest primer
ell decideixi que tot ens assemblarà bé.
Qualsevol cançó de fet
ens sembla fantàstic. Així doncs,
hola Víctor, benvingut al Generació Digital.
Doncs moltes gràcies per aquesta
calorosa benvinguda,
amics del Generació Digital. És tot un honor per mi
i un plaer formar part d'aquest equip
a partir d'avui. I com molt bé ho heu dit,
soc el Víctor, Víctor Mame a les meves xarxes socials,
soc integrant del grup Doctor Prats
i aquí al programa
doncs vinc a aportar
una mica de música, de música de videojocs
i també parlaré una miqueta
en l'àmbit més tècnic de les cançons,
una mica les interpretacions
portades al piano, doncs perquè pugueu parlar
després de totes aquestes cançons.
A començar aquesta setmana, i aprofitant que fa poc va ser Halloween,
doncs parlarem de vampires,
aquesta creatura fantàstica
que ens ha acompanyat en tantes obres literàries,
pel·lícules, videojocs
i parlarem concretament
del Castlevania, un joc
que jo personalment el vaig jugar a la NES,
a la Nintendo, al Castlevania 1
i vaig jugar també al Castlevania
Bloodlines de la Mega Drive,
però que té una saga completa de jocs
de Playstation i d'altres videoconsoles.
Doncs avui us porto una cançó d'aquest joc
que es diu Bloody Tears,
llàgrimes de sang, i espero que la gaudiu.
I
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
Com heu pogut veure, aquesta cançó té un motiu
molt característic, que és aquest
que està format per una melodia, que seria aquesta
per alhora intercalem aquesta melodia
amb una altra nota
que li dona un joc rítmic molt interessant
així aconseguim un motiu super
característic que ens fa reconèixer aquesta cançó
instantàniament cada cop que l'escoltem
de fet és un motiu
que sona en moltes cançons a la banda sonora de Castelvanya
curiosament aquesta cançó
té una harmonia que ens pot recordar
una mica al flamenquito
o a la música gasolinera
la rumba i olé
el que passa que està tocat d'una manera
que queda una mica amagat, d'una forma bastant
elegant
molt més digna d'un videojoc de vampirs
una curiositat més, la cançó
té una tonalitat menor, que sona així com una mica
trista, nostàlgica
una mica misteriosa
i comenteu-me vosaltres si voleu si
heu escoltat aquesta cançó ja, si us ha agradat
i que sabeu sobre la saga
de Castelvanya
moltes gràcies per tot, amics i amigues
i ens veiem la propera
una salutació de part de Víctor Mame
igualment, si ens ha agradat, diu
ens ha encantat
això és com tenir el nostre papí Ramon Janer particular
és un luxe
Pedro Pardo, també de Catalunya Música
ha estat fantàstic, Víctor Mame
i ara a l'equip del Generació Digital
ella ha interpretat la música d'una saga mítica
de videojocs, és el Castelvanya
ho ha fet a través, ja ho ha dit, del Blue Eaters
composta, atenció
fa 30 anys, més de 30 anys, per el Kenichi Matsubara
Albert García, Francesche Vlasco
és segurament un compositor
que coneixies, no Albert?
doncs, sincerament
no
o sigui, la música és super coneguda
però aquest compositor com a tal
en aquesta època m'ha costat ubicar-lo
i de fet va fer poca cosa
per això mateix
la qüestió és que aquest Blue Eaters
ha aparegut en moltes
en molts videojocs de la saga
però apareix
el que era Simon Quest, em sembla que és el Castelvanya 2
el 2, el 2, sí, correcte
el Castelvanya 2 és un apareix
i la veritat és que sentir-la així interpretada per piano
és molt, a més, molt
de Castelvanya, t'imagines aquí
en aquests salons de mansió abandonada
tocant ell sol el piano, el dràcula
i el vas a caçar
i que ell va tocar aquesta peça
de fet, la música original del joc és aquesta
l'hem buscat una mica de reverberació
perquè les maquines de 8 bits
són una mica més dures
però sonava, a mi m'han agafat moltes ganes de jugar
al videojoc d'una forma més atenta
és a dir, després d'escoltar
la música del Víctor Mame
dius, doncs ara vaig a posar-m'hi
és que la banda sonora de Castelvanya és impressionant
si teniu l'oportunitat i teniu el
l'oportunitat d'entrar-nos a Ultimate
van introduir els personatges d'aquesta sèrie
i compositors japonesos molt coneguts
van fer com 30 remescles
de cadascun dels temes clàssics
i és una passada, i per veste aquest òbviament
si ens esteu escoltant al revés del podcast
al revés de l'FM i us escoltem del Víctor Mame
que sapigueu si aneu al YouTube
dedicat podreu veure'l
com el podeu veure a twitch.tv
barra Víctor Mame, doncs cada
15 dies doncs ens farà
una cançó en vídeo
i podeu veure el seu lloc de treball
ple d'històries d'anime
de videojocs
i el seu piano de color blanc
que quan l'ha vist el meu fill
diu oh, quin piano més maco
absolutament
gràcies Víctor per aquesta música
i per enriquir-nos tant el programa
i en aquest sentit també
els nostres oients a través de Telegram o de Twitch
el que poden fer a partir d'ara
és demanar-li al Víctor, com a tu
et demanen jocs que també li demanin músiques
a part de demanar jocs per mòbil
per comentar que parlin amb el Víctor i li demanin
que facin comandes, escolta que això és un luxe
pobra Víctor
i què ens han dit aquesta setmana?
doncs mira, l'Ignasi ens comparteix un article
de la revista digital Vida Extra
diu que hi ha una persona
que s'ha proposat recopilar i escanejar
tots els manuals de Super Nintendo
és el francès potser?
és el francès, però sembla que no
aquells tatjos que podien tenir més de 50 pàgines
doncs aquest senyor ha creat
l'Snes, que és un manual art-chip
fins ara ha recopilat
gairebé tots els llançaments occidentals de la consola
gràcies també a la col·laboració
de jugadors de tot el món
és un pou d'informació
i de nostàlgia barrejats
està molt bé, està molt bé fer això, perquè realment
ara ja no fan aquests manuals
en el programa d'avui
que hem parlat de les seves consoles
ni de xocs físics
de fet, us diré una cosa
triga molt més a encarregar un joc físic
que un baixat d'internet
ja triga més a instal·lar-se i en tot
a Telegram també ens hem parlat de coses interessants
sí, en Roger ens parla d'una aplicació
per vendre els videojocs físics
seria com una mena de Wallapop
però només de videojocs
es diu Game Square
i l'avantatge és que pots veure quan podries guanyar
amb els teus videojocs abans de posar-los a la venda
perquè pots consultar abans
i això és la demanda que hi ha en aquesta aplicació
això passa igual que a discocs
si tens la teva col·lecció de disc
també pots veure on van els preus
doncs a més pots comprar videojocs
sense haver de negociar els preus
i també reservar-ne d'altres quan encara no estan disponibles
quan un usuari posa a disposició
el videojoc que tu has pres reservat
l'aplicació mateixa t'avisa
i així pots ser el primer a comprar-ho
és una aplicació que ni l'Albert ni el Francesc
la faran servir
potser per comprar
és veritat, molt bé, què més?
Amparo Fito ens presenta un nou ordinador
es tracta de la Raspberry Pi 400
resumint molt, és ni més ni menys
que un Raspberry Pi 4
encastat dins del teclat oficial de Raspberry Pi
amb totes les connexions necessàries
en Roger
diu que ara que hi ha tot el rotllo del confinament
a les escoles pot ser una bona opció
pels que treballen amb Google Classroom
i el Xuc ens diu que té micro HDMI
i el port gegant és el GPO
per connectar
i altres coses no estàndard
El Paro Fito a més a més afageix
que fa ben poc va sortir l'Ubuntu Desktop
compatible amb la Pi 4
diu que desconeix el rendiment
però pot ser una bona màquina per la canalla
el que no sap és si té prou memòria per aguantar
videoconferència amb molta gent
és curiós Paro Fito, domina molt
l'altre dia estava mirant un vídeo
que em va encantar
que estic començant a seguir ara a través de YouTube
què fa aquest noi?
és un expert electrònic
hi va haver un parell d'ordinadors
que estan espatllades
que se les treuen de sobre
i vaig veure un vídeo on
comprava 14 Mac Airs
els comprava
a una botiga d'Apple
dels Estats Units
llavors el que fa és explicar
a veure quant se'n pot recuperar
i dels 14 recupera uns 8
és una activitat que m'agrada molt
jo també he vist un parell
no sé si seria la mateixa persona
però també una persona que compra
he comprat 14 suits
que no funcionen, etc.
però s'ha de dir que estic enganxat últimament
a un parell de canals diversos que es dediquen a arreglar
i a restaurar coses de zero
moltes de les quals són consoles d'aquestes
que trauries d'un contenidor directament
que els cau iogurt pels forats de ventilació
i consoles per a lo de Nintendo 64
Game Boys originals i aquestes coses
a dir, veure'ls com les arreglen
i les deixa un funcional és una passada
Lluís, per cert, el que fa és comprar-se
dos iphones nous, els 12
i fa un experiment que em va semblar al·lucinant
es va obrir els dos
i va fer canvis entre un telèfon i l'altre
quan ell agafa
per exemple la càmera
i la posa a un i l'altre a l'altre
no funciona
el telèfon
això no funciona
hi ha una baralla molt gran entre Apple
i la gent que repara i és del que diuen
diuen que l'iphone 12 l'han fet
és el que diu ell
ho diu al principi i al final
Elis, Francesc, Albert, moltíssimes gràcies
per participar en aquesta edició del Generació Digital
aquesta vegada
amb la mascareta
molt bona cada setmana
el control tècnic amb Matilde Ceoane
assessorament lingüístic de Xavier Rello
pot seguir-nos al Telegram
mira, posa't només l'E al seu nom
pot seguir-nos al Telegram, a Twitter, a Facebook
a Twitch, a Instagram
i també per Youtube
i evidentment recordem a Twitch.tv
barra Generació Digital
que us vagi molt bé el cap de setmana
el que fem ara és acabar
amb la peça de la banda sonora
del joc que comentàvem abans
és el videojoc 13
amb la seva emissió número 3
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau