Para sport K.
I la Hong Kong Cats
Quiet, darrere d'aquestnell!
Tots signem que anem a L'Astra.
L'altre dia he vist episodis de la Seba F.
Allò que vas canviant.
i no recordava haver vist allò, però absolutament, eh?
Potser és que no va passar.
No, sí que va passar.
Aquesta sèrie com que era endavant i endarrere potser no va passar.
Era fora de la illa.
I era la vuitena, segur.
Sí, imagina't.
No ho sé, va ser, no ho sé...
Quina illa?
T'ho juro que la vaig veure, eh?
Què fem aquí?
Sí, sí.
Mira, al darrere d'aquesta sèrie i de la nova pel·li de Star Wars
hi és el JJ Abrams,
i estem molt contents de tenir avui a l'estudi el Toni de la Torreca.
Demano un aplaudiment, sisplau, per ell.
Ell, de fet, és l'única persona que ha vingut
que no té possibilitat de guanyar el premi.
Vull dir que té mèrit.
Tinc més mèrit, tinc més mèrit.
Molt bona matinada.
Quan vulguis, sempre que tinguis dubtes
de quina temporada estava aquella periodi que vas veure,
que no existia, jo seré aquí.
T'ho juro que recordo que posava vuitena.
Potser per això no ho vam entendre al final de l'ost.
És que no era el final.
Faltaven dues temporades on ho explicàvem.
Bé, és que no hi hagi més material.
Sí, sí, que no...
Que les van amatent per mi només, no?
El que ho digués aquí, en aquell moment,
era el que hi havia a la capsa.
Ara parlem de tot això.
Toni de Torre és crític de sèries de televisió
des de fa més de deu anys
i és professor de guió de sèries a la Universitat de Barcelona.
És correcte?
Correcte.
I avui parlem del teu llibre que va aparèixer fa menys d'un mes.
És correcte?
Sí, sí, no té res.
Acaba de sortir com qui diu.
Exacte.
A punt per a Star Wars.
Mira quina casualitat.
Sí, sí.
Molt ben calculat, eh?
Per cert, és un llibre físic.
El tenim en versió digital?
És només físic, perquè si t'hi fixes és que és un llibre molt maco.
Molt.
És un llibre objecte molt maco.
De fet, era una de les coses que jo volia fer amb el llibre
era que els lectors que només l'agafessin
com que els deixin anar a veure fotos
i tinguessin com un torrent de records,
perquè al final les sèries i les pel·lícules, com Star Wars,
són records que es queden.
De fet, una de les primeres fotos que hi ha
és la primera foto que vaig veure
quan vam començar a parlar de la nova pel·li de Star Wars,
on és...
La reunió.
La reunió.
Que sembla una fotografia feta ràpidament,
però no sé si està molt preparada.
No, està molt calculada.
Sí, oi? D'acord.
Jo soc així de naïf, no?
Vam fer una fotografia així com amb la Guinera,
com estem aquí parlant i no passarà.
Però si t'hi fixes, l'R2D2 està col·locat al darrere.
Ho veig.
És molt escandalós.
Ara és un full que interactua en posició interessant.
L'únic que no acaba, el Marc Hamill,
crec que està una mica despistat.
S'està traient com una mulleta del melic.
Però bé, com que tampoc sabem si finalment sortirà Star Wars.
Potser és que no anava amb ell, la cosa, no?
Se sap si hi ha dins el R2D2 ja el senyor aquest, encara.
Segur, segur.
Perquè veus que està amb una caixa.
Segur que l'han enviat des de cada sempre
fins a l'estudi amb la caixa.
Segur que està somrient.
El llibre comences parlant d'aquell darrer episodi
que vam viure molts de nosaltres
despertant-nos altres hores de la matinada
i sobretot, jo recordo, no tant a aixecar-me d'hora,
sinó després viure a les xarxes el que comentava la gent
i sobretot jo buscant a veure què ha volgut dir tot plegat,
què és el que opina la gent del final.
Va ser força especial, únic, no? Aquell moment?
Clar, de grans finals, de finals molt comentats
i ja n'hi havia hagut abans.
Twin Peaks, ja n'hi havia hagut abans.
Però una de les característiques curioses que té l'OS
per situació, diguéssim, històrica
és que comença a emetres quan és possible
parlar sobre les sèries a través de fòrums, concepte,
i acaba a emetres quan ja hi ha xarxes socials.
Al final, jo de vegades em pregunto què hauria passat
si la primera temporada segués avui amb Twitter.
Jo crec que les crítiques i els ganivets
haurien volat molt més ràpid del que van volar a la missió original.
Però és curiós perquè la seva història està enmarcada en aquest context
en el qual aquesta conversa social sobre les seves televisions
estava desenvolupant-se.
De fet, al llibre no ho hem dit, J.J. Abrams, la teoria de la caixa.
Fem algun spoiler del llibre.
Parlem d'aquesta capsa, una capsa real.
Sí, és real. És una capsa real i una capsa metafòrica,
però el seu origen és real.
L'origen de la caixa és l'afició de J.J. Abrams per la màgia.
Quan era un nen, m'ho imaginava en miniatura,
jo deia que ell era igual però més petit, tot més petit.
No feia Star Wars, però al·lucinava més Star Wars.
Sí, perquè li va agradar molt quan va anar i recorda quan va anar a l'estrena.
És un dels seus grans records cinematogràfics, com ens passa a molts.
En fi, un nen nascut als 70.
No era especialment avi amb el tema dels esports
i li agradava molt la màgia.
I el seu avi el duia de tant en tant a comprar-se alguna cosa de màgia.
Tot el que va anar a una botiga de Nova York on hi havia
tot d'artilogis màgics, encara existeix,
un cau, digue-li botiga, digue-li forat,
amb un senyor, un taulell i moltes coses màgiques.
I ell es va fixar en una caixa, que hi havia allà,
una caixa de cartró, no té gaire història.
Una caixa de cartró amb un senyal d'interrogant,
un signe d'interrogant al lateral.
I a la caixa aquella deia, a la caixa hi havia una inscripció
que deia que el contingut de la caixa era molt més valuós,
que el contingut de màgia de la caixa
és molt més valuós que el seu preu.
I el nen Abrams va decidir que allò era molt inquietant
i que ho volia, que dins de la caixa,
i segur que hi havia una cosa que era la bomba i mitja.
Però el que li va passar és que va arribar a casa,
després d'especular durant el camí que hi hauria allà a dins,
es va adonar que en el moment que ho cobrís la caixa,
doncs les possibilitats infinites que jo suposava desapareixeria.
Rodinger, no?, una mica?
Sí, una mica el cant del Rodinger.
Jo diria més Nintendo, eh?
Jo el tinc allà al davant, en una capsa molt interrogant.
Ah, veus? Doncs exacte, també, sí.
No, de fet, hi ha la similitud.
El cas és que la capsa en qüestió encara la té avui,
encara la té al seu despatx, ara ha canviat,
ja no és tan petit, és més gran, fa pel·lícules,
però la té al seu despatx sense obrir,
perquè per a ell és aquest recordatori
que una de les coses que més li agraden de les narracions
que ell construeix és que les possibilitats són infinites.
A partir d'aquesta metàfora, en el llibre explico
com són aquestes narracions i quin és el dispositiu narratiu
que fa servir perquè les seves ficcions
siguin una caixa opaca per a l'espectador,
i això inclou Star Wars.
I totes les obres que ha fet?
Totes, absolutament, totes les obres que ha fet
tenen com a motor narratiu aquest misteri.
Per exemple, el cas de Star Wars, d'acord?
Avui hem vingut a parlar de Star Wars.
Sí, sí, sí.
En el moment, no ha començat la pel·lícula encara,
però en el moment que es llença el pòster
i no hi ha el que es queiga el que era el pòster,
està fent una caixa opaca.
No, i la gent va dient que...
T'està posant la incògnita.
Però el tràiler surt.
La mà robòtrica que pesa saber si és...
És el dolent!
Fem apostes, fem apostes.
Clar, què ha passat? Internet és ple de...
És Kylo Ren.
És el dissenyador del pòster.
És Jar Jar Binks.
Serà el senyor de dintre de l'R2D2 que ha aconseguit escapar-se.
Tota aquesta generació de teories i d'això no us recorda alguna cosa.
Clar, és Lost, és Alias, és Fringe...
Però no ho tenen una mica totes, les pel·lícules?
És a dir, no?
Quan hi ha molta expectativa per alguna cosa,
ja apareixen tots aquests teories.
Sí, però Abraham s'ho exagera molt.
Va molt amb això, que es noti que hi ha una cosa que no vol que vegi.
Sí, sí, però mira, et posaré un cas específic, que és el de Star Trek.
Evidentment, quan surt la nova pel·lícula de Star Trek,
dirigeixi qui la dirigeixi i hi ha l'espectativa de...
Ostres, la nova Star Trek, anem tots al cine en massa, d'acord?
Però una cosa és l'espectativa de la nova pel·lícula i l'altra és que
realment no saps què t'hi trobaràs allà.
Tu saps, si ara us pregunto, què sabeu de la nova Star Wars?
Res.
Descobriu que no sabeu absolutament res, però res.
Hi ha personatges que no sabem qui són, hi ha relacions que no sabem d'on venen...
O sigui, ens han ensenyat tràilers, no ho sé.
Sembla que portem, si els ajudem tots, potser fem la pel·lícula.
Hem vist una pel·lícula.
No sabem res.
Estem en una època actual en què, afortunadament,
el tràiler no ens ha explicat mitja pel·lícula.
Això és una gran cosa.
Bueno, Abrams no explica mai res.
Una de les claus de la caixa opaca és aquesta dosificació de la informació,
entre altres qüestions, però la dosificació de la informació,
saber-lo mantenir, és a dir, no n'hi ha prou amb que hi ha la incògnita,
sinó amb que el públic no es frustri i no se te'n vagi.
Que a l'ost, diguem, al tram final hi va haver uns quants desertors,
però té molt de mèrit arribar fins a la quarta temporada
a haver presentat a la gent un hòst polar, un ordinador,
on hi poses números i un fum negre i que continuïn endavant,
que no passa res.
És una de les característiques i un dels acells d'ell com a autor.
En el llibre JJ Abrams, la teoria de la caixa,
poses cites de tant en tant d'ell.
Hi ha una que em fa molta gràcia perquè diu
«Me gusta combinar personajes cercanos y situaciones increíbles.
Para mí lo más interesante es cruzar ese puente
entre algo que sabemos real y algo que es extraordinario».
I mira, he recordat en un dels tráilers el moment
on un soldat imperial es treu la màscara,
que tu sempre intuïes que allà hi ha una persona,
però que mai ho havies vist, i surt una persona de color negre.
Dius, no sé si serà molt més orgànic aquest Star Wars.
Home, comparant, si parlem d'orgànic,
comparant amb la trilogia plena de CGI,
diguéssim, la més moderna, com a adjectiu, segur,
perquè justament el que s'ha proposat és eliminar tot això,
perquè no té ni aquest aire de l'artifici que tenia,
que sonava una mica com si no hi hagués res dintre,
que tenia l'original.
No, no, jo tinc, potser, en el cas de JJ Abrams i Star Trek,
que igual farà una cosa diferent del que va fer amb Star Trek,
en el sentit que amb Star Trek, que era una cosa molt friqui,
molt de fan, es va fer unes pel·lícules
que intentaven acostar tot això al gran públic.
És la pel·lícula de Star Trek que agrada gent que mai s'hagués pensat
que miraria res d'Star Trek.
Nosaltres vam tenir els fans de Star Wars,
esperàvem una trilogia original, una trilogia 1, 2, 3,
que ens satisfés com a fans, i en canvi es van fer unes pel·lícules
que segurament intentaven abarcar digue-li a un nou públic,
a nens joves, a vendre joguines, que van quedar com molt diluïdes.
Jo crec que aquesta vegada, JJ Abrams el que farà
serà una pel·lícula que et satisfarà els fans.
Realment apuntarà una mica més cap aquí, que no pas al costat.
I una de les coses que inclou és això, menys CGI, menys pantalla verda,
i més físic, més màscara, més làtex.
Jo crec que la principal diferència en com es planteja el treball
ell amb les dues franquícies, és que a ell Star Trek
la volia refondar, en el sentit que volia preservar
l'Start Trek que considerava que requeria ser preservada,
la de Gene Roddenberry, però al mateix temps
ell volia crear una altra Star Trek amb un perfil més comercial
i per això fa aquesta història de la línia temporal que surt.
Però Star Wars no vol preservar la trilogia moderna,
el que vol fer és reconstruir-la, és a dir, el que vol fer és treure
tot aquest afegit que a ell no li agrada i que a molts fans
de la trilogia original no ens agrada, com no només al CGI,
sinó a l'accés d'explicacions, aquesta mentalitat racional
de donar-li explicacions científiques a la força, als midi-chlorians,
tota aquesta història, jo crec que és una cosa que a ell li provoca
una al·lèrgia innata i crec que és el que traurà la nova pel·lícula.
Per tant, crec que el que està fent és més aviat una tasca d'arqueologia.
Molt bé. Creus que se'n sortirà?
Vistos als tràilers, jo crec que sí.
Els tràilers tenen una cosa que per mi és clau,
que és que tracta la trilogia original com si fos un mite.
A l'últim tràiler hi ha un moment que el Hans Solo diu alguna cosa així com
allò que aquella història del Skywalker és real.
Per tant, us penseu que és una llegenda.
El tracta una mica com el Rear Tour.
Us penseu que és una llegenda que fa una part d'una mitologia, però és real.
I és una mica la visió que tenim molts seguidors,
la tenim posada allà com un pedestal.
Crec que si ho enfoca així, jo crec que se'ns ho guanyarà molt fàcilment.
Ell diu, també ho comentes al llibre, que molts dels qui fan pel·lis, sèries,
té molt a veure, sobretot, la trilogia.
És a dir, la trilogia ha afectat molt amb molts d'aquests criadors.
El que ell diu és que la seva generació,
ho vulgui o no vulgui, està marcada per això.
I de fet, si tu analitzes en profunditat les ficcions d'abres,
veuràs Star Wars per tot arreu.
Però per tot arreu, inclús en sèries que no t'imaginaries com Felicity,
per exemple, que és la seva primera sèrie de televisió,
sèrie sobre una jove universitària, la biouniversitària.
No només hi ha un episodi on van a veure una de les noves pel·lis de Star Wars,
és una cosa literal, sinó que hi ha paral·lelismes molt clars.
I a l'OS també hi ha paral·lelismes.
I el triangle Jack-Kate Sawyer és el triangle Luke-Han Solo-Leia.
Clavat.
De fet, Han Solo i Sawyer, si comenceu a fer paral·lelismes,
veureu que els dos són personatges que als inicis comencen a fer una mica una vida
que estan una mica al marge de la llei.
I de fet, Sawyer té aquest sobrenom pel Tom Sawyer,
però el nom real de Sawyer és James Ford.
I va estar plint tot de lligams així, que són curiosos d'observar.
A mi em diverteix molt buscar els Darth Vader.
I qui és el Darth Vader?
El que té asma.
El fum negre, l'home de negre.
M'esteu dient?
No, hi ha un Darth Vader de Fringe, el capità Windmark,
que apareix cap al tram final.
El Darth Vader d'Alias és Sloan.
Sempre hi ha una figura que, a més a més, té un lligam...
Fixeu-vos que molt al principi de Lost,
Jack veu el fum negre, que té la forma del seu pare,
i ell creu que és el seu pare.
Per tant, és el recorregut invers que Luke Skywalker.
És a dir, ell creu que és el seu pare i no ho és,
i en canvi, Luke Skywalker creu que és el seu enemic i resulta ser el seu pare.
Per cert, amb ell, tot el que es comenti a les xarxes, li interessa l'efecte?
És un gran pioner d'observar les xarxes.
De fet, a Lost hi ha molts canvis de trama
que es produeixen per pur observatori dels fòrums.
De fet, ell és un impulsor dels fòrums oficials que hi havia de la sèrie,
els impulsa ell a través de la seva productora,
i per això, especialment en els inicis,
hi ha convidats actors i guionistes que interactuen amb els fans,
cosa que ara mateix, avui, seria bastant impensable
perquè la distància que s'ha creat ara ja és molt gran.
Però en aquell moment ells estaven dins d'aquells fòrums
i ells ho feien servir com a feedback
per veure què és el que funcionava i què és el que no.
És una mica el somni de qualsevol guionista,
poder saber què està rotllant a la teva sèrie i què no.
Una altra cosa és si decideixes prendre decisions al respecte
o si mantens la teva integritat com a autor i dius
mira, encara que no els agradi aquest personatge, jo continuo.
Però, no ho sé, si Lucas hagués sabut que Jar Jar Binks tindria aquest efecte,
probablement a mitja pel·lícula, diguéssim, de la primera...
del primer episodi se l'hauria carregat.