Benvinguts! Aquest és el programa número 579 del Generació Digital.
Si estàs sentint el programa per l'EFMA, passen uns 6 minuts de les 12 de la mitjanit.
Doncs comencem una nova temporada del Generació Digital de Catalunya Ràdio,
la desena en aquesta casa ja que van començar un 1 de gener del 2007
i estem a punt de fer-ne 15 si comptem els inicis del 2002 en una altra mesura.
Al Generació Digital parlem de l'entreteniment digital que ens ofereixen les tecnologies.
Bàsicament, això fa que ens ho passem molt bé,
però programa a programa, una de les nostres preocupacions
és que vosaltres també us ho passeu bé escoltant-nos
i sobretot, que els continguts us interessin.
Una de les novetats d'aquesta temporada és que la matem a l'EFMA a les 12 de la mitjanit.
Avancem una hora respecte a l'any passat,
però a partir d'avui anirem explicant altres novetats que tenen molt a veure
amb les xarxes i la forma en què ens podeu escoltar i sobretot també veure.
Equip i amics, benvinguts al programa d'altre cop.
Hola, què tal?
Us heu escoltat això de l'Obert García Intruder?
És veritat.
M'he emocionat, era com molt èpic aquesta entrada.
Perquè a més ell té una veu diferent.
No, no, no, és veritat.
La veritat és que, a més, aquesta temporada la Lolo és la persona que ens ha posat la veu al programa.
Em sembla que mai havíem tingut veu de dona.
Sempre hi havia el Ramoneda, no?
Sí, el Ramoneda, el Carles Martínez de Bo
i aquest any la Lolo és la persona que estarà
al programa anunciant cadascuna dels moments i de les seccions que tindrem.
Esteu emocionats per el tema de les ampliacions del WhatsApp?
No el WhatsApp, l'Instagram, que ara les fotografies es poden ampliar?
L'únic problema és que pots fer zoom però les fotografies no estan millorant la qualitat.
Per tant, fas zoom i estan totes pixelades.
Pixels com cigrons.
Segurament quan facin la següent actualització i se n'hagin adonat que aquest zoom
no és exactament un zoom per ser,
ho milloraran.
Però això vol dir que, clar, la fotografia està en una resolució
que no és segurament la que tu has enviat, potser la redueixen, no?
Segurament la redueixen, sí, sí.
També passa amb el WhatsApp, eh?
Cada vegada que envies una fotografia per allà es redueix.
I també la set maravinent, un gran moment,
que és la presentació de l'iPhone i els rumors.
Us afecta gaire el tema de...
Hi ha molta gent que l'afecta, eh?
A mi m'afecta.
A la ginesia, la resta em sembla que cap de nosaltres, no?
Una mica tots, perquè com els mitjans de comunicació
parlen tant, especialment de les keynotes d'Apple,
doncs al final ens acaba afectant una mica a tots.
I sí que és veritat que potser es diu que Apple ha estat perdent
una miqueta de pistonada en quant a la innovació,
però segueix sent una miqueta la marca en la que tothom sap mirar-hi una mica.
El que digui Apple pot fer que els altres vagin a darrere
o veurem si segueix sent més del mateix.
Vosaltres creieu que no us afecta,
però sempre us estic fent un periscope des d'un iPhone 6 Plus S,
per tant, 6S Plus, per tant, d'aquí re, us fareu un periscope
i us enviaré Telegrams i WhatsApps des del 7.
Però és aquest dispositiu que tu dius que se t'està gastant la memòria i la bateria i tal.
Com a tots els telèfons mòbils, Albert?
Potser sí, segurament.
No ens posem a parlar de la quota del mercat, que llavors aquí hi hauria debat,
perquè Apple té molta presència a tot arreu, als mitjans de comunicació,
quan la quota de mercat en el públic general
és no tan alta com podria semblar.
Ah, Frankie Sinatra, ah, Frankie Sinatra,
Frankie, mi boy, you don't know, you have a perfect voice to sing calypso.
What did I say?
Ah, Frankie Sinatra, ah, Frankie Sinatra,
Frankie, mi boy, you don't know, you have a perfect voice to sing calypso.
What did I say?
Només dic que aquesta cançó passarà a la història del generació digital, de veritat.
O sigui, m'encanta.
És un rap que m'encanta, és de Dievalanj,
i que és una formació que ha vingut al Sónar i que a mi em té el cor robat.
Jo he posat aquesta cançó perquè un dels primers temes que vull parlar
és un dels més ferregosos, però que s'ha de parlar,
que és el de WhatsApp francès, tot el que ha passat aquesta setmana.
I m'atugues a mi, eh?
Sí, sí, sí, és greu, eh?
Eh, no.
Doncs mira, la veritat és que sí, si tots han sortit a totes les notícies,
les noves condicions de WhatsApp que han portat,
doncs una novetat interessant.
És l'intercanvi d'informació que hi haurà entre la plataforma de Facebook
i l'aplicació de missatgeria.
Atenció, Facebook podrà rebre dades de WhatsApp,
en teoria ni perfils, ni missatges, ni contingut, de missatges diuen,
i el podrà fer servir, i aquí és on s'ha mirat molt la lletra petita,
entre altres coses, per oferir continguts del teu interès
en el teu time-lamp de Facebook.
Això vol dir, obertament, que rebrem en el nostre Facebook
publicitat de coses que podem haver dit per WhatsApp.
Atenció, perquè una de les coses que WhatsApp té accés
és a la nostra agenda de telèfons,
que inclou totes aquelles persones que tampoc no són usuaris de WhatsApp,
perquè al moment en què algú ho és, automàticament veus que a l'agenda
t'apareix la icona de WhatsApp d'aquella persona.
Un 10% molt elevat, de fet.
Això vol dir que, encara que hi hagi gent a la teva agenda
que no tingui WhatsApp, per exemple,
podrà aquella informació acabar, doncs, en el seu time-lamp de Facebook.
Això s'ha de dir que no tothom tampoc té WhatsApp i Facebook a l'hora, també.
Jo no tinc Facebook, en aquest cas m'afectaria radicalment poc,
però l'inversa segurament t'afectarà més.
Veuràs al teu time-lamp, potser, coses que s'han dit en converses de WhatsApp,
o que fer en referència a tu, o el teu número de telèfon
ho acabarà utilitzat per publicitat.
A més, no es limita només a Facebook,
sinó a tot l'ecosistema d'empreses que formen part de Facebook,
la cosa que inclou, per exemple, Oculus o Instagram.
Oculus?
Oculus és de Facebook.
Però de quina forma pot afectar?
Escolta, vés a saber.
Potser després, tu estàs veient amb les teves ulleres
i comences a veure coses, o sigui, per WhatsApp has dit...
T'arriba una trucada.
T'arriba publicitat de pizza en 3D interactiva.
No, no, i que pot ser, que podrà ser.
No, no, i tant. Són diverses empreses.
Instagram potser és la més popular.
Això vol dir que potser fotografies o gent que t'ho has etiquetat
a través d'Instagram rebrà els avisos de Facebook
d'aquella persona a la qual tu no segueixes a Facebook.
Doncs et diu, vols seguir a Facebook aquesta persona?
Dius, saps per què has etiquetat una fotografia seva a Instagram
o has fet like a una fotografia seva a Instagram.
De totes maneres, es pot limitar una mica les opcions de WhatsApp
desmarcant una casella de compartidades que trobaràs a les opcions.
Teniu 30 dies per fer-ho.
Sí, que això és molt cutre, perdoneu, eh, però...
Teniu que desmarcar, és un...
Per fer que ho facin de per vida, ja.
Però d'aquesta manera, hi ha atures, això?
No.
No, simplement limitaràs una mica l'intercanvi d'informació,
però les noves condicions, a part d'això, han ampliat la forma
amb què les teves dades poden ser tractades per Facebook.
A l'hora de la veritat, és una miqueta això.
És a dir, no estic d'acord, però igualment hauré de passar per...
L'avís és aquest, no?
Si vostè no està d'acord, haurà de deixar d'utilitzar el servei de WhatsApp.
Sincerament, crec que això ja portàvem temps fent-ho
i que ara, simplement, han fet una...
Sí, sí, però no pot ser.
Sí, exacte, han actualitzat els seus termes legals,
perquè algú els ja deuria dir,
escolta, que esteu fent això i els termes legals no estan coberts.
M'imagino l'avocat, no? Jo...
Heu de dir-ho, heu de dir-ho, no?
De fet, hem parlat diverses vegades d'aquí,
aquí en el programa, del concepte aquest de qui és el client, no?
Si tu pagues, ets client, però si no pagues, ets el consumidor.
Quan WhatsApp es va fer de pagament, molta gent va protestar.
Bé, com penseu que es paga WhatsApp, no?
Entre d'altres coses, doncs amb les vostres dades.
Us hem dit que anunciaríem algunes novetats.
Una és que avui inaugurem oficialment, es pot dir,
el nostre canal, nou canal de comunicació, que és el Telegram,
el Telegram del generació digital.
Gina, què oferiríem amb aquest nou canal?
Doncs, Mirei, oferim informació de novetats del programa, concursos,
avançarem per del guió, fotografies exclusives, enquestes...
Com, per del guió? O sigui, ensenyarem una pàgina, per exemple,
que estiguem fent? O l'esqueleta.
O l'esqueleta i que la gent la comenti, per exemple.
Exacte. Ah, està bé.
Fotografies exclusives que no pensarem a les xarxes socials,
enquestes, retransmissions d'esdeveniments tecnològics a temps real,
que es presenta a iPhone, PlayStation, etcètera.
A més, podreu parlar directament amb els membres de l'equip, com nosaltres,
amb l'Eli, amb mi, amb l'Albert, amb en Francesc.
A més, podrem aportar directament contingut al GD.
És a dir, si us interessa alguna cosa que voleu que nosaltres parlem,
en lloc d'enviar-nos un tuit, que és una mica fred,
ens podeu enviar un Telegram.
I, a més, podeu entrar dins de la nostra bogeria diària.
Intentarem que això no sigui el típic grup de cunyats, no?
Que es passen una estona enviant coses estranyes.
Ho intentarem.
Molt bé. I per què hem agafat aquesta xarxa social?
Mira, primer, perquè teníem ganes d'innovar i de provar coses noves.
I ens oferia un canal directe per parlar amb vosaltres,
perquè necessitem saber què penseu del generació
i perquè ens ajudeu també a millorar el programa.
I hi ha avantatges per tenir el Telegram,
és a dir, verse altres canals de comunicació?
Per què el Telegram i no el WhatsApp?
Em preguntaràs.
Primer, WhatsApp, perquè acabem de parlar de WhatsApp,
que potser perdo una mica de quota de mercat amb aquesta actualització.
La segona és que protegeix l'usuari, el Telegram,
perquè ningú sabrà qui ets, el teu número de telèfon,
si tu entres al grup de Telegram del generació digital.
Només sabran el teu nom d'usuari.
Això està molt bé perquè si tu no vols caler-li,
cada dia a les 6 del matí t'enviï un missatge.
Que això ho fas normalment. Exacte.
A més, i tercera, té chatbots, que són aquests petits jeans o programes
que ajuden a enriquir el contingut de dins d'un xat.
És a dir, podem posar gifs animats, enquestes, música directa, mapes...
Està molt bé.
A més, tu coneixes la persona que ens va ensenyar secrets del Telegram
i que realment en té uns quants que has de conèixer una mica.
Al principi pot ser una mica complicat.
Sí, si teniu dubtes, us podem fer classes,
perquè ens han fet classes a nosaltres, gent del Telegram,
perquè prenguéssim a fer-ho servir.
Perquè no és tan fàcil, o sigui...
Bé, és fàcil, però haguéssim trigat una miqueta més
a aprendre com funcionava.
És molt interessant i heu de recordar una cosa.
Primer, us heu de descarregar al Telegram
i des d'una URL d'un navegador normal
heu d'anar a telegram.me barra generació digital
i allà entrareu directament.
Escolta, que si tampoc ho podeu, no, perquè no en sabeu,
ens ho dieu per Twitter, per Facebook, per WhatsApp,
per al canal que vosaltres vulgueu
i us donarem la URL perquè pugueu entrar
i parlar directament amb els membres del generació digital.
Molt bé. Tu comentaves que farem concursos.
De fet, aquesta setmana, la setmana passada,
a Catalunya Ràdio ha anat sonant la promo,
la primera promoció del generació digital
i una mica el que hem dit és que teníem un joc per regalar,
que és el No Man's Sky.
És un joc que ara comentarem amb l'Albert Garcia.
Sabem que és un joc que es troba ara
a moltes botigues de segona mà a bon preu,
però bé, 0 euros, eh?
Estàs dient que estem fent un regal de saldo, Albert?
Per favor!
No, no, jo estic molt convençut amb aquest joc,
ara ho comentarem, però la gent que s'apunti al Telegram
a partir d'avui, del dissabte,
durant tota aquesta setmana,
el que farem és mirar la gent que s'ha apuntat
i també els que ens han enviat pel canal normal,
que hem anunciat que ens enviïn un comentari
a través del nostre WhatsApp.
A través de tots ells,
es podrà aconseguir aquest fantàstic joc.
Sí, o sigui, imagineu,
podeu parlar amb els membres del programa,
enviar-nos gifts divertits
i guanyar un No Man's Sky per PlayStation 4.
Hem de veure també com anirà la comunicació,
com anirà el bon humor,
això ja anirem, som nous també.
No us preocupeu, soc administradora del grup
i en qualsevol moment us puc bloquejar.
Què dius ara?
Ui, jo puc fer tantes coses, Albert.
No t'ho imagines.
També hem d'arreglar perquè surten dos Albert Murillos.
I els dos són reals, eh, a més?
Sí, perquè l'Albert té dues mans i dos telèfons molt bons.
Un serà com hater i l'altre serà com...
Bona persona.
Però també a la foto.
Sí, potser sí o no, perquè és la mateixa.
Doncs aquesta és la música
d'un dels videojocs de l'estiu,
el nou No Man's Sky,
que és aquest que regalem,
que juntament amb el Pokémon GO
han estat, crec, almenys,
els més comentats a les xarxes
i als mitjans de comunicació
aquest estiu.
Albert, minuto y resultado
d'aquests dos videojocs.
Minuto y resultado, correcte el que has dit,
que han sigut els dos videojocs de l'estiu.
No hi ha cap dubte.
Són dos jocs
dels quals més s'ha parlat aquest estiu.
I si ve el Pokémon és com el fenomen
de l'estiu, molta gent que no jugava videojocs
o que feia temps que no jugava
se l'ha descarregat, el No Man's Sky
és un joc, doncs, més per gent aficionada
als videojocs i que ha sigut la polèmica,
almenys pel que fa referència als videojocs,
de l'estiu.
Què és el No Man's Sky? Ràpidament per la gent
perquè es faci una idea. És un joc on tu pots
explorar l'univers, però amb una particularitat.
L'univers és molt gran,
molt, molt, molt, molt, molt
increïblement gran.
18 trilions de planetes.
És tan gran
que si una persona
descobris un planeta cada segon,
cada segon un planeta nou, un i un altre i un altre,
trigaria 585.000 milions d'anys
en descobrir-los tots.
És una bogeria. De fet, la vida del sol
és més curta.
Aquest joc no te'l podràs passar,
és impossible que ningú ho faci,
ni tots junts ho aconseguim.
No ho han fet perquè hi hagi tants planetes.
El programa, tot això, és molt difícil.
Doncs amb una tècnica informàtica,
la generació procedimental de gràfics.
És a dir, desenvolupen
una sèrie d'ordres bàsiques
i a partir d'aquí, el programa, el joc
les va replicant amb diferents variacions.
Per tant, poden haver
planetes infinits. Un planeta, doncs,
és molt calorós,
amb uns animals amb aquests elements,
amb unes plantes d'aquest tipus
i mai cap és igual.
El joc es basa en això. Tu vas explorant l'univers,
arribes a un planeta nou,
li pots posar el nom...
Hi ha un, us he de dir, que es diu generació digital.
Ah, sí?
S'ha donat el cas que hi hagi algun planeta
que l'hagin vist dues persones?
Ah, sí? I aquí hi ha hagut molta polèmica.
Per què? Perquè els creadors del videojoc,
que és un joc independent,
a aquest joc l'han fet 15 persones.
És un estudi de Guilford...
Guilford? Una altra població anglès, em sembla.
Semblant a Guilford.
A Guilford van a comprar, a Guilford.
A Guilford és on estava el Peter Molino,
que té una certa relació amb aquest videojoc,
i per això m'he confós.
Però Anglaterra és un joc anglès
i l'han fet 15 persones i llavors...
L'estaves parlant de les dues persones
que havien visitat un mateix planeta.
Ah, sí, ara ho estava pensant.
El creador del videojoc va dir, li vam preguntar,
dos persones poden trobar-se en el videojoc?
I va fer com... Sí, però és tan difícil trobar...
és tan gran que no es trobaran.
Doncs el primer dia
ja van coincidir dues persones,
però estaven en el mateix planeta,
en la mateixa posició,
dintre del planeta, al mateix joc,
i no es veien. Això vol dir que...
Que no és multijugador i que...
Que no és multijugador. Però era al mateix planeta.
Era al mateix planeta i estaven al mateix joc.
Jo també trobo molta casualitat si hi ha tants trillons de planetes.
Mira, van coincidir,
van comunicar-se per internet
i van coincidir i realment no té multijugador.
I això ha fet la polèmica de l'estiu,
que molta gent s'ha cabrejat
perquè l'estudi i també la seva companya
i distribuïdora Sony van prometre
una sèrie de coses que al final el videojoc no ha tingut.
Sí que compleix moltes coses.
I jo personalment, després de jugar-lo,
em sembla una experiència força
fascinant, no?
La sensació d'explorar l'espai.
Si sou aficionats a la literatura de ciència-ficció,
aquesta estètica només cal veure la portada.
Sembla una portada novel·la
de llibre de ciència-ficció als anys 70.
Sí, a mi em fa sentir bé quan jugo.
Em fa sentir un explorador
que estic en un planeta
que no hi ha ningú.
Quan llegeixes, et sents de la mateixa forma
moltes vegades.
Doncs si t'ho agafes així, pots disfrutar-ho.
Però si pots buscar un joc d'acció
amb molta tipo Star Wars,
amb un argument trepidant,
no, és molt tranquil.
Tu vas allà pels planetes recollint elements
que sigui plutoni, or,
iridio...
Jo de fet vaig tenir problemes greus.
Em vaig emprenyar bastant al principi del joc.
No perquè no m'agradés, sinó que m'agradava,
però vaig anar a petar.
Perquè al principi vas a petar un planeta
i tens la nau que està malament
i l'has d'arreglar.
Però és que el meu planeta, quan era de dia
i el sol, diguéssim, d'allà,
donava el màxim,
a les 12 del migdia,
doncs estava 70 sota zero.
I és clar, cada vegada que sortia a buscar plutonis
i etcètera, moria.
I era complicat.
No em va tocar un planeta...
És que és un joc de paciència.
Perquè tu portes una motxilla
on vas carregant el que vas trobant,
els diferents materials que trobes als planetes
i la motxilla té una càrrega màxima.
Has d'anar gestionant l'inventari
i això molta gent...
Això també passa a Skyrim, que jo tinc un problema,
que quan jugo aquests jocs que pots anar agafant coses,
jo tinc el síndrome
de l'alijo.
Diogenes digital.
No és digital.
He jugat molt aventures gràfiques
i si es pot agafar, ho necessites.
Vinga, Cuencos de Madera.
Jo a Skyrim, Cuencos de Madera.
I que anaves a càmera lenta si tenies molt
i anaves allà com...
I ho pensava al principi.
Com és que camino tan lenta?
Clar, anava carregada en la meva motxilla.
Jo també ho recordo.
És un joc que segurament no és per tothom
i per això molta gent s'ha sentit tan decepcionada.
Generació digital.
Cada dissabte a la mitjanit.
Amb aquesta música ja estàs caminant per la ciutat, no?
M'encanta.
És la cançó de l'estiu.
És la cançó del Pokémon GO.
Jo la trobo fascinant.
M'encanta la música de videojocs.
És el mateix compositor original dels Pokémon
que ha fet també aquesta música,
que són dos cançons al Pokémon GO,
però la gent les deu tenir integrades
perquè vas pel carrer amb aquest ritme
i ja que comença la melodia ja és una meravella.
Fes una cronologia una miqueta ràpida
perquè portem més imatges d'aquest joc
i han passat moltes coses.
Anem ràpid amb aquesta cronologia.
6 de juliol surt l'aplicació als Estats Units
i ja arriba al top
dels més descarregats.
Des de primer a segon dia ja està al més descarregat.
14 de juliol un incident
a centre del parc.
Segur que heu vist el vídeo.
Tothom buscant un Pokémon
i el vídeo viral tothom buscant el Pokémon
al centre del parc.
15 de juliol, el joc encara no havia sortit a l'estat espanyol
perquè la gent ja el jugava.
Se'l van descarregar i finalment va ser el 15 de juliol
quan el vam tenir disponible aquí.
El 19 de juliol, 4 dies després de que sortís aquí,
el pic màxim d'usuaris
va arribar a tenir el 45 milions
d'usuaris diaris
al Pokémon Go.
Superant totes les xarxes conegudes.
Twitter, Snapchat, Tinder...
La gent volia, abans de lligar
amb altra gent, capturar Pokémon.
El 22 de juliol
amb cert retard
arribava al Japó
amb un acord amb McDonalds.
Els McDonalds, en aquesta cadena d'establiments de menjar ràpid,
podies trobar gimnasos dintre del vídeojoc.
24 de juliol,
a prop d'un miler de persones
es van reunir a Barcelona
en la primera quedada més o menys oficial.
Però la Guàrdia Urbana
va haver de fer un expedient
contra els organitzadors per cobrar entrada
a la gent que es va reunir al Arc del Triomf.
No ho sabia, això.
És fort, eh?
Volem obrir aquest expedient.
3 d'agost, primeres actualitzacions importants.
I el 3 d'agost va anar a haver una
que va molestar els usuaris
perquè costava més capturar els Pokémon.
Si jugàveu, gastàveu més Pokémon
per aconseguir-los.
Sí, pigeons de nivell 10,
15 Pokémon Masters,
d'aquestes de color blau.
Va molestar molt la gent i ho van canviar.
I ràpidament, 8 d'agost, ja ens apropem cap aquí,
va arribar al vídeojoc als 100 milions de descàrregues
i uns ingressos diaris
a uns 10 milions de dòlars,
que és una bogeria perquè el joc és gratis.
Recordem que és free to play, és gratuït.
I ha tingut alguna actualització darrerament?
Darrerament, fa pocs dies, va arribar
la última gran actualització que et permet
una cosa que la gent demanava,
conèixer si el teu Pokémon
té potencial de ser un gran Pokémon.
Fins ara havies de tenir una mica de fe
i apostar per un Pokémon ara ja
surten uns personatges que et diuen
aquest Pokémon està bé, pots apostar, pots entrenar-lo.
Abans era una mica una loteria.
I ara ho han fet, han vist una mica com
la gent jugava i van actualitzant
aquestes noves millores.
I ho aniran fent, afegint Pokémons i afegint canvis.
Quines coses poden millorar d'aquest joc?
Jo personalment milloraria perquè
la gent que mai ha jugat a un Pokémon
tingués una mica més d'introducció.
Perquè la gent que alguna vegada o altra
hem tingut l'experiència de jugar a un dels clàssics
Pokémon de consola, sabem de què va el vídeojoc.
Però si us fixeu, jo en trobava gent
els primers dies que em deien
que era una Pokéball.
Per mi és una cosa òbvia.
La màgia d'aquest vídeojoc
m'ha semblat sorprenent anar pel carrer
i que la gent et preguntés perquè et veien jugant
i com es captura un Pokémon.
Evidentment has de tirar-lo al Pokémon,
l'has de fer així.
Aquest tipus de coses estaria molt bé d'explicar
i també donar-li més profunditat.
Heu viatjat?
Jo almenys he vingut fora de Catalunya
i he vist molts nens jugant.
Ho heu vist vosaltres a altres països?
Nens i no tant nens. Jo vaig al·lucinar molt.
L'última setmana de juliol
vaig ser a Alemanya, a la Selva Negra
i a Friburk en especial.
Una trobada de gent en una plaça
que jo no sabia què estaven fent
i vaig apropar un a veure si ho veia
i hi estaven tots, però liadíssims
amb els Pokémons.
A l'agost, últimes setmanes d'agost,
a Hanoi, que és una de les capitals,
tota la gent del parc,
el 100% de la gent del parc
amb el mòbil connectat a un carregador
extern caçant Pokémons.
Però és que no us podeu imaginar la quantitat
d'asiàtics caçant Pokémons
que hi ha pel món.
Però asiàtics caçant Pokémons,
nens caçant Pokémons, això és lo normal.
Què és lo curiós? És que ha agafat
tot de gent que segurament no li interessava
el món del Pokémon.
Anecdota-la, ahir mateix, al vespre, tornant de dinar,
em trobo la meva veïna, una senyora d'uns 65
cap als 70 anys que anava,
tornava d'una pokeparada
aquí al barri amb els seus dos telèfons
que havia anat a buscar pokeboles. Per què?
Perquè és que demà em porten els nets
i van bojos per tenir
els telèfons dels avis per jugar Pokémon Go.
Doncs què havia fet la senyora el dia abans?
A buscar pokeboles perquè els nens tinguin pokeboles.
Vinga, no ens oblidem del WhatsApp
del programa, aquí podeu deixar-nos
el vostre missatge en format audio perquè el radiem,
el Generació Digital, també pot ser un comentari,
presentar qualsevol projecte,
ens agradarà que també tingueu la vostra
veu al programa. Aquesta setmana
li hem demanat l'Alfons Bielsa
i l'Ias, que és president del Col·legi
d'Òptics Optometristes de Catalunya,
que ens ha enviat aquesta nota de veu
en relació a un programa informàtic
que hem conegut i que ens ajuda
a descansar la vista.
Bé, he adonat que estem moltes hores davant
dels ordinadors, com a
Col·legi Tradicial d'Optics Optometristes de Catalunya,
hem desenvolupat
aquesta aplicació que permet
disminuir tota la simptomatologia
del síndrome visual informàtic,
coinciditats, ulls cansats, pèl·lises als ulls,
visió doble, aleshores permet
no solzament indicar de fer
petites pauses quan estàs davant de l'ordinador,
sinó donar consells de visió
o fins i tot fer petits exercicis
de visió. És totalment gratuïta
per Mac i per PC
i sense, evidentment,
lliure totalment de publicitat
i supercontrolada des de la nostra
institució.
La institució és el Col·legi d'Optics
Optometristes de Catalunya,
ell era l'Alfons Bielsa.
OK, visió, es diu, d'aquesta forma,
aquesta aplicació, aquest programari
que, Francesc, has provat i que no sé
com portes la vista tu.
Bé, força bé, tenint en compte que aquest estiu he fet unes maratons
al·lucinants d'Assassin's Creed,
el meu repte de l'estiu.
Vaig al 40% de l'Assassin's Creed 4,
però porto un marató
que no...
Des de la matinada encara jo...
que s'han baix inspirat a porall.
La qüestió és que, exacte,
tot i que jo, la veritat és que tinc la vista força bé
malgrat l'ús abusiu que em faig,
això no vol dir que mai ningú de nosaltres
no hagi tingut molèsties oculars, sovint,
per la mala il·luminació, la postura,
la distància a què veiem les pantalles, les hores que hi dediquem,
tot això ens passa a facturar la vista
i és un síndrome que ja es coneix com l'SB-I,
que és el Síndrome Visual Informàtic.
Tot el mal d'ulls,
el malestar ocular relacionat
amb les pantalles.
L'aplicació Okeivision, de la que ens estàvem parlant,
és un petit programa informàtic
que, a vegades, quan parlem d'apps,
associem ja actualment que és una aplicació de telèfon mòbil
i no és veritat, és un programa aplicatiu,
és una aplicació, però és, com ens han dit,
per PC i per Mac.
La versió per Mac encara a la seva pàgina web no està disponible,
segurament ho estarà en breu,
però per PC ja hi és disponible,
està programada en Java, per tant jo animo,
que és una miqueta de multiplataforma, animo que també facin
una versió per Linux.
La versió per Mac ens fa aquesta aplicació,
ens posa una mena de cronòmetre en pantalla,
que el podem escollir a quin lloc de la pantalla és,
el podem escollir fer-lo més invisible o menys invisible,
i ens permet definir una sèrie de temps,
20, 30, 45 o 60 minuts,
perquè ens assoni un avis
que ens recorda
de descansar una mica la vista
i apartar la vista de la pantalla.
I també ens permet establir un petit temps de repòs,
20, 30, 45 o 60 segons
en què la pantalla s'apaga
i ens dona un petit consell
que ens permet fer també
petits exercicis, com per exemple,
durant 20 segons,
a part dels teus ulls de la pantalla,
mira un punt llunyat, tanca els ulls amb força,
posa un dit a certa distància
dels teus ulls,
mira el dit durant uns segons, mira un punt llunyat,
torna a mirar el dit.
És per anar canviant tot aquest focus, no?
Exacte, són tota una sèrie d'exercicis
per relaxar i flexionar la musculatura ocular
i amb això evitar tots aquests problemes
d'estar massa estona
enfocant a un punt molt a prop nostre
i sobretot pantalles, que com ja s'ha vist,
per exemple, les llums LED de les pantalles
tenen un component de llum blava que també
és perjudicial pels ulls.
No sé com ho porteu, el tema dels ulls, jo ho veig molt pels meus fills,
que quan tenen el moment
per jugar a videojoc, després els mires els ulls,
els veus els ulls vermells.
Hi ha gent que de seguida se li veu,
jo no he tingut mai problemes,
però tinc molta gent al voltant que sí.
Saps quin és el problema? Moltes vegades,
que quan estàs molta estona treballant davant de l'ordinador
davant de la pantalla, pares per relaxar-te
i què fas? Ai, me'n vaig al menjador a mirar la tele.
Sí.
No hi soluciones.
Esclar, descansem de treballar,
però no descansem els ulls, i és el que hauríem de fer,
canviar una miqueta del xim en aquest aspecte.
Hem de sortir al Prat i tenir quatre quilòmetres i mig
fins a la següent muntanya.
Exacte.
Aquesta setmana,
jo personalment he conegut un joc,
un videojoc, a través d'un teaser,
d'un vídeo que va piular
a Fucui, al Twitter.
El joc en qüestió es diu BMX The Game.
Eli, com es diu l'empresa
que l'està fent?
Doncs són catalans
i en Carles Calanes i en Lluís Castro
són dos dels responsables de l'empresa
barcelonina Varspin.
Ens diuen on són
i també ens aclareixen quant de temps
fa que desenvolupen el projecte BMX The Game.
Fem aquí el 22 arroba.
L'empresa existeix, és més recent,
des de fa un any,
tot i que el projecte
existeix des de fa quatre anys.
Fem un videojoc
amb moviments d'una bicicleta BMX,
no ha de ser fàcil?
Doncs la veritat és que gens,
de fet, el videojoc està fet des de zero.
És que li hem volgut ensenyar
a l'ordinador a muntar amb bicicleta.
Ho hem fet des de zero.
I llavors és molt difícil
perquè estem controlant totes les forces,
totes les forces físiques.
Quan has de tirar la bicicleta cap a dalt,
després has de comprimir les cames,
tot l'hi estem ensenyant.
No està animat.
Això em sembla fantàstic,
el que diu, perquè
realment és molt potent.
És a dir, estan ensenyant a l'ordinador
anar amb bici. És que és molt fort, això.
Tot un sistema de físiques
que reprodueixi de forma força fidel
aquestes bicicletes
en els paviments aquests del videojoc.
És que no és fàcil.
Simplement fem un personatge caminar
i és tot un repte.
Imaginem-vos fer una cosa realista i física d'una bici.
Recordem la BMX.
És aquesta bicicleta
que em fa la feina que es va fer famosa
a l'època dels anys 80
amb la pel·li ET.
Era la bici que teníem quan jo era petita,
del joc de l'80.
Jo tenia la motocross.
Sí, era motocross.
Tenia les rodetes de tacos.
Tenia el manillar amb una barra i aquella espumeta
davant, per si et menjaves amb els dits,
la barra de davant.
Llavors tenies o les BH o les Orbea,
o tenies aquest estil de motocross.
Jo tenia la BH.
A mi em semblava una bici molt bèstia.
Era tot terreny.
Jo tenia una bicicleta rosa
amb un cistallet blanc.
Em teniu la diferència, no?
Sí, sí, jo recordo.
Doncs sí, BMX D-GAME
està ara mateix en desenvolupament,
però ara explicarem com hi podem jugar.
Una de les coses que més sorprenen
és que el taló de fons del vídeojoc és Barcelona.
En Carles Cranes i Lluís Castro ens ho expliquen.
És la meca, vull dir.
Dels esports extrems
moltíssima gent ve de tot arreu del món.
Barcelona és present
a totes les revistes, a tots els vídeos
d'esports extrems.
La gent la coneix i, a més, a la teva ciutat,
que t'agrada que la coneixes.
És que era lògic.
Era el més lògic.
A més, hi ha un punt de vellesa
de l'arquitectura,
que és tan única i tan diferent
a moltes altres ciutats.
Tens el mar, tens la muntanya...
És que, bueno, era lògic.
Doncs, en el meu sentit,
ens ho explicaven que a l'equip
tenen gent especialitzada fins i tot
en disciplines com l'arquitectura.
Hi ha gent que domina,
perquè, a més, tenim en aquests moments
el joc aquí a l'estudi
amb una prealfa.
Això és aquell moment que el joc
s'està fent, desenvolupant abans de la beta.
Bé, no domino gaire el tema,
però l'estan fent.
I ara expliquerem com es pot jugar
i, realment, tot passa al vorn.
I és fantàstic.
Vull dir que et recorda molt
quan tu passejaves per allà.
Veus exactament això.
Fins i tot els escenaris.
Sembla que s'han fet com fotografies, potser ho han fet,
de les diferents façanes i del terra
per capturar una mica l'ambientació.
Doncs tu, si vols, aquest BMX The Game,
hi pots, doncs, veure
aquest treball una mica
més a prop.
El joc està en desenvolupament.
Ara mateix tenim la versió prealfa
i aviat traurem una beta.
Aviat estic parlant de poques setmanes.
Va ser la comunitat que ens va donar la idea,
perquè la gent ens demanava
si on puc fer donacions
o on puc donar diners.
I llavors nosaltres vam veure una sortida,
una via, que utilitzen altres videojocs.
Els donàvem accés anticipat,
que ells podien provar el videojoc en desenvolupament
i d'aquesta manera nosaltres ens anàvem
finançant amb aquesta ajuda.
Doncs, a part del finançament, encara no hem dit
res de les plataformes.
Inicialment és d'ordinadors,
perquè era la manera més barata
de desenvolupar.
Però, de fet, ara ja estem
parlant per consoles, perquè
és molt important per nosaltres
poder sortir a consoles.
Doncs, tan fàcil com anar,
bmxdgame.com
hi ha tota la informació
i penso que és un projecte que
s'està fent a casa nostra
i la qualitat que transpira
és brutal. Comentàvem amb l'entrevista
que, esclar, la comunitat que hi ha
al darrere d'aquest tipus de bicicleta,
hi ha els moviments que es fan
amb els salts, que tots que tenen un nom,
és gent que vol un joc
que sigui perfecte.
I, clar, això els dona molta pressió,
però, per altra banda, l'estan fent molt bé.
És que aquest tipus de jocs, amb un component
esportiu molt important,
aquest model de que pots comprar
el videojoc i vas veient la seva evolució
i pots proposar algunes coses, ja s'ha vist
en jocs més grans, com Project Cars,
on la comunitat anava dient, ah, aquests cotxes
molen... doncs aquí,
amb molta menys escala, però també
pels aficionats d'aquest esport,
per posar-hi cullerada dintre del desenvolupament,
molt interessant.
Doncs som al Generació Digital
de Catalunya Ràdio i hem de donar una altra
molt bona notícia, i és que si tot va bé
d'aquí una o dues setmanes, ja anirem informant,
es podrà disfrutar
del programa
d'una altra forma.
Atenció, cada dimecres, quan faltin
cinc minuts per les sis de la tarda,
s'activarà un canal
de streaming d'àudio on podreu escoltar
el programa que ara escolteu abans
de ningú. Exacte.
Aprofitarem un canal
de streaming de Catalunya Ràdio
i dimecres,
a les sis menys cinc
podreu escoltar com estem
fent el programa. Exacte.
I si ho feu, hi haurà coses especials,
podran passar coses especials.
I només en aquell temps que fem el programa,
que serà, recordem, els cinc minuts.
A més, escoltarem
una veu que dirà això.
Emissió en beta.
Allò el prealfa que dèiem abans,
doncs també farem una emissió en beta,
que és com cuinem el programa
durant la setmana
i fer-ho abans del dissabte.
Sí, és una cosa així una mica especial
que quan l'hem proposada a tothom
li sembla molt estrany, però hi haureu que no és gens estrany
i no ho proveu.
Sí, escoltem, obrim un telegram, fem una emissió en beta
i més coses, no? Periscops,
farem Twitch, de fet estem investigant, eh?
Twitch, Twitch, expliquem què és això del Twitch.
Twitch és allò de gent que juga videojocs
i la gent s'ho mira i em direu,
ah, que avorrit, si és divertit de jugar.
Oi que mires futbol? Doncs imagina't mirar
com l'Albert Murillo juga el BMX de game
o mirar com l'Albert
García es passa al No Man's Sky.
És impossible.
Aquest Twitch serà molt llarg.
No cal que comencis des del principi.
I a més podrem comentar també, no?
Com ho estem jugant. Sí, sí, estem decidint horari.
O sigui, podeu apuntar a la nostra telegram
i començar a dir quin és l'horari que voleu que fem
per jugar al Twitch. Això ja veureu que tenim una pàgina
que és la GeneracióDigital.cat
on anirem recollint tot això, anirem fent embeds
d'aquests vídeos, de les fotografies,
etcètera, etcètera, que... Sí, sí, perquè
a més tenim l'Stars fent Photoshop, que no para,
eh, fent muntatges
i imatges, que podeu veure
a GeneracióDigital.cat i que recordeu
que el Twitter, el Facebook i el WhatsApp
del Generació Digital segueix funcionant.
Doncs uns minuts ara per avançar una informació
d'un esdeveniment que està a punt d'arribar
i és una nova edició
de la Gatosfera, el punt de trobada
de la internet catalana que celebrarà Girona
els dies 13, 14 i 15 d'octubre
al Centre Cultural La Mercè.
Una edició, la d'aquest any, que està centrada
en la internet de les persones
amb una clara intenció d'humanitzar
la gent de les coses que tothom diu ara que som.
Sí, el primer dia serà el de la inauguració
amb ponents destacats.
El tercer, el de les xerrades estructurades
en cinc blocs diferenciats amb la participació
d'empreses catalanes, que són,
diguéssim, un bon exemple de l'èxit
que té apostar per la connexió d'internet
amb la gent. I el segon dia, dissabte,
la veritat és que és il·lusionant perquè
hi haurà iniciatives com, per exemple,
la Gatosfera.edu,
Periodisme en l'era digital
i Francesc, una retrosfera.
Home, no ens ho podem perdre, això.
A més, una retrosfera molt vinculada
a l'MSX. Ah, doncs mira,
està bé. Jo crec que és segurament perquè
l'MSX és una de les plataformes dintre
de l'univers vintage d'aquests 8 bits que és
més forta i més potent i un dels seus
centres es troba, doncs, a Barcelona
amb l'associació d'amics de l'MSX.
Tu sempre de pensant en l'MSX has comprat
cap a casa, sempre. Perdona, vull dir,
no, no, és la realitat pura i objectiva,
jo crec que hi faci. Això demostra
el bon moment que està vivint
la informàtica antiga,
el retrogaming, etc.
Bueno, a mesura que passa el temps,
cada cop més persones
li van aportant aquell valor
i estan trobant
també moltes vegades coses que,
bueno, l'evolució tecnològica ha fet que es perdessin
gèneres que s'han perdut, estils de jocs
que s'han perdut, conceptes
que ara han evolucionat i són molt diferents
i a vegades doncs tornar enrere ens aporta
novetat i frescura. Doncs això no acaba
aquí perquè a la Gatosfera d'aquesta
edició, també el mateix dissabte, hi haurà
estants fixes, la segona edició de la
Crypto Party,
la segona Viki Marató i la primera
trobada de Bitcoin Barcelona.
Estiraran bitcoins a sobre?
Sí, sí, molt interessant la Gatosfera
d'aquesta temporada,
l'anirem seguint, queda
més d'un mes i ja ens han dit els seus
responsables que ens n'anem passant informació i
parlarem amb ells per explicar
des del Generació Digital
tot això que faran.
Periscope, gent digital.
Periscope, gent digital.
Doncs una notícia d'actualitat d'aquesta
setmana que ha estat la guerra
oberta entre la Unió Europea i Apple.
Una notícia que ha sortit de tots els mitjans
de comunicació i és d'aquestes notícies
que estan entre
la tecnologia i la macroeconomia
que costa bastant per molta gent
a mi personalment
entendre aquests moviments econòmics.
Però intentarem fer un resum perquè
tota la gent que esteu com jo una mica
podem entendre de què ha anat tot això,
d'aquesta guerra cada dia entre la Unió Europea
i Apple. A veure, per començar,
la Comissió Europea vol que Apple pagui
a Irlanda, que és on té la seu Apple,
13.000 milions de dòlars
més interessos
per haver-se beneficiat entre els anys
2003 i 2014 de rebaixes
fiscals, és a dir, d'impostos no pagats,
que segons la Comissió Europea
dificulten la competència
justa entre les empreses.
Segons la Comissió Europea,
són ajudes il·legals, literalment.
Irlanda, per la seva banda,
no vol els diners.
No vol els diners que Apple li hauria de pagar
amb aquesta sanció. I estan enfadats.
De fet estan enfadats, estan indignats
que un organisme suprenacional
els dicti què han de fer
i ja han anunciat que recorreran aquesta
sanció per defensar la integritat
del seu sistema fiscal.
Per una altra banda, el conseller delegat
d'Apple també s'ha mostrat molt molest,
evidentment, volen que l'empresa seva pagui
13.000 milions de dòlars, i ha dit que aquesta
sanció pot tenir de forma una mica amenaçadora
efectes molt negatius
sobre la creació de llocs de feina
no només a Irlanda, sinó a
tota Europa.
Per una banda,
per fer una mica de resum de la història
d'Apple a Irlanda,
s'instal·la l'any 1980.
Ja fa un grapat d'anys que té
la seu europea en aquest país.
Comença amb 60 treballadors
l'any 1980, i ara dona feina
a 6.000 treballadors.
Si fa no fa, Europa a Apple deu tenir
al voltant de 21.000
treballadors. Per tant, una gran proporció
estan a la seu
a Europa. 6.000 persones treballen a Irlanda.
Aquesta
entrada d'Apple a Irlanda
l'any 80, fa molt temps, és a canvi
d'un oferiment del govern irlandès
de millors condicions a nivell fiscal.
I aquestes
condicions, amb el pas del temps,
van anar millorant i millorant perquè
donava molts beneficis.
I per exemple, l'any 2014,
Apple dels seus beneficis només va pagar
a Irlanda un 0,005%.
Igualment a Irlanda, el govern
irlandès està molt a favor d'això.
La Comissió Europea està
investigant altres companyies com Fiat,
Starbucks, Amazon, McDonald's, altres
multinacionals que estan
investigades per Brussel·les.
I segons la Comissió Europea,
aquesta sensió és com una mena de missatge
cap a les companyies
que fan aquesta mena d'enginyeria
fiscal. Aquests moviments.
Recordem que Apple és la companyia
del món que té més cash, que té més
diner efectiu. I vaig llegir un tuit
molt interessant que deia, Apple
compra Irlanda.
De fet, aquests diners són molts diners, però per aquesta
companyia són molts diners, evidentment,
però no són tants com podria semblar.
És un conflicte aquest
que bàsicament enfronta dues postures.
Les persones que defensen que les institucions
haurien d'intervenir
per controlar que no es quedin grans
conglomerats empresarials,
i altres que simplement
defensen que cal més llibertat per
les companyies perquè creixin i perquè generin
feina. De fet, podria haver un punt
mig. Podria ser que
al començament d'aquestes empreses
se'ls perdonés o se'ls fes pagar menys impostos
i quan arriben a un nivell
econòmic important, doncs entri
en la roda de
companyies grans, com tothom. Seria ideal
perquè ha passat el contrari. Cada vegada pagava menys
impostos i això que la companyia no parava
de créixer. Això és el que no és normal.
Jo crec que el punt mig, com deies, és com
la solució ideal, com amb tot.
Aquest
és com el tema d'abans del WhatsApp,
el segon tema farragós,
que s'havia de tractar perquè evidentment
tothom en parla i sobretot els mitjans
més importants, perquè és una notícia molt important
que ha passat aquesta setmana i com dius tu,
que ara hi haurà moltes altres empreses, que no només és Apple.
En realitat, una xuc pot tenir moltes conseqüències.
I tant, i tant.
Doncs aquesta música
que estem escoltant
forma part de la banda sonora
del Final Fantasy XV,
que és doncs una pel·lícula
que ja es pot veure a iTunes,
a Wacky, a la botiga de Playstation
o a Google Play.
Aquest llançament està vinculat
amb la sortida del videojoc el 29 de novembre
i tenim la sort que ara mateix
ens està escoltant en Lluís Danti,
que és animador de personatges 3D
amb més de 8 anys d'experiència
en pel·lícules i videojocs
i que ha treballat en aquest projecte del Final
Fantasy XV. Benvingut, Lluís.
Hola,
bon dia, bona tarda a Barcelona,
suposo. Exacte, perquè
jo recordo, el novembre del 2010
vam parlar amb tu d'animació
i llavors treballaves a Barcelona
i ara, en aquests moments, estem trucant a Canadà, no?
Sí, exactament,
estic aquí a la costa oesta, a Vancouver.
Ha plogut bastant des d'aquell 2010.
I tant, i tant. I què estàs fent? On estàs?
Doncs mira, ara mateix
estic en una empresa que es diu Image Engine,
porto vuit mesos aquí
i som responsables de pel·lícules com
Elysium o District 9
o Chappie, que són bastant famoses
i hem tingut la sort de poder treballar
en el tercer acte de la pel·lícula,
de Final Fantasy XV, que es diu Final Fantasy XV Kingslay.
Me l'he comprat aquest matí
i estic
al·lucinant.
De veritat,
m'està, o sigui, m'està impactant
molt perquè realment aquesta
pel·lícula té molts detalls,
Lluís, moltíssims detalls, no?
És molt gran, aquesta pel·lícula.
Sí, sí, a veure, a nivell de realisme,
diguéssim que no s'ha fet res
i això, a dia d'avui,
és la pel·lícula d'animació 3D més realista que hi ha.
I almenys,
totes les performance,
tot l'acting dels personatges,
hem arribat a un punt on pràcticament
podem reemplaçar persones reals
amb personatges 3D.
Sí, sí, i a més, una de les coses que primer mires
quan veus una pel·lícula d'aquest tipus
són els ulls.
I per primera vegada, Lluís, jo veig
que els ulls estan mirant.
I això és molt fort.
Hi ha un fenomen dintre de l'animació 3D
que es diu Ancani Bali,
que és quan un personatge intenta ser molt realista
arriba a un punt que crea com repulsió.
En aquesta pel·lícula hem passat,
per fi hem passat l'Ancani Bali.
I estem en un punt on podem acceptar aquests personatges
com superrealistes, com persones de debò.
Déu-n'hi-do.
Aquesta conversa que avui tenim amb el Lluís Danti
és un testet
perquè espero
que quan un dia vinguis a Barcelona de viatge
o que estiguis per aquí,
puguis venir al programa i poder-la parlar
amb molta més extensió
de tota la feina que estàs fent
perquè ens interessa moltíssim.
Quant de temps has estat treballant
en aquesta pel·lícula Final Fantasy?
Doncs mira,
a l'estudi va entrar
la pel·lícula el novembre del 2015
i jo em vaig sumar
les files el gener del 2016
i hem estat treballant fins
ben bé fins al maig.
Uns cinc mesos he treballat jo en aquesta pel·lícula.
I suposo que moltes hores, no?
Sí.
Potser masses.
T'ho he preguntat exactament què has fet?
Jo soc animador 3D
i ens hem encarregat de l'animador personatge 3D
i ens hem encarregat del terci acte de la pel·lícula
que és la batalla final
molt espectacular.
I llavors a mi m'ha tocat animar des de robots
de 60 metres d'altura
fins a la princesa Luna,
el Nick també,
que és un dels protagonistes
i he pogut tastar
els personatges principals,
que és sempre un orgull per un animador.
I tant, i tant que sí.
I la veritat, des d'aquí recomano moltíssim
la descàrrega d'aquest treball,
que és fantàstic.
I que a més serveix, em sembla, com a preàmbul
del videojoc que sortirà d'aquí dos mesos
i que és molt esperat,
aquest videojoc.
És que a més, perquè és un univers
de llançaments del Final Fantasy,
hi ha des de concerts en streaming en directe
i també d'aquest projecte,
que és el Final Fantasy Road,
que això, Albert, ens hi connectarem i ho escoltarem,
taulers de pinball,
també a través de tauletes,
còmics, sèries, videojocs, pel·lis...
Hòstia, Lluís, aquest és un projecte
absolutament immens, suposo que ho heu notat,
no?, quan estàveu treballant.
Sí, sí, és el projecte més gros en el que he treballat mai.
Bueno, com ja sabeu,
la producció del videojoc de Final Fantasy 15
s'ha dergat durant més de 10 anys.
I com és? I per què tant de temps?
Va començar com a feina el Fantasy 13,
que havia sortit per Playstation 3,
va sortir malament,
el van retassar, retassar, retassar,
llavors ja van dir que el traien per Play 4,
el van retassar perquè volien polir,
havien ficat molts diners i no se la volien jugar
i mira, al final han acabat amb un joc
que porten 10 anys, 10 anys, és moltíssim.
I clar, estan tirant ara
tota la casa per la finestra,
un llançament transmèdia de sèries d'animes,
sèries pel·lícules 3D,
de concerts,
això està jugant tot,
el tot per tot.
Square Enix.
I la relació amb els japonesos,
els de Square, que són els del videojoc,
Square Enix, teníeu el material ja,
teníeu totes les ordres o han vingut
a supervisar tot això?
Han vingut, han vingut un parell de cops,
sí, sí, aquesta gent són els mateixos,
els que han dirigit aquesta pel·li són els mateixos
que van dirigir Hadden Children,
que és una pel·li del Final Fantasy del 2007,
i han vingut en un parell d'ocasions
aquí a l'estudi, però bàsicament
de la forma que treballàvem,
jo tinc un supervisor d'animació
i s'ensenyaven els plans del supervisor
i llavors els japonesos donaven el vistiplau,
diguem-ho així,
d'una forma molt simplificada.
Sí, sí, i tant, i tant. Lluís,
tu vas estudiar animació a la Universitat de les Illes Balears
fa uns quants anys,
en aquell moment,
ja pensaves en el món del videojoc del cinema
o tenies una idea clara
on voldries treballar?
Home, per mi
els videojocs i l'animació
ha sigut una passió, des que vaig veure per primer cop
Akira quan tenia cinc anys.
Molt bé, acabes de guanyar molts punts.
És veritat, és veritat,
he estat treballant al Japó també,
em sento molt afortunat per tot el que he fet
i ha sigut una passió
que he tingut des de sempre, des de petit,
i mira, he tingut la sort de poder-la realitzar.
Molta gent que ens escolta
doncs són alumnes
que en aquests moments estan a graus,
hi ha màsters de videojocs.
Tu, com comentàvem abans,
et vam entrevistar al 2010,
vas marxar, el tema de marxar
i veure nous mercats
i treballar a nous llocs,
ho recomanes, imagino, no?
Home,
essencialment en un camp com l'animació,
per exemple, o el desenvolupament de videojocs,
Espanya no està
en una molt bona posició, diguem-ne.
Les coses interessants,
els projectes grossos es fan a Europa,
al Regne Unit, bàsicament.
I llavors,
a nivell més internacional,
els punts més calents és això,
els Estats Units, Nordamèrica i també Japó.
I la Xina està entrenant molta força,
també, ara.
Però jo trobo que si realment
tens una certa ambició,
és indispensable viatjar, jo penso.
Doncs, Lluís Nanti, fem això que dèiem abans.
Quan vinguis per aquí,
véns al programa
i estem una hora xerrant,
i et preguntarem moltíssimes coses
perquè volem saber
quina és la teva feina ja
i que segurament pot ser molt enriquidora
per molta gent que ens pot escoltar
i que, doncs, com tu,
es vol dedicar en aquest món.
Doncs mira, et prenc la paraula
i, de fet, potser em trobo a Barcelona
molt més aviat del que us penseu.
Fantàstic, Lluís, moltíssima sort,
gràcies i fins una altra.
Un plaer, gràcies a vosaltres.
Uf, déu-n'hi-do,
Lluís, l'any 2010,
al·lucinant.
Permeteu-me, però tenim aquí la pel·lícula
que estic flipant, eh?
És molt bona.
Jo m'he quedat sense paraules,
és que no es pot dir res millor que això, al·lucinant.
Jo porto mitja pel·lícula,
a banda del nivell gràfic,
hi ha un moment que no te n'adones
que està feta per ordenador,
és molt natural,
estic mirant la doblada en castellà,
és una versió que no puc escoltar
en anglès ni en japonès,
cosa que em sap greu,
però és que està molt ben doblada en castellà,
i la veritat és que és al·lucinant.
També us diré una cosa,
que la pel·lícula aquella del Final Fantasy
la recordeu, que era la pel·lícula més realista
en 3D i tal,
que va ser un fracàs absolut,
bàsicament perquè es va encentrar
en la imatge estètica,
que va perdre el tema de la història,
és una mica el que em fa patir,
però és una pel·lícula
i estic veient que és molt espectacular gràficament,
és allò, 15 anys més tard,
però tinc ganes de veure la història
i si és molt millor,
és una pel·lícula com Déu mana.
Déu-n'hi-do, això que estem escoltant
no és Final Fantasy francesa,
és Civilization.
I per què me l'has fet posar, aquesta música?
Doncs perquè,
cada mes, desenes de videojocs
arriben a les botigues
i de molts d'aquests jocs no se'n parlarà més,
se'n parlarà només un temps i ja està.
Poc són realment els que es converteixen en mites
amb capacitat d'aguantar 25 anys
sense sinònim dèxit i un d'ells és aquest
Civilization, Sid Meyers,
amb el nom de l'autodeban.
Fa 25 anys, aquest videojoc? Sí senyor.
Déu-n'hi-do.
Aquestes eren les típiques músiques
que escoltaves de fons quan jugaves, no frances?
Sí, perquè és un d'aquests jocs
molt llarg, la música és totalment
ambiental, ha de ser una música
que puc aguantar hores i hores
i la veritat és que em fa molta gràcia
perquè tenim aquí el primer,
l'original, el número, el que té
25 anys, que és el primer
Civilization, i fixa't el que
posa a la portada,
és construir, et desafia,
construir un imperi que superi
la prova del temps. Jo crec que
realment Civilization és un joc
que ho ha aconseguit, l'ha superat.
Arriba l'any 1991,
després dels èxits que va tenir Microprose
amb Silent Service i si el propi Sid Meyers
f19 Silt o Pirates
o Railroad Ticun, tots una mena
de simuladors. Railroad Ticun
ja anava cap al camp de la gestió,
havies de desenvolupar línies ferres
a través dels Estats Units i ser el magnat
de les vies del transport
americà. L'objectiu de
Civilization és fer
evolucionar la teva civilització,
cada jugador pot escollir
un tipus de civilització diferent
de l'edat del bronze, per exemple,
romans, grecs,
gremis, etc.
i l'ha d'arribar
fins a l'era espacial.
Quina feinada!
Giga una mica amb el No Man's Sky.
Una miqueta.
Jo ho aconsegueixo,
fer-ho interessant i divertit gràcies a una cosa
que és l'arbre de les evolucions
i les meravelles tecnològiques que apareixen
uns quants jocs més tard.
És un dels punts més característics d'aquest joc
respecte d'altres semblants.
L'objectiu és
que els primers jocs
era arribar a aconseguir enviar algú
a l'espai o colònies a l'espai.
En altres jocs de la saga Civilization
han canviat una mica les condicions.
Fins i tot van sortir uns Civilization Beyond Earth
on enganxaves
la teva civilització just aquí.
Era com una continuació argumental.
I la teva civilització arribar a l'espai
ara a veure fins on la podies fer arribar.
Has conegut el Sid Meier?
No, no l'he conegut.
Crec que havia de venir en una Game Lab
però estic a l'espera
que un dia vingui i m'acabi designant
aquesta caixa de Civilization
i l'afegirem a la col·lecció.
Tot i això, és el 25 aniversari
i això vol dir que hi haurà un nou Civilization
que arribarà a l'octubre per Windows, Mac i Linux.
Segurament plataforma Steam
com sent habitual amb els últims Civilizations
i per Windows també hi haurà plataforma Fàzica.
I podem jugar de forma gratuïta amb aquest joc?
Doncs mira, ja el Civilization
òbviament no, tot i que segurament el podríeu trobar.
Tinc moltes versions, inclús per tauletes
del 2008, inclús per Facebook
hi va haver un Civilization que va durar del 2011 al 2013
però existeix un Civilization
gratuït
que és un joc inspirat en el primer i el segon
Civilization, es diu
FreeZip
i el trobareu a
freezip.org
és un joc open source de codi
obert, lliure i gratuït
que us podeu descarregar i que us servirà
per Windows, Mac i Linux també
i us servirà per fer un tastet d'aquest
joc de fer evolucionar la vostra Civilización
i la veritat és que és un gran
clàssic que crec que tots hauríem de jugar
algun dia o l'altre.
Doncs Gina, Eli, Francesc
i Albert, fins a propera
relació molt bé. Avui
al Control Tècnic en Lluís Àngel Alonso
nosaltres tornem a l'IFM dissabte
a les 12 de la mitjanit però hi som sempre
a Telegram, a WhatsApp, a Twitter,
a Facebook i a 4radio.cat
Molta sort a tothom!
Gràcies per atendre'ns!
Gràcies per atendre'ns!