I cap, la Ràdio Inquieta.
Generació Digital, amb Albert Murillo.
Benvinguts a Generació Digital.
Aquesta és l'edició número 815,
on ballarem els videojocs a ritme de vals.
Coneixerem el museu virtual dels 20 anys d'història de la Xbox,
aprofundirem en l'actualitat de la setmana del Món dels Videojocs,
coneixerem una iniciativa de la gent de Cut of Duty,
expliquem què està passant darrerament amb els remakes
i us farem una llista de tres videojocs imprescindibles
que apareixen aquesta setmana.
Molt benvingut, Víctor Matute. Què tal?
Hola, estupendo, maravillós, estupós.
Molt bé, Ginatós, com estàs? Hola.
Què tal, Albert García? Tot bé? Bé, anafent, anafent.
Molt bé, i Elisabeth Sánchez, en general, tot bé?
Tot bé, tot perfecte.
Aquest anafent, anafent, ha estat com...
Sí, m'he quedat una mica contentada.
Una cosa és venir festuós i l'altra és...
Molt bé, molt bé, i per cert, Dani Jiménez,
avui estàs amb el control de quina consola?
Home... Això quina era? Era la Xbox One, no?
Sí, sí, l'aquella verda, eh? No, la 360, perdona.
Sí, la 360, sí.
La 360, perdona, és la 360.
És la que li he posat més hores a totes les Xbox.
Sortia la piloteta, feia...
Ostres, però és horrible quan encens la Xbox, almenys la nova,
i se sent com un soroll, si tenies la tele posada molt alta,
que s'acaba el món.
Ja. Això als pobres no ens passa, això.
No, això que en Quim Quip estava molt bé.
Tuku-tuku-tuku-tuku-tuku.
Aquesta serial. Doncs on som?
Avui parlarem de remakes. Conserveu teles de tub a casa?
No, vivim en pisos petits, Albert.
Les teles com més primes millor.
Ei, ei, jo en tinc tres o quatre. A veure, Albert.
I pis petit, eh? I pis petit.
Però el teu és malaltís.
T'ho diria, que podries currar una mica.
Ho dic perquè, darrerament, hi ha molta gent que recupera...
Que les busca. Sí, les de tub.
I les compra. Per la pop.
Bueno, ja està el tema de...
Los juegos retro se han de jugar en CRT,
porque no me cabe, ¿vale? Tengo emulador, los asento.
Tu no en tens, eh?
No, ojalá. Una de estas es de tub, pero planas.
Ah, sí.
Las crack. Sí, sí, es veritat.
Dues et diguen aquestes.
La Sony Beak aquelles, que van entrar a l'última època.
Hauríeu de tenir una habitació especialitzada
per poder jugar.
Li podem preguntar a la gent de Twitch.tv
a la regeneració digital si tenen teles de tub.
En tenen, en tenen.
L'Oriol Ludic diu que en té dos de tub.
I el que amb Cesc en té una de 14 polsades.
I en Vigum en tenia unes quantes de tub de 55 polsades.
Uh!
Sí, sí, i diu que unes quantes.
Unes quantes.
De nou, jo no en tinc. Si algú vol...
Compartir.
El tema és que pesen 150 quilos.
Clar, sí.
Jo he pres a operar-les, a obrir-les,
a tocar el potenciómetre aquell que tenen.
Un, què dius? Però si exploten.
A calibrar-les, no, però estan amb compte i amb guants.
I ulleres protectores.
De fet, una vegada vaig aprendre
que les teles no exploten, sinó que imploten.
Què dius, tu?
Vaig anar a LB, no sé si encara existeix,
vaig anar a la fàbrica, perquè jo soc tècnic electrònic,
i vam anar a una de les sortides,
i recordo que la persona que anava per la fàbrica ens va dir
que les teles no exploten, imploten.
Ah, per això.
I es creen universos a dins d'aquelles teles
on hi ha Maripau Huguet, el Petri...
El Petri.
Doncs que allò, així, no és perillós, no?
No ho sé, no ho sé.
Això d'implucionar no passa només a les pel·lídues o marins?
I a les de l'Spy.
Ho va dir, i ningú va preguntar res.
Missió implotible.
Tot va ser com un...
Clar, clar.
D'acord, d'acord.
Somos listos y lo sabíamos, eh.
No, no.
I allà, una vegada la tele implota de sobte,
comença a absorbir matèria, no?
Exacte, exacte.
I és quan el teu pis de 60 metres quadrats fa 30.
És que jo recordo ara que ho dius.
És més car.
És més car perquè té un forat negre.
Correcte.
Ara que ho dius, quan vam anar allà,
va implotar una i jo em vaig trobar com una setmana després.
Ara que ho estàs dient, és que és fort.
Ara t'ho està arribant, no?
Exacte, exacte.
I des de les hores tinc poders.
Els teus amics estan connectats al generació digital.
Avui, per cert, apareix un videojoc que molta gent n'ha parlat.
He vist imatges on l'he pogut jugar,
però m'agrada la seva pinta.
Es diu Corus.
I què passa a Corus?
Doncs que portem el control de la Nara,
que va ser creada en una secta que ara haurà de destruir
amb l'ajuda de la seva nau,
amb la que podrem explorar temples i combatre en batalles.
Aquesta setmana coneixerem el seu passat
i em serà difícil distingir la realitat
de la força del gran profeta.
Corus apareix per PlayStation, Xbox, PC i Stadia.
És un joc de nous, de fet.
Us agraden els jocs de nous?
Especials, eh?
A mi m'agraden perquè no hi ha gaires i quan surten...
Jo des del paròdius de Super Nintendo crec que no em toco cap.
És que si comencem a comptar des de dalt, clar...
Paròdius és massa.
A mi m'agrada perquè és arcade.
I el joc de nous és el que tancarà aquesta setmana?
Bé, però estic recordant aquell de nous que estan fent...
L'hem entrevistat aquí a gent...
L'Estar Citizen?
En parlàvem a l'hora de dinar?
Sí, era aquest, sí, sí.
Home, n'hem parlat de molts, de jocs de nous.
L'Estar Citizen és un d'aquests...
És l'Eterno Meme.
Correcte, és aquest, no me'n recordava.
Doncs aquest és un, però també parlem de la sortida del Mecha Jammer.
O també Mecha Jammer, eh?
És una històpia que s'apropia molt a la imatge de la societat
que veiem a Blade Runner.
El joc és un CRPG amb una acció per tons,
però en una ambientació immersiva on podem interrompre'ls
i reaccionar al que està passant de forma ràpida.
Tot sembla, encara que siguin lluites per tons,
que passi en temps real.
A mi la imatge del joc m'ha sorprès molt.
Em sembla fantàstica.
És un món ple de vida on podem jugar-lo per PC, per Mac, per Linux.
Aquesta setmana, a més, també podem comentar el tercer joc
que podem jugar, que és el Solar Ash.
Aquest és molt més tranquil. Música pausada.
Doncs sí, és dels creadors del Hyper Light Driverser.
Arriba el Solar Ash, com deies, Albert,
un món surrealista on el buit ens cridarà.
El biojoc és que es va retreçar uns mesos
perquè els seus creadors volen que brilli.
Solar Ash és una plataforma on portem el control de Ray
que té la capacitat de recórrer escenaris a tota velocitat
gràcies als seus patinets.
Molt bé. Aquest apareix per PC i per PlayStation d'aquest.
Solar Ash, Mecha Jammer o el Corus.
Hi ha algun que tingueu especial il·lusió?
A mi l'últim, aquest Solar Ash,
venint dels creadors de l'Hyper Light Driverser,
fa temps que s'està parlant d'aquest joc.
De fet, em va sorprendre perquè no esperava que sortís ja.
I m'ha fet il·lusió perquè tinc ganes d'aprovar-lo.
Molt bé.
Solar Ash, a més que l'Hyper Light Driverser m'agrada molt.
Però aquest és veritat que els trailers no m'han cridat mai.
Perquè si qui l'ha fet, aleshores,
algo ha de tenir, evidentment.
Doncs molt bé, aquests són els jocs dels molts que apareixen
cada setmana d'aquella jungle de videojocs
que surten cada setmana, que és absolutament impressionant.
Ja estaria, ja estaria. Sí, sí, eh?
No passa res, no passa res. No passa res que no comentem d'altres.
Podem estar un mes. No passa res.
No tenim ganes.
El motiu és que després arriba Julio, no surt res i és com...
No, sabeu el pitjor? Que després pel xat ens diuen coses com...
Hem parlat de, no sé, quin joc.
Em penses que el programa només dura una hora.
És veritat.
Twitch.tv barra Generació Digital.
Si voleu comentar qualsevol cosa,
si ens funciona la nostra Sound Blaster,
que avui més o menys estrenem,
i que ja ens han fallat alguna vegada,
ens ho podeu dir i farem el canvi.
Si hi ha algun joc d'aquesta setmana, o d'algun,
que hagi sortit fa poc i que estigueu jugant,
ens ho podeu dir, que comentarem per aquí.
I ara, barra Generació Digital.
I ara el que fem és començar a parlar del videojoc
que ha jugat aquesta setmana la Eli.
I aquesta setmana ha jugat a un joc on hem de caçar Magdalenes.
Sí, bàsicament és això, anar caçant Magdalenes.
És un joc que ja va sortir el 2014.
Es diu Muffin Night.
2014, eh? I aguanta, allà a l'al.
Fixa't que actual soc.
No, no, és que si t'ha paregut és que...
És un joc que segurament has de jugar encara bastant.
Aquest és un joc de plataformes i acció,
on el nostre objectiu, com dèiem,
és anar agafant Magdalenes,
que van sortint pels escenaris on anem passant.
M'agrada que diguis Magdalenes si no Muffins, o Muffins, no?
Així es diu, però no, som Magdalenes.
S'ha d'especificar que el Muffin, la Magdalena i el Cupcake...
És el mateix, no? No, són receptes diferents.
Ah, sí? Som Magdalenes gordes.
No, són receptes diferents.
Però què vols dir, que no és de forma, eh?
És dels ingredients que li poses.
Els ingredients que li poses és diferent.
Els cotxes també es van de formes diferents alguns i són cotxes tots.
Sí, però a la reposteria s'ha de ser específic.
Un Tesla és un Tesla, no és un cotxe.
I un iPhone és un iPhone, no un telèfon.
Aquest joc, a simple vista, sembla senzill.
La dificultat que té és els enemics que et faran tot el possible
per impedir que tu agafis Magdalenes.
I no són fàcils, realment, eh?
A mi m'ha costat agafar una mica el truquillo, diguem-ne.
Les primeres pantalles em costaven
perquè no paren de sortir-te enemics per totes bandes.
Aquests escenaris d'aquests sis nivells que composen el joc
són tancats amb un disseny similar a altres jocs
com les Nou Bros, per exemple.
El que hem de fer és o bé acabar amb aquests enemics
o bé esquivar-los mentre recollim aquestes Magdalenes
que ens van donant punts cada vegada que n'agafem una.
Què passa, també, que cada vegada que agafes una Magdalena,
el teu personatge, que comença sent d'una forma,
comença sent una espècie de guerrer,
cada vegada que agafes una Magdalena, muta.
Canvia totalment d'espectre i, a més a més, d'habilitats.
És com la realitat, de vegades,
hi ha Magdalenes que...
Sí, sí, sí, sí.
Si tinc les Magdalenes...
Sí, sí, sí, sí.
El teu tiet ho puc dir jo.
En aquest cas no només et fas gordo,
sinó que, a més a més, si tu comences sent un guerrer,
et menges una Magdalena i apareixes sent un arquer.
O et transformes en un mag.
O, una cosa encara més curiosa, que és un unicorn,
que, per dir-ho finament, defecar excrements explosius.
D'acord. Està bé, vull dir.
Però això no tens el control. Va apareixent, eh?
És aleatòric.
És un rigor històric, això dels unicorns?
Només les caques explosives d'animal.
Exacte. És un rigor històric.
Jo crec que la gràcia del joc és precisament aquesta.
No només en els personatges que tu et transformes,
sinó també els enemics que et van sortint, perquè també som del nivell.
És a dir, van sortint personatges molt divertits.
Què passa?
Cada vegada que agafem aquesta Magdalena,
hi ha diferents possibilitats que tenim en aquell moment
per triar la millor estratègia.
El que vull dir és que potser en algun moment determinat
no ens convé agafar aquella Magdalena.
Ja, clar, clar.
Per què? Perquè amb l'aspecte que tenim actualment,
per exemple, si som aquest unicorn que fa caques que exploten,
no ens va bé canviar perquè aquest senyor es carrega
tots aquells enemics que t'estan apareixent en aquell moment.
Aquest trosset d'àudio l'agafem, això que ha dit l'Eli,
la ràdio de Catalunya.
Això m'ha recordat molt els jocs de naus amb els power-ups,
que dius, aquest no l'agafo,
perquè sé que em dona un arma que...
Exactament.
És el mateix, m'agrada molt.
Exactament, per tant, cada vegada que agafes una Magdalena,
has de tenir en compte aquestes transformacions,
vas pujant de nivell, també, la cosa es va posant més difícil,
i també agafes noves habilitats, com, per exemple, el doble salt,
que en un inici no el tens com a opció,
però, a l'hora de replegar aquesta energia a aquestes Magdalenes,
t'apareix com a opció.
És a dir, que al final, sí, és un joc simple d'anar agafant cosetes,
però també has d'anar gestionant
totes aquestes transformacions i habilitats que poden anar apareixent.
Està molt bé.
A més a més, té una cosa que està molt bé, aquest Muffin Knight,
que és la possibilitat de jugar amb multijugador, amb línia,
amb altres jugadors, però una cosa que també m'agrada molt,
que no jugues només amb els teus amics que tenen Android,
sinó també pots jugar amb la gent que té iPhone.
I són amics? També poden ser amics, els dos?
Bueno, aquí, en aquest joc, sí.
No t'ho diuen,
però no t'han convidat dissabte a prendre el vermut a casa seva.
Això, des de casa seva et poden jugar amb tu, però si no, amb físic no.
Que es fotin els seus muffins, que jo em quedo amb les Magdalenes.
Això mateix.
Doncs això és un joc molt entretingut, molt addictiu, divertit,
els gràfics són molt xulos,
i està molt bé, jo crec, per fer partides esporàdiques.
No t'hi estaràs, potser, 3 hores jugant, aquest joc.
Qui l'ha desenvolupat, aquest joc?
Doncs és un joc desenvolupat per Angry Mob Games,
que és la mateixa gent del Guerrilla Bob.
També és gratuït, però és cert que té molts anuncis.
De fet, cada cop que et maten,
que tornes a començar la mateixa pantalla,
ostres, faig un anunci, és molt sovint.
Els efectes m'agraden, perquè surto un cafè com menjant...
Sí, sí.
Al principi pensava que el Víctor estava fent de fons
quan li he dit Muffin Night.
Ho entenc perfectament.
És normal, la confusió és normal.
Doncs molt bé.
Escolta'm, recordem el nom.
Es diu Muffin Night.
Moltes gràcies, això ho haurem de superar, eh?
Sí, sí.
Ara, amb el programa, haurem de superar aquest moment Magdalenes.
He buscat un moment la imatge del joc, no m'ho creia,
i, efectivament, tot el que ha explicat l'Eli és real.
Total.
Continuem al Generació Digital
amb ganes d'escoltar el Víctor Matute
sobre l'actualitat del món del videojoc.
Vols començar parlant del Battlefield 2042
i vols comparar aquest videojoc amb un altre.
Vull dir que aquesta cançó és molt guai.
Podem parlar, eh?
És molt guai, és molt guai.
Podria ser un joc índia.
És guai, sí.
És mac, em relaxa.
És veritat, és veritat.
A mi m'agrada la música que em relaxa, em posa de bon humor, ja està.
Aquesta té les dues coses una mica, no?
Exacte, per això m'agrada molt.
Deixa'm-la canviar, deixa'm-la canviar, a veure.
Hòstia, que ben portat, això.
Dius que vols comparar el Battlefield
amb un altre videojoc?
No és que el compari,
és un dels jocs més jugats de Steam fa uns dies,
i a Battlefield acaba de sortir,
és un dels jocs més esperats cada any,
un amb el Call of Duty i altres títols,
i resulta que fa uns dies el Farming Simulator 2022
tenia 93.000 jugadors
i el Battlefield tenia 46.000.
O sigui, el doble, el Farming Simulator del doble
que el Battlefield.
Aquí comença el broma, diu, però com pot ser que el Farming...
Ojo amb el Farming Simulator, eh?
Sí, sí, ho sé, ho sé, sé per on va, sé per on va.
Què passa? Ningú ha dit res encara, no?
No, no.
La quantitat de gent que el juga és una borrada,
la quantitat de gent que té.
Però, clar, tothom espera que el Battlefield l'apeti.
Què ha passat? Què ha sigut el Battlefield pitjor valorat
de la història dels Battlefields?
Va tenir que problemes que vam comentar, no?
A l'inici que hi havia molta gent jugant...
Va tenir molts problemes.
Però no només de l'acte servidor,
sinó que és que el joc està trencat.
Un joc que la gent que va pagar com 100 pavos
per una edició especial podia jugar un dia abans
més trencat encara, una setmana abans.
Mira quina sort. Un marroto.
El que està passant últimament a la indústria,
que sembla que no aprenem, que el joc ha de sortir,
i quan surt es trenca. Ha passat amb el Battlefield,
ha passat amb el Call of Duty...
Però mira que no li ha passat el Farming Simulator.
Veus? És que els jocs aquests, tranquil,
jo cada vegada soc més fan. Crec que...
És que crec que es triga tant a fer com a jugar-lo.
És igual.
Els jocs de treballar són realment els que paguen la pena.
Sí, sí, però al final et dónes compte que bé,
en aquest joc, en el Farming,
tu jugues amb altres jugadors, no, no?
Ets tu sola o...?
No ho sé, no l'he provat, però soc fan.
Es va fer un torneig, em sembla, a Farming Simulator,
fa un temps, em sembla.
No sé de què.
Sí, algo així.
Qui té els tomàquets més madurs?
I la gràcia de tot això, que em farà això,
perquè és el que sempre, que surten els jocs trencats,
la gent els paga i després venen els plors.
Just amb això ha sortit l'Halo,
que vam inaugurar, l'Halo Infinite,
multiplayer gratuït.
I va com un tret.
És a dir, ha sigut com una tormenta perfecta d'errors,
i ha aparegut, a més a més, aquest,
junto al Farming.
El que no és com un tret al Halo és el de la progressió.
La progressió l'han d'arreglar.
Això va a zero per hora, perquè el joc va molt bé,
com deia el Víctor, és fantàstic.
A mi m'està molent molt, però el que és la progressió
és lenta, és lenta...
Estan en ello, diuen, estan en ello.
Ja ho veurem, però és curiós perquè passa sempre,
i quan passa dius ¿esta será la última?
No.
Home...
Què passa amb el clàssic Bioshock?
Bona, amb el Bioshock,
que ja fa temps que van dir que estaven fent un altre.
El que passa és que el Kelly Vine va marxar,
i qui les faria, qui no...
I ara has ho dit com un rumor,
aquests insiders, que és gent amb poders,
que s'asabenta de coses,
que no sé per què se les diuen, si saben que les largaran,
és que no ho entens mai.
Això passa també amb el futbol,
i amb el periodisme... bé, esportiu, segur.
¿Qui ha filtrao esto, José?
És que no és tan difícil, però sembla que no es pot fer.
La cosa és que ara el que ha sortit
sembla ser d'una reunió privada,
d'una mena de pitch que van fer del joc,
i es rumoreja un possible anunci
per principis del 2022 o a la bena aquest del Game Awards,
que és el dia 9,
que també hi ha algun rumor.
Ah, d'acord.
Se suposa que el fan veterans d'Irrational Games,
de Watch Dogs Legion, Shadow of the Tomb Raider i Mafia 3,
tot bon no es pot tenir, tampoc.
I s'ha filtrat com una imatge
que se suposa que parla de dues ciutats,
una a dalt i una a baix,
una més rica i l'altra un dictatorial
i que vol fer la guerra amb la ciutat de dalt.
I la cosa del Game Awards és que el senyor...
el Joffrey, que li dic jo,
que és el senyor que fa pitjor hype de la història,
com més parla menys ganes tens de saber de què està parlant,
va comentar que hi ha un joc
que es presentarà al Game Awards,
que fa dos anys i mig que l'estan fent.
Curiosament, quan van mig parlar d'ell
un altre 9 de desembre, fa un parell d'anys,
coincideix amb 9 de desembre,
i aquí està el tema, que potser anuncien alguna cosa.
Home, als Game Awards, perdoneu,
el Joff aquest, que no diu mai res,
va fer un tuit que es presentaran moltes coses
i Hideo Kojima va fer retweet d'aquell joc.
Per tant...
És que són uns malparits...
Perdona.
Són uns malparits, els dos.
Són igual de tontos.
Clar, però si Hideo Kojima fa aquest retweet
és perquè Kojima presentarà també alguna cosa.
Sempre es presenten molts jocs
a veure, sempre es presenten molts jocs als Game Awards.
Clar, és que és el final, no?
Però aquí està, o no, o potser ha retuitejat
perquè l'han convidat.
O perquè l'han convidat a unes tapes,
que li agrada molt menjar.
Però jo crec que potser Hideo Kojima ens donarà una sorpresa.
I qui estarà molt feliç és el Francesc,
que després de fer de Glover per tot allò a l'Estefa,
com a mínim ara tindrà un altre joc de Hideo Kojima.
Tant de bo.
No imagina't.
Sí, sí, molt bé.
Què ha passat amb Nintendo?
Creu que ha passat amb Activision, Blizzard King,
tota aquesta història del bobicòtic i demés.
Doncs Nintendo també s'ha sumat a les queixes.
Contra Activision ja estaven Sony i Xbox,
que van dir públicament que normalment no es fa.
Però això ha sigut massa evident i han sortit molt ràpid.
No estamos de acuerdo con esta persona.
Nintendo ha dit, junto con todos vosotros,
estado siguiendo...
Això és el Bowser, que és el president actual de Nintendo.
Jo quan llegia aquesta notícia,
és que mai...
No he assimilat encara que el president de Nintendo
estigui Bowser.
Jo m'imagino Bowser de veritat.
Això s'ha buscat, a mi no m'enganyis.
És increïble, és increïble.
Això s'ha buscat.
Llegia la notícia i deia, no, no, és el president.
La imatge que feia, esclar.
És una tortuga, la Garto...
Amb una corona...
No, és un senyor.
Jo el que faig ara és imaginar-me el senyor
dins del joc del Mario.
És increïble.
Junto con todos vosotros he estado siguiendo
los últimos desarrollos con Activision Blizzard
y los continuos informes de cosas sexuales
y toxicidad en la empresa.
Encuentro estos relatos angustiantes y perturbadores
que van en contra de mis valores, así como de las creencias,
valores y políticas de Nintendo.
Cada cop que surt això, que estic totalment d'acord,
se la penso bastant escrivint amb el cul tancat del palo.
Dios, que no llegue aquí esto.
I curiosament, Sony, va ser Sony Microsoft Nintendo,
han sigut les més grans que s'han posicionat
i ens sembla estupendos.
I després que Sony va dir, no estamos de acuerdo con este señor,
automàticament, t'acaba de caer una demanda
por discriminación de género, i fa Sony.
És que no es libra ni Déu.
És una radera a l'altra.
I després, la gran broma, tot això,
és que el senyor Bobbi Kotick d'Activision, al CEO,
ha dit que considerarà marxar
si no aconsegueix arreglar-ho tot ell molt ràpid.
Adéu.
Quan el problema ets tu,
és molt difícil,
és complicat, però si al tio li fa il·lusió,
jo què sé, deixem-lo.
I a més, van fer una carta dient que recolzaven el Kotick.
Sí, sí, completament.
Però jo no ho entenc.
Després, ja el tema del seu contracte d'aquest home,
que si el fan fora,
tindran a donar 200 o 300 milions de dòlars.
Potser és el tema.
I la cosa és que si en feu fora no només em pagareu,
sinó, saps, tot el que jo sé, sense agarrar-te.
Els audiences sentien alguna cosa?
Sí, estan comentant coses que anem comentant ja fa estones,
anem una mica amb delay.
El Big 1.82 diu que el Kojima hauria de jugar a Land Metal
i hauria l'humor que li falta als seus jocs.
El Guai Òscar deia que portava quatre hores de Halo
i només va pujar un nivell.
Literal.
Pobre.
I el Guai Òscar també ens deia que el que li passa amb ell,
amb el Jeff,
és igual que el que passa amb el Pazos,
que diu que a l'E3 li va avorrir totalment.
És que volem tràilers.
Ja està.
Molt bé, i després també us parlava del Rei León.
Sí, del joc de Super Nintendo.
Vaig llegir una notícia, va fer molta gràcia,
que es veu que es comenta molt que el joc aquest
és molt difícil.
Té parts molt difícils, massa difícils.
La pantalla dels monos.
Correcte, sempre el dels monos...
A qui n'han parlat, alguna vegada?
Les girafes, les girafes.
El rei no seron aquell, el cementiri d'elefants...
Hi ha moltes coses que són horribles.
Inclus podíem arribar a dir mal dissenyades.
És que això no pot ser que algú...
Que trigui molt.
Correcte, resulta que els desenvolupadors
no volien fer-ho així, però tenien molt poc temps,
i Disney va fer un estudi
que deia que la gent que alloga jocs...
No arribar.
Són més propensos a comprar-se el joc si no se'l passen.
I van dir que no se'l pugui passar ningú en dos dies.
És molt interessant,
perquè el joc anterior d'aquesta gent
era el de Aladdin, de Super Nintendo,
que era molt fàcil.
I molt bo.
Jo estic amb això, que el de Super Nintendo era el bo,
però és amb veu alta perquè poden venir aquí els antifants.
Jo sempre dic que era el de Mega Drive,
i ja he convençut, el vaig tornar a jugar fa un temps a PC,
bueno, a Steam, ahir, a Twitch.
I vaig dir després de jugar...
I este es el bueno.
¿Cómo será el malo?
Perquè és desesperós.
I ja m'ha fet molt de res saber això,
que tots els mals de caps i moments horribles
i de frustració extrema
són coses de Disney, com en general.
Una miqueta, saps?
Molt bé. I per acabar, què ens volies dir?
Heinlein 2, Stay Human,
que és un joc que va fer amb bici per curr,
que es va presentar fa molt de temps,
va desaparèixer del mapa completament,
va tornar a aparèixer amb un vídeo confirmant data
i explicant-ho tot, es va tornar a retreçar,
que dius, per què fots el vídeo? Això és cosa teva.
Ara és Gold.
I Gold ho entenem, això ho he posat només per...
És una cosa que m'agrada dir, perquè entenem Gold
com que el joc ja està fet, i no és veritat.
Gold vol dir que totes les coses s'han juntat
i s'han metgut en un CD.
Però encara falta.
Està tècnicament.
Però ara falten totes les parxes,
arreglar moltes coses, per això quan...
S'ha utilitzat molt a la indústria el joc és Gold.
A mi quan et diuen això del joc és Gold,
que l'han posat en un CD i tal,
em recorda com el Nero, el software per cremar CDs.
Sí, completament.
Recientripeado.
A més, saps què em ve al cap?
Està per Xbox, el Gold, saps?
El primer que penso és que mira, ja puc jugar pel Gold.
I a més, és clar,
quan fas la foto has d'ensenyar com Blu-ray o alguna cosa.
És ridícul.
La imatge mítica és la dels No Man's Sky.
Aquella imatge amb tota l'estudi és Gold.
Els preus d'aquí unes setmanes.
Gold és, el que teníais està en el CD.
És veritat.
Doncs molt bé, continuem al Generació Digital
i també ens podeu veure a Twitch.tv barra Generació Digital.
Només Aicat, Generació Digital.
Gina, han inaugurat un museu virtual d'Xbox
per celebrar el 20è aniversari de la consola.
Sí, en passat ja dues dècades
des que es va llançar la primera Xbox
i, en fi, l'Spencer, el director d'Xbox a Microsoft,
ha inaugurat aquest museu virtual a internet.
I podeu accedir a través de la web museum.xbox.com.
I no és un museu normal, no?
No, està dins del famós títol.
I no és un museu normal, no?
I no és un museu normal, no?
I no és un museu normal, no?
I no és un museu normal, no?
I no és un museu normal, no?
No, és també el famós terme metaverse,
que això vol dir que recorreguem...
Ah, quina mandra, sí!
Això vol dir que recorrerem una web
a través d'un avatar virtual
que controlarem amb el taklat i el ratolí.
En un PC és un taklat i un ratolí
i entenc que, en veritat virtual,
tu et guardedes Carles Comar,
tu et morries per aquest espai.
El 2021 va ser l'any del Blocchain i les criptomonedes
van fer un recorregut a la web,
i a la web hi va haver una cosa metaverse.
Has entrat i has passejat per aquest museu, no?
Sí, sí, el curiós és que el museu
et fa desbloquejar l'at-bloc, si el tens,
tot i que diu que no utilitza publicitat ni banners,
però que té cookies de tracking
per saber on t'has quedat i més o menys el que has vist.
Cookies de tracking?
Això ja és un nom d'un grup.
Galetes de seguiment, en català correcte i normatiu.
Mola, mola.
A l'entrada hi trobem un menú
amb les quatre grans consoles,
una de la One i la sèrie X i S,
i també una especial de Hello
i del meu museu.
Això del meu museu entenc que és el teu pas per la Xbox.
Ho pregunto a tu, Albert,
perquè a mi m'ha dit directament
que haig de jugar més a la consola.
I jo estic segura que si això l'hi dic a la meva mare
o a la meva parella, em diran, tu?
Tu?
A veure, per temes sentimentals,
jo vaig entrar primer a la 360
i em va sorprendre que no tot el que surt allà en aquest museu
és bo.
I, per exemple, ja apareix l'anell vermell de la mort,
que el recordeu?
Sí, les tovalloles embolicant les consoles,
perquè no explotessin.
Quan vam presentar aquesta història fa unes setmanes
i hi havia una part del tràiler d'anunci
que era a l'anell,
i dius, hòstia, clar, ho han posat.
No és que ho han de posar, és que són les parts més importants
de la història de Xbox, que és l'anillo de la muerte.
Això no ho fa totes les empreses, no ho fa tothom.
No, no, em sembla molt valent.
Sí, sí, parlada, però que està bé.
Imagineu Nintendo o Activision
i hi ha una cosa que quan una empresa fa algo coherent
diem, oi, que bé, no, no, és que és el correcte.
El que passa és que els altres no ho fan, saps?
Què diuen els ullens?
Doncs mira, l'Ed Caballens diu,
amb la de projectes de jocs NFT que hi ha,
d'aquí poc haurà de fer una secció de blockchain games.
Ai, per favor.
És veritat.
Bueno, m'ho miraré una mica.
O no.
No ho passarem.
No ho sé, no ho sé, a mi aquest tema sempre m'ha interessat,
no ho sé, ja ho veurem.
Sí, per exemple,
els jocs que són l'ànima de les consoles.
Mira, aquesta és la banda sonora de la language.
Ah, molt bé.
Les consoles no només són, o sigui, jo crec que són els ferros
i els jocs són aquestes ànimes, no?
Per exemple, el 2007 hi ha un destacat de jocs
que va sortir aquest any, que va ser el Halo 3,
el Forza 2, el Mass Effect, el BioShock
o el Orange Box de Valve.
De la història de la consola, què recordes,
amb més carinyo?
Uf, mira, és que...
Mira, recordo, mira,
aquesta és la banda sonora.
És bona.
L'Albert està dient que no.
Però Albert, tu hi has jugat, eh?
I et diré més, no t'ha costat...
Sembla el concurs de...
No t'ha costat un dur, aquest joc.
Ha costumat passar-me això.
És normal, que no te'n recordis,
tens coses més importants.
A veure, és el Doritos Crash Course,
que era el joc publicitari de Doritos,
que no hi havia Doritos per al lloc,
que era un desplaçament lateral.
No me'n recordo, Gina.
I vam jugar en aquest programa, tant, online...
Però què m'estàs dient?
Quins programes? Nosaltres?
Nosaltres, quan arribàvem a casa, havíem jugat sombrer
amb el Francesc Xavier Blasco, amb el Jordi Sellas...
Sí, sí, sí.
M'estic sentint malament, ara mateix.
No passa res, no passa res.
Això és tant de Halo...
Jo estic pensant que... Gina, els podries haver trucat.
No, està bé.
No, jo recordo partides al Halo, això sí.
Molt, reia molt, però aquest del Doritos no me'n recordo.
També recorden a Los Ángeles, eh?
Sí, això m'ho recordo.
A veure, presentacions com el projecte natal,
que era el Kinect, no?
És veritat.
Amb el Milo i aquestes coses.
O, per exemple...
De fet, el projecte natal es va llançar el 4 de novembre del 2010,
just preparats per la campanya de Nadalenca.
Però hi ha moltíssimes coses que podeu recordar
sobre la història d'Xbox,
perquè, clar, 20 anys duren per molt.
I tant que sí, i tant.
Teniu molts records bonics d'aquella època o no?
Jo... Sí,
jo tinc bons records de la 360,
una consola que jo tinc molt bons records d'aquesta màquina.
També he entrat en el museu,
he entrat en el museu aquest,
i em va semblar guai, o sigui,
no tan sols el que deies del cercle aquest de la mort
que ens va passar a mi.
A mi se'm van trencar dues consoles amb aquesta història.
Ara tothom.
Jo vaig tenir 4 Xbox 360, 4.
És una cosa dramàtica, clar.
També en aquesta ho he parlat d'això de Nintendo, no?
Que és com una cosa molt... Sí, és veritat.
No havia sortit mai la documentació,
això ja és molt curiós.
Jo ara recordo un joc que encara guardo
de la primera de la Xbox,
que era una capsa molt gran
i era un comandament amb 80 botons.
Sí, l'Street Battalion, no?
L'Street Battalion el tinc encara.
El de Mechas, no? Sí, sí.
Encara el tinc, i a més tinc els dos jocs,
un que podia jugar en xarxa,
que, evidentment, ja no pot jugar,
i l'Street Battalion.
Molt bé, Gina, i què més?
Doncs mira, hem parlat amb algú
que en sap molt, que és la Lídia Pitzalis,
que va ser la responsable d'Xbox
i dels jocs durant molts anys a l'estat espanyol
i ens fa una mica del seu resum d'Xbox.
Muy, muy feliz cumpleaños a Xbox.
20 años donde hemos pasado
del miedo a los pantallazos azules
cuando se anunció la consola
a una auténtica revolución
en lo que es el modelo de negocio
donde tenemos Game Pass,
donde podemos jugar en la nube
e incluso ser de Xbox
sin tener literalmente la consola.
Creo que los hitos que se han cumplido
son espectaculares,
ha habido momentos de bajón,
yo creo que el estilo ejecutivo
quizá de Don Matrix impidió
ponerse de acuerdo con la industria
para hacer cosas que ahora sí están ocurriendo
como por ejemplo Game Pass.
Perdona, això que ha comentat al final,
qui va ser exactament aquest personatge?
Va ser al capdavant, diguéssim.
Va ser al capdavant
de la divisió de videojocs de Microsoft
de Don Matrix, que va ser el famós
que vam presentar a la Xbox One
i el centre era com la televisió, els esports...
Televisión, televisión, televisión.
Aquest no va ser el de qui no té internet
que vive en un submarino.
Un tio de nivell de PR...
Sí, sí, sí.
Què imagina?
Doncs mira, també li he preguntat que, a part d'una feina,
pues para empezar una carrera
donde habiendo lanzado
decenas y decenas de consolas,
mandos y centenares de juegos
he podido aprender, conocer,
disfrutar con compañeros
y amigos, la mayoría de ellos hoy,
quien hemos salvado al mundo de la devastación
unas cuantas veces
e incluso me he hecho bajista
porque he aprendido
a través de los videojuegos musicales
como Guitar Hero y Rock Band
que me gustaba tanto la música
y porque no,
pasé primero a través de Rocksmith
y ahora a través de mi bajo y mis clases,
pues realmente disfrutar
de algo único.
Molt bé. Ella ara no està a Xbox, no?
No, no, però, clar, ella segueix sent
una gran representant, més que res,
perquè jo crec que des que ella va marxar de Xbox
una mica...
hem quedat una mica orfes
amb el tema de la comunicació
amb la companyia.
Era la figura pública a nivell espanyol
de la marca per als mitjans de comunicació,
per als creadors de contingut,
era la figura pública.
I era una època que tampoc ens enganyem.
Nosaltres, per exemple, fèiem el programa fa 20 anys
i clar, no hi havia doncs els youtubers,
no hi havia streamers
i la comunicació era com molt especial.
Ens tractaven bé, Albert,
ens tractaven bé.
Bé, això ha canviat molt, és evident
i al final et poses en el teu lloc,
a l'hora de parlar amb ella
i viatjar també als llocs,
les presentacions que feien dels jocs.
I tenir informació gairebé exclusiva
de molts dels productes, era molt interessant.
Tenim un petit tall, no, al final?
Sí, mira què diu, mira què diu.
Felicidades a todos aquellos que disfrutan jugando,
felicidades a todos aquellos
que piden crear juegos independientes
y aquellos creativos
que nos deleitan con juegos
que antes eran imposibles
y que ahora sí, felicidades Xbox.
Molt bé, doncs escolta'm,
hem tingut la Lídia Pitzalis
després de molt i molt de temps
i algun dia la saludarem en persona.
Som a Twitch.tv barra Generació Digital
si hi ha alguna cosa, Eli, ens ho comentes
si els nostres estudiants tenen la Xbox.
Ara hem quedat una miqueta més tranquil·lets,
no sé què ha passat.
Mira, ara parlarem, atenció, de remakes,
perquè l'Albert té tota una teoria
que us ho va explicar.
Generació Digital, l'únic programa de ràdio
i és que els remakes
s'han convertit en el pa de cada dia
en el món del videojoc.
Des de fa anys, les editores aprofiten qualsevol afemèride
per reïtar el clàssic de torn
i rendibilitzar-lo novament.
Moltes vegades aquests remakes
incorporen millores interessants,
però també cada vegada és més habitual
que no s'esforcin gaire
i que el que hauria de ser una celebració
acabi amb decepció.
El darrer cas de remake fallit
és que no és realment la pena aquests remakes?
O moltes vegades és millor
que desempulsem la consola original
i la connectem a la nostra tele de tub,
aquesta que guardem?
Albert, ets a remakes o prefereixes l'experiència original?
Per mi sempre depèn de cada cas,
perquè hi ha remakes que també estan bé,
però la majoria de vegades jo soc més de l'experiència original.
Intentaré comentar els motius avui.
Perquè al final és una cosa molt subjectiva
i també una qüestió de gust,
que al final aquí no hi ha una veritat
que sigui més potent que les altres.
Si m'agrada jugar, com m'agrada.
No hi ha una resposta encertada.
Però si voleu comentem alguns casos
i traiem conclusions.
L'últim és aquest del Grand Theft Auto Trilogy.
Jo fa dues setmanes abans que sortís el videojoc
estava molt emocionat.
Perquè m'agraden molt els Grand Theft Auto.
Tots ells i els originals aquests de Play 2 també m'agraden molt.
Estava amb una... Avui podré jugar-lo!
Recuperar aquestes històries.
Jocs que no tornes a jugar, perquè són tan llargs
que quan els jugues dius no jugaré mai més.
I han sigut molt desabadors, problemes tècnics.
Rockstar ha arribat a demanar disculpes
de lo dolents que són aquests remakes.
Problemes de rendiment, un joc de 20 anys
que no té estabilitat
amb una consola d'exèrcit.
La Play 5 va petant. Va petant.
Un joc de fa 20 anys.
També el nou estil visual, en aquest cas,
per mi es carrega la il·luminació original
que estava molt influïda pel cinema.
Això passa molt.
Quan fas un videojoc tens un director artístic.
Quan fas un remake no. I tu carregues tot.
Jo soc una persona de ràbia a mi dels remakes
que ara estem molt acostumats a l'autoguardar.
Allò que es guarda automàticament.
Molts remakes d'aquests jocs et fan anar a no sé on,
als pous, a la torre...
Per guardar. I em sembla molest,
perquè estem tan ben acostumats a l'autoguardar...
A mi no em passa. Jo soc com una persona
que haig de guardar jo, tancar el videojoc,
fer rara aplicació...
Jo vaig per ordre matòric. Saps que això...
Hi ha les pastilles.
Jo soc una persona que ho faig tot com...
S'ha tancat l'aplicació.
La consola, així, també.
El concepte aquest de en reposo...
Jo vull pagar la consola de corrent.
M'estàs dient.
Et dic una cosa. Això que volem els punts de...
que abans havia punts de guardar...
Si treus el joc amb autoguardador,
la gent es caixarà.
Jo volia la versió en general, que abans era millor.
No, no era millor, tonto.
Abans era un cacao, tio.
Què diuen els ullents?
El Vigum82 diu que quina pena que el remake del GTA
sigui un fail.
Moltes hores diu que el GTA III
li va cremar la targeta gràfica de l'ordinador en el seu moment,
del portàtil,
i que... Espera, perquè aquí...
Ara veus? Estaven molt tranquils.
Tot comença de cop.
De l'autoguardador, clar.
Exactament.
El del Hallows va carregar les parets originals de les bases,
diu l'Ori Ludi.
Ara en parlarem.
I el que en Cesc diu que amb alguns remakes de Nintendo,
a cada versió pitjor es veu.
A mi és un cas aquest interessant,
realment molt maco, molt nitid, molta resolució 4K,
però per mi,
l'experiència dels Grand Theft Auto de Play 2
és millor jugar-lo, o de Play 2,
o de la primera Xbox,
en la seva plataforma original,
perquè manté la direcció artística i tot això,
que en un remake, i és molt fort.
Veurem altres casos que no passa això.
Per exemple, el següent,
que també jo recomanaria jugar-lo en versió original.
I escoltem,
és que en parlàvem la setmana passada,
o fa dues setmanes, el Pokémon,
i és aquest el que dius, eh?
Sí, aquest Pokémon diamante brillante,
perla reluciente,
vale, ho he dit bé.
No, no, està fantàstic.
No, no són detergents,
són els nous llocs de Pokémon.
Bé, d'entrada, dius,
un remake de potser l'entrega més popular de Pokémon,
o una de les que més,
que van ser superinfluents,
va ser el saltant a Nintendo DS,
van incorporar la connexió a internet,
són molt recordats pels fans.
No és tan difícil, sembla, sobre el paper,
fer un remake d'aquests jocs,
és, bé, actualitzar els gràfics,
i mantenir totes les coses.
Doncs, per mi han fallat amb coses molt importants.
Han tocat coses que no haurien d'haver tocat,
i han deixat altres que sí haurien d'haver tocat.
Com per exemple?
Per exemple, ara estem molt cansats
d'això que era abans estava de moda,
perquè era així, no hi havia suficient potència,
que eren els combats aleatoris.
No m'ha agradat mai, el combat mai a la vida.
Clar, anaves per un escenari...
O un pitji.
Un combat, bueno, va, un combat.
És que a més és això, un pitji.
Un ratata. Un ratata, no sé què, un Weedle.
Un Caterpie.
Com es nota que som de la primera generació.
Però aquí estem.
Això ho hem mantingut, combats aleatoris,
però han fet una opció que es diu repartir experiència.
Estem entrant en una cosa molt tècnica,
i aquesta opció de repartir experiència
fa que el joc sigui molt fàcil.
I no estic en compte que el joc sigui fàcil,
o sigui, m'encanta que un joc sigui accessible i fàcil.
L'únic que en aquest cas s'ha encarregat el joc.
O sigui, és avorrit per una persona
que comença i potser és una persona,
un nen petit i tal,
és avorrit per un nen petit i és avorrit per un adult.
I s'ha encarregat una mica, doncs, el videojoc.
També a nivell artístic tampoc m'acaba de convence.
Jo recomano jugar aquests jocs amb la Nintendo DS.
O sigui, intentava aconseguir-la,
no sé, per alguna aplicació
comprar el videojoc.
És que és millor, és que literalment és millor.
Molt bé.
Ja tirem una mica enrere i veurem els exemples.
De quins es vols parlar ara?
Sí, anem rapidets, per exemple.
Un altre remake que no va sortir bé
és el de Warcraft 3, un joc d'estratègia molt estimat.
Molt estimat pels fans.
Mira que semblava que fos fàcil, no?
Al final, doncs, actualitzar un joc de PC,
intentar que es vegi una mica millor.
Blizzard, que darrerament no està gaire bé,
com hem comentat abans, la veritat,
té altres problemes més enllà dels videojocs,
va fer una versió que,
modificant una cosa com els acords d'usari,
modificant aquesta mena de document
que tu ja...
Acceptes, quan obres un videojoc, bàsicament?
He leído y haces... Sí, sí, sí.
Acceptes.
Doncs va encarregar-se l'esperit que tenia el joc de creació,
de crear mods,
que, de fet, sense els mods del Warcraft 3
no tindríem avui dia el League of Legends, per exemple.
Això es va encarregar.
Aquesta mena d'actualització del joc no estava feta amb carinyo.
La van subcontractar.
Ostres, ets Blizzard.
Tens un joc que té molts fans al darrere.
Jo recordo que estava a la BlizzCon on es va anunciar,
i la gent allà com cridant entre el públic.
I al final va ser una castanyeta.
És que el que van anunciar va ser molt guai.
Era molt maco.
Canvis de càmera, estava molt ben actualitzat.
Però no.
Al final... Al final va ser un frau.
Anem a un Metal Gear.
El Twin Snakes.
Exacte. Això és molt discutible.
Potser hi ha gent que pensi diferent.
Però, per exemple...
Aquí jugarem, tu i jo.
El Metal Gear Solid Twin Snakes
és el remake que vam fer per la Gamecube
del primer Metal Gear Solid de la Playstation.
El joc era molt més espectacular graficament.
Però, per mi, té un problema.
És massa flipat.
I això on és el problema?
El Metal Gear Solid ja era un joc flipat.
No et flipes més.
És massa flipat.
Et repetiré tan fort...
Poca cosa m'estic més a dir
a banda que em semblava molt flipat
i que vam canviar la música.
Aquesta meravellosa música de persecució
no estava dintre del videojoc.
No hi era, d'aquí no me'n recordo.
Vull sentir el teu argument, Víctor.
Era molt flipat, el Metal Gear Twin Snakes.
Les flipades bèsties, si no m'equivoco,
van ser idea de Kojima.
Vaig anar a parlar amb l'estudi
i volia fotre més flipades.
I, a més a més, us recordo que en el Metal Gear 2
surt un dinosaure i robot de l'aigua
i es menja un avió.
I m'estàs dient que el Twin Snakes és flipat?
Home, tu penses que en el Twin Snakes
el Snake es posa a fer surf a sobre d'un domicili?
Que hi ha un dolent del 3 que t'ataca amb abelles.
No centrar-nos.
És un apicultor.
No m'ho haig d'aprendre com un jocrealista.
Canvio de opinió.
Està bé que ho hagis posat a la taula.
Mira, el que en Cesc diu,
alguns Metal Gears es va canviar la banda sonora
perquè es va posar de plagiar el compositor.
Això ho sabeu?
El tema principal és un tema plagiat, sí.
Ostres, demostrat?
Demostrat, sí.
Això passa quan subcontractes, no?
Que no tens el control, és veritat.
Uf!
I vols acabar amb el halo?
Sí, aquí tenim el baix de Lidia Pizzales tocant...
Ha, ha, ha!
Ha, ha, ha!
Comença a dir que em toca el baix.
Jo m'imagino practicant Halo.
Perdona, perdona,
però jo crec que un dia ha de venir a fer-nos un concert.
Home, doncs ja està.
Ha fet això, no?
Ah, parles tu amb ella, no?
Sí, no cal parlar amb ella, està decidit.
Felicitats a tots aquells...
Felicitats.
Fins aquí, llegada demà.
Sí, i bé està el teatre.
No havia quedat, anar a tocar.
Dic... Molt ràpid, un altre que has d'estudiar.
Per mi és un correctíssim remake,
que és el que van fer del halo,
del halo, com vulgueu dir-l'hi.
Bàsicament, per què m'agrada?
Perquè tens la versió original i si prems un botó,
automàticament saltes a la versió remake.
A mi, quan fan això, m'encanta.
Que el jugador pugui triar si vol les noves textures
que es carreguen al disseny original,
però són supernítides i 4K i són increïbles,
o vol viure l'experiència artística original
i això.
Jo, per exemple, en aquest remake vaig jugar a la versió Xbox,
però, bueno, i qui jugués a l'altre està molt bé.
Molt bé.
Jo vaig ser l'original i t'entendies com es veurà això nou.
Exacte.
I tornava a l'original.
Molt bé, doncs, escolta'm, ara, abans d'acabar,
tenim encara el Víctor Bame
i tenim la gent de Cut of Duty
que col·laboren aquest any amb la Marató de TV3 i Catalunya Ràdio
i ens ho expliquen ara.
I ara volem parlar una mica per sobre
de la comunitat de part de catalana
anomenada Cut of Duty, del videojoc Call of Duty.
En aquests moments,
aquest grup de jugadors i jugadores,
a mans d'aquest videojoc de 13 en primera persona,
ja són 200,
i aquesta xifra cada dia va augmentant.
Call of Duty és una sèrie de jocs d'acció
de les més populars de tots els temps
que ja té més de 18 anys d'història.
Des del seu inici,
va aconseguir connectar amb els jugadors
i ha estat una de les sèries de videojocs
de tots els temps.
L'ambientació històrica, la música
i el fet que cada any hi ha nous títols
han estat les claus per a la seva popularització.
Cut of Duty organitza tornejos i lligues
tant en partides públiques com privades
i, de fet, el primer que et demana
la comunitat, quan, per exemple,
t'apuntes al seu telegram és
Escolta'm, quina és la teva idea de Call of Duty?
Qui forma part, li agrada molt competir
i, sobretot, jugar.
Toni Artigues forma part de la comunitat Cut of Duty.
Molt benvingut al generació de videojocs
i al generació digital.
Hola Albert, moltes gràcies per convidar-nos
i poder donar veu a la comunitat,
això s'agraïs molt un dia com avui.
Doncs estem encantats de fer-ho.
Cut of Duty es crea una mica per això que dèiem,
per, imagino, aconseguir el rutinar
els jugadors i jugadores de parlar catalana
i conèixer una miqueta més aquesta comunitat, no?
Correcte.
Ens vam reunir per internet
a través del confinament
anàvem jugant als amics
i vam dir, ostres,
a veure si trobem gent també de per aquí a Catalunya.
Vam trobar gent,
vam fer competicions entre nosaltres,
ens ho gravàvem
i mica en mica ens vam anar coneixent
fins al punt que vam fer una quedada aquí a la seu
i vam fer una carnada.
I mica en mica, com et deia,
va sortir la idea de fer una comunitat
de parlar catalana,
d'aglutinar gent de tots els estils
i, diguéssim, de tots els estils,
de tots els estils, sigui de cònsola,
d'ordenador, que juguin
al mateix Call of Duty
i de diferents versions.
O sigui, ara mateix, com et dic,
el més extens és Warzone, en aquest cas.
Però tot va néixer
a través de nosaltres,
que som el grup d'Urgellengs Emprenyats
i un altre grup que es diu en Catalan World.
I a partir d'aquí s'ha anat agafant gent
i hi ha una comunitat molt maca
i molta gent al darrere
creant contingut i demés.
I des d'aquí ja els hi agraeixo, saps?
Molt bé. De fet, és el que deies, no?
No només la gent juga amb aquest darrer títol,
sinó que tots els Call of Duty
tenen una història al darrere
tan històrica com dèiem, etcètera,
que suposo que pels amants d'aquest títol
els agradarà comentar, jugar i experimentar, no?
Correcte, correcte.
Això està clar.
Ho podem comentar, ho podem jugar.
Quan dic comentar,
la majoria de gent ja t'agafen,
et fan directes a través de les xarxes
en aquest cas de Twitch
i ells mateixos a vegades ja comenten
ostres, anem cap aquí, anem cap allà,
com juguem, quina tàctica fem...
I cada partida, com que és un rol diferent,
ja et pot agafar desprevingut
i sempre hi haurà aquestes converses,
aquest ambient tan a germenat
que podem tindre entre nosaltres, saps?
I per això, ja et dic,
estem fent una comunitat molt bonica en aquest cas.
En quin moment es troba?
A nivell mundial, fins i tot diria,
aquesta franquícia, a nivell de jugadors,
és una franquícia que porta moltíssims anys,
que suposo que ha tingut pujades i baixades.
Ara com es troba?
Sí, això que, com bé dius,
des de fa molts anys ja cada any
van treure'n un o dos jocs, més o menys,
més o menys un any i mig, més o menys.
El problema és que quan va sortir Warzone,
durant més o menys el confinament,
va arribar un punt de l'any passat
que va reunir fins a 100 milions de jugadors.
No a la vegada, però 100 milions.
Què passa?
No a la vegada, però 100 milions.
Què passa?
Jo crec que no hi ha dades oficials de fa poc,
però crec que ha disminuït.
De gut.
Que la gent també fa servir molts hacks,
hi ha molts bugs,
o sigui, et trobes molts errors dins del mateix joc,
i la gent, el que et dic, que jugar amb hacks
i tu competir contra aquesta persona
és bastant difícil poder guanyar a vegades,
si no tens una bona tàctica o un bon joc.
Correcte.
A més, ara parlarem una miqueta de l'esdeveniment
que esteu preparant,
però la vostra comunitat no només es veu a Telegram,
sinó també, per exemple, a Twitch.
Utilitzeu el canal per ensenyar, per exemple,
modes de joc, novetats, etcètera, etcètera?
La nostra idea, en principi,
és un d'hi-pulls.
El jugador X, que fa bastant directes per la xarxa,
que té el seu propi canal,
és un d'hi-pulls.
El jugador X, que fa bastant directes per la xarxa,
és un d'hi-pulls.
El jugador X, que fa bastant directes per la xarxa,
que té el seu propi canal,
que tingui unes hores dintre d'aquest canal,
del Cut of Duty, de Twitch,
per així poder promocionar més la comunitat,
donar-li veu,
i a la vegada ell també pot promocionar el seu canal
sense cap problema.
Però, ja et dic, la nostra idea és fer créixer la comunitat
de tal manera
de poder aglutinar com més gent de Parla Catalana,
molt millor.
Però, ja et dic, el canal, a part de el que em deies,
també s'ha creat per tu.
S'ha creat per fer esdeveniments,
com serà el pròxim que comentaràs,
o quan vam fer l'entrega de trofeus
de la segona lliga catalana,
doncs ho vam fer per aquí,
vam fer una mica d'especial,
vam mostrar un vídeo,
que vam fer uns muntatges prou bé,
a la gent li va agradar,
i per això vam crear una mica de comunitat,
i va estar molt bé el directe,
a la gent no els va agradar,
i volen més.
Això es veu cada dia, que la gent vol més i més.
Escoltem ara la música de la marató,
de fons, d'aquest any,
i Toni, esteu organitzant
un torneig especial benèfic
per la marató de TV3 i Catalunya Ràdio
el proper dia 17 de desembre.
Ens ho expliques una miqueta?
Sí, correcte.
La nostra idea és que dintre del joc de Warzone
es poden fer privades.
Les privades no passes directament a buscar gent aleatòria,
sinó que la comunitat,
tu podries entrar, jo podria entrar,
i nosaltres podrem jugar junts,
sense ser amics,
però reunir-nos a través de la comunitat.
La idea que tenim prevista
és fer partides privades,
no sabem encara quantes,
si tres o quatre,
i cada partida pot durar entre 25-30 minuts,
si s'allargui molt,
i com més gent hi hagi, molt millor.
Què passa?
Que nosaltres obrirem el directe a Twitch
a les 9 i mitja de la nit.
A partir d'aquí, aquest directe que farem,
estarà carregat de sorpreses
pels guanyadors de cada privada.
Si som,
juguem a trios,
que és tres persones,
aquests tres persones que guanyin
s'emportaran un premi.
A part, la gent que faci donacions
durant els directes
també tindrà unes sorpreses.
Més que res per la gent
que potser encara no sàpiga si apuntar-se o no,
què és el que es trobarà?
Els que guanyin, en principi,
seran uns tiquets.
Aquests tiquets
tindran com un número,
perquè ens expliquem,
i aquest número serà
que entrarà amb un sorteig
d'un premi.
Això també li dona l'oportunitat
a la gent que col·labori
també d'aconseguir un tiquet
i poder optar a un premi.
Els premis encara no els tenim definits,
no sabem quants n'hi haurà, però n'hi haurà bastants.
De fet, Toni, he llegit
que us estan arribant palers
amb premis.
Els premis no faltaran, evidentment.
Correcte, els premis no faltaran
i abans d'aquesta conversa
ja tenim alguna altra cosa.
Anem creant aquest ambient
perquè la gent també vegi
que al darrere hi ha una organització
i hi ha gent involucrada.
Hi ha ganes que la gent participi
a la privada, aquest esdeveniment,
però a la vegada que col·laborin
amb la marató, que és important
perquè organitzem això
i tothom hi sortirà guanyant.
Tothom, em refereixo,
que tothom que participi
tindrà una oportunitat
per aconseguir, a més a més,
un petit detall.
Sí, sobretot una ajuda pel que dius tu,
que és el més important, és ajudar
a la marató perquè darrere, evidentment,
hi ha una idea clara d'ajudar
en aquest cas a tot el tema
de les malalties mentals.
Hi ha gent que no jugui al Call of Duty
però que, per exemple, ho vegi
a través del vostre Twitch.
Pot participar també?
Pot ajudar a la marató?
Sí, sí, sí, pot ajudar.
O sigui, nosaltres ja,
com hem comentat,
nosaltres publicarem un, ara d'aquí poc,
estem acabant d'organitzar-ho,
començarem a publicar
tot el que faci referència
a com inscribir-se, diguéssim,
i també ho tindrà detallat com participar-hi.
O sigui, ho posarem tot
en plan per novatos,
piquem-ho així, per no veis
que ho vegin clar
que puguin participar
i juguis o no juguis,
que és l'important perquè al darrere també
tenim molta comunitat que ens segueix
però no juga.
Ens miren com juguem però no juguen,
és el que és curiós, aquest joc, també.
I tant, i escolta'm, el joc al Call of Duty,
què és el que fa que t'atrapi tant
aquest videojoc, que porti tant a temps
i que la gent, jo conec molta gent
que només juga al Call of Duty.
Per què passa això en aquest joc?
No ho sé, no em diguis perquè enganxi molt
però moltes vegades, quan ara
ens hem trobat atrapats amb això
que hi ha molta gent que fa ús dels hacks,
hi ha amics i demés
de la comunitat que diuen,
ostres, anem a provar un altre joc.
Però, clar, dius, ostres,
per què he de començar un altre joc
si ja tinc aquest?
Per cert, l'han de polir,
han de posar un sistema anti-hacks
i a veure si funciona.
Si funciona pot ser, entre parèntesis,
la bomba, perquè podrà matar
molta gent que fa servir això.
I d'altra, tornar a donar
a les ales a la gent
que vam començar a jugar i tot era net.
O sigui, tu jugaves i trobaves
la comunitat neta, no com ara.
La comunitat no vull dir a nosaltres,
sinó tota la gent que jugui, perquè hi ha gent
que els tramposos s'han d'apartar.
I, a veure, Toni, com viviu des de la comunitat
tots els problemes que té
darrerament Activision amb la seva organització
i que estan sortint a la llum
i que, de fet, crec que vosaltres ja
heu comentat alguna cosa amb algun comunicat.
Realment viuen moments molt tensos
i problemàtics, no?
Sí, a veure, sempre que surt alguna cosa
del tema, el grup s'opina.
O sigui, si en alguna pàgina
han ficat alguna notícia,
es penja allà i la gent, doncs,
ja diu la seva.
A veure, principalment està clar
que nosaltres condemnem
aquest fet tan greu, saps?
I, com bé dius, vam fer un escrit
i crec que vam fer molt bé
treure'n a la llum això,
perquè no pot ser que avui en dia
hi hagi gent fent ús
o un mal ús dintre
de les seves empreses, saps?
Doncs, escolta'm, Toni, molta sort.
El proper dia, 17 de desembre,
dos quarts de deu de la nit a twitch.tv
barra, cat i o vall of duty
i ens agraïm que vagi molt bé.
Moltes gràcies, Albert,
i moltes gràcies, de veritat,
per fer-nos un forat en aquest programa
i esperem que, a través d'això,
puguem arribar a molta més gent
i els convidem, de veritat,
a entrar a les xarxes socials,
com bé has dit, i per això
nosaltres, ja t'ho dic
directament, perquè ens puguin
localitzar la gent que, per exemple,
no sap on localitzar-nos,
com la majoria de gent té twitter
i que busquin per cat,
de Catalunya, cat,
la barra baixa of duty,
que seria of duty,
cat, barra baixa of duty.
A partir d'aquí,
nosaltres aquí hi pengem bastant
d'informació, però,
si ens miren el perfil d'informació,
allà hi ha l'enllaç del Telegram
i el Telegram és on hi ha més moviment
dins de la comunitat.
A partir d'aquí ja podràs saber
a totes les altres xarxes,
tuits, o veure la gent que fa
els directes dins de la comunitat,
perquè cada dia hi ha gent que fa directe
i amb català, i això s'agraeix
que hi hagi una comunitat activa diàriament.
Doncs moltíssima sort, no té pèrdua,
i per la gent que no us conegui,
jo crec que la millor manera de fer-ho
és amb aquesta edició que fareu,
benèfica, per la Marató de TV3
i Catalunya Ràdio. Molta sort, Toni.
Moltes gràcies de nou, Albert. Que vagi bé.
Generació digital, amb Albert Murillo.
Doncs continuem el Generació digital
d'ICAT i us he de dir que
em va encantar saber que el Víctor Mame
tenia moltes ganes de parlar-nos
de valsos.
Ara amb ell coneixerem d'on venen
aquests valls i quina sinergia tenen
atenció amb els videojocs.
Hola, Víctor. Hola, estimats i estimades
amants de la música, el piano i els videojocs.
Jo soc el Víctor, el Víctor Mame,
a les meves xarxes socials i avui parlarem
de valsos i de valsos en els videojocs.
Curiosament, trobem en els videojocs
moltíssimes cançons que són valsos.
Un vals és una cançó en ritme de 3-4
que originàriament acompanyava
un vals procedent
d'Alemanya i òstria, amb ritme moderat
i moviments suaus i circulars
de gran elegància. Però actualment
considerem un vals qualsevol cançó
amb compàs de 3-4. Compàs de 3-4
vol dir que caben tres negres, tres temps,
un, dos, tres,
un, dos, tres, a cada compàs
en lloc de lo més freqüent
que seria que fossin quatre. Un, dos,
tres, quatre. Us tocaré un exemple
de vals, en aquest cas, el vals número dos
de Shostakovich.
Avui en dia, a qualsevol videojoc,
quasi bé podem trobar una cançó que sigui un vals
que estigui en aquest ritme ternari,
però majoritàriament es relaciona
les cançons de valsos amb cançons
o nivells d'aigua.
Això és degut a la sensació que ofereix
el vals, com hem dit abans,
procedent del seu ball, doncs un moviment
suau, un moviment relaxant,
inclús un moviment repetitiu, com deonada,
que ve i va. De fet, hi ha un vals
anomenat el de Núvia Azul,
que parla apropiament del moviment de l'aigua
d'un riu.
Curiosament, aquesta cançó que acabo de tocar
apareix a molts videojocs, com per exemple
Fallout 4, Forza Horizon,
Watch Dogs, Trial Rising
o altres. Ara anomenaré una sèrie de jocs
i de cançons que apareixen en valsos
i després podreu vosaltres comentar,
ja sigui mitjançant tuits o a les xarxes socials,
quines cançons us venen a la ment
que siguin valsos, i, per tant,
que us doni la sensació
que us doni la sensació que us doni la sensació
que us doni la sensació que us doni la sensació
que us doni la sensació que us doni la sensació
i si alguna vegada havíeu pensat
que trobaríem valsos en els videojocs
i que estarien relacionats amb l'aigua
o els mons d'aigua. Alguns dels valsos
més característics serien el mon d'aigua
de Super Mario Bros, de l'1,
també trobaríem el Super Mario Chernckle,
el mon d'aigua també és un vals. també annual
God darling's
també podríem trobar en el Final Fantasy diverses cançons
que estiguin valsos, com per exemple
le rentable de Fantastica,
el vals de Choce buos o el vals de la Lluna.
També videojoc de Undertale podem trobar
una cançó que és un vals al tema Ruins.
També podem trobar la cançó de Sky Vals.
Animal Crossing, podem trobar també diverses cançons
que són valsos, com per exemple la cançó de la ciutat.
El Kingdom Hearts 2 també trobem algun vals.
I moltes altres cançons que compartirem
amb els companys del Generació Digital
i els ullents del programa.
Ara us interpretaré la cançó de l'Observatorio Rosalind
del Super Mario Galaxy.
Un vals super xulo.
Doncs fins aquí el vídeo d'avui.
Espero que hàgiu disfrutat d'aquesta temàtica
de valsos en els videojocs.
A partir d'avui espero que pugueu escoltar
la cançó de l'Observatorio Rosalind del Super Mario Galaxy,
que és un vals super xulo.
Un vals super xulo.
Una cançó super xulo.
Una cançó super xulo.
Una cançó super xulo.
Una cançó super xulo.
Una cançó super xulo.
Una cançó super xulo.
Una cançó super xulo.
Una cançó super xulo.
Una cançó super xulo.
Una cançó super xulo.
Una cançó super xulo.
Una cançó super xulo.
Una cançó super xulo.
Una cançó super xulo.
Una cançó super xulo.
Una cançó super xulo.
Una cançó super xulo.
Una cançó super xulo.
Una cançó super xulo.
Una cançó super xulo.
Una cançó super xulo.
Doncs mira, coses que ens hem d'apuntar.
Una sèrie que es diu
Rumbos al infierno, a Netflix.
Una pel·li que es diu Navidad en 8 bits, film affinity.
Navidad en 8 bits?
Sí, és una pel·lícula de comèdia nadalenca nord-americana
del 2021 dirigida per Michael Dose.
Jo la he vist allà.
I què tal, eh?
Bé, va, que surt la Nintendo.
Molt bé.
Més coses.
El Seraphit Iter ens ensenyava una foto
del que s'havia comprat pel Black Friday, que no és poc.
I, entre altres coses, hi ha un timbre amb moltes opcions.
Es veu que ha posat un relè amb el que pot obrir la porta
des del jardí, des del seu mòbil.
Ha anat molt bé.
Segur que és molt pràctic i necessari.
I també sortia el tema del Nest Plus,
que és una subscripció per poder guardar
tot el que graves al núvol.
Aquesta estora té calenta als peus.
Ah, molt bo.
Això és molt fabulós.
Jo tinc una estora que em pot calentar l'esquena o els peus.
No, aquesta està feta per posar-la a terra.
Ah, d'acord.
Per estar al sofà amb l'estora a terra.
No, no al sofà, no.
O sigui, treballant.
Una pregunta.
Si la porta l'obres per entrar o sortir,
per què la vols obrir a distància des del jardí?
Pregunto.
Si la porta l'obres per entrar o sortir,
per què la vols obrir a distància des del jardí?
No ho entenc.
O també el fet de dir...
Està a 20 metres de distància.
Mira com s'obre la porta.
Si veus que és la teva de lluny
i ja venies cagant-te, és més ràpid.
Potser aquests segons de buscar les claus...
Això és veritat.
Molt bé.
Doncs res més, marxem amb Gina, Albert,
Víctor, Eli, gràcies per haver vingut al programa d'avui.
Ara anem a la música del Masafumi Takada.
Diréu.
Masafumi?
Sí, va fer la banda sonora de Danganropa.
Ara que Danganropa Decadence
apareix per la Nintendo Switch,
doncs escoltem aquesta cançó que es diu Beautiful Days.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.