Esteu escoltant el Generació Digital i ho feu perquè esteu sindicats al nostre podcast o potser perquè heu escoltat el programa d'aquesta setmana on hem parlat de la nova edició del Mira Life Visual Arts Festival i per parlar-ne ho fem amb el seu director, l'Oriol Pastó, molt bona tarda.
Bona tarda Albert. Escolta'm, cinquena edició del Mira. Cinquena ja. Cinquena. Amb aquests anys, si recordes el primer, la primera edició, algunes coses avançades segurament que vau ensenyar s'han vist després al cap dels anys o has fet un seguiment de les coses?
No, però hauríem. De fet, els primers anys quan començàvem, que tampoc no sabíem molt bé què programàvem, anàvem una miqueta més perduts, cara, que ara continuem anant una mica, però encara més, doncs certes coses per intuïció, veus que al cap de dos, tres anys es programen altres deveniments i d'això et donen orgullès, no? Els deveniments més grans que el teu, lògicament.
Per la gent que no hagi anat encara a cap edició del Mira, com se li pot definir què és exactament aquest festival?
No és fàcil. És a dir, el Mira tracta bàsicament sobre, el fil conductor són les arts visuals envoltats amb la tecnologia, malament tecnològics. A partir d'aquí fem concerts, instal·lacions, conferències, hi ha diferents formats, del qual alguns són com si éssim més per professionals i la majoria, que és el que busquem, és difusió i comunicació, que tothom entengui què és això de l'art visual.
Perquè d'art visual, l'audiovisual en aquest festival sempre està vinculat a la música, al visual.
Sí, en alguns casos, el que són les conferències a vegades són purament art visual, les instal·lacions en tenim moltes que són insonores, diríem que no tenen so, i que conviuen en espais de so. Per exemple, a la sala principal, que hi ha concerts, al voltant tenim instal·lacions que només són de llum, perquè no podríem conviure tants sons.
Tants elements sonors alhora.
Sí, sí, seria un caos.
Molt bé, per cert, l'altre dia pensava que la primera vegada que vaig escoltar un terme com vídeo generatius va ser el mira. Vídeo generatius i jo, exactament què és això?
Realment són moltes paraules que pots aprendre allà de coses que es fan en aquests moments amb l'art visual.
Sí, el vídeo generatiu, art generatiu en aquest cas, és tot aquell codi, la programació del codi enfocada a crear instal·lacions, a crear obra artística de visuals.
I actualment és un dels mitjans més utilitzats. Tenim la nostra mano, que seria la part més analògica, però després tenim molta gent que programa codi i que en comptes de fer programes per a empreses o aplicacions, es dedica a crear simplement art.
I moltes vegades aquesta art es crea al temps real, com moltes vegades hem vist.
Sí, es crea al temps real. A part, aquests anys també nosaltres els darrers anys portem molt digital, és a dir, portem sempre molt l'artista que treballa com dia mar generatiu digital.
I aquest any hem volgut portar alguns shows que les visuals siguin analògiques, és a dir, que treballin elements en temps real, per exemple prismes, minerals, que es gravin en temps reals i amb elements com l'aigua, molt naturals, que es graven, es projecten en pantalla, però la seva font és aquell mateix moment, no?
Analògicament.
Analògicament. I llavors intentem combinar una mica les dues facetes.
Molt bé, anem per ordre, perquè al Mira a més es fa a diferents espais, a diferents dates.
Anem als primers dies, que són el 30 i el 31 d'octubre, és a dir, el divendres i dissabte, que a més són uns dies que és totalment gratuït, si no estic equivocat, i hi ha un munt d'activitats.
Jo, de fet, és que no em vull perdre cap ni una. Avui estava mirant les xerrades que feu i realment trobo que hi ha una, per exemple, d'interacció en l'art digital, que també és interessantíssima i que segurament poden ser dos dies per posar a ordre tot el que veuràs segurament després en els festivals, no?
Sí, quedem open acts o activitats obertes del Santa Mònica, que és el 30 i el 31 d'octubre.
El que volen és fer un petit resum del que després et vas trobant també a Fabre Coats, però molt més accessible que les xerrades siguin per aquella gent que li fa por acostar-se o que l'entrada de vegades representa un fre.
Sí.
O sigui, el tindre en preu un tiquet representa un fre que s'apropin per conèixer, per conèixer el llenguatge i sobretot perquè hi ha artistes de primera mà que expliquen el perquè i el com ho fan, que això no sempre és evident.
A vegades veiem el resultat, però el procés ens falta una mica.
I que de vegades és molt bonic conèixer aquest procés.
Jo soc el primer, és a dir, jo em bloquejo aquelles hores perquè soc el primer interessat en aprendre.
I a més, no només aprendre, sinó que normalment amb aquestes xerrades te'n vas amb ganes de fer coses a casa teva, gairebé sempre.
És a dir, que tens ganes de fer coses amb les teves mans després de veure les meravelles que fan d'altres, no?
Exacte, exacte. A mi em passa, vaig a concerts i toco mínimament la guitarra i quan arribo a casa dic que aquesta setmana m'he de posar les piles i tornar a tocar la guitarra, a aprendre, o després em passen dos dies.
Almenys les ganes hi són.
Exacte, exacte.
Hi ha també una xerrada que em sembla molt interessant, que tractareu una mica el camí que aquests darrers anys està agafant la carrera o la figura del videojoc.
I com començava els clubs fa anys i que ara el veiem al carrer, fins i tot a les festes majors, doncs mapejant, no sé com es diu, fent mapping en els edificis.
Sí, al final la figura del videojoc va començar als 90, acompanyant molt l'escena de club, sobretot amb l'electrònica,
però actualment jo crec que molts estudis, que són multidisciplinars, comencen a fer mappings, creen obres com instal·lacions.
Els estudis, sobretot aquí a Barcelona, molts tenen el seu IMESD, a part de fer que serien propostes per marques o més corporatives, tothom té el seu petit foradet per fer aquestes coses.
Llavors et trobes gent de moltes disciplines diferents que crea obres molt interessants.
El mapping també va ressurgir fa sis anys, ha estat una part potent a la qual tots aquests artistes hi han anat, hi ha el festival també de Girona, el que fan dedicat a mapping,
i és una sortida més que tenen. Al final amb els coneixements que tenen és desviar-los cap aquí, cap allà, però jo crec que és interessant que hi hagi opcions i que fins i tot ajuntaments com aquí a Barcelona deixin espais perquè això passi.
He pensat que el boom del mapping precisament és perquè ha sortit al carrer i la gent ho ha vist i ha al·lucinat de les coses que es poden fer.
A més el mapping és molt interessant però per un esdemaniment petit és car, és a dir necessites projectors que valen diners i sense aquest suport públic la majoria d'activitats o grans marques, grans corporacions que s'ho poden permetre és complicat.
No pels continguts sinó per l'infraestructura que necessites.
A quin artista visual destacaries? Per exemple aquests dos dies que puguem veure perquè a més si no estic equivocat a banda d'escoltar aquestes taules rodones també podem veure alguna instal·lació que hi haurà allà.
Hi ha una molt interessant de dos estudis que StripTick està fet per l'estudi d'aquí Barcelona ProtoPixel i és una col·laboració entre ProtoPixel i Tigrelab que és l'altre estudi que és altament interessant perquè barregen elements visuals, projectats però també amb materials líquids.
És a dir tu toques un cert recipient, aquest recipient el que fa és generar unes visuals amb tres pantalles col·locades dintre del Santa Mònica.
Llavors aquest estudi d'elements més naturals en contraposició amb el que seria el món digital sembla un interessant estudi perquè estem tornant tots una mica a l'analògic però si aquest analògic pot generar també efectes digitals,
el plaer de tocar algo analògic, algo més natural i després que et generi algo en pantalla crec que no l'he provat encara però no tinc moltes ganes que s'instal·li.
Recordem que aquests dos dies és gratuït i es fa a l'Arts Santa Mònica. A més ara comentaves el tema de les instal·lacions, s'os agraeix molt Oriol que porteu instal·lacions.
Jo t'ho agraeixo públicament perquè el tema de les instal·lacions sonores, visuals de vegades costa de trobar fins i tot els museus d'art contemporani i allà és l'oportunitat que saps que n'hi haurà i sempre m'he preguntat quina és la recerca que feu de les instal·lacions, no deu ser fàcil no?
No perquè per exemple quan al món de la música, és a dir als concerts, hi ha agències, hi ha una estructura, a la part visual hi ha agències d'artistes visuals però no n'hi ha gaires, tenim dos o tres més detectades i el que són instal·lacions una mica va també amb el món dels VJs, dels visuals que no són mons que estiguin més underground però no tan estructurats.
Exacte i és difícil de trobar-los.
Però a l'altra banda és maco perquè com que no estan estructurats hi ha més sorpreses i és més just tot perquè les agències no de música però tothom et canalitza una mica, et filtra més i això és més pur, tothom està al mateix nivell i al final a tu t'agrada això o t'agrada lo altre.
Rebem una convocatòria oberta, rebem unes 300 propostes anuals d'artistes d'uns 30 o 40 països i d'aquí n'agafem unes quantes i la resta ja és bímeos, investigar per internet, investigar, investigar...
En algun viatge que algú fa que troba...
Sí, anem a un parell o tres de festivals també, ens autoconvidem i ells autoconviden el nostre i a Suïssa hi ha un que es diu Mapping que està molt bé i després ara anem aquesta setmana al BAM, que és a Bèlgica, que es diu com el de Guild BAM però a Bèlgica hi fan també instal·lacions i llavors moltes vegades es den altres deveniments que ho programen per tu poder curar o a vegades és sorpresa, moltes vegades no les hem vist mai i sobre paper diem
Escolta, té bona pinta, segur que serà bonica i forma part del risc. Quina pena d'aquestes 300 que heu rebut que no puguin estar totes.
Sí, això és el pa de cada dia i és el que em sap més greu. Em sap greu però costa molt, costa molt...
I aquesta nostra n'hi ha? Participants de projectes?
Sí, tenim potser un 25% et diria o un 30%.
Sí, el que passa és que en rebem tantes i en queden tan poques perquè tampoc no tenim tants slots i tants espais.
I a més cada instal·lació, quan tu agafes una instal·lació, té certa dedicació.
I tècnicament?
Sí, a nivell de producció necessites certs equipaments tecnològics, certs ordinadors que al millor demanen 4 núcleis, no sé què...
A més, imagino que en el moment que es munta, els primers problemes apareixen segurament en les instal·lacions.
Sempre, sempre. Alguna vegada en concerts, proves de so, petits, visuals que no s'acaben de veure bé, etc.
Però instal·lacions al gran clàssic.
Escolta'm, també he mirat l'apartat Full Dome Workshop 360 graus, que són uns tallers que sumen 24 hores de taller.
Què s'hi pot aprendre aquí?
El Full Dome Workshop parteix d'aquest any a la Fabra i tindrem una cúpula.
Un dom que fa uns 17 metres de diàmetre per uns 10 i mig dalt.
És una pantalla grandeta, molt gran.
360 graus?
Sí. El dom fa fins a 210. Fins al terra una miqueta més així.
Però al final acabem projectant uns 190 graus, perquè hi ha els altaveus també.
Portem uns altaveus molt bonics, uns Clipshorn.
Els coneixes, això?
No, i què són?
Són els que estaven al The Loft a Nova York.
Estudio 54, són uns altaveus de fusta que han arribat a un container ara.
Què dius ara?
La música.
Què te'ls ensenyaré?
És molt xulo.
Els hem d'acabar ja, he fet tota la feina, però...
Ja seran vostres?
No, no.
És per aquí, no, diguéssim?
Cedits.
Els d'allà es retiraven de la discoteca del The Loft i un company que és amic seu.
O sigui, no saps parlant que és la mateixa marca, sinó que els altaveus?
Sí, sí.
I llavors els hem portat aquí.
És brutal, és brutal.
Ja els tenim a Fabra i 4 ara i els hem d'acabar d'equipar.
Llavors, el que farem és un dom on hi ha projections, on hi ha shows dintre del dom,
i la setmana prèvia aprofitem fer aquests workshops tallers.
Aquests tallers van bàsicament sobre com generar continguts 360,
és a dir, com ajuntar, perquè van tenir 4 o 5 projectors,
que no es noti que hi ha 4 o 5 projectors que tot sigui una mateixa imatge,
com generar des de zero aquests continguts,
que seria part de projectar-los,
i una part de tècnica i de creació de continguts.
Després es podrien també veure unes ulleres, per exemple.
Exacte, exacte.
I això diuen que l'any 2016 explosionarà amb la sortida de les Oculus Rift,
de les ulleres de Playstation, etcètera, no?
Sí, exacte, exacte.
Al final, un cop, en aquest cas jugant com dues línies,
una són les canves, com les matrius amb què comencem a dibuixar això,
i l'altra part és com ho projectem en el cas nostre.
Doncs hi ha dues parts diferenciades,
venen alumnes d'aquí i de tot arreu.
Tu anava a dir qui ve, suposo que el perfil és
gent que està estudiant en aquests moments audiovisuals?
Sí, o professionals d'empreses que volen fer un reciclatge,
del típic director de l'empresa que diu,
nois, això tira cap aquí i apunta a dos empleats, no?
Que diu...
Això val la pena.
D'aquí i extems ens demanaran continguts d'aquest tipus.
Molt bé, això és d'un apartat que es diu Full Dome Workshops 360.
He vist pels tiquets, abans comentaves el tema dels tiquets.
Els dos primers dies són gratuïts,
però per exemple això es pot comprar per separat si no estic equivocat.
Sí.
Molt bé, ho dic perquè si aneu la gent que ens estigui escoltant,
directament a mirafestival.com, allà hi ha un apartat de tiquets
on pots anar, si t'interessa, a veure els concerts només,
els concerts, a Fabra i Codes, etcètera, etcètera.
Tens moltes possibilitats d'anar-hi.
Sí, ho fem bastant per trams,
perquè hi ha gent que vol anar només workshops i no li interessa els concerts.
De fet, els workshops són cosetes petites,
dedicats a 20-25 persones, màxim.
Més persones no aprofiten tant.
Clar.
Des de la generació sempre parlem precisament dels workshops,
de la tecnologia.
Moltes vegades ens fem crítiques a nosaltres mateixos,
que parlem poc dels concerts, ens passa molt també el sonar,
i parlem més del sonar més decant o pas d'altra cosa.
Parla'ns una miqueta pels neòfits, les persones que no hi dominen.
Aquest any, qui et fa il·lusió que hi hagi més concerts?
Aquest any, qui et fa il·lusió que vingui a Elmira?
Perquè hi ha molts artistes.
Són 33 concerts.
Escollir entre...
Vull dir que per a nosaltres és un repte,
també gestionar tant artistes.
Sí, perquè venen de tot arreu.
Sí, quan sumes són 100 vols, allotjaments, igual.
Tot això a nosaltres ens va sumant.
Però a nivell artístic,
hi ha un xoc, em fa especial estenció,
un dels que està al Santa Mònica,
que és el Datta Kami Nakamoto,
que és una bateria analògica
amb un artista que porta sintetitzadors
i al darrere són 30 o 60 barres de leds,
del qual la bateria tot va sincronitzat amb l'espectacle de llums.
I és espectacular.
Sempre teniu unes llums instal·lades que funcionen a tots els concerts,
o de vegades passa.
Depenent del concert que sigui,
tens alguna instal·lació visual que funciona per tots els concerts.
Exacte.
No sé si aquest any també funciona.
A Fabra i Codats, aquest any,
venen els Obexciters, que són suïssos,
que porten una instal·lació d'escultura kinètica.
Són escultures que es mouen amb la música.
Molt bé.
I són estructures com si éssims robots,
que es pengen del sostre,
que cada barra de led porta un motor per moure la barra,
i tot això va fluctuant segons la música va.
Llavors aquesta és la instal·lació que aquest any tenim a Fabra i Codats.
A part d'això de concerts, cadascú té una mica el seu format.
Hi ha concerts que són més d'illuminació,
que porten només llums i porten pantalles especials per reflectir la llum.
Altres que són bàsicament centrats en la part visual,
del qual tornem a disposar aquest any una pantalla de la que tenim són 18 metres,
que és una pantalla maca per veure visuals.
I de concerts, Ben Frost em fa molta il·lusió,
perquè ve amb un dels meus artistes visuals preferits, que és MFO.
Llavors aquesta unió creiem que pot ser de les potents.
I nacionals, l'indicular Claus, Albert Zaragoza,
és un dels artistes que més m'agrada.
I doncs la unió també d'Oscar Sol i RALP,
que fan un joc especial per la part del DOM.
Igual que Richard Divine, que potser sí que el coneixes,
que és sintetitzador modular, també fa això dintre del DOM.
A més, ell comenta que la sonoritat és absolutament espectacular.
Sí, i aquí tenim un dels reptes dintre del DOM, de sonoritzar el DOM.
I entre tots ens estem volcant perquè soni bé.
Hem parat dels espais, però ens queda el de Resmetats,
perquè també hi haurà concerts allà.
Resmetats hi haurà concerts, és la part més festiva,
és la part traca final de dues a sis,
i la gent pot accedir amb la polsera directament.
L'horari a febrer 4, com és de 5 a dues de la matinada,
a partir de les dues creiem que s'ha de donar un servició post-party.
I que la gent disfruti, llavors hi ha quatre o cinc actuacions.
Sis en total, exacte.
Molt bé, doncs tot això és el Mira,
el Live Visual Arts Festival,
que enguany celebra la seva cinquena edició,
del 30 d'octubre al 7 de novembre en diferents espais, com dèiem,
a la Santa Mònica, al Fabra i Cots i a la sala Resmetats.
I com dèiem, si aneu a mirafestival.com,
veureu totes les possibilitats, jo us animo personalment a que hi aneu,
i descobriu, segurament, coses que ni us esperàveu.
I sobretot, no sé, si us dediqueu a això,
si us dediqueu als videojocs, si us dediqueu a qualsevol cosa relacionada amb audiovisual,
penso que és una forma de veure coses
i que després la teva feina et pugui d'alguna forma inspirar
i fer històries diferents.
Oriol, moltíssima sort i segurament ens veurem allà,
però també ens agradaria trucar-te el dissabte, com que fem el programa directe,
a alguna matinada, doncs en algun moment,
fer-te un truc per veure com va. Fantàstic, molt bé.
Sort. Gràcies, gràcies.