Benvinguts! Si ens estàs sentint per l'IFM, passen uns 6 minuts de les 12 de la mitjanit.
I recorda que també pots descarregar-te el programa a través del nostre podcast de Catalunya Ràdio.
En el programa d'avui parlarem de neofília.
Ens ho ha proposat un uient a través del nostre WhatsApp i ho ha fet després de sentir per tot arreu mitjans generalistes i especialitzats detalls de la presentació del nou iPhone.
La neofília és una paraula que l'escriptor Robert Anton Wilson va popularitzar i que defineix les persones que tenen molta afinitat a la novetat.
També parlarem del pas que mines mític de Windows i del videojoc oficial de la sèrie Mr. Robot.
Molt benvinguts a tothom! Com esteu? Hola!
Albert, amb tu precisament volia parlar de la Tokyo Game Show, que ha estat una setmana important pels videojocs.
Molt, perquè és la gran fira dels videojocs a Japó, a Tòquio, i hi ha hagut novetats.
Abans, en anys anteriors, anaven més companyies, però ara principalment és Sony, la que presenta més novetats.
Han fet una conferència de PlayStation amb novetats.
Han anunciat que el The Last Guardian, aquest videojoc tan famós, s'endarrerirà encara més.
Porten 10 anys fent-lo.
De fet, la Eli ens comentarà comentaris al Telegram.
Una cosa que ens comentava, en Roger Valdoma Telegram, com a notícia ens preguntava què ens semblava.
Que aquest videojoc ja hauria d'haver sortit el 2011, pot ser?
Sí, fa molts anys. Es va presentar el 2009. Això vol dir que ja l'estaven fent el 2006 o així.
I hi ha alguna raó que hagi dit oficial?
El president de Sony, el Shohei Yoshida, de Sony Computer Entertainment,
ha dit que hi havia uns més bucs dels que havien previst i que ho han de polir.
Després de 10 anys esperant aquest videojoc, que arribi amb errors, s'ha de polir.
Han presentat altres novetats de PlayStation com el nou joc de Nier,
que és una saga molt estimada pels fans dels videojocs, Nier Automata,
i trailers nous que podeu buscar a internet de jocs de PlayStation.
Van estar parlant i van estar clarificant algunes de les coses al respecte de la nova PC4,
la PC4 Neo i de les ulleres.
No es van centrar gaire en això i és estrany perquè estan al caure.
Deu-n'hi-do.
Tot això es pot seguir sobretot per la xarxa de totes aquestes novetats,
però avui nosaltres parlarem de moltes altres coses.
M'agrada molt el proper missatge del Pol,
un uient nostre que no deixa cap dubte a la pregunta que ens formula.
Hola, generació digital, soc el Pol.
Em vull renovar el telèfon.
M'agrada bastant jugar.
Estic entre un Nexus 5X,
tot i que ara trauran el següent Nexus,
un OnePlus 3 i un iPhone 6.
Tots tres els puc aconseguir per un preu molt semblant,
però tinc els meus dubtes.
Em sentiria igual d'acòmoda amb Android que amb iOS.
Què m'aconseieu?
Doncs la pregunta està claríssima, Francesc.
Jo segueixo sense entendre
per què l'audiència intenta cada vegada portar-nos al camp
de què és millor Android o iOS,
què ens recomaneu Android o iOS,
quan al cap i a la fi sempre és una qüestió molt personal.
Ja ho hem dit moltes vegades.
De fet, ell diu que se sentirà còmode amb un ecosistema o amb l'altre.
Això està bé.
Anem a analitzar una miqueta més la seva pregunta i la seva resposta.
Si jugués un dels seus interessos,
ja per descartar, traiem fora el Nexus 5X.
Això m'agrada.
No, perquè hem de començar a acotar la resposta pel guió.
És un telèfon que és bastant interessant, però ja és de l'any passat.
Per tant, ja té menys memòria i té molt menys processador que l'Open Plus 3
i sobretot porta una pantalla de 5,2 pulsades de tecnologia LCD,
mentre que l'Open té unes 5,5 pulsades AMOLED.
És una tecnologia òptica molt millor.
Si a ell li agrada jugar, jugarà molt millor i més còmode amb aquest tipus de pantalla.
Per tant, quedem-nos ja amb Open Plus 3 i iPhone 6.
Doncs ara què fem?
A veure, hi ha jocs només per iOS?
Sí, hi ha jocs només per Android?
Doncs també.
El criteri per decidir un o l'altre ja serà molt més seu.
A nivell de maquinari, l'Open Plus 3 és molt recent i la veritat és que és força potent,
però tots sabem una mica que al sistema operatiu els iOS porten un sistema operatiu fet a mida,
mentre que als Androids, com que funcionen tant,
el telèfon és una miqueta pret-a-porter.
Això vol dir que funcionen per tots però mai acaben de donar prou rendiment,
com si estiguessin ben fets.
L'única cosa que destacaria jo potser de l'Open Plus 3 respecte a l'iPhone 6
és que té un sistema de càrrega ràpida al Dash
que li permet carregar ràpidament amb 30 minuts,
arriba fins al 60% de capacitat de bateria.
Deu-n'hi-do.
El que vol dir que si gasta molta bateria ràpidament i estàs jugant constantment,
doncs res, enxufar-lo una miqueta pot seguir amb el joc.
Però, com sempre, aquí hi ha una cosa que depèn.
Personal.
Personal, que depèn seu.
Per cert, Francesc estava parlant de la memòria.
Per un telèfon, què considereu que una memòria
podem tirar el dia a dia d'una persona com nosaltres?
En dius memòria vols dir el disc dur?
El RAM.
La capacitat?
La RAM.
És una part important del telèfon perquè tot funcioni bé.
Sobretot perquè la sensació aquesta que et vagi ràpid,
que no és a vegades el processador que té,
que també evidentment és una suma de coses,
és sobretot la capacitat que té d'emmagatzemar informació
d'aquesta memòria de curta durada
per poder obrir les aplicacions molt ràpid o poder processar molt ràpid.
És això, la sensació que tens quan obres el mòbil,
l'opció d'obrir tots els programes que tens oberts,
això depèn molt de la RAM, com s'executin,
perquè a vegades traïm 30 programes que estan en funcionament
i que depèn una mica d'aquest factor.
I després ens queixem.
Valent, no sé què li passa.
Després vas traient i dius...
És que no tinc tot obert.
Exacte, exacte.
Aquesta és la música de la banda sonora de Mr. Robot.
Fa unes setmanes que està disponible per Android i iOS,
un videojoc basat en aquesta sèrie.
En aquests moments, van per la segona temporada a la televisió.
La sèrie gira al voltant del món dels hackers
i del trastorn obsessiu del protagonista,
que de vegades realment és molt malaltís,
i és una sèrie que és molt important,
i és una sèrie que és molt important,
que de vegades realment és molt malaltís,
i com a bona sèrie d'aquestes de hackers
hi ha una corporació que és el dimoni
i que ens controla a tots, García, oi?
Una mica com la realitat amb moltes grans companyies,
tipus Google o Facebook, s'avança en el temps.
Han tret aquest videojoc,
que està disponible tant per iOS com per Android.
Per tant, no hi ha problema si decidiu
entrar al OnePlus o l'iPhone.
És veritat.
I és molt original.
És superoriginal.
De què va el videojoc?
No penseu que és una aventura típica de...
Soc el protagonista i faig les aventures.
Representa que tu t'has trobat un mòbil perdut al carrer.
L'agafes i et vas passar per una altra persona.
Visualment, l'aplicació, el videojoc, és com una aplicació.
Visualment, l'aplicació, el videojoc, és com una aplicació.
Ara m'ho has ensenyat i semblava Telegram.
No, és com si tu agafessis un mòbil d'una altra persona,
comences a rebre missatges que comencen a parlar
i no t'enteres de res i tu pots contestar-los.
Sempre et dona opcions de resposta
i et pots fer passar per una altra persona.
El tema és que es posen en contacte amb tu
i et diuen, doncs, fes això o fes això altre
i tu pots fer-ho o no.
Has de decidir.
Empreses contacten amb tu, et diuen,
has de hackejar aquest mòbil, has d'aconseguir les dades
d'aquesta persona i llavors has de posar-te en contacte
i dir, hola, soc del Departament de Recursos Humans
o soc del Departament de Informàtica de l'Empresa
i buscar excuses per intentar enganyar la persona.
I la persona que ha perdut aquest telèfon
d'alguna forma es posa en contacte amb tu quan estàs jugant o no?
Sí, sí, sí. De fet, jo encara l'estic jugant.
De fet, jo encara l'estic jugant.
I després, que en una setmana has d'aconseguir
hackejar com l'empresa aquesta evil megacorp,
llavors la persona que deies es posa en contacte amb tu
però constantment tens el dubte de què està passant.
No ho saps. I en els dies que estàs jugant
és curiós perquè, Albert, tu vas parlar-nos d'una aplicació
fa uns mesos que es deia Lifeline
i que tenies l'objectiu d'ajudar un astronauta
que s'havia quedat atrapat en un planeta
i que de fet jugaves a base de notificacions que t'arribaven al mòbil
com si fos una notificació de Lifeline.
Per exemple, quan tu em parles al revés del WhatsApp
era el mateix però aquest personatge que estava perdut a l'espai.
És un estil de joc molt simple i molt senzill
que s'ha popularitzat també en jocs per a smartwatch
precisament per a aquesta mecànica dels missatges.
Darrere està la gent de Telltale Games.
Sempre em costa molt dir aquest nom. Telltale Games.
Són les aventures gràfiques de Walking Dead
i els redimakes de Monkey Island.
Han fet també la versió de joc de trons.
També l'han fet aquest estudi.
Veuen amb el tema de les sèries una part important.
Són un estudi bastant friqui perquè dels primers jocs que van fer
va ser el redimake del Monkey Island
i a més van fer una aventura gràfica de regreso al futuro.
És a dir, ho porten a l'ADN.
Han utilitzat molt el tema del joc episodic.
Han llançat jocs per temporades i episodis.
Ells distribueixen el joc, la gent de tants videojocs.
Però realment, quan vaig veure el nom de Telltale,
vaig dir que seria com el de regreso al futuro
o el de Monkey Island, però l'estudi és un altre.
Es diu Night School Studio.
Ells distribueixen perquè sempre han fet jocs
que narrativament són molt interessants
i és un altre estudi.
Heu vist la sèrie? L'esteu veient?
La primera temporada de la segona, no?
La segona i estic a la part de l'ADN.
Ens falten dos episodis per acabar la segona temporada.
Passa una cosa amb aquesta sèrie, no sé si us passa a vosaltres.
El gran problema per mi de les sèries és que tot passa molt ràpid.
Tota acció passa molt ràpid.
En un episodi passen moltíssimes coses.
I a Mr. Robot de vegades dius per favor.
Passeu avui i mig i va molt bé.
A mi el que em passa amb Mr. Robot
és que la veig a les tantes de la nit
i com que el noi parla lent,
fa molts espais en blanc que no parla,
que esperes que contesti alguna cosa
i trigues tres segons a contestar.
Jo necessito una mica de calla.
A veure si arribes.
L'acció sembla que no arriba mai,
però té un motiu per què.
Aquesta música és d'un monstre
que envia a veure una pel·li dirigida per Juan Antonio Ballona
que es presentarà al Festival de Sant Sebastià.
Mirant el programa del festival,
que ja ha arribat a la 64a edició,
ens hem fixat que hi ha un altre festival
que té sinergies amb el de Sant Sebastià
que es diu Festival Internacional Ispassat 4K.
I ens ha fet molta gràcia perquè aquest festival
es parlarà una mica dels reptes de rodar en 4K,
d'editar en 4K
i es deia sobre aquesta tecnologia
d'ultra alta definició en el món del cinema.
Hem pogut saber que s'han presentat 101 corometratges
en aquesta edició, perquè és la segona,
de 14 països diferents.
Amb un any ha crescut moltíssim
i veuen que a poc a poc aquesta tecnologia
és cada vegada més important.
Això em porta a preguntar-te, Albert,
per què s'ha presentat la Pro i també la Slim?
I tots esperaven, almenys jo esperava,
una notícia positiva o favorable per poder veure
les pel·lícules en 4K que es poden comprar ja a Amazon,
per exemple, o a la FNAC, que ja hi ha una idea
la quantitat de pel·lícules que es poden veure amb Ultra HD
i no es poden veure a la PlayStation.
Correcte. A més, abans de la presentació de la PlayStation Pro,
la gent es referia a aquesta consola com PlayStation 4K.
La consola pot reproduir en 4K,
però no pot llegir discos,
pel·lícules en format físic, en aquest format.
Podrà reproduir, si veus un vídeo de YouTube
amb ultra alta definició o si estàs a Netflix
i veus una pel·lícula també amb aquesta definició.
Ha de ser digital, no pot ser físic.
I això és curiós per un motiu. La seva competidora,
la Xbox One S, el nou model de Xbox One,
costa 100 euros menys i sí que reprodueix pel·lícules
en format físic 4K Ultra HD.
De fet, he mirat preus de reproductors,
hi ha moltes barres que en fan, a partir de 120 euros,
en pots tenir un.
Però bé, jo no em vull comprar. Un reproductor no vull veure...
És que realment en tinc prou jo amb la definició.
I amb la Xbox en tens prou.
I veure pel·lis amb tanta definició tampoc.
La meva tele a vegades crec que m'enganya
i que no reprodueix ni l'ACDE, que a vegades tinc com 720 o 350.
Això és un altre tema que podríem parlar,
sobretot els qui distribueixen pel·lis i sèries, etcètera,
que de vegades jo tinc la sensació que no donen la normativa correcta.
Per cert, l'iPhone grava en 4K?
Sí, l'iPhone grava en 4K.
I el 6 Plus també grava en 4K.
De fet, algun vídeo del generació digital
li he gravat en 4K i després tinc problemes de memòria.
I és un de 128.
Un dels problemes de gravar en 4K és on emmagatzemes aquest vídeo,
que és enorme.
Doncs imagina't com fan en aquest festival.
Anirem parlant d'aquest festival una miqueta i a veure si podem parlar
amb algun dels seus responsables per conèixer detalls.
Imagina't, ha dit un curmetratge o una pel·lícula de cine
en una sala d'edició.
Tens el VSC, el Barcelona Supercomputing Centre,
processant el vídeo per editar-lo.
Aquesta música podria ser de fa 20 anys,
però no, és una novetat de...
Sí, sí, realment.
El nostre grup de Telegram, abans hem parlat,
i passa moltes coses.
Un dels seus seguidors, en Miquel Badal,
ens plantejava una cosa al grup que ara en parlarem.
Ella ens deia exactament això.
Diu, hola a tots, sóc desenvolupador d'apps d'Android
amb força èxit ja que he aconseguit superar els 50 milions de descargues.
Però recentment a Google Play han fet desaparèixer la secció apps noves
i és l'única oportunitat que tenien els nous desenvolupadors
per aconseguir una mica de visibilitat.
Ara, per posicionar una app,
o es disposa de capital per invertir en publicitat,
o ja no val la pena ni plantejar-se crear res,
i al final al mercat se'l quedaran les grans companyies.
Des del generació digital parlem amb gent jove i innovadora
i amb idees per tirar endavant, però realment, com ens explica en Miquel,
la cosa, per exemple, per ell no està gens fàcil ara.
Ja sabeu que el negoci de Google és la publicitat
i ja ens ha descobert que els desenvolupadors
també necessiten aquesta publicitat, no només a Google,
a dins del cercador o en els productes de Google,
sinó també a dins del Google Play.
I per tant ara, de la mateixa manera que abans pagues un anunci
per aparèixer les primeres pàgines del buscador,
també passarà per aparèixer al seu Google Play.
I això voldrà dir que els petits desenvolupadors cada vegada
A veure, hi ha moltes maneres que s'està veient,
però si tu vols tenir visibilitat a dins...
Per començar, les app stores de totes les companyies
estan mal plantejades, perquè quan hi havia 100.000 era molt fàcil,
perquè tu tens un aparador que és una pantalla principal,
tens uns tops i és relativament senzill trobar aplicacions.
Però ara, imagineu que busques un videojoc d'aventures.
Què has d'anar? Buscar la paraula aventura.
Què et sortiran? Un milió i mig d'aplicacions.
Aquesta setmana passada va anunciar
que començaria a treure les aplicacions que ja no funcionen,
precisament per intentar cuidar i netejar.
Les d'aquestes que tu ja no li dones suport, que ningú es descarregui d'allò,
els desenvolupadors han rebut un e-mail,
avisant que tenen 30 dies per posar-la a to,
que si no la trauran. Déu-n'hi-do.
Última actualització, setembre 2009.
Clar, no té sentit, diguéssim.
Per fer un videojoc o per fer una aplicació i que tingui èxit,
hi ha un tant per cent que has de posar el desenvolupament
i després un tant per cent per...
Comunicació i aconseguir usuaris. És el camí.
Però ara quan tens una pàgina web, què fas?
Envies per WhatsApp, la poses al Facebook,
però també necessites un tant per cent
d'inversió publicitària.
És una llàstima perquè, si recordareu com han sortit els telèfons mòbils,
la xarxa social semblava que els desenvolupadors de videojocs
i aplicacions tenien una plataforma
que els permetia distribuir els seus videojocs.
I la tenen. I la tenen.
Però recordeu quan hi havia només les consoles i els ordinadors
i havies de tornar un joc en format físic i era molt complicat.
Ara ho podrien fer, però... I torna a ser complicat.
Quan va aparèixer l'MP3 i les plataformes de música online,
la mort de les discogràfiques, perquè no farà falta,
no farà falta que tinguis el mateix nivell que un gran des de casa seva.
Obviament, això és mentida. Sempre fa falta
la publicitat, el que fa que arribis a tothom.
Si no, seguiràs sent una persona sola que està des de casa
fent el seu propi programet. I el boca-orella ja no funciona.
Això que us havien dit, no, és que si el producte és suficientment bo,
la gent en parlarà i se me n'aniran descarregant.
Això és mentida. O sigui, això és una mentida que funciona.
Abans era veritat, però ara ja no és possible.
Si m'agrada un joc que jugo d'Android a la tauleta,
les recomanacions que em fan sobre els meus jocs l'encerten molt.
És a dir, que si m'agrada un joc, el que em recomanen
m'acaba agradant. És a dir, que aquest motor el tenen ben...
És un algoritme relativament senzill.
Aquí hi ha aplicació de Spotify, Descobrimiento Semanal,
que sembla que tinguin una espia casa teva.
Cada dilluns la renoven i encaixen molt els gustos.
Fa una mica de por.
Ara que diguis això que el boca-orella no funciona.
Per exemple, el videojoc aquest que vam desenvolupar a Barcelona,
en Epic, va ser un joc totalment de boca-orella.
Clar, però aquest videojoc ja té temps.
Ja té bastants anys, aquest videojoc.
Potser deu tenir 4 o 5 anys.
O en petit territori o amb molt de temps.
I un Epic ha tingut moltes descàrregues
i és conegut, però tampoc...
El Juan Tellet de Meneses tampoc ha fet...
Francisco Tellet de Meneses, que és el seu creador,
tampoc s'ha fet multimega milionari.
O sigui, hi ha tingut molt d'èxit.
A més, amb un nom que podia ser...
Grande de España.
Per cert, l'Eli, que ha comentat aquest missatge
que ens va deixar el Miquel, exacte,
ha dit que va fer una aplicació que es va descarregar,
amb més de 50 milions de descàrregues.
Jo he estat investigant i ho van fer.
El Miquel ho va fer a través d'una desenvolupadora
que es diu Updrag.
I la més exitosa, efectivament, té més de 50 milions,
es diu Word Search.
És una sopa de lletres, molt ben feta, la veritat,
que té més de 50 milions de descàrregues.
I el segon és un altre joc que en té 100.000.
És el típic, el mític pescamines de Windows.
Així es diu en català.
Vols fer aquesta cara, Gina?
No, perquè per mi buscar és una cosa completament acceptada.
Els pescamines em costen.
El Francesc ja està jugant en aquest moment.
Aquest joc té una mica d'història, no?
Com tots els jocs, i tant que sí.
Segurament és un dels més populars
de l'ecosistema Windows, fins al punt
que segurament no imaginaríem un Windows
sense la seva festanya de jocs i pescamines,
cercamines, buscamines, com vulguis dir.
Mindsweeper, que vindria a ser com escombremines.
Va arribar el 1990 per Windows 3.1,
substituint el que fins llavors era el joc
que incorporava Windows, que era el Reverse.
Una mena d'hotel o el Reverse.
El joc s'ha quedat fins al Windows 8,
i el Windows 8 ha desaparegut.
No veia part d'efecte.
Es pot descarregar gratuïtament en un pack.
Però tensió, perquè et ve amb anuncis.
Jo crec que això ha sigut una resposta
de les demandes de les empreses
per augmentar la seva productivitat.
Tothom sabia que hi havia el cercamines,
però amb la instal·lació més estricta del Windows
acabarà sortint alguns jocs per algun costat o altre.
Qui va fer aquest joc?
Carl Jansson el desenvolupa pel sistema operatiu OS2,
i ell treballava per Microsoft,
el que el porta en 1990 per Windows.
Però perquè no és un concepte 100% original.
Trobem ja l'any 83 de l'empresa Kicksilver
per ZX Spectrum, una versió que ja incorporava
molts dels elements del buscamines.
I en revistes informàtiques,
en versions bàsic,
hi ha coses que ressemblen molt la mecànica del cercamines.
Els cercamines hi ha tres nivells.
Hi ha l'inicial, que és un quadrat de 9x9,
hi ha l'intermit, que té 16x7,
i hi ha l'expert, que té 16x30.
I en l'expert has de trobar 99 mines.
S'organitzen molts concursos
i molts records diferents de buscamines.
Les primeres versions es podien arribar a guanyar amb un sol clic.
Heu fet allò tan guai de clicar.
A les primeres versions podies arribar a clicar
i amb un sol clic resoldre tot el trencamines.
Hi ha moltes modalitats.
El campió suec Janis Miller té mil jocs
amb moda inicial guanyats en 3 hores i 4 minuts.
També hi ha el Manuel Heider,
que té 10.000 jocs guanyats en menys de 20 segons.
L'any 95 es va introduir la categoria
de jugar al buscamina amb els peus.
Us penjarem a les nostres xarxes un vídeo.
És tot un campió com juga el buscamines amb els peus.
És tot un campió com juga el buscamines amb els peus.
És tot un campió com juga el buscamines amb els peus.
Aquesta setmana tothom ha parlat del milió i mig d'alumnes
que han començat el nou curs,
però es parla poc del docent.
La plantilla de professors per al nou curs és de 66.461,
que suposa gairebé 800 persones més que el curs 2015-2016.
que suposa gairebé 800 persones més que el curs 2015-2016.
que suposa gairebé 800 persones més que el curs 2015-2016.
Albert García, Ginatòs sou professors i volem saber
com us organitzeu a nivell informàtic i tecnològic
A nivell informàtic i tecnològic,
les vostres classes, la vostra agenda,
teniu segur alguns secrets o no?
No sé si seran secrets, jo personalment utilitzo
Google Drive, ho sento per no ser gaire original.
Allà dintre tenim un Excel
Allà dintre tenim un Excel
per dir-ho de manera, una base de... com es diu?
Fulla de càlcul. Fulla de càlcul, això mateix.
I, per exemple, amb les diferents classes i el calendari
intentar saber amb temps
aquell dia tocarà el tema, aquell dia hi ha vacances,
intentar al començament de curs obtenir el calendari
amb les festes que farà oficialment l'escola,
l'universitat, i intentar prevenir-ho.
I una altra cosa, jo recomano molt els meus alumnes
això que veieu aquí. És molt ràdio, que acabes de fer, Albert.
Però perquè ho descriviu, perquè retransmeteu aquest moment.
Una cosa amb paper.
Que se senti el so, fes el so.
És una llibreta amb papers. Una llibreta de paper, perquè és molt útil.
Enri, a més és marca mítica. És Miquel Rius o Enri?
Recordeu el Tim Schafer, com va estar a Barcelona,
va parlar de les llibretes i la importància de les llibretes.
Tim Schafer, un senyor que té 40 i escaig d'anys.
S'ha de reivindicar l'ús de la llibreta.
Doncs mira, jo soc molt semblarà a l'Albert,
perquè tinc tots els apunts posats en un Dropbox.
A més, organitzats per classe 1, classe 2, classe 3, classe 4.
Ells saben exactament què toca cada dia.
És a dir, ells saben que a la classe 9 tenen allà
el PowerPoint que s'ha ensenyat en aquella classe.
I a més, material extra, material adicional.
Hem vist un vídeo, he ensenyat un PDF
on hi ha les últimes dades del sector dels videojocs.
Tot això ho tinc guardat en carpetes del Dropbox.
I també tinc una carpeta al Dropbox
amb aquesta fulla de càlcul que fa de calendari,
que expliques una mica quin dia posaràs els deures,
perquè no es posi tot molt junts, que tinguin temps de fer-los.
Jo, per exemple, porto ponents a classe,
gent de la indústria dels videojocs,
perquè no vagin molt junts, per intentar organitzar una miqueta.
Doncs trobo que tots dos sou bastant organitzats,
però ara parlarem d'una solució pel professorat
que segurament us interessa molt,
perquè funciona en 150 països diferents
i està fet des de Girona.
Aquesta setmana hem parlat amb el Jordi Coromines,
que és responsable de Ditio App.
Aquesta aplicació, amb dues dés, a Ditio,
es pot trobar per iOS i Android
i vol ajudar a l'organització de les tasques docents.
Per Jordi Coromines, aquesta aplicació té un objectiu molt clar.
El que hem de poder és dedicar-se al màxim nombre d'hores del seu temps
en el que és verdaderament important, que és l'educació.
Molt bé.
A Ditio permet organitzar el grup d'alumnes,
les tasques conjuntes amb altres professors,
el calendari o, entre moltes altres característiques,
la comunicació amb els pares, també.
I com passa amb moltes coses, el boca-orella funciona,
el que dèiem ara fa un moment.
Aquest és l'escola sencera que aprova l'aplicació individualment
i després és l'escola sencera que adapta aquesta tecnologia.
Ara que està començant el curs,
tenim moltes peticions de centres que contracten l'aplicació
per tot el seu equip de professorat,
però això només passa quan al centre hi ha hagut inicialment
un professor que va començar a utilitzar l'aplicació,
va veure que era potent, que li solucionava problemes.
Aquest ho va recomanar amb dos o tres més
Aquests dos o tres van recomanant el coordinador aquí
o el responsable informàtic o el director.
Sempre és aquest procediment, mai el centre s'interessa
per implantar la nostra solució si no és perquè els professors l'han provat,
els hi ha agradat i han vist que els hi solucionava problemes
i ells automàticament l'han recomanat
en el responsable del centre.
De moment, l'aplicació està pensada per aquesta organització interna
del professorat i té una comunicació directa amb ells,
cosa que ha permès que sigui configurable
a les necessitats de cada centre.
En aquests moments un 50% de la distribució és a Espanya
i funciona a 150 països de tot el món.
Edició es pot provar de forma gratuïta durant un temps
i ens ho explica el mateix Jordi Coromines.
Se la poden descarregar de forma gratuïta
o es poden registrar en la web de forma gratuïta
perquè no només és per app sinó que també es pot utilitzar
per fer-ho sense problemes.
Els professors poden registrar i tenen 30 dies per provar-la
de forma gratuïta i després poden decidir
si es volen passar en els plans de pagament.
Ha dit 3 vegades gratuïta, jo crec que és molt important pel desenvolupador.
I això, hòstia, jo penso que està molt bé.
Tampoc és tan car, són 4 o 8 euros l'any, no?
Imagina't, està superbé i a més, tot que paguis aquest 4 o 8
és depenent dels dispositius, perquè a més
es pot funcionar perfectament a través de la pantalla
i del navegador, cosa que també és curiós.
Com podem trobar aquesta aplicació?
Es pot trobar a editioapp.com amb dues des, com hem dit abans.
És per Android i per iOS
i es pot utilitzar, com dèiem, des de l'ordinador.
Què, us heu convençut, Leli?
Ho provarem. Com que és gratuït durant un temps, ho podrem provar.
Doncs continuem al Generació Digital
i continuem rebent missatges al revés del nostre WhatsApp,
un que ens interessa molt i que és del Xavi Agra.
El Xavi ens comenta que sobre el concepte de neofília
troba que amb l'arribada del nou iPhone, tant la premsa
com les xarxes a internet semblen orquestrar
una campanya publicitària molt forta, gratuïta i efectiva.
La seva pregunta és la següent.
La neofília s'entén com una necessitat de l'individu
o gaudir dels productes més nous
o la neofília és una resposta social de l'individu
per pertànyer o aparentar una escala social alta i moderna.
Molt interessant la reflexió del Xavi.
A mi una de les coses que més em sorprenen
és la passió que moltes persones esperen un esdeveniment.
El que ens toca al Generació Digital
és parlar d'esdeveniments que tenen relació amb dispositius.
Creieu que molta gent necessita la darrera novetat
perquè el dispositiu sigui el més ràpid possible
abans que potser sigui més estable?
I tant, són els coneguts com els AirDopters.
És una tendència molt patològica.
El que és AirDopter no és que es tingui moltes ganes
que surti un model concret, perquè està molt interessat.
Aquest model concret, però després el següent,
sempre va una mica a la casa.
Jo crec que hi haurà una miqueta de tot.
Si vol gaudir sempre de les últimes prestacions,
hi haurà també una part d'esnovisme tecnològic
de dir que no sé què fa, però tinc el més nou.
La paraula clau crec que és necessita.
Necessita realment no necessita.
És el que tu deies.
Pràcticament és una malaltia o com vulguis,
el voler adquirir sempre el més nou.
I també s'ha de dir que en el cas de l'empresa aquesta
que ha donat lloc a les reflexions sobre la neofília
o els AirDopters, és una empresa
que controla perfectament els mitjans
en el sentit que planteja les seves campanyes de comunicació
de manera que de forma gratuïta, com deia l'Oyen,
tothom parlarà d'aquest tema constantment.
I a més els mitjans es copien molt mutuament
i tots acabem una mica parlant d'aquest tema que tothom.
De totes maneres, també, aquesta gent el que fa és forçar
també l'empresa. És a dir, d'una forma molt potent,
si la marca és molt potent, la marca també
ha d'estar a l'alçada del que esperen aquests usuaris.
A més, imagineu-vos que ets un AirDopter d'aquests,
un neòfilo de l'última.
Neofílic.
Queda malament, és una malaltia.
Tens el perill que tu estàs comprant
la primera versió d'aquell producte,
que sempre acabarà millorant-se.
Amb el món de les consoles, a vegades les primeres versions
tenen funcions que no tenien.
La Play 3, la primera, reproduïa jocs de la Play 2.
I les altres no ho tenien.
Bé, els que ens hem descarregat l'IOS 10 aquesta setmana,
els neofílics,
doncs hem tingut alguns problemes.
I tots venim de la mateixa empresa. I jo soc la més neofílica
perquè la setmana que ve tindré l'iPhone 9.
És com si diguessis que el tindrem.
Vindrà aquí, l'iPhone.
Vindrà aquí amb nosaltres.
Tinc ganes de provar també algunes coses.
Enganyet, l'altre dia al Twitter posava unes fotografies
fetes des d'una competició de futbol americà,
fetes pel nou iPhone, el que té aquest càmera doble i tal,
i els experts diuen que en Déu n'hi do com fa les fotografies.
Mira, només et diré que m'he comprat una càmera
que no és reflex, és una bridge aquest estiu per fer fotografies.
És una càmera bona, o sigui,
és una panasonic, és una bona càmera.
I durant les vacances he fet fotografies amb el mòbil,
he fet fotografies amb l'iPhone, amb el Samsung
i amb la càmera. Doncs pots creure que la que perd
és la meva càmera de fer fotografies.
O sigui, l'única funció que ha de fer una càmera,
per fer fotografies bones, la fa pitjor que el meu telèfon iPhone.
És molt ridícul, eh?
Perquè el meu telèfon no només fa fotos, eh? Parlo molt,
m'envio missatges, em connecto a internet,
és a dir, realment m'estic plantejant
per què necessito una càmera si la porto ja a la butxaca.
Per tancar el tema, segons un estudi dels experts de la UOC
i després de mirar resultats de la consultora Nilsen,
aquest grup de gent que comenta, per exemple,
totes les característiques d'un esdeveniment,
com per exemple el de l'iPhone 7 i les seves reaccions
a la xarxa els primers dies, és un factor clau
per a la supervivència del producte, és a dir, que és una part molt important.
Per descomptat, perquè tots els que no són els early adopters
normalment són les persones que donem més valor als nostres diners
i doncs el volem gastar amb una cosa que sigui segura i fiable.
Per tant, no anem ràpidament a la botiga
sense saber si allò és bo o no. Un cop ja rebem
l'opinió dels que l'han provada, podem dir
ah, home, si tant, vinga, m'apunto o dic
ui, no, no, no, no, ja m'esperaré que això estigui més ben arreglat.
Les reviews d'objectes de tecnologia en vídeo
m'encanten. Abans de comprar-me el meu darrer ordinador,
ostres, si no vaig veure
50 reviews d'aquell ordinador
i mentre estava l'enviament, mentre l'estaven enviant,
continuar veient reviews, en plan, m'agrada molt
perquè és format en vídeo de reviews tecnològiques,
d'ordinadors, de mòbils, perquè realment el veus
i veus com funciona.
Quin efecte, quin joc és aquest efecte?
No, m'has agafat llegint-ho jo i no he sentit res.
Això no serà un track and field d'aquests...
No, no, és el Montcresta.
És el moment de l'ensemble de coetes, no us en recordeu?
Aquest joc, tu t'agrada?
Perdona, no veus que quan parles em riu.
Tu ets molt fan de la Nichibutxo.
Sí, és veritat. Un dia hauríem de fer un programa especial.
La gent no sap de què esteu parlant.
Si fem un programa especial de la Nichibutxo,
només escoltarem tu i jo aquest programa.
Albert, jo recordo el primer programa que vaig venir
i vaig dir que tu vas del Montcresta.
I la segona part, el Terra Cresta.
Per cert, canviant de tema, un dels festivals
que més ens agraden i que més agraden les generacions
i que ja ens sentim a parlar les primeres notícies
en aquesta època és el Mira Festival,
que arriba a la sisena edició.
Vigeis, DJs i el Mira Dom amb conferències,
screenings i concerts. Tot passarà els dies 10, 11 i 12 de novembre.
El festival d'Oriol Pastó ens ha enviat una nota de veu
amb dues activitats que crec que estan molt dirigides
al perfil dels uients de la generació digital.
Vigei Enter és un vigi que va crear un concepte
que es diu Church of Whatever i també un videojoc
relacionat amb aquest concepte visual.
Va sobre el papa de Roma, és a dir, l'antic, el Bergoglio,
que és l'actual papa Francisco, i l'antic, el Ratzinger,
que els papes de Roma dintre són cíborgs.
I es tracta d'una guerra que es diu Vatican Wars.
Va crear un videojoc, només d'una sola pantalla,
però que segurament el tindrem exposat.
A part, hi ha un altre concert que pot ser espectacular,
que és el de Janken Pop i Son Vectro.
Janken Pop va crear un concepte que és el de Windows 93
i és un dels projectes que més em fascinen.
Ha creat una interfície gràfica de Windows 93, windows93.net.
Hi ha molts jocs com Wolfenstein 3D, si us ho recordeu,
Buscamin, HTC, però tots haquejats mínimament
com a crítiques socials.
Impressionant.
Papes de Roma cíborgs i després el Windows 93.
Gina, que l'estàs provant en aquests moments.
De fet, estic fragmentant-te l'ordinador.
No, no és broma.
De fet, el joc, la web, és que no sé com anomeno-lo,
però és un joc que és molt important.
L'escriptori.
L'escriptori imita l'escriptori,
amb aquell color saturat.
Hi ha programes a l'escriptori
que tots sabem el que són però realment no sabem el que són.
Per exemple, tens l'Explorador, que hi ha la cara de la Dora.
Tens un programa que es diu Take This,
del Zelda, amb el iaio aquell que et dona Take This.
I cada vegada t'ofereix una cosa diferent.
M'ha ofert cervesa, m'ha ofert de tot.
Tens el Wolfenstein, que es diu Castle Gaffa,
on els enemics són navegadors.
I ara he descobert que hi ha una cosa molt divertida,
que és que hi ha una espècie de panel de comandos,
un MSC-2 a dins, com tenia Windows,
on tu li pots explicar coses.
I he posat la paraula acid i el teu escriptori
i va fent una espècie d'aigües,
com si t'haguessis fotut un acid.
I una altra cosa que estava provant
era que podies defragmentar el disc dur.
I he pensat, què pot passar?
I per defragmentar l'ordinador
has de jugar a la serpiente.
I mentre va passant la serpiente és com si anés
ventilant el disc dur.
Aquest artista,
que a banda de fer aquesta fantàstica pàgina web,
podeu anar directament a windows93.net
i si esteu escoltant el programa amb un ordinador davant,
podeu veure tot el que ens està explicant la Gina,
poseu acid i veureu també com...
De fragmentar l'ordinador.
Quines tardes tan apassionants davant de la pantalla.
I les papes cibors, també mola, no?
I si a la Sagrada Família
algú li hauria d'aixecar el barret a veure si té motor on o off.
Doncs canviem de tema.
Greenpeace fa una molt bona feina de conscienciació
i ara ho ha fet també des d'un aplicatiu web
que pot funcionar des de qualsevol dispositiu mòbil.
Molt útil aquesta pàgina web
creada per Greenpeace
i que ens ajuda a identificar el peix i el marisc de temporada,
com pot indicar el seu nom.
L'objectiu és contribuir a frenar la sobreexploitació
que pateixen els ocians
i també ens ofereix diverses informacions
si entreu i comenceu a demanar les diferents opcions.
Per exemple, hi ha un apartat de receptes de xefs bastant famosos,
no cal presentació,
hi ha també la informativa,
la part aquesta que ens comenta sobre com el 40%
de les poblacions de peixos de l'Atlàntic, per exemple,
estan molt sobreexploitades,
el Mediterrani 3 quarts del mateix,
i l'Aina també ens dona alguns consells per ajudar els consumidors
a fixar-se en l'etiquetatge del peix i el marisc
i comprovar que quan la gent va a comprar al mercat o al súper
estigui ben etiquetat.
Jo se l'he sentit molt malament
quan no sé quina és la fruita de temporada.
Aquest és el mateix concepte, però amb el peix,
que potser no ho penses tant com amb la fruita.
I també tenen les teves temporades. He buscat setembre,
així que us proposo a agafar la llista de la compra,
si teniu prevista el part demà per dinar alguna cosa.
Qui seria el setembre? Tenim de tot.
Tenim cloïssa fina, bonítol del nord,
barat, musclos, navalles, sardines,
molls, pop, llus, entre molts altres peixos
que no els he apuntat perquè no els conec.
I aquí ve la millor funció d'aquesta web.
Allò típic que vas al supermercat o al mercat
i no coneixes els peixos que hi ha.
Que això a mi m'ha passat moltes vegades.
No sé quins peixos són.
Hi ha molts peixos amb la seva fotografia a la seva descripció
i per mi aquesta és l'autèntica funció,
que és els noms al català, que també és un tema,
la traducció dels peixos al català i amb la seva fotografia.
El Francesc segur que domina bastant tot el tema
de fruita temporada i menjar temporada, eh?
Home, no. Sí, Francesc, hi ha un tema que no dominis,
no ens ho creiem. No, però bueno, el peix sí, home,
però la fruita temporada no. No som un fruitaire.
No, no ho sé. Bueno, molt bé.
Va, no deixem de parlar de menjar
i ara ens traslladem al setembre del 2008,
ja fa uns quants anys.
I ara ens oferia per primer cop unes postres especials.
Mira, jo que no soc fruitaire parlem de fruites
perquè era l'Apple Pie, el pastís de poma,
que era la primera versió d'Android.
Home, la veritat és que és molt original.
Van fer servir aquesta tipologia de dir
comencem amb l'avassadari per anomenar totes les versions
del nostre sistema i comencem donar-los noms de pastissos,
de pastissos de postres o de dolços.
La primera era Apple Pie, que començava amb la A,
estava basada en un nucli de Linux 2.6
i ja oferia algunes de les característiques més significatives
de tot el sistema Android, com la integració
amb les aplicacions de Google, un marketplace propi,
notificacions desplegables i widgets d'escriptori.
El primer telèfon que la va incorporar va ser l'Acte Set Dream.
Després, seguint l'avassadari i aquesta línia de postres,
els següents noms que han rebut les diferents versions
d'Android han sigut el Banana Bread,
el Cupcake, el Donut,
Le Claire, el Froyo, el Gingerbread,
el Honeycomb, Ice Cream Sandwich, Jelly Bean,
Kit Kat, Lollipop, Marshmallow, que és l'Android 6
que porten molts dels dispositius actuals
i la propera, que serà la Nougat.
Déu-n'hi-do, és curiós perquè els primers no em sonen,
però després, quan evidentment es popularitza,
ja em comencen a sonar els noms.
8 anys fa de l'Android, del sistema operatiu.
No fa tant temps, tampoc, en el fons, però sembla molt.
Bé, és que al final portem 9 anys de smartphones
i aleshores, clar, els smartphones
porten un sistema operatiu a dins.
I déu-n'hi-do, això, que en una lletra,
l'avassadari i anar fent.
La gent sempre es preguntava, i amb la K què faran?
I de sobte Kit Kat va dir, no patiu,
hem vingut a arreglar-ho.
Jo penso que estan més temps pensant en els següent dols
que posaran que fent l'Android pròpiament,
perquè jo també ho vaig pensar moltes vegades, que deu ser impossible.
Això és Generació Digital,
cada dissabte a la mitja nit.
Eli, donem veu als nostres uients
a través de les xarxes
i moltes vegades aquests uients ens expliquen
iniciatives interessants.
Doncs moltes d'elles són molt interessants, com per exemple
la que ens explica aquesta setmana el Raúl Sánchez de Facebook.
El Raúl és responsable de comunicació de l'startup francesa
Night Swapping, que significa intercanvi de nits.
Ja comencen a funcionar a diferents llocs de Catalunya,
a Barcelona, a tot el món en general.
Encara s'han de donar a conèixer molt més,
però ja comencen a funcionar i es tracta del següent.
Aquest nom semblava més per les mil i una nits
i no pel Generació Digital.
Trobo que està molt ben pensat, perquè
els usuaris d'aquesta plataforma,
ja siguin anfitrions o siguin viatgers,
usen una moneda virtual que és la nit.
I amb això és amb el que paguen. Poden viatjar
per allotjar-se sense que hi hagi intercanvi monetari.
Els que viatgen paguen amb nits que després
l'anfitrió recupera.
Es paguen amb nits mutuament.
Gràcies a aquestes nits,
després l'anfitrió podria viatjar a les dates
i els dies que vulgui.
Tantes nits que et tornes i a les dates que sigui.
Ells es defineixen com una alternativa legal
i segura en aquest sector d'allotjament col·laboratiu.
Per això mateix, perquè no fan servir els diners.
És un acord quan fas un intercanvi de casa.
Jo em quedo a casa teva dues nits i un altre dia
algú es quedarà a casa meva dues nits.
És comensut que qui coneixem voldria controlar-ho
i regular-ho, però no podran.
No podran agafar-se a res.
A més ens diuen que no s'ha de patir per la seguretat,
perquè ells mateixos tenen contractada una seguretat
que vetlla pel viatger com per l'anfitrió.
Us preguntareu quin és el model de negoci d'aquesta gent.
Són les despeses de gestió.
No es mou altes, són 9,90.
Però sí que hi ha d'haver una petita despesa
perquè ells es guanyin la vida.
Molt bé, m'encanta.
I em recorda molt l'intercanvi de les cases
i que al final també ha d'haver-hi una empresa
que es contacta i que permeti posar fotografies
i poder contactar amb aquesta persona
abans de fer l'intercanvi per veure si et dona confiança.
Anirem veient a veure si se'n surten.
I molt bé la idea de la nit.
El grup de Telegram s'ha tornat un espai de debat
molt interessant.
Aquesta setmana han sortit una pila de temes,
però fa dies que trobo que és un bon lloc
i al final pots seguir les opinions que es diuen
si et serveixen o no,
però com a mínim tens opinions de tota mena.
L'Albert ens diu que té una PlayStation 3
i que vol fer el sal a la PS4.
Diu que ara sortirà a la PS4 Slim, com dèiem,
i que d'aquí dos mesos la PS4 Pro
amb millor potència gràfica i més disc dur a partir de 4K.
La diferència ens deia que és de 100 euros
i la gent va contestant.
Hi ha opinions de tot tipus, cadascú la que li agradi més.
També s'ha parlat del gran servei que fa HulaVox,
que fins i tot deien que era massa puntual i tot.
No pot ser, és impossible ser massa puntual.
No, en el sentit que funciona impecablement.
El Roger Valdomans comentava això del The Last Guardian,
que també comentava abans.
Sí, molt bé, del joc aquest que no apareix mai.
No sé si segueix sonant notificacions de Telegram.
Per tant, segurament hi haurà algun altre tema molt interessant per seguir.
Això, Gina, per trobar...
Si algú no ha utilitzat mai el Telegram, què ha de fer?
Si algú no l'ha utilitzat mai o té ganes d'entrar en aquest grup
ple de notícies tecnològiques on discutim de coses com
si és cercamines, coses d'aquestes...
Pescamines. Pescamines, buscamines, etc.
No perquè ara hi ha un debat, ara hi ha un debat.
Hi ha un debat de descarregar l'app de Telegram,
que es pot trobar per qualsevol dispositiu,
i anar a la URL, en un buscador normal,
en el Safari, per exemple, o en el Chrome,
a telegram.me barra generació digital.
I des del mateix telèfon mòbil, quan fem clic en aquesta URL,
se'ns obrirà el Telegram i ens anirà directament al grup.
Aquesta música t'agrada, Gina?
Em recorda de grans moments.
Moltes gràcies per aquesta música.
És guanyador i el premi per la setmana vinent.
Aquí donem aquest joc que tenim des de fa una setmana
de Deadlight.
Doncs el Deadlight Directors Cut de Tequila Works
per PS4 se l'emporta en Xavi Agra,
que ens ha enviat un missatge al nostre número de WhatsApp
al 638 68 70 30.
I per la setmana vinent tenim un videojoc,
que és el 2012.
Si és per una consola actual, no pot ser retro.
Bé, diem retro perquè sempre regalem jocs actuals,
però aquest no, però està presentat 3DS.
El que la Gina ara mateix a les seves mans
és el professor Layton i la màscara de los prodigios.
I com es pot aconseguir aquest joc?
Doncs ens hem de fer del grup de Telegram,
enviar una nota de veu al WhatsApp del programa.
Si volem aconseguir aquest joc,
el nostre WhatsApp o el Telegram o el Twitter,
al final nosaltres decidim, ens reunim tots.
En un consell de savis.
No estic a Telegram, jo vull.
Quants jocs pendents tens per jugar, Albert?
També és veritat.
Doncs Gina, Albert, Eli i Francesc, moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos.
Nosaltres hi tornarem la setmana vinent
a les 12 de la mitjanit per l'FM,
però que sapigueu que sempre hi som,
al Telegram, al WhatsApp, al Twitter, al Facebook,
a catradio.cat, també a la nostra pàgina,
i avui al Control Tècnic, en Ricard Portal.
Que us vagi molt bé, adeu-siau.
Gràcies.
Gràcies.