OK.
Oh-oh-oh-oh, yeah.
Oh-oh-oh-oh, yeah.
Oh-oh-oh-oh.
Benvinguts al Generació Digital,
el programa dedicat que cada divendres a les 10 de la nit
us parla de videojocs de creativitat i de cultura digital,
però sobretot de videojocs.
Comencem l'edició número 786, on parlarem d'aplicacions
i jocs de taula, jugarem al ritme de la música
de forma relaxada al mòbil, aprendrem com es fa això
de traduir videojocs al català i, entre molts els descomptinguts,
coneixerem viatgers en el temps que són reals,
que passa ara, i plantarem fruites i verdures
i les veurem créixer amb un videojoc. Comencem.
Què tal, Eli, Francesc, Oriol, com esteu?
Hola!
I l'Star, que ens acompanya des de l'estudi
de Gatornyarra de Tarragona, com estàs?
A mi m'acompanya avui.
Avui l'Albert Cots, per variar.
Si alguna cosa funciona, per què vas a canviar?
Exacte, exacte. Tot ben general.
Sí, parlàvem d'una certa monotonia confinadil
de les nostres vides.
Abans de començar el programa, que ens movem des del llit
fins a la taula on treballem.
Per nosaltres venir a la ràdio és una festa.
Estem tan nerviosos perquè necessitem interactuar
i no podem plorar.
Per cert, per plorar...
El dia que vaig llegir una notícia, la NASA
ha hagut de tirar gairebé 3 tones de pes
en bateries que ells utilitzen allà dalt.
S'hi acaben, no es poden carregar, i les tiren.
En òrbita, vols dir? En un satèl·lit?
En un satèl·lit que saben que d'aquí 3 o 4 anys
es destruirà perquè aniran entrant cada vegada més a l'atmosfera.
3 tones de bateries.
Són les que van acumulant i les van acumulant.
O tornen al viatge, el que passa que han tingut un tema
que no hi ha hagut viatge i llavors les han hagut de desfer.
Però allò que dius, tu, és que les tiren i cauen.
Es quedaran donant òrbites cada cop més baix, més baix
i esperen que s'acabin incinerant a l'atmosfera.
Clar, però quan al final entren a òrbita i fan allò
com els meteorits que s'incendien, en principi és un bon final.
El problema és tot el tema que en diuen la brossa especial.
Però el bon final, el bon final...
En una forma molt reciclada, en pots.
Però hi ha aquest gran problema, que sembla mentida que siguem així,
que l'espai cada vegada hi ha més merda en òrbita.
Gràcies, que ja no podem tirar més merda a la Terra.
Ara ja ens hem d'anar fora.
Si tu estiguessis a l'espai, veure que hi ha un mitjó en òrbita
és bastant lamentable i estem arribant a aquest punt.
Jo ho trobo lamentable perquè quan tu veus una cosa que cau del cel
demaneu un desig, oi?
Doncs imagina't que és un mitjó brut d'un astronauta,
però és d'astronaut que, hòstia, això...
Però no sé jo si t'ho complirà de sitjo, saps?
Cada vegada hi ha més coses a l'espai.
Hi ha un Tesla, recordeu que Elon Musk va enviar un Tesla,
que no sé on para allà, crec que no és tan òrbita que va seguir per l'espai.
Se'l trobaran algun dia dient què és això.
Hi ha un cotxe per estrenar que va per l'espai.
I sobre aquest cotxe crearan la història de la humanitat
i diran bé, aquests dies...
Quina nau més estranya.
I, a més, crec que no era tancada.
Era un descapotable.
Aquesta gent podia anar pel buit especial,
conduint amb el braç a fora i tranquil·lament.
Eren molt estrany, però tenien estil.
Això que era vermell, era una passada.
També he llegit aquesta serpenta, Rockstar.
Rockstar? Què passa amb Rockstar?
Mira, el GTA Online, que és aquest joc que moltes vegades
l'hem comentat aquí, que és aquest joc que es pot jugar...
Que començo a odiar i després et diré per què.
El temps de càrrega és molt llarg.
Hi va haver-hi un jugador que els hi va dir els de Rockstar.
Ei, si ho feu d'aquesta manera...
I va començar a enviar un codi.
No pot ser.
I els hi ha agradat tant, els de Rockstar,
que amb la següent actualització ho faran.
Que fort.
No sé si li donen les gràcies, li donen feina...
Home, li haurien de donar feina la democratització d'internet.
A mi el que molesta de GTA Online
és que està tenint tant d'èxit durant tants anys en el fons GTA V,
li costa tant morir que no surt GTA VI.
GTA VI no existeix perquè Rockstar segueix fotent molts calés amb GTA V.
Mentre la gent no li doni l'esquena al V, no veurem el VI.
Aleshores, jo des d'aquí faig una crida als nostres milions d'olients.
Jogueu a una altra fotuda cosa. Deixeu el V ja.
Jo tinc ganes de veure el VI.
Però és que la mentalitat de Rockstar és que és lògica.
Per què m'he d'aliar a fotre un VI que no sé si m'anirà bé?
Si m'estic forrant amb el V fent quatre actualitzacions
de Passo Catamboli per l'online, és que és lògic.
Per cert, estem a twitch.tv barra generació digital.
Star des de Tarragona, tens la pantalla, ens estàs veient?
Sí senyor, us ho estic veient. Ben macos que esteu.
Avui hi haurà més novetats, com ens va dir el Roger Valdomar
la setmana passada, que estaria molt bé que mentre poséssiu
el vídeo de l'Heli mentre es parla del videojoc,
que sortís el videojoc.
Ja està fet.
Valdomar ens matarà.
Però és fort això, és com Rockstar.
Ens fan una proposta cataclaca.
La setmana següent.
El tenim que contractar també?
Ella ens ho diu i nosaltres ens ho correm.
El tema de Rockstar, si ho diu, és clar, ho fan els altres.
Avui, Murillo, m'has dit que cada dia hi ha una novetat de nivell Twitch.
I això em sembla brutal.
No sé com acabarà això.
Jo tampoc ho sé.
Seré l'Ibai dels videojocs.
Generació digital.
Doncs l'Heli, que ara farà la seva secció, s'ha punxat a si mateixa.
I ara ens parlarà del joc que ens comenta cada setmana
i que ha jugat aquí aquesta setmana.
Doncs aquesta setmana, com que em vaig quedar una mica així
de jugar a un joc de música, que era l'Encounters,
que em va costar una mica, però que la seva creadora
ens ha dit a Twitter, perquè ens va escoltar
i ens ha dit que està treballant en l'actualització del joc
per fer-lo una miqueta més fàcil.
Sí, sí.
I ens ha dit que està treballant en l'actualització del joc
per fer-lo una miqueta més fàcil,
que li ha sortit una miqueta més difícil del que ella tenia previst.
Ja li van dir, és meravellós el joc.
Quan sigui una miqueta més fàcil, jo ho tornaré a provar,
perquè tinc ganes de jugar al joc.
Jo crec que ens va escoltar a tots i va dir,
potser sí que bé.
Doncs això, em vaig quedar una mica així i vaig dir,
jo tinc ganes de seguir fent música i de jugar aquests jocs musicals
i em vaig trobar un que està molt bé,
però sobretot la premissa era que no em posés nerviosa.
És una mica més tranquil que l'altra.
I ja estem prou nerviosos.
Exacte.
Aleshores, he jugat a un joc que es diu
que la veritat és que està molt bé.
O sigui, no et podies trobar un joc millor.
No, no, és fabulós.
Tu vas posar relajantes i a veure què surt.
Música relajantes, sí.
Però aquí hi ha el risc de dormir-te.
Ara està en aquell punt just.
No, no, no t'adorms.
El que sí que és veritat és que si el vols fer servir...
Hi ha gent que ho posava, que ho posen als comentaris,
i si vols dormir, doncs potser t'ajudes a relaxar-te
per anar-te allò, anar a dormir tranquil·let.
D'acord, amb filtro de luz azul.
Això.
Però això d'adormir-te no,
perquè realment el joc té un interès que no deixes de perdre en cap moment.
Molt bé.
Perquè es tracta de...
És un joc de trencaclosques, en realitat,
de pusles i trencaclosques,
que està presentat en una quadrícula
i en aquesta quadrícula hi ha marcades unes peces, uns quadrets,
i hi ha un mirall
i tu has de fer el reflex
amb les peces d'aquestes peces.
M'estic posant nerviós.
Jo no ho faria, això.
Per què?
Ja m'estic posant nerviós.
No són de colorins.
No, però requereix una coordinació
dels dos hemisferis del cervell
que els tios no saben fer.
Més de més, no has de coordinar una mà i l'altra.
Amb el mateix dit que pitges,
has de pitjar les peces que tens a una banda del mirall
i replicar-les a l'altra banda del mirall.
Hi ha gent que això de la colocació especial de les coses
li costa molt, eh?
Sí, al principi costa una mica, sí que és veritat.
El que passa és que després trobes el teu propi sistema
de fer-ho bé.
Què comentaves a tard?
Que a mi em fa mal el cap, ja.
Home, no, hòstia, segur que no.
T'estic veient aquí per la pantalla
i mare de Déu, m'estic marejant.
Vaig a demanar un gotet d'aigua perquè
llogar tot això a la vegada, a la esquerra...
Explica'm com va tot això.
És molt fàcil.
Aleshores, comença molt fàcil el joc
perquè surten només dues o tres peces marcades
per replicar-les a l'altra banda del mirall.
Però això és musical.
I és musical.
Cada vegada que pitges una d'aquests quadrets
per fer el reflex de l'altra, sona una nota.
Molt bé.
I aleshores, no té temps, aquest joc,
és a dir, vas jugant sense posar-te nerviós pel temps,
però sí que cada nota pertany a una nota d'una melodia.
La desfitu detectes de quina melodia es tracta
mentre tu vas jugant.
Pot saber quina cançó és
i aleshores has de pitjar l'ordre i el ritme
de la melodia.
Té un punt de guitar hero això.
Diguem-ne que vas creant.
Què passa? Que al principi és molt fàcil
perquè hi ha poques peces i només un mirall.
A mesura que avances, apareixen més miralls.
I més punts, també?
I més punts.
Aleshores, no només els has de replicar
a l'altra banda d'un mirall,
sinó que després ho has de fer també en altres angles
i quan repliques a un altre angle,
automàticament està pendent de noves peces
que has de pitjar.
És una mena d'invencions.
Miralls i tal.
És més difícil d'explicar que de jugar.
I això relaxa.
Vols dir que relaxa?
Sí, sí.
No, home, no.
Pots fer el teu ritme, pots pensar, pots mirar.
Si no vas al ritme de la música,
no és que la música només sona quan tu pitges.
No és que llegeix una música que tu has de seguir.
Tu pitges i surt la nota.
Si vas fora de la música que s'ha de compondre,
vas fora, no passa res.
I què més?
Tens una altra opció.
Jo jugo a la moda clàssica,
que és el que m'agrada, que és així.
Vas desbloquejant nivells,
pots anar agafant diferents instruments,
et van sortir sintonies diferents.
És bonic.
Llavors hi ha una altra moda
que se'n diu el triturat o algo així.
Sí, triturat.
Que és el ràpid.
Aquí tens un temps determinat
per aconseguir pitjar el màxim de quadradets possibles.
Veig que hi ha diferents tipus d'instruments.
Comences tocant el piano,
després pots triar la flauta,
pots triar el xilòfon.
Realment, si aconsegueixes fer les peces musicals,
és bonic.
És bonic perquè a més tu detectes quina cançó és.
Juges amb tu mateixa a compondre aquesta cançó.
A més, tu expliques que has apuntat aquí
que el joc l'ha fet Infinity Games.
He estat mirant els jocs que han fet aquesta gent
i déu-n'hi-do.
Hi ha molts.
Molts i molt ben fets.
El coneixies.
No recordaria cap en concret.
És un nom dels que últimament no paren.
Jo he llegit, que no he pogut contrastar-ho,
que aquest joc es va ser idea d'un quartet de veritat de música
que és qui ho va proposar Infinity Games.
I va haver-hi Fallon, segur.
No, no.
És un joc musical pensat per un quartet de música,
però no vol dir que s'hagi embrenat.
Vull dir que col·laboraven.
És un joc pensat.
És un joc pensat per unes persones que fan música.
No sé per què m'estàs recordant aquell Tetris que va sortir,
recordo Tetris, que era també musical, 3D,
que tu el jugaves amb Molleres de veritat virtual, recordo?
Sí, el que va fer el Tetsuya Mitsubuchi.
Correcte.
Jo el jugava al revés també.
Era també un Tetris musical amb unes melodies també molt fent
i que la col·locació de les peces anava variant
el ritme de la música que escoltaves.
Correcte.
I al final t'enganxava molt la tonteria aquesta.
Bé, això t'enganxa molt, però tampoc és allò que t'agafi estrès.
No, no.
I a més a més tens per jugar ja 24 amb uns diferents i mil nivells.
Mil?
Jo no sé quants me n'he passat.
Me n'he passat bastants.
Al principi és passada i tires, tires, tires.
Fins a mil pot ser interminable.
Tens joc per a un carro.
I és gratuït, eh?
És gratuït, sí que és veritat que van sortint anuncis.
Tens les vides que t'ajuden.
Quan ja no saps quina peça has de tocar,
pots fer servir aquestes vides.
Quan s'acaben, doncs veus un anunci i te'n dóna de noves.
Si marxes del joc i tornes a jugar unes hores més tard,
no tens més vides.
És a dir, no tens més nassos que mirar-te un vídeo si vols vides extras.
Molt bé.
I ja està, està per Android i per allòs.
Doncs molt bé, el nom del joc és Harmony Melodías Relajantes.
Exacte.
I ara recordo un dels jocs que va fer que és una espècie de sudoku
que...
que era molt bonic.
Tu, stars, jugues al sudoku als diaris o no?
Molt, molt, molt.
Veus? A tu et pega.
I el mòbil també.
Però saps què passa amb el mòbil del sudoku?
És el tema de les pistes...
No, no, jo el poso en modo hardcore.
D'acord.
Perquè si no, dius a masca no...
I quan agafa un diari, una revista, un diari que és gratuït,
se me'n va.
Quan sona la música, se te'n van els peus.
A més, se me'n va el bolígraf.
I juga a l'Oriol Dalmau per donar-li el vist i plau.
Doncs sí, continuem al Generació Digital.
Si hi ha algun comentari d'alguna persona que...
al twitch.tv va a la Generació Digital,
sempre que vulguis ho pots comentar.
Molt bé.
Fa un parell de setmanes parlàvem de la sortida de Harvest Moon
Un Mundo Único,
una saga de videojocs molt llarga que va començar l'any 96
per la Super Nintendo.
I ara volem saber com li ha anat la plantació de patates
i altres hortalisses a l'Oriol Dalmau.
Seguim en aquesta línia relaxada.
Sí.
Harvest Moon.
Com deies, és un joc per Switch, PS4 i Xbox One.
Per Harvest Moon no existeix la nova generació encara.
I efectivament és una franquícia nintendera,
més aviat, que té més de 20 anys.
I al final estem parlant com de la versió agrícola rural
d'un animal crossing una mica, no?
Sí.
Però és clar, en aquest cas, dirigit més, en principi,
a la gestió.
La gestió d'una granja, de les estacions de l'any,
els recursos, l'aigua, els teus animals.
També, molt important,
la granja.
I una de les gràcies que tenien aquests
i els anteriors Harvest Moon
era que podies enamorar-te d'algú del poble.
Es van fer com uns cors, un rotllo cims, no?
I tenir fills grangers,
tenir grangerets que plantin petites pastanaguetes.
I feia com una...
Bueno, cims, no?
Com una saga ni saga de grangers.
Aquesta franquícia, ara, el 2021,
crec que està una mica passant per problemes.
Està una mica en hores baixes.
I una de les senyals més evidents que aquí estan passant coses rares
és que el proper dia 26, que falta una setmaneta,
va fer un llibre,
Story of Seasons Pioneers of Alive Town,
nom llarguíssim,
i que no només és un joc que s'assembla molt a Harvest Moon,
una barbaritat,
sinó que no és cap casualitat això,
sinó que està feta pels creadors originals de Harvest Moon.
O sigui, són una gent que són,
els autèntics Harvest Moon,
que no tenen els drets del nom.
I és que es veu que el Harvest Moon que tenim ara
és producte d'uns que es diuen Natsume,
que es van divorciar dels creadors originals.
Mal rotllo.
I això ha fet una reinterpretació una mica lliure
d'aquest tema de la gestió de granja.
Per tant, ja anem una mica a ull aquí què passa.
Sí.
A veure, primera cosa que et sorprèn quan t'hi poses a jugar,
el primer, el nivell tècnic.
Ja es veu, amb l'editor de personatges,
que és pau pèrrim,
pots triar el sexe, el color del cabell,
dels ulls i el to de pell.
Res més.
Va, vols tiberpunk no seria, eh?
No, no. Ni molt menys.
De fet, per fer això no fotre res.
I ara anem amb l'editor de personatges que dius,
ai, ai, que estic a PC2.
Què ha passat?
Que he fet un viatge en el temps, no?
Comences en el teu llit, una mica estiltec de link to the past,
i tens la primera conversa amb ta mare
i un científic del poble.
Ràpidament et dónes compte que efectivament
el nivell gràfic és un drama
i que les converses són llargues i lentes.
El guió no té gaire sentit,
perquè la gent d'aquest misteriós poble
no saben que existeixen les hortalisses ni les verdures.
No les coneixen.
Ells només coneixen la patata.
No és una patata, no?
Sí. Tu vius amb ta mare i hi ha com un doctor simpàtic,
però que només...
T'entres al matí i dius, hola, mama.
I dius, hola, buenos días.
Al sortir de casa et trobes amb una bata blanca.
Només coneixen la patata.
Clar, ta mare t'envia a buscar patates,
perquè aquesta gent només s'alimenta de patates.
I quan surts descobreixes una fada
que et dona la semilla d'un ràbano,
tal qual el plantes, li poses aigua,
surt un ràbano, l'hi portes a ta mare
i ta mare flipa perquè mai ha vist res semblant.
I et quedes com dient,
si funciona el joc, de fet,
les semilles que anem aconseguint
les traiem d'unes fades que anem trobant pel mapa
i això fa ben bé que aquest joc
no tingui una economia com a tal.
És un joc que funciona com a truec,
és a dir, un personatge et demana un bròcoli,
doncs a recórrer tot el mapa,
a trobar una fada de les moltes que hi ha
que et doni la semilla de bròcoli
per anar a donar-li al personatge
i fer la missió, no?
I anem al mapa en si, el mapa és molt gran,
és el One World que dona nom al joc,
però és un món molt buit,
la sensació que dona
és que el poble que abans formava
els anteriors Harvest Moon
ara s'ha posat com amb trosseig,
trencat de trosseig,
en un mapa gran com dispers
per donar-li una pàtina de món obert
que trobo que és innecessari.
A més, aquest intent de barreja
entre joc de gestió i aventura
que és que realment no acaba de funcionar,
els dies són curtíssims
i per anar d'un punt a l'altre del mapa
et gasta l'energia que la tens molt limitada,
és tan forçada la cosa
que si t'apartaves un botonet
i el cotxe es convertia en una capsuleta,
doncs la teva granja
es converteix en una boleta també
i si tu vols per anar a l'altra punta del mapa,
a pescar al mar,
doncs més val que vagis fins allà
i muntis allà la granja
perquè si no no et dona temps
d'anar i tornar en un sol dia,
és impossible.
En definitiva, el joc no aconsegueix enganxar
la fórmula de granger de gestió de recursos,
s'ha simplificat i infantilitzat fins a l'extrem,
de fet no existeix,
perquè no hi hagi temps
perquè ens donin la semilla adequada
per plantar una cosa nova
i completar la missió d'atur.
No és divertit.
Veurem si el joc bo de gestió grangile
és el que us deia.
La setmana que ve, dia 26,
veurem si aquest és el bo.
De moment aquest Harvest Moon,
tot i que les idees eren interessants,
eren valentes,
això de barrejar aventura i gestió,
el tema de les fades,
el tema de la granja mòbil,
i sobretot per un guió
i una història que no té gaire sentit.
Estar deu minuts pel mapa,
buscant una fada que ens permeti plantar pastanagues,
a mi em sembla una mica estrany,
així que no acostumo a ser tan contundent,
però en aquest cas,
el joc el teniu a 50 euros per Switch,
que si sou molt fans,
i hasta diria que col·leccionistes del Harvest Moon
i completistes, jo el deixaria passar.
De fet, aquest és el Harvest Moon
que ha tingut més mala acollida de tots.
Si aneu als trailers, de YouTube els oficials,
veureu que està acribillat a dislikes
i els comentaris dels vídeos estan desactivats.
O sigui, que no ha tingut una bona rebuda.
Per què?
Perquè els gràfics que el cantaven com una almeja,
com una cloïza, només veure'ls,
i perquè ja es veu que amb el gameplay
és un monoverg que no pilla gaire.
Per tant, a la gent no li ha barrufat,
i a mi tampoc, si a algú li encanta,
que ho digui per Twitch amb argument.
De fet, també preguntem aquí als ullents
si algú que hagi jugat aquest joc
o encara estigui enganxat
i plantant fruita, verdura,
en alguns d'aquests videojocs
que li digui.
No sé si hi ha algun comentari, Eli.
Només n'hi ha un, del SAU 1073,
que a part de tot el que ha explicat sobre el joc l'Oriol,
li diu que semilles no es diu.
Bueno, en el joc es posa semilles.
Clar, jo faig servir l'expressió del joc.
Del joc, doncs, clar.
Són llavós.
Una cosa que et volia preguntar,
la setmana passava fa dues setmanes
quan jo vaig parlar d'aquest joc
que sortia fa dues setmanes,
es parlava d'una deesa que s'havia enfadat.
Sí, sí, sí.
La deesa de la cossetxa.
Aquesta, sí.
Que al final és això.
Crec que l'argument és que has d'anar recuperant
diferents fades per anar tenint totes les diferents llavós
per recuperar la deesa de...
Potser això són xorrades amb vinagre.
Al final és el que et dic.
És anar buscant llavós per plantar-les al quinto pino
i no pots arribar perquè no tens prou energia,
és el que hem fotut aquí.
Jo crec que...
Els teus que han fet el joc
també han plantat una sèrie de plantes
i després l'han donat una utilitat una mica recreativa.
La sensació és que hi ha hagut mal rotllo en aquest joc.
Era una franquícia que tenia el seu públic,
si tu vols per sota d'Animal Crossing i d'alt,
però que tenia el seu públic
i dona la sensació que aquí ha passat alguna cosa de mal rotllo.
Veurem si el segon joc és el bo.
Si és el bo.
Aquest, el que està clar, és d'un mundo único.
Serà único i creu que se quedarà aquí.
Molt probablement.
Això sí que és bo, això sí que és bo.
Exacte, perquè en els primers anys dels videojocs
tenir una versió digital d'un joc de taula
era molt habitual i un símbol de modernitat.
Jocs de cartes, de ruleta, bingos
i fins i tot el Monopoly i el Trivial
es van passejar per gairebé tots els sistemes.
Avui en dia, que el joc de taula s'ha modernitzat
i viu en una nova era d'aurada,
molts dels grans jocs, digital,
han tingut la sensació que el joc de taula
s'ha modernitzat i viu en una nova era d'aurada,
i els grans jocs, digital,
han tingut la sensació que el joc de taula
s'ha modernitzat i viu en una nova era d'aurada,
molts dels grans jocs, digitals,
han vist també la seva versió física
de fitxes d'aus i tauler.
Angry Birds, Dome o Fallout
s'han convertit en jocs de taula tradicionals
per quan volem apartar una mica els ulls de les pantalles.
Però què passa quan per un joc de taula tradicional
que adapta una franquícia d'èxit dels videojocs
utilitzem una app digital per rebre ajudes,
imatges o sons per ambientar-nos més?
O què de llavors la frontera entre joc de taula i videojoc?
Doncs és una gran pregunta
i avui parlarem una miqueta
d'aquestes aplicacions Companions de jocs de taula,
però no de qualsevol joc de taula,
sinó del joc de lluita amb figuretes de Street Fighter 2.
Què dius ara?
A veure, parem màxines?
Jocs de taula de lluita amb figuretes de Street Fighter 2?
Això és emocionant.
Doncs sí, existeix, existeix.
Mira, l'any 2018 es llançava un Kickstarter
per part de la gent de Jasco Games
per fer un joc de taula Street Fighter
de miniature game.
Exacte.
I atenció perquè demanava uns 400.000 dòlars,
superava els dos milions.
Per tant, van acabar amb tots els tires
i tots els bonos extra de qualsevol Kickstarter
els van arribar tots fins al final.
Entre les particularitats d'aquest joc
hi ha la combinació de cartes
que porten els seus atacs especials,
moviments de les figures del teu lluitador per un escenari,
que a més també porten, 3D i recreadets,
diversos objectes, tipus arbres,
les caixetes aquelles de la fase d'en Gael,
perquè les poguessis trencar
i desplaçar pel escenari.
I, a més, dona possibilitats que no hem viscut mai
en els videojocs, com, per exemple,
reproduir, per exemple, lluites de tres contra un
o combats per equips.
Però esclar, el que ha donat un suport radical
a aquest Kickstarter són els fans del joc.
Obviament, això és de fans de Street Fighter.
I no creus, Albert,
que hi ha un joc de taula, de Street Fighter 2,
així tal qual li faltaria alguna coseta?
Hadouken!
Hadouken!
Soryuken!
Això ho vas dir?
Això està estret des de...
Tu creus que pots jugar un joc de Street Fighter 2
i no tenir això?
Et falta molta ambientació.
Jo no sé si tu et creuries que estàs jugant al Kickstarter.
Doncs per donar aquesta mena de sabor i atmosfera
és quan apareixen les Companions Apps.
I cert amic del programa,
que és molt ficat,
és en Raül Solano,
que ha sigut convidat nostre en diverses ocasions
representant el grup Labo Builders.
Doncs ara deixa una miqueta davant dels cartronets,
la cinta d'enganxar i el Nintendo Labo
per explicar-nos què són i què podem trobar
en aquesta Companion App.
Tota Companion App el que busca és potenciar
i fer més immersiva l'experiència de joc que tens
amb un joc de cartes o un joc de taula d'aquest tipus.
Llavors, naltros, amb la Street Fighter que hem fet,
ha sigut ajuntar les diferents idees que hi ha,
i amb una mateixa.
Llavors, el que tens és un marcador de punts de vida,
un marcador de punts de poder,
per al tipus de tipologia de joc que és.
Després, tens un soundboard,
que és una taula de sons on et permet llançar
les frases i expressions típiques d'aquest tipus de joc.
I després, tens el reproductor de banda sonora
que et permet posar banda sonora a la part que estàs fent.
Llavors, ho hem posat tot junt amb una vista
i et recorda més l'experiència del gameplay
que tenies típic de Street Fighter.
A veure, això m'encanta.
Què hi diuen els audiences, Eli?
Doncs mira, una pregunta.
En Viu un 82 diu, porta el cotxe de la fase de bonos.
Mira, he estat mirant el Kickstarter
i sé que alguna cosa relacionada amb les fases de bonos
ja apareixia.
Passant, no et podria dir ben bé què és,
però podria ser que estigués.
El Samuel Raúl ha fet la part 3D de l'A,
però com arriba a involucrar-se en aquest tema?
Doncs mira, digue'm que ha sigut un tema de Kickstarter
que s'ha endarrerit força.
Hi ha hagut la pandèmia entremig
i es veu que els fans del joc
anaven parlant i animant una miqueta entre ells
i quan es parla i es parla i es discuteix,
a vegades surten idees.
Doncs una mica per casualitat,
perquè tot sorgeix pel projecte de Kickstarter
de joc de taula de miniatures de Street Fighter
que tenia una comunitat de discos darrere
on passant els anys es donaven idees,
es va testar el joc i un noi va dir que anava a fer
una aplicació amb Android d'aquest estil
i jo no tinc Android,
i llavors vaig dir que anava a solucionar-ho
i vaig dir que ja construiria jo una versió web app
de mitjàament el mateix,
però amb estatica 3D per ser una mica més diferent.
I això ho hem pujat i anem pujant més aplicacions
que s'estan fent amb un hub,
així que és utsgames.app,
on mitjàament està tot disponible
perquè la gent ho pugui disfrutar en les seves partides.
Em fa gràcia que dius jo no tinc Android,
no em compraré un Android,
vaig a fer l'aplicació.
M'encanta, m'encanta.
Per tant, si juguem a aquest joc de taula
i tenim com diu el mòbil o un ordinador prop,
si entrem a utsgames.app
podem usar digitalment tots els recursos
per seguir millor la partida.
Exacte, a partir d'un llistat de cartes
et permet estudiar quines són els millors combos que pots fer.
Una de les aplicacions que hi ha
és que puguis veure totes les cartes que hi ha,
com s'usen i com es poden combinar millor.
T'ajuda una miqueta.
Tenim, per exemple, una sèrie de sons
que els pots llançar quan estàs fent...
Llances les cartes d'un Hadouken,
doncs apetes el botó de Hadouken.
Però jo això no estic d'acord, la música està bé,
però Hadouken l'has de fer tu.
Si l'hem sentit milions de vegades.
Sí, sí, però el Hadouken l'has sentit milions de vegades,
però si has de fer el de la Chun Li ja és més diferent.
Hadouken, Hadouken, Hadouken.
El Hadouken el sabem fer tots.
Pizza King.
Exacte.
Però hi ha alguns altres que són més complicats.
Almenys tens la possibilitat de fer-ho.
A més, també hi ha una mena de...
saps allò que feia... quin era aquell joc?
Un dels de SNK,
que podies insultar una miqueta el rival
i fer-li gestos així.
Es veu que aquí també hi ha una mena com de...
que el tio parla.
Insultar sempre està bé.
També pots marcar la puntuació,
la teva barra de vida,
tens una barra de vida interactiva que pots anar marcant
per veure com es gasta,
i quan vas agafant energia,
perquè tens un botó baix que el marques i tal,
esculls l'escenari en el que estàs lluitant,
tens el teu jugador...
La veritat és que dona molt d'ambient.
Atenció, perquè si us agrada aquesta idea,
se'm prepara un altre dissimulant per al Mortal Kombat,
que estan traient ja un joc de taula,
els mateixos però basat en la franquícia Mortal Kombat.
I aquesta vegada,
el Raúl i els companys que ja estan amb aquesta app ficada,
que és una cosa que han fet ells com a fans
i com a gent que li agrada molt el joc,
estan intentant que se li pugui donar
una patina d'oficialitat a aquesta aplicació
i pugueu utilitzar recursos de l'agenda del Mortal Kombat.
Estar, tu si haguessis de fer alguna cosa,
alguna cosa extrafísica del Mortal Kombat,
què faries?
Si és que ja tinc alguna cosa al cap.
Uf, uf, a mi em ve al cap sang.
Exacte.
Un cor de plàstic per poder-lo protegeixi.
No, però fatality.
Una ampolleta d'un licor que sigui sang, per exemple.
Sí senyor.
Una sangre de toro, que hi ha el bia aquest.
Molt bé.
Sangre de Raiden.
Sangre de Raiden, exacte.
És que Mortal Kombat sense sang no és res.
Per això.
No va ser Super Nintendo que la primera versió la va fer
censurada sense sang i no va vendre una punyetera merda?
La de Megadeth també ho era.
Havies de fer un truc, és cert.
Havies de fer un truc per desactivar-la.
Diuen alguna cosa als ulls?
Si els van acudint idees, com per exemple
el Mister Albert Pujol, que diu
que el segon objectiu ha de ser tenir Funkos
dels integrants del programa.
Molaria, molaria.
El meu seria molt petit, no fotem.
És raro que l'empresa Funko no s'hagi interessat encara a nosaltres.
Ha d'estar al caure això.
Per la pandèmia segurament.
Segurament, segurament.
Recordem una miqueta on podem jugar i què podem fer.
Doncs si recordeu que el joc de taula encara es pot comprar
tot i que el Kickstarter ja està acabat
i si el teniu podeu jugar amb la companion app
que trobareu a utsgames.app
de manera gratuïta.
Generació digital,
un programa 100% lliure de caixes de loot,
pay-to-win i microtransaccions.
I per cert, m'encanta el tema del Raül
que abans feia coses amb Nintendo, Labo, Cartró,
que ara es dediqui a fer coses físiques també per videojocs.
Realment és una manera de fer coses paral·leles a les videojocs.
Està molt bé.
El que fa quan diu 3D no vol dir que sigui físic de real.
Fa la part digital però té aquesta estètica 3D.
Hi ha una versió amb 2D i tal.
I és una llàstima perquè ells,
amb tota la il·lusió que hi posaven,
sobretot per involucrar escoles, amb tot el tema de Nintendo Labo,
em comentava que amb tot el tema de la pandèmia i aquestes coses,
i les escoles també,
tot això per la llàstima ha quedat molt aturat.
Però bueno, espero que quan estiguem tots vacunats
també pugui seguir amb aquest projecte tan interessant que tenien.
Doncs mira, ara parlarem de tres jocs que surten aquests dies.
Aquest divendres 19 és la data d'aparició d'un videojoc anomenat
Sing of Sojourner.
És un joc on portem el control d'una persona
que ha perdut la seva mare recentment
i ha de portar la botiga que la seva mare regentava.
Llavors, a poc a poc va coneixent detalls de la seva mare
que no coneixia a través dels clients de la botiga
i de les persones que va coneixent.
Les persones que porten els seus menjats.
Això em preocupa que em passi.
Perquè algú m'hi diria a Facebook quan la palmii i digui,
però aquest tio...
Jo m'agradaria morir però deixar tot esborrat,
que ell no sàpiga res de mi.
La curiositat d'aquest joc és que,
la comunicació amb aquestes persones
és a base d'unes cartes i uns símbols.
I el joc al final va sobre això,
la comunicació i la relació amb els altres.
És bastant curiós.
Molt bé.
Sing of Sojourner ha aparegut aquesta setmana
per PlayStation, Nintendo Switch i Xbox.
Estar, si tu haguessis de comunicar-te amb la gent amb cartes,
amb quines ho faries?
Amb l'espanyola, l'anglès, la francesa o, jo què sé,
amb les cartes del tarot?
Amb una carta de vi.
Molt bé, molt bé.
Sí, sí.
Hòstia, sí, sí, m'agrada.
Si no heu vist alguna, no és tan fàcil, eh?
No, no.
Les cartes...
No, però les de Vinz tenen les seves cosetes
i quan hi ha algú que te l'explica,
ostres, en un altre aspecte...
Vas per preu, tio.
No, no, no.
És això, vas per preu.
I bueno, blanc si és peix, no?
Sí.
A més, depèn de quina marca, diguéssim, ja tinc olany i tot, eh?
Sí.
No ho sembla, però hòstia, m'estic fent gran
i hi ha coses que m'estic donant una miqueta massa ciberita
i això no mola.
Molt bé.
Un altre joc que apareix aquests dies és Root Film.
És una novel·la visual, així la destaquen els seus creadors,
on ens convertim en el director o directora d'una sèrie de televisió
que va ser cancel·lada fa anys, fa uns 10 anys,
per motius desconeguts.
Llavors, són unes il·lustracions dibuixades a mà
d'un videojoc de misteri on, en el fons,
haurem de desenmascarar els sospitosos
mentre intentem fer aquesta sèrie o aquesta pel·lícula.
No, és Covid-1.
És a dir, director i detectiu, alhora.
Sí.
Les dues coses.
Sí, és un joc amb estètica japonesa i anime.
Sincerament, aquesta història només se la poden crear allà.
Però has de prendre decisions, hi ha diversos camins per seguir.
Sí, és així.
I parlen molt, això també passa.
Has d'estar disposat a llegir.
Sí, com el Harvest Moon.
Que això elimina el 97% del públic objectiu, és així.
Sí, sí.
Per cert, l'altre dia llegia, avui llegia,
que aquest joc tan difícil, no sé què era,
el Tsushima?
Sí, aquest.
Per PlayStation, l'han acabat al mode Història
un 52% de les persones que l'han començat.
Sí, és que és llarga, a més a més.
Hi ha molta gent que ha acabat el joc que l'ha començat.
És un dels millors jocs de la generació,
si no el millor d'exclusius de Sony.
Va ser parlant dels millors jocs de generació,
no té res a veure, però prefereixo dir-ho.
Avui s'ha sabut que regalarà Horizon Zero Dawn
per tots els poseïdors d'una PlayStation.
Aprofiteu.
Sense tenir el plus ni cap punyeta.
Tu entres allà, dius que te'l vols descarregar
i te'l descarregues i és teu per sempre.
És una reacció més de Sony al Game Pass d'Xbox,
que està imparable.
Aprofiteu, és un dels millors jocs de la generació.
Visca la competència.
És bona per tothom.
Parlàvem de Root Film,
que apareix aquesta setmana per la Nintendo Switch
i per la PlayStation 4.
Molt bé.
I ara un altre videojoc, al darrer.
També dibuixa't a mà, això està molt de moda.
Es diu Minutes of Island.
De fet té un aspecte semblant a Hora de aventures
i per això se'n van portar algunes crítiques.
Hauran de conduir una jove que es diu Mo
a reconstruir l'ecosistema del lloc on viu,
que està en plena decadència.
La Mo haurà d'arreglar unes màquines que es va trobant,
que cada vegada són més complicades,
i arribar a l'inici del problema.
És molt bonic.
I va rebre crítiques perquè s'assemblava al tres a Hora d'aventures
i jo pensava, escolta'm, al final,
si tu agafes el Tintín, en aquella època,
molts s'assemblaven.
I jo crec que molts dibuixants tenien les seves mestres.
La la fareu si és.
Mestres, exacte.
I aquí també els vam aixecar bastant.
I mira, la veritat és que és un videojoc d'aquests
que apareix amb diverses plataformes.
Minute of Iceland apareix aquesta setmana per PC,
Mac, Xbox One, PlayStation 4 i Nintendo Switch.
Generació digital.
Doncs molt bé.
Continuem amb generació digital.
Continuem a twitch.tv barra generació digital.
No sé que hagi semblat a la gent això que hem posat aquests vídeos i tal.
Aquesta currada no hi ha ningú que digui.
El Roger ha estat el primer que ha fet quan s'ha connectat a Twitch.
Li ha agradat molt.
I ja està.
Ens estan seguint molta gent per Twitch.
Doncs mira, ara connectem amb la Gina,
que ens descobreix, per qui no ho conegui,
una iniciativa vinculada amb la llengua i els videojocs.
Ei, morillistes i equip GD.
Avui us porto un projecte que, si no el coneixeu, us agradarà molt.
Es diu projecte ser trencada.
I el que fa és traduir videojocs
per adaptar-los al català.
Ells són un grup de catalans,
una estructura completament horitzontal,
que no hi ha un capità, i ho veureu a través del vídeo,
que vol potenciar el català als videojocs.
I com ho fan?
Doncs han agafat el toro per les banyes
i ara el que volen és potenciar el català com Déu mana.
A la cultura digital, pel vídeo i per l'àudio,
veureu que parla gent diferent.
I, com us he explicat, és una estructura completament horitzontal
i, per tant, no hi ha un portaveu.
No hi ha un portaveu.
I han contestat tots.
El primer que els he preguntat és
per què molts desenvolupadors no tradueixen els seus videojocs al català?
Avui en dia la gent requereix les coses aquí i ara
i per als petits estudis és molt difícil adaptar-se a aquesta nova velocitat.
Amb els grans desenvolupadors passa el mateix però a una escala més global.
Considerant que incloure el català als seus jocs
no els hi aportarà grans beneficis
i canviar corporar les principals llengües per la desenvolupació del món
ja n'hi ha prou.
Així tot, hi ha estudis a l'embit català parlant
que ja estan començant a canviar de paradigma
i se'ls ha d'agrair molt la seva feina.
D'on va sortir la idea del projecte de Ser Trencada?
Partint del treball de les comunitats catalanes de videojocs,
vam veure que sorgia l'oportunitat de tenir contacte
amb les pròpies desenvolupadores de videojocs.
Va ser a partir d'aquest moment
en el que ens vam començar a reunir gent
amb la mateixa intencionalitat expansiva
i es va crear el projecte Ser Trencada.
I en quina fase es troben ara?
Actualment, Ser Trencada s'està donant a conèixer
a totes les desenvolupadores i la societat.
Estem en una fase més de construcció i d'expansió en si.
Nosaltres, el mateix, a títol personal,
tenim algunes traduccions com The Binding of Isaac,
Infernium, Coral, The Wonder Boy, Dragon's Trap, etc.
I ens agradaria que fossin traduccions oficials.
És aquest un dels subjectius i de somnis del nostre grup.
I què podem fer nosaltres com a consumidors,
com a jugadors, per potenciar el català a la cultura digital?
El 90% de les portes que intentem obrir
no s'obren directament ni se'ns obre.
Per tant, la estratègia hauria de passar per la unió
d'institucions catalanes i grups de gent,
ja que tots compartim un objectiu en comú.
Però, a l'actual, de forma disgregada,
no s'aconseguís la potència de ditjador.
Per altra banda, el públic es crea més fàcil,
demanant, reclamant i consumint producte en català.
Evidentment, com a jugadors,
ens toca jugar i reclamar que puguem jugar en català,
perquè si no hi ha demanda, evidentment,
no hi haurà oferta.
I per algun cantó hem de començar.
Des d'aquí, agraeixo moltíssim la feina que estan fent
els altres morillistes i equip GD
a quin videojoc us agradaria molt jugar en català.
I quan dic jugar en català vol dir doblat,
no vol dir només subtítols, vol dir tot, el pack sencer.
Vosaltres que jugueu a xocs d'aquests amb molt de text...
Home, jo no tinc dubte.
Qualsevol llacusa, perquè no els he pogut jugar mai,
perquè no es tenien castellà.
És una de les meves grans espinites,
que estan amb japonès i amb anglès.
Jo porto malament l'anglès, home,
puc entendre quatre coses bàsiques.
Jo mai tan anglès te'l segueixo, però un jacussa no.
Hi ha jocs importants que no es tradueixen.
No deu sortir gaire a compte.
Tu trobes molt important això de jugar en català, els videojocs?
Doncs no, la veritat que no.
Ho sento molt.
Però en castellà com a mínim sí, no?
No, tampoc.
L'idioma ha de ser una cosa anexa.
El videojoc no té un idioma.
No perquè estiguin anglès, en japonès, en suahiri,
jugarem més o menys.
Home, clar, això tot depèn del tipus de joc.
Si a tu t'importa molt poc
que posi puntos o punts o score,
si vols jugar a una arcada, no necessites res més.
Què diuen els agents?
És un joc basat en l'idioma, que hi ha molt de diàleg,
però universalment és una curiositat, diguéssim.
I perdoneu, però ho heu de dir.
Mira, l'Orioludic diu que li agradaria molt
el Fallout 4 en català amb grans dobladors nostrats.
Molt.
El Guillermo com seria?
El pàram.
El pàram, sí.
El pàram.
Per cert, parlant de vídeos,
he vist un vídeo teu aquesta setmana que m'ha sorprès molt.
On he reconegut la teva veu?
Home, és la conta del Policia del Retro.
Retro Policia.
Jo a tots els que ens estan escoltant
els recomano que vagin a Twitter,
posin el Policia del Retro,
hi ha un vídeo viral que està fixat a dalt,
i els recomano molt que cliquin, que els agradarà molt,
perquè és el que té a veure amb el món del retro.
Videojocs retro, que ara estan molt de moda,
tan de moda que si hi ha apuntat gent
que potser no valora realment el que és el món retro de debò,
i comencen a jugar a videojocs de Mega Drive o altres Super Nintendo,
mitjançant tecnologies que no tenen gaire de retro.
Per aquí va el vídeo.
Ha tingut molt èxit, eh?
Ha tingut molt èxit, s'ha fet viral,
té com 1.700 likes o alguna barbaritat així.
Estic molt content.
I tu ho notes a la teva conta PayPal, segurament.
Estic pensant-lo d'anar a Andorra, a veure com està.
Generació digital amb Albert Murillo.
Doncs aquesta setmana, i continuem el generació digital,
l'Estar ens porta a un lloc que, per arribar-hi,
no necessitem carreteres.
Gràcies!
Avui ens parlaràs de viatges en el temps, però per què?
Sí, mira, per una cosa que vaig comentar fa 15 dies,
aquí a la prèvia del generació digital,
saps aquesta que fem d'un quart d'hora, mitja horeta,
abans es pot escoltar a l'email en el Twitch,
doncs que vaig comentar d'Arrel, que tu havies dit
que havies aconseguit unes cintes de caset,
saps?
Amb unes cintes de caset,
amb unes cintes de caset,
i que no hi ha hagut cap recerca,
que s'havia aconseguit unes cintes de caset,
saps?
Amb gravacions vàries,
doncs jo vaig comentar que va passar a Anglaterra,
fa anys, que un noi amb un marcadet va trobar una cinta,
d'aquestes també, amb coses gravades,
i es va adonar que dins hi havia un enregistrament inèdit
de Mick Jagger amb John Lennon.
Exacte.
De fet, aquestes converses, el que ens passa a Twitch,
és que al cap de 15 dies se'n van...
S'han d'estar pendents en el món directe.
Exacte.
Però durant 15 dies sí que es poden escoltar.
I això, eh?
És qüestió de temps.
Exacte.
Però d'això, Murió, ho fas, de treure un mercat,
comprar una cinta de caset que no saps què hi ha a dins
i escoltar.
És una sorpresa absoluta, pot haver-hi qualsevol cosa.
Hi ha coses que, de vegades, si estires la cinta,
o d'altres, que val molt la pena el que hi ha.
I quina mena de coses et trobes allà dins?
Doncs, per exemple, vaig trobar fa relativament poc
una persona que als anys 90 feia un viatge
a Egipte.
Una persona que tu no coneixes de res.
No, no, no, però hi ha el nom.
I estic per posar-ho a la xarxa perquè és als anys 90.
Va a Egipte amb la seva dona.
Sembla l'Inserso.
I ell va explicant tot el que veu.
És com un diari...
Sí, sí.
Ara ens indica la màtica, probablement, aquesta persona
que no està entre vosaltres.
Sí, sí, segurament.
Però hi ha el nom, hi ha el nom.
Un motiu pel qual la cinta ha acabat en un assagremà o en un...
Sí, normalment aquests mercats són pisos que buiden.
No sé si és que aquella cinta quina és, exactament?
El cas d'aquella cinta que es va trobar de veritat,
com aquest senyor que va fer el viatge amb la seva senyora
o amb l'Inserso o amb els seus amics a Egipte,
doncs va vingut al cap una altra cinta de caset
també relacionada amb John Lennon
i sorpreses inesperades.
El cas del viatger en el temps i la cinta dels Beatles.
Això...
Aquest és el Doctor in the Tardis dels Time Lords.
Els Time Lords eren els Calliades.
Era el mateix, eren d'un duet
que es canviaven el nom per fer diferents cançons.
Aquest tema del Doctor in the Tardis, que és del 1988,
evidentment és de la sèrie Doctor Who.
No?
Doncs quan anàvem a punxar les pistes de ball,
aquesta sèrie es va arribar.
Tan gran va ser l'èxit de les pistes de ball que la BBC,
va veure que el personatge encara tenia molta tirada nostàlgica
i va decidir apostar i rellançar seriosament la sèrie.
Mira.
I diguessin que el Doctor Who que ara coneixem
és gràcies a aquesta cançó.
Ah, molt bé.
Mola, mola.
Aquest tema, aquest tipus d'estil de tema,
se'n diuen buster songs o massaps,
que és agafar dues cançons que ja existeixen
i mesclar-les d'una manera que sembli una diferent.
Aquí podem sentir la base rítmica del rock and roll del Gary Glitter
amb la sintonia del Doctor Who.
Això té molt a veure amb aquell viatger del temps que us deien.
Aquest és el John Lennon, no?
Això sí que em sona, sí.
No em diràs que ell és un viatger del temps.
Jo sap que no, però el ves a saber què.
Però segons un senyor anomenat James Richards,
en John Lennon encara es viu i els Beatles mai es van separar.
I la prova és aquesta cançó.
Sí.
El Richards aquest, més convergent al temps,
va viatjar amb una dimensió paral·lela, diu ell.
Ell ho explica, eh?
Ell ho explica molt bé.
De forma molt resumida diu que anava pel camp,
que va ensopegar, que va caure a terra,
es va fotre un trau al cap i que es va despertar a casa d'un senyor
que es deia Jones.
I aquest home li va dir, diu, hola, bon dia,
mira que jo t'he trucat, que estaves aquí a terra,
estàs amb una dimensió paral·lela, jo vinc molt a la vostra,
perquè jo investigo,
perquè jo he vingut a ajudar.
Perquè es veu que amb aquella realitat del Jones
diu que és possible viatjar en el temps
a universos alternatius i realitats paral·leles.
I diu que n'hi ha de molt diferents,
que hi ha terres que estan sota l'aigua,
que n'hi ha que encara hi ha dinosàuries,
que estan més avançades tecnològicament,
que encara som a l'edat mitjana,
però que cadascuna és diferent.
Això depèn del que t'hagis pres.
Això és el multiverso de fer, aquest senyor.
Exacte.
Si no hi ha diverses altres, has de fotre un trau al cap.
No, no, no.
El Jones aquest té una màquina.
Llavors va entrar a la nostra realitat,
va trobar el tio a terra i se'l va emportar.
Doncs el món del Jones diu que la Yoko Ono no va existir.
Si la Yoko Ono no va existir,
els Beatles no es van separar mai.
Per tant, John Lennon mai va anar a viure
a l'edifici de Cota de Nova York i mai el va anar...
Està viu!
Pobre Yoko Ono, sempre ha rebut totes les títiques.
Home, ara estem vinculant l'existència de Yoko Ono
a la realitat.
Home, si fa no fa, a veure.
Això és l'argument revers d'aquesta pel·lícula que es deia
Yesterday, on un tio va patar un univers on no existien els Beatles.
I també hi va fotent-se una bufetada amb la bicicleta.
Ah, doncs mira.
Total, que aquest...
Suposo que l'hauria de mirar a veure què tal era aquella realitat.
Sí, va ensenyar una miqueta,
llavors ens va veure que hi havia unes cintes al casa del Jones,
unes cintes de caset que havien enregistrat,
havien tret còpies dels CD's dels Beatles.
Clar, però els Beatles, posteriorment,
a la data que s'han separat en aquest univers.
No, no, no, en aquell moment,
al 2009 d'aquell moment, els Beatles s'havien registrat cançons.
El Jones li va explicar això,
que a la seva dimensió els Beatles encara existien
i que havien gravat més discos.
El James Richard va agafar una, se la va fotre la butxaca,
i el va tornar a la nostra realitat i ja està.
Quan va arribar aquí,
els Richards la va passar a MP3,
i la va penjar a internet per explicar la seva història.
La podeu llegir sencera a TheBeatlesNeverBrokeUp.com.
La veritat és que l'excusa no cola,
però he pogut escoltar l'enregistrament,
és a ser en mono,
i es noten moltes superposicions de cada tema.
Es nota que no és un enregistrament original ni professional.
Són així amb el destres tots els viatgers en el temps d'estar o què?
Mira, és que la història no s'aguanta per enlloc,
perquè aquest suposat disc que es diu Everyday Chemistry,
consta d'onze temes,
en realitat és el que es deia abans,
eren els Bastardsong Somesaps,
que són dos o tres cançons que els membres dels Beatles,
després de separar-se,
amb carreres en solitari,
que la s'han mesclat.
Vull dir que amb aquesta cinta no hi ha cap tonada inèdita.
No pot ser que els Beatles s'assequessin d'idees
i acabessin en un futur fent això,
vivint de màxaps.
Això és el que diu ell? No ho descarteu.
No, perquè diu que el Richards diu que és perquè,
encara que en un altre univers,
però de les Beatles no es van separar mai,
això no vol dir que les seves idees musicals deixessin d'existir.
Vull dir que les cançons,
que aquí a la nostra realitat van enregistrar per separat,
en un altre univers la van enregistrar junts.
Molt bé, molt bé.
La majoria dels que diuen ser viatges en el temps,
sí, a veure, són uns patates.
Però és veritat, si tenen excuses, què dius, hòstia.
Però parlar de viatges en el temps em porta al cap un cas,
mare, diu, que els meus iaios d'internet,
segur que el teniu que recordar,
és un viatge en el temps que va arrasar els grups de news
i diferents VBSs.
Era l'any 2000 i va impactar perquè la seva història,
tot i que plegada de dades estrambòtiques,
era refutudament increïble.
Estic parlant, senyors i senyores,
d'aquesta història.
En Joan Títor.
Sí, darrere d'aquest nom, qui s'amaga?
En Joan Títor era un militar vingut de l'any 2036.
Un superpolicia.
Brutal.
Amb l'emissió...
Atenció, tot això anava a dir es veritat,
però això és l'història oficial.
Va vindre l'any 2036 amb l'emissió
d'aconseguir unes peces de recàmbit per un ordinador IBM 5100.
La raó és que l'any 2038, dos anys després,
es produirà una mena d'Efecte 2000
amb tots els aparells basats en únics,
en Linux i en Macos.
Vull dir que la dada capgirarà
i es tornarà a posar el 13 de febrer del 2001.
És com l'Efecte 2000 que va haver-hi.
On li veus la part creïble a tot això?
Ara ho veuràs.
El Títor va arribar l'any 2000 precisament
i es va connectar a les xarxes
per buscar col·leccionistes retro
que li poguessin vendre un aparell d'aquests ordinadors.
Té lògica, sí.
I ara veuràs per què.
També es va connectar a foros militars
i restringides per veure si algú tenia un IBM 5100.
I quan li dèiem per què,
diu que és que sóc un viatge amb el temps.
Molt intel·ligent, clar.
Com que la gent se n'enfotia,
però compte el Cristo que és de plata,
com que també hi havia militars
que el van començar a arrestejar
perquè es veu que deia coses que no havia de saber,
va agafar i diu,
me'n vaig a 1975
i me'n compro un d'aquests ordinadors
encara que em costi una pasta.
Clar, perquè és quan es feien,
però igual costava una milionada, clar.
Però un viatge amb el temps té un problema,
que és, d'on treu els quartos?
Clar.
Si tu viatges ara amb el temps,
ho aniries amb euros, no amb pessetes.
Clar, clar, què faig?
Però si viatges amb el temps cap enrere,
en principi tens molts diners,
d'aquí a 100 anys una hamburguesa costa mil euros.
Però els viatges canvien.
Canvia la moneda.
I els dòlars també s'ha deixat de fabricar.
La moneda del 2100 valia, a l'època, 9.000 dòlars.
Una pasta.
Poca conya que ara fa unes poques setmanes,
el darrer que s'ho va vendre,
s'ho va vendre per vendre 40.000.
Molt bé.
O sigui, té sentit que el teu viatge...
Doncs, segons en John Titor,
va retrocedir l'any 98
per anar a viure a cases amb els seus pares
i demanar-li el calés.
No m'ho puc creure.
Això és molt d'ara, si torno a casa dels papes.
I va demanar el calés
i va retrocedir l'any 1975
per comprar l'IBM 5100.
Una jugada mestra, perdona.
Fantàstic.
En John Titor ho argumenta
i afegeix que per tornar el 2036 directament,
des de l'any 1975,
podria ocasionar alguna petita paradoxa temporal,
però que ja sabia això que podia passar,
i que la solució era generar una línia temporal
al més sòlida possible
per tornar al seu propi futur.
O al més semblant,
perquè mai podrà tornar al seu futur real.
Clar, clar, clar.
Perquè amb el seu futur real, abans del viatge,
algú altre va comprar aquell IBM.
Sí, això queda claríssim.
Algú alterat segur.
Però si ell torna, algú alterat tot,
igual que amb els cèntims dels pares,
els pares tenien uns calés per comprar un cotxe,
i el fill del futur,
papa, dóna'm els cèntims.
Aquest cotxe ja no se l'han pogut comprar.
Els va arruïnar, clar.
El tio que va comprar aquell IBM va ser el que va dissenyar
Street Fighter després.
Ara no existeix.
És que la humanitat no va notar, no?
Suposo.
Sí, perquè coses com aquestes, el que provoquen,
són realitats paral·leles.
Ve aquí el noi al davant, el Richard, dels Beatles,
aquestes coses passen.
Per aquest motiu, en Titor va haver d'anar enrere
i tornar any a any amb els salts que havia fet
per reforçar les probabilitats d'arribar al futur
gairebé com el seu.
Per exemple,
diguéssim que hi ha 20 anys que són com el 2036
i que en tots aquests 20 anys
hi ha un John Titor que ha anat enrere el temps.
Els 20 John Titors
han d'intentar arribar a la seva meta,
el seu 2036, encara que no sigui l'exacte,
perquè, mira,
han alterat la continuïtat espai temporal.
Molt bé.
Ho va aconseguir o no?
Bé, a veure,
no seria un bon viatger en el temps
si no hagués donat pista sobre algunes coses
que haurien de passar, no?
Exacte, i aquí la cosa es posa encara més divertida.
Ara se'n fotreu, mireu.
Les projeccions de futur, de veritat,
és que no les va encertar gaire.
Deia que el 2008, ja ha passat,
hi hauria una guerra civil als Estats Units.
Merda, no?
Que el 2015 hi hauria una tercera guerra mundial.
De poc, no?
Però va dir,
això ho va dir l'any 2000,
va dir que el 2009 hi hauria un president negre
a la Casa Blanca.
Alguna l'havia encertat.
I que el 2030 hi haurà una pandèmia mundial.
Oh, fora!
Amb la teoria dels universos paral·lels,
potser sí que va passar alguna cosa,
que amb una altra realitat, per la realitat,
va passar d'una altra manera.
I en altres, com aquesta, la producció del Barack Obama,
o potser la Covid, ostres,
casuals no semblen, eh?
Però rematem-ho encara més, que saps que a mi m'encanta encara més.
Dius, home, si hi ha un John Titor, busquem-lo, no?
Sí, clar.
Allà a internet, tal.
La cosa és que ell diu que va néixer el 1998.
Clar, en aquella època, l'any 2000,
el van buscar i no van trobar cap registre,
va dir que era un bluff, mentit, tal, bueno.
I aquí s'acabava la història.
Però ve d'aquí que el 2005,
quan la cosa ja va passar de moda,
van trobar un registre d'adopció
amb data de l'any 2003
d'un nen de cinc anys,
o sigui, la data concorda,
que es deia J.Titor.
O sigui, com...
M.Rajoy, però en Titor.
Sí, sí, molt bé.
I diuen que els seus nous pares li van canviar el nom.
El que fa gran, de veritat, al John Titor,
és que totes les seves explicacions tècniques i teòriques
a grans trets, una cosa així,
són creïbles.
Passeu-vos per JohnTitor.com i flipareu,
perquè si és una mentida,
és la millor que s'ha fet mai.
Déu n'hi do.
Sí, sí, teníem ganes d'escoltar aquesta història.
Hi havia un científic famós que va fer,
per demostrar que no hi havia viatgers al temps,
va fer una festa per els viatgers al temps
i va anunciar la festa el dia següent.
I diu si algun viatger era al temps.
És que la va improvisar i la va fer el dia abans.
Clar, és capaç de venir, és que aconseguim viatjar al passat.
És com aquell acudit de l'Eugenio, de toc toc toc,
quines...
Sí, quines...
És mola, mola.
Què ha passat així, ràpidament, a les xarxes?
Doncs mira, han passat coses útils però curioses.
Mira, el Jordi Pujó ens ha...
Sí, perdó, el Jordi Pujó, el Jordi Pujó.
El Jordi Pujó.
El Jordi Pujó.
Un videojoc, oi?
Això sí que seria curiós.
Per provar-te juguem, oi?
No, el J. Pujó ens pregunta
si algú ha provat auriculars de conducció.
Auriculars, oi?
Auriculars de conducció.
Home, podria quadrar perquè...
Diu que si algú ha provat auriculars de conducció hòssia,
perquè diu que per la seva feina
es relaciona amb força persones amb dèficit auditiu.
Què diria el Jordi Pujol de...
Està molt bé, està molt bé.
Seriosament, és un tema fascinant
perquè és un tipus d'àudio que no va pel timpà,
no va per l'orella,
sinó que va per les vibracions del crani
i dels ossos.
I tu penses, puc escoltar un àudio
sense utilitzar la meva oïda?
Sí.
Jo pensava que seria impossible i és totalment impossible.
Et poses com uns sensors al cap,
escoltes la música exactament igual
que si fos uns auriculars normals,
però queden les orelles lliures per sentir-te tu, per exemple.
Però no sabem si són exactament iguals, eh?
Perquè l'Edgar Torres diu que em va tenir uns per nedar,
que així podia escoltar coses mentre nedava,
que això és perfecte.
És que a mi nedar em fa molt pal perquè m'avorreixo.
Aleshores, si estàs escoltant música, crec que és genial.
No sé si servíem per escoltar potques,
que la qualitat de l'àudio no era massa bona.
No sé si potser ara n'hi ha de més bons.
No sé si és hi-fi, però estem parlant de...
És que és molt fort escoltar a través d'una vibració del teu crani.
Això ha de menjar més calci, falta calci als ossos.
Això és una tecnologia que no és gens nova.
Jo en recordo dels anys 70,
prospectes que ja parlaven d'aquests...
Ja podies trobar auriculars d'aquests que anaven per aquí a la nuca,
en aquest cas anaven a la nuca.
I el que jo li comentaria al que es banya amb aquests auriculars
és que potser no és la qualitat de l'auricular,
perquè l'auricular el tens,
però d'on està el teu mòbil on sona la música?
No te l'emportes mentre et dutxes o estàs a la piscina.
Vol dir que el tens per Bluetooth linkat a la teva taquilla.
Potser aquí és on hi ha el fet que la qualitat d'àudio es ressentís.
Podria ser.
Doncs mentre l'Ed Caballer aquesta setmana ha ensenyat a tuits
a fer petits suïssos de maduixa,
altres persones parlaven de barbarismes.
Exactament ha començat la conversa algú que diu tenda en lloc de botiga,
però tot i que...
És tenda.
És tenda.
És tenda.
És tenda.
És tenda.
És tenda.
La Laura diu que sí, que va tenir un nòvio que ho deia
i que li posava en negre,
però que va haver d'aclaudicar perquè el Diek li donava la raó.
Per cert, tenim ja un vídeo publicat del Chris Vilchez a icat.cat barra GD
i ell mateix ens explica de què parla.
I vinc de nou per presentar-vos,
fer una petita ràdio d'un joc d'un gènere molt concret
que és els Point and Click de tota la vida.
Els Monkey Island diran els Star i companyia
i el South Park, la vara de la veritat,
no sé com es deia aquest joc, que diria el moco si petit.
Aquest tipus de joc ara ha sortit un altre que està molt i molt bé.
Ara parlarem de la primera part d'una trilogia que se'n diu
Silent Night and Happiness Freakpocalypse.
De fet, aquest és un joc que a mi i al Chris Vilchez li encanta.
Si el seguiu,
doncs ell ha doblat moltes d'aquestes animacions,
d'aquesta animació que realment el vídeojoc que ens comenta
i que podeu trobar a icat.cat barra GD és al·lucinant
perquè sembla realment directament l'animació.
Uau, és com ha passat el temps.
Hauríem d'anar enrere el temps i tornar a començar.
Gràcies a tots vosaltres per participar en aquest programa d'avui.
A tu, Albert.
Gràcies alömikan.
Avui marxem amb la música del vídeojoc Doom Eternal.
Aquesta setmana s'actualitzarà a un nou DLC de pagament.
Pot ser que estigui a Gamepass el dia 1,
és el dia 1, perquè des d'Xbox va directe.
Doncs mira, escoltem una miqueta de la música de Doom Eternal.
Adéu-siau, bona ràdio.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.