I cap, la ràdio inquieta.
Generació digital, amb Albert Murillo.
Benvingut a la Generació Digital.
El d'avui és el programa número 1032.
El primer programa de febrer on parlarem d'un videojoc independent.
Recordarem què dèiem ara fa mil programes, a la nostra secció Retro 1000.
Sabrem què presenta Sony, quins jocs presenta,
i coneixerem què ha presentat també 3CAT a la Fira ICE,
que s'ha celebrat aquesta setmana a Barcelona.
Comencem el programa de videojocs de la ràdio pública,
que aquest any encara ha els seus 22 anys d'existència.
Una mirada diferent als videojocs.
Per aprendre, pensar i somiar.
Per cantar i també per entretenir.
Generació digital, els dissabtes a les 10 del matí, a ICAT.
This is where we belong.
Passió pels videojocs.
Has descarregat Generació Digital.
We are the humanoid.
Avui saludem des d'aquí el Dani Jiménez
i també saludem a qui tenim a l'estudi avui de tècnic,
que és l'Ismael Zebriand.
Gràcies, Isma.
Avui tenim també des de Tarragona l'Estar.
Hola, Estar.
Bé, hola.
Temperatura...
Em pensava que esperàveu aquí un...
Ah, no, no, no.
Temperatura a Tarragona?
Ostres, caloret.
Caloret, molt bé.
Sí, sí, fa solet, està molt bé, eh?
Molt bé.
Débora López des de Sevilla, què tal?
Sí, molt bé.
Molt bé.
Genial.
També caloret o no?
A veure, 18 graus, però l'aire és fred.
Molt bé.
Sí, i als matins 7 graus.
va ser així.
Molt bé.
Estar, ho has vist, no?
Sí, sí, sí.
Temperatura, i ella concreta, en mínima és màxima, eh?
Sí.
Clar, sí, s'ha de ser.
Exacte.
Ara, la propera ja ho sé.
Podem tornar a començar?
Podem tornar a començar?
Ai, mare meva.
Elisabet Sánchez, què tal estàs?
Molt bé.
Sí?
Sí, la de temperatura de fa una estona, però la mínima d'aquest matí no.
No, el matí fa fresqueta.
Fa fresqueta, sí.
Sí, fa fresqueta, però després ens múrim de clor, eh?
Exacte, exacte.
Està fent uns dies de primavera total.
Sí, sí, sí.
I Víctor Matute, què tal?
Hola.
Jo tinc un problema on visc.
T'explico.
Perquè el meu carrer, no sé què...
Jo crec que en una banda del carrer algú va obrir una finestra
i a l'altra banda del carrer van obrir l'altra.
Ah, i hi ha com a aire corrent.
Uh!
Però és que és espectacular, però molts graus per sota de girar el carrer, eh?
No, això passa moltes graus.
És horrible.
Sí, perquè igual ja, jo què sé, de la muntanya arriben...
De la muntanya, ve per on ve.
Sí, sí, sí.
A la mínima passa més o menys semblant.
Que veus el carrer del costat ple d'humitat a la nit, saps?
Sí.
I l'altre carrer, que és perpendicular, no.
Aleshores has de sortir de casa teva amb bufanda i guants
i després quan passes la cantonada et vols a treure tot.
Una mica és això.
Mare meva.
Ah, però l'Albert i jo manejamos.
Exacte.
Ho podeu tenir.
Clar, cada dia un de nou.
Ah, i quan tornem comprem una altra.
Sí, sí.
És una mica així.
Però bé, escolta'm.
Avui parlarem de videojocs, com sempre, i parlarem d'això de l'ICE, aquesta fira de l'audiovisual
que s'està fent cada vegada més important, que molta gent ja està comparant-la amb el Mobile World Congress
perquè està creixent de forma exponencial, i parlarem d'un videojoc concurs d'espectacle
que ha presentat el 3CAT.
Després us ho explicaré.
Però us volia fer una pregunta molt concreta.
Recordeu quin va ser el darrer videojoc que vau jugar sense comandament?
Sí.
És que el vaig jugar ahir.
El vaig jugar ahir?
Sense comandament.
Sense comandament?
Sí.
Però sense comandament, és a dir, amb teclat, xica...
Per exemple.
Amb teclat, xica, el Lil Garzman, que estàvem parlant abans.
Ah, perfecte, eh?
Molt bé.
Sí, perquè sembla més avantorogràfica que...
D'acord.
D'altres coses, passa amb el ratolí.
Molt bé.
Tu, Ellen, recordes?
Jo recordo sense comandament.
Si vols dir, per exemple, un joc de mòbil, sí.
Sí.
El Tudot.
Sí, molt bé.
I el Tomb Raider, a vegades, amb el PC, l'he jugat sense comandament.
Perfecte.
Debra, tu?
Doncs mira, jo estava pensant també en el tema de l'iPad.
El Yuppie Psycho, que l'acaben de ficar a Netflix.
Ah.
O sigui, que a mi l'estic aprofitant.
Molt bé.
És el primer que se'm ve al cap.
Molt bé.
I tu, estar?
Dos graus i 87 de humitat.
Molt bé.
Has fet els deures.
Molt bé.
Ho pendo.
Molt bé.
No tocava, no tocava.
No, perdona.
No, no.
Jo, ostres.
A veure, sí, amb mòbil, sí.
Amb comandament rotllo, ui, també.
Sí.
Però, hòstia, em sona una miqueta com...
Una mica d'heretge, eh?
Ja.
No, no, no.
No, és que m'ha fet gràcia perquè cap de vosaltres ha comentat ulleres de reitat virtual.
Ah, no, clar.
No, clar.
És que fa temps que no hi jugo.
Fa temps, jo també.
Ha de sortir un que sí que la jugaré.
Per ser, ha de sortir un joc ara que...
I quin és?
El metro.
Ah, val, que en parlarem, no?
En parlarem.
En parlarem.
I atenció que ve Apple, també, eh?
Sí.
Ve Apple, també.
Sí, però val 4.000 cuques.
Més igual, Víctor, més igual.
Bueno, si me la regalen jo encantat.
Sí, val la pena, eh?
Escolta.
Ostres, tu.
El mateix deien de l'iPhone, eh?
Oh, és que val un dineral.
I la gent...
Ni l'iPhone ha costat 4.000 euros.
Ostres, però realment és impressionant, eh?
Vull dir, els preus, eh?
Vull dir que...
Sí, sí.
Bueno, és Apple.
Sí, sí.
No tenen cap problema.
Apple treu una cosa, 4.000 euros, i si no la compres, et truca i et diu, ets tonto.
I pobre.
I et penja.
Però venia a dir, perquè després parlarem de jocs de gran format, de videojocs de gran format,
que potser és una tendència que en un futur arribarà o no, però jo recordo fa 10-15 anys
que parlàvem del Kinect, que parlàvem dels moviments que fèiem davant de la tele,
i que això una mica ha quedat...
Bueno, és que el Kinect va funcionar.
És que cansa, eh?
És millor cansa, jugar així cansa molt.
Et feia enfadar i aleshores...
Cansa.
És una cosa que tenia aplicacions molt xules, perquè ho estàvem utilitzant en medicina i en diferents costes.
És veritat, sí.
La pitjor aplicació que tenia era per jugar.
Ja.
Perquè jo crec que no estàvem en el moment en què era capaç d'agafar tota la informació a temps real i tal,
però qui sap?
També està el de sempre que diem, els pisos petits, tampoc hi ha lloc,
volem jugar espatofats a la butaca, al sofà, allò d'aixecar-te i començar...
Això és una idea que va popularitzar Nintendo amb la Wii i ens ho veiem creure.
Mira que guai, jugues de peu.
No, no vols jugar de peu ningú.
Fins i tot amb les ulleres.
Les ulleres, el que vols és moure't amb una cadira de rodes per estar a 160 graus.
Amb les ulleres només he jugat a dos jocs aixecats, que és l'Àlix i el de les espases.
Ah, sí.
El Beat Saber, que és probablement el millor joc d'UBR que hi ha, perquè és xucíssim.
Tota la resta sempre ha segut, perquè jo no em vull esgotar.
Clar, clar.
Vaig jugar, vaig jugar, sembla que van ser 20 minuts el de Rocky.
Ah?
No me'n vaig poder moure en una setmana?
Però aquí estem parlant de...
Sí, sí, sí.
De la boxa.
Però és que a més, et gestiona la velocitat amb la que pegues.
Al cop, depèn de com fort que tu moguis.
Bueno, 20 minuts fes...
Bet aquí, bet aquí, perquè no ha triomfat.
Serà això.
Potser sí, potser sí.
Després en parlarem una miqueta més, perquè, a més, la televisió s'hi està ficant i vol fer contingut audiovisual d'una forma molt curiosa.
I bé, en parlarem perquè tinc ganes de saber què és el que em penseu.
Aquesta setmana hi ha hagut una presentació important de PlayStation i avui està al Pazos 64 per parlar-ne, perquè ho va veure i li va més o menys agradar?
Sí.
Sí? Molt bé.
Generació Digital. Els dissabtes a les 10 del matí, iCat.
És a l'estit... State of Play.
State of Play.
I ho diuen així d'un dia per l'altre gairebé, no? O no?
Sí, o diversos dies abans, una setmana abans, com a molt, tal dia hi ha un...
El que passa és que ja es van repetir una mica les dates, saps que al febrer hi ha un...
Molt bé.
L'altre dia va haver un d'Xbox, que va ser molt guai, perquè, entre altres coses, es va ensenyar el...
El Hellblade, una miqueta més.
Sí.
I a l'Indiana Jones, espectacular.
Sí, sí.
I clar, aquest jo tenia molta curiositat, dic a veure què treuen.
Molt bé.
Hi ha hagut una miqueta de tot.
Jo, de sempre, quan hi ha una d'aquestes presentacions o events, sempre és...
Bueno, el ritmo... Bueno, a mi este no me va a gustar...
Ja m'he cansat.
Si jo m'entretinc durant 40 minuts, és estupendo.
Val.
Sí, ja està.
És igual qui la faci...
I independent dels jocs, també.
Clar, perquè a mi potser no m'agrada, però un altre sí.
Clar, clar, sí, molt bé.
Hi ha hagut com una miqueta de tot.
D'acord.
Hi ha jocs a mi que no m'interessen en absolut, però hi havia gent que estava encantada.
Bueno, és genial.
Sí, sí.
Molt bé.
A veure...
No ho sé, farem una mica de repàs, no?
Sí, per anúncia.
El Helldivers 2, que és un joc que és curiós perquè és un joc cooperatiu de disparars,
una mica Starship Troopers.
Sí.
En manin bitxos i vas matant.
Molt bé.
La cosa és que era un joc que era un top-down shooter, si no m'equivoco, es veia des de dalt i tal,
i ara l'han fet en 3D, en tercera, o sigui, la càmera darrere del personatge, i té molt bona pinta.
Molt bé.
És com que jo no el vaig jugar, però a la gent que va jugar l'1 li té moltes ganes aquest.
Molt bé.
Aquest tenim pel 8 de febrer.
8 de febrer.
Algo que m'ha agradat molt d'aquesta conferència és que hi ha moltes dates.
Hòstia, és per això.
Normalment no n'hi ha, o et diuen 2025 o 2026.
Ja.
L'Estella Blade, que és un joc que és un món obert, ja qui li recorda el Nier,
que portes una noia amb una espasa i vas rebentant, és una mena d'RPG de món obert,
es repeteix un concepte que no acabo entendre, que és que les noies van mitjans pujades
i els tios vestits fins a la nuca.
Jo pensava que les fredes estaven canviant.
No.
Sobretot, el joc és asiàtic.
Ah, d'acord.
Això sí, la noia es va veure, suposo que et podràs canviar de roba moltes vegades,
i hi havia robes molt guais.
I hi havia altres que, si fa fred, no pots anar.
Però robes que, clar, que no et tapen gaire, no?
No, hi havia algunes que sí.
Això sí.
Hi ha cul, eh?
El cul està.
El pantaló va rapat.
Però sí que és veritat que portava molts complements diferents
i hi havia robes que eren molt elegants i, costa, mira, s'agraeix.
Molt bé.
Com un joc d'acció que tenia bona pinta.
26 d'abril.
26 d'abril, exacte.
Aquest va agradar molt perquè és el Sonic Generations,
que ho he escrit superbé.
Ai, ja veig.
Segoa.
De què està parlant?
Sí, perquè a vegades s'escric en eustera.
El Sonic Generations, que és, jo crec, un dels últims millors sònics que s'han fet,
perquè mesclava 3D amb 2D, però agafava el millor de cada un i era molt xulo.
I tant.
Doncs ara l'han juntat amb el Shadow, que és l'altre personatge, aquest que va patinant.
Exacte.
I han fet una redició del Sonic Generations,
però han introduit el Shadow, que abans no era jugable
i ara sí, i té les seves pantalles, les històries,
i jo li tinc moltíssimes ganes i això arriba a la tardor.
Molt bé.
I es van veure imatges, eh?
Sí, sí, sí, es van veure el joc, es van veure les fases típiques 2D, 3D i les del Shadow també.
Molt bé, molt bé.
Que a mi s'enferro que vagi patinant.
És com que no em dóna la sensació que estigui agafant velocitat,
a no ser que sigui en baixada.
Però bueno, el van fer així.
El Zen Lestone Zero, aquest, que és el de Joyoverse, aquest patxem a mi no m'interessa.
És una llàstima, perquè els de Joyoverse són els del...
El...
Henshin.
Els del Genshin Impact.
Gràcies.
El Genshin Impact, i són jocs que són molt anime, que a mi m'haurien d'agradar,
i que gràficament són espectaculars, les animacions són increïbles,
però és...
és massa llum.
Se'm fa massa brilli, brilli, saps?
No m'acaba de...
Aquest potser sí que el provo, però tinc dubtes.
Molt bé.
I ara parlaràs d'un que apareixerà d'aquí molt poc.
El 6 de febrer.
Imagina't.
El Foamstars.
i escolteu bé la cançó, perquè segurament és l'únic que ens en recordem, aquest joc.
Boníssima.
És que sona molt bé.
És xulíssima.
Sí, sí.
Per què no ens en recordem?
Han agafat el...
Ai, avui estic amb els noms.
Esplatu.
Gràcies.
Són que hi ha la Débora.
La Débora.
Canvieu el tio.
Sí, sí, sí.
Però Débora, és impressionant.
O sigui, està...
És com si estigues en un concurs, no?
És espectacular.
M'estàs alvar la secció.
L'Esplatoon de Nintendo, que és el dels nens calamars, val.
Doncs n'han fet exactament el mateix, però tires espuma.
Ah, d'acord.
Foam, mira.
Sí, sí, sí.
I és...
Ja està.
Ja està.
D'acord.
És que no sé què més explicar-te.
Aleshores, sí, espressionistes són molt genèrics.
És algo que dius, això calia, però sí que és veritat que el mercat d'Esplatoon només existeix a Esplatoon.
Sí, és veritat.
I només existeix a la Switch.
Si aconsegueixes fer alguna cosa que mínimament funcioni i atraigui gent a altres plataformes, doncs ben jugat.
El que passa que jo crec que si no està fora de la Switch és perquè el mercat exclusiu d'aquest tipus de joc és la Switch.
Però bueno, veurem a veure com funciona.
A Nintendo, eh? Això estem parlant?
No, el Fonstarts no és Nintendo.
No, eh?
Ah, val, perquè per el que m'estaves dient...
Era Capcom?
Val, val, d'acord.
Square Enix.
Square Enix o Capcom?
Square Enix?
Ara no m'ho...
Ui.
Ja m'acompanyies.
Ja, ja.
Però no patiu, perquè el 2024 es tancaran la meitat, així que no passa res.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
Square Enix.
Square Enix, vale, vale.
La desenvolupadora i la desenvolupadora, crec que és toy lògic, alguna cosa així, però sí, és Square Enix.
Molt bé.
És veritat que era Square Enix, que era part de la broma, és cert.
Després van anunciar per l'abril, que aquest va fer molta il·lusió, el Dave the Diver per PC4 i per PC5, que no havia sortit.
Molt bé.
I a l'atignada, perquè és un joc espectacular.
I van anunciar també un DLC que surt al Godzilla.
Al Godzilla?
Sí.
Molt bé.
Per què?
Perquè sí.
Home, perquè està de moda, eh?
Sí, sí.
Les malècules que han treu que són boníssimes, home, s'ha d'aprofitar.
Jo, si puc, Pascal Godzilla, me vale.
Tinc prou.
Van anunciar per el 2024 un joc que ja va sortir a PC fa uns anys, que és l'Uber Rising.
Sí.
És aquest joc de supervivència amb vampirs i tal, que té molt bona pinta.
I després van anunciar una cosa molt guai, que ja ha sortit i és gratuïta, que és el Silent Hill The Short Message.
Que és, us han recordat el del PT?
Aquesta experiència del Kojima, que era un joc de por molt desagradable.
Sí, és veritat, sí, sí, sí, sí.
Doncs, no és un PT, perquè per allò que estàs llegint, jo vaig jugar al trailer i vaig dir, no penso jugar, i no penso jugar, ni gratis ni res, fa molta por.
Però sí que he llegit que no s'ha centrat en la por i que és una experiència molt curteta, però s'entran-se en por de la protagonista a nivell actual.
Que si les rets, que si et foten en un passadís, hi ha loops temporals.
Que no t'enganyin, fa por, eh, Víctor.
Sí, no?
Que no t'enganyin.
Vale. Bueno, a mi el trailer ja em vaig cagar, o sigui...
Per això, no, no, no da miedo, no da miedo.
No, podem portar una escopeta i portar el mòbil a una llanterna a la tarada, saps?
No m'interessa.
Però la cosa és que això ha agradat molt, perquè l'últim que vam fer de Silent Hill va ser com una mena d'experiència en directe, que podies pagar, no sé què, ja és...
Sí, una mica regular, eh, va sortir bastant malament.
Mira, déu-la que bona persona, una mica regular, eh.
Va sortir molt malament.
Va ser una merda.
Sí, i els primers dies donava errors tota l'estona.
Va ser horrible.
Després estava molt monetitzat perquè no es podia gairebé fer res, o sigui, va ser horrible.
Jo vaig veure tres capítols i ho vaig deixar completament.
Jo vaig llegir, no vaig ni entrar a mirar, jo.
Però, no, no, no.
La cosa és que la gent es va enfadar molt perquè això és Silent Hill.
Clar, clar, clar, va, estic parlant de...
Doncs això està agradant moltíssim, perquè a més és una experiència que la van treure, és curteta i és gratuïta, ja, aplíssim, per a ti.
Va agradar molt i després van posar un nou tràiler sense data de Silent Hill 2,
que és el remake, remaster que està fent els de Bloober Team.
Jo no he jugat mai al Silent Hill 2, ho he de dir, és una de mis pendientes, perquè em feia por i no volia jugar.
Però jo juraria que tot i hi havent armes, no és un joc que s'ha entrat en l'acció.
Ja.
En absolut.
És més, és com l'últim...
Incluso en moments d'acció que vas armat, estàs...
O sigui, tu tens-les de perdre.
Ja.
El tràiler era pràcticament tota acció.
Com si fos un Resident Evil 4.
No sé què estan fent, però si a mi em va semblar que no anaven bé,
algú que ha jugat al joc i el té molt a dalt, diguéssim, jo crec que pensarà pitjor que jo.
Ja.
Però bé, sí.
Sí, no?
Sí, ho confirmo.
Sí, ho confirmo.
No, no.
A veure, quan van donar-li aquest projecte a la desenvolupadora, jo ja vaig tenir els meus dubtes.
I han anat sortint els tràilers i jo és que no ho veig, perquè és que precisament l'esperit de Silent Hill,
jo no el veig allà.
O sigui, aquesta por més psicològica, aquest sentir-te que no pots amb aquests monstres perquè ets una persona normal,
o sigui, tot això s'ha perdut.
O sigui, s'ha perdut.
Com a mínim, en el tràiler, en el tràiler sí.
Per això no entenc a qui estan anant a buscar.
Exacte, exacte.
No ho entenc.
Això em sembla més moviment de Konami, mira què et dic, del Resident 4 a funcionar, ho tira per aquí, saps?
Sí.
Que de la pròpia aquí.
Però bueno, després, sense data també, que a mi em va sorprendre molt, el Judas,
que és el joc nou del Ken Levine, que és el creador de Bioshock.
Ahà.
I què ha fet aquest home?
Un Bioshock.
Sí.
Literalment.
Ha fet un Bioshock, però un Bioshock nou, amb una història nova.
Però personatges mateixos, no?
No, no, no, és una història totalment nou, però tu veus i dius, això és Bioshock,
a nivell d'art, a nivell de disseny d'escenaris, tot sembla Bioshock, el combat és Bioshock,
tens una mà amb la que fas història, és una arma amb la que dispares, és exactament igual,
però escolta, si se't dona bé, i tots volem un Bioshock, jo vull un Judas, el vull fortíssim.
Té molt, molt bona pinta, però no, aquest no ho han dit data.
Molt bé.
Abans comentaves que parlaríem de metro, i és el tràiler, aquestes zones del tràiler d'aquest metro.
El metro Awakening UBR, que és un metro nou, basat en els llibres i tal, en realitat virtual.
Cosa que és molt bona i és molt dolenta.
Però tu us dic que tenies ganes.
Sí, però fa molta por el metro.
I aquest sí que hi jugues, te té que fa molta por.
Perquè aquest em donen escopetes i matralletes, i jo m'emporto un susto, però tu un tret.
Clar, clar, et pots defensar.
Hi ha un intercanvi equivalent aquí.
Però sí que és una saga que és molt bona.
El 3 a mi no em va convèncer, perquè al món obert no li sentava especialment bé,
però a l'1 em sembla una obra mestra, al 2 tira més a l'acció,
però també és un molt bon joc, sobretot basat en la novel·la de metro,
ja que li he tingut moltes ganes, perquè està dins del metro, amb UBR,
mirant pels passadissos, intentant evitar històries rares, els monstres que van apareixent.
Tu regalo.
A PTC.
Sí, sí, 10 minuts de rellotge jugaré.
Però diré, hòstia, quins 10 minuts.
Clar, clar, seran molt profuns.
Clar, però és com vaig jugar al PT.
Jo al PT el vaig jugar quan m'agradaven molt els jocs de por.
Estava convençut, perquè havia jugat a molts i m'encantava.
I vas tenir una experiència molt dolenta, no?
Vaig tancar la ju, vaig posar allà, i quan la senyora va sortir del lavó vaig dir,
bona nit, i aquí vaig adonar que a mi m'agraden els jocs de por quan em puc defensar.
Clar.
Si no, no ho suporto.
És que si de alguna manera et porten al pitjor lloc, això.
És que no...
Mira, no em fot parlar dels jocs que no et pots defensar, perquè no m'agraden gens.
Però aquest té una molt bona pinta, perquè tornar al món de metro ve molt de gust,
i sortirà, se suposa, en 2024.
Molt bé.
Un altre, el 8 de febrer.
El Legendary Tales, que és un joc que va sortir a PC, el 2021,
és un d'aquests que és graciós, és medieval d'aquests de matar escalets,
i tens màgies, històries, però és graciós perquè són dels primers jocs...
Bueno, quan va començar a créixer molt l'OBR,
i són jocs que potser gràficament no són cap meravella,
però són molt divertits de jugar.
I agafes el cap de la calavera, se la tires a l'altra,
i són entretinguts.
Aquest té molt bona pinta.
Molt bé.
Seguim?
Sí, i tant.
Dragons Dogma 2, 22 de març, 2024, per consoles i PC, que no per Switch.
Molt obert, en tercera persona, és un jugador, tot i que portes un equip,
i té una de les gràcies, que és que ja en drag,
bueno, ja de tot, ja pots pujar a sobre,
i dar-les una punyetissa en la nuca,
mentre nosaltres vam fer l'idiota.
I la gent està molt contenta amb aquest joc.
Jo, a Milu, no em va acabar d'enganxar.
Ho he de dir, ho sento, de moltes disculpes.
Però en aquest hi ha un personatge molt guai, que és l'il·lusionista,
que no fa mal, però mereix els enemics.
Pots fer un mur invisible,
i l'enemic es pensa que hi ha una paret i salta pel panyassegat.
Jo vull estar aquí.
Em ve molt, molt de gust.
I així, bueno, queden coses totges,
però el Rise of Ronin, el 22 de març,
que és el nou joc del Team Ninja,
jo fa molts anys que no tinc un Sekiro,
i això és un Sekiro,
perquè són els del Nio,
que el Nio és un joc de samurais,
com un Dark Souls,
però molt més ràpid,
però hi ha massa opcions,
és com molt boig tot,
i aquest sembla que s'han rebaixat una miqueta,
tens ganxo, tens parri,
vas a cavall,
per el Japó feudal este,
a muerte.
Se'n parlarà molt, segur.
Aquest és el típic joc que...
Jo hi tinc moltíssimes ganes, aquest.
22 de març.
Molt bé.
I ara portes una remasterització.
Sí, de l'Until Down.
És aquest que és com una pel·li d'escrim,
és com un...
Com has de...
Veus com estic amb els noms?
Què t'ha passat?
A veure què passa, què necessita.
Què ens estàs intentant dir?
Aquestes pel·lis,
un és l'Àsher, ara.
Hi ha un assassino,
que va buscant gent jove,
que està en una casa,
que podrien estar, jo què sé,
a Castelldefels,
i s'han anat a una casa a la muntanya.
I els va matant.
La cosa és que tu vas decidint
i cada decisió pot matar un dels...
Tu portes, diguéssim, el grup sencer.
I toca decidir coses.
Corro per aquí, corro per allà,
però si corro per aquí me caigo per una escalera.
Si corro per aquí m'enganxa el tio i em mata.
I la cosa és que poden morir tots
o poden sobreviure tots.
A mi són jocs que ni fa ni fa,
perquè jo em poso una pel·li, saps?
O sigui, no m'atrauen especialment.
Però sí que aquest va funcionar molt.
Els que han anat sortint després
tenen opinions diferents.
Però aquest va agradar molt
i fan la remasterització
i també arribarà a PC.
Molt bé.
Cosa que s'agraeix.
Molt bé.
Fantàstic.
I ara ja ens veurem els locos.
Heu vist el tràiler del que estic a punt de parlar?
No, encara no.
Hòstia.
Dead Stranding 2,
ara ja ha anomenat On the Beach.
fixa't que ja no estaran In the Beach.
Ara estan On the Beach.
Ara hi ha una capa més de tonteria.
Perquè això és espectacular.
Ja sabíem que s'estava fent
el Dead Stranding 2.
Sabem que el Koji m'està tarat.
A molts nivells.
Cada tràiler que fa es supera.
No vam entendre res
però va sortir un ninja samurai
amb una guitarra elèctrica
que disparava
i també era d'estral.
Va sortir el bebè del Dead Stranding
obrint la boca
sortint-li una nau gegant de dins.
Això és verídic, eh?
No ens vam entrarar de res ningú.
El problema és que va
damelo ja.
A més va ser un tràiler Kojima.
Si la conferència durava 40 minuts
el tràiler va durar 53.
Era com el Senyor dels Aneis.
Un tràiler que tenia 4 finals.
O sigui, va...
És Kojima.
És així.
Que ens va deixar tots trencadíssims
perquè ja Malulla ho va fer
tots els tràilers.
De fet, el joc té un argument
bastant bàsic.
Sí, sí, sí.
S'entén bastant l'argument.
Fa tota la parafernàlia.
Vale, doncs ara ho ha multiplicat per 10
perquè s'ha anat completament.
És espectacular.
Sap el que volem d'ell
que són tonteries
una darrere a l'altra.
I sembla ser que serà
el mateix joc
però per altres llocs.
Per Mèxic, per exemple.
Per les dunes de los desiertos.
No tot serà Islàndia.
I...
Apetece.
Molt bé.
De veritat és que sí,
perquè a mi l'1 em va agradar moltíssim.
El vaig disfrutar com un enano.
Un joc de caminar.
No oblidem que aquest senyor
va fer un joc de caminar.
I carregar.
Sí, ets el del globo.
Va fer un joc de globo.
Sí, sí, sí.
Totalment.
I les escales i...
Sí, sí.
És el que va fer.
També, si el 2 funciona com l'1,
recomano molt fort jugar
el dia de llançament.
Perquè quan va sortir el joc,
tot el que tu feies
podies ajudar altres jugadors.
Ah, sí, és veritat.
Clar, si trobaves una escala
al puesto de 4,
allò era, vamos, amor.
Clar.
Perquè algú havia pensat en...
Potser a algú li fa falta l'escala.
Molt bé.
Si jugaves,
quan havia passat dos anys,
potser ja havien construït les carreteres,
ja havien...
Clar, clar.
Jo, si és igual,
recomanaria només sortir
i entrar-hi directament.
Molt bé.
I no només va dir això,
que evidentment Norman Reedus
i tots els seus amiguis
surten al joc,
és que va anunciar una cosa
que no ens vam esperar,
que és un joc nou
d'espionatge i infiltració.
És a dir, un Metal Gear.
O com dèiem al meu directe,
Metal Gear-end.
Perquè és una cosa
que se li ha demanat
durant molts anys,
però clar,
ell té la seva saga
d'infiltració i espionatge,
que és el Metal Gear,
que és de Konami.
Konami,
doncs no,
no es caia bien,
perquè es va quedar el Metal Gear
i l'últim no el va acabar massa bé
i a més va treure algú que tela.
I aquest senyor ha dit ara
que sí,
que està treballant en un joc nou,
que ja veurem,
cada moment no pot parlar,
però que serà una mescla
entre videojoc i pel·lícula.
Això és el que té Kojima
per no venir-hi a arriba,
i que redefinirà
totalment
la interacció
de paraules molt guais
a nivell de cine i videojoc
i que, segons ell,
és el culment de la carrera.
Això és quan no s'emociona.
Quan va tranquil,
quan va sense el cafè.
I així va.
I aquí va acabar,
i la veritat és que va ser
una cosa molt guai
perquè va haver coses per tothom,
inclús el Fomsters,
passarà per algú,
i vam acabar,
vam veure més del Judas,
que no veiem res,
vam veure el The Stranding 2
molt extensament.
Hi ha una titella
que sembla el Sabina,
això és verídic,
és com el Sabina,
però és una titella
que l'animació és stop motion
i parla amb stop motion.
Sí, és com si estigués fet
per frames
i tot es mou normal,
menys ell,
que hi ha un moment
que te'l penges darrere
i diu
no me prendrás en el culo
fent conya al God of War
que porta el cap del mi
i mira darrere
i diu
te pongo delante.
I vas amb una titella
que et parla.
Perquè sí,
perquè pot,
perquè ningú li diu
que no,
Kojima.
I aquest potser és el problema.
Estarem atents
a les seves obres,
perquè al final
és un exemple
d'una persona
que parlem
per les seves obres,
que és el que mola.
Hi ha una cosa
que surt a vegades
al tema,
per exemple,
parlant de Miyamoto,
que és uns...
Miyamoto no es pot dir
res dolent del Miyamoto,
perquè ha creat,
pràcticament aparit
tot el que són els videojocs,
però sí que és veritat
que és un senyor gran.
I això es nota a vegades
en alguns desenvolupaments,
hi ha desenvolupaments
que el foten fora,
hi ha coses del celda
que l'han fet fora
del despatx de Palau,
vaja a ser usted, senyor.
Clar,
perquè aquí han de fer
una cosa més moderna.
Però és inevitable,
és totalment inevitable,
no és culpa seva.
Però després tens el Kojima,
que té, no sé si,
90.000 anys
i segueix reinventant el tio,
sembla que tingui 30,
però...
Això t'ho anava a dir, sí.
Però segueix reinventant
i fent coses raríssimes
que ningú s'esperava
i, cony, això,
t'agradi o no,
jo crec que s'ha de valorar.
Molt bé.
Generació Digital
amb Albert Murillo.
Doncs continuem
amb el Generació Digital,
que és el programa
de videojocs
de la Ràdio Pública.
Amatem
per la FM
a ICAT
a les 10 del matí
del dissabte
i també sempre
en podcast
ens pots trobar.
I, Débora,
ara tu ens parlaràs
també d'un videojoc
amb el qual has estat
jugant darrerament, no?
Sí,
i per parlar
d'aquest videojoc
hem de viatjar
a Escòcia.
Escòcia,
molt bé.
Està bé.
Sí, sí, sí.
De què va exactament
aquest joc?
Doncs mira,
parlem de Highland Song,
d'acord?
Que aquest videojoc,
doncs,
a veure,
de les Terres Altes
d'Escòcia
ja se sap
que amaguem
moltes històries,
no?
Històries com la
de la Moira McKinnon,
una noia de 15 anys
que un dia
fuig de casa
per retrobar-se
amb el seu oncle
Hamish
i veure per primera vegada
del mar.
Amb una motxilla
les cartes
del seu oncle
i moltes ganes
de fer camí,
la Moira
vol arribar al far
on viu
el seu oncle
abans de
Beltane,
una festivitat
capdalt
per la cultura
escocesa
i altres cultures
paganes
i del nord.
La pregunta és
si podrà o no
aconseguir-ho,
sobretot perquè
el seu viatge
serà una mica dur.
Serà dur?
O sigui,
serà complicat per ella?
Sí,
i pel jugador,
en aquest cas.
Molt bé.
De fet,
tenim aquesta música
que és la que sona de fons,
que és la música
del videojoc,
eh, Débora?
Sí.
Aquesta música
està composta
per Lauren Chapman
i interpretada
per Talis
i Fort Munt
que poden anar a ser
uns grups
de folk
escocesos.
Molt bé.
Llavors,
està molt,
com dir-ho,
està molt ben ambientat.
De fet,
tota aquesta riquesa
d'Escòcia,
del que hem explicat,
les agendes,
els contes,
la narració,
tot això,
de la regió alta,
perquè, a més,
Escòcia
és un país
molt gran,
llavors tenim
diferents diversificacions
d'aquesta cultura.
Tot això,
tot plegat,
tota aquesta riquesa
d'Escòcia
i la seva cultura
i el poble,
arrela amb la proposta
d'Inkel,
que és la desenvolupadora
de Highland Sound.
De fet,
és que quan entres
al videojoc,
quan comences la partida,
la impressió
de sèrie,
de sèrie a Escòcia,
és aclaparadora.
Ah, sí?
a les Terres Altes,
sí,
perquè no és només la música,
sinó són els paisatges,
no?
O sigui,
són entorns reals,
d'alguna manera,
que s'han traslladat al videojoc.
I, a més,
tot plegat et fa
anar
trobant,
no?
trobant una mica
de cultura,
de records,
de música,
de tradicional,
cartes,
mapes,
tot plegat,
no?
Et vas fent una mica
el teu viatge,
perquè vas trobant
trossets de la cultura.
Que xulo.
No?
La veritat és que
es nota moltíssim
el tacte,
l'amor
i la documentació
que han fet servir
per desenvolupar
el joc.
Molt bé.
Però, clar,
a veure,
aquesta proposta,
ja per començar,
és una proposta
lliure en el sentit
que tu comences
i agafes el primer camí
amb la moira
i ja després
has de prendre decisions.
És a dir,
tu seràs qui escollir
on et digeriràs,
com ho faràs
i per on ho faràs,
que això és superimportant.
Clar,
aquesta jugabilitat
que sembla,
no sé,
que sembla com molt
atrevida,
no?
Perquè,
a veure,
estem aquí a Escòcia,
és normal que
si has d'escalar
t'ho passis una mica malament.
Clar.
Però és que precisament
això,
per mi,
que és una mica com
barrejar els gèneres
de plataformes
i supervivència,
pot ser un entrevant
molt,
molt fort.
Moltíssim.
Ja.
Perquè
sobreviure
és una mica complicat.
O sigui,
la moira
patirà fred,
caigudes,
es pot morir,
o sigui,
imagineu-vos.
D'acord?
I clar,
no sempre trobarà
això plug,
no?,
per poder descansar
i això
serà la seva salut.
Tu has de fer camí
cada jornada,
no?,
t'has de planificar
més o menys
cada jornada,
perquè a més és molt curta
i es passa volant,
perquè has d'anar,
com dient,
escalant i arribant
a cims,
no?
i cada cim que arribes
has de veure
el paisatge
i decidir
per on continues,
no?,
el teu següent objectiu.
A veure,
quina responsabilitat,
perquè, clar,
al final,
si ella pateix fred,
si cau,
clar,
una mica és culpa
que igual has agafat un camí
que no era el correcte,
no?
Clar,
o tu has de prendre
amb més calma
o potser és que no has descansat
prou
o no has descansat
on havies de descansar,
perquè una cosa és que puguis
descansar
on cau la pluja,
perquè, clar,
estàs tan bé
amb el tema
de les incomoditats
meteorològiques,
molt,
fa fred,
tot això el que vas fent
és que et penalitza
la vida total
de la moira,
no?
Sí.
I si bé al començament
tens tota la barra de vida,
si et passen
segons quines coses
i no pots descansar
en una casa
o en un joc
més o menys calent,
tot això et va restant,
de manera que la barra
es va fent
cada cop més petita.
Ostres,
estic pensant que,
Eli,
tu que ets excursionista
de muntanya,
aquest joc t'escau,
segur que sí,
eh?
Tinc ganes de veure
què tal.
Sí, sí,
certament.
La moira va a peu.
Sí, sí.
Va a peu.
O sigui,
a Escoge
se'n va a veure l'oncle
a peu.
Sí, sí,
no és la millor idea.
No,
per això et dic,
no,
amb una mica de temps,
doncs mira,
ja arribaràs.
Però clar,
és que,
penseu,
de quina època,
clar,
estem parlant de l'època,
deies...
No, no,
és present, eh?
És present,
d'acord.
Ah,
molt bé,
d'acord,
d'acord.
No té mòbil,
tampoc,
no va sense mòbil.
Va sense mòbil,
vas a fer escalada
o muntanyisme,
no vicis a ningú,
deixa't el mòbil,
no portis...
No,
és de primero,
esto.
La motxilla la porta buida,
quan comences.
És veritat,
és veritat.
Llavors,
Déora,
el tema d'orientar-se,
què?
És fàcil o no?
No.
No, eh?
En absolut.
O sigui,
ja,
per començar,
la moira té coneixements
molt bàsics
de les Terres Altes d'Escòcia.
Ja.
Que estan amunt,
són altes,
ja està.
Sí,
ja està,
sí.
Hi ha una vegetació espectacular,
mira que bonic,
però res més.
Res més.
A més,
és que orientar-se
és molt confús,
eh?
Al videojoc,
perquè,
o sigui,
fent camí,
fent via,
trobes pistes,
no?
Pistes vagues
i escasses,
postals,
cartes,
dibuixos
que trobes al terra,
no?
I moltes d'aquestes pistes
o...
les trobes
quan estàs explorant.
Clar.
I clar,
si estàs explorant
i les trobes,
no sempre trobaràs
les mateixes
ni sempre les trobaràs tot.
Llavors,
clar,
aquí ja és un embolic,
perquè quan arribes a un cim,
amb aquestes pistes,
no?
Que són dibuixos
o postals,
o cosetes aquestes,
has d'esbrinar,
esbrinar quins cims són,
quins noms tenen
i on pots anar
o on,
o bé on hi ha secrets,
no?
Perquè també t'indiquen a vegades
coves secretes
o cosetes així.
O sigui,
que...
és molt,
molt complicat.
O sigui,
jo crec que és agafar
un camí
i tirar cap endavant
i a veure què passa.
Ara,
ara estava veient un tràiler
que m'ha ensenyat el Pazos
en el mòbil,
no fa pinta la moira
de patir gaire, eh?
Tot i que ho estàs pintant,
bastant difícil
pel que veig,
però...
Jo quan vaig jugar,
després de caure
set vegades a la presa,
vaig dir,
no és per aquí,
vaig agafar un camí,
el que diria de veure,
vaig agafar un camí
i vaig dir,
cap endavant tu,
ja arribarem a algun lloc.
Ja passarà alguna cosa,
perquè a més és que...
has d'anar buscant.
Pots arribar
quan és baltà,
pots arribar després,
això no,
cap problema,
d'acord?
Tens diferents finals,
no?
Però has d'anar,
has d'anar tirant,
el final és que has d'anar tirant
i el començament és
més o menys fàcil,
perquè el videojoc està fet
perquè les primeres passes
més o menys les puguis fer
i després et deixen anar
i et deixen anar
d'una manera
que a veure a mi
és que m'ha trencat
una mica l'experiència,
no?
Perquè jo buscava
un videojoc
de visitar Escòcia
i em vaig trobar
un videojoc
de què està passant,
no vull que mori
la moina,
sisplau.
Té una cosa molt curiosa
perquè és un joc
que jo dic
tipus de joc contemplatiu,
d'aquests que és
relax, jugues,
mira, super maco,
però com,
com més,
clar,
el joc t'incita molt
a dir,
què és allò?
O és d'aquella...
Sí.
I clar,
com més investigues,
més et perds.
Sí, sí, clar.
És a dir,
hi ha com un càstig inherent
en el fet de dir,
ah, jo vull anar per aquí
a veure què hi ha,
però saps cagat,
perquè per tornar a flipar-te'ns,
però clar,
és el que hi ha.
Clar, clar, clar.
Sí, o sigui,
jo ho entenc
per la part
de l'experiència narrativa
que dius,
a veure,
la moira té 15 anys,
va,
d'acord?
no ha agafat cap mapa
i a més és que som
a les Terres Altes d'Escòcia
amb una natura escarpada,
exuberant, no?
Aquesta part sí,
però és que arriba un moment
que és el que tu has dit,
que trenca completament
tot això, no?
Tot el que sembla
que t'has d'esperar
del videojoc
i fins i tot
dels trailers d'abans,
no?
Però,
tot i això,
la veritat és que al final
s'ho manega
per empènyer-te
a cercar fragments
de la cultura d'Escòcia,
no?
Com, per exemple,
quan visites jocs significatius
o fas carreres rítmiques
de música folk
escocesa
amb cèrbols.
Sí, això és...
Per mi ho estem també
molt curiós, no?
Vull explicar-ho sol
o una carrera rítmica
de música folk
escocesa
amb un cèrbol?
Sí,
mira,
t'ho explico.
Tu arribes,
vas caminant
i hi ha cèrbols,
no?
Als paisatges
o en passes
i si agafes
i comences a córrer
amb el cèrbol
comença a sonar
una música tradicional,
la música de la banda sonora
que hem escoltat abans,
no?
Que són a vegades
cançons tradicionals
i tot plegat
i has de fer un joc
de ritme.
Et diuen
un o dos botons
de quina part
del videojoc
que estiguis,
no?
El començament és més fàcil
i després es complica la cosa
i has de clicar
quan et toca,
no?
Perquè la moira
salti
i es pugui fer el ritme.
Ara,
gràcies
perquè ara entenc
l'escena de la platja
d'Immortales.
Quina és aquesta?
No la recordo.
Sí, sí, sí, sí.
Immortales
que està al...
com es deia?
El Cinco Neri.
El Cinco Neri
li diu
tienes que sentir el corazón
i hi ha un cèrbol.
Ah, sí,
recordo.
Ostres.
És veritat.
Clar.
Ara hem conegut
40 anys després
ara he conegut
per això.
Un moment s'havia d'arribar.
Els cèrbols aquests
són uns malparits.
Sí.
Són la principal
qüestió de perdre's.
Ja, no, no,
és que està...
Mira,
ho estava pensant ara.
És que fins i tot et diria
la cançó és genial.
Igual està perduda,
fins i tot.
Igual està perduda,
però amb ella,
al final,
la imatge que tinc d'ella
és que és feliç,
és el que deia l'Eli.
Vull dir,
està allà
ballant amb ells,
saps?
Tranquil·la.
Sí, sí, sí.
També jo recordo
que estava jugant
i deia
jo no paro de ploure aquí.
Clar, nen,
estàs a Escòcia,
no estàs a Barcelona.
Clar, clar,
aquí has d'anar ben preparat.
Però bé,
la Moira té aquestes coses
i a més un altre element
que a mi m'ha agradat molt
és que quan pares a descansar
llegeixes o recordes
les cartes del Hamish.
Molt bé.
D'acord?
Que t'expliquen
els fets històrics,
el poble d'Escòcia,
què ha passat,
què està passant a l'entorn,
no?
Quan comences a anar
cap a certs cims
o certs jocs emblemàtics,
les cartes t'ajuden
una mica a comprendre
tot plegat.
Clar,
per mi a Highland Zone
és un videojoc
per rejugar,
pel que hem dit,
no?
Perquè cada camí
és diferent
per cada jugador
i per cada partida.
I no només
pel fet
d'això,
sinó perquè cal
aprendre
com equilibrar la partida
per no morir
en l'intent.
Clar,
sí, sí.
Però de totes maneres,
si a més us agrada
la cultura escocesa
o voleu aprendre més,
jo crec que
és un videojoc
per fer-vos sentir
allà
i per
endinsar-vos
en tot això.
Molt bé.
Generació digital.
pop up the volume,
pop up the volume,
pop up the volume,
this,
this.
Doncs continuem
amb el Generació digital
i ara
fem un salt
en el temps.
Doncs sí,
perquè una vegada més
ens retrobem
amb l'Star
i aquesta mena
de repàs
que es diu
Retro 1000
i que recordem
no sempre
la farà l'Star,
tot i que
fins ara
l'està fent ell.
Sí,
bé,
no sé si seguirem així,
ho canviarem,
però per què ho dic això?
Doncs perquè
m'imagino a la Laia
o a la Débora
o al Pazos,
no sé,
repassant coses
de fa 30 anys
i que crec que pot ser
molt interessant
els diferents punts de vista
que pot tenir
doncs cadascun de nosaltres,
no?
Però
per punt de vista
clínic i punyent,
el de l'Star,
com ja sabem.
Esclar,
evidentment.
Perquè,
a veure,
fins a on retrocedim avui?
Mil programes enrere,
això ja ho sabem,
però de què parlàvem?
És que,
Eli,
a veure,
primer de tot,
a veure,
primer de tot,
Morello,
estàs aquí?
Sí,
sí,
quan vas pensar
en la secció
de Retro Mil,
com ho vas pensar?
Com va ser?
T'ho pregunto
perquè les darreres vegades
que he fet això
a la secció
m'estic trobant
amb coses que,
de veritat,
ara mateix
estic una mica cagat.
Però per què?
Sí,
que mira,
és que...
Jo,
a veure,
ho vaig pensar
perquè com que
ja havíem fet més de mil,
vaig dir,
no tots els programes
ho poden fer,
ho farem nosaltres.
Segur?
Segur que no hi ha alguna cosa
al darrere?
No,
us juro que no.
És que m'espanto una mica
perquè ara,
el que diem,
ara fa mil programes,
el 12 d'agost de 2008,
era un programa especial
que parlaven d'espies.
I literalment,
fa tres dies
que amb aquesta santa casa
s'ha anunciat el podcast
de briefing Garbo.
Seguim els passos
de Joan Cujol,
Garbo,
l'espia català
que va enganyar els nazis.
Vàrem acabar confiant-li
la missió
més transcendental
del segle XX.
The Briefing Garbo,
el podcast.
Catalunya Ràdio,
som podcast.
Disponible
a la plataforma digital.
Descarrega 3CAT.
Tu tenies una bola
de...
No, no,
ara m'explicaràs.
Una bola de vidre o alguna cosa?
En absolut,
m'explicaràs.
Com que una mica
t'estic a l'àrea del podcast,
no us perdeu
de veritat
aquest podcast.
Sabeu
que
Garbo
va ser el que va salvar
Europa
dels nazis
directament.
Encara no se l'ha fet cap videojoc
i no ho entenc.
I
s'han trobat
16 hores
d'entrevistes
que eren inèdites.
16, 16.
I aquest podcast
d'11 episodis
doncs combina
aquestes entrevistes
que va fer
en Xavier Binader
als anys 80
i
trena
una història
fantàstica
que és real
i que val molt la pena.
I escolta,
però per què has posat això?
Perquè quina coincidència hi ha ara?
És que la qüestió
és que
el programa aquell,
com he dit,
la qüestió és que
anaven espies.
Un programa especial d'espies,
vam parlar de més cosetes,
però tot,
ja se me centrava
en un fil
que vam intentar seguir,
un fil conductor
de les obres
de Tom Clancy,
bàsicament
amb els videojocs
al Raven 6,
al Ghost Recon
i a l'Splinter Cell.
Per tant,
tenim el Rainbow 6,
19 jocs han sortit
del Rainbow 6
des que va sortir el primer
l'any 98,
al Ghost Recon
hi ha hagut 8
i a l'Splinter Cell
i n'hi ha 6.
Uau!
Que millora, eh?
Si hem descomptat
el que el Jordi Sellers deia
19 Rhybums,
8 Ghost Recon,
6 Splinter Cell
en només uns,
més o menys,
6 anys.
Va dir com un boom, eh?
Sí,
això,
aquí el Víctor Débora,
també passa això ara?
Home,
a veure,
que és Ubisoft, eh?
Que és el funcionament habitual.
Però ara també surten
19 títols.
Potser no tant,
no?
Potser va ser una època
de més, no?
No ho sé.
No ho sé,
però tenim Pokémon, eh?
Anem a un joc de Pokémon
a l'any,
o menys.
Sí,
bueno,
això sí.
O dos,
dos,
perquè és el verde
i el rojo.
Dos,
i espera que descobreixin el tres
i això seran tres
i seran quatre.
Quan vegin que hi ha més colors.
Quan vegin la part.
Exacte.
O sigui que hi hagi un...
Exacte.
Quan si porti el pantoni...
Sí,
agafen una capsa de carioca
de rotuladors.
Hòstia,
ho sé aquí,
no?
Hòstia,
sí,
sí.
Bueno,
la cosa és que el que teníem clar
és el que apuntava el Blasco
aquell dia,
no?
Qui no ho tenia tan clar
era el Gustavo Benétez.
El dia,
vull dir.
El que no tenia clar
era el dia.
A veure,
quan alguna cosa funciona
és fes-ne cada any
una nova versió,
no?
Bueno,
de fet,
Miyamoto,
jo crec que és un clar exemple
d'una persona
que està sobrevalvorada
per mi.
Això que ve.
Això que ve.
L'Albert García.
L'Albert García té unes sortides.
Me n'estic adonant.
No, no,
és que com va saltar,
fa uns quants programes
d'aquest Retro 1000
li van fer un pim-pam
a la Raquel Díaz
i ara li ha tocat el Gustavo.
Hòstia,
sí, sí.
Què més tenim?
Mira,
tenim un altre comentari,
això de Randall,
del Tom Clancy,
que...
Un comentari que va fer
el Jordi Sellas,
no?
Bé,
més que un comentari
va explicar una mica
l'argument d'un llibre
d'aquest senyor,
del Tom Clancy,
que jo diria que deu ser
aquest autor el preferit
de gent com ara
el García Castellón
o el Manuel Marchena.
Valadir,
que és el senyor
que va crear aquella novel·la
en la que representava
que a l'estat espanyol
hi havia una guerra
entre catalans i bascos.
Els catalans érem els dolents,
eh?
I llavors havien de venir
els Navy Seals nord-americans
a rescatar l'estat espanyol
d'aquesta mena d'exèrcit,
no?,
que havia sorgit
entre Catalunya i Euskadi.
Aquí estem,
Murillo,
a la ràdio pública
donant idees
per si em féssim falta més.
Eh, escolta,
ara hi ha una història
amb russos i tal,
eh?
Sí, sí,
doncs mira,
ja saps d'un surt,
ja saps d'un surt.
Tom Clancy.
Si amb els bascos
són dels pocs
se'ns porten més.
Sí, exacte.
Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do.
Sí, sí, sí.
Molt bé.
Doncs bueno,
però vam parlar
de més coses,
de més espies
i de més edat,
de totes les edats.
Van parlar
de l'Impossible Mission
de Commodore,
els Bonanza Bros
va treure el García
del Mega Drive,
Saboteur,
d'Espectrum,
el James Bond
de Nintendo 64,
que l'Eloi Pietro
deia que era
que era una porqueria
i no li agradava res,
del Metal Gear
de MSX
i el Metal Gear Solid
de PlayStation.
Moment que diria,
atenció,
que pot passar
a la història,
és un moment històric,
perquè,
tachan, tachan,
en Gustavo
li fa un pim-pam
a l'Albert García.
I en els darrers temps,
doncs sembla que ara
ja tenim el final
de la nissaga,
després del quart capítol
que va sortir ara
fa més o menys un mes.
Serà brieta, això,
perquè jo no m'acabo
de creure.
Pam!
Au!
Alguns se l'estava buscant,
l'Albert.
Sí, el García
estava convençut
que ja no hi haurà
més Metal Gear,
solo que vols que n'hi hagi més.
Perdona, però jo tinc
la sensació
que sempre ens hem portat
molt bé
i hem tingut una molt bona...
Sí, i tant, i tant.
Sí, sí,
però fa molta gràcia
perquè és el moment...
Bé, bé,
què passa?
Sí, sí, exacte.
Però bé, tranquil,
perquè aquí la cosa
es va posar
també molt calentona
i molt guai.
El Jordi Selles
el va fer reviscular
el nostre García
i, sí senyor,
Garlo is back.
Solid Snake,
el protagonista
de Metal Gear Solid,
que a banda de...
És que no ho sé,
és que a mi m'avorreix
aquest senyor.
Però com pot avorir
d'un joc?
M'avorreix aquest senyor.
Saps,
el que passa amb Metal Gear
és que l'argument
és molt important.
Poder és dels jocs d'espies
el que menys potencia
el joc,
la tàctica...
Déu n'hi do, no?
Sí, sí,
el García li va començar
a explicar per què li tenia
que agradar al Jordi
al Metal Gear.
Perquè era així,
feia això, tal...
I ha estat un feiraut,
aquí, una mica.
Sí, sí, sí,
perquè va començar llarg,
era llarg,
o sigui, ja diu,
va començar llarg,
el Jordi li replicava
no, però és que a mi
m'avorreix.
No, però serà tu,
perquè aquest joc
està molt bé,
no sé què,
no sé quant,
que si pitepam,
que si hi ha masses
cinemàtiques,
que si hi ha poques parts
on pots jugar
i un altre cop
el Blasco i la Raquel
van fer
el que li digui a un
Amén.
El Metal Gear
seria el videojoc
tecnoemocional,
si féssim aquest símil
gastronòmic
seria un joc
de Ferran Adrià,
jugues molt poc,
però el poc que jugues
és...
A molta qualitat.
Està molt bé,
això,
molt bé, eh?
Jugues molt poc,
però el joc que jugues
és de qualitat.
Està bé,
està bé.
És un joc de Ferran Adrià.
Molt bé,
sí, sí, sí.
Ah, i una cosa
que volia comentar,
teníem la secció
a la Wiki Olga,
la recordem,
la nostra estimadíssima
Elga Vallejo,
doncs el tema
que anava aquell dia,
ella buscava informació,
diguéssim,
rotllo
Wikipedia,
i ens portava
molta informació,
no?
I, clar,
aquell dia
tenia que parlar
d'espies,
una cosa que ens deia
que era molt i molt complicada
i, bueno,
ella mateixa ho deia,
mira.
Ara,
va la dir que és una mica
complicat,
perquè si són bons espies,
mai sabrem
que ho han estat.
Evidentment.
Sí, sí.
De fet,
el Garbó
va marxar
i el va fer
desaparèixer
de forma legal.
I ho sabem ara,
però, clar,
60 anys després
o no sé quant,
perquè en aquell moment
parlar d'espies
és complicat.
Bueno,
finalment,
i desculpeu,
per el que posaré ara,
si es parla d'espies,
s'ha de parlar d'espies,
Murillo,
i s'ha de parlar
de frases d'espies.
Sí.
I per a mi,
aquesta és la millor frase d'espies
que s'ha dit mai
en una pel·lícula
de, bé,
una mica d'espies
sí que era.
Espere,
se le ha caído
un zurullo de coña.
Zurullo?
Yo no trabajo ese artículo.
Souvenirs,
novedades,
artículos de coña,
Souvenirs de coña.
I se'n va, eh?
I se'n va.
I se'n va.
Amb l'Omar Sharif,
amb la tifa a la mà.
Sí, sí.
Aquesta pel·li,
quan la fan a la tele convencional,
és impossible canviar de...
De canal.
És impossible,
perquè estàs esperant
el següent gag, no?
Ah, clar.
Sí, sí.
És un no parar.
És un no parar.
Molt bé,
doncs veurem a veure
quina és la següent coincidència,
eh?
Amb tot això.
Jo pateixo, eh?
Jo pateixo.
A mi em fa por.
No,
doncs ja la farà algú altre, eh?
O jo mateix, eh?
Sí, però ho vull dir.
Són un rotllo una mica
Nostradamus, eh?
Ja, d'acord, d'acord.
Déu-n'hi-do.
Generació digital.
Acabes de fer una captura.
Doncs continuem amb
Generació digital
i dir-vos que el 3CAT
ha presentat a l'ICE
en aquest congrés
de l'audiovisual,
de fet el més important del món,
un format experimental
per arribar al gran públic
que integra
atenció, eh?
Espectacle en viu,
realitat augmentada,
videojoc
i realització televisiva.
Fins divendres
es podrà experimentar
un format molt innovador
pensat per oferir
una oferta omnicanal
destinada tant a l'usuari individual
com al gran públic.
L'experiència
que compta amb la col·laboració
de la Fura dels Baus.
I Marc Sansa,
que és realitzador del 3CAT
i un dels responsables
d'aquesta experiència,
ens explica
en què consisteix.
Aquest any i l'ICE
hem fet un plantejament
que és
anem a juntar
tecnologies
amb continguts.
Un petit espai,
una zona,
diguem-ne,
espai de joc
en què unes 10 persones
simultàniament
dins un entorn
que és una obra de teatre
de la Fura dels Baus.
Una sirena
és al fons del mar,
el mar es contamina,
la sirena aquesta
va pantejant
i gairebé mort
i gràcies a l'acció
dels participants
en aquest joc
que netegen
el mar
d'elements de pol·lució
torna a reviure.
A nivell tècnic
aquest videojoc
concurs
espectacle televisiu
té una complicació
que ha produït
totalment trescat.
Tota la panòplia
de realització
de multicàmera
la muntem
amb una eina
que és pròpia
nostra
i el talent
és nostre,
és d'aquí a la casa,
és tot el talent
sorgit de l'experimentació
d'anys
amb nous sistemes
de producció,
amb BMX,
etcètera,
i és bàsicament
amb tota la gent
d'unitats mòbils
que hem portat
la regia mòbil,
la regia portàtil
que ens permet això,
ens permet
aquesta facilitat
de fer arribar-nos
senyal de les diferents ulleres,
senyal de diferents ptesetes,
senyal de diferents càmeres.
I finalment,
com es conjuga
aquesta tecnologia
amb un grup de teatre
com la Fura dels Baus?
Marc Sansa.
Quan el Carlos Pedrissa,
que és una mica
el cervell de la Fura
amb qui ens hem posat
en contacte
per elaborar
i ell ha elaborat
una mica
tota aquesta obra,
tota aquesta performance,
el primer que va fer
és que hi va començar
a veure camins
de sortida brutals
i justament
indrets
i llocs
i moments
com la Fira
i IC
són molt bons
per obrir
aquests petits
laboratoris
d'experimentació.
Doncs molt interessant,
un futur
que potser és a mig termini
que obre
l'audiovisual
amb aquesta mescla
de videojoc,
performance
amb grup de teatre,
amb 15 persones
dins d'aquest espai
que interactuen
amb un videojoc
realment
no sé com ho veieu
però és una història
com molt curiosa,
no?
És el joc
que està fent el Kojima.
Exacte.
No, però
la Fura dels Baus
deixa'ls anar, eh?
Sí, no, no, home,
i tant.
Vull dir, ara
potser sona una miqueta així,
la gent potser se'n recorda
de les Olimpíades
de 92,
però jo els recordo
d'abans i de després,
recordem que un dels fundadors
de la Fura dels Baus,
no me'n recordo el nom,
va ser dels primers,
deixin que va ser un cíbor,
es van xufar cables
i va fer coses
i va fer espectacles
i també molt interactius
i t'estic parlant
abans del 2000, eh?
I a banda de, com t'ho diria,
de la violència visual, no?
De la crudesa que té
la Fura dels Baus,
que és una cosa molt, molt,
ostres, molt genuïna.
I tant, que sí.
I a veure, com ho veus?
A mi m'interessa molt, no sé,
aquest tipus de projecte, no?
Acabat més enllà
del videojoc convencional, no?
Per dir-ho d'alguna manera, no?
I que pleguen diverses, no sé,
diversos àmbits, no?
I diverses àrees
que al final és que s'estan
enriquint mútuament.
i, no sé, m'agrada molt veure
aquesta evolució, no?
Aquest avançar, també, no?
Perquè totes aquestes experiències,
la veritat és que són part del medi
cada cop ho seran més.
Molt bé.
La veritat és que jo sempre veig el...
Recordo quan penso en videojocs
de gran format
o que podrien estar a pantalles grans,
no sé, eh?
És que és una cosa que,
per exemple, Jordi Celles,
que està al darrere de l'ideal
amb aquelles grans pantalles,
moltes vegades penso
de quina forma el videojoc
pot entrar en aquelles pantalles
i de quina forma
el qui va pot jugar amb això.
Interaccionar, no?
Interaccionar.
Com que ens truqui,
que ens truqui
i arreglant la papeleta.
No, però, per exemple,
el Mizuguchi,
us en recordeu que va fer el Red,
aquest tipus de videojocs
que són com molt...
No sé, que poden...
De pantalla gran.
Exacte.
A veure quina m'escove.
Sí, sí, no ho sé.
No sé si algun dia això arribarà,
però a mi m'agradaria veure-ho.
I sí, sí.
I TV3 el que parlava és...
és que a sobre ens agradaria
fer un concurs televisat d'això.
Bé, no ho sé,
ja anirem veient
a veure si la cosa és concreta,
perquè ja sabem
que en aquestes conferències,
en aquest tipus de fires,
el que s'ensenya
són coses que potser
són mig, llarg termini.
Són molt teories, no?,
potser,
que fins que les posen a la pràctica...
Sí, sí, sí.
Ja ho veurem.
Doncs mira,
contents que el 3CAT
hagi pogut presentar això a l'IC.
I tant.
Generació Digital
amb Albert Murillo.
Ens queden uns cinc minutets
de programa.
M'agradaria parlar
del tema dels acomiadaments.
Han començat a sortir notícies
també de Nova Rama,
que sembla ser
que no ho està passant gaire bé
i que també pot...
I un any, eh?
Sí.
Sí.
És gener, eh?
És això.
Sí, sí, sí.
Que queda per davant.
El gener de 2024
s'ha fotut fora.
El 60% de tota la gent
que es va fotre fora
el 2023.
Uau.
Com et quedes?
Crec que ara ha pujat.
Crec que ara ha pujat,
perquè ja fa uns dies
i després d'aquesta data
hem conegut més acomiadaments.
Vull dir,
o sigui, jo crec que...
Un any molt, molt, molt dolent, eh?
Sí, és que també,
clar, això era una miqueta
la indústria del videojoc
era una miqueta com
la casa és gran.
Saps?
O sigui, era una miqueta
que vinga gent, vinga gent
i aquest,
per cada cosa que es ha de fer,
el de les textures de pell,
el de les textures de peus,
el de les textures de fusta,
el de les...
Al final era una miqueta
que se n'anava de mare, eh?
Però vols dir que és això
o estalviar recursos
quan ja se sap
com es fan les coses?
No sé què dir-te, eh?
És que el tema està en que
tothom diu allò de la...
És que després de pandèmia,
com si estiguessin culpant la pandèmia.
No, no, no.
Perdona,
i no sé si em faran fora d'aquí,
la normal
que ha decidit
que el temps que hi havia de pandèmia
contractant a milers i milers de persones
i es pensava
que quan s'acabés la pandèmia
jo seguiria pujant,
no és la pandèmia.
És el tonto
que porta un traje,
i que com que ha arribat ja
als seus calés
i els accionistes
s'han convençut
que s'han nerviosos
i ha dit
anem netejant.
I fotre fora 1.900...
Bueno,
és que a mi que són 1.900 persones.
Sí, també.
800 o que era bé 1.000.
Activision Blizza,
recordem que va fotre fora
800 persones
l'any que va fer més calés
de la seva història.
És a dir,
és vergonyós.
És que precisament
és això
que el que més m'indigna
és que no estem parlant
d'empreses
que estan perdent,
no?
O sigui,
que no tenen beneficis.
És que estem veient
que fins i tot
estan trencant
els rècords de beneficis.
Això ho sé,
hem de posar un impost
a les empreses de vida.
Expropies, eh?
És que hauríem de veure
les jornades laborals
de les persones
que segueixen
en aquests llocs,
els dies d'entrega
que tenen,
els estressos que tenen,
vol dir-los que al final...
També, doncs, són
que hi havia moltes
que canviaven la gent,
molta gent deien
escolta, no,
els de Catalunya,
mira, jo tinc,
sense ofendre,
jo tinc uns nois
a la Índia
que cobren 10 vegades menys
i estan 24 hores.
Aquí està.
Això passava molt.
Això era una cosa...
Amb la idea
que som una empresa
que estem treballant 24 hores
perquè quan el de la Índia
se'n va a dormir
es desperta el de Catalunya
i quan se'n va a dormir
la Catalunya
se'n desperta el de Mèxic,
saps?
Doncs ser una miqueta així,
clar, quan te dones compte
que, bueno,
el sou que li paguen
doncs el de Mèxic
se'n sofenden,
insisteixo,
el de la Índia
pot ser molt digne per ells
però per nosaltres
és res.
Hi ha una cosa,
una onada de por
que és que 2023
va ser l'any dels acomiadaments,
2024 serà l'any
de tancar empreses.
Sí.
Jo estic convençut.
Això també ho heu vist.
Això també té pinta.
Vull agitar per els postos,
a ver-nos medis internacionals,
és l'any de...
I no empreses
que no saps qui són.
vull dir que hi haurà un problema,
o sigui que hi haurà una empresa.
I realment,
a nivell capitalista
dona igual
perquè quan tanqui una
sortirà una altra.
És que a tu,
com a consumidor,
tu et dona igual.
I bastants problemes tens.
Però, ostres,
és un tema fotut
perquè està passant
i passarà encara més.
Digues,
a treballadors sindicats,
la sindicalització
també és molt important
en els videojocs.
a l'Estats Units,
a l'Estats Units.
Ja, ja.
A l'Índia...
Li vam dir al Phil Spencer
que havia d'anar
a Jack Division Blizzard,
però, coi,
fes un curator,
no tots de cop,
que hi ha gent
que potser era vàlida.
Dos mil persones, tu.
I ara,
quan comentaves,
Débora,
això dels guanys
i que continuen tancant,
em recordava els bancs,
no?
I com cuiden,
per exemple,
les persones grans...
Exacte.
Bueno,
que tot funciona
més o menys igual, eh?
Sí, sí.
El que passa que
hem estat en anys
de Buenesa
i ara, clar,
la gent,
que guai,
2023.
El problema del 23
és que ha vingut
tot duat al set de 2021-2022,
que t'ho he dit de cop.
Però, clar,
un cop s'acaben els projectes,
els videojocs
són funcionen.
Tu contractes gent,
300 persones.
D'aquestes 300,
quan s'acabi projecte,
250 pujan de marxar
perquè no hi ha projecte.
És un funcionament horrible,
però és que no hi ha projecte,
amb la qual cosa
t'has d'anar movent
i has d'anar buscant.
Però quan t'agafen
empreses com aquestes,
foten fora 1.900 persones
o 800 o...
I a més,
et diuen,
que a mi em fa molta ràbia
dues coses que una,
que és reestructuració.
Ja, sí.
Bé, és que els noms
que poden posar.
Ui, m'estic ensanent, eh?
Estava venint,
m'estic ensanent.
Estic a punt de dir una borrada.
Reestructuració
i hem fet tot el possible,
però al final
no ho hem pogut evitar.
Senyor,
a l'Iguat
has de baixar el sou
i els seus directius
un 50%
per no fotre fora ningú.
O que n'hi hagi menys de directius.
Potser no estaria...
En el moment
que tens per sobre
43 jefes,
igual algú balla.
I dos treballadors.
I dos treballadors.
Algo balla, saps?
Al final acaben
pringant-se pels mateixos.
I a mi em molesta.
Ja, ja t'entenc.
M'hagués agradat...
M'hagués agradat
això d'engués,
ho dic molt,
perdoneu,
però ho faig des de petit,
és molt fort
i avui ho estic verbalitzant,
ho havia de dir.
M'hagués agradat morir jo.
M'hagués agradat molt
parlar de la Switch 2,
però perquè tothom
n'està parlant,
és increïble.
Ningú en té ni idea
i tothom n'està parlant,
és meravellós.
És això,
però no tenim temps.
Però no passa res,
ho farem un altre dia
i potser el proper dia
en sabrem més
perquè tenim més dades.
O ens inventarem més,
com ara.
O la tindrem a la mà.
Exacte, exacte.
Doncs Débora i Star,
gràcies per connectar-vos
al programa avui.
Faltaria més a vosaltres.
A vosaltres.
I Víctor i Eli,
gràcies per venir a l'estudi.
Gràcies a tu.
Oients,
que sapigueu
que nosaltres tornem la setmana vinent,
que si ens escolteu per la ràdio
són dissabtes
a les 10 del matí.
Ens podeu escoltar
i sempre
a icap.cat.gd.
Adéu-siau.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.