Benvinguts. Aquest és el programa número 568 del Generació Digital.
Avui comença l'edició estiu del programa, com vam dir la setmana passada,
i ho fem amb un mod estiu molt especial,
on recordarem les millors respostes
que durant tota aquesta temporada hem explicat per antena.
Però també hi haurà temps pels continguts nous.
Cada dissabte i cada diumenge a les 4 de la tarda
tindrem temps per la conversa
amb alguna persona relacionada amb les noves tecnologies.
Avui ho farem, per exemple, per parlar del mapping.
I, a més, tot el nostre equip del Generació Digital,
que està de vacances,
tindrà temps per enviar-nos una nota de veu
per explicar-nos coses interessants.
Precisament comencem amb això,
amb una nota de veu de la Gina Tost,
amb una proposta perfecta per fer neteja
de tot el nostre escriptori digital.
Hola, Albert, no t'ha passat mai
que obres el correu electrònic
i tens un munt de correus de coses
a les quals mai t'has apuntat?
Notificacions, notes de premsa, butlletins...
Coses que tu dius, i aquesta gent com té el meu correu?
Et porto una web per desubscriure's
d'aquestes notificacions de manera automàtica.
Simplement li poses el teu correu electrònic,
ell analitza tot el que estàs subscrit
i tu, amb un cop de clic, et pots subscriure o no
de cada un dels serveis.
És meravellós.
Fantàstic.
En relació a aquest tema dels videojocs,
no sé si recordeu quin és el videojoc de la vostra infància,
el que no oblidareu mai, jo sí que me'n recordo,
i m'agradaria que els audience ens ho diessin
tant a Twitter, a Facebook o per nota de veu.
Jo ho dic ràpid, perquè sempre dic el mateix, Crazy Climber.
És el joc de la meva vida.
El teu, Eli?
Jo em remonto a quan tenia la Game Gear
i jugava al Sonic sense parar.
Mira, doncs ja en som dues.
Quin Sonic era?
Sonic Game Gear.
Boníssim, és dels millors Sònics que hi va haver.
Saps la música del Green Hill Zone, de memòria.
I tant.
Vosaltres, infantesa, estem parlant?
Jo, si fos infantesa, un que me'n recordo molt,
és el Double Dragon,
aquell que era d'anar pel carrer repartint llenya,
amb dos jugadors.
M'encantava, això, d'anar repartint llenya pel carrer.
Doncs segurament seria el primer cartutx que vaig tenir,
que vaig jugar-hi moltíssim per MSX,
que era el Yard Kung Fu d'Akonami.
Sí, senyor, tinc una samarreta que surt a la icona.
Doncs jo diria el mateix que l'Eli, que és el Sonic,
però és que tinc l'Alex Kidd, tinc el Shinobi,
tinc moltíssims videojocs que formen part de la meva infància.
Alex Kidd, eh?
L'altre dia, un dels meus alumnes de la universitat em va dir,
jo recordo un joc d'un nen que queia en una cova.
Diu, sí, un que hi havia dins de la Master System.
I dic, l'Alex Kidd, queia dins d'una cova?
I vaig veure el gameplay de la primera pantalla,
però no és una cova, és que simplement...
No, però possiblement, quan era petit, ho veus d'una altra forma.
Sí, segurament ho interioritzes d'una altra manera.
És veritat, si hi ha oients que ens vulguin comentar
a través del Gen Digital, del Twitter, per exemple,
quin és el seu videojoc que ens ho comenta,
hi pot tenir aquesta samarreta que comentàvem,
de fantàstica que ens ha portat la Gina.
En aquest sentit, Albert Garcia,
tu has fet una entrevista aquesta setmana, si no m'equivoco,
que té molt a veure amb el que estem parlant avui, no?
Totalment, justament ara mateix,
que vostè ha anomenat la Daphne Babelier,
una de les grans eminències ara mateix
en el món de l'estudi dels videojocs,
des d'un punt de vista científic.
És una neurocientífica que, precisament,
ara que l'ha mencionat, m'ha fet gràcia,
perquè ha estat a Barcelona aquesta setmana,
convidada per un congrés que s'ha celebrat aquí a Barcelona,
que és el Bdebate, organitzat per Biocat
i per la Fundació La Caixa,
porta 15 anys, aquesta senyora,
a la Universitat de Nova York i la Universitat de Ginebra,
a Nova York, a Rochester,
com els videojocs d'acció en primera persona,
específicament aquests, per la gent,
perquè ho sàpiga, jocs tipus Call of Duty...
És aquell que es veu al braç amb una arma.
Exacte, que es veu al braç amb una arma.
Doncs com aquest tipus de videojocs
tenen un efecte, segons els seus estudis,
molt positius en el servei.
Segons Babelier, jugar a aquest tipus de videojocs
millora les habilitats d'atenció cognitives,
sensorials i espaials de les persones que els juguen.
En altres paraules, que ajuda, per exemple,
a que siguin els seus jugadors millors
a l'hora de seguir objectes,
que siguin més flexibles a l'hora de canviar de tasques,
que siguin capaços de discriminar petits detalls
en un entorn molt saturat d'informació,
i també que tinguin menor tendència,
encara que molta gent pensi el contrari, a distreure's.
A banda d'això, l'equip de la doctora Babelier
també ha demostrat que els jocs d'acció
d'aquest tipus en primera persona
tenen un efecte bastant positiu
en el que seria l'agudesa visual
i poden ajudar a la rehabilitació de gent
en casos d'embliopia o el que s'anomena alui gandul.
Ha estudiat que jugar a aquests videojocs
pot ajudar a la rehabilitació de tot això.
Va estar aquí a Barcelona presentant aquest estudi
i jo li vaig aprofitar per preguntar
també al voltant dels videojocs en primera persona,
perquè ella ja va estar aquí l'any 2012
presentant un resultat similar
i vaig pensar, ostres, els videojocs evolucionen,
més ràpids, més qualitat d'imatge,
influeix això a l'hora del resultat final de l'estudi?
El que comenta és que hi ha hagut canvis
en els videojocs en primera persona
i sí que hi ha canvis en els seus resultats.
Per ella és molt interessant el que deia perquè deia,
clar, l'evolució dels videojocs en primera persona,
el que ens fa els científics és complicar-nos una mica la vida,
perquè ara hi ha mecàniques diferents
i és molt important puntualitzar
que cada mecànica té un efecte diferent al servei.
Per això ella sempre diu,
el nostre àmbit d'estudi són els videojocs d'acció en primera persona
i per tant el que nosaltres diem té a veure amb aquest tipus de videojocs,
però no vol dir que tots els videojocs facin el mateix
i per això ahir estava dient tot això.
Després va parlar d'altres coses, curiosament,
el seu equip treballa específicament en aquest tipus de videojocs,
però també vaig voler preguntar-li,
i sembla que ens haguem posat d'acord aquí a l'hora de preparar,
sobre el món educatiu, i això és el que em va comentar.
Em parlava que li vaig preguntar,
què em penses de l'entrada progressiva del videojoc
en l'àmbit escolar?
I em va dir que l'important no és tant que els videojocs entri
a les aules que diu que hi han entrat
i també al món educatiu de les famílies,
sinó el contingut, i es taca molt el contingut.
És com si no és important que entrin a aquest mitjà,
sinó...
Quines pel·lis estan entrant?
Això mateix, i el que s'ha de controlar
és no tant què han entrat els videojocs,
sinó quin tipus de videojocs són
i com ajuden els nens a desenvolupar les diferents tasques.
Parlant de videojocs que no podem oblidar,
a Twitter, l'Enric Company ens diu que el seu
és l'Olympic Games amb el Commodore 64.
Home, és un mític, aquest joc.
Sí, els simuladors esportius d'aquesta època
i en els que se'n van...
Sí, que havien de...
Que les deixaves destrossades, no?
Que al principi era per treballar,
però que també era per córrer i per saltar.
Molt bé.
I tenim una altra consulta relacionada
amb la tecnologia i la gent que viatja.
Hola, em dic Carlos i us escolto al vostre podcast cada setmana
i m'agradaria saber què he escoltat
a novetats amb el tema del roaming
i això, doncs voldria saber quan pagarem menys per les dades
quan sortim de viatge per altres països.
Aquesta és la gran pregunta
quan dos dies abans has de sortir de viatge a l'estiu.
El gran mal de cap.
Per cert, en català, itinerància, la itinerància de dades.
Exacte, roaming és itinerància.
Roaming és allò que demanes,
perquè abans m'ho demanaven per Twitter, que és roaming.
Roaming és allò que tu demanes a l'operadora
per poder parlar i fer servir el mòbil en un país estranger.
Sabeu allò que et fan un recàrrec...
Sí, molt gran.
Fins a 50 euros hem aconseguit, almenys, per a Movistar.
Doncs espera't que hi ha novetats. Molt bé, a veure.
El Consell Europeu ha donat finalment
l'aprovació formal a una sèrie de mesures
amb les que pretén eliminar
el suplement de suplement per itinerància,
o sigui, el roaming, dins de la Unió Europea
i protegir així l'accés a internet.
A mitjans del 2017.
Encara queda, eh?
Per tant, els usuaris que viatgin a Europa
podran accedir a internet sense haver de patir bloquejos,
ni tenir internet, per exemple, més lent,
i es prohibirà explícitament la priorització d'un pagament.
Saps allò de vols més ràpid?
Vols connectar-te a aquest país?
Paga aquests 50 euros, pagar extra, pagar el que sigui.
És pagar el mateix que si ho féssim des de casa nostra.
A veure, s'espera que el Parlament Europeu adopti aquest text
en una sessió plenària de finals d'octubre,
i així conclou el procediment.
Només el procediment, perquè diguéssim que això...
Tot és molt lent, tot és molt lent.
Carlos, que ens has deixat el missatge,
que sàpigues que el roaming, la itinerància,
no passarà del 15 de juny del 2017.
Això sí, només a Europa.
Si te'n vas a Estats Units, a Àsia, a África o a la resta de països,
no toca.
I una altra cosa, uients,
guardeu-vos, per favor, els contactes del vostre mòbil,
el 638-68-7030, que és el nostre WhatsApp,
i escolta, és que també ens agrada rebre missatges des de l'estranger.
Totalment, i a més, hi ha molta gent,
com aquell uient que teníem a Malta, que ens escoltava,
i que treballava allà, més dels que ens imaginem, segurament.
Que s'ho guardin com si fóssim un contacte.
La cultura digital a Catalunya Ràdio.
Esteu escoltant el Generació Digital de Catalunya Ràdio,
i ara comencem una conversa amb el Xair Bové,
que és director del Festival Internacional de Mapping de Girona 2016.
Molt bona tarda.
Bona tarda i moltes gràcies per convidar-me.
A tu, que ens enriqueixes el programa.
Escolta'm, els dies 22, 23 i 24 de juliol,
Girona acull aquest festival gratuït i obert a tothom,
que dieu vosaltres,
que és el festival de la gent,
i per qui ens escolti,
i encara no relacioni el nom de mapping amb el que consisteix,
ens ho pots explicar una miqueta?
Sí, oi tant, us ho explicaré molt fàcilment.
El mapping s'ha popularitzat molt
gràcies a la projecció sobre grans façanes, sobre edificis.
Però va molt més enllà d'això.
El mapping consisteix en una tècnica
en què es creen continguts audiovisuals
per ser projectats de superfícies, diguem, no convencionals.
És a dir, que no sigui una pantalla
les quals estem habituats.
Per tant, es pot projectar sobre una façana, com hem dit,
o sobre un objecte de petites dimensions,
sobre unes sabates, sobre unes ulleres...
Per tant, les seves aplicacions són múltiples.
S'utilitzen tant en representacions teatrals,
en operístiques, en espectacles de dansa,
en instal·lacions, també, artístiques, en museístiques...
O sigui, els camps d'aplicació són infinits.
Per tant, és això, una tècnica que crea continguts audiovisuals
per projectes que s'adapten com una pell
sobre una realitat existent.
I per tant, això entra dintre del que seria la realitat augmentada,
tots aquests projectes de realitat augmentada
que tan en voga estan avui en dia.
És el tercer any que feu el festival?
És la tercera edició i ve carregada de moltes novetats.
De fet, ara comentaves...
S'ha popularitzat molt ràpidament.
De fet, jo què sé, en el meu poble,
a les darreres festes majors va haver-hi mapping.
Cada vegada és un tema que, per exemple,
els ajuntaments fan servir per la gent del poble, per exemple.
I tant, per activitats que siguin promocionals,
o per activitats de presentacions, o per moltes activitats.
Però, insisteixo, des del festival,
i és un artista que també soc el que m'interessa més a mi,
no és tant el com, sinó el què.
La tècnica s'ha d'utilitzar al servei d'uns objectius,
d'uns conceptes, d'uns valors,
o d'unes sensacions, d'unes emocions en concret.
Llavors, hem de donar un pas més enllà,
i l'obligació com a festival és, per una banda,
donar escenari, una finestra d'exhibició en aquests projectes,
però també un focus de reflexió.
Per això hi haurà les dues parts en el festival,
la part més lúdica, festiva, participativa,
on tothom pot anar i gaudir d'això,
però també una part més de debat, reflexió,
una part més d'encaradar el món professional.
És el congrés, aquest que fareu de forma paral·lela,
i de què es parla?
De temes tècnics o també d'altres coses
que potser se'ns puguin escapar nosaltres,
que no hi estem avançats?
Com a activitats paral·leles, diguéssim,
es fa el segon congrés internacional de llum i mapping,
no només mapping, sinó també llum,
en el qual es parla sobretot de quins tipus de projectes
es poden adonar a terme.
Portem els millors artistes internacionals
i portem també els millors artistes locals,
perquè tothom que ve de fora vegi el que estem fent aquí.
Es parla més de quins tipus de projectes
s'han arribat a fer mitjançant la tecnologia.
Parlar de la tecnologia, apropiament,
ja hi ha els tallers que hi ha a part.
Tenim un taller que espera per iniciar
dins del món del mapping,
i, a l'altra banda, tenim un nivell avançat, diguéssim, de taller,
per a aquells que ja coneixen una mica i volen anar més enllà.
En aquest cas serà de realitat virtual
i projecció estereoscòpica,
amb mulleres d'aquestes dues colors,
que et sembla que l'edifici et surti,
o la projecció que sigui et surti.
Tenim un tercer tall que és d'impressió 3D i creació de làmpares.
Ens estem obrint a no només projecció mapping,
sinó també projecció lumínica en general.
Perquè la ciutat de Girona, a més, és un marc ideal per a això.
Tenim moltíssims racons, és magnífica,
i l'anem transformant mitjançant això, la projecció de la llum.
La màgia de la llum ens farà redescobrir aquesta ciutat.
El mapping també perquè, com dius moltes disciplines,
el cany digital, la música, els efectes de so, la llum,
però també l'arquitectura.
És a dir, abarca moltíssimes coses que fa que sigui molt rica, no?
Per suposat.
No ens hem d'oblidar que aquest festival neix
d'iniciativa de l'Ajuntament de Girona,
per tant, de posar en valor
el patrimoni arquitectòric de la ciutat.
Per tant, s'han agafat edificis icònics
i se'ls ja ha aplicat aquesta pell de llum, que en diem.
A partir d'aquí ho hem anat desenvolupant i portant més enllà.
Però si els camps que s'apliquen són infinits.
Inclus, es poden fer tests, es poden fer maquetes d'edificis
en els quals tu projectes i pots muntar la pell
i veure quins efectes podrien tenir, no?
I, òbviament, tenim casos com la Torre Albert de Barcelona,
on hi ha, per exemple, una pell de llum
sobre el propi edifici que va muntant el test.
Tot això es pot fer mitjançant diferents tècniques.
És una de les coses que m'ha quedat clara
en el futur del mòping i l'esteroscopia m'ha quedat clara,
que és allò que comentes que sembla que surti
del mateix edifici o de la zona on hi ha la llum.
Però el tema de la realitat virtual, 360,
com l'apliqueu en aquesta tècnica?
Es poden crear sensacions de mescla de realitat amb virtualitat
mitjançant aquestes ulleres o amb els mòbils que s'utilitzen ara,
en el qual tu pots aplicar una pell de projecció
sobre un entorn existent, un entorn real.
El que seria mitjançant el teu moviment i un acceleròmetre
que porti el dispositiu per al qual ho estiguis mirant,
veus la realitat que tens més enllà amb aquesta nova capa a sobre.
En aquest Festival Internacional de Mòping de Girona,
a la vostra pàgina web he descobert una cosa que m'ha impactat,
que és el micro-mapping,
i que una miqueta ve en relació al que comentaves tu
de, per exemple, fer servir en museus.
És absolutament brutal l'efecte molt més proper que té el micro-mapping?
Efectivament, el micro-mapping és una categoria
que ja vam iniciar l'any passat justament per sortir de la façana,
en el doble sentit, façana d'edificis i de tècnica,
no només de recursos visuals, sinó de conceptes.
I amb el qual són diferents espais, diguéssim, indoor,
interiors de halls d'hotels, o aparadors de botigues,
o entrades de restaurants.
Per tant, aconseguim la col·laboració, també,
del teixit comercial i d'hostaleria de la ciutat de Girona,
i instal·lem aquestes petites instal·lacions
d'objectes que poden ser, per exemple,
impressions 3D en les quals hi fem aquesta capa de llum,
i que l'espectador o el visitant
pot tenir una interacció molt més propera.
Per exemple, hi ha una de les obres que hi haurà
en la qual el visitant posarà les seves mans,
i la presidència serà sobre les seves pròpies mans.
També, d'una altra banda, tindrem instal·lacions interactives,
que n'hi haurà unes quantes en aquest any.
I, per tant, hi haurà una taula
amb elements naturals, amb vegetació,
i en funció de quina part de la vegetació es toqui,
hi haurà una projecció en concreta o una altra.
Espectacular.
A El Generació Digital ens encanten els videojocs.
I jo recordo haver comentat en el programa fa molt de temps
una parella de frics de no sé quin país
que el que feien era jugar videojocs
i que ja utilitzaven els edificis de la seva ciutat.
És una, per exemple, de les aplicacions que pot haver-hi, no?
De les moltíssimes aplicacions.
Sí, això també ho hem vist aquí a casa nostra,
a la cellera del Ter al Festival Fade,
on fa uns anys, en una de les edicions del festival,
també hi havia un joc on interactuaves sobre aquests edificis.
En el nostre cas, dintre de la categoria de micromas,
per exemple, l'any passat van fer una maqueta,
de la plaça de Girona,
i es feia un pinball virtual.
Hi havia els edificis i els diferents elements
d'escultoris de la plaça, fets amb 3d i impressió 3d,
i després la pilota era virtual, era una projecció,
i anaves rebotant sobre aquests objectes.
Les aplicacions són realment múltiples i infinites.
Has comentat que portàveu gent i artistes de tot el món.
Hi ha algun país que destaqui sobre d'altres?
Més enllà que el país, el que m'agradaria ressaltar...
és que una de les novetats d'enguany és la ruta de la llum.
A banda del 22 al 24,
hi ha dos blocs importants dins del festival.
Per una banda, és el concurs internacional,
i per una altra banda, és la ruta de la llum.
Per tant, aquesta ruta de la llum, el que hem volgut fer,
és tota una sèrie de petites instal·lacions,
no tan petites, d'alguna manera,
i no tan petites, d'alguna manera,
més espectaculars, molt de talent local i algun internacional.
Com a país destacat, no m'atreveixo a dir-te ningú,
perquè van venint d'aquí d'allà.
En el concurs, hem tingut 119 projectes de 28 països.
Sí que es denota més presència catalana i espanyola,
i potser mexicana, en l'edició d'enguany, també perquè hem estat...
Hem tingut una presència i una gran activitat durant el darrer any,
he visitat molts festivals a nivell europeu i internacional,
i vaig tenir el plaer d'estar al festival de Morelia, a Mèxic,
i això, òbviament, el que fa és...
molta gent mexicana vol participar i vindran,
inclús la directora del festival.
Per tant, el que vull ressaltar és...
la gran salut i creativitat que hi ha en tot el món,
en aquesta disciplina.
Rebre tants projectes i tants països que fas reflexar,
que hi ha moltes ganes d'utilitzar aquesta tècnica per ser diferents,
utilitzar aquesta tècnica per fer diferents projectes,
i que aquest festival, Gironia, ha arribat a tot el món.
Per últim, per la gent que ens estigui escoltant,
i no s'hagi decidit a passar per Girona el 22 al 24,
què els hi podem dir, què és el que podran viure de nou a Nanti?
Doncs els recomano, sobretot,
l'espectacle inaugural,
que és sospès de Playmeet i David Czarsaneda,
és el divendres 22 a les 10 de la nit, a les 22 hores.
És un espectacle de pixel mapping,
que això consisteix en enviar informació a diferents leds
que estaran distribuïts en un espai en concret.
Aquell espai en concret és el cel.
Són globus que estaran sospesos a certa alçada,
el visitant podrà estar per davall,
i crearan un espectacle sincrònic de llum i so,
amb un lema molt clar.
Estem acostumats a mirar el terra, avui.
Ja no mirem el cel,
ja no estem veient ni quant creix la lluna,
o decresc la lluna...
Fan aquest joc.
Mirem amunt i veiem com aquesta constel·lació de llum i color
ens fa volar, ens fa portar per la imaginació.
Un altre espectacle molt interessant de la Ruta de Llum,
i passant d'un espai obert a un més petit,
un espai indoor,
és el petit xef d'school mapping, uns artistes belgues,
han fet un present de gastro mapping,
és una taula amb diferents plats i copes,
i d'aquesta taula apareix un petit xef que prepara una sèrie de plats,
amb un to, amb un narratiu còmic.
Això ho podrem veure als Jardins de la Mercè de Girona.
Altres projectes interessants,
per exemple, és el Sal de la Pei de l'artista català Fèlix Vinyals,
que és una instal·lació lumínica,
en el qual s'il·luminarà l'entorn d'un carrer,
en funció del contacte de dues persones assegudes en un sofà.
Moltíssims projectes.
Hi ha un altre que us voldria parlar, el Words of Data,
que estarà a la plaça Lledoners,
on es fa una representació en un tòtem de fusta
de la fluïdesa de tota la informació de dades de Twitter,
on contenen un hashtag que és FIL del sentit.
O sigui que combina el Big Data amb la llum, en aquest cas.
Efectivament, efectivament.
També tenim, i volem destacar, la col·laboració amb Bolit,
el Centre d'Art Contemporani de Girona,
que convoca, juntament amb el nostre festival,
una residència artística.
Un any presentarem l'artista Rafael Triana, que és cubà,
que va estar dos mesos en l'edició,
en la passada edició del festival.
Va desenvolupar la seva obra i la podrem veure aquí.
I va entornar el capitalisme, el comunisme,
que són diferents valors,
en què es parlarà sobre la memòria col·lectiva
i la memòria individual.
Molt bé, doncs hem conversat amb Xai Hubec,
que és director del Festival Internacional Mapping de Girona,
dels dies 22 al 24 de juliol, a la ciutat.
Moltíssima sort, i moltes gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
I ara que aquesta vegada ens parla de videojocs antics.
A veure, J, cometes, cometes...
Ai! Ei, Albert, què tal?
Mira, m'enganxes enfeinat.
Escolta, segur que tu reconeixes perfectament aquest so, oi que sí?
És que ja tenim una edat, Albert, ja tenim una edat.
És el so de càrrega d'un videojoc emmagatzemat en una cinta de caset.
Una cosa que també hauríem de començar a explicar,
perquè parlar de cintes caset també vol dir que tens una edat.
A l'estiu és un moment, que jo crec, ideal,
per recuperar una mica tots els nostres videojocs del passat,
totes les nostres consoles,
aquelles coses que acaben a les caixes de les golfes,
a la casa de l'estiu, on passaves els caps de setmana,
o la portaves a la casa de la iaia.
Doncs què passa?
Dins els armeris autèntiques relíquies del nostre passat.
I jo crec que és un bon moment per fer una miqueta de party vintage.
Per què no?
Agafem els nostres fills i posem-los davant d'un Abu Simbel.
Tu creus que aguantaran la dificultat
d'aquells plataformes endimoniats?
Jocs de... Jocs de naus.
Em deuen ben pocs de jocs de naus, avui en dia, en els catàlegs moderns.
Unes bones partides al Nemesis, al Salamander o al R-Type.
Jo dels 16 bits em quedaria amb el Desert Strike, m'encantava.
O les aventures conversacionals.
Recordeu el Don Quijote, el Jabato o fins i tot la Guerra de las Bajillas?
Havent d'escriure amb el teclat tot allò que feies?
Què en pensaran els nostres fills o els nostres parins més joves
quan els posem davant d'una pantalla i els diguem...
Té, surt de l'habitació.
Maco, a veure si ets capaç.
L'estiu és un bon moment per recuperar tots aquests jocs d'Albert,
però no només per recuperar-los de cara als més petits,
sinó també, recuperem-los nosaltres.
Tornem a trucar a aquells amics generacionals,
aquella la colla de l'estiu,
els amics d'anar amb bicicleta i de partits de futbol a la tarda,
i de partides de Street Fighter a la Super Nes o de Mario Kart.
Doncs per què no fem una part vinta?
Veniu a casa, que posem la Super Nes i tornarem a jugar,
o posarem la Mega Drive,
acabarem aquell campionat o aquella lliga del FIFA 95
que vam deixar pendent un estiu.
Ups! Bueno, Albert, crec que se m'acaba de girar feina.
Et deixo. Fins la propera vegada. Adéu.
Gràcies, Francesc. Continuem el Generació Digital,
ara amb més respostes que durant tota la temporada
hem anat donant als nostres uïents.
L'uïent Toni Rodríguez és usuari de Microsoft
i ha estat una setmana important per la marca.
638-68-7030.
Hola, he vist que aquesta setmana han fet una presentació de Microsoft
i m'ha cridat molt l'atenció un ordinador portàtil
que han tret nou, que ja han presentat,
i m'agradaria saber què penseu
i si creieu que li pot fer la competència al MacBook d'Apple.
Albert García, t'ho has seguit una mica,
aquesta Keynote, aquesta presentació?
Jo vaig veure un tros i vaig dir, no m'ho puc creure,
que era, deia, l'evolució dels ordinadors,
des del principi fins a l'actualitat.
I clar, a l'actualitat era gairebé com una iMac, o un iMac.
Sí, sí, sí.
Però clar, era Microsoft.
La gran novetat va ser que Microsoft va fer una presentació
que no va ser un avorriment.
Això per començar va ser una gran novetat.
Benvinguts a Apple. Va ser una gran novetat.
I ostres, estan, ara que dius Apple, estan molt fent-li la competència.
Aquest nou ordinador que han presentat,
aquest que deia l'uïent Toni, doncs es diu Sar Facebook,
surt Facebook i és la gran sorpresa.
És el primer ordinador 100%, 100%, Microsoft, portàtil.
La potència que té és bastant important.
La pantalla es pot treure i es converteix, doncs, a coma.
Semblant a les tauletes que tenen amb teclat,
pots treure a pantalla.
A nivell de prestacions és una passada, 16GB de RAM,
la pantalla de 13 pulsades...
El preu també és bastant considerable.
Li fa la competència al MacBook de forma, doncs, 100% igual.
Val més de 500 euros.
Més de 500 euros, la versió més barata.
Ens estem acostumant a preus d'aquests.
Sí, déu-n'hi-do, és molt...
Aquests ordinadors ja són...
Ho són, però al final dius...
Té un disseny molt especial.
Mireu si podeu algun vídeo perquè és espectacular.
Per què? Un detall?
Per exemple, al costat, on es junten el teclat amb la pantalla,
és una mena de sistema com retràctil raro.
Mireu, perquè és ben curiós, això.
Molt bé.
Després, les noves versions de les tauletes, les Surface Pro,
noves versions amb més potència, amb més memòria RAM, més disc dur.
Després, noves versions també dels seus telèfons mòbils,
las Lumia, que han presentat dos telèfons nous
que tenen la particularitat de poder connectar-se a un monitor
i actuar com a ordinador.
Volen que el mòbil sigui com un ordinador portàtil
que tu, en qualsevol moment, per l'HDMI de la tele,
puguis connectar-lo.
I després, finalment, la gran cosa supertecnològica
que vam presentar va ser el HoloLens.
Aquest visor de realitat augmentada,
que no seria realitat virtual, aquí, seria realitat augmentada,
i que, en aquest cas, vam presentar una demostració de videojocs
on el jugador podia interactuar amb un videojoc
que tenia lloc en l'espai on ell es trobava.
Ah, està bé.
És a dir, l'enemic sortia a travessar la paret de la casa.
No sortia en una pantalla.
He recordat una altra cosa que hi ha a Humans, al CSSB.
Hola, Albert, bon dia.
És un casc que et poses
i veus la realitat que veus, que veuries sense el casc,
però més lentament.
És a dir, l'artista que ha fet això
vol dir, escolta'm, parem una miqueta,
i mirem la vida més tranquil·lament.
I es veu que és espectacular.
I amb això no has pensat en mi, Albert, amb aquest casc?
Es pot provar, eh?
Déu-n'hi-do.
És molt espectacular, la demo aquesta del videojoc.
Anteriorment n'havíem fet una amb un Minecraft
que es reproduia sobre una taula del menjador de casa teva
i jugaves com si fos un joc de taula normal i corrent,
però aquesta és un joc d'acció, que és totalment diferent.
Jo us diré una cosa, Microsoft, amb aquestes presentacions,
jo vull que presentin algo real,
perquè estan ja...
A veure, però realisme, això quan sortirà?
Això sortirà algun dia a la venda o és per...
A mi em recorda una mica Kinect, que quan va sortir va ser com...
Això també ho podrem fer.
I el problema d'això no és la tecnologia, que és espectacular.
La de Kinect és espectacular.
Són els programes o els jocs que venen al darrere,
que a vegades fallen.
Atenció al Pedro, que ens fa una doble pregunta.
M'agradaria saber si en el Mario Maker
pots fer servir diferents personatges.
I també m'agradaria saber per què en comptes del WhatsApp
no feu servir Telegram, que és molt més xulo.
No ho sé.
La segona pregunta no sé què dir-te, Pedro,
però és potser una qüestió pràctica.
Pràctica, d'aquesta forma anem més ràpid
i estic recordant que és més xulo.
I sobre la primera pregunta, dir-li que ara el Mario Maker
sí que pots utilitzar, no és que siguin diferents personatges,
però sí que pots amagar diverses disfresses,
perquè quan el Mario les tregui d'una de les seves capses,
es pugui disfressar de princesa Pidge, de Link...
És que jo vaig viure, de Sonic i tot...
No, no, vaig viure, amb els meus fills,
una partida amb algú que havia posat, doncs, un nivell,
on el personatge només havia de caminar
i cada vegada es disfressava d'un diferent.
I vaig quedar-me molt parat
que els coneixien tots, els meus fills,
i jo gairebé no coneixia cap.
I segurament n'hi ha gairebé...
Molts, molts, centenars.
Però si hi ha l'entrenadora Wii Fit...
Sí, sí, sí, és espectacular.
Ho veus pixel·lada quan ho veus en el moda de Super Mario Bros.
Dir-te que, per desbloquejar això,
necessites les figures amiables corresponents.
Això és el Generació Digital d'estiu,
i ara és el moment per l'Albert García,
que ens recomana una sèrie.
Amics del Generació Digital,
segur que aprofiteu l'estiu per recuperar sèries de televisió.
Jo us recomano una que, si no l'heu vist,
és, per mi, imprescindible.
És una sèrie d'animació japonesa, d'anime,
i és, com no, Cowboy Bebop.
Aquesta sèrie ambientada en un futur
on acompanyem un garapat de caçadors de recompenses,
caçadores recompenses de l'espai,
al voltant de 26 episodis,
per un món molt curiós, ple de planetes, ple d'aventures,
una sèrie amb molt estil,
amb una banda sonora molt variada i autènticament espectacular,
i una sèrie que us recomano molt perquè és divertida,
és trepidant, és fosca, és profunda,
t'ha carregada de dobles i tripes lectures,
i vaja, és una meravella, un clàssic que no us podeu perdre,
i que la podeu veure perfectament aquests dies.
Cowboy Bebop, un autèntic clàssic que, si no l'heu vist,
us recomano de debò.
Generació digital.
La cultura digital a Catalunya Ràdio.
Falten 15 minuts per les dues de la manerada
i continuem al generació digital.
Anem ara per una altra consulta que contestarà, en aquest cas,
a veure amb Microsoft.
Què li diríem al Joan, Gina?
Li podem dir que el Windows 10 és el que podríem anomenar
el sistema operatiu definitiu,
amb totes les cometes que vulgueu, de Microsoft.
L'objectiu és que desapareguin les versions anteriors
perquè hi hagi un sol Windows,
raó per la qual és gratis passar-s'hi
pels usuaris de Windows 7 o Windows 9.
A més, és més senzill, penseu per Microsoft,
mantenir una versió que no pas mantenir la 7, la 9, la 10,
o no sé què.
Per tant, per defecte, Windows 10, a més, s'actualitza so.
Per tant, no hi ha una 10.1 o una 10.2.
No te n'assabentes, no? No te n'assabentes, exacte.
O sigui que potser el Joan ja té el 10.1 i no s'ha n'assabentat.
A veure, el sistema operatiu t'ho demanarà.
Vull actualitzar, però sí que és semiobligatori fer,
tenir la última versió.
I a diferència dels anteriors, el Windows 10 ha sigut lliure i gratis,
que no vol dir obert, que són coses diferents.
És a dir, que per molts usuaris, abans del llançament oficial,
ja podien provar la versió beta i tenien molts errors al principi,
però per això el llançament de Windows 10 va ser tan perfecte,
va ser dels millors llançaments de Windows,
perquè ja havien provat amb molts usuaris abans com funcionava.
Per tant, això que diem, no, tindrà més errors, ho provo,
m'espero unes setmanes, no fa falta,
perquè aquests errors ja s'ho han empassat
els usuaris que han fet la beta.
A més, amb poc maquinari pots tenir un Windows 10,
perquè està molt ben optimitzat,
i si ets dels que fa servir Windows, el 10 té tot l'úbils del set,
i del nou, i per escriptori, i per tauletes,
i fins i tot per mòbils, tens el Windows 10 mobile.
La gent que tenia la imatge teva, que eres maquera...
Jo soc molt maquera, i per fer aquesta pregunta
he preguntat a gent que en sap molt de Windows,
perquè quan em van dir això va ser com...
Ah, s'aculitza sol?
Així que vaig haver de fer molta recerca.
Molt bé.
La setmana passada recordareu que vam parlar de l'expo
del CCCB humans,
doncs la Sílvia Bonàs ens deixa a la taula una pregunta complexa.
Poseu les orelles.
Com que no sé si acabàveu d'explicar l'últim programa
de generació digital sobre més humans,
m'agradaria saber si hi ha alguna menció
sobre què passa amb l'edició del genoma.
Perquè una cosa que s'està parlant molt en l'àmbit de ciència,
fins i tot, a més a més, en altres esferes i en llocs molt punters,
és què passa si dictem el nostre genoma,
perquè és una cosa que ara podem fer,
i de cop comencem a generar artefactes i artefactes.
És a dir, què passa si ara nosaltres podem decidir
sobre l'evolució simplement fent un genoma a gust?
Canviar l'evolució, de fet, això ja se'n parla també en aquesta exposició.
Francesc, només tu pots contestar aquesta pregunta.
Doncs, home, és una pregunta força interessant.
La veritat és que és una cosa que ho respon una mica
al camp de la bioètica, que existeix i s'ensenya.
Hi ha molts estudis al respecte i molta gent, com diu ella,
que debat sobre aquest tema.
Doncs perquè el tema de la manipulació genètica d'embryons
i de modificar genèticament a les persones,
doncs és una cosa que en teoria està molt poc acceptada,
està en alguns llocs molt regulat i molt prohibit,
però en altres llocs hi ha tota una sèrie de ombres,
hi ha alguns països on es creu que si algú ho ha d'intentar,
hi ha països on es sembla que les zones grises legals
permetrien intents d'aquesta manera si és que no s'han fet ja.
El que sí que li vull dir és que pel que fa respecte a l'espècie humana,
doncs fa molt de temps que ens hem escapat
dels cicles de la selecció natural,
només pel fet que no estem sotmesos
a la pressió evolutiva exterior a cap predador,
no ens afecta a nosaltres,
i que moltes del que avui en dia considerem,
parlem des del punt de vista biològic,
mutacions o deficiències en l'espècie,
avui en dia són corregides perfectament,
tant per solucions tècniques com per solucions mèdiques,
per tant, individus que en un ambient sotmesos a la pressió natural
no progressarien,
avui en dia són persones que viuen normalment i feliçment,
i tenen la seva descendència i viuen normal.
Per tant, ja fa temps que ens hem escapat
una mica del que seria la pressió natural.
Per cert, exemples a la ficció, a les novel·les, a les pel·lis,
això s'ha tractat molt, no?
Doncs sí, el tema de la persecució de la pureza de la raça
per selecció genètica s'ha abordat des de la ciència-ficció,
des de molts llocs diferents.
La setmana passada he dit que tu n'has vist, Albert, que és Gattaca.
Ja l'has vist, Albert? No, encara no.
A veure, tens deures, eh?
Gattaca, que és un nom molt curiós a la gent,
però està fet amb les lletres de Gattaca,
són les que formen, tal i com s'abregien,
els quatre nucleòdits que formen part del genoma humà.
La G, la A, la T i la C corresponen a aquests nucleòdits,
però també tenim, per exemple, un clàssic de les distòpies,
un món feliç d'aldos Huxley,
on els éssers humars són concebuts i gestats artificialment
i pertanyen a la classe dominant o per ser treballadors.
I tots aquells que estan concevint i tenint gent de forma natural
viuen en reserves apartats com una rareza.
Altres exemples, en el cinema o inclús en la tele,
podien ser la Isla, Codi 46, Displays,
i en sèries, jo us recomano una que es diu Orphan Black.
Seguim amb en Ricard Ostrell, del suplement de Catalunya Ràdio,
que, per cert, es farà d'aquí unes horetes.
Ens ha deixat al nostre WhatsApp una nota de veu
amb una consulta queixa, més aviat.
Hola, què tal? Sóc el Ricard Ostrell, estem aquí amb la Mariola.
Ens preguntem si el fax tornarà algun dia.
No, jo el que vull preguntar és
per què sempre que hem d'imprimir una cosa en aquesta ràdio
hem de posar una targeta i sempre es penja
i per què aquestes impressores són un xurro?
Per què sempre que hem d'imprimir una cosa en aquesta ràdio
hem de posar una targeta i sempre es penja
i sempre és un xurro? Per tant, vull que m'expliqueu que sí.
Vull que m'expliqueu
per què aquesta ràdio, la impressora, és un problema.
Gràcies.
De res, Ricard, i certament d'aquí 6 hores
el tindrem en antena en aquest mateix micròfon.
Les impressores, perdona, les fotocopiadores,
jo he treballat arreglant fotocopiadores.
Vaig estar dos anys i mig després del 92,
jo vaig estar treballant el 92, el 94, arreglant fotocopiadores.
I sempre que entraves a casa d'un client,
la fotocopiadora era un problema.
Sempre. Mai et revien dient...
-"Ei, com estàs?" -"Que bé que vas!"
I anaves per arreglar-la perquè hi havia un problema.
Era una època que es feien moltes més còpies en paper.
Però és una tecnologia que, Ricard,
obre una fotocopiadora i mira per dins.
Agafa el tornavis.
És una impremta...
Si ho veiessin els impressors del segle XVIII,
al·lucinarien. I aquí a Catalunya Ràdio es fa moltes còpies.
Sí que és veritat que jo, on soc, de Catalunya Ràdio,
no hi ha problemes perquè estem en una zona que no fem gaire còpies.
Però on deu estar ell,
que aquí encara estem utilitzant molt a la ràdio el paper,
doncs segurament, entre que es queda sense tòner el paper
i s'espallen, doncs sí.
Potser pobres tenen aquest problema.
Per cert, la Mariola ens deia el fax.
El fax tornarà algun dia?
El fax... Espero que no torni mai,
perquè jo crec que és una tecnologia tan obsoleta...
A veure, heu d'entendre que el fax és anterior al telèfon.
Què dius? Si parlem de patences, cert, eh?
Com a invent és anterior només al telègraf.
El va inventar Alexander Bain el 27 de novembre de 1843.
Però la primera transmissió no va ser fins al 1851.
Uf, no me l'esperava, aquesta.
És a dir, si restem 2015 menys 1843, són 172 anys de fax.
Com que en 1851 m'estàs dient que podria ser possible
que un xèrip del Far West
hagués enviat un cartell de se busca per fax,
perquè tecnològicament era impossible.
Distòpia, distòpia!
Heu d'entendre una cosa, sí que és veritat que no era el fax
tal com l'entenem nosaltres, eh?, sense fils,
és a dir, que anava com per telèfon.
No, era un fax que sí que anava amb cap.
De fet, l'any 1865, Joven i Caselli va inaugurar
el primer servei comercial de fax que unia Lio amb París.
Era el mateix senyal que feia servir el telègraf.
Per tant, sí, és com una distòpia molt estranya.
Tenim que recordar, per veure-ho més gràficament,
el típic tèlex que surt, el Tio Filito,
que té aquella cosa per veure les accions, com funcionaven.
Doncs era aquest principi. Exacte.
I com cada setmana hem treballat també
el podcast del Generació Digital.
Doncs sí, hem parlat amb les fundadores d'un projecte
que ens ha agradat molt, es diu Wowbook,
i ofereix un servei online personalitzat
per buscar llibres antics, gravats i cartells.
Totes aquestes raretes amb paper que mai pensaríeu
que es poden recuperar, doncs ells ho fan.
És una pàgina web on les persones que volen fer
un regal únic per a una persona única
poden venir a visitar aquesta pàgina web
on es troben fonamentament llibres,
també alguna cosa de gravat, alguns cartells,
i són llibres que personalitzem, és a dir,
és una recerca personalitzada,
i en el moment de la persona que li volem regalar el llibre
fem una recerca molt meticulosa
del llibre que podria interessar en aquesta persona.
Tota aquesta entrevista, que és gairebé 25 minuts,
el podeu trobar al podcast del Generació Digital.
Wowbook, amb doble B, dos doble Bs directament,
podeu fer servir aquest fantàstic servei
que ens ha semblat molt original.
Per cert, quin és el darrer llibre amb paper que heu comprat?
Ara m'estic llegint
Viaje al interior de la locura de Roberto Iniesta,
que és el cantant d'Extremoduro.
Jo un que no és gaire nou, que ja fa temps, es diu On t'amagues,
que és de la Mari Higgins Clark, i m'ha enganxat moltíssim.
Jo l'últim que m'he comprat, m'estic llegint un altre
després de la biblioteca, és La Chica mecànica,
d'Albacita Lupi.
Jo quedaré fatal, me'l vaig comprar fa dues setmanes
a València Vada Retro, una reunió tipus Retro Barcelona.
I allò que vaig agafar, el vaig posar a la motxilla,
i ja vaig arribar a casa i encara no me l'he començat a lligar.
I comencem amb una pregunta que ens fa molta il·lusió,
ja que és d'una persona que ens escolta de força lluny.
És el Jorge Línquiz,
que ens deixa una nota de veu des de Benalmadena, Malaga.
Jorge de Benalmadena.
Com puc silenciar un tema no als usuaris a Twitter?
Imaginem que no vull
que apareguin tuits relacionats amb un tema concret,
és a dir, cuissenet,
mas el tema o una etiqueta,
si hi ha algun programari, algun programari,
o alguna aplicació que jo puc silenciar
un tema concret a Twitter. Moltes gràcies.
Gràcies a tu, Jorge.
Ens fa molta il·lusió que ens facis aquesta pregunta.
Que vingui de tu, que ets un ullent que fa molt de temps
que ens escoltes, Gina Tos, molt bona nit.
Ens escolta des de fa molt de temps, el Jorge.
A més, s'ha de dir que jo crec que el Jorge ha après català.
Gràcies a nosaltres, cada vegada que diem un barbarisme,
crec que el Jorge fa... No, ja està.
Estic aprenent malament per culpa d'aquest.
Ens ha fet molta il·lusió, i a més, amb aquest català fantàstic,
i amb una pregunta, perdona'm, Gina, que jo també m'he fet moltes vegades.
Perquè moltes vegades, no ens enganyem,
i dius, ja tinc prou d'aquest tema.
Hi ha alguna forma de silenci, això?
Des de la web, sí.
Però des d'aplicacions externes, no.
Hi ha certes coses que no es poden fer des d'una aplicació externa
que no sigui la web del propi Twitter.
Per exemple, avui, fa aquesta setmana,
han sortit les enquestes,
que si les entenem fer des de l'aplicació oficial de Twitter,
tampoc poden fer-ho.
I bé...
Això de les enquestes, perdona, i ara contestarem al Jorge.
Però per intentar, doncs,
erradicar tot el tema del favorit, si retweet o no,
que també és una forma d'utilitzar el Twitter,
que a vegades, almenys a mi, no em sento còmode.
Era una mica cansada, però sí que és veritat
que el que feia era donar molta visibilitat a temes,
perquè la gent participés, no?
Si al final jo faig un retweet o alguna cosa,
al final, després,
sempre acaben sortint en el timeline d'alguna altra persona.
A mi em sembla molt curiós
que una empresa que va al 90% del seu trànsit des dels mòbils
no permeti una mica més d'obertura
a l'hora d'implementar funcionalitats
a dins de la seva pròpia aplicació.
A més, amb la API de Twitter,
que és allò que deixen obert pels desenvolupadors,
sí que és veritat que qualsevol pot crear les seves pròpies eines,
però no n'he trobat cap que fes això
que demana el Jorge des de Benalmadena.
Per tant, sí que ho pot fer des de la web,
però no ho pot fer des de les aplicacions mòbils.
Jo personalment el Twitter a la web encara el veig força,
hores a la setmana.
He dit el 90%, ets aquest 10%.
Sí, sí, penso que sí.
Al final, segurament, si comptes el temps,
compta molt més el mòbil, que és el seu lloc més important.
I pensa que els joves, el que tenen d'ordinador,
de vegades no és l'ordinador que tenen a l'habitació de casa,
el que fan servir per treballar o estudiar,
sinó que tenen el telèfon mòbil
i des d'allà ho fan tot, l'Instagram, el Twitter, el Facebook, etcètera.
Un amic del programa i component del Clicats,
del Matí de Catalunya Ràdio,
juntament amb l'Albert García i tu mateix, Albert,
ens fa una pregunta relacionada amb l'entreteniment i l'actualitat.
Hola, amics de la generació digital.
Soc en Genis Roca i tinc una pregunta
que fa temps que em correu l'ànima.
Vosaltres, que en sabeu tant, de videojocs,
puc trobar en algun lloc jocs amb càrrega social
que llegeixin l'actualitat, que siguin punyents?
Hi ha algun joc sobre els motors trucats a Volkswagen?
O hi ha algun joc sobre escorcolls a seus de partits polítics?
Puc jugar i divertir-me al ritme de l'actualitat?
Gràcies, fins ara.
A veure, al tema Volkswagen encara no hi ha videojoc,
però potser algun dia surt alguna mena de gestor
en aquesta situació.
De fet, jo penso que ja en videojocs es reflecteixen
temes compromesos, temes que estan passant a la realitat
i que ens fan reflexionar i pensar.
Us dono tres exemples que he pensat ràpidament.
El Papers, please.
És un videojoc que tu ets un inspector d'immigració,
un tema que ara està molt en l'actualitat.
Tu has de prendre decisions, posar-te en el paper d'aquesta persona,
que està en una frontera, deixa'm passar la gent o no.
I et fa pensar, et fa reflexionar, és molt interessant aquest videojoc.
Un altre títol interessant, This War of Mine.
Un joc per l'anterior estava per ordinador
i per dispositius mòbils.
Aquest també, This War of Mine,
està inspirat en el setge de Zarajevo, de la guerra de Bòsnia,
i en comptes de posar-te enmig d'una guerra a repartir trets,
aquí has de sobreviure amb el por que tens com un supervivent
i també et fa reflexionar sobre els conflictes
i tot el que hi ha darrere d'un conflicte.
O, per exemple, un altre títol,
inspirat en la primavera àrab, amb el 15M,
amb tot tipus de concentracions,
les concentracions de manifestacions a Grècia recents,
un títol que està a punt de sortir en la seva versió final,
que es diu Rayot, civil en rest,
que ens situa en aquestes grans concentracions de manifestacions
i podem ser una persona que està manifestant-se
o un policia que està intentant protegir.
I veure des dels dos punts de vista
com es viu aquest tipus de situacions i ens fa pensar.
Nosaltres hi tornem demà diumenge
amb més propostes i més moments que creiem importants
i que han passat durant aquesta temporada al Generació Digital.
Generació Digital sou tots vosaltres
i també la Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Xavi Serrano,
Albert García, Star, Elisabeth Sánchez
i qui us parla, l'Albert Murillo.
Hi tornarem demà a les 4 de la tarda. Adéu-siau.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.