Benvinguts al programa dedicat a videojocs, creativitat i cultura digital.
Ara comencem l'edició número 724,
un programa que ens acompanyaran els responsables
de dues iniciatives obertes a tothom.
Makers a l'aula, el manual digital interactiu,
per construir un instrument electrònic fet per Instronics,
i també a Sheta, la plataforma de micromecenatge continu.
A més, l'Eli ens explicarà la seva experiència amb el Browstars,
i entre molts altres continguts sabrem què en pensen els nostres uïents
a través del Telegram de les dades oficials
que s'han donat de la nova PlayStation 5.
Així doncs, comencem.
Això és Generació Digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez.
I avui tenim l'Starr, què tal?
Molt bé, perfecte, estupendo, gràcies.
Tot bé, en general?
Sí.
Molt bé.
I tu què tal, Albert?
Jo estic molt bé.
T'he estat seguint aquesta setmana perquè has anat al BAC.
Sí, aquesta setmana es va celebrar el BAC,
que va venir al nostre primer programa,
van ser com els nostres padrins,
i a més el podreu recuperar al podcast, aquest programa,
que ens va quedar molt bé.
I allà vaig parlar de dones i videojocs
i vaig decidir, Albert, que seria l'última vegada
que faria una xerrada d'aquest tipus de dones i videojocs.
Perquè anem avançant cap a les dones,
que tenim molt més per aportar que no pas les dones i els videojocs,
sinó tots els nostres projectes,
experiències laborals enriquidores, no ho sé.
La resta de ponents masculins,
perquè la resta de ponents eren masculins,
ho vam fer molt bé, però nosaltres també.
Doncs mira, la ponència d'Andrew Reinhard,
l'arqueòleg que va dirigir l'expedició al desert de Nou Mèxic
per desenterrar les caixes dels Jocs d'Atari,
aquella llegenda urbana...
I tant, ja recordo.
Sí, que al final era realitat.
I a més, es van trobar de caixes de Jocs d'Atari,
se'n van trobar moltes, però també es van trobar moltes altres coses,
com per exemple consoles, comandaments, còmics,
diaris de notícies sobre Atari.
Es veu que els Jocs d'Atari eren només un 10% de tot el que es va tirar.
Uf!
Déu-n'hi-do, que es troba en un forat.
Moltes coses no venien directament d'Atari,
perquè portaven el preu posat, per exemple, de Target,
que és un exemple d'una botiga molt famosa dels Estats Units.
I per tant, moltes venien de botigues
que havien estat retornades a Atari, precintades.
A veure, com es resumeix molt ràpid,
tot s'ho va quedar a l'Ajuntament del municipi
i ho va vendre tot per 104.000 dòlars a diferents subhastes d'i-bay.
Déu-n'hi-do, per cert, ens han portat...
Ah, mira, una bossa, per qui no ho vegi,
és una bossa de color groc,
d'Emposta, Delta de l'Ebre, turismedemposta.cat,
i amb regals d'Albac, que el que farem serà...
doncs, no sé, fer un curset a través de Telegram, per exemple.
Per cert, per cert, si voleu anar al Nou Mèxic,
que sapigueu que només han desenterrat el 0,06% del total.
Ah, sí? O sigui que encara n'hi ha, eh?
Però el Nou Mèxic no deixa tornar a escavar, no dona permís,
no dona cap raó.
Potser d'aquí uns quants anys, quan canviïn de govern,
hi haurà més pasta, no ho sé.
Ja faran.
Crec que aquestes coses ja els hi farà.
I sí, sí, aquestes coses que hi ha en aquestes bosses d'Albac,
estem molt contents, i a més, mira, Albert, n'hi ha que tinc.
Ah, una tassa, una tassa de vídeo art game,
bac.cat, que segurament viurem moltes més edicions en un futur segur.
I, per tant, aquesta serà històrica.
Exacte, exacte.
Per cert, Francesc, tu quina història ens vols explicar?
Jo, de moment, estic reflexionant que arqueologia d'abocador
és feina per sempre contiu, eh?
Doncs mira, jo us porto un documental.
Us vull comentar un documental que estan mirant últimament.
És un documental sobre l'obra de les...
Jo tinc una debilitat per l'obra de l'Estudi Ghibli.
Ja fa uns quants anys, a més, em vam parlar aquí al programa,
hi ha un documental que es pot veure,
que segueix el senyor Miyazaki
durant la producció de l'última pel·lícula abans de jubilar-se,
era el 2013 i es deia El regne dels somnis i la bogeria,
i el podreu localitzar per internet.
Es pot veure fàcilment, eh?
Es pot veure fàcilment, però el que sí que jo no coneixia,
que és, a més, un bon amic del programa,
és que a la pàgina de l'NHK, que és la televisió oficial del Japó,
hi ha un documental de gairebé 4 hores
també seguint el senyor Miyazaki durant la producció de Ponyo.
4 hores és gairebé un gran hermano, eh?
Sí, sí, escala, eh?
Està dividit en 4 parts
i està seguint durant la producció de Ponyo,
que és molt més anterior,
i que potser ja és una de les últimes grans, grans pel·lícules
de l'Estudi Ghibli, després va anar a Rieti,
que no va tenir tant d'impacte,
aquesta és després del castell amb volant,
per tant, està en potser una de les seves millors èpoques.
La gràcia és que, estant a l'NHK,
curiosament està perfectament subtitulat en castellà.
Per tant, el podeu seguir sense cap mena de problema.
Us penjarem a les nostres xarxes al link,
perquè si sou també fans com jo del senyor Miyazaki,
doncs el podeu veure.
Déu-n'hi-do, aquest estudi continuarà com a tal?
Creus que té... és a dir, el fet que ell es jubili,
que deixi de dibuixar,
la història d'aquest estudi es perdrà aquí o continuarà?
Doncs està en dubte, sincerament.
Les últimes coses que se'n saben
són una miqueta nebuloses al respecte de quin és el futur.
Pensa que l'estudi com a tal treballava d'una forma molt artesanal,
molt diferent de la resta,
de com havia evolucionat el món de l'ànime al Japó.
Pot ser que sense ell intentin modernitzar-se
i perdin potser la seva gràcia i el seu estil.
Qui sap.
Molt bé.
Estar, com anava la setmana?
Perquè vaig llegir a Twitter que deies...
Me'n vaig a doctrina uns xavals
sobre el món de l'Hirondo dels videojocs.
Va ser al Tecnocampus, no?
Sí, senyor.
Som una mica inconscients de convidar-me a aquests jocs.
Sí, mira, l'Ignasi Mena,
que fa, si no recordo malament, la signatura de història dels videojocs,
doncs em va convidar per donar-li una miqueta més d'història,
més de batalletes als nois,
i una miqueta de què era abans, què era ara i tal.
La conferència, ja per jugar-hi cadires.
El nom era Ricks i Rooks,
el que no han explicat d'història dels videojocs.
Pregunta, pregunta, quantes noies hi havia a classe?
És curiositat.
A la primera, em penso que n'hi havia quatre,
i a la segona n'hi havia dues.
De quanta gent?
De la primera, ho devien ser uns 60,
i de la segona devien ser uns 20 i tants, 30.
Ho vaig comentar, ja ho vaig dir, eh.
Déu n'hi do, no és la primera vegada que...
No, no, no.
Espero que no sigui l'última després d'això.
Quan vegin els vídeos, potser...
No els mireu, sisplau.
Serà publicat?
Sí, sí, seran.
No us passaré l'any ja, tranquil.
Molt bé.
Per cert, avui apareix Doraemon Story of Seasons.
A mi, personalment, no sé si us passa a vosaltres, eh.
Ara comentava Francesc, doncs l'equip Ghibli, l'estudi, etcètera.
Però em fa molta gràcia veure personatges de...
que jo he viscut a la meva infantesa,
no diria infantesa, sinó que Doraemon va ser a la meva joventut,
i veure'ls en un videojoc.
Ho trobo tot molt mono, i a més a aquest el trobo encara més.
No sé si heu vist les imatges del Doraemon.
És un personatge universal.
És una mica Level-5 Studio Ghibli i Ninokuni, eh.
Exacte, exacte.
És molt curiós perquè és un farming simulation,
és a dir, has de recollectar, plantar...
Farm build Doraemon.
Sí, sí.
La història és, es veu que, després de plantar una misteriosa llavor,
trobada pel novita,
en Doraemon i els seus amics són transportats a un altre món,
es veu que es diu Sheisen Town,
i bé, passen una sèrie de coses, es queden allà,
i sembla ser que en el joc has de marxar en algun moment donat.
No sé, apareix, si no estic equivocat, per PC i per Switch, correcte,
i apareix avui mateix, divendres, és a dir, que...
és un joc...
Jo estic molt poc acostumat a veure personatges
de dibuixos animats en el videojoc.
Havia aparegut alguna cosa del Doraemon?
I tant, jo en tinc un per Mega Drive del Doraemon.
Perdona, tu tens també una Game & Watch de Doraemon?
Game & Watch de Doraemon, no, però n'hi ha.
És que jo n'he vist.
Les que tinc són de l'Harare, del pingüí.
Sí, sí, doncs aquest joc, que ja el podeu adquirir,
si voleu, per Switch i per PC, es diu Doraemon Story of Seasons,
i jo aprovaré, no tinc gaire paciència,
perquè aquest és d'aquells de tenir una mica de paciència.
Has de tenir temps, jo crec, perquè has d'esperar
que sortin les maduixes, els tomàquets, els anciams...
Sí, sí, sí.
És un gènere molt popular al Japó, des de Harvest Moon i tots aquests,
els han infantilitzat una mica,
aquí, a més, agafant un personatge infantil, doncs encara més,
i et dic, són d'aquests de fer minicoses,
que els encanta tot el joc japonès,
encara que siguin tipus Monster Hunter, posar-te...
No, recolleta ingredients per posar-te coses.
Animal Crossing, per favor.
Animal Crossing, vull dir, els encanta aquesta mena de coses.
Doncs aquesta és la novetat que surt avui mateix divendres al mercat.
Hem de fer un aplaudiment a l'Eli, no?
Que ja has tornat!
Quants dies...
Pensàvem que no tornaries, eh?
Home, no, ha de tornar sempre, ara.
Respira, tampoc no va malament, eh, una miqueta.
De fet, vam fer el primer programa, i has estat tres...
És tres, no?
Sí, sí, tres.
Aquest és el cinquè.
Aquest és el cinquè programa, ja, de la temporada.
Sí, sí.
Feia temps que no et vèiem, però, clar,
quan vas començar la setmana passada,
vas fer un programa de proves de tant en tant alguns jocs,
i aquests dies que has tingut una mica de temps...
M'ha anat perfecte.
Sí, te n'has trobat, eh?
N'he trobat, i crec que m'he envalentonat una mica,
perquè el temps m'ha donat per provar i per anar a totes.
I aquest cop m'he enganxat bastant a un joc per mòbil,
que, de fet, és bastant popular, es diu Brawl Stars,
i tinc la mà al dit adolorit de tant disparar.
Sí, de veritat?
Sí, sí, sí, totalment.
A veure, quins són els desenvolupadors d'aquest videojoc?
Aquests són desenvolupadors finlandesos que ja coneixem,
s'han fet jocs com tots per mòbil,
ja tenen experiència, han fet Clash of Clans,
i...
Hi ha altres, però, aquests sí.
Sí, Clash Royale, Boom Beach, etc.
O sigui, en tenen un munt.
És el joc que triuen, joc que triomfa.
Jo crec que no ho han fet cap.
El Boom Beach va ser el més fluix,
però en general tots els seus jocs són boníssims.
I aquest de què va, Eli?
Doncs aquest va de...
Tu portes un jugador,
pots anar individual o pots jugar per grup,
jo recomano fer-ho en grup.
He jugat a una modalitat que és 3x3,
pots jugar amb qualsevol persona del món,
i del que es tracta és d'anar agafant unes gemes, unes pedres,
n'has d'agafar 10 en total per poder guanyar la partida,
i, òbviament, l'altre equip també vol guanyar aquestes gemes,
i aquí és on es genera el conflicte entre els dos equips.
Aleshores, el que has de fer és agafar-les sense que et matin,
o matar la resta perquè no els puguin agafar.
I tens alguna estratègia?
És a dir, ets de les que primer agafa les gemes,
els del que bloqueja l'altre equip perquè no les agafi?
Jo vaig d'estratègia i d'anar-me amagant,
i d'anar com que estan a la retaguarda,
per veure quan és el meu moment per entrar,
però no m'està funcionant gaire, l'estratègia.
Després també veig que hi ha gent que s'amaga darrere meu,
que em posa molt nerviosa, que la vagin per su compte.
Clar, sí, sí, es posen al darrere,
i així és la manera que poden anar avançant sense sempre et maten a tu.
T'emprenyes ja, no? Sí, sí.
Dius que hi ha diverses modalitats d'aquest joc.
Hi ha diverses modalitats.
De fet, el que us deia jo,
us juro que m'heu estat hores i hores i hores jugant.
No, és que aquest joc sí que ho tenen, això.
És complicat.
És veritat que les partides estan molt bé perquè duren 3 minutets,
tampoc és que estiguis molta estona,
però, clar, aquests 3 minuts són tan intensos i et posen tan nerviós,
que al final és una cosa que no t'acabes de saber tant de res
que ja s'ha acabat la partida.
Aleshores, el que has de fer és guanyar partides i guanyar trofeus,
i a mesura que vas guanyant trofeus,
aleshores pots anar desbloquejant altres modalitats de joc.
Em sona molt, eh?, tot el que ens expliques.
Aquest joc no hi jugo, però...
Són d'aquells jocs que hi ha gent treballant encara,
vull dir que fan coses noves, que no moren mai, no?
Aquests jocs per a mòbils no poden morir mai.
Crec que és una miqueta la clau d'aquest èxit.
Com deies tu, partides que saps,
des que et poses a jugar saps que són molt curtetes,
perquè és un joc de 3 minuts.
Per tant, si ho has de deixar a mitges,
quan estàs en un autobús o en un metro,
ho pots deixar perfectament.
Això és molt de contingut i molt frenètiques,
que sempre et donen ganes de dir,
va, si dintre em faig un altre.
I no pararies mai, millor que ho agafis a l'autobús,
perquè saps que allà en algun moment pararàs.
Però, per exemple, jo a casa meva a la nit no ho puc fer,
perquè és veritat que m'he hagut d'anar a dormir obligada,
i, a més a més, nerviosa, molt nerviosa.
Has fet pay in game, allò que...
No ho he fet, però sí que és veritat que es pot fer,
ho pots fer per tenir més força, més energia, etcètera,
i també per desbloquejar alguna modalitat,
també hi ha alguna miqueta de publicitat,
et pots veure alguns vídeos i així també desbloqueixes,
o guanyes força, energia, etcètera.
Però no has tingut ganes de pagar per passar d'aquest nivell?
És que això és l'alparilla d'aquests jocs, eh?
Aquí està el tema.
Quan portes tanta estona jugant, jugant, jugant, jugant,
i no hi ha manera, donen moltes ganes de fer-ho.
Són jocs que estan pensats per generar-te una frustració controlada.
Controlada fins al punt que diguis, va, sí, em deixo dos euros i mig,
compro tres diamants, el que sigui, i llavors em puc comprar això.
Però, clar, també és veritat,
un es pot descontrolar en aquest aspecte,
però, per altra banda, són jocs que són gratuïts.
En algun moment els senyors han de viure d'alguna cosa.
Clar, i com és gratuït, precisament, dius,
bueno, en algun moment, mira, si compro alguna cosa, no passarà res.
A mi el que em sorprèn, eh?,
amb tots els jocs que has anat provant aquí al programa
aquest és el primer que és completament diferent
a tot el que has provat, és a dir,
no m'hauria imaginat mai que una persona com tu
pogués jugar al Brawl Stars i que li hagués agradat.
Doncs precisament per això, perquè he de sortir
de la meva zona de confort, he decidit, no,
i he de provar coses, a veure si m'agraden o no.
I li dones l'aprovat? Sí, sí, sí.
L'hi has aprovat, però el que et pregunto és,
dilluns vinent estarà instal·lat al teu ordinador,
al teu mòbil, aquest joc?
Crec que sí, com a mínim, fins que pugui desbloquejar
una altra modalitat de joc.
El generació digital, iCat, es juga en MOBAxpert.
En Marc Sibila i en Jordi Divins són el duet
músicomaker més popular de casa nostra,
capses de tot tipus, aparells electrònics,
són les seves eines per portar l'educació en la música
i en la tecnologia arreu d'on van,
com per exemple el generació digital,
on han estat ja algunes vegades.
Avui ens tenim aquí de nou perquè presenten
una cosa molt especial, Francesc.
Doncs sí, tot va començar quan la Fundació Jaume Bufill,
juntament amb la plataforma de micromecenatge FemEducació
i Gotheo, engeguen un projecte per recollir
propostes de formació a l'aula.
Aquí els amics intrònics proposen makers a l'aula,
on ajunten les seves passions,
com la programació de plaques Arduino,
la creació d'instruments digitals i la música,
i que aconsegueix atenció al finançament
del 160% del seu projecte,
a uns 12.500 euros.
Marc Jordi, benvinguts de nou al generació digital.
Merci.
Escolta'm, déu-n'hi-do, aquest 160% més aconseguit.
Això és un èxit.
La primera sorpresa va ser nostra.
Perquè això ho vau fer a través d'això,
doncs amb el macenatge.
De fet, la campanya de Gotheo anava amb dues parts.
Una primera fase, que havíem d'arribar al mínim que demanava,
i llavors proposàvem un òptim que ja se'ns anava de les mans.
I ho vam assolir tot.
Veu passar per sobre de l'òptim i tot.
Això és una pressió afegida, oi?
Exacte, ha estat molta pressió,
i justament degut aquesta pressió hem tret temps de tot arreu,
perquè no ens dediquem exclusivament a això,
sinó que tenim la nostra feina diària,
i hem anat buscant per aconseguir tenir el manual,
que avui intentem ensenyar-lo a vosaltres.
Molt bé, és un manual.
No el porteu aquí físicament,
és digital i es pot descarregar.
Si ens veieu per YouTube,
feu-ho, perquè la veritat és que veureu com...
I sortim molt guapos.
Sí, fem la radiovisió.
Darrere dels Instronixs hi ha tot d'imatges de coses que feu,
de parells que heu fet.
Però el que volíem parlar abans de tot
és què és el Mickers à laura i per qui està destinat.
Mira, una mica va ser l'excusa que vam fer servir,
perquè nosaltres fèiem moltes coses d'Instronixs,
ho aplicàvem molt al nostre dia a dia,
però moltes vegades ens demanàvem que ho tinguéssim documentat,
que la gent ho pogués replicar,
i sí que el món dels Mickers,
la majoria, es porta molt a documentar-ho per replicar-ho,
però era una feina que ens costava molt a nosaltres fer-la,
perquè no som especialistes en documentar.
I és molta feina, també.
És moltíssima feina, no cabries mai.
Normalment obren un calaix, treuen quatre cables,
amb un parell de rodetes, una capseta que tenen per allà,
i munten.
Perquè, a veure, hem de dir,
la vostra feina és una mica també de màgia,
i de creativitat, i d'inventar.
Posar-ho tot en un manual també de vegades pot ser,
ho heu de fer així o així.
Suposo que aquí dones les eines perquè després la imaginació vagi.
Exacte, ens ordena les idees,
però sobretot és el que dius,
després de seguir el manual pas a pas,
deixem unes activitats obertes al final de tot,
i amb el que t'he construït,
a veure què li dóna a ell la imaginació.
L'aportació que podem fer nosaltres és que,
amb el temps que portem fent-ho,
hem pogut destriar el mínim que nosaltres creiem que és necessari.
La veritat és que aquest manual,
com dieu vosaltres, que el teniu penjat a YouTube,
és molt clar, perquè jo me l'he mirat bastant,
està dividit en fases,
i no ho explica amb diversos vídeos que s'ha de fer.
Des dels components físics, la placa Arduino,
les resistències,
les parts de programació,
i és tot, la veritat és que molt entrenador.
El que em pregunta és, ja està, l'heu acabat,
és un treball en progrés que anireu ampliant,
que anireu afegint artilogis.
Ens agradaria que sí.
Una cosa és el que direm ara i l'altra el que farem.
Mira, et diré més.
Ahir, viatjant amb el Marc cap a Manresa,
em va dir Jordi,
tinc una idea, què et sembla si afegim una activitat número 6,
i completem el manual,
i cada x temps afegim una activitat nova,
que és molt encertat,
i tenim l'excusa perfecta per documentar-ho
i ordenar les coses, com dèiem abans.
I poseu vídeos, també?
Sí, perquè la idea del manual
no és per gent que siguin tècnics,
sinó per la gent que és tècnic,
agafar una placa Arduino i programar-la
li és relativament senzill, suposem.
Però està molt pensat, també,
perquè molts mestres, sobretot de l'ambient,
més artístic, de música o així,
siguin capaços de fer-ho.
I, per tant, ens va semblar que ho havíem de fer
un vídeo molt maker, com som nosaltres,
perquè fos entrenador.
I la gent pot anar endavant enrere quan vulgui.
Si es perd un pas, pot rebobinar una mica
i tornar a enganxar aquell pas.
Sí, té un aire els tutorials del Nintendo Labo.
Ah, molt bé, sí.
Aquesta entrada pantalleta que teniu tan clara,
amb les llengües que teniu,
que és molt important,
aquesta entrada pantalleta que teniu tan clara,
amb les llengües de tipografia aquesta,
una miqueta Nintendo Labo em recorda.
Val dir que amb el rotllo maker entra tot, no?
I hem buscat una mica d'estar aquí, aquesta part.
Escolta'm, heu portat alguna cosa per aquí
feta amb aquesta teoria que expliqueu aquí?
Tenim la...
bé, la Fender Uno,
que, de fet, va ser una guitarra que vam regalar
en un programa de fa com cosa de dos anys
o fa molts anys.
Encara us la demanen, aquesta guitarra, o no?
Mira, doncs, amb el David Cuartielles
vam fer una tirada de 100 i ara ja portem
la segona tirada de 100.
Molt bé.
Suposo que no em demanen moltes,
perquè som molt mal comercials, també,
i no fem gaire propaganda de res, no?
No, ho dèiem perquè, a veure,
aquí estem veient alguns...
De fet, aquí el que teniu és la circuiteria,
que és la que necessitem
per començar, no?, a fer alguna cosa.
De fet, a l'hora de començar aquest manual,
vam haver de definir molt clar
el kit mínim que necessitava,
que tu busques un kit Arduino
i trobaràs mil coses diferents.
Clar.
Et surten sensors i actuadors per tot arreu, no?
I nosaltres hem fet el mínim necessari
per poder fer un instrument.
I necessites uns coneixements previs
o només comprant el kit i seguint el manual
qualsevol persona s'hi pot acostar?
La idea és que, sense cap coneixement,
siguis capaç d'acabar fent un instrument.
I aquest és el que hem construït,
l'hi diem Polkatrònic. Polkatrònic.
I acabes construint un Polkatrònic.
Molt bé. M'agraden molt els noms.
Els decidiu ràpid, els noms, o com van?
Sí. Generalment, surten ràpid.
Per això són tan originals.
Després, per exemple,
tenim una furgoneta.
Sí, furgotrònic.
La furgotrònic.
Dins també hi ha la mateixa circuiteria
que ens heu ensenyat. Correcte.
El que hem fet és integral.
La idea és que tu primer construeixes el manual,
entens com funciona,
i després de fer el lloc on més t'agradi,
on vingui de gust.
En aquest cas, aquesta furgoneta era molt atractiva,
i a dintre, com veieu,
hi ha els components del potenciòmetre, un polsador...
Perquè això sona, eh? Sí, sí.
Això és un instrument.
És un instrument.
És el Polkatrònic, perquè la polka té dos temps,
i aquí es va basant en dos temps.
Vull dir que té un sentit, els noms.
A veure, a veure. Tecnologia i música, Albert.
Exacte.
Volia fer una pura abans, que deies,
també tot relacionat amb coses de música,
perquè el que intentem barrejar és tecnologia i música.
Molt bé. Clar, perquè tu pots ser músic,
pots fer l'instrument,
i si tens curiositat pots aprendre
més temes de programació, tecnologia...
Exacte. O al revés. I si ets tècnic,
pots anar evolucionant i anar-te'n cap a la banda de música.
Això és el sonar, eh?, una mica. Sí.
Una frase que diu el Marc, no sé si...
Ja que no la diu ell, la dic jo,
diu que al vespre sona més bé, cap a les tantes de la nit,
de les tantes de la nit sona més bé.
Sobretot després d'un whisky.
Bueno. Whisky de mentida.
Una Coca-Cola light.
Sense cafeïna, vols dir. Molt bé, molt bé.
No, a veure, això és un exemple dels infinits,
exemples que podríem tenir.
I és la base per anar a més. Exacte, sí.
Francesc, tu l'altre dia en comentaves
perquè, a veure, tot això ho vau presentar
a la Maker Faire? Sí.
Es va fer la setmana passada. Correcte.
La revista Maker, hi ha hagut molts canvis.
Tu com ho veus tot això
de la situació del món Maker?
Perquè deies que tinc ganes de saber
què és el que en pensen ells. Exacte.
Per veure com està, no? Exacte.
Doncs és una miqueta d'això.
Vosaltres que sí que sou una miqueta
els més makers de tot Catalunya,
què en penseu de com està la comunitat Maker actualment?
Jo crec que està molt bé,
perquè acabarà sent una necessitat que tindrem.
I llavors, potser al principi, fa uns anys,
estava molt acotada
en una sèrie de sectors
i ara està superoberta.
Sí, perquè allà a la feina,
per exemple, vam veure gent que feia roba,
peces de roba, altres...
Vam veure un ukelele, ens va agradar molt.
Des del Fab 10 ha sortit un...
Fab la Barcelona.
Unes persones que han fet un ukelele,
tu toques com a instructor
i la persona que tens a davant veu
on has de ficar els dits per tocar.
O sigui, el sector s'ha ramificat molt.
I els nens i les nenes que utilitzen els vostres objectes
musicals, instrònics,
que no instriònics,
què és el que més els agrada?
Els agrada la Fender Tronic,
què és el que més els agrada crear i veure que funciona?
Clar, a vegades...
O sigui, utilitzem moltes vegades la guitareta
o els nostres instruments per motivar els amells.
I perquè vegin alguna idea.
Però jo crec que el que agrada més
és veure que tu ho pots fer, no?
I si ets capaç de decidir un instrument
que a vegades és només per una cançó o per un tros,
doncs aquí hi ha una mica...
I potser també tenir un producte final acabat.
Que dius, tens...
Acabes de fer això i tens un instrument.
S'ho poden endur, a casa.
Sí, hem procurat que les activitats
siguin molt instantànies.
Ràpides.
Amb vídeos menors de 6 minuts, 4 minuts,
passi alguna cosa.
I pel que fa als profes,
creieu-vos que aquí a Catalunya estan oberts a tot això?
Suposo que veieu molts casos,
hi ha casos de tot tipus,
però creieu que estan fent alguna cosa
per l'educació? Cada cop més.
Jo també tinc aquesta sensació, que diu l'Eli.
Estem en un molt bon moment.
I llavors, clar, també anem a fer formacions
amb profes o amb escoles d'estiu,
hem fet alguna cosa, i veus,
sobretot els profes aquests de música
o de l'àmbit més artístic,
que tenen moltes ganes de fer moltes coses així.
I per això, justament creiem que aquest manual
va orientat una mica a aquest tipus de persona
que veu que hi ha un moviment general
i diu, hòstia, jo també hi vull entrar,
però vull entrar des del meu sector.
I aquesta gent ens cregui a la primera
per dir que és senzill fer-ho.
Però, de fet, el musical ja és un sector molt creatiu en si.
Aleshores, no és tan difícil que casi, no?
Llavors, també, ho hem entrat molt,
perquè, sobretot jo,
no m'agraden gens els robots de rodes,
que són molt de gènere,
i d'aquesta manera, ampliem molt la...
Sí que és veritat, el tema de robots.
L'altre dia vaig entrar en una botiga
que hi ha a Barcelona
de robots, drons, etc.
I vaig flipar la quantitat de robots connectats
i que poden fer moltes coses,
però sí que és veritat que van cap a una...
Hi ha, exacte, les rodes, els servos...
En canvi, aquí també estàs muntant un robot.
Sí, sí, sí. Sempre musical, vosaltres?
Sí, és l'excusa és la música.
Perdona, si tenen, fins i tot, una cici d'aquestes,
d'estendre la roba musical, que és com una guitarra.
Sí, sí, és veritat, és veritat.
Sí, sí, la vaig veure al Yomo, crec.
Sí, la primera edició.
Exacte, i quan aneu fora, és a dir, jo què sé,
quan aneu fora de Catalunya, com està el moviment fora?
Està molt més potent?
Jo he anat un parell de vegades,
he tingut la sort de poder anar
en un parell d'escoles d'Alemanya
i sembla que vinguis d'un altre planeta.
Sí? Sí, per què?
No estan gens posats.
Ah, no estan gens posats?
I al nord, potser, a Finlàndia?
A Finlàndia, a Monerasmos també he anat a participar
i dominen molt els iPads, però no dominen tant...
Perquè potser la creativitat és un aspecte
que es dona més d'aquí al sud.
Som una potència makers.
Catalunya, potència makers.
No només Catalunya, hem copiat moltes coses dels americans
i tot, però poder arribar abans d'aquí,
però sí que a vegades et sobta, no?
Clar, a mi em sorprèn, això.
A vegades és més fàcil comprar l'aplicació feta que fer-la tu.
I als Estats Units? No hi hem anat.
Però ja sí que hi ha...
Dona'ls un parell de mesos.
Però sí que les fires makers que fan allà
són molt clars.
Allà hi ha més negoci, no? Arrer o no?
Arrer dels makers.
Jo crec que no.
Potser donar idea al final construir-ne un negoci...
Ells pensen que tenen una altra feina, Albert,
que aquesta és la seva principal feina.
Però l'utilitzem molt al nostre dia a dia de la feina.
I ara una pregunta, perquè tinc molta curiositat.
Vaig estar mirant la vostra pàgina web
i a la pàgina principal encara hi teniu penjada
la notícia del 2014.
El generació digital.
Estava juntament amb el tuit que ho va començar tot una miqueta,
que és el Xavi Serrano, que deia
Albert Murillo, Gen Digital, Ginatós, Ganyet, això us interessarà.
I Maitín, el Vages.
Hi havia un link al Regió 7 on parlaven de vosaltres.
Hora de confessar, hi ha hagut un abans i un després
al passap el generació digital.
Va ser el punt d'inflexió.
El trampolí.
El que sí que et volem dir és que l'any passat vam tancar
amb el Xavi Serrano perquè vam muntar...
perquè ara també ens demanen que muntem instal·lacions
una mica interactives que facin sorollets.
Molt bé.
I en vam muntar en els jardins de llum de Manresa
i vam ficar un làsser, que com que allà són les festes de la llum,
el Xavi Serrano ens va gravar unes paraules supercontundents.
Amb aquella veu que té ell.
Que deien llum, aigua.
Que guai.
I tothom que tallava el làsser podia sentir el Xavi Serrano.
I amb l'excusa aquesta, quan queda, el 9 de novembre,
anem al Lluèrnia.
A Lluèrnia una fira olot, que és llum i so,
molt bé.
Durant la nit.
Llum i foc.
Exacte.
Tot d'instal·lacions que van relacionades sobre aquest tema
i nosaltres hi serem.
Hi ha músics que us demanin de fer instruments?
És a dir, algun músic que podem conèixer?
Mira, n'hi ha un parell que fa un temps
li va agradar molt, que és el...
Toni Pagès.
És un músic que té un estudi.
I ell el seu estudi en té un.
I un disc que ell fa cada any,
un disc d'aquests ja està fet amb instrònics.
I a rebot, amb això del Lluèrnia,
estem amb el Santi Carcasona,
de Peix, d'un grup.
I al seu primer disc també hi ha una cançó
que també hi surten els sons dels instrònics.
I suposo que això us ho guardeu al vostre taller, no?
El disc...
Cago, ho hem descobert.
Però no ho actualitzen a la web.
És que a la web estàvem esperant el manual
com ben feta i canviar-ho tot.
Hem fet un canvi a la web,
que ara traurem aquesta portada que veieu ara,
i ficarem que funcioni amb el timeline de Twitter.
Així, d'aquesta manera, sempre es pot actualitzar.
I podeu posar el YouTube d'aquest programa, també.
Exacte.
Escolta'm, per acabar, jo què sé,
igual ens escolten directors o professors d'escola
que no han introduït mai això.
Us agradaria que us avissessin i que hi anessin o no?
Com va això?
De fet, hi ha alguns instituts,
i centres de primària, també,
que ens estan demanant ajuda.
I ara, amb tots aquests,
els estem mirant de fer rival al manual,
perquè els hi sigui d'ajuda.
I anar vosaltres a fer tallers?
A vegades hi anem a fer tallers.
És el que fem, anem a fer una presentació
de què fem i què construïm,
i els expliquem que potser d'una idea boja
n'acaba sortint tot un moviment
que et pot donar per poder no viure desorbitadament,
però potser tenir uns ingressos a partir d'això
i fer uns moviments, un voltatge,
i explicar què és el moviment maker,
que ells poden ser makers,
que hi ha inventors a tot arreu del món
i per què no la professió del seu futur
pot ser relacionada a aquest tema.
Una mica, cada vegada, el que fem més és que la tecnologia,
com a eina que tenim avui en dia,
que la gent no l'acabi odiant,
és moltes vegades el que passa,
sinó que hi puguin conviure.
I fem una mica la mediació.
I el que busquem, finalment, a cada una d'aquestes activitats,
si algú l'ha superada,
que faci un tuit etiquetant amb un hashtag,
d'aquesta manera el seu comentari ja entra directament
sota l'activitat.
I si ho pot fer, el que ens demanaves,
ens agradaria que participessin i tant,
i més fer-ho pel·lègica,
saber que allò està servint per a algú per educar.
Doncs, Marc Sivila, Jordi Divins,
el duet que deia el francès música maker de Catalunya,
amb moltíssima sort i estrem atents
al vostre hashtag i a la vostra pàgina web.
Molt bé, moltes gràcies. Gràcies a vosaltres.
Generació digital amb Albert Murillo.
Cada divendres a dos quarts d'onze de la nit.
Ai, cat!
Doncs, vinga, anem a les xarxes,
perquè hem passat moltíssimes coses aquestes tres setmanes,
però aquesta darrera, molta, perquè hi ha hagut una notícia important.
Doncs sí, ens hem fixat en una notícia.
Volem saber la reacció a l'anunci de la nova PlayStation 5,
que aparèixerà a finals del 2020.
Exacte, i el que vam fer és comentar-ho al nostre Telegram
del Generació Digital.
Us animem, ara que hi ha molta gent al Telegram aquests darrers dies,
que us passeu pel nostre grup, que és Telegram...
Mira, T.M, eh?, barra Generació Digital.
Així de fàcil.
És molt fàcil, i si no, les nostres xarxes socials hi trobaran el link.
Hi havia gent que estava contenta, Eli.
Doncs sí, en Jan Intervención Ramen ens deia que promet
tot allò que ell volia.
Estava supercontent.
L'Ignasi, no tant, deia, vés a saber el que costarà.
Molts diners.
Encara no s'ha dit res de preus ni de res.
Ha estat d'una entrevista guai, te'n sembla,
i no hi havia moltes dades, com si digués.
Bueno, veurem.
En Joan Bardet diu que li ha agradat molt llegir
sobre el desenvolupament de gatells adaptatius,
els nous comandaments.
Segons Sony, són gatells que s'adapten a la pressió
i que permet als desenvolupadors determinar
la resistència necessària per fer certes accions.
Per exemple, es pot fer que sigui més difícil
depremar els gatells quan s'estira enrere un arc.
És a dir, és aquella tecnologia hàptica,
em sembla que es diu d'aquesta forma,
que fa que...
La resposta, diguéssim, la notes als dits.
Exacte.
Tu quan toques, per exemple, a una pandella tàctil,
al principi no senties res més que el clac-clac-clac
dels teus dits.
Ara molts mòbils incorporen una petita vibració
que fa com si tinguessis un retorn en els dits
i fa que la sensació sigui més natural.
Més real, no? Sí.
És que no sé com explicar-ho.
Bé, ja veurem. El Jan també comentava coses.
Doncs sí, seguidament deia que...
deia que els nostres urgents
diguin si fa falta una consola,
ara que sembla que el Cloud Gaming està aquí.
Diu, consola pels que volen consola
i cloud pels infel·lisos que no poden espidar res més.
Quina unió, el Jan, les va...
Les va deixar enrere l'altre.
Sí, sí. No, no, és ben curiós
perquè, clar, aquí, evidentment, tothom diu la seva
i potser el Jan té raó.
Estem parlant molt d'aquestes...
aquests aparells que estaran al núvol
i que tu jugues i que ara PlayStation
continua amb la seva consola física.
Cosa que és també poc ecològica, en el fons, no?
Sí, no sé si un farà desaparèixer l'altre, no ho crec.
Jo crec que tot anirà més cap al cloud,
però bé, potser no, potser...
Tot conviurà, jo crec que al final tot conviu una mica.
I en Serafí què deia?
En Serafí diu que mai no ha acabat de veure
aquest tipus de plataformes, però també té clar
que si no ho fa bé Google,
no crec que ningú més pugui aconseguir-ho.
I en Roger Vimpam, finalment, també ha dit la seva,
sobretot amb totes les altres consoles
que havien aparegut.
Doncs sí, bastant crític.
Diu que fa molt de temps que em vaig cansar de la Play,
molt marketing i al final pocs jocs que ens enamorin.
Si no treuen noves IP interessants,
doncs no la compraré pas.
De fet, ja no té la 3 ni la 4,
diu que no les va agafar després del desastre de la 2
i això que la majoria d'amics diu que la tenen,
però que quan ell hi juga,
que no té res que li cridi l'atenció.
A veure si espera que el sorprenguin ara
perquè ha perdut en les topes.
Un dels millors jocs que hi ha per Play Station.
Ha perdut el millor, no?
De fet, va haver-hi molts audience
que van posar una llista de jocs que s'havia perdut.
Si vol participar, que llegeixi aquesta llista
o que ens pregunto a nosaltres directament.
Recordeu que la Play Station 4
tenia també aquella part tàctil
que després ningú la va fer servir.
Al final, els creadors de la consola
posen possibilitats
i són els desenvolupadors
els que fan que aquestes possibilitats
i això sempre diu que la consola són trastos.
El que fa somiar no és la Play Station.
Són els jocs que jugues a la Play Station
i aquí passarà el mateix.
Ja ho sabeu, si voleu comentar o opinar sobre tot això
només heu d'anar al nostre grup de Telegram
perquè és lliure i cadascú pot dir la seva.
És molt barat, és gratis.
Generació digital.
Aquesta música feia molt de temps que no sonava.
De fet, mai va sonar.
Què m'estàs dient?
No, mai ha sonat.
Han sonat versions.
Versions i conversions, adaptacions.
Però la versió original no havia sonat mai.
Un dia hauríem de posar una altra vegada
la cançó de la retro-tanca-vissa
que teníem de l'Stars.
És una cançó de la retro-tanca-vissa.
És una cançó de la retro-tanca-vissa.
És una cançó de la retro-tanca-vissa.
I no és la cançó de la retro-tanca-vissa que teníem de l'Stars?
Sí, sí.
És hora de matar-la.
Bona.
Només m'ho has de demanar i remunto.
Què ha passat d'aquesta setmana?
Aquesta setmana ha hagut un rebombori guapet.
Intentaré explicar-ho d'una manera ètica
per no enganxar-nos els dits.
A mi actura amb el Berta Tudor.
No, no, m'he fet bé.
La qüestió és que el cap de setmana passat
es va fer el Madrid-Gengüic.
doncs estem al tanto del que era, una mega fira amb novetats de la indústria i tal,
doncs va saltar la bomba amb unes piulades de l'AEVI,
l'associació espanyola de videojuegos,
que piulava que havien vingut diferents representants de partits polítics
i precisament amb un parell, o més concretament amb una parella d'un partit polític,
doncs la gent va fotre el crit al cel i va dir que a veure què estava passant amb això.
La qüestió que vaja, que l'AEVI va barrejar polític amb videojocs i tot va fotre un pet com un aglar.
Perquè hi ha gent que això no li agrada, però què va passar més?
Sí, doncs mira, això la cosa va ser que estem en plena campanya col·lectual, o gairebé,
i és normal que els partits polítics vagin francament a fer-se la foto.
Sí, perquè això al final conviu en tots els luxe.
Jo que ja ho sé, de la mateixa manera que van a un lloc de videojocs aniran amb una granja de porcs,
o aniran amb un pobre pagès.
Si tens més de 18 anys vindran a convèncer-ho.
O aniran al palco del Barça, del Madrid, de l'Espanyol, d'on siguis, i aniran on faci falta.
I aquí la qüestió és que va sortir l'Alberto Monedero, que és un dels vicepresidents.
Arturo Monedero és el vicepresident de l'AEVI.
El senyor Monedero, un dels vicepresidents de l'AEVI, davant de la llau de crítiques que va rebre
de què feien aquesta sèrie de polítics amb aquest esdeveniment, va fer una assemblea urgent.
Exacte, va dir ell, escolti'm, veig que hi ha molt problema, anem a fer una assemblea.
Va piular una mica el que havia dit.
Aquest home deia que l'AEVI existeix per protegre la indústria
La indústria crea la indústria con un objeto claro, hacer llegar nuestro mensaje a los políticos
que sí pueden cambiar nuestra situación.
Y para que no queden dudas, la indústria la creamos las personas, no las compañías.
Así que tras el debate que hemos tenido, he presentado una propuesta
entre todos los desarrolladores.
Crear un código ético de la indústria del videojuego.
Entre todos nosotros.
Nosotros somos la indústria, saps?
Com la patronal.
La indústria és l'autorista que tenim dins, perquè sona una miqueta això.
A patronal, ibex35, jo una miqueta deia, escolti, vostè és la indústria,
si vostè és la indústria, jo què soc, saps?
Llavors, tot va quedar una miqueta com el seguit de memes aquests que hi ha a internet.
Del de se va ven un follón,
i el de enxucar vez ha sonat espectacular, saps?
Ja, però vols dir que, ja per tant, és a dir,
l'AEVI al final representa una sèrie de gent.
Exacte, una sèrie de gent.
A partir de l'AEVI ens trobem 34 entitats que he arribat a comptar.
Gent, personetes que fan videojocs,
o gent com tu, com jo, com tu, Gina, que són Activision.
Sobretot com tu, eh?
Activision, Bandai, Electronic Arts, Game, Microsoft,
Nintendo, Sony, Ubisoft, Warner Interactive.
És a dir, no hi ha empreses independents?
N'hi ha una.
El que passa és que no deuen estar a la web, però sí que hi són.
L'Artur Monedero és el creador d'un estudi de videojocs molt petit.
Porta com 10 anys creant videojocs des de Bilbao.
També està Luego Luego, que també és una companyia petita,
però vull dir que dels 34 n'he trobat aquests...
Abans n'hi ha 7 escoles universitàries i 18 grups,
que són d'aquests petitets, però entre petits i mitjans,
que hi ha grups desenvolupadors i distribuïdors.
Però jo t'estimo moltíssim, eh? Gràcies.
Cada vegada més, però no sé on vols arribar.
La qüestió és molt fàcil, a veure, que l'Evi ha ficat la pota.
Volem dir que sí, aquí tenim cabú de tots,
i que volem fer un codi ètic,
però és que a veure, l'Evi, francament, no són ningú, per mi.
És com l'Arrae. L'Arrae, per molt que diguin
que han aconseguit unes noves paraules, no són ningú.
No tenen potestar, però obligat.
Diferent és el Termcat, per exemple,
que per cert ara han donat d'alta 510 paraules noves,
i aquestes són nomenclatures, paraules noves,
que són de veritat usables.
Se'n poden parlar la setmana que ve, si vols, el Termcat.
El que fa l'Evi, el que fa l'Arrae, el que fa la Patronal,
aquesta gent, el que diuen no va a missa.
Llavors, tant sap el que diuen, que volen fer un codi ètic,
que el facin ells. Això no implica que nosaltres,
com a usuaris, com a comunicadors, com a desenvolupadors,
els tinguem que seguir. És la indústria del vídeojoc,
que volguin representar-nos a tots i que diguin que ells,
la indústria, som les persones, no les empreses.
Quan ells són empreses, em fa una miqueta de riure.
Una miqueta només.
A mi m'agraden molt, l'estudidors, perquè hi ha moviment.
L'aixeta és una plataforma de micromassenatge continu,
en què es connecten creadors amb el seu públic.
Així mateix, es presenta Aixeta.Cap,
que és una iniciativa que vol, sense ànim de lucre,
ajudar a mostrar continguts de tot tipus.
De fa anys, sí, que coneixem el Kickstarter, el Patreon, o Teo,
però tenia moltes ganes de parlar d'aquesta plataforma,
que coneixem alguns de nosaltres,
que tenia moltes ganes de parlar.
És una plataforma que coneixem alguns,
perquè algunes de les persones que posen els seus continguts
són amics nostres,
i perquè ens encanta que algú ofereixi espai digital
a persones creadores i, a més, sense ànim de lucre.
L'Alice Castro, molt benvinguda al Generació Digital.
L'Alice Castro ve al programa en representació d'un equip més gran.
Ella no és la fundadora, però partirà endavant el projecte.
L'Alice s'ha juntat amb altres sòcies, totes dues dones,
i ens encanta els projectes tecnològics tirats endavant per dones.
Això va ser casualitat? Com va anar? Us coneixíeu ja?
Sí, sí que ens coneixíem, és casualitat i també és aposta.
És que treballem molt bé juntes,
i tenim moltes idees que volem tirar endavant.
Molt bé. Com va sortir aquesta idea d'Aixeta?
Abans comentàvem algunes de les referències
que tenim des de fa cosa de potser cinc, sis anys.
Abans teníem els Instronixs aquí i comentàvem Gotheo, per exemple,
per què Aixeta tenim aquestes que tenim nosaltres?
Doncs Instronixs és un exemple perfecte.
Amb aquestes plataformes que menciones,
Gotheo, Berkami, etcètera, tu tens un projecte concret
que vols que necessites el finançament.
Demanes a la gent que et doni diners, et donen els diners,
tu fas el projecte, l'entreges, i llavors què passa?
S'acaba la relació. I per exemple, amb Instronixs,
ells estaven parlant d'aquest manual que van fer
que volien afegir més coses. Doncs la idea d'Aixeta
és que aquesta relació entre creadors i comunitat
es continua. Per això el continua aquest, eh?
Exacte. Llavors, la gent, si suscriu a una pàgina
com la d'Instronixs, per exemple, que encara no existeix,
està fent de comercial, eh?
Fixa-vos-hi, estan tots al mateix estudi, es van mirant com...
Què? Compreu-me l'enciclopèdia.
Llavors, una persona, per exemple, una ampa, una escola,
podria apuntar-se a la pàgina d'Instronixs,
donar una certa quantitat de diners cada mes
i llavors rebre una recompensa.
Molt bé. I una de les avantatges, llavors,
el creador té
una fonda d'ingressos regular
i prediscible. I llavors pot anar...
Perquè, clar, la creació depèn de la financiació regular,
de saber que, clar, al mes que ve sí que també tindràs
una mica de diners, encara que ara mateix no estàs creant res
tangible o intangible.
Llavors, si tu saps que al mes que ve també tens aquesta gent
que cadascú per la seva banda dona el seu granet de sorra,
doncs pots concentrar-te en fer coses.
Molt bé. Amb què és diferent seria una miqueta
per posar un exemple semblant a un Patreon,
on també hi ha aquesta mena de finançació mensual irregular
d'un projecte o d'un creador?
Jo vaig veure Patreon,
vaig dir que això necessita existir a Catalunya,
és molt important, perquè justament és aquest model
de finançació continua, mensual, regular.
La diferència és que Patreon és als Estats Units.
No fan gens de promoció dels seus creadors,
ells funcionen com una passarela per cobrar diners.
Funcionen en dòlars, 9 euros,
i això pot també crear dificultats.
Si tu vols veure les creacions com un número,
mira, aquest ha funcionat, aquest...
Jo a l'Aixeta la invisiono com un centre cultural,
d'un lloc on tothom pot anar ajudant a que hi hagi més cultura,
hi hagi més creació.
I és per això també que l'Aixeta
és una associació sense ànim de lucre.
L'Aixeta no vol guanyar diners per nosaltres les socios,
sinó que volem reinvertir els diners amb els diferents creadors
que hi ha a la plataforma.
I per aquests creadors com funciona, exactament?
És a dir, és fàcil crear un projecte?
Superfàcil. Tu entres a aixeta.cat i creies un nou compte
i poses un nom, una descripció,
una descripció de quina és la mena de coses que crearàs.
La part més difícil
és definir els nivells de subscripció.
És aquí on dius, si tu em dones 2 euros o més,
doncs jo donaré això. Molt bé.
Un escrit, una cançó, un documental, un vídeo,
el que sigui, no, un poema.
Hi ha un tio que fa poemes cada dia, cada dia, cada dia.
És brutal.
I clar, i ho has de pensar, realment és una responsabilitat.
T'has de poder entregar les coses que has promès.
Clar, clar, això ho parlava abans amb Instrònix,
que, efectivament, és exactament el que dius,
la responsabilitat de dir, tinc al darrere una gent
que ha confiat en mi, i bé, ho he de donar tot.
És a dir, és un pas... És que jo estic pensant, no ho sé,
amb el meu blog, un blog que tinc que jo poso...
Espaisonant.com. No ho volia dir, o espaisonant.cat.
Jo ja ho faig per mi, ho faig per mi, però sense cap pressió.
En el moment que jo vingués a l'aixeta, uf, ja canvia el xip.
Va a les dues direccions, perquè d'una banda
és una pressió, però també és una motivació.
És una cosa que et fa... Fa créixer.
Doncs acabar d'escriure aquella cosa que tenies mig pensat,
doncs ho acabes de fer, o acabes de fer un manual
i, a més a més, fas una sèrie de preguntes.
Hi ha moltes coses que pots afegir, que donen espai per...
Per fer més. Per crear, sí.
Molt bé. I per la gent que no és creadora, és a dir,
els qui mirem, escoltem, ens agrada la música,
és fàcil també arribar i fer els pagaments que haguem de fer?
És una cosa molt interessant, perquè la gent m'ha demanat,
tu filtraràs el que la gent pot crear a l'aixeta?
Doncs no, jo no ho faré, perquè jo tinc el meu gust.
I un dels avantatges de l'aixeta és que, justament,
no hi ha filtres, no hi ha un senyor editorial
o una senyora discogràfica que digui això val i això no val.
No, perquè cadascú té el seu públic,
pot ser un públic reduït, però amb les xarxes,
amb les eines de tecnologia que tenim,
i llavors podem trobar aquest públic,
llavors podem enfocar el que estem fent a un grup que,
potser a mi personalment, Alice Castro, no m'interessa,
però a aquella gent sí.
I llavors, perdona... No, et deia que jo com un usuari...
Això, llavors, clar, una persona pot entrar a la plataforma
i trobar una pàgina d'un creador que l'interessi
i se pot subscriure. Si aquell creador
crea coses interessants que suposem que farà,
en el moment en què aquest creador deixi d'interessar
en les escenes, es pot donar de baix en seguida també.
Molt bé.
Hem parlat amb dos projectes que estan fent servir aixeta,
on és Ludica.cat i l'altre és Musega la Poma,
dos projectes molt semblants al de generació digital,
ja que parlen de tecnologia i videojocs en formats molt diferents
i en català. Ludica.cat, per qui no ho sàpiga,
perquè viu sota una pedra, és un portal sobre videojocs en català
De què els ha portat l'aixeta respecte a altres pàgines
de micromecenatge? I en Jan Albert Ros, editor i redactor,
m'ha contestat això.
L'aixeta també ens obliga a una relació continuada
que per nosaltres és enriquidora, perquè ofereix retroalimentació
i permet a els lectors que diguin què els agrada més
i què no els agrada tant, o quins temes els interessa que tractem.
A més, l'aixeta demostra una cura particular per als projectes
que padrina i, en aquest sentit, ens sentim molt ben acompanyats.
En Jan comenta que vau néixer al mateix temps, encara no heu fet un any.
No, encara no hem fet un any. Som molt, molt joves.
Al gener, eh? Exactament.
Hi ha uns quants més d'amacenes. Molt bé. I l'altre quin era, Eli?
Doncs la gent de Mosega a la Poma, que parla de tecnologia
i Apple, i ells també han fet servir aixeta.
I el Marc Alier Ludo, que és professor de l'UPC i podcaster
a Moseguis de tota la vida, m'ha explicat això
sobre per què funciona millor l'aixeta que no pas Patreon.
Nosaltres vam començar amb l'aixeta gairebé
des que van obrir. L'Aleith va venir a Mosega a la Poma
i vam fer un programa dedicat a l'aixeta.
Aquest és el resultat. Abans estàvem a Patreon,
però és com si els nostres uients estiguessin més còmodes
relacionant-se amb nosaltres i apoyant la nostra feina,
el nostre podcast, tant el de Mosega a la Poma
com el de ZTesters, a través de l'aixeta,
que es percep que és una empresa d'aquí i un servei d'aquí
més proper. Nosaltres estem molt contents amb ells.
Això és un exemple molt interessant, perquè Mosega a la Poma
posa tot el seu contingut en obert.
Aquí sempre m'està dient que els catalans no t'agraden
pagar la cultura. La gent podria no pagar a Mosega a la Poma,
però sí que volen donar suport a aquests projectes
tan interessants, engrescadors i informatius.
Dos exemples de dues formes de fer contingut.
Una pregunta. La plataforma hi teniu des d'escoltors,
escriptors de poesia, projectes de revistes,
podcast, canals de YouTube, ors urbans...
Quin és el projecte que t'ha sorprès més que fos a la plataforma?
Que fos a la plataforma. Ui, que m'ha sorprès.
Això és una pregunta difícil.
Ors urbans, has dit? Sí, sí, n'he trobat d'ors urbans,
que té ors urbans i que tu pots participar allà.
M'ha semblat una bogeria. Què reps producte...?
El de ors urbans és meu. Però què m'estàs dient, sí?
I els teus i els teus massenes, què reben?
Un parell de tomàquets cada èquids? Doncs no riguis,
perquè sí, la idea de les recompenses meves
és donar esqueixos, plantes llavors...
Boníssim, em faré unes escenes.
I, a més a més, els escrits sobre com muntar un ors urbà,
que hi ha molta informació aquí. Quina pressió, si no surt el...
Ostres, si t'agafa una plaga de polgons, saps?
Exacte, què hi has de fer? Clar, ho expliques i ja està, no?
És fantàstic.
Una de les, no ho sé si és que m'hagi sorprès,
però una de les pàgines noves que m'ha cridat l'atenció
és Miss Tagless, és una noia youtuber de València
que està molt bé.
Doncs hi anirem i la veurem. Molt bé, molt bé.
Un dels projectes, Liz, esteu també, és no d'Orts Urbans,
sinó un audiolibre que s'anomena Manual
sobre Desobediència Civil.
És un episodi cada dia laborable i que em sembla
que està a punt d'acabar, o crec que la setmana vinent
seran els últims episodis, no? Correcte. Aquest és un llibre
que va sortir l'any 2016 als Estats Units i vaig pensar,
aquest llibre necessita existir en català.
I vaig trobar un editorial, que és Saldonar, que ara l'ha tret
amb paper, però pensava que seria interessant
fer un projecte coordenat amb l'aixeta. Molt bé.
Llavors, el que vam fer és dividir el llibre amb 80 episodis
i vam demanar 80 activistes d'arreu del territori,
des de, avui està llegint Carmen Juárez, ahir va ser
la Dolors Sabater de Badalona, i hi ha hagut,
i cada dia llegeixen una part del llibre.
I tots aquests episodis els hem posat en la pàgina
de l'aixeta a l'aixeta. Molt bé.
És a dir, l'aixeta té la seva pròpia pàgina, perquè alguna gent
vol donar suport a tota la plataforma i d'aquesta manera
doncs en donen suport a tots els creadors.
S'ha assegut amb tu l'Star, o sigui, quan jo penso
en desobediència tecnològica, penso en l'Star.
Per això m'he sentat aquí.
No sé si es tracta la desobediència tecnològica
en aquest manual, o algun fa referència?
Sí, em parla una mica sobre tot el manual,
que és un llibre molt, molt interessant,
té molta informació sobre la desobediència civil
i sobretot la desobediència estratègica.
Què és el que fa que puguis realment fer el canvi?
No només desobeir...
No, no, desobeixes per alguna cosa.
Parla de canvis reals.
Sí que parla de l'ús de tecnologia,
però també sobretot dels principis que fan
que realment canviïn les coses.
Parla dels pilars de suport,
de socavar pilars de suport per fer caure un règim opressiu.
Parla d'enmarcar una lluita de manera
que puguis guanyar diferents passos
per fer progrés en el moviment.
No sé, moltes coses. S'ha d'escoltar.
De fet, ho escoltarem, i no sé si, Star,
tu, que ets una persona tecnològicament desobedient,
però tu t'has trobat sol?
Ella comenta que potser és perquè
tots una miqueta canviem i fem...
Tu creus que derrocaràs Google, per exemple?
Déu t'escolti. Google, vaig a por tu.
Ostres, tens molta seina, aquesta.
Si m'ajudessis...
És veritat.
A partir de la base, Google, el producte som nosaltres,
és la nostra es dades.
Això està molt bé, no hi ha cap problema.
El que passa és que donar-li tanta informació, tanta facilitat,
ser tan permissius... Bé, però és gratis,
però bé que pobricions, però què voldran?
Jo sempre poso el mateix exemple. A casa, tres ordinadors diferents,
a cada ordinador faig una recerca diferent a Google.
Els tres me donen resultats diferents.
A la meva mateixa habitació.
El senyor Google, aquí hi ha alguna cosa que no...
Llavors m'està mirant.
Déu tinc alguna webcam allà que sap què fa jo a les nits.
Ai, Déu meu, si sap què fa jo a les nits.
Aixeta.cat, he de dir una cosa que m'agrada molt
de l'aixeta és que a les pàgines de, per exemple,
l'Aixeta o la propera que vindrà de Instronix,
que és molt bonic, és a dir, i fins i tot es pot com una mica
personalitzar amb les fotografies, etcètera.
Això sí que també és important.
I hem treballat molt. Tenim dues persones molt importants,
que són el Joan Riba, que ha fet aquest disseny tan xulo,
i la informàtica es diu Carles Jova,
i que hem treballat molt perquè hi hagi
una interfície interactiu que pots crear una pàgina
i, per fàcil, la part més difícil és pensar en el contingut,
no enfer-lo.
És important que puguis posar imatges i vídeos i àudios
i formatejar el text d'una manera que la gent
ho trobi atractiu.
Si jo em faig una aixeta, Albert em donarà suport.
Saps què passa? Com a creador, em faria molta por
fer-me una pàgina i després que la gent t'ignori.
Et donarà suport amb qualsevol cosa que facis, Albert.
És que també és una part complicada.
I això també és una part de la feina de l'aixeta mateixa
de donar suport als creadors que hi ha a la plataforma.
Perquè anar a buscar escenes no és fàcil.
Però jo crec que, mica a mica,
és una mica això perquè és una altra cosa
que hem de fer entre tots.
El que ha dit l'agenda lúdica,
que ells poden parlar de l'aixeta en el seu edent
i nosaltres podem parlar de l'aixeta
utilitzant les nostres xarxes.
Doncs Liz Castro, moltíssimes gràcies per haver vingut al Generació Digital.
Espero que el gener vagi creixent cada vegada més
amb l'any que tindreu ja de vida de més creadors
i sobretot també més visualitzadors de tota aquesta cultura.
Perquè tu dius que tot aquest contingut al final és cultura.
Exacte. I quanta més cultura, més democràcia i millor.
Moltes gràcies per venir. Un plaer.
Doncs Elisabet Sánchez, gine a tos d'Estar,
França Xavier Blasco, moltes gràcies per participar en aquesta edició d'avui
i molt bon cap de setmana. Gràcies per convidar-nos.
El control tècnic en Dani Jiménez a la radiovisió en user Mangol.
Pots seguir-nos al Telegram, al Twitter, al Facebook, a Twitch, a Instagram,
a icat.cat barra GD, als podcasts de Spotify
i sobretot també per YouTube.
Feu, de veritat, que està molt bé veure com la gent fa ràdio.
Aquesta setmana ens acomiadem,
no sé si ho he dit bé, però avui apareix aquest joc
que es diu Doraemon Story of Seasons,
que interpreta, ara ho diré molt bé, Yuko Takayoshi.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.