Benvinguts al programa dedicat a la tecnologia creativa de Catalunya Ràdio.
Avui fem el programa en directe i no estem sols.
Gràcies per haver-nos acompanyat i per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat i per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
En aquests una mica més de 50 minuts
coneixerem una iniciativa relacionada amb Nintendo Labo
i que vam veure a l'últim Game Lab.
Albert García ens parlarà de videojocs pensats també
per a persones amb discapacitat
i, entre molts altres continguts, Oriol Dalmau ens farà
la crítica de l'Octopat.
Comencem l'edició número 672 del Generació Digital,
el dia que precisament fem 16 anys en antena.
Això és Generació Digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez,
i també l'Albert García, l'Oriol Dalmau, l'Star,
Francesc Xavier Blasco, Eli, benvinguts a tots.
Què tal, com esteu?
Molt bé.
Hola, Albert.
Molt bé, molt bé.
Avui és un dia especial.
Molt especial.
A més, 16 anys, dius, que fa el programa, avui.
Sí, jo sempre ho explico, perquè vam començar una catalana,
una emissora que ja no existeix,
i vam començar un 21 de juliol del 2002.
Déu n'hi do, una sola era, eh?
Sí, la gent jugava a la Play U, a la Play U jugava.
La gent encara, i alguns havien comprat la Play 2.
Quan vau començar,
estàveu fent anàlisis de videojocs de Play U.
Sí, sí.
Déu n'hi do, com passa el temps.
La 3DS no va ser...
Quan vam començar,
dèiem que la consola futura de Microsoft
es penjaria només a obrir-se.
Sí, sí, sí.
Això tenia un pantallador.
Ja es parlava de la Xbox, vols dir?
Sí, sí, es parlava de la Xbox, ja en aquella època, crec.
Sí, sí, sí.
Que fort.
Molt bé, doncs avui hem dit un dia especial.
A més, tindrem la nostra rifa.
En general, tenim la Digipanera.
Doncs quan s'acaba el programa,
un nom que va dir l'Estar i que m'encanta és la G de rifa.
I, Elis, tenim moltes coses en aquesta...
Molt bé, potent, eh?
Com sempre, molt carregadeta.
Doncs mira, tenim un lot,
que regalarem a un dels uients que ens acompanya aquesta tarda,
que estan aquí amb nosaltres a l'estudi.
I aquest lot està composat per un monitor Ultra HD 4K de la marca LG.
Correcte.
Això, per una banda.
I després, una sèrie de videojocs com el robot kit de Nintendo Labo,
gràcies a Nintendo.
El de Cryo 2 per la PlayStation 4, gràcies a Ubisoft.
El Yakuza 6 de Song of Life per la PlayStation 4,
que és una edició especial amb samarreta,
gràcies a Codx Media.
Segurament aquest joc no estarà en anglès o japonès.
El Yakuza? Sí, sí, has de saber anglès, eh?
I, a més, és aquell llenguatge a Callejero,
que no és un anglès acadèmic, sinó que n'has de saber de debò.
Jo ho vaig intentar amb un Yakuza i ho vaig estar.
Podries triar japonès, però no ajudava gaire.
Què més tenim a part dels videojocs?
Doncs mira, un lot de pins exclusius Android del Mobile World Congress,
més un robot Android que és una juguineta,
que això és gràcies al francexabé Blasco.
Exacte, exacte.
I un lot de llibres, també.
Tenim les 21 Claves de la Creativitat per Bibiana Valldé,
el llibre Barcelona Metro Literària de Raül Montilla,
també Fotografia de Calle de Rodrigo Rivas
i el còmic La meva vida de la Pilarín Vallès.
I parlant de Pilarín Vallès,
el vídeo aquest que es va fer tan viral, ella tirant-se a la piscina?
No, la Pilarín Vallès a la piscina.
Hi ha hagut algú que l'ha vist, del nostre públic, no?
Que he sigut jo, que he somiat o...
Però amb què somies, Albert?
No, no, et juro que hi ha un vídeo de la Pilarín Vallès d'ahir
tirant-se a la piscina i que no posa les mans davant de la cap.
Va vestida, va vestida.
La Pilarín havia de trucar-nos i confirmar-lo.
La Pilarín l'hem vingut del programa.
La vestia de carrer o va amb banyador?
Va amb banyador, no va amb banyador, va vestida de bany.
Hi ha hagut algú que l'havia somiat?
No, jo agafo el mòbil i em poso a buscar això, ja no m'interessa.
Doncs si ho busqueu, poseu Pilarín Piscina i segur que surt.
Per cert, hi ha algun ullent que em pugui comentar
la obra que has fet a Star d'aquest número que és molt especial.
I no em diguis que no.
Va de l'1 al 30, hi ha algú?
No, no treguis mèrits.
No, no, a veure, algú que pugui comentar.
Tu mateix, ha vingut de lluny, el Serrafí.
D'on ha vingut, el Serrafí?
De Mallart, de Sant Gerens.
De casa seva.
Gràcies.
Me'n parto una miqueta perquè pugueu veure-ho.
Serrafí, com és aquest número?
És una màquina recreativa, està molt bé.
I tu pots retallar-la i crear?
Sí, es pot muntar i queda un record de la meva juventut,
ja no se'n veu, això per Mallart.
Això és molt Nintendo Labo, eh?
Sí, sí.
L'hauríem de fer amb un cartronet i amb espai per posar la suja dintre.
És un GD Labo, això.
Escolta'm, Star, tu has agafat alguna màquina de referència?
Una és el Space Invaders, de les lletres,
i l'altra és el Defender, que és un maquinon.
Defender és una de les clàssiques que a mi m'apassionen.
Era una que hi havia molt botó, molt botó hi havia.
Sí, però tant se val.
Més botons que ara amb una Xbox, em penso que no, eh?
És veritat, però el que emulava era el mapa de dalt.
I el que guanya és on porta tot, tota la panera per aquí.
Ho expliquem bé, ara després agafarem,
tenim un botet amb uns números dins,
una mà innocent o no tan innocent, ja veurem qui és.
Nosaltres som aquí a l'aire, agafarà un d'aquests números,
i aquest que coincideixi amb el que tingui un dels nostres uients
s'emportarà tot, Oriol, tot, tot o res!
S'ha intentat a través del Telegram,
el grup de Telegram del generació,
s'ha intentat aquesta setmana a través d'alguna uiena,
podeu repartir.
No, no, no.
S'ha fet molt greu, però no ho farem d'aquesta forma.
Teníem problemes perquè no teníem capsa,
i ha vingut avui un uient i ens ha regalat
de tres i mig, de tres i mig, no?
Sí, sí, ha fet un cup.
Sí, sí, ha fet un cup brutal.
De alta densitat, eh?
Sí, sí, de alta densitat.
De tres i mig, d'alta densitat, exactament.
Però ha estat casualitat o ens l'ha portat per la...
O sigui, he de dir que...
No, no, no, ens l'ha portat per casualitat,
i nosaltres necessitàvem un...
Què ha sigut? Molt bé, mal que digui el nom.
Aquest home té una entrevista.
A part de moltes gràcies, que és una cosa que és això, continu.
Jo li vull preguntar si aquests discats eren teus
o ha hagut de comprar d'alguna forma o a la poc.
No, són usats, estan esborrats i...
Són usats, eh?
Tenen tren al món i lliïs l'han dintre.
Exacte.
Però ara flipareu d'on ve. D'on véns?
De Vimbodipo Black.
Hòstia. Home!
Bravo. Un altre aplaudiment, sisplau.
Bravo! Algú ven a més lluny de Finlàndia?
Doncs molt bé, escoltem, res,
continuem el programa Generació Digital,
recordeu el programa de tecnologia creativa
i videojocs de Catalunya Ràdio.
No importa que el món estigui a punt d'anar-se'n a Norris.
En aquesta sala, segur que hi ha un col·leccionable amagat.
La fi del món pot esperar.
Doncs ara estic mirant la taula i hi ha un piano.
Hi ha també una tatera amb els seus gotets
i més coses que hi ha aquí.
I la veritat és que és molt especial perquè està fet de cartró.
Doncs sí, com dèiem, fa unes setmanes
vam conèixer la gent de Labo Builders
a la passada edició del Game Lab
i el seu projecte ens va encantar.
Avui estem amb nosaltres per veure, sentir i tocar amb les nostres mans
tot el que pot oferir l'experiència creativa de Nintendo Labo.
Amb nosaltres hi ha Raül Solano i Albert Pedrero
del projecte Labo Builders a Barcelona.
Es defineixen com un grup interdisciplinari
que van quedar meravellats per les possibilitats creatives
i educatives de Nintendo Labo
i van decidir que se li podia treure molt més suc.
Raül, Albert, benvinguts al Generació Digital
i gràcies per haver vingut.
Gràcies a vosaltres.
Déu-n'hi-do.
Quan vam fer la primera aproximació a Nintendo Labo,
una de les coses que recordo amb el francès vam comentar
és la potencialitat a nivell educatiu
i per les escoles que podia tenir
i que tenia moltes ganes de veure què faria la gent.
Vosaltres sou un exemple de justament això.
Justament això.
Quan vau descobrir el Nintendo Labo,
vau veure aquestes possibilitats?
Sí, totalment.
Vam veure la proposta de Nintendo i ens vam quedar enamorats.
I, a més, com que són un grup de diferents perfils
que venen de diferents camps a nivell educatiu,
de disseny, desenvolupament de videojocs,
doncs ho vam veure ideal per donar una proposta
que aglutinés el saber de les diferents branques.
Molt bé.
Vosaltres ja teníeu la Switch.
Ja teníeu la Switch.
No sé, és ben curiós perquè de les activitats originals
que venen amb els packs oficials,
diguéssim de Nintendo, que, per cert, en regalarem una,
quina és la que us agrada més?
Personalment, a mi, una que no he provat,
que és la programació, que crec que pots fer caps
i fer moltes coses de programació, no?
Sí, la veritat és que ve un entorn de programació orientat
per a nens, o sigui, té una curva de presentació molt fàcil
i et dona moltes possibilitats.
El que passa és que sí que és veritat que hi ha kits tancats
que ofereix Nintendo, com el piano, com, per exemple,
tota l'experiència de la moto, tot el que pots,
que pots crear un circuit i tot, que està molt bé, també.
A més, la moto ara l'han fet compatible amb el...
Amb el Mario Kart, no?
Amb el qual està molt bé perquè...
A part de construir objectes amb cartró,
després hi ha el software de Nintendo que ho recolza, no?
Hi ha una tatera de cartró?
Existeix també un software vostre de posar el te,
alguna cosa dins de la Switch?
Sí, o sigui, en altres el que pots fer són experiències
de jocs pròpies en base a l'entorn de programació aquest.
Llavors tu tens el teu arxiu que el reprodueixes
i pots activar, o sigui, pots reproduir el joc,
però el que no tens és...
No li pots posar uns gràfics, uns assets...
Llavors tu has de fer tot de manera més manual,
perquè veieu com es fan les interferències vintage.
Molt bé.
O sigui, el que farem serà...
Primer escoltarem una mica de música, però després,
i també justament això que comentes,
podrem veure com és aquesta interrelació entre les dues coses.
El que m'agradaria saber és com us comenceu a relacionar
amb altres creadors que també els agrada tot aquest món
de Nintendo Labo i, a partir d'aquí, com neix el vostre grup,
com neix Labo Builders?
És un grup de gent que ja teníem contacte
per diferents històries en què estem ficats.
Llavors, clar, estem amb l'agent del MOB,
estem amb l'agent del Fab Café,
llavors, vols que no, tots tenim les mateixes inquietuds
molt similars, i llavors vam començar a parlar-ho,
vam començar a tirar del fil, vam començar a veure les possibilitats,
i, clar, com que tenim les màquines i tot, i les ganes,
i la idea i l'imaginació,
una mica, ficar a fil a l'agulla i anar tirant.
Estar, has donat part de les coses que han portat als ullents,
no sé si algú ens vol dir alguna cosa,
o què et sembla a tu, a la datera, per exemple, Estar?
Jo no l'entenc. No com que no l'entens?
Aquí li poses aigua, això es desfà. Això sí que és veritat.
Jo que sóc molt de beure té, no sé, aigua de temperatura.
Aigua virtual, no? Aigua virtual, has de posar aigua.
Ha de posar la imaginació. Si tens set virtuals, també.
Són pixels, això.
Jo també t'apaguen amb diner virtual. Moltes vegades, sí.
T'hem convençut, eh, Sant?
Sí, i tant, jo, això, això.
Però, bueno, a veure, m'ha deies això, a veure, la gent...
Mira, si no és tot greu, cada cop que fem això,
et donaré una dada d'aquestes tipus de futbol.
Ah, sí, d'acord. Saps allò de l'estadística?
Sí, sí, sí. Minuto y resultado.
Doncs mira, per exemple, doncs mira, no s'ho preocupo.
Mira, aquí mateix, els he preguntat a la gent què preferien,
perquè a Twitter, al meu ambient, hi ha una discussió molt forta,
que és si tu ets de QA o P, o ets de OPQA.
Ah, d'acord. La cara que poseu és...
Sí, sí, sí, això és una cosa de drogaïnes.
Que s'ha d'explicar, això. Sí, això s'ha d'explicar.
QA o P, això és les tecles que es fan servir per jugar
amb la mà dreta, amb un llavall, dreta i esquerra.
I en què l'esperaves? Amb l'espai, amb el taulador.
Però la disputa està entreciera. Primer tu deies QA o OPQA.
Com ho deia, vosaltres, aquí a la taula?
OPQA. OPQA.
QA o P. Jo anava amb joystick, tio.
Veus, veus? Doncs això ha passat, sí senyor, això ha passat,
un dels nostres ullents que està a favor del QA o P,
dos a favor de OPQA, i la resta, joystick o el pad.
Molt bé. Aquestes dades ens les guardarem.
Sí, sí, sí, això passarà a la història, això.
Sí, tenen valor. A fi és l'interès, això.
Molt bé, molt bé. Però preguntaves al Lavo.
Sí, si algú en té i si ha experimentat amb el Lavo.
Doncs mira, aquí teníem... Com et dius?
Ima. I què t'ha semblat, la tatera, per exemple?
No he trobat per enfigar-li el joy-con.
Jo no sé si... Ah, però les ho explicaran.
Ara ho s'han fotut, eh? Ah, a sobre.
Aquí a la França X estàs bé, a sobre, és clar.
Escoltem, escoltem això.
Ella és l'Ariadna Grande,
el programa de Jimmy Fallon de la tele nord-americana,
interpretant No More Tears to Cry,
tot amb instruments creats amb Nintendo Lavo
i programats amb Toy-Con Garage.
Vosaltres doneu molta importància a la creativitat
i també a la música, oi?
I també heu tingut col·laboracions amb coneguts nostres del programa
com la gent d'Instrónix.
El generació digital és com parlar de la Helo, de Supertramp, saps?
O sigui, no ho sé, són...
He dit Helo Supertramp perquè soc gran, eh?
Sí, se t'ha notat bastant, eh?
No ho sembles, perquè se'n sap deu jove,
però quan parles és quan surt.
Sí, oi? Sí, se'n sap deu.
Molt bé, molt bé.
Nintendo, una pregunta, perquè Nintendo,
tots coneixem que és una empresa
que és bastant proteccionista amb tot el seu contingut,
les seves IPS,
i a la xarxa ha sigut bastant ferma
a l'hora de fer que gent retiri
contingut relacionat amb els seus productes.
Com ha acceptat Nintendo,
si sap o coneix la vostra iniciativa,
el Lavo Builders?
Sí, a veure, sí que és veritat que d'aquí un parell d'anys
la posició de Nintendo,
en base a col·laborar amb altres empreses o col·lectius,
ha estat canviant una mica.
I en altres, per exemple, a dia d'avui,
hem tingut una relació amb Nintendo
i estem treballant amb diferents projectes i idees,
però en principi els va agradar molt.
Els va agradar, eh?
O sigui, ho van valorar bé.
I ens van invitar al Prevent de Madrid
per conèixer el producte,
pensar que tot el tema de que vingués la comunitat Maker radere,
o sigui, era una mica de...
No ens ho pensàvem, nosaltres, des d'aquí, des de Nintendo Espanya,
però agraïm molt que ho organitzem tot això.
I vosaltres que teniu contacte amb Nintendo,
això de l'Lavo com ha anat?
Estan contents, els de Nintendo,
amb la relació de jocs?
O és un experiment que, bueno, ja ho veurem.
Perquè no tinc dades, de final,
si ells ha estat com s'esperaven,
els ha anat millor del que s'esperaven o pitjor?
O sigui, a veure, ells diuen que els hi ha anat bé,
i jo ho puc entendre,
perquè sí que és veritat que es va llançar
amb unes dates una mica estranyes.
Va ser una mica un experiment, no?, a veure què passava.
Sí que hi havia la Golden Week allà al Japó,
que van tenir els nens com 10 dies de vacances,
i van tirar molt.
Però, clar, la resta del món és una mica...
Algo tan diferent.
Dates de comunions, no? En altres temps, en altres temps.
Seria, seria, efectivament.
Sí, el que passa és que penseu que ells ho fan, també,
o sigui, estan fent un llançament de cada tot l'any.
O sigui, ja estan plantejant ja Nadal,
i totes les activitats...
Hi ha gràfics nous, per entendre'ns?
No ho sabem ben bé.
O sigui, se n'han vist dos, els vídeos,
però no sabem bé la data de sortida.
Ara escoltarem, perdona, Francesc,
una mica el que podem escoltar
per la ràdio de les vostres projectes.
Albert, això ho té Nintendo, també,
d'intentar obrir-se a gent com ells
perquè aquest invent funcioni,
sobretot a les escoles, per exemple?
I tant.
Especialment amb aquest invent tan diferent, no?
Per molta gent ha passat una mica desapercebut,
però jo m'atreviria a dir
que quan hi hagi les llistes dels millors llocs de l'any,
com a idea innovadora,
jo m'atreviria a posar-lo,
entre una cosa molt, molt potent.
Molt bé, doncs, escolta'm, Albert,
Albert i Raül, podem escoltar una miqueta
com pot sonar això?
Albert, tu no t'hem escoltat de veu, però estàs aquí, eh?
Estic aquí, estic aquí.
Bueno, pianista.
Nosaltres també, a part del grup,
de la comunitat, nosaltres també,
jo i un parell de nois,
també tenim un grup de música,
i aquí és on entra una mica la proposta musical
d'intentar fer una mica
el que estàvem escoltant de fons,
que haver fet a Jamie Fall o a Mariana Grande,
però de manera més local i una mica més modesta.
Doncs com vulguem.
Aviam, que no sé si sona això.
Home, i tant.
Això que està sonant és una Nintendo Switch.
Això és una Nintendo Switch, és tot cartró.
I toques tecles de cartró del piano.
Sí, sí, sí.
Va bé, doncs fote-l'hi, la banda sonora del piano, per exemple.
Molt bé.
Bravo!
Ha faltat un...
Sí, clar, clar.
Estaven esperant que fessis el...
La idea és acabar fent que un toqui la bateria,
l'altre el piano, l'altre la guitarra...
I és que m'estic imaginant això,
un casal d'estiu amb nens,
per exemple, perdona, i és molt divertit.
Jo m'estic imaginant a nosaltres que, de fet,
abans de començar el programa,
alguns han dit que semblava un grup de música.
És veritat.
Hem anat a dinar.
La idea era original de Nintendo, aquesta,
que un cop tenies el kit, el pintessis de colors,
amb un rotulador, que te'l fessis teu...
Però és que, a més a més,
un dels primers juguets que pots fer
amb el programa aquest que abans parlàvem
és la guitarra, no?
Una cosa que a la vent de presentació de Nintendo
vaig poder anar i van ensenyar-me a fer la guitarra
i és molt senzill.
Connectar amb quatre coses és força fàcil.
Nosaltres la tenim aquí mig muntada,
que també vam estar programant la guitarra,
i a veure...
Oh, sona molt bé.
Una mica cita, eh?
Això és alguna cançó concreta?
No, no, són quatre coses perquè veieu com sona.
Jo ja m'arrencava, eh?
Està molt bé, perquè els acords sonen a moltes coses.
Per cert, tota la vostra informació
es pot trobar en una adreça que m'ha fet molt de gràcia,
és l'avo.builders.
Com heu fet això? Perdona, és fàcil, no?
És un nomini nou que existeix.
Vosaltres vos estàvem parlant en francès,
que si era un nou.cat és un.builders, eh?
Sí, van sortir noves extensions.
Molt bé.
Doncs quina casualitat, també, no?
M'agrada, m'agrada.
S'ha de dir per això que la pàgina,
com que és un projecte internacional,
la pàgina i els fòrums, que és potser el més important,
on molts creadors es poden trobar i parlar entre ells
i donar-se consells i crear noves coses,
estan anglès, que ningú s'espanti que arribi allà
i dius que no trobo la versió en castellano,
que encara, almenys de moment, encara no hi és.
Hi ha moltes coses, i ara el que hem de parlar
és precisament d'uns videojocs força especials.
I és que seguim el generació digital
i continuem parlant d'iniciatives interessants
relacionades amb el món del videojoc.
Ara ho fem sobre una qüestió molt important
com cada vegada més les companyies estan més conscienciades
a costar els videojocs a persones amb alguna mena de discapacitat.
Albert García ha estat investigant el tema.
I, Albert, com es concreten aquestes iniciatives
de cara a apropar els videojocs a jugadors
amb alguna discapacitat?
És una qüestió a la qual encara li queda molt recorregut,
però cada vegada es té més en compte,
en el món del videojoc, aquest tema tan important.
Al llarg d'aquesta temporada del generació digital,
dels darrers mesos,
s'han pogut veure passes importants en aquest sentit.
Per exemple, fa poc Microsoft va anunciar
un comandament especial,
que és un nou tipus de controlador
pensat per millorar l'accessibilitat
en el món del videojoc.
Aquest comandament es diu
Xbox Adaptive Controller,
sortirà a la venda finals d'aquest 2018,
i és un comandament totalment adaptable
a qualsevol tipus de jugadors,
de gamers,
està pensat especialment per a qui se tenen
menys mobilitat.
És un comandament molt interessant en aquest sentit.
Com és? Perquè us feu una idea a casa
i no heu vist alguna imatge.
Doncs és un comandament més gran,
amb dues superfícies tàctils,
i una xarrueta també més gran.
I el més important de tot
és que té una renglera de connexions
on les persones que volen jugar a videojocs
però ho tenen més complicat
amb els comandaments clàssics
poden connectar tot tipus de dispositius,
botons externs
per tal d'adaptar el control
a la seva situació espacial.
Això està molt bé, sobretot,
no estan al comandament,
sinó que tinguin moltes opcions de connexió.
Raül, estic pensant que amb l'Avo
l'experiència pot ser infinita en aquest cas.
Sí, totalment.
Hi ha gent, per exemple, amb problemes de mobilitat,
objectes molt pensats,
treballar amb gent que sap
quines són les problemàtiques,
no se m'acudit.
Aquest comandament sortirà, en principi,
com el seu nom indica, per la Xbox,
però també sortirà per ordinador a finals d'any.
És força interessant.
Una cosa que em va agradar molt
va ser que durant la passada edició de l'E3
es va poder veure...
Es va poder veure partides multijugador
d'un joc com el Forza,
un joc de cotxes bastant potent.
Hi havia jugadors jugant amb el comandament normal,
alguns amb el volant,
i també hi havia jugadors que tenien un problema
de no poder utilitzar els comandaments habituals
jugant amb aquest comandament
amb igualtat de condicions almenys
les que ofereix aquest comandament
amb la resta de jugadors, i em va semblar fantàstic.
Molt bé, ara ens portes una iniciativa també que t'ha agradat.
I tant, escolteu-la.
No!
Ara mateix estem escoltant el tràiler
d'un joc que es diu Moss.
És una aventura de realitat virtual
on acompanyem un ratolí molt maco
al llarg d'un món de fantasia.
Hem de resoldre uns trencaclosques,
hem de lluitar amb altres personatges...
És una aventura molt maca, molt visualment molt xula.
Quina és la diferència d'aquest videojoc que es diu Moss
a banda del fet de tenir la realitat virtual?
Doncs, el seu protagonista,
aquest ratolí, es comunica amb el jugador
amb el llenguatge dels signes.
És impressionant, és molt maco.
Mireu-lo perquè és fantàstic,
perquè inclús encara que no et calgui
que es comuniqui d'aquesta manera,
el ratolí va fent-ho i no entorpeix en cap moment
l'aventura, és genial.
Em va semblar una idea boníssima
de que ara apropar els jocs a més gent,
a més diversitat de persones
i que més gent pugui apropar-se.
Com us he dit, es diu Moss,
el teniu disponible per la PlayStation VR,
que és on va començar inicialment,
i fa poc va sortir també per les HTC Vive
i per les Oculus Rift.
És excel·lent.
I si us sembla, per acabar,
una última iniciativa.
Tinc una última iniciativa
perquè moltes vegades
el fet d'apropar els videojocs a més gent
no tan sols depèn de les companyies,
també de les persones,
dels mateixos jugadors,
i al segon any de sorra visibilitzar
les situacions aquestes
d'acostar els videojocs a gent que té
d'entrada més problemes.
Hi ha un canal de YouTube que us recomano molt,
que és el canal d'en Marc Brown,
ara en parlarem més,
que ha iniciat una nova sèrie de vídeos sobre aquest tema.
Aquest noi potser algú de vosaltres el coneix,
en Marc Brown,
té un canal que es diu The Gamer Toolkit.
És boníssim perquè analitza els videojocs
des d'un punt de vista de disseny
i és superinteressant.
És un canal en anglès, però si no el pillau,
hi ha subtítols. És fantàstic.
I el que us deia, ha engegat una sèrie de vídeos
sobre el tema dels videojocs,
i és un canal molt important.
I és un canal molt important.
I és un canal molt important.
Ha engegat una sèrie de vídeos sobre el tema
de repassar com els videojocs
moltes vegades ofereixen massa obstacles
a persones amb discapacitats sensorials,
motors cognitives,
a l'hora de gaudir dels videojocs.
Ell fa una llista de problemes
que tenen molts videojocs.
Problemes que moltes vegades,
inclús, per exemple, els subtítols,
no cal tenir una dificultat
de visió molt gran
per dir, ostres, és que no es llegeixen bé els subtítols.
Això ens ho ha explicat l'Oriol.
Sí, sí.
Hi ha subtítols al GTA V mentre estàs conduint disparant,
i a Marial 6 et comencen a fotrejar.
Imagina't.
No ho veig, allò.
Imagina't.
D'això parla i és molt interessant
perquè ell comenta aquests tipus d'errors
que són molt fàcils de solucionar
i també ofereix solucions.
A més, una cosa interessant, a les companyies també els interessaria
apropar els videojocs a més gent
a nivell de negoci, fins i tot.
Hi ha gent que té capacitats sensorials,
en concret, les persones amb deficiència visual
i auditiva, i parlen de coses
com el que comentàvem abans, els subtítols.
A mi, per exemple, també molts videojocs
els he deixat de jugar per diòstres.
És que és tan petit que...
Que t'atabalava.
És curiós perquè jo ara que segueixo
diferents gent al Twitch,
hi ha algú dels nostres ullents que han vingut
que tingui canal de Twitch i que jugui regularment?
Una persona.
Jo segueixo una persona, o dues,
el tema és que segueixo una persona
que el que fa és, de tant en tant,
sobretot els divendres, jugar amb veu.
És a dir, es configura el personatge
per dir esquerra, dretxa.
A més, ho fa a dret. No fa a dretxa.
Ho escriu,
llavors es posa el micròfon, està plantat,
seriós,
i la dreta saltarà.
Llugui amb la veu, vols?
Sí, sí, però es fa al Mario.
O sigui, es fa jocs així,
i és com reptes que ell els divendres,
que ara sembla que tothom estigui amb aquest videojoc.
Almenys la versió per mòbil, i ara em sembla que totes,
quan et disparen,
quan et disparen en la teva direcció, es veu visualment
des d'on vénen els trets,
cosa que és molt interessant per persones amb problemes d'audició,
és superinteressant,
o hi ha molts casos com aquests,
el tema de subtítols.
A mi és una sèrie de jocs que no m'agrada gaire,
però, en canvi, ofereixen moltíssimes opcions
per tenir subtítols com a tot agradant.
Per donar-li el vistiplau.
L'Oriol em deia, posa aquesta música que...
No te la podràs treure del cap.
No, no ho sé, ho sé.
Instala les teves neurones i tastarà tot l'estiu.
Avui acabem temporada que vas amb el teu
darrer joc que has jugat i vols comentar,
amb un joc que crec que és força profund.
Sí, és l'Octopath Tablet,
que va aparèixer el 13 de juliol,
i és per un només jugador i l'ha desenvolupat Square Enix.
És una exclusiu de Nintendo Switch
i no és un joc remozado de Wii U.
Bravo!
Bravo!
S'ha de celebrar perquè aquest any no n'han caigut gaires d'aquests.
Tenim entre mans un joc de rol clàssic,
però clàssic, clàssic, mega clàssic,
un homenatge, els RPG de 16 bits,
tipo Chrono Trigger, Zelda Link of the Past,
de Super Nintendo, Final Fantasy VI,
està a la moda, lo retro,
i ara queda molt on dir que jugues aquesta mena de coses.
És com anar al Primavera Sound.
Vaig al Primavera i jugo el Shacket of Mana.
L'Octopath recupera aquesta essència
dels jocs de rol de 16 bits
i adopta aquella estètica del pixel de l'època
que tots els viejunos estimem,
però aprofita els motors gràfics actuals
i genera una profunditat 3D dins del pixel art.
Pixel art 3D és molt loco,
és com un diorama de diferents plans 2D
com un teatre de titelles retallables
amb diferents profunditats
jugant amb el desenfoque
i sobretot amb una il·luminació dinàmica moderna
molt potent,
que m'assemblava amb el pixel art
i crea allò que si haguéssim pogut jugar
quan teníem 15 anys,
és desclatat el cervell de felicitat.
És com si tu anessis a tenir 16 anys
i la teva novieta de 16 anys al costat
però la mires i és més guapa que mai.
Què ha passat aquí?
És la màgia de les tecnologies.
La màgia de l'Unreal.
Sí, de l'Unreal Giant.
L'especte gràfic
és molt important.
És molt espectacular,
però es nota que és la primera vegada que s'intenta
i passen coses.
A vegades va molt cremat de llum,
a vegades molt desenfocat,
un pèl brut.
Jo crec que hauria estat bé més opcions gràfiques.
Pogués triar més o menys desenfoc,
opcions gràfiques, també opcions.
Jo em vaig haver de canviar de tele.
Vaig anar a una tele de 49,
vaig haver d'anar a un monitor de 32
i allà sí que ho veia bé.
Fa molta gràcia, però hi jugaré molt poc.
Tema gràfica amb la lletreta a sobre.
Tema música. La música és un 10.
Escolteu.
Fa una mica plorar.
Què m'està passant?
Crec que no et tiraré endavant.
Octopath Traveler.
La història de tu vida.
Salí de mi pueblo.
Maravillós.
La música és un 10, sense embut.
És una meravella.
Anem a la resta.
Si vols, hi ha varietat.
Herodito, clèriga, garrer, una ballarina exòtica.
Amb qui vas començar?
Amb l'herodito.
Vaig començar amb l'herodito.
Jo vaig començar amb el boticario.
El metge.
Era com una sèrie de FDF.
Comences la història.
Vas fer el d'aquell personatge.
Són 8 històries.
Què tal són les històries?
Arguments molt variats, interessants, adults.
No és per nens.
És molt de cliché.
Això ho he fet 43 vegades.
T'has d'anar a la cueva a matar la bèstia que protege la llàmapa.
8 històries, però què passa?
Primera, no estan tan connectades entre si com haurien d'estar.
De fet, no ho estan gens.
I després, el joc t'aporta 8 històries.
En comptes d'una gran història èpica.
Allò que et dona val d'Ursgate 2,
que és allò, vamos a salvar el mundo,
aquí no existeix, aquí no tens una meiga història.
No és allò d'anar sumant gent
per fer una supergesta,
sinó que són com petits contes.
La Derva dient que sí.
Estic molt d'acord amb tot.
Jo sóc més de val d'Ursgate.
No us penseu que és un joc curt.
Són històries llargues.
Ara t'explico una història durant 25 minuts.
Si tens 10 minuts per anar a sopar, no t'hi posis.
Ha estat tot traduït al castellà.
Milers de línies de diàleg.
El joc dura 60 hores.
La jugabilitat és molt clàssica.
Si torneu a recuperar aquesta mena de joc,
hi ha coses que grinyolen.
Per exemple, l'exploració és molt minsa.
Tu vas per l'escenari i tens molt poques opcions.
Si hi ha una bifurcació,
és perquè hi haurà un cofre i un cul de sac.
Cada 15 passos que dones és com si trepitjessis una mina.
Apareix un enemic i comença el combat.
És una forma de jugar que es nota que té 30 anys de vida.
Pot acabar sent repetitiu i li falta una mica de profunditat.
Hi ha ciutats, tendes molt ben recreades,
alguna missió secundària,
però amb esmorres i exteriors molt repetitives.
I anem al combat.
Aquí sí que és clàssic.
Per torns estrictes.
La corba de dificultat és una putada.
És un joc difícil.
Quan vas sol, no pares de palmar.
Els jefes, que te'n trobes bastants,
són combats de 25-30 minuts.
Tranquil·lament.
Si ets a un joc i no pagues, dius bé.
I un error i et fregeix en viu.
Abans eren així els jocs de rol,
però abans anàvem a Comarruga el mes d'agost amb un 600,
amb els pares, la iaia, les tombones,
sense aire condicionat i ens fotia gràcia.
El temps ha evolucionat i els jocs també.
És molt nostàlgic.
Jo soc, com et deia més partidari de Baldur's Gate,
que donaves ordres d'equip en pausa i després tires.
La dificultat no es pot canviar, per cert.
No es pot canviar.
Octopath Traveller no és per tothom.
És una joia, sens dubte.
És el millor joc de rol que ha fet en molt de temps
dels millors jocs de Switch.
Si ets un gamer,
pots creure que t'encantarà, però no t'agradarà.
T'agradarà si ets un friqui dels marcianitos.
És a dir, un jugador de fa anys.
No dels d'ara, que ara es diuen gamers.
Si ets un friqui dels RPG clàssics, aleshores sí.
Perquè no és tan accessible com sembla.
Jo recomano que et miris a tu mateix
i et preguntis quina mena de jocs de rol t'agraden.
Si t'agrada Witcher 3, no.
Espera't, el Red Dead Redemption 2.
Si t'agrada Baldur's Gate, compra't el Pillars of Eternity.
Si t'agrada...
El Pillars és molt dur.
Aquest també és molt dur, però és tipo Baldur's Gate.
Has de ser molt d'aquesta mena de joc.
I aquestes coses negatives que dic,
segueixo dient que s'ha de reconèixer el mèrit que té
haver apostat per un joc com aquest,
haver reinventat el joc clàssic,
haver-hi posat un pas més en el tema gràfic,
i això s'ha d'aplaudir.
Molt bé, estic plantejant-me la temporada vinent,
que no tenim públic normalment, posar-te a riures.
Com si fos Benihill.
No és el mateix.
És l'espectacular.
I la música?
No és el castelló amb volante, penso jo.
Vos a buscar la llama.
En la madmorra del monstruo.
Te l'has acabat o no?
Ni boig.
Te l'acabaràs?
No ho sé, crec que hi haurà molta gent que se'l comprarà
i molt poca que se l'acabarà.
Així m'agrada, tallant.
Ho he deixat a dalt de tot amb un missatge que la gent oi.
Ara m'ha deixat amb el culo torcido.
Això és el Generació Digital,
el programa de tecnologia de Catalunya Ràdio.
Volem saber una mica els ullents que ens acompanyen avui.
Abans que digui res,
m'agradaria saber si hi ha algú d'aquí que ha vingut
que no hagi escoltat mai el programa.
Perquè jo sé que ha vingut alguna persona
que ha vingut per l'Oriol.
I em pregunto si és la primera vegada que ens escolten.
Hi ha algú de vosaltres...
Mira, aquí hi ha un senyor molt gran
que ara ens dirà el seu nom.
Com et diu?
Julià.
Perquè ella anava a la ràdio, aquí.
I no ho sé...
A partir d'ara...
I tu a partir d'ara li dius,
vull escoltar el Generació.
Sí, però aquest estiu...
M'he d'afanyar amb algunes coses.
Quina edat té, Julià?
8 anys.
I t'està agradant venir aquí avui o no?
Sí, molt.
És molt hipster tenir 8 anys i escoltar Catalunya Ràdio.
Ara farem contenta la mama.
Pot ser de la mama, suposo.
Digues-ho a la mama.
Hola, amor.
No sé si ens pots explicar alguna cosa.
Sí, per exemple, sí.
Jo sóc català, ja ho sabeu.
Jo sóc més de Tarragona i molt més català, potser.
Veus?
Perquè he preguntat quan s'ha costat a la gent vindre.
M'encanta.
Aquesta gent paga de ser butxaca.
I està pagant per vindre aquí.
I és dramàtic?
Aquests senyors estan pagant una mitjana de bitllets d'autobús
i de metro i tal d'un euro amb 40.
Perquè compren la T10, diuen.
No sé què és, però posa T10.
És el que és la T10.
A mi em viatgen amb el vostre 1.50 de l'autobús.
Vas amb la furgoneta taronja del Foraster, tu, per la vida.
A Tarragona tothom ho fa pujat o fa baixada i tal.
He preguntat a cadascú quan s'ha gastat.
He fet una miqueta de regla de 3.
I la mitjana per vindre de convidat
per veure com fem en directe el genajut digital
és de 2 amb 75 euros.
Són 500 peles, les d'abans.
Quasi un paquet de tabac.
Un gran exemple.
Hauríem de fer pedrer.
Suposo que han vingut amb il·lusió.
Sabem que tenen una...
Tu mateix has vingut amb il·lusió?
I tant.
Tu has vingut amb il·lusió?
També.
I tu has vingut amb il·lusió?
No, no.
Es confirma.
D'aquí una estoneta,
traurem el número d'aquí d'aquest fantàstic...
Kubilete?
No sé com dir-li això.
No, digue-li urna.
Exacte, de la urna.
No et faci por.
Urna a 3.5.
Doncs no patiu, que d'aquí res ja farem la rifa.
Aquesta és la cançó d'estiu de Catalunya Ràdio.
Està bé.
Escolteu-vos-la de l'any passat i veureu com està.
Aquest dilluns, 23 de juliol,
Catalunya Ràdio inaugura la programació estiuenca
que aposta pel talent intern,
la celebració dels 35 anys de l'emissora,
la cultura i les propostes del podcast amb més èxit d'audiència.
Roger Escapa, Montse Virgil i Ernest Macià
són veus que es faran sentir durant l'estiu de Catalunya Ràdio.
Està bé?
Està bé.
Està bé que es faran sentir durant l'estiu radiofònic
que s'allargarà fins al 2 de setembre.
Els matins informatius d'estiu seran el Roger Escapa
amb el Matí de Catalunya Ràdio.
Cada dia de 7 a 1 mantindrà el format
de magazine d'actualitat de referència
compromès amb el rigor informatiu
i la participació dels uients.
L'hem enganxat avui, de fet, als passadissos de la ràdio
perquè ens expliqués una miqueta què trobarem al programa
i també hem volgut saber
quina és la seva relació amb el videojoc.
Enfeinats, nerviosos, però molt motivats i amb molta il·lusió.
Tenim moltes ganes, sí, home, sí.
A punt, a punt, a punt. Dilluns ens hi posem i a tope,
a les 7 del matí. Tindrem novetats i al dilluns
una de les seccions que em fa molta il·lusió aquest estiu
que és el Roger Mas i el David Carabent.
A partir de quarts d'11 del matí em fan desaparèixer de l'estudi
i es queden ells presentant el programa.
Vull dir que em fa molta gràcia, també vindrà la Núria Gray
amb el Joan Carlin. Serà un any que hi haurà
una picadeta d'ullet als 35 anys de l'emissora
i a tots els presentadors que s'han posat
al capdavant del matí de Catalunya Ràdio,
que és el programa insigni d'aquesta casa.
En el moment que parlem de tecnologia divertida,
creativa, sobretot de videojocs,
la teva relació amb els videojocs quina és?
Pobra, és molt pobra.
Però sempre ho has sigut o quan ets més jove?
Va entrar amb una consola o no?
He estat usuari de Game Boys, de consoles,
vaig tenir la PC One però mai em vaig tornar a vots
per l'univers videojocs. Sí que recordo
tenir la Game Boy Color,
jugar al Donkey Kong,
el Super Mario Bros i també la PC One,
històries d'aquestes però mai he estat un malalt de videojoc,
sempre he estat un malalt de ràdio.
I ara tampoc tens temps, suposo.
Ara absolutament l'únic videojoc que tinc
és el telèfon mòbil.
Molta sort. Moltes gràcies, Albert.
Aneu apuntant la relació amb el videojoc
de les 3 persones que estaran a l'estiu a Catalunya Ràdio.
Ara anem a Gravetat Zero,
serà el nou magazine radiofònic de les tardes
amb Ernest Macià, de 4 a 7.
El programa es convertirà per segon any consecutiu
en l'Agència Especial de l'Estat de Gràcia
per investigar què passa al planeta.
Amb aquesta missió enviarà a la catalana Terra
una tripulació especialment entrenada
un cop més, i en clau d'humor,
que el món té menys gravetat del que sembla.
Volem saber, en veu de l'Ernest,
què significarà Gravetat Zero
i a veure si tenim sort amb el tema dels videojocs.
Mira, l'estiu, la veritat és que em fa molta il·lusió,
és el segon any i aquest any sí que ja el tinc més per mà,
he trobat dreseres per no tenir tanta feina,
he sigut més eficient
i la veritat és que és un programa molt mediàtic
perquè he fitxat el...
s'ha retornat la Maripau Huguet,
he fitxat l'Elisabeth Carnicer,
he fitxat la Lloll Bartran, el Martí Gironell,
he fitxat els col·laboradors molt potent i els que no dic,
per tant, a partir de dilluns poseu la ràdio
perquè ens ho passarem bé, jo m'ho passaré molt bé
i estic segur que la gent també.
Quina és la teva relació amb el videojoc?
Quan eres jove, ara ho ets també,
però quan eres petit, va entrar alguna consola a casa teva?
No, no va entrar mai.
La meva relació amb el videojoc, de fet, és molt actual
perquè a mi m'agrada molt el futbol, evidentment,
i quan vaig a casa d'amics meus jugo al FIFA
i, curiosament, al Totgira fa ja quatre anys
que hem apostat pel tema dels videojocs
i crear lligues d'udients, no?
I soc el càster, soc el que transmet als partits
de les fases finals d'aquestes lligues
i la veritat és que és una passada
veure com aquests xavals de 19, de 18, de 23 anys
venen ja amb samarretes patrocinades
i aquest any tots els finalistes de la Lliga del Totgira
eren de fora de Catalunya,
vull dir que eren països que s'han agafat trens, avions
per venir a jugar aquí.
És brutal, l'omple amb pavellons de 10.000 persones,
a l'estranger he vist alguna borrada d'aquestes,
per tant, és el futur
i, com a càster, que soc de partits,
en aquest cas de bàsquet, m'apunto al carro.
I apunta't a fer una partida al Tetris, encara que sigui.
Al Tetris, sí, home, ara mateix, si vols.
Molt bé.
Sort. Que vagi bé.
I aquest estiu torna també interferències
amb Montse Virgili,
que se metrà als matins dels dissabtes i diumenges
de 10 a 12.
Un programa ple de somriures, de dosis generoses d'humor,
de coneixement, curiositats, música,
gastronomia de morro fi,
viatges, promeses de lectura i aventures
de llarg quilometratge.
Montse Virgili està de vacances, però ens ha enviat
aquesta nota de veu.
Bon dia, amics de Generació Digital.
Doncs aquest estiu ens traslladem als caps de setmana,
dissabtes i diumenges al matí, de 10 a 12,
perquè sabem que no matinareu gaire, així que no patiu.
Estarem amb vosaltres, acompanyant-vos
en aquesta lluita per aixecar-vos.
Què volem aquest estiu? Doncs pretendem despertar
la vostra curiositat i també més d'un somriure.
Volem que ens expliquin l'actualitat del país
que és un pou de diversió inacabable,
com ja sabeu.
També ens preguntarem per què som tan rucs els humans
en una secció de la que se'n parlarà i molt
amb l'Adrià Pujol,
l'antropòleg que allueix millor les xancletes de l'Empordà.
Farem un homenatge a les cintes de caset,
menjarem amb les mans,
i ja que fa 50 anys, el maig del 68,
veurem com ha canviat la nostra vida
en aquests darrers 50 anys,
amb una conya de personatges, ja us dic ara,
meravellosos.
També hem donat premis pels ullents
i, com sempre, moltes interferències.
Pel que fa a videojocs,
he de confessar que soc una mica desastre
amb el tema.
Jo crec que m'agrada tant el Tetris
que gairebé no he sabut jugar
res més a la meva vida.
O sigui, d'acord, està bé,
podeu trucar a una ambulància.
Del Tetris,
hem après que les coses bones desapareixen
i els errors s'acumulen.
Què hem après del Candy Crush?
Què hem après del Candy Crush?
Doncs mira...
Hi ha tòpic aquí, eh?
Hi ha el tòpic del noi que juga al FIFA
i no juga res més.
Ah, no, no, hi ha un gran tòpic, perdona.
Jo no jugo perquè sé que m'enganxaria molt.
Jo, cada vegada que escolto això,
no sé...
Però és una tipologia de persona,
la que fot el FIFA 16
i no treu el Tetris que arriba al FIFA 17.
I després la noia que només juga al Tetris.
Jo ara... No, però hi havia jugat molt, és veritat.
I potser sí que és un dels únics que m'ha enganxat, eh?
Havies jugat al Tetris?
Eh? Jo? A les boliques.
Ah, no havies jugat?
Un joc de noies, clar, tu acusant i...
Ah, no, jo ho veia de noies, això.
Què dius de les boliques?
Una de les boles de colors, no sé com es diu.
El puzzle bubble.
Que havies d'ajuntar tres boles de colors
i esclataven.
El Columns, aquest rotllo.
Doncs escolta, res d'esperes,
en aquest 10 minuts i mig fem la G de rifa, no, Eli?
Ah, va, a favor!
Tots els ullens estan esperant a veure...
Esteu nerviosos o no?
Quin número sortirà? Però, escolta, necessitem una mà inocent.
Recordeu que hi ha un monitor de la pera, eh?
Sí, sí, hi ha nervis aquí.
Abans de començar el programa,
hem decidit que la mà inocent seria el nostre tècnic de so,
el Samuel Maceda.
Que ben bé no sé com ho farem, això.
No, no, que vingui aquí.
Que vingui, que vingui, sí, senyor.
Ja estarà l'estudi, la peixera.
No hi ha ningú al volant, eh?
Jo crec que el seu cap no l'està escoltant ara, eh?
Fa cara que no ho veu, clar. Ai, ai, ai.
Hola, Samuel.
Hola, Samuel.
Tot això vés amb l'Star, sisplau.
Aquí, aquí. La mà inocent.
Perquè veieu que estan els números dins, eh?
Samuel, Samuel, bona tarda, eh?
Home, digues alguna cosa. Ah, no pots dir res.
Ah, està, molt bé, d'acord.
Això és com els nois aquests que fan el doblatge amb...
Sí, sí, exacte, els signes, sí, sí.
No us ho explico. Està agafant un numeret, sense mirar.
Sense mirar. Està mirant el carrer.
Acordem una urna de disquets de tres i mig.
Aquest tampoc el vol.
Amb plan xulo.
La dona de la neteja li posarà la bronca.
I ara sí, eh?
El tinc a la mà, el tinc a la mà.
Un aplaudiment amb el Samuel, sisplau.
Gràcies, Samuel.
Bueno, la sort està aïxada, eh? Exacte, exacte.
Recordem, Eli, què és el que tenim en aquest lot espectacular?
Doncs a part d'una pila de llibres
que aniran molt bé per llegir aquest estiu,
una pantalla, com deia ara el del Mau,
monitor Ultra HD 4K de la marca LG,
robot kit de Nintendo Labo,
decriudors per a PlayStation 4,
ya que us decís,
lot de pins exclusius a Android del mobile
portats pel Francesc...
Bé, jo crec que aquest estiu no us ho acabeu,
això que us tocarà avui.
Déu-n'hi-do, ets tu, qui ha d'obrir la mà.
Sí, sí, però clar, ha de ser molt bé que et faci rotllo comí,
perquè estic aquí amb el demà amb el ull.
Jo no m'ho miro, costo l'Eli, que és el guapa,
tots dos són llejos.
Jo no m'hi miro, eh, jo no m'hi miro.
Quina emoció, per favor.
Ja l'ha agafat, perquè no t'ho creus.
Senyors i senyors, el guanyador és el número...
11.
El número 11, el número 11.
T'he tocat. Tenim guanyador, tenim guanyador.
Molt bé.
Fantàstic, sí, senyor.
O sigui, s'ha donat una mica tard.
Sí, sí, sí. Què ha passat, què ha passat?
Ha estat repartit, el premi, per això.
Com t'hi dius, sisplau? Ja veiem, ja veiem.
I vens des d'aquí? Des d'aquí de Barcelona.
I has pagat per venir aquí, quan? Un metro?
Sí, el metro, no ho sé, té deu...
Veieu, tothom té aquesta cosa.
El que li ha sortit més barat venir és el que se l'ha endut.
Has vingut amb motxilla o amb un carrito o amb una...?
No, ho tinc complicat. No sé com ho faré.
Les bosses de plàstic te les cobrem, eh?
Ja saps que la normativa ara te la hem de cobrar.
És un problema que es pot resoldre, eh?
No fas pena, eh? No, eh?
Tranquil, no, no. Quina de les coses et fa més il·lusió?
La llacusa i no ho sé jo.
Ostres, la llacusa... tinc ganes.
Perquè havia escoltat moltes crítiques, reviews i tal.
Bueno, doncs el monitor ja molt bé.
I el monitor està molt bé, però bueno,
a veure, he de pensar quin perfil he de fer.
Molt bé. Festa youtuber.
Ai, tant, sí.
Mira.
Està comprova que tingui l'onze que ha dubtat molt.
Sí, sí, el té, el té.
Home, ho he vist per la cara dels altres,
que estaven tots xafats i aquest noi no, aquest estava aquí.
Amb un somriure així de...
moltíssimes gràcies.
Un aplaudiment per tots vosaltres i gràcies.
I escolta, que el públic s'ha quedat, eh?
Sí, s'ha quedat, s'ha quedat.
Això hauria estat molt lleig que no us aixequéssiu i marxéssiu.
Escolteu, estem a punt d'acabar el programa.
Anem a recomanar-nos jocs nosaltres mateixos,
si us sembla.
Per l'estiu.
Sí, no? Per l'estiu, que la gent posi l'orella,
perquè potser donem idees per jugar aquest estiu
en aquest moment estival, diguéssim.
I ara, dones el Francesc.
Ho tinc claríssim, jo li recomano un joc que es diu Gorogoa,
una meravella de videojoc de puzzles,
absolutament preciós, que ha guanyat un premi BAFTA,
imagineu-vos.
El seu creador és Jason Roberts,
que va fer una xerrada al Game Lab, que es pot veure a YouTube,
i costa 15 euros d'estim, Francesc.
Ok, doncs escolta, ja me l'apunto.
Molt bé, doncs Francesc, tu li recomanes a l'Stark.
Doncs a l'Stark ens ha fet aquest número
tan fantàstic amb una màquina arcade de retallable,
doncs mira, he trobat un maixembrat
de dues màquines arcade,
com és l'Arcanoid versus Space Invaders
per iOS i per Android,
doncs escolta, qüestió de matèria amb marcianets
amb la raqueta de l'Arcanoid.
Puc donar una notícia exclusiva?
Això mateix ara m'ha acabat de destrempar
perquè això ho estàvem treballant
per fer un joc d'Espèctrum.
Què dius ara? T'ho juro.
T'ho juro, doncs gràcies, perquè mira,
ara m'estaria la feina.
I tu què tens de bo per l'Oreal?
Una cosa fantàstica, boníssima.
A veure.
Pots aixecar?
Has d'aixecar.
I ara podem ballar.
O sigui, no li regales una experiència
per ballar.
Molt bé, ja estan ballant els dos.
I això és el Pacman Fever.
No sabia què recomanar-te,
però és un joc temporal.
Pots anar als caraoques,
pots anar a la festa major,
pot vindre l'àvia, pot vindre el cunyat.
Li poses això i tots a ballar.
No sabia què recomanar-me.
Sí.
Oriol, si ara t'ho ha posat difícil,
encara ho tens més difícil
perquè t'ho toca recomanar-li
a qui juga a més videojocs d'aquesta taula,
que és l'Albert García.
Aquesta és la música de Bro Force.
Gràcies per no regalar-me un ball.
La gràcia és que fa com una imitació
de personatges de Hollywood,
però de personatges dels bons.
Stallone, Chuck Norris, Arnold Schwarzenegger,
Bruce Willis...
Steven Seagal també està.
Són tots aquests personatges
que van com una espècie de videojoc comandos,
rebentant l'escenari, amb bazoques...
És com un Metal Slug,
amb pixel art molt loco.
Com es deia?
Bro Force.
Bro Force.
Flipearàs perquè és per treure adrenalina durant l'estiu
i relaxar-te, matant gent.
És necessari, fa falta.
Molt bé, Albert, i què fem amb la Gina Tost?
Doncs quan em vau dir, automàticament vaig pensar
en un joc perquè la Gina també juga molt.
El joc és el The Red Strings Club,
que és un joc indi espanyol
fet per dos noies i un noi valencians.
I és Cyberpunk, amb un argument superbo,
i vaig pensar que la Gina,
per a els originals, aquest The Red Strings Club
li agradaria molt.
I com que a mi també algú m'ha de dir alguna cosa,
li hem demanat a la Gina que m'enviï alguna nota de veu.
Ei, Eli, aquesta recomanació va per tu.
Tu que estàs jugant al Super Mario World
et recomano del mateix món,
del mateix univers, Captain Toad,
que va ser un videojoc que va sortir per la Wii U
i acaba d'estrenar-se per la Nintendo Switch.
El que diferencia Captain Toad
dels altres videojocs del món del Mario
és que el personatge principal no pot saltar,
i per tant, per arribar a segons quins punts
hem de fer servir l'ingeni.
Per als que ja havíeu jugat a la Wii U,
aquest arriba amb novetats,
ja que es poden desbloquejar 4 nivells nous
amb els nivells de Super Mario Odyssey,
que són el browser, el pitge, el Mario,
sabeu aquells vestits de boda?
Doncs aquests. O, si no, també es poden desbloquejar
jugant una mica el joc.
T'he de dir que l'estic jugant.
Està molt bé, aquest joc. M'està agradant,
però Oriol és d'aquests que venia de...
Està posant de moda el fet que el personatge no salti.
Emilla Kratos.
Li pes el cul al dios de la guerra i no salta, tu.
Certament, certament.
Per cert, la Gina no ha dit res,
està en aquell escape room...
A no ser on, a la muntanya?
Sí, que havia d'anar a un bar i dir
que era el xupito especial.
Exacte, exacte.
Si et posen un xupito... Ah, hi ha anat, al Samuel hi ha anat.
Diu que és bastant bo, està allà.
Però jo soc el contrasenya, si et posen un xupito
és que t'has equivocat de bar.
Exacte.
Doncs això ha estat el Generació Digital,
el programa de tecnologia creativa i videojoc
de Catalunya Ràdio.
Gràcies a Raül i Albert de Labo Builders
per haver-nos acompanyat en aquest programa
el darrer de la temporada.
Moltíssimes gràcies a vosaltres.
Gràcies a la Gina Tost, a l'Albert García,
a Oriol Dalmau, a Cris Vilges
i un record molt especial al Xavier Serrano
que no ens acompanyarà la temporada vinent
però que sempre el tindrem al cor.
I al nostre grup de WhatsApp, el Control Tènic avui,
també gràcies a Enric Vidal
i tota la temporada l'ajuda de la Laura Marín.
Per seguir-nos ja sabeu les xarxes,
gràcies per haver-nos escoltat aquesta temporada
i tornem la següent. Adéu-siau.