OK.
Oh, yeah, yeah, oh, yeah.
Oh, oh, yeah.
Icat, la Ràdio Inquieta.
Generació Digital, amb Albert Murillo.
Benvinguts a Generació Digital. Aquesta és l'edició número 977.
I avui parlarem molt de l'actualitat de la indústria del videojoc.
Hi ha moltes novetats de les que volem parlar.
Jugarem al Limbo, a l'Ellen Ring.
Parlarem dels platós de TV3 i de les de veniments saga,
que hi haurà els primers dies del mes de desembre.
Has descarregat Generació Digital.
Doncs, Star, des de la delegació de Tarragona, molt benvingut, com estàs?
Gràcies, perfectament. Benvinguts vosaltres aquí a la meva terra.
Molt bé. Qui tens avui per aquí davant teu?
Albert Cots, super, ben acompanyat.
Albert Cots, salutacions. Elisabet Sánchez, com anem?
Molt bé, molt contenta d'estar aquí.
Molt bé. I Laia Nerín, ben trobada.
Hola, bona tarda.
Ara dèiem, microtancat, que Laia i Star,
encara a aquesta temporada no havien coincidit en directe.
No, això és una mica com Batman i Bruce Wayne.
No voldria dir res.
És veritat, però hauria de fer...
Tenim allà un Google Docs,
hauria de fer algun algoritme, que el programa és algú,
perquè això no passés.
Clar, que anéssim coincidint amb tots.
Que no coincideixin mai, no hauria de passar això.
Anem una vegada a la temporada, veure't les cares.
Sí, esclar, com que som colla...
Haurem de venir més sovint, això no passa res.
El que haurem de fer és més esmorzars de forquilla i coses d'aquestes.
Mira, per cert, no sé si anireu a alguna de vosaltres
a la Indie Dev Day, aquesta setmana, Laia?
Doncs jo sí, crec que el dissabte al matí m'arribaré.
Doncs jo també. I tant.
No sé, Star, si agafaràs el tren.
El que passa, com que tinc compromisos familiars,
no ho veig gaire clar. Molt bé, molt bé.
Jo tinc moltes ganes, després en parlarem,
d'algunes de les novetats que s'hi podran veure,
aquests dos dies,
que, per cert, si encara no sabeu de què baixa
la Indie Dev Day, uients,
si esteu escoltant-nos el dissabte a les 10,
penseu que estan a punt d'obrir les portes,
i que tenim un podcast de 20 minuts,
on us quedarà claríssim amb el seu director,
el Daniel Santigosa, de què és aquest esdeveniment,
i que crec que val molt la pena.
Participar i escoltar el Generació Digital és fàcil, no?
Doncs sí, i ho recordem, crec que força poc.
Si ens voleu veure com fem el programa a Twitch,
ho podeu fer els dijous, avui no,
aquestes setmanes no, però la setmana que ve, sí,
a partir de les 3 de la tarda, a twitch.tv barra Generació Digital.
I bé, pels nostàlgics,
i no tant nostàlgics, taxistes, camioners,
gent que tingui un aparell de ràdio,
hi ha la possibilitat d'escoltar el programa a l'AFM
a les 10 del matí del dissabte.
Molt bé, de fet, poden haver-hi camioners nostàlgics, no?
O no, no pot ser un camioner que no sigui nostàlgic.
O taxistes, o que viatgis per la carretera,
que vagis a portar els nens al partiret de futbol
de dissabte al matí, i vas fent el caminet i pam, poses l'aparell.
Em consta que aquests viatges de partides de futbol
de les jugadores i els jugadors s'escolta molt la ràdio.
Veus, ho veus. Què més, Laia?
Doncs a icat.cat barra GD trobem tots els àudios i els camins
cap a tots els podcasts.
Exacte, perquè hi ha gent que vol escoltar per Google Podcasts,
els altres per Spotify, tal.
No sé si teniu un lloc de podcasts predilecte.
Jo ja us ho dic ara, que és el Spotify.
Sí, el meu també, també. El trobo el més pràctic, sí.
Jo busco a e-books, veus? Alguna vegada també, sí.
Jo vaig a e-books i hi ha directe el gras, saps?
A mi Spotify menja una pila de recursos
i fa unes coses molt rares, i hòstia,
jo et quedes una miqueta que dius, no m'acaba de...
No està ben construït, a més a més.
Ja pot ser e-books, al principi,
jo crec que tenia mala qualitat d'àudio, però això ho ha millorat.
Clar, amb el temps al final, com que suposo que la tecnologia va pensant,
doncs tal, hi ha gent que no vol escoltar a través de cap...
doncs...
allò, programa de Spotify i tal,
també el que pot fer és agafar l'RSES,
baixar-se o descarregar-se un podcaster,
que li sincronitzi totes les potes que vulguin i també posar-ho allà.
Tot això, com deia la Laia, a icat.cat barra gd.
I també tenim un grup de Telegram, el telegram.me barra generació digital,
on hi ha el nostre club VIP del programa i a Twitter
us anem informant també de totes les nostres novetats.
I això del VIP ho dius perquè, evidentment, és gent important.
Aquell grup és de gent molt important.
Exacte. I molt bona, eh?, molt bona gent.
Sí, és veritat. De tant en tant, com que som administradors,
anem veient les entrades de, jo què sé, bots,
que cada vegada n'hi ha més.
Però és veritat que el telegram té un programari que es va traient fora,
però déu-n'hi-do, la...
tot el tema fosc que s'amaga a les xarxes a nivell de bots, no?
És una cosa que a mi m'ha sorprès, perquè...
Sí, els bots apareixen pertot arreu.
Oi que sí? A Twitch, a Discord...
Sí, sí, sí. Exacte.
A Twitch també t'apareixen, Laia. A Twitch, sí.
Molts. Molts, eh?
Vols aconseguir seguidors gratis? I tu, en plan, mare meva.
Perdoneu que us interrompi. Podeu mirar un momentet el...
Us he enviat una imatge a Telegram, el grup privat, diguéssim, nostre.
No privat, des de molt mal que fem servir nosaltres.
Em podeu explicar què és això?
Ho sento pels ullents perquè no ho veuen.
A veure. Però no voldria fer spoilers.
Som nosaltres. Ai, que mono, no?
A veure, hem d'explicar una cosa.
Avui, el programa que l'estem enregistrant el dijous a les 3 de la tarda,
normalment el fem per Twitch,
però avui, per causes alienes, no el fem per Twitch,
però ens acaba de passar l'Star unes fotografies
on, efectivament, ens està espiant,
perquè sortim tots nosaltres en directe fent el programa,
perquè tu estàs a Tarragona.
És a dir, us he punxat les càmeres que teniu a l'estudi.
Hauríem de posar l'Star a la pantalla que tenim aquí dalt.
Però com has pogut punxar les càmeres?
Així seria com una videoconferència.
Perquè aquí l'Albert Cots és un màgic.
És un màgic i té uns dits de platí.
Això vol dir que tu ens veus, però nosaltres a tu no.
O sigui, res de posar-vos els dits al nas,
i res de despentinats, ni de fer coses rares.
El gran germà us vigila.
Ara el que he fet jo, a la pantalla que tenim gran, a l'estudi,
t'he posat a tu.
Em fa molta por veure la Laia.
Si al darrere ara se'n gira, ara fotré un vot.
I a més a més, quasi que no hi ha jet lag.
Hòstia.
No hi ha retard a la imatge.
Això que ha fet l'Albert m'interessa molt,
perquè jo quan fem el Twitch sempre ho faig amb les meves càmeres
i amb el meu ordinador.
Com que veig que les càmeres que hi ha en aquest estudi
ens agafen prou bé,
doncs a partir d'ara agafaré aquestes càmeres no sé com.
Aquí el frame rate fa una mica més lent, però a veure.
Això t'ho comento per un tema que parlarem després
a qüestió de coses internes,
perquè l'audiència vegi o sàpiga que no tot és només el que veuen.
Que entre bambalines hi ha coses molt xules,
tant a Catalunya Ràdio com a ICAT, com a TV3.
Què és això? Que són xulíssimes.
Molt bé, molt bé.
Per cert, ara que deies abans això del camioner i la FM,
l'altre dia pensava,
ostres, intentar visualitzar videojocs
on aparegui la ràdio com a objecte, saps?
Vosaltres recordeu algun videojoc on aparegui alguna ràdio?
O que havíeu de sintonitzar alguna?
Al metro...
2033.
No sé quin dels tres, l'últim segur.
Segur. El que era mig món obert.
Anaves al tren sintonitzant a cada nova zona que apareixies,
sintonitzaves i a veure què senties.
Normalment enemics, ja t'ho dic ara.
Segur, segur.
Artur, recordes alguna ràdio?
Ràdio, ràdio, així em ve el cap.
No és ràdio, però bé, serien transmissors als Metal Gear.
Sí, és veritat.
Allò era la ràdio autèntica, per entendre'ns,
amb el dial que havies de posar a les freqüències,
anar pujant, anar baixant.
A les versions de MSX,
si trobaves una sintonia de ràdio una miqueta fosca,
podies escoltar musiquetes.
Seria per posar-te en contacte amb el comandant i els espies.
Però si anaves...
te sortia musiquetes.
Ho hem preguntat al Telegram
i li han dit unes quantes.
El liricard...
Ens diu el Maniac Mansion, no sé si compta.
Vaig anar a mirar i sortia una ràdio ben maca i ben bonica
que la vaig posar també al grup de Telegram.
El Joc de Supervivència Vigor.
Pots trobar disc de vinil i posar-los al tocadisc.
Que xulo. Això està bé.
És que el disc, el vinil, no ha mort mai.
I ara està de moda, a més.
De fet, perdona, va sortir un estudi...
Ara fa poc que me'l va passar una persona de la casa, d'ICAT,
experta en música,
i sembla ser que a la Gran Bretanya,
a l'últim curs, l'últim any,
s'han venut més vinils que videojocs.
Ostres! De fet...
Vull dir, físics, vull dir...
Hi ha molts videojocs que part de l'edició col·leccionista
és el vinil de la música.
T'ho torno a explicar.
Com que l'objecte del videojoc cada vegada va a menys,
per què? Tu pots descarregar...
Sí, però tingués a veure.
Hi ha suites, hi ha Xbox, hi ha PS5...
Doncs ara pensa que...
Que s'han venut més vinils.
Més vinil.
Si comptes un vinil i un videojoc, han guanyat els vinils.
Llavors, allò que fem aquí, eh? Jo me'n vaig cap allà, eh?
Escoltes, que... Sí, sí, sí.
Ostres, està molt bé, eh?
Ara la pregunta és una miqueta punyetera, no?
Vinils nous o vinils de segona mà? Vinils nous.
Sí, sí, exacte.
Perquè si comptes els de segona mà, jo crec que...
Com a sopet, eh? Sí.
Jo crec que sí, perquè els que compro jo l'any de segona mà...
Vull dir...
Si només ho faig jo... Tela.
Què més han dit? Han dit...
No sé si entren com a ràdios,
però al Forza tens unes quantes emissores on triar.
I tant. El David, el Fortnite,
que quan puges en algun cotxe o camió...
Això està molt bé, perquè encara es vincula molt la ràdio...
Amb el cotxe.
De fet, alguna vegada ho he dit, eh?
El Puyal, una vegada ho va dir, que deia...
Diu, gràcies al cotxe, la ràdio encara té la potència que té,
i donava molta importància al cotxe.
És que jo crec que és un dels únics llocs
que hi ha de ser, la ràdio.
És a dir, és com el lloc de la ràdio.
A altres llocs també hi pot haver, a casa teva n'hi pot haver,
però el lloc de la ràdio és el cotxe.
A més, per la informació que et pot haver venit mentre es condueixes.
Exacte. Totalment.
Plet Caball, el Silent Hill, però no era molt agradable d'escoltar.
Segur.
La Laura, diu un que es diu Oxyn Free,
no vas també amb un aparell de ràdio?
Pregunta, el que passa que no recordo gaire
si només trobaves unes coses del joc o també podies sentir emissores.
I també l'Obi Wan. Mare meva.
Les ràdios del Fallout 3 eren brutals, amb musiqueta de l'època.
Molt bé. I el Ferran Escric?
El Neverhood, una flipada de joc amb molta bona ost.
Ost, que és la banda sonora, no?
Original son tracte.
Exacte. I que també, doncs,
hauria de sonar en aquestes ràdios que surten en aquests videojocs.
Molt bé, doncs, déu-n'hi-do,
la quantitat de ràdios que hi ha als videojocs.
Els teus amics estan connectats al Generació Digital.
Recordo la setmana passada, Elis,
que vas comentar que jugaries al Limbo.
Al Limbo, perquè fa un parell de setmanes
me'l va recomanar l'Obi Wan.
Perquè era un joc prou complexa
i que se li havia de dedicar temps,
doncs vaig dir, va, deixem un parell de setmanetes,
tot i que és un joc curt, no és un joc llarg,
però així el jugo tranquil·lament i el veig sencer.
El Limbo és el mateix joc que està per ordinador.
Exacte. L'has jugat, aquest? Una passada.
Crec que no me l'he passat del tot,
perquè just començava a agafar jocs així d'ordinador més forts
i em va fer una mica de cosa, al principi.
Jo he fet per acabar-me'l. Perquè és com fosc, el joc.
Sí, és tot fosc.
Però jo, que soc una poruga i que no sé jugar jocs de por,
ho he passat prou bé.
Vull dir que ho he gaudit, ho he gaudit molt.
Molt bé.
A Grans Frets estem parlant d'un joc de plataformes en dues dimensions,
supertreballat a nivell de disseny,
amb un aspecte misteriós, com diem,
on el protagonista és un nen que busca la seva germana.
Hi ha el drama, aquí. Sí.
N'hem parlat en el programa, molta gent l'ha jugat,
però, si us sembla,
és un joc que no sap res més de què va la història.
Com dèiem, el personatge principal és un nen
que es desperta en un bosc,
sembla ser que és a la vora de l'infern,
això és el que creus interpretar,
i la missió d'ell és trobar la seva germana perduda.
A la missió l'acabes sabent al final.
És a dir, és un joc que no acabes de saber ben bé
ni on ets, ni què has de fer, i despista una miqueta.
D'acord.
Al final del joc és quan t'adones de què estaves fent...
I tot sardoneix.
I és quan li trobes una mica de sentit
sense acabar de trobar-lo del tot,
perquè hi ha una pila de versions de la història del joc.
Aquest nen, en tot aquest camí que fa,
fins al final es troba amb elements que ha d'avençar,
es troba amb cadàvers,
amb aranyes que el volen atacar i matar,
és atacat per altres nens
que el volen matar també amb una mena de catanes...
Bé, ha de superar tots aquests entrebancs,
i un cop superat, aquest bosc canvia d'aparença
i es transforma en una ciutat en runes
que aquest nivell és força difícil de superar.
La primera part, més o menys vas fent,
i després arribes a aquesta ciutat
i allà es complica molt la història.
Ah, perquè la imatge que tenim del joc
és potser d'aquesta primera part.
Sí, exacte, perquè comença i acaba així,
però al mig la meitat del joc
és com un segon nivell d'aquest joc,
que és on es presenta aquesta ciutat
que està plena de pusles i de paranys
que requereixen l'ús de components mecànics
com electromagnetisme o la gravetat.
Per tant, això fa que es compliqui bastant la història.
Molt bé.
Aleshores, el protagonista pot morir
en aquesta fase del joc precisament mort moltes vegades,
perquè és força complicat,
però no passa res perquè el joc permet tornar
a l'últim punt de control guardat
i no hi ha restriccions en la quantitat de vegades
que el jugador pot reiniciar la partida,
és a dir, poden matar molts cops
i tu pots seguir, continuar jugant,
molt bé.
Què passa?
Quan arribes al puzzle final,
el personatge es llança sobre un panel de vidre,
es trenca i torna a aquest bosc
on no desvellarem el final,
però acabaria aquest joc en el mateix bosc
i és on et quedes una mica a veure
què ha passat aquí i què és el que hem fet.
Molt bé.
És molt bonic, aquest joc,
perquè guarda semblances amb el cinema negre
i amb el cinema mut d'una altra banda,
i la seva presentació visual i sonora
la veritat és que va molt a pena,
et quedes superenganxat.
Mira, t'he de dir que fa com 10 anys
vaig anar a Copenhague
al museu d'art modern més important,
tenia el limbo,
com a exemple,
això em sembla que ja ho hem dit fa dues setmanes,
però és el que dius tu, és molt bonic
i és com un quadre, pot estar...
És una peça d'art, totalment.
Té 24 nivells,
el personatge es pot desplaçar a esquerra, a dreta,
el tant filar saparroques, pujar i baixar escales
i empènyer-ho a agafar certs objectes,
i he llegit coses que m'han agradat molt,
he llegit bastant sobre el joc,
que diu que hi ha conceptes del limbo
que provenen d'anècdotes personals del seu creador,
com per exemple el bosc,
que guarda similituds amb l'arbrat proper a la granja
on aquest home va créixer,
o l'aranya que surt que fa al·lusió a la seva aracnofòbia.
Segurament n'hi ha moltes d'aquestes referències
durant el joc de coses
que a aquest home li ha passat a la seva vida.
Quin valor posar al joc una aranyota d'aquestes.
Tenint-li tu fòbia a les aranyes...
Sí, no, i realment és una aranya que fa força cosa.
Això deia demanar-li amb una mica...
Escolta, fes-la tu.
Que jo no puc ni veure, no?
De fet, jo a vegades jugo a videojocs
i les aranyes són molt recurrents als videojocs,
i hi ha viewers que em diuen,
torno d'aquí mitja hora, d'aquí una hora,
perquè no aguanto veure aquest tros.
No sé si heu vist, ara anem a la valoració,
aquesta fotografia d'aquesta formiga macro.
No. No l'heu vist?
Vols dir que és real? A mi em fa por.
Crec que sí, eh?
Jo és que no recordo que les formigues tenen dos caixals,
diguéssim, dues urpes aquí al davant.
A veure, aquella foto que es veu així com si fos un...
És que sembla ser que ha guanyat un premi, fins i tot.
Bé, mirarem.
Deu ser una raça o una espècie de formiga concreta, no?
Perquè són caps grossos, amb unes urpes al davant...
No l'he vist. Molta és molta, és increïble.
Deu ser una formiga normal, eh?
No crec que sigui una formiga d'una espècie rara.
Deuen ser així, les formigues.
Si fossin gegants, serien així.
Però bé, ja us dic ara que a partir d'ara,
quan veieu una formiga ja no la veieu de...
De la mateixa manera. No, no, no.
Quan va ser la darrera vegada que vas veure una formiga?
Mira, hòstia, és que jo soc... Mira, res.
Clar, perquè tu et mous del món.
Jo vaig molt al camp, no vaig molt, però hi vaig, perquè vaig a gravar.
I faig una cosa, que és no trepitjar les formigues de...
Si no ho faig, jo vaig mirant, perquè no les vull trepitjar.
Jo si puc tampoc, però és que jo no trepitjo ni les aranyes.
Si hi ha una aranya a casa meva...
Ja he cridat algú perquè la tregui,
perquè tocar-la no la vull tocar, però matar-la tampoc.
No cal.
Penses, i si en una altra vida ets una formiga?
Exacte.
Mor com un conill, no, però mor com una formiga.
Parlem del seu disseny artístic.
Els seus gràfics són generalment foscos i grisos,
però estan molt ben dibuixats.
Amb un aire misteriós, li posarem un 5.
Música i efectes.
Afectes de so minimalistes que creen una atmosfera inquietant.
Un altre 5.
Jugabilitat.
És molt simple, només s'utilitzen els moviments de dalt a baix,
davant, enrere, agafar i saltar. Li posarem un 4.
Narrativa.
Té múltiples interpretacions,
però no queda clara quina és la història real. Un 3.
Tècnics.
Doncs és un joc relativament curt, però força complicat.
Li posarem un 3.
La dificultat.
Directament, bastant alta. Un 3.
Rejugabilitat.
Doncs ho has d'intentar tot molts cops,
però si el volguessis rejugar des del principi,
ja sabries com fer-ho tot, per tant, li posaríem un 3.
L'originalitat.
És de trencar closques,
però els reptes i els trencar closques, sí, són força originals.
Un 4, també.
I plataformes.
Doncs fàcil.
És per Android i per iOS, li posarem un 5.
Has començat molt forta, però després hi ha hagut una davallada.
Home, perquè hem de ser també objectius amb les coses.
I també et dic una cosa.
És un joc que es juga molt bé pel mòbil,
però crec que val la pena jugar-lo amb pantalla gran.
Jo anava a dir, Murillo, que si això, en vez de fer-ho així,
hagués posat a la inversa, hagués anat a l'alça.
És manera de veure-ho, és veritat.
Molt bé, doncs el Limbo, un altre videojoc
recomanat pels nostres audience, que ha jugat aquesta temporada,
com dèiem, de cara al darrer programa d'aquest any,
que farem els estudis.
I si Déu vol en públic, ja farem algun concurset.
Ja tenim dues persones de públic, que ho sàpigues.
Ja m'han escrit i tot. Molt bé.
Home, hi ha que córrer, hi ha que reservar taula.
Clar, és que això d'aquí no és la BBC.
No és la Rambla Catalunya, que no passa d'aquell.
Aquí a Catalunya Ràdio no entra qualsevol.
Ara, molt bé.
Doncs vinga, continuem amb el Generació Digital.
Generació Digital, reprenem la partida.
I és que aquests dies he pogut llegir una notícia
a la intranet de Catalunya Ràdio, de la CSMEA,
que a mi m'ha sobtat molt.
Aquest era el títol, atenció.
TV3 treballa en la reposició de decorats virtuals
i realitat augmentada.
I més avall deia, la implantació del nou sistema permetrà
ser molt més ambiciosos en l'ús de noves capacitats gràfiques
basades, atenció, en el motor gràfic Unreal d'Epic Games,
una tecnologia que és referent al món dels videojocs
i que permet la producció d'entorns immersius
i de realitat augmentada molt realistes.
Jo llegint això no he volgut perdre l'oportunitat de parlar
amb dues de les persones que treballen amb aquesta eina
i ho faran a partir d'ara, i que són el Paco Sánchez-Giménez,
que és el director de Sistemas, Equips i Comunicació Audiovisual
de la CSMEA, i també l'Iván José Pérez,
que és el cap de grafisma de la CSMEA.
I encara que ara començaran a treballar amb aquest sistema d'Unreal,
TV3 ja porta molts anys innovant
amb això d'aquesta qüestió de platós virtuals
i de realitat augmentada.
A tothom li pot venir al cap l'aplicació que veiem a les netgelectorals,
que es fan cada quatre, dos, tres, també als anys,
però hi ha canals, com ara el 324, ja havia agracet,
una salutació des d'aquí, que emet 24 hores
amb un fons totalment virtual, tot és virtual.
D'altra banda, el programa que té més audiència,
com podria ser ara el Telenotícies,
combinen el plató real amb plató virtual,
i en general algun dels elements que veiem per la tele
és en realitat, això, és realitat augmentada,
o fins i tot explicacions on tot és virtual,
excepte els presentadors.
Tenim que pensar que ara mateix a TV3 tenen 6 estudis,
6 estudis en capacitat per realitzar realitat augmentada
i decorats virtuals.
I tot això ho han canviat perquè hi havia un sistema
que feien servir, que suposo que el volien canviar, no, Eli?
Sí, i ens han explicat que el sistema gràfic
és l'horat de la casa Havit,
i resulta que s'ha discontinuat,
ja que fa servir una tecnologia totalment obsoleta,
i és per això que tota la indústria del broadcast,
que vol fer servir elements virtuals,
tant de realitat augmentada com de plató 100% virtual,
s'està movent a renders gràfics en temps reals,
basats en motors de renders de videojocs.
Molt bé, Ilaia, ens han explicat també
que hi ha diferents possibilitats, no?
Doncs sí, bàsicament hi ha dos motors,
el més popular i el que ara sembla que guanya la partida
és clarament un real engine,
i el problema que té és la seva complexitat d'ús
i les enormes possibilitats que ofereix.
Implementació, però és complicada.
I la gràcia és que és una eina pensada per a videojocs,
per això han aparegut terceres companyies
que el que fan és d'intermediari
entre el motor mateix i els sistemes de tràquing dels estudis.
El tràquing, Arcudius, és aquesta eina
que permet sincronitzar les càmeres reals del plató
amb les càmeres virtuals del motor de renders.
I a més penseu que a l'Ivan i al Paco ens han explicat
que les avantatges del motor en real
són el seu tractament dels materials i de la llum,
que no tenen res a veure amb altres tecnologies.
Aquestes possibilitats fan que es puguin crear
entorns molt més realistes que els programaris més antics,
que, a més, aquest programari és obert,
és a dir, que tothom hi pot posar mà,
i a més és gratuït.
Tu que treballes a la tele, Ali,
i hi ha molts professionals que treballen per un sol programa,
també ens han explicat els tipus de professionals
que estan vinculats a aquesta tecnologia.
Sí, són els dissenyadors gràfics, l'escenografia, il·luminació,
enginyers de sistemes i realitzadors.
I tu que treballes molt sovint amb ells,
quins són els que van més estressats?
Doncs mira, em fa molta gràcia,
perquè tots aquests que acabem de dir ara
tenen una personalitat molt específica.
És ben bé que en el món de la tele tothom té...
Què dius ara?
I els més estressats d'aquests que hem dit,
són els realitzadors.
Els realitzadors, però no els que es posen davant de les càmeres,
que a vegades se'n diuen realitzadors.
Sí, és veritat, aquí a Catalunya Ràdio...
Clar, estem parlant dels realitzadors
que són els que controlen les càmeres que es punxen.
El que està dins de la peixera,
que està dient això una cosa o l'altra.
Tu entres en un control de realització
i amb una mica de sort no surts escaldat,
escridassat i de tot.
Es posen molt nerviosos, molt nerviosos,
que després són meravelloses persones,
però és una cosa, un estrès...
A quin moment no us molestis?
És veritat que tenen moltíssimes responsabilitats,
sobretot si es fan programes en directe.
Quan és gravat, igualment es posen així,
perquè segueixen tenint responsabilitat,
però sempre tenen un marge de maniobra,
però és veritat que a vegades controlen 15 càmeres
i cald'estar amb l'ull a 15 càmeres posades
i anar ràpid i actuar ràpid,
i bueno, sí, és veritat, van estressats.
Sí, sí, no és que ha fet gràcia,
perquè quan han dit això,
li preguntaré a l'Eli...
Però mira, cadascú té la seva cosa.
Els dissenyadors gràfics són com els que són més tranquil·lots,
i s'ho prenen tot més amb calma,
els escenògrafs són una miqueta els més bohemis,
els il·luminadors són una miqueta els més estrellites, no?
Sí, sí, cadascú té com una miqueta...
I bueno, i els productors,
doncs, també són una miqueta histèrics, malcarats...
I m'incloc, eh?, perquè també som com els realitzadors...
Molts petons als regidors i productors
que treballen amb l'Eli, des d'aquí.
No, però m'incloc, perquè són feines que sí que és veritat,
que requereixen, doncs...
En un moment donat, molta responsabilitat, molts nervis...
I un esclat, és pam!
Però hi ha molt bona gent, en aquest sector, vull dir que...
A veure, que ho fas al llibre.
Perquè segur que no hi ha cap llibre que expliqui tot això.
El que has explicat ara és una sinòpsi...
Doncs mira, és una molt bona idea, aquesta, eh?
Me l'apunto.
L'Eli al Sant Jordi 2023.
Potser després no m'hi vol ningú treballant.
Ai, sí, no, també els hem preguntat, per cert,
com veuen el futur d'aquest camp d'aquí a 10 anys,
i ens han dit que veuen clarament
la introducció d'elements immersius i el concepte de metavers,
que jo, quan ens ho han dit, diu,
hòstia, metavers, una altra vegada, aquí,
en les produccions que faran.
El que sí que és molt més immediat, diuen,
és l'ús de pantalles LED, que també m'ha sorprès molt,
i és veritat que cada vegada se'n veuen més els platós de TV3,
és a dir, fora croma, i més pantalles LED.
No ho sé.
I també els estudis estaran preparats
per fer una realitat extesa,
és a dir, d'aquelles realitats que serà virtual, real,
i també augmentada, una mescla de tot plegat.
Després parlarem una mica amb l'Stard de tot això.
Avui també teníem ganes de saber una mica més
sobre aquest nou esdeveniment que es diu Saga,
saló del gaming,
i que es celebrarà els propers dies, 3 i 4 de desembre,
a la farga de l'Hospitalet,
on podrem veure competicions de videojocs,
videojocs fets a casa nostra,
i, per exemple, també es premi Saga,
que són uns guardons organitzats,
els millors videojocs editats en català,
i tenen com a finalitat incentivar
la producció de videojocs en aquesta llengua.
Realment, el rei em deia la laia,
ha aparegut com un bolet, aquest esdeveniment,
i és veritat, eh?
A més, és com ho han anunciat aquesta setmana,
o aquests últims 15 dies, i ja, per aquest desembre,
ja estàvem com...
Ho trobo molt bé.
Sí, sí.
Veniu ja, desembre.
Sí, ja ho tenim fet, ja està obert, ja podeu vindre.
Això d'anar... Estem fent una cosa...
No, és veritat. És molt important,
no puc dir res, però ui, ui...
No, home, no, hòstia, però prou de punyet.
Escolta, pim-pam, escolta, tal.
Ara, al desembre, au, ja teniu un lloc per vindre.
Tots cap aquí. Ja està, net de papers.
I com que tenim la sort que un dels organitzadors
és el Roger Valdomà,
doncs ens ha parlat
d'aquest procés de creació,
d'aquest...
d'aquest esdeveniment,
que d'aquí un mes podrem gaudir?
Doncs fa cosa d'un any, la Territorial de Barcelona
es va posar en contacte amb la recent creada
Comissió de Videojocs de Plataforma per la Llengua
per exposar que volien crear un campionat
de League of Legends en català.
Va ser en aquell moment on els integrants de la comissió
vam decidir que podríem
crear l'esdeveniment de referència
de la indústria i l'ecosistema
dels videojocs en català.
I això ha nascut Saga, per donar visibilitat
a tot el que existeix
dins d'aquest ecosistema
que fa contingut en català,
ja sigui des d'universitats, cicles formatius,
creators de videojocs,
públicadors de videojocs,
o també comunitats de jugadors i de jugadores
i dotar, doncs,
a tot aquest ecosistema
de la presència que es mereix perquè es doni
tot a conèixer. Així, doncs, també,
s'ha creat, per exemple, el que són
els nous Premi Saga, merència de Gaming.cat,
que el que pretenen és donar el reconeixement
que es mereixen a tots aquells videojocs
que any rere any es publiquen
en la nostra llengua, el català.
Molt bé. I a quin públic va destinat Saga?
I quina impressió voleu que s'emportin?
Saga és un esdeveniment intergeneracional.
No té límits d'edat,
ni inferior ni superior.
A dia d'avui, els videojocs agraden
tant a petits, a adolescents,
a joves, a grans
i a avis.
Qui més qui menys juga un videojoc avui en dia.
I, per tant, per això neix Saga,
perquè tot aquest públic, i sobretot aquell
que vol gaudir d'aquesta afició
en català,
doncs pugui trobar tot el que existeix
a dia d'avui
en aquesta fantàstica llengua,
relacionada, evidentment, amb els videojocs.
Per tant, ja t'agradi, doncs, estar
en una LAN Party. Ja t'agradi
assistir a una entrega de Premis.
T'agradi, doncs, trobar la teva comunitat
amb qui jugar els teus videojocs preferits
i poder jugar en línia en català.
O t'agradi descobrir quins són aquells
videojocs que es fan en català a dia d'avui
i on els pots trobar. Doncs
això és el que hi trobarem a Saga.
Molt bé, Ester, hem parlat d'aquestes
coses de TV3, de realitat
augmentada, de temes virtuals,
de l'ets... Què et sembla tot plegat?
És que saps que quan vam
parlar amb ells, me'n recordava del Max
Hydrum, jo.
És una miqueta rebuscada. Sí, no, però jo deia...
No, és el futur.
Bueno, jo en aquella època pensava
hòstia, els presentadors a partir d'ara
seran robòtics, saps? Sí,
i que hi haurà missons pirates de punkis vells
amb una furgoneta, que feien coses d'aquestes.
Escolta, doncs sí, sí.
Sí que ho vèiem així, sí que era plausible.
Perquè, veure, Max Hydrum
era una sèrie, va començar...
Explica'm els ullents, posarem en matèria, a veure.
Ve d'aquí que hi havia una vegada
un canal de televisió que es deia MTV,
tànic, on feien
videoclips, i només videoclips.
No eren 24 hores, però bé eren les seves emissions,
eren videoclips.
I llavors, entre videoclip i videoclip,
mentre altres emisores,
programes, altres canals,
posaven doncs un noi, una noia, un noi, una noia,
l'aparelleta, una miqueta així.
Ai, ai, que divertits, presentant els propers vídeos,
MTV va treure Max Hydrum,
que Max Hydrum era
un robot, diguéssim.
Era un presentador cibernètic,
amb un fons així molt...
cibernètic.
Era mig dibuixat, mig cetoordinador.
Era un fet per ordinador, i ell
s'entrebancava i parlava com...
com un ordinador,
parlava així, com una maquineta.
I amb un humor molt britànic
i molt punyent, també molt punyetero,
i anava fent de presentador dels videoclips.
D'aquí va portar a dir,
escolta, ja que això és real, perquè la gent s'ho pensava,
la gent deia, això està fet amb ordinador.
En veritat, no, en veritat era un senyor
amb uns plàstics al damunt, amb uns filtres,
però ben bé semblava que fos una cosa
feta per ordinador.
Primer van fer una pel·lícula
i després van fer una sèrie
en bon principi britànica,
que era,
res, 20 minuts
cada programa, que començaven així,
20 minuts en el futur,
començaven així sempre, i anava
d'una emissora de televisió,
al canal 23,
i els seus membres,
els directius,
eren uns malparits,
i sempre estaven buscant formes de tindre audiència
d'una forma una miqueta bruta.
Llavors, hi havia el típic
periodista bo,
i ben plantat, amb la seva
càmera a l'espatlla,
que sempre es troba en problemes perquè ell anava
a investigar a veure què passava i tal,
i l'origen és, Max Hidrom, és la versió
robòtica o la versió cibernètica
d'aquest noi, d'aquest presentador,
que la intercepten, llavors el colen
dins d'un ordinador i el reprodueixen,
fins que aquest Max Hidrom
pren consciència de si mateix,
passa de la cadena aquesta i
comença a ser com un freelance, diguéssim.
Llavors, revoluciona tot el sistema televisiu
i tot el que representa
la televisió en el futur.
És una cosa molt xula.
Tu no l'havies vist, no, Max Hidrom?
Ni idea de què esteu parlant ara mateix.
Hi ha dues pel·lícules, ja la mateixa
filmada a Anglaterra, la mateixa filmada
a les llistes, és una cosa que feia
ara la sèrie aquesta de Sherlock Holmes,
també la vam fer així, ja dèiem, el primer episodi
està gravat dues vegades, doncs això també
hi ha la pel·lícula i és molt, si tu la veus,
sí, això passarà demà mateix.
Ja. És una cosa que veus molt propera.
Clar, hi ha coses que trenquen, no?
Doncs la gent fumant els estudis,
la càmera de vídeo, doncs clar, és d'aquestes grans,
no és petitona, però hòstia, és molt
tot el que hi ha al voltant i les coses,
diguéssim, els NFTs,
diguéssim, doncs si és el que és,
doncs hi havia coses semblantes, saps?
En aquesta sèrie ja s'havien imaginat
coses molt similars i és molt futurista.
I molt propera, a la vegada.
Molt bé, tot això que ens ha explicat la gent de TV3,
jo recordava algunes imatges que he vist
de, per exemple, altres televisions,
que el presentador del temps,
doncs, per exemple, per explicar
un, no sé, un huracà
o qualsevol altra cosa,
i se l'inunda al plató.
Sí, el peu, llavors va indicant quants metres,
per veure si compa, i va pujant l'aigua...
I com cau el poste de no sé què, saps?
Sí, sí, va, i això tal,
la potència del vent,
doncs amb aquesta potència cau un poste,
amb aquesta cau una farola, amb aquesta cau una pancarta...
Exacte. I anem cap...
I anem cap aquí, llavors, o com...?
Malauradament, per mi, malauradament sí,
perquè això ho havíem comandat entre tu i jo, els dos,
que aquí es perdia
la comunicació d'un empàs a l'entreteniment,
que sí que està molt bé, no?,
que les notícies s'han d'entretenir,
a tant d'enganxar, tant que tu ho entenguis,
però és que és massa...
Hòstia, no pot ser.
Si tu veus un presentador
i la veus allà ple de...
La presentadora, ara plourà...
Hòstia, no me'n recordo com es diu la noia, aquesta TV3,
la merda guapa que és.
Molts perdors, però hòstia, no me'n recordo.
TV3, TV3, només n'hi ha una,
presentadora del temps.
Jo veig que ets una mort platònica, aquí.
Sí, doncs sí, és un crash.
Gemma Puig... Gemma Puig, m'agaba de dir, l'Albert Cots.
Perdona, Albert Cots i Blai Iniesta?
Veus? Ho veus?
Aquesta gent mereix un augment de sou?
Ja.
I allà van utilitzar...
No, però t'ho he imaginat amb ella,
que li comença a pujar l'aigua pels turmells...
Clar, és que dius, pobreta,
si tens empatia amb ella...
Ja t'entenc.
I veus, ostres, no m'estàs donant notícia,
m'estàs donant espectacles, saps?
Està bé, però jo els que he vist de l'estranger,
d'aquests que comentaven,
hi havia una, fins i tot, que caia un vaixell,
sortia un tauró, o alguna vegada,
o em veig que ho he vist a TV3,
perdó, Antena 3, que sortia un tauró,
o sortia un animaló, tipo Mapi,
la mascota aquesta que vam fer a la televisió espanyola,
i clar, deies, ostres,
el presentador del temps, amb un tauró de joguina,
o amb un nino, ostres,
això, perd totalment la credibilitat.
Llavors, tu imagina't,
si ja perd credibilitat,
i em perdó, també, quan surt un reporter de guerra,
ja amb l'armilla, amb el casc,
i al darrere una senyora paginant el gos,
doncs clar, dius, ostres,
no hi ha empatia, no te creus la notícia,
doncs dius, això és espectacle.
Llavors, això és una mica, també,
jo t'ho vaig comentar, entre tu i jo,
que no és una llei, però sí que hi ha estudis
que diu que, per exemple,
els anuncis de detergents,
tota la vida han estat iguals,
perquè és l'única manera que funcionen.
Llavors, els telenotícies,
encara que a TV3 ara surten tots tan peus,
segueix sent el mateix,
és el busto parlante.
És un senyor, una senyora davant d'una càmera,
amb un to mitjanament neutre,
perquè el periodista no es pot,
no és un matiasprat, fa malament matiasprat,
de posicionar-se a favor,
no pot manipular la informació,
doncs es comunica d'una manera neutra
i ell o ella
explicant o dient el que hi ha.
Això sí que pot ser que es vegin desplaçats
i es vegin substituïts
per una imatge, un render,
o una imatge virtual
d'una persona que no existeix.
Això sí que pot passar.
De totes maneres, amb això que dius tu
d'aquests sabons per la roba i tal,
al final, jo, quan vaig al supermercat,
el que faig és obrir el tap i olorar,
i és per l'olor.
La tele no m'ho dona.
Sí, perquè penses d'una a l'altra,
tampoc no hi ha d'haver tanta diferència.
Ara, l'olor que em deixa la roba...
El detergent ens és igual, el suavitzant importa.
Tots aneu amb taques, però si ho feu, bona olor.
Exacte, això no importa.
No, perquè tots els sabons renten,
pitjor o millor.
Però una taca de xocolata te la treu tots, te'l treuen.
Ja no és com abans.
La roba que portem també es revoluciona
i no és una tele tan natural
i tan ecològica com que abans que dava impregnat
la xocolata anava dins de les fibres.
Exacte.
Ara la majoria són artificials.
No és que, senyors comerciants,
no és que el sabor siguis millor,
la roba ja no s'embruta tant.
Sí, sí, és veritat.
Però funciona, o sigui, ells diuen que funciona,
i si ells ho diuen, els que ho han estudiat, doncs escolta...
I això de saga, d'aquest esdeveniment
que faran d'aquí un mes,
jo li preguntava al Val d'Homà
què n'esperarà,
què volen que la gent, quan surti de l'esdeveniment,
què és el que han viscut.
I moltes vegades jo m'ho pregunto,
què és el que ha de ser un esdeveniment d'aquest tipus?
Indie Death Day, ja ho tenim clar,
que és d'aquesta setmana, que hi ha videojocs indie,
que podem veure moltíssimes coses,
però en la saga, que també ha de ser
una cosa d'entreteniment,
què els hi pot sofrir perquè surtin d'allà al·lucinats?
Ostres, a veure,
es poden fer moltes coses, però no tothom les fa.
A veure, els esdeveniments,
com dic, es pot fer de tot,
però és clar, depèn de primer quantes mans tens
per fer-ho tot,
i després de no dispersar la gent.
Per exemple, una de les coses que passa sovint
a les reunions vintage,
les reunions retro,
és que fan xerrades, fan taules,
de què ve un programador de l'època,
o ve algú per explicar una cosa.
Clar, si tu vols estar
pendent de tafanejar els estants,
a aquella hora que et dura això
ho la perds. Sí, això és veritat.
Tens tota la raó, i no només passa això, és tard,
sinó que tu, si vas escoltar,
dius, mira, vaig a escoltar perquè m'interessa,
de vegades en fan dues alhora.
Exacte, exacte.
Pregunti la gent que va a Sitges,
al festival de Sitges passa això.
Jo no puc anar-hi perquè em torno boig.
No, no.
Que et consideressin dos...
Si jo sóc punyotero a l'hora de dinar,
vas a un restaurant, donen la carta,
ja no sé quantes coses per escollir,
ja em poso nerviós, doncs vas a una xerrada
i en tens dues o tres per escollir, ostres.
I després, en cas que només n'hi hagi una
i tu pots escollir,
la gent, bé, posa un senyor o una senyora
a xerrar, però no tenen en compte
l'acústica del local,
no tenen en compte il·luminació.
És un escenari gran i una taula petita,
ja hi veus un caparró allà al final,
i ostres, no,
o veus una pantalla amb un powerpoint
i t'agafen tots els mals del cor.
És a vegades que volen fer masses coses, potser?
Masses coses, però perquè és el...
i em perdó, el culo bé o culo quiero.
Però amb el molt sentit de la paraula és,
a veure, hem de fer una xerrada com es fan.
Posen YouTube o veuen altres, es fan així
i les reprodueixen.
I aquella reproducció no sempre va bé
que es faci al nou lloc on ho vols fer.
O una entrega de premis, doncs potser jo què sé,
les entregues dels búrgars,
doncs, ostres, són molt disteses, són molt caixondes,
doncs allò no es pot fer amb una entrega dels Oscars.
Clar, sí, sí, sí.
No pots agafar la sobrietat i l'al·legància d'uns Oscars
i posar-los, no?,
amb un ITDF o amb un Saga.
Llavors, això, cada espai,
cada esdeveniment,
tindria que pensar-s'ho,
tindria que seure, es dir, a veure, què volem fer nosaltres?
Quina és la gent que nosaltres pensem que vindrà?
Què podem oferir?
I fins a on podem oferir?
I, en principal, com ho podem oferir?
Per exemple, jo una cosa que sempre m'he queixat,
o m'he queixat, he trobat amb falta,
a les reunions, diguéssim, de petites,
i no sabia dir-te fins a on
es pot considerar una reunió petita,
que és la tridimensionalitat.
Ah. Els estants.
Ah, d'acord.
Si veus els estants i veus que jo soc baixet,
però d'un metro i 90 o de dos per amunt no hi ha res.
Ja. I, clar, allà falta cosa.
Falta cosa?
O sigui, no sé, es veu tot molt,
o que cadascú sigui del seu pare i de la seva mare,
o que el que tingui més pressupost,
doncs pugui portar un roll-up ja del costat del pobri sob,
doncs porta un DIN A4 pintat amb carioques.
Falta una miqueta de...
jo què sé, que dins de l'organització digui,
escolta, què necessiteu? Això, per exemple,
ho vaig trobar que només es va fer un any a Barcelona a videojuego,
diria que era el 2001 o 2002,
només es va fer una,
i aquí aquesta gent,
pagant, evidentment, t'oferien tot.
Què vols tu per l'estant?
Si vols una cendrè, vols una paperera,
vols un televisor, vols un banner,
vols unes estovalles,
vols el que vulguis, vols una cistalleta amb caramels,
doncs la pròpia organització t'oferia
com una mena de catàleg
amb les coses que podies posar.
Aquí també és veritat que aquí el que tenia més quartos
podia pagar més, però era allò que...
A mi el que em molesta,
i em perdó, d'un esdeveniment,
és que si vas tallant fotos,
no pots dir que totes són del mateix lloc.
Sembla que estiguis tu, més o menys, si vas a un museu,
encara que siguin diferents quadres, diferents pintors,
veus els marcs, veus les parets, veus la il·luminació...
I aquí no, és veritat.
Aquí cada lloc canvia molt la il·luminació,
això ha passat molt.
A Ritu Barcelona, per exemple, passava molt que hi havia llocs
on pràcticament estaven en penumbra
i altres que semblava que tenies un foc
que t'estiguessin interrogant.
Ja mateix el local ja estava fet d'una manera...
No s'havia adaptat, no s'havia pensat.
Això és feina.
Això s'ha de caure, s'ha de pensar,
i bé, si algú vol contactar, jo estic lliure els caps de setmana,
de dilluns a dijous també,
i què vulguin, que posin en contacte amb mi,
jo no sé si podré solucionar les coses,
però escolta, una estoneta xerrant i donant...
Idees?
Idees i coses d'aquestes, doncs escolta, s'ho passarem pipa.
Molt bé.
Participa a la comunitat del Generació Digital
el nostre canal de Telegram.
Doncs sí, és el moment de veure
que ens han comentat els nostres ulls
a través del Telegram que, com cada setmana,
s'han dit unes quantes coses,
com, per exemple, hem parlat de cotxes.
El Gret Cavallers ens explicava una notícia,
diu que ha sortit el primer cotxe volador
que anirà a 130 quilòmetres d'hora,
és un biplaça totalment elèctric.
Ui, mare.
Això és una notícia de xataca.
Un cotxe-coixa...
Ja, ja, aquí està, aquí està la cosa.
Qui ho ha fet, això?
Això és l'empresa d'automòbils voladors,
voladors, com si n'hi hagués tantes, no?
Més gran d'Àsia, que es diu Xpeng Aerohacter,
que deu ser l'única.
La única.
És un cotxe biplaça, que té vuit hèlics,
que té una cabina tancada
amb un disseny minimalista en forma de llàgrima,
com una mica aerodinàmic, com si fos futurista,
i, sobretot, el que destaca
és que s'espera que pugui viatjar
130 quilòmetres d'hora
i que tingui una autonomia d'uns 35 minuts
a 1.000 metres d'altitud,
a més de poder recórrer
uns 600 metres a uns 600 quilòmetres
per carreteres,
pot fer les dues versions.
I l'Isaac Cisa deia precisament això,
que el dia que el pugui pilotar
amb el carnet de cotxe, l'anomenaré cotxe.
Mentrestant, és un helicòpter.
No sé, esclar.
I el Raül Afegia,
ningú diria que ens estem petant el planeta.
Realment.
Si comencem a anar per la carretera pel cel
i amb els avions i tot, malament.
A 35 minuts, jo no ho sé. És que és molt poc.
És que no arribes enlloc.
Barcelona, Tarragona, són 100 quilòmetres.
Serà per anar per ciutat.
Per ciutat, jo no heu vist un vídeo
en què hi ha una mena d'omni,
amb una plataforma que va pel carrer.
Això està millor.
A veure, si són 35 minuts i és per anar per ciutat,
de vegades sí que aniria bé poder anar
amb un helicòpter per estalviar-te tota la caravana.
Imagina't tots a la vegada.
No, aquí el problema el tindríem a dalt.
I s'ha parlat de dues sèries, no?
Sí, concretament de dues.
L'Ed Caballet també ens recomanava una sèrie
que es diu The Peripheral.
Parla d'un futur proper.
Una empresa deixa provar un prototip d'un aparell
i diu que no vol dir res més,
perquè si no li diuen que fa spoilers,
però que li donem una oportunitat al primer capítol
i que li expliquem què ens sembla.
El Roger Pimpam ens ha dit que la té a la llista,
però que esperarà que estiguin tots els episodis.
I l'Edgar Torres diu que s'ha llegit el llibre
i la seva continuació,
i que hi ha vist els dos primers capítols.
I en la seva opinió és molt millor la sèrie que el llibre,
que moltes vegades és al revés,
però en aquest cas sembla ser que és així.
I l'altre quin és?
El Serafí Lliteres ens parla de The Playlist,
que és el resultant de la creació de Spotify,
diu que és molt interessant com està dividida,
cada capítol és, si fa no fa, el mateix tram de temps
vist en tercera persona pels diferents protagonistes.
Està bé, està bé.
I el Raül deia que és brutal,
que s'ha vist els quatre capítols del tiró
i que, de fet, se sent molt identificat
amb molts aspectes de la sèrie
i respon a una pregunta molt així,
molt abstracta, o no tant,
de per què les coses van així.
Molt bé.
Segurament val la pena saber per què les coses van així.
Jo tenia moltes ganes de parlar amb la Laia
perquè vull que m'expliqui l'experiència
de les hores i hores que porta amb l'Elnen Ring.
Generació digital, els dissabtes a les 10 del matí, a ICAQ.
Clar, és que amb aquesta música, perdona, eh?
Brutal.
Brutal en tots els sentits d'aquest joc.
Ja li havia dedicat unes hores quan va sortir.
Me'n recordo.
Crec que va sortir fa uns vuit mesos, ara.
Li vaig dedicar com 70 hores
i no vaig arribar a veure gairebé res del joc.
Què dius, ara?
És un món obert enorme, d'ambientació medieval fantàstica.
És rol i acció.
Bàsicament tenim gegants, dracs, cavallers, màgia...
Estèticament és preciós.
Però a aquestes alentores les havies jugat fora d'antena.
Fora de stream, sí.
I això per què?
Perquè quan va sortir en tenia moltes ganes,
però en directe estàvem enmig d'altres jocs.
Però el vaig començar a jugar i vaig dir, para, para,
que això ho vull fer en directe, és brutal,
és un repte més,
no deixa de ser de la companyia dels Dark Souls.
Per tant...
Perdona, quan tu vas tornar a fer-lo a Twitch, diguéssim,
et vas tornar a començar? Sí, clar, de zero.
De zero, eh?
O sigui, la gent que no coneix el joc no sap què està passant.
D'acord, d'acord. Te l'havies acabat primer en privat?
No, no va arribar, no.
No li vaig fer unes 70 hores en privat.
I no l'havies acabat? No, ni molt menys.
Ni molt menys. Molt bé, déu-n'hi-do.
Com et planteges un joc de cap a cap?
És un món obert, no? És un món obert, sí.
Però és veritat que...
per història, a mesura que avances,
vas investigant tot, sí que arreu del mapa podríem dir
hi ha coves secretes, mesmorres i tal,
però sí que hi ha, com un fil conductor,
de fet, hi ha una espècie de llocs de gràcia que li diuen
que són els punts de guardats,
on d'aquestes espècies de fogueres,
perquè el món sols és fogueres,
sí que t'indica, a través d'una llum, cap on és la història principal.
O sigui, no vas tan perdut... Exacte.
Tu et pots perdre a investigar...
O sigui, potser l'allum està aquí, potser vas cap a un altre lloc.
Exacte, però al final, acabes seguint aquesta llum,
i et fa passar per punts com castells tancats,
que sí que són mapes lineals i tal,
però el món en si de l'Elden Ring és obert, tu t'hi perds.
Bé, bé. Déu-n'hi-do. Molt bé.
I ets de les que te'n vas per all, o...?
Sí, sí. De fet, no he passat a la segona part del joc,
a la següent part, perquè de parts n'hi ha moltes,
fins que no hem vist com totes les ruïnes marquesen els mapes i tal,
que segur que de coves secretes i així me n'he perdut moltes,
perquè no són fàcils de trobar, però...
Tu dius que se'ls ha anat una mica la mà, no?
Se'ls ha anat molt la mà.
Però és que portem que ara deuen portar entre 30 i 40 hores,
i la gent que l'ha jugat em diu, si no portes ni el 10% del joc...
I en plan, què m'esteu dient?
D'això sí que hauríem de fer una pel·lícula, veus?
De gent d'aquesta, jo deia, posa més coves.
Sí, exacte, exacte.
Posa més coves, home, fote-l'hi més quilòmetres.
Sí, sí, i a més...
I a més, la música sona espectacular, realment.
A veure, a veure.
És una de les parts importants, no? La música?
Sí. És molt èpica, no?
No, jo no he arribat a aquesta part,
perquè crec que és del bosc final o alguna cosa així.
El Murillo, sí, el Murillo ha arribat.
És brutal.
Pots anar a caminar, evidentment,
però pots agafar algun tipus de tracció?
Sí, ja us dic, o sigui, el món és immens.
El món és immens, i tant bon punt entres,
i et donen com una espècie de cabra muntesca,
gegant, barracaball.
Brutal, va superràpid, doble salt...
Bueno, bueno. Però és perillós.
Ah, doble salt a l'aire?
L'animal fa doble salt, però és molt perillós,
perquè jo veig una estructura allà, a mig penjant,
que penso, va, puc arribar? I no.
I potser ho intento deu vegades,
i m'he anat precipiciabai les deu vegades.
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
Té nom? És una cabra bonica?
Ostres, sí que té nom, però no sé com es diu, ara.
Ja ve amb el nom posat.
No, ho dic per si l'agafes carinyo.
A mi em sona que es diu Tormentoso o alguna cosa així.
Si no s'hi diu, és un bon nom, Tormentoso.
Per mi és, anem a invocar la cabra aquesta i seguim.
Molt bé, molt bé.
I el tema bosses, què?
Els personatges finals que t'has de carregar?
Jo m'ho estic passant molt bé, amb els bosses,
perquè de moment no m'he trobat ni un igual.
També és veritat que al mig del món aquest obert
et trobes gegants, et trobes criatures més...
Per exemple, dins d'un castell m'he trobat un boss opcional,
que de cop allà al mig de la plaça del castell
és com un tigre dins de sabre amb raftes i amb doble espasa.
Mare meva, quina por.
Per exemple, però a la següent sala tens un gegant...
Allò, una miqueta més.
A la porta del boss, de veritat, és brutal.
Et trobes bosses molt diferents,
el guai del món obert és que si una cosa et costa molt,
doncs te'n vas a una altra.
Jo amb aquest tigre dins de sabre no he pogut.
He pensat, és impossible, ja tornaré després.
I has mirat vídeos, o no sé, que hi hagi una mena de secret,
de carregar-te'l, no ho mires.
Sí, ja m'han dit que hauré de tornar.
D'acord.
Perquè aquells dents de sabre, per exemple...
Necessites alguna cosa que no tens ara?
No és que necessiti una cosa,
però sí que és com acabar de tancar aquella part del mapa, potser.
Molt bé. Surtinàvem de l'S9, diuen, per aquest joc?
Es veu que sí. Jo no ho he acabat a mirar concretament,
perquè havia dit que no, perquè és molt gran l'Elden Ring,
que tothom els hi va preguntar,
però els DLCs són bastant èpics de la casa de From Software.
I, clar, de cop han vist que bastanta gent ja sap...
ha acabat el joc,
que han aconseguit entre un 7 i un 8% dels jugadors d'Esteem,
tots els assoliments.
Per tant, crec que han dit,
traurem un DLC que aquí li veiem cash.
Un 7, un 8% de jugadors.
Doncs jo crec que són bastants.
La gent que ha comprat el joc.
Que t'has de passar mínim el videojoc tres vegades.
Clar, de 100 persones només ho han fet 7.
Ja, sí, sí, sí, certament, certament.
Molt bé, doncs, escolta'm, super.
Aquesta història no s'ha acabat aquí.
No s'ha acabat, no.
Però potser la pausa, perquè són moltes hores.
Clar, clar, clar.
Potser ho has de fer per capítols, noia.
Però val la pena, no? És una passada.
Ja us dic, molt obert, hi perds...
Moltes hores, però és preciós.
Vull dir, et deixa sense l'er els paisatges.
Molt recomanat per la gent
que es vulgui perdre en un món fantàstic.
Doncs és el Den Rink, que em costa molt dir aquest nom, eh?
És l'L, o la D, la N, no ho sé.
És el joc que està jugant la Gu-Fall-Off
al seu canal de Twitch.
Vull dir, encara demà, demà passat?
Sí, demà a la tarda.
A quina hora?
Demà, divendres a la tarda, a les 4.
I dissabte, diumenge, fas?
Ah, d'acord. Ben jugat, ben jugat.
Doncs tenim ganes d'escoltar el Pazos 64
des de la seva essència,
per desgranar-nos una mica l'actualitat de la setmana.
Hola, Víctor, com estàs?
Hola, com estem, gent de Generació Digital.
Aquesta setmana no està passant res.
És una cosa rara, hi ha com una sequia aquí al mig una miqueta.
Aleshores he pensat de fer algo picadet.
Quanta notícies que he trobat,
com va la indústria, que està molt bé.
I una mini-review.
L'altre dia em vaig acabar la Plague Tale Requiem,
que és la segona part de Plague Tale Innocents,
aquesta dels dos germans, de les rates i tota aquesta història.
Va bé, mira, mini-review, no cal extender-se,
a veure, és que professional.
A nivell de jugabilitat, no aporta res que no fes l'1,
i a l'1 ho feia millor.
Però...
Però a nivell de la història dels dos germans,
de com funcionen, de com es mou en parquet imunt,
és horrible i desagradable.
Este juego es goti, absoluto.
Team, Amicia y Hugo, forever.
Ja està, review.
I què més ha passat?
Això és culpa de l'Albert, que em va dir...
A mi m'agrada tot el que fas.
Bueno, doncs...
Sempre hi ha una primera vegada per tot.
A veure...
L'actriu de Bayonetta, que ja hem parlat per aquí,
que es va queixar, que li pagaven molt poc i tal,
resulta que acaba de dir que sí,
que li van oferir bastanta més pasta per fer el doblatge,
però no ho va considerar just.
Però ella segueix mantenint que el que ella va dir és veritat.
O sigui, que li van oferir poc, però sí que li van oferir.
Però ella diu que és veritat,
perquè no, que el que va dir ella també és veritat.
És molt d'hora, perquè...
No entenc res.
Aleshores, bueno, que es barallin entre ells.
Resulta que la crítica està dient que el Bayonetta 3
és apatacular.
Però bueno, que no ho sé...
Com pots dir que és veritat,
però és mentida, a la vegada, o sigui,
aquesta veritat paradògica, doncs surt.
Però bueno, què més ha passat?
Sony ha tret del PlayStation Plus les dades que et confirmaven
quan un joc sortia de la plataforma.
Per què? No se sap, perquè Microsoft ho fa,
Netflix ho fa, tothom ho fa.
És a dir, tu tens un producte i dius...
tal dia ja no estarà disponible, però hi haurà en aquests altres.
Això sempre es fa, Sony ho ha tret.
Els desenvolupadors estan dient,
però si fas això, la gent descarregarà menys,
perquè sempre es pensarà que tindrà un temps per descarregar,
però és mentida, ara no l'avises.
Per tant, està tothom...
Si totes les notícies que hi hagi són...
no ho sé.
Aquesta és la setmana de no estic entenent res,
però bueno, que sapigueu que a partir d'ara,
les dades dels productes que estan a PlayStation Plus,
les dades de... com els joguurs que caduquen,
doncs ja no hi són.
Ara, bona sort.
A l'Oscar Isaac, que és l'actor aquest que ens cava a tots també,
perquè és un tio molt guai,
que és un dels protagonistes de Star Wars,
de les noves de Star Wars, que lleva les naves,
que és un tio de podres egicis, no sé, la sèrie aquesta.
Bueno, confirma, sabéis confirmar,
que es farà la pel·li de Metal Gear, que va per l'Arc,
no sé per què, el joc que està fet ja té un guió,
vull dir, no sé quin és el problema,
però que estan en ell.
I sembla que hi ha rumors de que Konami
també l'interessaria, potser, agafar els Metal Gears
i fer el mateix que està fent en Hill 2,
que són remakes i d'altres, perquè...
¿pa' què vas a hacer nada nuevo?
Si queremos el remake.
No, Yu-Gi-Pes no va, sí, sí, però...
Els remakes dels Halles, eh? Un rater a l'altre, normal.
I ara parlem de Terraria.
Això no és una secció, ¿vale?
Això que estic fent ara no s'ha de repetir mai més.
Però és que... és el que hi ha.
Terraria s'ha convertit
en un dels jocs més valorats de la plataforma d'Esteem
amb un milió de valoracions, només 20.000 negatives,
o igual, és algo ridícul i residual.
Així entrarà a la llista en jocs com el Counter,
al Battlegrounds, al Dota 2, al Anthem Fortress 5,
al Tom Clancy, Team Fortress 2, etcètera, etcètera.
Què és important d'aquesta notícia, ¿vale?
Que el Starbound és millor que el Terraria, o sigui...
I aquí dirà que no, no, el Terraria és millor.
A veure, punto uno, sona el mateix, ¿vale?, bàsicament.
Però, i això és irrefutable, al Starbound hi ha vacas espaciales.
Puedes tener vacas en el espacio i que pasten en el espacio.
Tu al Terraria això no tens.
Lo cual, juego ser divertido, tú.
I, finalment, Activision Blizzard,
no només està embarallant per la compra de Microsoft,
que Sony no vol que es dui a terme,
perquè pot ser un problema molt greu d'aquí un temps.
No li falta raó.
A part d'això, Activision ja l'acomuna a la denúncia.
Ja està contractant gent només per seguir...
intentar seguir mínimament les qüestions legals que tenen a sobre,
perquè jo crec que s'han perdut ja tots.
Per començar, Activision Blizzard ha intentat tombar
perquè, segons ells, el procés no el van portar bé.
Van ser punyateros i males persones,
no van seguir les normatives que s'havien de seguir
per posar-li la denúncia,
i ho han volgut tirar a terra dient
Esto no está bien hecho, señor juez.
El juez ha dicho, yo he quedado.
I a mi això em sembla estupendo, així que no ho trec.
Total, que segueixen menjant.
Aquestes se les segueixen jalant,
perquè ja els hi han dit tres cops, si no m'equivoco,
i això s'ho berenen, però ho estan intentant,
tritsant resquicis legals a veure si es van lliurar d'alguna.
I no, aquestes se les segueixen jalant.
Acte seguit, CWA, que és Communications Workers of America,
ha interposat una altra demanda en nom del ABK,
que són els Workers Alliance,
perquè Vicarious Vicious, que fa una part d'Activision Blizzard,
els hi va arribar un correu molt maco
de la directora de comunicacions,
de forma interna sembla ser que instan a que no sindicalitzin,
sindicalitzin, que no fotessin un sindicat,
i avisant que hi hauria mesures en contra de la gent
que volgués fer un sindicat.
Aleshores, els hi ha arribat una altra denúncia per aquí.
Ens sembla que ja són 743.
Després que Blizzard Albani, que van anar abans,
que els Vicarious Vicious ja aconseguissin dret
per formar un sindicat.
Jo soc el delegat d'Activision Blizzard,
perquè he plegat, eh?
Bueno, hi va haver una que va plegar, va dir.
Però bueno, que una darrere l'altra,
i això plantejarà problemes per la compra de Microsoft,
perquè després això serà el problema de Microsoft.
Bueno, ells sabran què foten.
I finalment resulta que la subhasta de Diablo III
va estar incorporada al joc durant 3 anys,
no perquè fotessin molts calés amb això,
la subhasta de Diablo III va ser el que es va carregar directament
l'economia de Diablo III, va destrossar el joc,
va sortir el 2011 i al 2014 ho van treure finalment,
i el joc va començar a millorar,
i ara sembla que sigui un joc estupendo.
Quan jo el vaig comprar era un xurro per culpa de la casa de subhastes.
Molt bé. Resulta que això no ho van treure durant 3 anys,
no perquè fessin calés,
perquè estan dient una altra dada impressionant,
és que s'haurien sorprès
si la casa de subhastes s'hagués arribat a 10-15 milions
durant el temps, saps?
Diu que això ho feia el World of Warcraft en segons.
Però bueno, la cosa és que no ho van treure directament
quan la gent es va queixar,
perquè a la capsa deien que hi havia una casa de subhastes,
van dir, a nivell legal, potser no ho poden treure perquè ens denuncien.
Jo, si tinc una empresa multimillonària,
tinc un equip legal que m'ho explica, eh?
No m'he d'esperar 3 anys, total, que al final van dir,
doncs ens juguem la demanda i ho traiem, i ningú es va queixar.
No hi havia ni... En sèrio?
Ningú havia...
Ja no dic que hagués estudiat dret,
per tenir una mínima idea que ara estigués aquí altres anys fotut.
Però bueno, la cosa és que ja no hi és i no hi serà mai més.
I ja està, i hem acabat.
Judeu a la Plagueita i el Requiem, és molt xulo, és molt guai.
La història és molt maca, m'ha encantat, molt trista i molt dura,
però molt simpàtica, és tota l'hora, molt guai, ja està.
Estic molt cansat, és molt d'hora pel matí, això mai més, eh?
Molt bé, Star des de Tarragona, moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres, faltaria més.
Laia, que vagi molt bé. Moltes gràcies.
Que vagi bé amb l'Endel Ring. A tope.
A tope, exacte. La Eli, també que vagi molt bé.
Estava ben aigua, ara.
I res, des del control tècnic, el Blai Iniesta,
que no t'he dit abans el nom, i m'ha sabut...
Hola! Hola.
Fins la setmana vinent, i uients,
i si esteu escoltant dissabte per l'IFAM,
recordeu, avui i demà,
la Indie Dev Day, que crec que val molt la pena.
Adéu-siau!
Get the human eyes!