Generació digital, el programa de videojocs de la ràdio pública.
Aquest octubre VAC Experience ha emposta.
Tota la info de l'esdeveniment a VAC.cat o a VideoArtGame.info.
Ui, benvinguts. Això és el Generació Digital.
I us volem explicar que els propers dies 5, 6, 7 i 8 d'octubre
se celebra una nova edició
del primer esdeveniment cultural sobre videojocs.
És el VAC Experience, en aquesta edició, 2023.
És emposta i estic acompanyat de dos dels seus responsables,
la Sandra Mora i el Joan García. Benvinguts al Generació Digital.
Hola, Albert. Gràcies per atendre'ns.
No, no, gràcies a vosaltres per enriquir-nos aquest nou programa,
aquest programa, aquesta, de fet, en edició en podcast.
Aquesta és la tercera, és la quarta edició, de fet, no?
Es podria dir. Sí, sí, la quarta edició, ja.
Cinca anys d'associació, quatre edicions del VAC.
Molt bé. Tenim la pandèmia al mig, recordem.
Exacte. Com ho veieu? Ho veieu molt lluny o a prop?
Ha passat... ha passat ràpid o no?
Jo crec que molt ràpid.
Estem sempre... és com una roda que no acaba mai.
Exacte. I, bueno, passa molt ràpid.
Ara ja es derrepen i és octubre, a través d'una vegada,
i ja el tenim damunt.
Els mesos passen molt ràpid, és veritat.
De fet, quan fem reunions, jo els ho dic,
a octubre és aquí, em diuen, si cal quedar quatre mesos,
no, no, no, no. A octubre és aquí.
I efectivament, quan menys t'adones,
ja estàs a sobre d'una altra vegada.
Doncs avui explicarem una miqueta aquest esdeveniment,
aquesta nova edició, expliqueu què és l'aposta per la cultura,
l'art digital, l'ensenyament i l'entreteniment,
i sempre estar al voltant del videojoc.
Sí, sí, sí. Això ho teniu clar.
I per què?
Bueno, perquè la història del BAC neix el 2019
amb la idea de fer una exposició de videojocs.
Això crec que ho hem d'explicar moltes vegades.
I de fet, el mateix any 2019, quan presentem,
tot allò es va anar enredant perquè anàvem absorbint gent
i la gent ens anava donant idees,
van dir, bueno, doncs també podem fer unes ponències,
bueno, doncs també podem fer uns talles.
Tot allò es va anar creixent sense que nosaltres ho esperéssim.
Presentem el projecte La Generalitat
i La Generalitat valora que allò s'havia de portar
a un terme més alt.
Hi ha activitats per a totes les edats,
per a tot tipus de públic, gent més especialitzada,
gent menys especialitzada,
hi ha exhibicions, espectacles,
o, sí, ensenyament, és una mica de tot
perquè tothom troba l'activitat del BAC que hi pugui anar.
Sí, sí, i això no ho fan tots els esdeveniments,
perquè normalment, de vegades, són més actor
i això està bé.
El juliol de l'any passat,
el Generació Digital va fer una edició superespecial
des de l'exposició Nova Pantalla, el videojoc a Catalunya.
En aquella època feien 20 anys
i ara és itinerant, aquesta exposició.
Recordo que em sembla que va arribar a Girona
i ara arriba en posta,
i quin millor moment que fer-ho en el BAC, no?
Això és una porta d'entrada fantàstica, no?
Sí, la veritat és que sí. Ara, actualment, està a Girona.
Sí.
I aquesta exposició ja ens van avisar,
abans que sortís del Palau Robert de Barcelona,
i ens van avisar des de La Generalitat,
que la intenció era fer-la itinerant
i que teníem claríssim que un dels llocs
on havia d'anar a l'exposició havia de ser en posta,
perquè en posta estava convertint en un focus
de la cultura digital i del videojoc
fora o més enllà del que s'està fent,
el que deies tu, a altres files importants, no?
I que teníem claríssim des de La Generalitat
que com a punt cultural del videojoc
en posta havia d'acollir aquesta exposició.
Llavors, clar, vam dir que ha de coincidir perfectament
amb la inauguració del BAC.
I hem pogut coincidir el mateix dia que fem
la inauguració del BAC Experience 2023,
coincideix que el mateix dia s'inaugura
l'exposició Nova Pantalla, el videojoc a Catalunya.
Una exposició que des d'aquí us animem també a que hi aneu,
perquè encara que no us agradin els videojocs,
o potser no jugueu cada dia o cada setmana,
sorprèn, i sorprèn perquè te n'adones
de les persones catalanes que fan videojocs
i els exemples al·lucinants que s'hi poden veure.
Aquest any parleu del passat i del futur,
i al món arcade, és a dir, molts dels que tenim una certa edat
vam integrar-nos al món del videojoc,
no a casa, sinó als salons recreatius o als bars
en aquella època on hi havia aquelles màquines que tu podies jugar,
també al futur dels videojocs.
Va, anem al passat.
Hi haurà un saló recreatiu,
però és que m'he quedat molt parat
perquè no només és un saló recreatiu,
és una exposició on també s'hi podrà jugar.
Com funcionarà, exactament, aquest saló?
Bueno, tu deies, no?
La pretensió era fer una mirada al passat
i al futur dels videojocs.
I clar, al passat on ens podem mirar allà moltíssima gent
de la nostra quinta, per dir-ho així,
és al saló recreatiu.
Als salons recreatius, en aquella època no hi havia internet,
en aquella època, tenir un ordinador a casa era complicat,
i tenir una videocònsola, com jugàvem a...
doncs també era com... qui la tenia era...
el hijo pródigo, no?
I llavors, clar, els salons de videojocs a la dècada dels 80
fins als 90, que és quan comencen a desaparèixer
a gran part del país,
es depenen d'un punt social molt important de les colles d'amics
que s'acabaven trobant allà durant les tardes
per fer la partida a les diferents màquines
i després acabar a la festa on fos, no?
I nosaltres vam dir, ostres, el recorre es manté
de les màquines d'arcada d'aquestes sales,
que millor que muntar i recuperar una sala de videojocs
d'aquella època per tornar a revivre durant quatre dies
a aquest punt social, no?
De fet, anem a recuperar aquesta sala.
De fet, havia d'anar a una sala antiga,
però no l'han pogut recuperar perquè al final...
Però era una sala de veritat?
Sí.
Sí, sí, sí, sí.
És el centre d'Emposta mateix,
que hi ha una entitat musical que es diu La Lira.
L'entitat musical, a part de la seva banda sinfònica,
doncs tenia un cinema, tenia una sala de ball,
tenia una sala de videojocs, tenia un bar, un restaurant,
i diverses històries.
I tot just, recuperem aquesta exposició en aquesta sala.
Són un total de 40 màquines.
El 80% d'aquestes màquines són europees,
i l'altre 20% són màquines que potser són una mica estranyes,
perquè són les japoneses que no són tan habituals
com les que nosaltres teníem aquí en aquella època,
però també hi seran.
Però hi ha molta gent que els encanta aquestes màquines,
i està a la recerca...
Sí, sí, sí.
Són màquines molt especials.
Parlant amb ells,
ens han explicat coses concretament d'aquestes màquines japoneses,
i inclús ens han dit que les europees no tenen tots els botons.
Nosaltres jugàvem en botons de menys,
perquè al final les japoneses són les autèntiques,
on va sortir tot,
i allà si havies de fer un ken, patada baixa...
Allí n'hi havia una patada més i un puny més,
i podies fer més combos,
que als europeus en realitat no mos va arribar mai,
i serà molt interessant poder jugar amb una màquina original.
De fet, totes són originals.
Menys dues, dues de les màquines arcade,
que les hem fabricat nosaltres mateixos des de l'associació.
Molt bé.
Sí, sí, les hem fet des de zero,
perquè són una mica pro, en aquest sentit, tal i qual.
I curiosament, el nostre company Jordi,
que també és un dels responsables del Pack Experience,
que avui no ha pogut estar aquí,
ens deia, diu,
ha passat una persona per davant i ha entrat i m'ha dit,
que me la vens?
Ah, ja la volia vendre.
Passava que diria que puc jugar.
Sí, sí, és per l'expulsió que anem a fer,
però després me la podreu vendre.
Que sí que és cert que la gent
està buscant aquest tipus de màquines a primera vegada.
És al·lucinant.
Comentàvem qui organitza això.
Són apassionats d'aquests mons, d'aquestes màquines?
Jo crec que els coneixes.
Sí.
Qui són, qui són?
És el Carles, responsable del RetroBarcelona.
És que, de fet, l'he vist que està en algunes de les xerrades vostres
i ara dic que igual és ell.
Sí, sí.
És un noi molt maco que ens ha ajudat a buscar providors
d'aquestes màquines
i ens ha ajudat a confeccionar la llista
perquè hi haguin uns jocs molt xulos,
perquè al final no és una exposició que al final pots jugar.
És una sala totalment jugable, d'uns quatre dies de...
Una exposició jugable.
Sí, és una exposició jugable.
Exacte, una exposició per a les màquines.
Sí, sí.
Però tu podries anar-hi i...
No, i, de fet, farà el soroll que feien els salons en aquella època,
que és un soroll molt especial,
que els qui hi vam anar, doncs, evidentment, ho recordem.
Aleshores pensem que funciona moltíssim aquesta exposició jugable,
perquè el que dèiem, gent de la nostra quinta
que han viscut aquestes sales com a punt social,
i crec que al final voldran tornar una vegada més al passat,
tornar a jugar aquells jocs que jugaven quan eren infants,
i, a més a més, acompanyats, possiblement, ara, dels seus fills.
I compte, hi ha molts nanos que avui en dia
també estan buscant aquest tipus de màquines,
allunyant-se de jocs que avui en dia
poguéssim estar jugant a través de mòbils.
El problema és que, de fet, han pujat molt de preu
i, de fet, falten, i cada vegada se'n troben menys.
Això va passar fa unes dècades amb els pinballs,
i molts americans van comprar pinballs europeus
i van desaparèixer absolutament tots.
Molt bé. Fantàstic.
Això pot estar molt bé. A veure,
hem de recordar que el Back Experience és com...
Jo el comparo com el festival de Sitges.
Jo, quan anava a Sitges, al festival,
anava a veure pel·lis, anava a veure conferències,
i em movia per tota la ciutat.
Aquí, en posta, diguéssim que és part importantíssima.
I això fa que aquest esdeveniment sigui força únic, no?
Ho és. Ho és, ho és.
Ho és, de fet. Ho és, de fet.
Heu hagut de convèncer molts, doncs, els que manen en posta
perquè això sigui així o realment s'hi avoquen?
S'hi avoquen. Sí?
Us han donat els suports des del primer moment.
Sí, sí, han confiat en el projecte des del principi.
Us expliquem què fem.
És que nosaltres tenim molta gent de altres edicions
que ja ens ajuda, ens fiquem en contacte amb altres persones,
i podem portar gent bastant pro per ser en posta.
Estem allà al sud de Catalunya
i estem deslocalitzant coses molt importants.
I, clar, és especial, això.
Perquè d'espais quants hi ha?
Més o menys, eh?
Perquè els ullents els passen una ullera.
Aquest any són cinc espais, cinc espais diferents.
Però ja ens estem plantejant d'unificar-ho tot a un únic espai.
Sí? Sí.
Sí, fer-ho una mica més gran, ja.
Ja. No sabem quan serà,
si de què ve, que seran els cinc anys al BAC o el desaniversari.
Sí, perquè en temes organitzatius, penso que en temes logístics,
hi ha cinc espais diferents
i pot aparèixer cinc problemes diferents en els cinc espais.
A veure, que al concert potser el podeu fer...
A un auditori. Exacte.
Però la resta sí que ens ho estem plantejant, de moment.
Sí, no, és que al final un esdeveniment és un...
És art viu, gairebé es podria dir.
I és evident que canvia, i qui més que vosaltres?
I més, l'any passat vam coincidir tant la part més política
que ens està ajudant, com els invitats,
com nosaltres des de l'organització,
que l'any passat el BAC va fer un salt ja molt sustancial.
Sí, molt important.
La valoració final en l'últim sopar tothom ho anava dient,
ostres, aquest any ha sigut com...
Em passen setanta professionals i més de 2.500 persones,
és moltíssima gent per una ciutat com Amposta,
2.500 persones, amb dos dies i mig que va durar el BAC l'any passat.
Sí.
A més, aquesta edició és molt especial, crec,
creiem que també compartim les dates de l'event en lo FestiCAM,
que fa deu anys, que és el festival de circ de l'Amposta.
Ah, molt bé.
És una mica com la de Tàrrega, però versió amposta.
I creiem que n'hi ha molta gent, també, passejant pel carrer,
i al final les exposicions del BAC i coses del BAC
són d'entrada lliure i hi ha exhibicions,
i la gent que vagi a veure una obra de teatre
se pot passar a fer una partida a les màquines d'arcade
o anar a jugar als estudis indie de Play, que també venen.
Sí, ara en parlarem, és totalment combatible.
Sí, totalment.
Absolutament.
Els videojocs que juguem són idees
que s'han desenvolupat en una cosa més gran,
és una idea inicial.
En aquest sentit, heu fet néixer Ideatrò
amb l'excusa del videojoc.
Voleu incentivar una mica la creació
i també fer-ho amb un resultat, amb una base social, no?
El BAC, quan neix com a associació,
no neix només amb la intenció de fer el BAC Experience,
que és aquesta experiència que fem cada any,
sinó que al llarg de l'any es fan moltes coses,
es fan molts tallers, xerrades,
altres històries que no van sortint durant l'any,
potser menys importants o més localistes, en aquest sentit.
Però una de les potes que teníem clars
és que havia de desenvolupar tot això del BAC
és que s'acabés sentant com una mena de hub tecnològic rural
al sud de Catalunya.
Jo no dic que sigui una indústria on es facin videojocs,
però sí que podria ser una petita indústria
que proveixi a la gran indústria que està a Barcelona
i a l'àrea metropolitana.
Recordem que la gran indústria està externalitzant moltes coses
fora dels nostres països.
I la indústria no només són empreses, són graus,
són formacions...
I en aquest sentit ja hi ha exemples.
A l'Emposta.
Exacte.
Han començat el segon curs del Grau Superior de Videojocs.
De fet, el primer dia fan alguna cosa o presenten alguna cosa, no?
Sí, jo crec que de les coses, almenys personalment,
de les coses que me sento més orgullosa
és precisament de l'actuació que tenen els estudiants del Grau Superior,
que han estat tot l'any treballant,
han fet precisament aquest espot que hi ha aquí.
És un dels seus treballs.
Sí, l'estem veient i el posarem directament en la imatge del podcast.
I també, per a la presentació, han preparat un...
En aquest personatge que surta aquí tan simpàtic,
que diu que és un back-bot i ho anuncio aquí, faig una mica de spoiler.
Han preparat un holograma.
Un holograma.
Un holograma que presentarà l'acte inaugural.
Molt bé, i l'holograma, clar, quan parlem d'holograma és com una imatge...
3D.
Oh, m'encanta.
I que vagin a fer... Al final, el bac que pretén això,
a través de talent i també mostrar el nostre,
i que al final siguin els estudiants que comencen el bac
i ho uneixen les coses que han fet,
d'uns estudis reglats, que després poden tenir una oportunitat laboral.
Al final, el bac té sentit gràcies a aquestes coses
i arribar aquí, en aquest punt, és un punt d'inflexió per a naltros.
Hi ha casos a Europa que hi ha hubs tecnològics rurals
a petites ciutats de 25, 30.000 habitants
que estan servint a la gran indústria de videojoc o altres indústries
i que són punts de referència europeu.
Aquí, a casa nostra, no en tenim cap.
Quan nosaltres vam consultar, ens vam dir
que no hi havia cap exemple d'aquest tipus.
La manera que teníem és dir que tot això ha de desenvolupar alguna cosa.
Si nosaltres som capaços, aquí, de fer un hub
on els músics tenim dues bandes de música importantíssimes en posta,
amb uns músics impressionants que treballen a conservatòries superiors
i toquen a bandes filarmòniques d'Europa i tal i qual,
en un pes molt fort, si aquests músics poden crear bandes sonores
per a la indústria de videojoc, des d'emposta.
Escolta'm, d'emposta a Barcelona, són dues hores en tren, eh?
I avui, amb la tecnologia que tenim...
Sí, sí, està claríssim.
Aquesta era la pretensió, una de les coses que preteníem amb el BAC.
I anem pel camí de fer-ho.
De fet, amb la Sandra ho parlàvem ara quan estàvem viatjant,
venint cap aquí a ICAT, ho estàvem comentant, no?,
de dir, ostres, això va més accelerat del que nosaltres.
És que, clar, els que fan grau superior
han de fer les pràctiques,
és que la ideatrò, que és el que estàvem parlant ara,
va a desembocar també tot això, no?
I aquí, si no estic equivocat, encara hi ha temps per poder-s'hi apuntar,
i el tema és generar un videojoc o una idea?
La idea inicial del videojoc.
Perquè això és també una ideatrò pensada per a tot,
amb què vulgui participar.
No fa falta que vinguis a la indústria del videojoc.
Tu pots ser una persona molt creativa
i dir, jo tinc una idea de escenaris, de personatges,
o de la narració d'un joc en concret
i no sé què, vaig i participo.
No passa absolutament res.
Però sí que hi ha la pretensió
que en aquesta ideatrò són cinc hores
de pensament creatiu a tope
per poder crear aquesta fase d'ideació.
D'aquí surten tres equips.
Aquests tres equips són els que s'emporten el premi
de mentoratge, seguiment, formació,
espai per poder treballar,
per poder donar forma i vida
en aquesta idea inicial
fins al maig del 2024.
I al maig del 2024 el jurat
tornarà a valorar aquests tres equips
i l'equip guanyador tindrà un premi de 3.000 euros
i la possibilitat de continuar parint aquest videojoc.
M'agradaria fer un cap de veu que no es passi per al
si m'ho permets, de donar les gràcies
també a la Fundació Idòscar.
Perquè és part molt implicada
en aquesta ideatrò.
Totes les bases de participació, reunions que hem fet,
ells s'han implicat moltíssim
i han estat cols de cols amb nosaltres.
Aquest fil d'agraïment perquè sense ells
moltes d'aquestes coses no s'haguessin dut a perdre.
Al final heu recat que és el centre
de resiliència climàtica d'Emposta,
és difícil de dir-ho, que són ells
els que expliquen el repte,
qui millor que ells, que saben exactament
què passa al territori i d'aquí la gent
ja hi imagina el que cregui
per afrontar el problema climàtic.
De fet és una ideatrò, per a tothom.
Estem parlant de territori a territori,
però que sigui de Granollers, o sigui de Mataró,
i que la gent de Girona pot participar-hi perfectament.
La idea és extrapolable.
El canvi climàtic, al final, l'estem patint tothom.
Absolutament. I sobretot també la idea
de fer una jornada d'idees,
que això no es veu gaire amb els videojocs,
perquè és una Game Jam,
que és més tecnològica, etc.
Però aquí vas a la idea inicial,
que és la més important, moltes vegades.
Sí, i clar, que hi has de perdre moltes vegades
hores reunits amb la gent,
i com ho farem, i és important.
Això ho deia la nostra companya Janire,
que va estar al PlayStation i tal,
que quan van desenvolupar el seu videojoc,
el Cisigí, que va sortir ara fa uns mesos,
per a PlayStation,
ella ho va comentar.
Diuen, ens hem passat moltes hores reunits,
moltes hores, sense a vegades
tenir la sensació que estàs avançant.
Totalment. I estàs avançant molt.
Perquè l'error està quan comences a fer els escenaris
o els personatges, que allò ja no funcioni.
I és un error perquè a les reunions
ens ho has acabat concret amb les històries.
Llavors, per això a l'ideació creiem
que l'ideatro és una fase molt bona.
Molt bona, molt bona. Molt bé.
També parleu de futur,
i hi ha una taula que modera la Mariola Dinarès,
i no em digueu res d'aquesta taula.
No vull que em digueu res,
perquè serà ella mateixa que ens ho digui.
Hola, Albert, hola, comunitat del Generació Digital.
Sí, és la meva cita anual a les Terres de l'Ebre.
Vaig al BAC i moderaré una taula molt, molt interessant
que li hem posat per títol
Què passa ara amb el metaverse?
Fins i tot podríem dir què passa ara amb el metaverse.
Ja sabeu, que us he d'explicar,
que cada any anem a un hype diferent.
Abans se'n parlava molt,
i aquest any està acaparant
tot l'interès informatiu de titulars,
la intel·ligència artificial.
I en aquesta taula ens preguntarem
si s'ha continuat treballant.
Sí, ens diuen del cert que la Web3 no s'atura.
Continuen parlant i avançant en el tema del metaverse.
I hem convidat per parlar precisament a la Montse Guàrdia,
una gran experta en blockchain.
Actualment està al capdavant de la Mobile World Capital, Barcelona,
i amb la Montse, i també mira, amb el Pere Pérez,
que és el cap de l'Acadèmia MetaCampus,
on s'explica com es treballa dins de Web3.
I que ara d'aquí poc fan un congrés,
el GM Metaverse, el Movistar Centre.
Doncs també el Pere ens podrà dir
què està passant i què s'està fent,
i si té futur.
La veritat és que amb tema blockchain,
amb tema tokens, amb tema metaverse,
un cop baixi el sufler de la intel·ligència artificial,
jo crec que ens quedarem parats
del que s'haurà construït.
Déu-n'hi-do, serà molt interessant.
Aquesta és una de les xerrades que s'hi podrà escoltar,
que s'hi podrà participar, també.
I la Mariola, com deia, no és la primera vegada que ve.
La Mariola, des del primer any. Des del primer any, sí.
Quatre edicions, les quatre edicions que ha repetit cada any.
I que les persones que ens estiguin escoltant,
que sàpiguen que l'escoltaran ben aviat,
també en l'univers 3Cat, Catalunya Ràdio,
que ens fa moltíssima il·lusió.
Molt bé, d'altres n'hi ha més.
N'hi ha una que a mi, quan l'he llegida,
dic, uf, això és molt interessant.
Pixel, sprites, polígons, ray tracing i més.
És a dir, deu ser com un viatge amb el tema visual,
com ha estat per algun expert, es podria dir?
Sí, el fa el Paul Jeremia,
que és una persona que està a Estats Units,
expressament en posta, des d'allà.
Molt bé.
I és això, que fa un viatge, però des de la part gràfica.
Ara mateix està treballant a Netflix,
està fent, com es diu això, el Transmedia, es diu?
Sí, és un...
Saps, amb tot això de la transició digital,
que Netflix està amb la Transmedia de la realitat...
Està aprofitant recursos de les sèries
per fer-ho també a la part de videojocs
i ell intenta economitzar-ho.
Tot allò que els escenaris que possiblement
n'estàs creant per a un videojoc,
com s'aprofita després per una sèrie a Netflix?
Totalment.
A més, ell té un background, un currículum bastant estrany,
ell ve de Pixar Studio,
i anteriorment per a LucasFilm,
quan Lucas també tenia la factor via de videojocs i tal.
Bueno, la que va plegar va ser la de Disney,
ens va comentar.
On podem veure totes aquestes xerrades?
En un mateix espai o...?
Sí, sí, se fan al mateix espai físicament,
però també les farem per a streaming,
per a gent que no pugui venir,
estirar en directe i després penjar-les
al nostre canal de YouTube.
Això també és important perquè quedi i perquè es pugui...
Sí, sí, realment tenim moltes visites.
De vegades ho mirem i diem,
potser que tenim 2.000, 3.000 visites i...
No, perquè és referencial després,
perquè el que es diu és molt important.
Em dèieu que venia el Carles, de la retrobarcelona,
ell també fa una xerrada que es dirà
Arcade, el passat que torna,
i té raó, el passat que torna,
perquè això puja i baixa,
però ara estem en un moment,
i comentàvem abans que aquest passat es veu molt
en videojocs que actualment es publiquen,
i ell suposo que en parlarà.
Jo m'ho explico jo, m'ho explico jo.
Sí, no, no, evidentment.
El Carles és un...
Tu el coneixes, és un crac, és un crac,
del món del retro,
i quan m'ho metava a dir, clar, evidentment,
i ell acabava explicant,
van d'en Venen, com es jugava,
aquest espai social que parlàvem d'abans,
perquè, a més, les xerrades aquestes es fan...
El cicle de conferències es fan el divendres dia 6,
per l'any que ve.
El cicle de conferències es fan el divendres dia 6,
pel matí, i van molt focalitzats
als graus mitjors superiors
i carreres universitàries,
per a aquest tipus d'estudiants,
que, potser, ara, per l'edat,
no tenen una visió del videojoc,
com potser tenim uns altres que tenen un aspecte més gran.
Llavors, ell també fa una exposició d'aquest tema.
És la primera vegada per a molta gent, per a ells.
Potser no...
Jo soc una mica més jove que ell, que tu, potser, més o menys.
Gràcies.
I jo recordo, potser, l'estat jugador de Street Fighter
i tindre l'Atari com a primer record
de videoconsola i d'arcade,
però, a partir d'aquí, ja van desaparèixer de cop.
La primera consola que vaig fer era aquella
que es carregava amb una cinta de casset,
que passaves mitja hora...
Però quin era, l'Espektrum?
L'Espektrum, que havies d'estar mitja hora que anés passant,
i que escarrés bé el joc,
perquè es feia molt llarg.
No ho sé jo.
Quatre o cinc minuts, com a molt.
A mi se'n feia tard.
Era més petits, teníem ganes de jugar, i tal.
Era pitjor quan hi havia uns cartutxos que hi havia,
de bufar i res d'altres.
Aquestes coses s'han quedat i s'han d'explicar.
Serà fantàstic escoltar també el Carles.
Molt bé, també feu tallers.
Mira, n'hi ha...
Aquest any en tenim sis, sempre en fem un per als nans petits,
sempre fem un back-kits,
però els nans tallers, en els talles del barri,
sempre combinem tecnologia i manualitats.
Molt bé.
I aquest any també tenim de composició a banda sonora,
tenim un de 3D,
un que és molt xulo, també,
que és de crear un entorn en realitat virtual.
Hi haurà unes óculos allà,
i un professor que explicarà, farà un entorn virtual bàsic...
En 3D, no?
En un rial enginy, així...
És bàsic, però la gent ja ho podrà veure.
És interessant, perquè és que la gent vegi que des d'un orinador
tu crees l'espai virtual en tres dimensions on t'hi pots moure,
i això ho tecleges, no?
I també tenim un taller de...
És Storytelling, és creació narrativa,
que el fa el Javi Sucias,
que ha fet l'Agency of Seekers,
que ha guanyat premis i tot en les seves creacions,
que és molt xulo,
perquè no està centralitzat
en la creació del vídeojoc en si de la narrativa,
de la Storytelling, sinó la jugabilitat.
Molt bé.
Donarà els passos o les característiques
que ha de tenir un joc per a que...
Sigui divertit, no? Sí.
I a vegades la gent podrà, no només és de crear una història,
sinó que podran jugar al mateix taller i serà molt interessant.
Molt bé. Crec que no s'ha deixat cap, no?
El de... Bantes sonores...
És un de 3D des de zero, també.
Si la gent vol crear el seu personatge,
pot dibuixar-lo i des del paper el traslladaran a l'ordinador,
i en quatre coneixements bàsics,
jo sempre penso que és l'os etabraix i el 3D max,
que nosaltres mateixos ho prohibirem des de l'institut.
Molt bé.
Podran crear-se el seu personatge.
Molt bé. Estem, com escolteu,
parlant de diverses coses que s'hi podran veure o experimentar.
També hi ha el concert, no?
És el darrer dia, el concert, o no, eh?
No, no, el segon dia. El dia 6, el divendres.
Molt bé. El divendres o vespre.
I aquest any? Doncs Chivik, et sona, no?
Chivik Chivik, que ja ha fet...
Jo crec que ha revolucionat l'industria, a menys,
la part financera, revolucionant l'industria del videogoc,
aquesta gent, amb més de 240.000 donacions,
ha fet el salt quantitatiu amb el seu univers, no?
I quan vam estar a l'institut,
cada any nosaltres valorem diferents bandes sonores.
A vegades, algunes bandes sonores que ens agraden
quan ho passem a la persona que ens ajuda,
el Tomàs Simón, que és qui fa la transportabilitat,
que no es pot tocar, això com ho interpretarem,
això no es pot fer, i et queda aquell regust, no?
I el que anàvem a ser-te'l a la primera li va dir tu.
Sí, que li va dir bé, sí. Va sentir les peces de Chivik,
i va dir, ostres, sinfoni totalment. Molt bé.
Interessant, aquesta apartat també m'agrada, no?
Sí, vam parlar ahir amb l'Albert, perdó, amb l'Abram Cozar,
que és el CEO de Chivik Estúdio,
i la veritat és que jugosa tot molt fàcil.
I per ells, això és fantàstic.
A l'Abram li vaig dir, mira, que et truquem del bac,
clar, el tio va dir, bé, aquestes gent qui són, aquests flipats,
que som d'emposta, d'emposta.
Ah, sí, jo vaig aprenegar el Delta de l'Èbrica,
a més ja coneixem alguna cosa.
Dic, no, que fem un esdeveniment tal, i fem un concert,
ho sento, perquè nosaltres anem a molts esdeveniments i...
Saps com que... Ja, ja, ja, al principi no.
Però sí, li vaig enviar un moment i de seguida em va respondre
i es va facilitar moltes coses.
Per fer l'adaptació a banda sinfònica,
però nosaltres vam estar fa deu dies a un dels assajos generals
de la banda i la vam estar escoltant.
Ah, sí? Ja ho heu pogut escoltar? Sí, home, clar.
Pensa que és un concert audiovisual.
Però és que és un concert audiovisual, has d'anar a escoltar,
oi, aquí ficarem aquesta peça, allà ficarem aquella imatge,
aquí farem aquesta il·luminació a la sala, aquí a la sala fosc...
Clar, has de fer tota la idea de com anirà tot, no?
Sí, la veritat va ser molt emocionant.
El nostre company Jordi va caure llàgrimes i tot.
És una melodia molt màgica.
I com que nosaltres fem un concert audiovisual,
ja estàvem imaginant-lo en l'entorn així, més bucòlic,
i trobo que quedarà molt bonic, aquest any.
Són 52 minuts de concert.
Molt bé.
El director del Carles, el Sergi Costes,
el director de la banda de l'Iran Postina,
que és qui fa aquest any el concert, ens dirà l'altre dia,
i diu, podem fer alguna pausa entremig?
Dic, perquè són 52 minuts ininterromputs.
Uau.
I vaig dir, ostres, clar.
Un deu de fer pels músics, no?
Encara que sigui una parada de 15 segons, ho he de fer.
Els que bufen, sobretot.
Els que bufen, perquè si no,
potser ens trobarem mig pagat i tot el món de l'escenari,
no voldríem pas des de l'organització.
T'imagines que haguessis dit, no, no, ho sento, 52 minuts seguits.
És un gran director.
Ho he de respectar, perquè t'ho pregunti.
Podem fer una parella.
Tu, el director, tu sabràs on pots fer una para de tot això.
I el maco de tot això és que, a més a més,
aquest any, gràcies a l'Oriol Boira, que estava a TV3,
ens va assedir un petit reportatge de dos minuts
que vam treballar per TV3,
que també l'exposarem per l'inici d'això,
i també pujarà l'Abram Cozart i el Tomàs Simón.
Farem una mini introducció de cinc, sis minuts,
per al públic en general, que no sap què és el món xívic
i que no sàpiga el que va veure,
perquè tu pots veure un concert molt maco,
però no saps què t'estan explicant.
O sigui, l'Oriol Boira, el que t'ha ofert
és un reportatge de xívic.
Sí, sí, sí. Una notícia que va sortir de TV3,
ens va passar el reportatge de dos minuts,
que fica una mica en desitura què és xívic estudi,
després anirem a l'Abram i el Co de xívic,
i el Tomàs, qui és, qui s'ha currat per fer això, a banda.
I farem una miqueta d'intro
perquè la gent sàpiga què és això del xívic
i què és el que va escoltar.
Que també és el compositor de la música,
i tinc l'oportunitat de parlar amb ell logísticament.
A ell sí que li caurà la llacrimeta.
Està molt emocionat, molt emocionat.
Diu, tinc unes ganes d'escoltar-lo,
jo l'he escoltat l'altre dia i avui m'encanta.
I esperem, clar, aquest teatre la jugues a mi,
que és com el primer any, si recordes,
que vam fer la banda sonora de Gris.
Ah, sí? Clar, també van venir els de Bernini,
que van fer la banda sonora i estaven allà presents.
Clar, tu, com a organització, t'ho estàs jugant una mica, no?
Perquè dius, i si no agrada?
I clar, estàs allà mirant l'espectacle
i de tant en tant vas fent així amb el cap
i vas mirant en aquesta gent i dient,
a veure quina cara fan, a veure quina cara fan.
Bernini, en aquell moment, la noia sobretot,
vam veure que estava amb una careta com que li caia de llàgrima,
i van dir, bueno, això va bé.
És que m'ho puc imaginar,
pots posar dins del cos i del cor
de les persones que han creat allò
i que soni d'aquella forma, i sobretot d'aquella forma.
I compte, sempre visem, és una adaptació.
Sí, clar, clar, clar.
O sigui, no esperis a escoltar 100% el so del videojoc.
Clar, la gràcia és aquesta, també, penso,
perquè he passat per una altra persona que la caia.
Que la crea i que està pensant en una banda de 100 músics,
amb diferents cordes, amb diferents...
Clar, és que...
Simplement els agraïments que nosaltres sempre ens agrada fer,
a les institucions públiques, torna a insistir a la fundació d'Oscar,
que aquest any ha estat colze a colze amb nosaltres
en moltes coses del tema del BAC,
i després hi ha empreses privades de la zona,
del sud de l'Estat Reservé, que també aposten cada any amb nosaltres.
Els voluntaris...
L'Institut Montsiach ens ha dit les classes,
ens ha fet una màquina virtual
perquè la gent pugui executar els programes,
que són totxos, però des dels seus ordinadors...
Clar, clar, clar, us podeu utilitzar.
Sí, sí, sí.
Perquè nosaltres el portem a terme,
però darrere portem una carreta carregada de gent,
que sense aquesta gent tampoc,
tot això que tenim aquí sobre la taula no es podria fer.
Tens els contactes de l'any passat
que mos ajuden a arribar a aquestes persones,
que si no, al final és el link a dins
i tens sort que et contesten o no,
però si ja tens una persona que ja ha viscut l'experiència,
que està contenta, que inclús repetís,
mos ajuden molt a dissenyar-los.
El primer any va ser més complicat,
però a mesura que han passat edicions és molt més fàcil.
I ara es crea com una família, el BAC.
Sí, és una família.
Hi ha gent que torna i si no torna et pregunta
com va el BAC aquest any, necessito alguna cosa.
Crec que s'ha creat un àmbit social dintre del BAC
de tota la gent que n'ha passat, molt maco, en aquest sentit.
La gent que hi vulgui anar, si vas a svac.cat...
Sí, o videoartgame.info.
Val.
A dalt hi ha entrades, per allò que he vist,
i allà vas i tu pots comprar les entrades
pels dies que vols, o sí, eh?
Cada activitat... Sí, tot és per separat.
A més, hi ha activitats que són completament gratuïtes.
Però què fem? Expedir igualment l'entrada
per un tema d'aforament.
És important.
I després sí que hi ha algunes entrades de pagament,
però, que vamos, les entrades de pagament...
L'entrada del concert em sembla que van ficar
un preu de 3 euros i mig.
Sí, són coses molt simbòliques.
Això es fa per un tema d'aforament,
no per una altra cosa.
Si no es vas expedient entrades gratuïtes
i al final n'has expedit 500 i et venen 200.
Doncs, Sandra i Joan, moltíssimes gràcies
per venir al Generació Digital
un any més.
He de venir.
He de venir... Jo t'ho volia dir per dir...
Pots quedar una mica lleig si dediquen aquí al podcast, no?
He de venir. Espero i desitjo
que aquesta edició pugui venir.
Per la gent que ens estigui escoltant...
Fem una cosa. Digues.
Et comprometo al podcast... Jo has vist
que ho he verbalitzat, per antena.
Bueno, sí, al podcast és igual, però...
Vull que agafis un compromís amb nosaltres.
Sí, ja ho sé. L'any que ve faràs
serà el 5 anys.
El mestre de cerimònies, dius?
Sí, de l'acte inaugural.
Seràs el que patinaràs al BAC l'any que ve.
Molt bé, doncs d'acord.
Però per això he de venir aquest any.
Per això, hauràs de baixar dos anys seguits.
Molt bé, molt bé.
I per la gent que ens escolti, sobretot,
propers dies 5, 6, 7 i 8 d'octubre
se celebra aquesta edició
del primer esdeveniment cultural sobre videojocs.
És el BAC Experience 2023.
Moltíssima sort. Gràcies.
Gràcies per haver vingut.