Benvinguts. Aquest és el programa número 575 del Generació Digital.
En el programa d'avui, com cada dissabte i cada diumenge,
a les 4 de la tarda,
escoltarem les respostes que hem anat donant
durant tota aquesta temporada al Generació Digital.
A més, escoltarem l'entrevista a Pere Torrents,
un dels fundadors de la trobada Hello World,
dedicada al món del videojoc
i que està destinada sobretot a l'estudiant que s'hi vol dedicar.
I com cada dissabte i cada diumenge,
el nostre equip del programa ens envia una nota de veu
amb propostes pràctiques que podem provar
en el moment que ens ho diguin.
Avui escoltarem l'Eli, el Xavi i l'Starr.
Comencem amb l'Elisabet Sánchez,
que ens dona una alternativa a un conegut joc de fruites de colors.
Us he de confessar que porto uns dies de vacances enganxadíssima
a una aplicació que es diu Fruit Bump,
que no deixa de ser el típic joc de linear 3 fruites o més,
però que es va complicant a mesura que et vas passant les pantalles.
Doncs apareixen cups de gel
o altres figures més complicades
que s'han d'anar trencant de diferents maneres.
Algunes pantalles van amb temps,
algunes només tens un nombre determinat de moviments.
La qüestió és que cada pantalla s'ha de passar amb una puntuació
per aconseguir 3 estrelles,
i d'aquesta manera es van obrint noves pantalles.
Quan aconsegueixes passar-te-les totes,
se't van obrint nous nivells que canvia d'estètica,
canvia el funcionament i cada vegada són més complicats.
La veritat, sembla molt senzilla, però és superadictiva.
La trobeu per Android, per iPhone i per Windows Phone.
És gratuïta i es diu Fruit Bump.
I tenim el primer uient que ens fa la primera pregunta d'aquesta nit.
Soc en Cris, de Barcelona,
i tinc un dubte respecte a la realitat virtual.
S'està parlant molt, des de fa uns mesos, pràcticament fa un any,
que s'està parlant de les ulleres de la realitat virtual.
Van començar a fer un projecte de la realitat virtual
i ara s'està fent una càmera de les ulleres.
I ara s'està fent una càmera de les ulleres
i ara s'està fent una càmera de les ulleres.
I ara s'està fent una càmera de les ulleres.
I ara s'està fent una càmera de les ulleres de la realitat virtual.
Van començar a les Oculus Rift
i ara s'han sumat companyies com Samsung, HTC i Sony,
que també volen ficar les seves ulleres al mercat.
I és que no sé per què, de cop i volta,
totes les companyies volen utilitzar aquesta tecnologia
com si hi hagués algun indici
que això la gent tindrà bona acollida.
Unes ulleres poden costar uns 800 euros.
Estan parlant de 800, 600, depèn de la companyia.
Llavors, no sé fins a quin punt això serà rentable.
Gràcies.
638-680-7030.
Era en Cris, de fet, en Cris ha estat investigant,
perquè ens va enviar un missatge a través del Twitter.
Té un canal que es diu El canal de Cris Ville,
en V Baixa, molt recomanable.
Aneu a veure'l, és un noi que té algun vídeo,
animita a youtubers, que a mi m'ha fet molt de riure.
Molt de riure.
Cris, moltíssimes gràcies per enviar-nos aquesta pregunta.
Albert, què li podem dir de tot el que diu?
Doncs podem fer un resum,
ara que ja hem provat una mica tots els dispositius,
perquè és veritat, és una cosa que es pregunta molta gent.
Quines ulleres de realitat virtual,
si és que et vols comprar unes, acabaràs comprant.
He fet tres apartats, tres categories,
que són les següents.
Si ens interessa viure la realitat virtual
en tot el seu esplendor, costi el que costi,
si volem viure una bona experiència,
una bona experiència, però sense demanar un crèdit bancari,
o si volem començar a dinxar-nos en la realitat virtual,
però no tenim molts diners.
Primera categoria, si ens interessa viure la realitat virtual
en tot el seu esplendor, i costi el que costi.
Estaríem parlant de dos dispositius,
el superfamós Oculus Rift i el HTC Vive.
Els preus d'aquests dispositius són bastant cars.
L'Oculus val 700 euros,
i a més ha de tenir un ordinador bastant potent,
amb una tarjeta gràfica específica que costa força diners,
i aquests ordinadors es calculen que costen uns 1.500 euros.
1.500 menys 700.
És una quantitat molt important, molt considerable.
L'HTC Vive també, el mateix ordinador molt potent,
i el dispositiu costa 900 euros.
Per tant, estem parlant d'una experiència molt bona,
són dos dispositius de realitat virtual molt potents,
són els millors, els que ofereixen la major espectacularitat,
però és per la gent que estigui molt interessada en això,
i vulgui, des del començament,
començar a tenir aquest tipus d'oulleres.
Les diferències, són poques, la veritat.
Hi ha diferències, però, tècnicament, són poques.
L'Oculus Rift i l'HTC són més o menys iguals.
Si us compreu un o l'altre,
no estareu dient que és més potent que l'altre.
Més o menys són de potència iguals.
La gran diferència és que el de l'HTC,
que és aquest que és una mica més car, 900 euros,
doncs té la possibilitat de tu moure't més per l'habitació,
perquè són cascos de realitat virtual
que tu, quan et poses el visor,
en tots ells no veus el que tens al voltant,
però aquest té l'opció de veure el que tens al teu entorn,
perquè s'ajunta la realitat amb la imatge.
Molt bé. Pots agafar un got d'aigua...
Sí, sí, sí, correcte.
...i veure-te'l sense haver de treure't el casc.
És una funció interessant d'aquest.
Són dos sistemes molt versàtils,
és a dir, ara serviran per jugar videojocs,
però en el futur tindran més usos.
Una cosa de l'Swipe, per exemple,
és que ve amb una mena de sensors de posició
que has de col·locar a la teva habitació,
el qual et permet no només estar sentat davant de l'ordinador,
connectat amb les ulleres o en un sofà jugant,
sinó que et pots moure a través de l'habitació.
I, com ens deia l'Albert,
tenen una càmera que et permet veure a través de la imatge,
en el cas que tu vulguis,
també per aplicacions de realitat augmentada,
i també per explicar aquesta diferència de preu.
Exacte, és això.
Hem dit que les Oculus Rift són 700 euros i les altres 900,
però les que valen més, les HTC Vive,
incorporen aquests dispositius i en el paquet.
En el cas de les Oculus Rift, hauràs de comprar-te'ls a banda.
I encara no has dit quin preu tindrà.
La segona categoria seria aquesta.
Si volem viure, una bona experiència,
però no volem gastar-nos molts diners.
I veig que aquí has posat les de la PlayStation.
Això mateix. Per quin motiu?
El, gairebé, la meitat de preu, són 400 euros,
i perquè per fer-la servir no cal un ordinador superpotent,
sinó que cal una PlayStation 4,
que és una consola que té un preu actual de 350 euros.
També estem parlant d'una quantitat molt important de diners,
però no és aquella barbaritat de les que hem parlat abans.
Aquestes ulleres, les PlayStation VR, que són el seu nom,
jo crec que són molt indicades per la gent aficionada als videojocs,
no són les que tindran més èxit pel que vulgui videojocs,
són tan potents a nivell de...
És que depenen de la PlayStation 4,
que és una consola que ja s'està parlant,
aviat sortirà una nova versió...
Ara en parlarà el Francesc. Ai, ara patirem.
Imagina-vos-ho, però estarà centrada en videojocs.
Jo, personalment, si hagués de comprar-me unes,
pel meu gust principal, que és l'interès del videojoc,
agafaria aquestes, perquè és el més equilibrat.
Compte, també, perquè aquí hauríem d'incloure el preu de la càmera,
perquè la càmera és la que detecta el moviment del cap.
Per tant, sense la càmera, la teva sensació immersiva,
si no pots seguir el moviment dels teus ulls amb el cas,
també queda molt limitada.
Sí, costa 45 euros, és poquet, però va sumant,
i, al final, la realitat virtual és una despesa.
Escolta'm, estic molt pelat de calés,
què hi vull viure, la realitat virtual?
Doncs la solució, doncs, més adient, segurament,
seria la solució que ofereix Samsung,
tot i que també té una mica de trampa,
perquè el dispositiu de Samsung costa 120 euros,
caram, hi ha molta diferència.
A Wallapop es pot trobar ja per 70,
perquè quan vam fer la presentació del Mobile World Congress,
dels cascs, molts periodistes després el van vendre per Wallapop,
i el podem trobar ara per 70 euros a Wallapop.
El que has convertit és escaflet.
Al Rio de Janeiro hi havia tres.
Això no es fa, però, en qualsevol cas, si el compreu,
i no és de cap persona que se n'hagi revenut,
són uns 120 euros, però això sí,
has de tenir el telèfon Samsung per fer-lo servir,
que són telèfons econòmics.
Serviran aquestes ulleres per jugar.
Hi ha jocs molt interessants.
Aquesta setmana ha sortit un videojoc
d'un desenvolupador català, Carlos Coronado,
el Amy Amber ha sortit aquesta setmana, molt interessant,
els creadors de Monument Valley,
i el seu últim videojoc també és per aquestes ulleres.
Per mi una cosa molt destacable d'aquestes
són les més còmodes, no tenen caples,
no pesen gaire, això també és important a vegades.
I per la gent que vulgui veure vídeos de YouTube en 360 graus,
experiències d'aquesta mena, que no són videojocs,
és molt interessant, aquest sistema.
I és possible que arbor, que encara és més gran.
Parlant de vídeos, Albert, i continguts,
no sé com està aquest tema, Nia, se n'està fent ara mateix?
Doncs de videojocs, molts.
I també de continguts d'altra mena,
jo ara mateix no hi ha moltíssima cosa,
però sí que veig un futur interessant en aquest sentit.
No penso que sigui com les tres dimensions,
aquelles televisions, a 3D, que van sortir fa uns anys,
que al final no van tenir gaire èxit.
Tothom amb aquelles ulleres... Mira que hem de parlar, eh?
Doncs jo penso que amb tema de videojocs hi haurà continguts,
i amb tema de vídeos és que hi ha molts vídeos immersius avui dia.
Per exemple, avui mateix hi ha hagut aquesta mena de retransmissió
en un espai que ha preparat Samsung per veure el partit.
Sí, avui, avui, per exemple, a Movistar, sí.
I Samsung, no? Em sembla que era?
Sí, exacte. Samsung ho han preparat, això, al Mobile World Center,
i jo crec que això cada vegada serà més habitual.
A més, han perdut igualment allà...
En la realitat virtual han sigut uns 5 a 0.
Hem perdut en 360 graus, com de totes les maneres.
Han caigut 5 a 0. Allà és diferent, és un món perfecte, idíl·lic.
Ara dèiem d'una cosa de PlayStation 4 i un ullent.
De fet, ens ha deixat un missatge al nostre bústia de veu,
de la veu del WhatsApp, i ens deia això.
Proposo treure un sorteig d'unes ulleres
de realitat virtual de PlayStation 4
que properament sortiran suposadament també
pel final d'any.
I com a consulta us volia preguntar
què opineu que passarà amb tota aquesta moguda
de les ulleres de realitat virtual.
I el tema de la PS4.5 o PS4K, no sé,
a mi em sembla que és una mica...
No sé si dir falta de respecte als usuaris,
i obligar a renovar-la per fer servir
les ulleres de realitat virtual.
Encara no sé si això serà així.
Espero que al pròxim E3 es desvelin més assumptes al respecte.
No sé, vosaltres què opineu?
A veure, el Javier, que es diu Javier,
ens deia això del PlayStation 4.5, 4K, què és?
A veure, Javier, jo també,
falta de respecte tampoc no ho consideraria,
però tot i que sí que sembla que és una maniobra
una miqueta comercial que no ens ha d'estranyar.
L'hem vist moltes vegades,
hem vist com PlayStation 3 o 360 han tingut reversions,
ens podem remuntar els temps de la Master System 2,
per saber que moltes vegades, tecnològicament,
es milloren una mica, es solventen errors,
la tecnologia permet fer-les més petites,
més diferents de la consola.
Ara, 4K, PlayStation 4K, PlayStation 4.5,
a què es refereixen, en això?
Bé, sembla que sí que és veritat que la realitat virtual
de la PlayStation és la causant
que s'estigui parlant d'una nova PlayStation 4,
no arribaria a ser una PlayStation 5, per això aquest, com a 5,
que vindria amb la capacitat de reproduir contingut en 4K.
Això es rumoreja perquè és bastant recent,
amb el temps, mouem aquí un terreny una miqueta pantanós
i amb poques confirmacions, però que hi haurien dos GPUs,
es doblaria la capacitat del processador gràfic
i augmentaria la velocitat encara el setat fins quan.
Sembla, i a més és la meva opinió,
que la PlayStation 4 seria capaç de mostrar-te,
avui en dia, a través de la realitat virtual,
una sèrie d'experiències que està molt bé.
Però que un cop la novetat hagués passat,
és possible que no tingués prou tirada,
com per a llarg termini, resultar una experiència de joc
prou satisfactòria pel jugador gamer
aficionat al que té una PlayStation 4,
comparat amb el que et pot donar un ordinador
que és de natural actualitzable.
Si et demana més potència pots comprar una gràfica més nova,
si en dos mesos els jocs et demanen més,
tu pots posar-hi més memòria RAM,
la PlayStation podia quedar ràpidament desfasada
respecte a les competidores de la realitat virtual del món del PC.
Per tant, has de plantejar aquesta nova consola entre mitges
i noves, que, per altra banda, tindria el ganxo de dir
que us portem un reproductor 4K, amb el qual podeu veure 4K.
Però, clar, amb això també has de tenir la tele 4KK, no?
Has de canviar la tele 4K.
Hi ha un rumor que diuen,
sobre aquest aspecte de la PlayStation 4K,
el que sigui el nom en clau aquest,
que diuen que els videojocs per a aquesta consola
seguiran sent compatibles amb la versió antiga,
però que no es veuran tan bé.
Perquè la gent no s'enfadi, perquè és normal.
Pensa que aquí podem tenir una mena de problema de compatibilitat
dintre de la mateixa generació,
una mica el que ja Nintendo ha passat amb Nintendo 3DS,
per tant, igual, PlayStation s'està movent en aquest sector.
Xina, com va el Periscope?
Molt bé, de fet, la gent també està participant
en el tema aquest del 4K de la PlayStation 4.5.
I, de fet, el Jean-Torres Bastell em diu,
a mi em dóna mala llufa,
perquè encara no han tret prou rendiment
en aquesta PlayStation 4,
que ja n'estan preient una altra, no?
I Xavi Darko diu, mira, no jugo prou a la PlayStation 3,
o sigui, me la vaig haver de vendre,
ara no em vinguis a parlar de PlayStation 4.
Molt bé, doncs, re, deixem aquest tema,
perquè en el fons també es rumoreja,
i dirà PlayStation o Sony aquest E3, segurament.
Sí, ja ho sabrem tot.
Jo puc dir una experiència personal,
ets la gran víctima.
Jo penso que sí, l'hi vaig comprar a la PlayStation 4,
aquest Nadal, al meu germà, un dia abans,
que la gent de Sony remegés el preu 50 euros.
Ets la gran víctima.
O sigui, la vaig comprar més cara,
i ara a sobre ja no li valdrà.
Sònia, 10,50 euros. Què és això?
No, però aquí hauries de queixar-te la botiga.
La botiga ho seria perfectament.
El Periscope t'envien petons, que ho sàpugues.
Gràcies.
Molt bé, doncs continuem amb més comentaris.
Seguim amb un professor de l'escola Pia de Calella,
Christian Negre, que ens parla d'una iniciativa molt interessant
pels nois i noies de casa nostra.
En el món de l'educació,
ja fa temps que va arribar la gamificació,
però darrerament s'està popularitzant.
I prenent el relleu de l'èxit de les escape rooms,
als Estats Units va néixer un projecte que es diu
Breakoutedu.com.
Un joc immersiu en què, a partir d'un material comú,
que poden ser caixes,
emtancaments, candaus,
doncs es plantegen situacions en què els alumnes
han d'intentar obrir aquestes caixes
a través d'una sèrie de botigues
o a través d'una sèrie de pistes de trencaclosques
que els obliga a treballar en equip
a desenvolupar les seves competències bàsiques
i que plantejats en una classe
veus com els teus alumnes
treballen d'una manera molt diferent
i que ells disfruten moltíssim.
Doncs bé, vaig dissenyar un joc
que es diu La caja misteriosa
i que el projecte Breakoutedu
i la seva comunitat han acceptat
com el primer joc de parla no anglosaxona
que us convido que,
si sou mestres sobretot,
us trobeu amb els vostres alumnes
o aquest mateix o qualsevol dels altres
que tenen el directori o, millor encara,
desenvolupant el vostre propi joc.
Doncs res més,
a Breakoutedu.com.
Moltíssimes gràcies i fins la propera.
Doncs serà aquest mateix mes d'abril
que faran una sessió al CityLab de Cornellà
sobre gamificació a l'educació
i faran un altre joc semblant
però per a altres docents.
Està organitzat per l'Institut de Ciències de l'Educació
de la Universitat de Barcelona.
A aquesta pàgina hem de donar les gràcies
a aquest professor, en Christian Negre,
perquè ens ha donat les claus per poder entrar,
perquè només poden entrar professors, docents,
i has pogut una mica veure el què, no?
Doncs la veritat és que si...
De fet, es pot registrar qualsevol persona,
però es registra com a categoria
de beta-tester,
per provar els diferents jocs i donar la seva opinió.
Òbviament és una mica avergonyant
que et subscriguis i després no el provis amb ningú,
però anem a explicar una mica del que ens està parlant.
Ens parlava de les escape rooms.
Nosaltres vam tenir una experiència com a equip de generació.
Sí, va ser tan divertit.
No hauríem de repetir això.
Bueno, vam quedar-nos prou bé.
En el que, doncs mira,
basant-nos una mica en històries de misteri,
doncs el que heu de fer és trobar
la sortida d'una habitació amb diverses proves,
diversos trencaclosques.
El Christian ho ha explicat molt bé.
La gran avantatge és que hi ha tant proves físiques,
trobar per l'habitació pistes reals,
com proves psicològiques, mentals,
descobrir com allò es pot obrir.
Com allò es pot obrir els diversos candaus,
que en aquest cas, com ha explicat Christian,
tanquen una capsa. És la forma més senzilla.
No has d'habilitar tota una habitació, com ens va passar nosaltres,
que eren com dos pisos, no?,
sinó que tens una caixa tancada, quan obres a dintre
hi ha una altra caixa tancada i una altra caixa tancada,
i tot de pistes que a vegades sí que és veritat
que es poden amagar per l'habitació.
L'avantatge d'això és, dintre del que els explicava el Christian,
el camp docent, és que jo, totes les que he estat mirant
de les altres que estan a briquedo.com,
normalment tenen un tema argumental,
i aquí està el gran punt.
Per exemple, la del Christian
té diverses pistes que s'han de resoldre amb l'anglès,
amb la qual cosa potencia les aptituds anglès dels seus alumnes.
Correcte.
N'he provat diverses. He provat Time Warp,
una història de viatges temporals,
en el que aprens sobre les formes de comunicació
al llarg de la història.
Has d'utilitzar pistes i de xifrar pistes
que van des de la història del Pony Express,
del Telegraph, amb Codi Morse,
dels jeroglífics egípcis,
inclús de l'inici de l'e-mail,
de l'internet,
amb carta d'en Vin Cerf inclosa,
entre les pistes que hi ha allà.
També hi ha molts que tenen, a part del contingut físic
que hi ha, obliguen els alumnes
a sortir fora de la xarxa.
Molts de les pistes que inclouen
poden ser codis QRs o adreces d'internet,
on que tu has d'anar i has de trobar-te
una pàgina, has de consultar la Wikipedia,
o inclús algun recurs d'internet on tu has de posar
un número que has trobat que et donarà una altra pista.
En un dels jocs, inclús,
hi havia entre els objectes
que trobaves per l'habitació,
que en parlàvem abans,
perquè, per realitat augmentada,
viatjar per Venècia,
trobar una casa, i el número d'aquella casa
era el codi d'obrir un dels candaus.
Aquí hi ha la imaginació del professor.
La imaginació del professor i de les persones
que vulguin posar a prova els seus amics
o els seus companys.
A bricaute.com t'ho posen molt fàcil,
una forma molt senzilla de fer llistats d'objectes,
preparar l'habitació, saber què necessites.
Ells et donen també molts recursos
com, per exemple, hi ha vídeos,
vídeos on hi ha timers que compten en darrere,
perquè, per tant, tens, inclús amb una música,
quan comença, falta mitja hora és...
però quan falten tres minuts és...
i la gent ja es va posant nerviosa.
I la veritat és que, bé, les escape rooms
i aquests jocs són una gran experiència
per a grups, per a equips, per a amics,
però tenen un gran potencial per a l'educació.
Jo l'he trobat fantàstic i us recomano que,
igual que ells, i sobretot si sou mestres,
bricaute.com i doneu un cop d'ull.
Generació digital.
La cultura digital a Catalunya Ràdio.
Això és el Generació Digital de Catalunya Ràdio
i ara iniciem una conversa amb Pere Torrents,
un desorganitzador de Hello World
i una de les persones vinculades
al món del mòbil i del videojoc
des de fa molt i molt temps.
Molt bona tarda. Molt bona tarda.
Ara fa unes quantes setmanes
es va celebrar una nova edició
de les d'Aveniment Hello World
pensat pel que veig
per a nois i noies joves
que es volen dedicar al món del videojoc.
Els que ara ens estiguin escoltant
i estiguin interessats, ells o els seus fills
o algú que coneguin,
en el món del videojoc,
aquesta conversa crec que pot interessar molt
perquè parlarem de les claus
de com dedicar-se a aquesta indústria,
la del videojoc.
Pere, el Hello World està dedicat precisament a això, no?
Exactament. És una trobada
per a estudiants que estiguin estudiant
la indústria relacionada amb videojocs
i la pròpia indústria de videojocs.
El que volem és fer una mica de pont
entre els estudiants que volen dedicar-se a la indústria
i els que ja estan a la indústria
i que puguin conèixer els estudiants de primera mà
què significa i què implica treballar en una indústria
com la dels videojocs. És superpassional,
però el que ens trobem moltes vegades és que la gent
desconeix la realitat i a moltes vegades
la crua realitat del sector.
És important, imagino, en aquesta indústria
tenir una bona xarxa de contactes
perquè el món sí que és gran
però tothom al final es pot conèixer, no?
El món és molt, molt petit.
No només en el sector dels videojocs,
el món és petit en general.
Jo porto molts anys en el sector,
he treballat a diverses empreses,
he viatjat per tot el món,
a fires als Estats Units, a Àsia,
i moltes vegades t'acabes trobant en les mateixes persones
i acabes creant aquesta xarxa
que és el que et permet moltíssimes vegades
trobar les oportunitats professionals de negoci
per un futur.
S'ha de cultivar la relació
i també en el sector dels videojocs
és un sector eminentment tècnic
però en el cara a cara,
en el que són les relacions persona a persona,
desenvolupador a desenvolupador,
desenvolupador a responsable
en desenvolupament comercial,
desenvolupador a publisher,
és superimportant.
Jo recordo que haver anat a alguna xerrada d'aquest tipus
ha fet també per estudiants
i alguns ponents comenten
molt important que tingueu feina feta,
és a dir, estudieu, és molt important,
fer totes les classes, els màsties, on sigui,
però anar treballant a casa teva
i anar creant coses que puguis ensenyar,
això és important?
És el teu currículum, és el que mostres.
És com si fossis un dissenyador.
No val només dir que domines una sèrie d'eines,
ho has de demostrar.
I com es demostra? Ensenyant el buc,
com fan qualsevol dissenyador, com fa qualsevol artista.
Ensenyes de què ets capaç
i en base del que ets capaç
i també del teu caràcter, també de la teva personalitat,
també de la teva manera de relacionar-te
amb la teva personalitat, quan sorgiran les oportunitats professionals.
No només és la teva feina,
no ets una persona, per molt que et diguis
que en el món dels videojocs tenim estereotipat
amb el desenvolupador que treballa amb una cova
i que no relaciona amb ningú, això no és veritat.
Hi ha casos molt concrets,
però la realitat és que són empreses on hi ha grups
on es relacionen artistes, programadors,
amb gent de negoci, amb gent de màrqueting,
de recursos humans, administració, etcètera.
I no només és la teva feina,
és com et relaciones amb el teu entorn.
Ara estàs comentant això, no?
Estàs comentant molts departaments d'una empresa normal,
recursos humans, etcètera.
I abans comentaves que és una feina molt passional.
Això és un perill, moltes vegades,
perquè suposo que hi ha molta gent
que xoca a la primera de canvi, no?
Sí.
Hi ha un dissenyor de videojocs que a mi m'agrada molt,
que també està ficat a l'organització de Hello World,
que és en David Jaume Andreu,
que diu que el gran problema de molts dissenyadors de videojocs
és que fan el joc que ells volen jugar,
sense tenir en compte les consideracions
ni de mercat, ni de plataforma,
ni sense escoltar el que passa al voltant.
Totes les tendències que estem veient a dia d'avui
amb creació d'empreses,
amb tot aquest lean startup,
que se'n diu per creació de startups,
és que has d'estar permanentment en contacte
amb el teu client.
I, per desgràcia, hi ha molts desenvolupadors
que et segueixen treballant sols,
totalment aïllats, treballant en aquell projecte,
en aquell producte en què només ells hi creuen,
que després pot ser un boom, però moltíssimes vegades un flop.
Jo moltes vegades dic
que el projecte d'un videojoc
per un desenvolupador
és com l'anell del senyor dels anells.
Quan t'obsessiones
t'acabes convertint en un gòlom
i deixes de ser el hobbit
alegre, content de la comarca.
Passes a ser una persona
totalment obsessionada amb el teu projecte,
un projecte que no sempre és positiu.
A Hello World, si vas a
les institucions col·laboradores
hi veiem
la Universitat de Barcelona,
l'UPS, la Pompeu Fabra, el CEP,
la UAB.
Les universitats catalanes
han vist aquest univers
des de fa molts anys, no?
Des de fa molts anys, sobretot amb cursos de postgrau
i més recentment amb cursos de grau.
Hi ha gent que quan acaba el Batxillerat
ja decideix que vol dedicar-se professionalment
als videojocs, ja sigui amb vessants de disseny,
amb vessants de programació,
amb qualsevol tipus de vessant.
Imagino que els professors que van en aquests masters
són gent de la indústria.
Aquí no.
No cal ser gent que hi està ficada, no?
Hi ha gent que està ficada
de la indústria, però també hi ha professors
més acadèmics, perquè no hem d'oblidar
que es tracta de carreres
reglades, oficials, etc.
Llavors es produeix aquesta
hibridació, si vols,
aquestes simbioses entre
gent que està vinculada a la indústria
i gent més del món acadèmic,
per complementar la formació, realment.
Algunes de les xerrades d'aquest esdeveniment
parlen per si soles, penso.
Anem al títol.
Una es diu, he enllaçat els estudis i ara què?
El que dèiem, una miqueta per,
imagino començar a traçar
el camí. Una, que m'ha sobtat molt,
que és el bo, el dolent i el lleig
de la indústria del videojoc.
No tot és maco en la indústria del videojoc?
No tot és maco. No tot és maco
en el món on vivim. És una traslació
automàtica del que passa en el món real.
En el món real hi ha coses maques, coses lleixes
i coses realment bones, també.
Llavors, en aquesta xerrada
en concret, el que intentem és que professionals
que porten ja molts anys a la indústria
expliquin quina és l'evolució
i com han anat canviant les posicions,
com han anat canviant els perfils
que es demandaven, com han anat canviant
les plataformes, els canals de distribució,
etcètera, i que des de la seva experiència,
en alguns anys, des de
que es feien màquines recreatives
d'aquestes de 25 pessetes,
de 5 duro, a gent que està treballant
amb mòbil, a gent que està treballant
amb plataformes molt més actuals.
I donar aquesta vessant, aquesta
orientació general
sobre l'evolució del sector home
en els últims, potser, 30 anys.
Tu t'hi dediques,
en el món del videojoc en el mòbil,
des de fa molt de temps.
En aquests anys, estem parlant de la era
d'abans d'Android, d'abans d'iPhone,
on hi havia molts mòbils,
era molt més difícil que no pas ara,
hi havia menys gent, això segur, no?
Sí, hi havia moltíssima menys gent.
El negoci ha canviat moltíssim,
el negoci dels videojocs.
Era igual d'estressant o no?
Era igual d'estressant, però per motius diversos,
per motius totalment diferents.
En aquells moments, el que era important
era cultivar les relacions
amb els distribuïdors.
Els distribuïdors, a dia d'avui en tenim dos a nivell global,
o tres, si vols, inclou també les plataformes
de Windows Phone, per exemple,
tenim Apple, Google, Microsoft
i poca cosa més.
En aquell moment, treballàvem
amb les operadores de telefonia mòbil per una banda,
els proveïdors de serveis de missatgeria,
us en recordeu allò d'envia
un pang al 7777
i totes aquestes melodies, etcètera, etcètera.
La gestió dels canals
era més complexa.
A nivell tecnològic treballàvem amb una tecnologia
que era una versió de Java, que es deia J2ME,
i el que treballàvem
era amb infinitat de dispositius,
d'infinitat de talls de pantalla,
infinitat de memòries,
velocitats de procés.
I això era un problema, no?
I això implicava moltíssima feina.
Incluso tenint en compte una cosa, Albert,
nosaltres treballàvem
amb mòbils en blanc i negre.
El primer mòbil que vam programar
que va portar a Barcelona
en Gerard Fernández de microjocs
era un Siemens SL45i,
que es venia
com el primer mòbil amb MP3,
perquè veieu una mica la importància
que se li donava als jocs en aquell moment.
I a partir d'aquest dispositiu
i del Nokia 3410,
blanc i negre també,
llavors vam començar a poder programar
videojocs i distribuir-los en primer moment
a través dels canals de distribució,
que eren les operadores.
Algunes de les xerrades que teniu a Hello World
és donar visibilitat,
que segurament teniu el mateix problema
abans i ara.
Es fan molts esforços,
imagino, per fer el videojoc,
però després, una vegada,
aquest videojoc que està publicat
se l'ha de fer sortir a les llistes.
En el joc de desenvolupar un videojoc,
hi ha eines assequibles,
hi ha eines relativament entenedores
per a qualsevol persona que tingui
un mínim de coneixements tècnics,
i és molt fàcil publicar-los.
Pagant 99$ tens accés a tots els usuaris
d'IOS del món mundial, tots.
I tu pagues 99$,
però també els desenvolupadors de Clash of Clans
estan pagant exactament aquests 99$.
El problema és que hi ha moltíssima gent
que està desenvolupant videojocs
i que en el moment que tu estàs
obrint l'ampolla de cava,
celebrant que has publicat el teu joc,
és la culminació de tots els esforços,
potser ja,
i això són xifres molt reals,
hi ha 500 persones
en el món que estan
fent exactament el mateix.
És molt important
destacar dins del
millor i pico d'aplicacions
que ens trobem a les botigues,
perquè si no, del teu aplicació,
el teu videojoc és un granet de sorra
que espera l'immensitat de la platja
de la botiga d'aplicacions.
Marketing és fonamental.
El producte per si mateix
desafortunadament no s'ho té,
necessites donar-lo a conèixer.
I això també ho fan les grans empreses,
és a dir, ho tenen clar també
amb gent com Clash of Clans o el que sigui?
Ho fa tothom, i ho fa tothom
amb mitjans que s'adacuen a la manera
que té l'usuari de comprar videojocs.
Aquí a Europa és difícil
veure publicitat del carrer
d'un videojoc mòbil.
Àsia, Supercell,
en el seu moment va forrar
vagons de metro
a Tòquio
amb el Clash of Clans.
King ho fa amb televisió a França,
moltíssim.
Les grans empreses estan atacant
l'usuari, estan intentant
captar l'atenció de l'usuari
a través dels mitjans de comunicació massius.
Perquè el mòbil és una plataforma
de joc massiva per a tots els públics.
I tot això s'ensenya també
que està bastant de màrqueting a les universitats?
Sí, s'està ensenyant.
No volem que només
treballem amb desenvolupadors
o futurs desenvolupadors,
el que volem és crear sobretot una indústria.
En aquest sentit, esforços com Hello World,
esforços com Game Lab ho estan intentant aconseguir.
Estan donant aquesta capa
de negoci, que és normalment
de màrqueting també,
que és normalment la Maria
de les assignatures.
Tot i que no deixa de ser importantíssim.
Molt bé.
També en algunes xerrades
teniu programadors
que estan en aquests moments treballant fora,
que fa dos o tres anys se'n van anar a Finlàndia
on sigui, i venen aquí.
Encara és una opció tenir molt en compte
el fet que quan acabes d'estudiar
una carrera o un grau de videojocs
tinguis la mentalitat de dir
potser me'n vaig a aprendre durant dos anys.
Això és visible?
És una molt bona opció.
Hi ha una empresa que està precisament a Supercell.
Els creadors de Clash of Clans,
de Clash Royale, etc.
És una opció viable.
El que sí que és cert és que aquí, a casa nostra,
estan sorgint moltíssimes empreses.
Ja tenim empreses de tamans molt grans
i molt considerables que estan oferint oportunitats
de treball a moltíssima gent.
I en aquest sentit, a dins de Mark de Hello World
vindrà la gent de King que està buscant talent.
Està buscant estudiants
de l'últim any per fer pràctiques,
per fitxar-los de forma normal.
Molt bé.
Al Generació Digital hem comentat
fa pocs mesos
aquesta entrada de Nintendo al món del videojoc.
Saps que va fer una aplicació?
El joc mòbil.
Sí, exacte.
De fet, en parlàvem com és que Nintendo
no entrava dins de la plataforma mòbil.
Ara hi ha entrat.
En quin moment estem en el món del videojoc?
El de les ulleres virtuals, el del mòbil, les consoles?
En el programa parlem de la PlayStation 4,
aquestes noves consoles que està presentant Microsoft,
també Sony.
En quin moment estem en aquests moments?
Estem en un moment que el videojoc està present
a totes les plataformes
que tinguin capacitat de reproduir un videojoc.
Les ulleres de realitat virtual,
ja sigui a través d'un PC,
d'una consola o d'un mòbil,
els jocs socials en un qualsevol dispositiu mòbil,
internet,
els jocs web segueixen
movent amb moltíssims usuaris,
les noves generacions de consoles...
És un moment que el joc s'està universalitzant encara més.
I el mòbil ha sigut per mi
el detonant d'aquesta universalització.
Quan tenim processadors superpotents
amb pantalles amb altíssimes resolucions
que ens cauen a la butxaca,
és quan el moment del videojoc
arriba per quedar-se.
Quan un alumne
estudia cinema,
té molt clar que farà cinema,
altres es volen dedicar a la televisió,
però en el món del videojoc,
la plataforma no importa?
És a dir...
Fer un videojoc de 360 graus
és molt diferent a fer un per una plataforma mòbil?
Conceptualment ho és.
A nivell tècnic necessites unes eines diferents,
necessites uns coneixements diferents,
però realment el plantejament és certament igual.
Les editores de com estàs buscant
és una experiència, en el cas de 360,
una experiència que sigui immersiva,
però que ha de ser...
Aquest és el fonament de qualsevol videojoc
ha de ser entretenuda, ha de ser divertida.
Tu, que veus moltes persones joves
que estan estudiant i veus els seus treballs,
que estan presentant la gina a l'UPC,
els treballs de final de carrera,
et trobes amb sorpreses de dir
wow, això és boníssim!
Hi ha gent jove que fa coses interessants?
M'he trobat coses superinteressants
i coses que després,
per la meva feina, he hagut de portar
o he portat a fires internacionals
que han tornat amb contactes a nivell internacional,
amb publishers,
amb gent que té ganes d'invertir
en el desenvolupament d'aquest videojoc
o de llançar-lo a nivell comercial,
a nivell internacional.
Hi ha un cas, la setmana passada,
que és totalment il·lustratiu
del que està passant,
que és de l'Ince Works,
amb el seu videojoc Aragami.
Un videojoc que va començar
com a projecte de final de carrera
a la Universitat Pompeu Fabra,
va ser presentat dins del Demo Reel
amb totes les novetats de PlayStation 4
de cara a l'any vinent.
Un joc que ha fet a casa nostra
pel que va començar sent un grup d'estudiants
que al mes de setembre estarà disponible
a la PlayStation Network
i també, i això és força important
i força rellevant,
amb caixa física a moltes de les botigues.
Moltes vegades també parlem del programa
de les enginyeries, del paper de la dona
a les enginyeries, que a poc a poc
es va ensumant cada vegada més.
En el món del videojoc,
és evident que moltes vegades,
quan vas amb esdeveniments d'aquest tipus,
són més homes que no pas dones.
Veus algun tipus de canvi en aquest sentit?
Dins de la pròpia programació de Hello World,
a la part artística tenim la Mariona Valls
de Mango Protocol,
en el Fijaded Monkey Awards, el que fa referència,
un dels jocs que va guanyar, Capsule,
són tres dissenyadores i un programador.
El que sí que veiem és que
moltes vegades les noies agafen papers
més creatius i més de disseny
que no pas de tècnics.
Però això és canviar.
Això canviarà.
El programa que s'està desenvolupant a casa nostra
és un programa que s'està desenvolupant.
Està cada vegada més empenyent
a la dona a perdre-li la por
a les assignatures tècniques,
i jo n'estic convençut
que l'aparitat acabarà arribant.
Ara que comentaves
dissenyadores, programadors,
estem parlant d'un camp
on hi ha moltes especialitzacions,
és important aprendre-les totes
o saber de què va caure les conadilles?
Un guanyament enciclopèdic
és fonamental en tot.
Però llavors has d'especialitzar-te
en un vertical.
Em converses amb estudis que tenen oficina
aquí a Barcelona quan estem parlant
i vosaltres aquí busqueu.
El que ens trobem és que hi ha molta feina
pels que vulguin dissenyar videojocs.
La feina de Game Designer,
el perfil de Game Designer va molt
molt buscat.
I tot i que no sigui tan interessant
o tan atractiu, també s'estan buscant
perfils estadístics, matemàtics, analítics
per tota la part d'analítiques
que mouen els jocs free to play,
els jocs aquests on no has de pagar,
això són gratuïts, però que t'ofereixen
modalitats de pagament conforme estàs avançant
en el videojoc.
Per últim, Pere, de vegades,
i m'ha passat també en aquesta ràdio,
mares de fills que estan estudiant
secundària, estan a punt de dedicar-se
al món universitari,
i que jo em trobo que hi ha molts
nois que no saben a què dedicar-se.
No han trobat la seva passió,
no han trobat el seu camí.
Això moltes vegades és molt preocupant
per molts pares perquè veuen que,
ostres, no saps cap a on anirà
aquest noi.
El món del videojoc, ara,
ha sortit com una possibilitat
que molts nois
ho poden comentar. Em vull dedicar a això.
Què els diries als pares i les mares
que un noi tingui interès
a dedicar-se al món del videojoc?
Els pares, eh? Endavant.
És una indústria
que en futur està facturant,
que no perdin la por.
No és un divertiment que fan quatre persones
en un garatge,
sinó és una veritable indústria.
La facturació global sempre es parla.
A nivell mundial,
que en la indústria del videojoc mou més
que el cinema i la música
junts, juntes.
Aquí tenim moltes empreses
que estan instal·lades, aquí a Catalunya.
Tenim plataformes
que estan sorgint.
De vegades els desenvolupaments
són més artístics, més complicats.
Cada vegada s'està demanant més gent,
amb la qual cosa és una carrera en futur, sense dubte.
Pere Torrens, moltíssimes gràcies
per aquestes converses.
Xavier Serrano ens ha enviat una nota de veu
on ens recomana una sèrie relacionada
en el món dels superherois.
Hola a tothom, com esteu?
Us he parlat en anteriors ocasions
de jocs.
Avui us vull recomanar una altra cosa,
una sèrie, una sèrie de televisió
que podreu veure i gaudir-la tots aquells
que teniu la plataforma Netflix.
Es tracta de Daredevil,
un personatge conegutíssim,
un personatge que havia estat una mica maltractat
en una pel·lícula anterior,
una pel·lícula d'infausta memòria.
Aquesta sèrie està molt bé. De moment porten dues temporades.
La protagonitza en Charlie Cox,
com aquest superheroi invident sec,
però que té una mena de duïda
i un sentit que el permet lluitar
i repartir bufetades com pans de quilo.
I en la segona temporada,
a més a més, ha ajudat, entre cometes,
pel Punisher,
que és un dels meus personatges favorits,
molt ben interpretat per en John Bernthal,
per exemple.
I la Eloi Dingyang, una noia estupenda,
que interpreta l'Electra,
que també surt a la segona temporada.
Hi ha fantàstics secundaris, trames de corrupció urbanística,
màfies xineses,
màfies russes...
Absolutament de tot.
Gairebé tan real com el que vivim avui dia
a la nostra societat,
aquí, a Catalunya, i a la resta de l'estat espanyol.
Que potser sí que de vegades faria falta un Daredevil
que posés les coses al lloc.
Doncs res, que si teniu una estona aquest estiu,
gaudiu d'aquestes dues temporades de Daredevil,
i esperant que Netflix s'enrotlli
i produeixi una tercera temporada.
Apassieu.
Moltes gràcies, Xavi Serrano,
i molt a favor de l'aparició d'un justicier amb superpoders.
Continuem ara escoltant els millors moments
que us hem ofert al Generació Digital aquesta temporada,
i que, com sabeu,
ha girat al voltant de les preguntes
i les respostes o comentaris
que ens han anat enviant
els nostres uients a través del nostre WhatsApp.
Molt bé, doncs continuem amb el programa
del Generació Digital
i amb iniciatives que ens han comentat.
Sí, perquè recordeu que podeu enviar
les vostres iniciatives o preguntes
a través d'una nota de veu,
o, com alguns uients,
també ens han enviat coses per escrit.
A un uient li agradaria que parléssim del projecte Artamisa,
que, segons li sembla,
és una nova xarxa wifi universal i de franc.
Això existeix, Gina?
Jo no ho he trobat. Jo tampoc.
És a dir, no sé de què m'està parlant.
De fet, li vaig repreguntar al WhatsApp
però tampoc va haver-hi la comunicació.
Però bé, és una bona ocasió
per parlar de wifi i d'autopia
si alguna vegada pot ser lliure, per exemple.
Exacte. A veure,
per al tema de les wifi obertes
hem de tenir en compte dues coses.
La primera és la seguretat, que ens podien espiar
les contrasenyes, comptes bancaris, xarxes socials...
D'una manera molt fàcil si ens connectem
a una wifi oberta.
I la segona és la legalitat.
Donant per ok la primera,
és a dir, la xarxa on ens connectem és segura, no?
Doncs hem d'anar en aquesta segona part.
La primera és que he consultat a la CMAT,
que és la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions,
que és l'autoritat nacional de regulació espanyola
que es va crear el 96
pel procés de liberalització
del sector de les telecomunicacions.
Ah, molt bé.
És la gent que es dedica a aquesta regulació sectorial
i que penja directament
del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç.
I els has trucat?
Els he interrogat.
Molt bé. Està genial.
A veure, qui vulgui prestar el servei de wifi
ha de primer inscriure's
el registre d'operadors de la CMAT
a la llei general, perquè si no ho fas,
per donar qualsevol servei de tele,
t'has d'inscriure com a operadora.
Si no, és una infracció molt greu.
Després us posaré exemples de multes.
L'únic cas en el que no s'ha de registrar
és quan l'Ajuntament utilitza
perus internes
per biblioteques o centres culturals
tipus escoles, universitats, etcètera.
Aquesta gent no cal, però la resta, sí.
La segona és fer una separació comptable
i la tercera és operar amb neutralitat,
transparència i no discriminació.
Això m'ha fet molta gràcia.
Això segurament ho tracten
pel tema de la neutralitat de la xarxa,
que és un tema com molt del dia a dia.
I tant.
A veure, si entitats com els ajuntaments
volen donar wifi,
per exemple,
amb la llei a la mà,
primer, ha de ser un servei gratuït
que no afecti a la competència.
Segon, han de limitar les zones
per les que no arribin a zones residencials.
És a dir, que jo des de casa meva
no pugui connectar a l'altre lloc.
I limitar la velocitat, atenció,
256 kilobytes per segon per descarregar,
que és molt poquet.
Sembla, sembla.
Jo crec que això, que amb la llei a la mà,
és molt poquet, però suposo que ho han anat ampliant
a mesura que han anat creixent les velocitats.
Si el servei sobrepass alguna d'aquestes coses,
s'ha de donar servei gratuït
de manera promocional
o durant un temps limitat.
És a dir, si jo puc arribar
a qualsevol lloc a connectar-me,
necessito que la meva sessió
expiri en un temps.
No parlem d'artemisa,
però estem parlant de coses molt concretes.
A més, que sapigueu que també ho podem fer
si financem el wifi amb patrocinis o publicitat.
A veure,
en cap cas s'ha tancat una wifi
perquè no complis aquestes coses.
No han dit no.
Com que no esteu inscrits com a operadors...
No.
I tampoc es sanciona perquè el servei sigui gratuït.
Com a moltes multes,
amb multes d'aquestes astronòmiques,
perquè no s'està inscrit com a operador.
Per exemple,
cas de cafès.
Hem entrat en moltes cafeteries
de llocs de les ciutats que tenen cautera.
Quan poden donar wifi
i quan no i de quina manera.
La primera és que els usuaris són els clients
i la wifi, per tant, no pot sortir del local.
Incluent la terrassa com a local.
És un accessori al servei principal.
És a dir, no és soc un lloc de wifi
i ofereixo cafès.
No, ofereixo cafès i tinc wifi com a servei opcional.
Molt bé.
I recomanen que sigui un tercer
qui ofereix el servei.
És a dir, hi ha algunes empreses
que ofereixen wifi de cafeteries i llocs públics
perquè aquesta gent ja està inscrita
com a operadora a la CMT.
I per tant, la cafeteria no ha d'anar a inscriure's.
Fantàstic.
Que sapiguem que, legalment,
si algú fa una malifeta des d'un wifi,
el responsable no només és el de la malifeta,
sinó també el propietari del wifi.
O sigui que se n'en compta.
Per exemple, si nosaltres deixéssim la nostra wifi
de casa oberta,
que també podríem ser un servei i diguéssim
que tota l'estem a casa nostra,
per dir alguna cosa,
el responsable no només seria el que buga el satèl·lit,
sinó nosaltres perquè l'estem proporcionant al wifi.
I també vull destacar una cosa
que està passant als Estats Units.
La FCC, que seria l'equivalent
a la CMT d'allà dels Estats Units,
s'ha trobat que alguns establiments
tanquen la possibilitat de connectar-se
a la xarxa 3G o 4G
perquè obligar els usuaris
que, si volen fer servir el seu dispositiu,
es connectin a internet.
I fer-ho des de la seva pròpia xarxa.
Però no troben la possibilitat
de tenir xarxa la teva.
Sí. Per exemple, els Marriott,
la cadena d'hotels Marriott,
tenen una multa de 600.000 dòlars
perquè pagaven això,
la possibilitat de connectar-se al 3G o 4G
tenien wifi, no als hotels, però amb opció de pagament.
És a dir, si tu volies internet
en el teu mòbil, li has de pagar.
Quina barra! Oh, per favor!
Sí, sí, molt fort. Però que sapigueu que això
en algun moment arribarà aquí segur.
Música d'introducció
Música d'introducció
Música d'introducció
Música d'introducció
Música d'introducció
Música d'introducció
Música d'introducció
Música d'introducció
Música d'introducció
Ara és el moment d'escoltar l'Star,
que, com cada setmana, ens porta la secció més original,
i és que ell prepara contingut
perquè puguem veure ara mateix a generaciódigital.cat.
Problemes del primer món, amics i amigues del generació digital.
Hi ha tantes pel·lícules d'estrena als cinemes
que és complicat fer una selecció
i escollir quina anar a veure, oi?
Sobretot quan t'han instigat amb trailers de les pel·lis
que s'estrenaran properament aquest estiu.
A llocs com YouTube, o YouTube, els podeu veure mil vegades,
i no sé si això ajuda o complica l'elecció, de veritat.
Vinga, juguem amb això.
A veure pel·lícules.
A la generaciódigital.cat
us he deixat uns trailers de pel·lícules i vosaltres mateixos.
Vosaltres mateixos direu quina pel·li us vendria de vos veure.
Compte que hi ha trampa amb aquests vídeos, eh?
Ja em coneixeu. Salut i feina, família.
Aquesta setmana hi ha una entrevista al nostre Espai Web.
Entrevistes on, amb més profunditat,
parlem de qüestions relacionades amb la tecnologia.
Si voleu, quan acabi el programa,
ens acompanya en Dani Andreu, president de l'associació UEOPIC,
creada per ajudar a millorar la qualitat de vida
de les persones amb discapacitat comunicativa.
Ens ha presentat la seva aplicació UEOPIC per iOS i Android
i el curt metratge Pensamientos de Nil.
En Dani Andreu ens explica el perquè d'aquesta aplicació.
Per començar, diré que aquesta aplicació neix
per la més pura i bàsica necessitat
de poder-nos comunicar amb el nostre fill.
Quan ell arriba aquí, és un nen que no em mira els ulls,
que es queda aïllat amb un racó...
No hi havia manera de poder-nos comunicar.
I, d'alguna manera, va ser aquesta la llum
que se'n va encendre de fer-hi alguna cosa,
d'intentar solucionar aquesta angoixa que tenia ell
i que teníem nosaltres.
I a UEOPIC, l'associació com a associació,
nosaltres el que fem, d'alguna manera,
és donar suport a les famílies que tenen nens amb autisme.
I ja s'ha demostrat que no només això,
sinó persones que han patit algun tipus d'aparègia o ictus,
persones que estan utilitzant l'aplicació,
i que d'alguna manera ajudem a personalitzar aquesta aplicació.
El funcionament de l'aplicació que es diu UEOPIC
és molt senzill.
I, de fet, si escolteu l'entrevista sencera,
veureu com és molt fàcil,
és tot funcionament amb pictogrames.
Per escoltar tota la conversa,
i sobretot per veure el curmatratge,
no us hem posat cap tall aquí perquè és un curmatratge de dos minuts
que és absolutament espectacular.
Només heu d'anar a ccma barra cat ràdio
barra generació guió digital.
Allà veureu el link que porta directament
a aquest pensamientos de Nil,
que és aquest curmatratge que, de veritat,
a nosaltres, a la reacció ens va deixar
absolutament estorats.
La gent de UEOPIC no para de fer coses relacionades
amb l'ajuda, amb la comunicació,
amb gent, per exemple, amb persones amb discapacitat comunicativa,
i la veritat és que val molt la pena.
Ens va agradar molt conèixer aquesta gent.
Doncs aquí s'acaba el Generació Digital.
Nosaltres hi tornem dissabte i diumenge vinent a les 4 de la tarda.
Recordeu que a generaciodigital.cat
podeu anar trobant el material de l'Star
i que a la nostra zona de catràdio.cat
podeu trobar tots els podcast del programa.
No descansem durant l'estiu.
Generació Digital sou tots vosaltres,
i també la Gina Tost, Francesc Xavier Blasco,
Xavi Serrano, Albert García, l'Star,
l'Elisabet Sánchez i qui us parla l'Albert Murillo.
I tornem d'aquí una setmana. Adéu-siau.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.