I cap, la ràdio inquieta.
Generació digital amb Albert Murillo.
Benvinguts al generació digital,
el programa de videojocs de la ràdio pública.
Aquesta és l'edició número 1010.
1010, eh?, un número binari, que en decimal és 10.
Diria que és perfecte, perquè un programa com el d'avui,
estem al Sónar, és perfecte que sigui el número 10.
A més, és la trentena edició,
i també, sobretot, som al Sónar més D,
que ja en porta 10 d'edicions.
És una festa de l'art digital que és un dels programes preferits
dels que formem part del generació digital.
Així, doncs, comencem.
Has descarregat generació digital.
Els rossos són humanoids.
Molt bé, en Samuel Maceda, des del control de so,
els ha estadisticat el Josep Forns, a la part tècnica al Sónar.
La producció de la Rosa Massager ens ajuden a fer el programa d'avui
des de molt a prop de l'escenari principal del Sónar.
Suposo que ja se senten uns, com diria jo, uns baixos molt forts.
I també a la taula, hola, Elisabeth Sánchez,
com estàs?
Molt bé, molt contenta.
Albert García, què tal?
Aquí estem.
Molt bé, França Xavier Blasco, tot bé?
Molt bé, bona tarda.
Bona tarda, i Pol Regàs, com esteu?
Molt bé, moltes gràcies.
Porteu ja una estona el Pol, potser és el que porta més estona?
Sí, des de les 11 del matí.
11 del matí, quan han obert les portes, en principi.
Sí, per una xerrada que després ja comptarem.
Molt bé, perfecte, ja ens hi anes explicant el què.
Eli, has comptat les vegades que has vingut al Sónar?
Doncs jo crec que les últimes 12 edicions,
que són les 12 que he estat en el programa,
i crec que devia ser la segona vegada que venia,
el primer cop que vaig venir aquí, potser havia vingut un cop,
i ja està, el Generació Digital m'ha fet apropar-me al Sónar cada any.
Correcte.
Albert, tu també portes unes quantes edicions.
Oi tant.
Quina és la teva sensació d'aquesta edició?
Doncs interessant, perquè canvien algunes coses de lloc,
sempre t'has d'ubicar.
Sí, és veritat.
El Sónar més bé, que és l'espai que més ens interessa
al Generació Digital,
la part aquesta d'exposició estava en un altre pis,
i el típic de preguntar-nos on és això, on és allò altre, no?
Molt bé, molt bé.
Anem a saber quines són les novetats i els llocs
que creiem imperdibles d'aquest any al Sónar.
Ara tots tenim el cap, que anem movent el ritme de la música.
A veure, Eli, parlem de les zones que podrem trobar al Sónar més bé.
Doncs sí, aquí som, a l'estudi dedicat al Sónar,
que sempre parlem molt de músics i escoltem moltes novetats,
que també reconeixem que no hi ha cap problema per一點ar
els punts de la música.
Som a l'estudi dedicat al Sónar, que sempre parlem molt de músics
i escoltem molta música, perquè estem sempre molt a prop.
Però sobretot en parlem dels concerts
en totes les àrees del Sónar de dia i de nit.
Però nosaltres, des del generació digital,
sempre ens agrada donar tots aquests detalls del Sónar més bé, sobretot.
I jo us parlo d'aquestes zones que podem trobar al Sónar més bé,
que, si us sembla, comencem pel Launch més bé,
que és un espai, diguem-ne, VIP,
on tots els artistes i persones interessades
poden reunir-se i socialitzar, i, en definitiva, és un lloc de contacte.
Hauria de saber si realment això passa.
Sí, caléu passar, eh?
Hauria de passar, perquè, si no, no es faria sempre.
No, no, segur, eh? Jo veig molta gent descansant,
perquè són jornades molt llargues.
Però bé, al Launch més bé.
Què més hi ha?
El Simpòsium Internacional de Soundscape,
que és Música Avançada i Intel·ligència Artificial,
és un espai que es tractarà a l'ecologia acústica
i es podrà observar una cartografia sonora
per analitzar un munt de dades molt interessants.
Molt bé. Després n'hi ha un altre que es diu Project Area.
Doncs sí, aquí podem trobar els estudis creatius i artistes digitals,
on ensenyen les seves obres o les seves investigacions.
Aquí també hi podrem veure fragments
i obres del Festival de Cinema de Intel·ligència Artificial
a la Pompeu Fabra, al Més Reign o Plus Reign.
Sí, sí, el Plus Reign, que, bé, primera edició,
però que segurament d'aquí uns anys se'n parlarà molt més
d'aquesta edició, avançada del seu temps. Què més?
I en aquesta àrea de projectes també hi podem veure
la part de disseny i de gaming,
on, per cert, hi és el nostre proper convidat,
que no sé si podem... Encara no podem desmentir.
No, després el convidarem.
Doncs aquesta és una de les àrees més grans,
ja que també hi podem trobar l'apartat de Realtis més D,
on hi ha la realitat augmentada i virtual
en forma de les experiències més creatives.
Molt bé.
També hi tenim l'apartat de música i so.
De fet, és un apartat que sempre ha estat des del 1994.
I aquí podem trobar aplicacions, gadgets, sintetitzadors
i moltes altres artilogies i altres coses.
Molt bé. I per últim?
I per últim hi podem veure l'apartat d'art i de ciència,
on podem veure com es donen de l'Ama
la investigació i la creativitat.
Elis, has parlat de l'àrea de gaming,
que és una de les que més ens interessa,
perquè al programa parlem de videojocs.
Què és el que podem trobar?
Doncs mira, project ària es pot gaudir
d'algunes de les produccions més creatives d'estudis locals,
inclosa la mostra de Jocs Independents,
cortesia de Game Barcelona.
I a més hi haurà el projecte One Hit Wonder, de l'Aleix Pitarch,
i que vam tenir el programa aquesta temporada per parlar-los,
no sé si us en recordem.
Sí, i tant, que sí.
L'he vist per aquí, passejant.
Ah, sí? Molt bé.
Hem parlat amb ell, ja.
Doncs tenim Casino Copernicus de l'Institut B61
i projectes de la incubadora Game Barcelona
i, atenció, una instal·lació d'un projecte
conegut per a la generació digital, també,
que es diu Slowly Fading Into Data.
M'estàs parlant de la Slowly Fading Into Data
de l'Albert Barque Duran?
Ni més ni menys.
Albert Barque Duran, benvingut al Generació Digital.
Com estàs?
Hola a tothom, merci.
Tot bé? Tot bé, tot bé.
Preparat per a aquesta entrevista?
Sí.
M'ho he pensat unes mil·lacions de segona.
És veritat, però molt bé, molt bé.
Doncs vinga, comencem.
Generació Digital, reprenem la partida.
I és que ara fa un any vas venir al Generació Digital
per presentar-nos aquest Slowly Fading Into Data,
un projecte que s'expressa en uns quants formats artístics,
el videojoc que van conèixer per Game Boy,
un àlbum de música conceptual,
una performance audiovisual que vas fer fa unes setmanes
a Digital Impact i una pel·li.
I aquí al sonar més de què és el que podem veure.
Ja no sé quines tecles més em tocaven per cobrir.
I aquí presentem, fem la premiere d'una instal·lació arcade,
un arcade del projecte audiovisual Slowly Fading Into Data.
Molt bé, aquest arcade, moble, pantalla, l'has fet tu?
El que és l'estructura, no, ens ho han fet custom made,
però després tot el que és la part de software i tal, sí.
Molt bé, l'hem jugat, eh, Albert Francesc?
Ah, sí? Sí, sí, hem jugat, hem jugat.
I a més, és important perquè a banda del que és el joc com a tal,
això sempre ha passat amb les màquines arcade, no?
Tot el disseny exterior de la màquina és important, no?
O sigui, les imatges que envolten la pantalla, no?
La gorra que porta l'Arbè, l'Albert ara mateix,
és un dels símbols que envolten a la màquina.
Sí, sí, sí.
A mi el que m'ha semblat curiós, no?,
semblava com si estigués, bueno, amb un rotolador,
tots els botons estan indicats com si algú els hagués pintat
a correcuita després, no?,
però formen part de tota el concepte.
Però està tot escrit a mà, no?, és ben curiós.
Bueno, sí, hi ha com una intervenció artística, diguem, a l'arcade,
perquè, de fet, la peça formarà part de la col·lecció
de la New Art Foundation.
Molt bé.
I tu l'has dissenyat per ser rejugable?
Sí.
Això és ben curiós perquè moltes vegades en parlem de videojocs
que són o no són rejugables.
De vegades ens trobem que molts jocs no ho són.
I aquí, cada partida pot ser una experiència nova?
Aviam, les diferències o ramificacions hi són.
El que passa és que són bastant punyeteres,
perquè tampoc farem l'espoiler del final,
però el joc, en realitat, és tan obscur,
tan metafísic que, al final,
el que triïs acabaràs al mateix lloc.
Molt bé, al mateix lloc.
En parlàvem amb l'Albert, que no és un joc fàcil.
No és un joc fàcil, i després, quan acabi el programa,
Albert, et preguntaré, perquè a la meva partida,
a la versió de la Game Boy,
hi ha un trosset que no sé com avançar.
I t'has de preguntar.
Doncs no us ho creureu, però aquest matí,
és el primer dia que s'ha obert el sonar més bé.
Quan he arribat, no sé, les 11, si quarts de 12 o així,
hi havia un noi, que no coneixia res,
al cap de dues hores he tornat a passar per davant,
el noi hi era, i he vist que se l'estava a punt de passar.
Uau.
I he anat i he dit, estic flipant, perquè és...
O sigui, no és un joc per disfrutar-lo,
i menja amb un escenari o amb un entorn tipus sonar.
Clar, clar.
És d'alguna cosa més a casa, amb tranquil·litat,
com amb molta consciència de voler-lo disfrutar.
I el tio se l'ha acabat passant i dic, hòstia, estic flipant.
Que bo.
Has fet foto o... Sí, sí, sí.
Molt bé.
De fet, hem parlat també amb l'Aleix Pitarch,
que està molt a prop teu, i em comentava, l'Aleix,
que havia parlat molt, que estava gairebé afònic,
és a dir, que moltíssima gent preguntant per...
no sé si a tu t'ha passat, pel projecte, per l'experiència.
Sí, sí, sí. Superpositiu.
Havíem dit al programa que vam fer, l'estudi,
però sí que hi ha hagut un auge, un augment,
sobretot durant i post-pandèmia.
Molt bé.
Algo a estudiar, hòstia.
Sí, sí, i tant.
Sobre el tema del concert que vas fer fa uns dies,
es deia l'Expo Digital Impact.
Impact, exacte.
Pot ser que t'hagis inventat alguns instruments?
Bueno, de fet utilitzo la Game Boy com a instrument.
O sigui, els dos pilars interessants a nivell tecnològic
o d'innovació del projecte, d'una banda era el crear game assets
amb intel·ligència artificial, però que pogués ser inserida
i després tenir l'experiència amb una Game Boy.
Correcte.
Buscar aquesta tensió entre algo molt innovador tecnològicament
amb un format tremendament clàssic o gairebé caduc,
parlant de sonars, i ara he de buscar aquesta tensió.
I l'altre pilar és a nivell auditiu o sonor,
que és vaig ser capaç de fer un exploit del hardware de so
de 8 bits per fer música generativa.
I al final m'ha quedat la Game Boy com a sintetitzador,
que és el que utilitzo durant les performances.
Molt bé.
De fet, jo no vaig poder-te veure en directe,
però vaig veure algunes fotografies que et van fer la gent que hi va anar.
Vaig veure com un aparell que tenia com un joystick, pot ser?
Sí.
La performance, d'una banda, és, a nivell visual,
és, exemplificant-ho molt, és un gameplay de l'experiència visual
amb 8 bits.
I a nivell sonor, doncs és tota l'experiència sonora
que després he desenvolupat també utilitzant neural audio-síntesis,
que és intel·ligència artificial,
però utilitzant sempre com a ímput els sons de la Game Boy.
És una experiència bastant, com ho diu la gent,
com molt intensa, perquè en realitat és com molt fosca,
molt ambient, però que et va com atrapant.
Sí, sí.
Per cert, Albert Francesc, això que comenta l'Albert sobre aquest tema,
bé, potser és un dels festivals més avançats,
però que encara hi hagi acabuda, sobre aquestes màquines arcade,
que encara hi ha la geni bàgica, com un imant, tots hi anem.
Per què creieu que és?
Bueno, hi ha certa, com deia ell,
una certa atractiu pel concepte retro.
I al cap i a la fi, en un festival com aquest,
doncs compta que el que en algun moment podia ser
una necessitat tecnològica o una limitació tecnològica,
avui en dia s'utilitza com... és una lecció.
Fer alguna cosa amb aquesta estètica, amb aquest sentit,
amb aquest look, buscant, ja sigui portar-te amb el mateix joc,
a èpoques dels 80 o 80, n'hem vist moltes,
de màquines arcade que tenien projectes sonors tecnològics,
que tocaven el videojoc però que es podien haver fet
amb una consola o un PC i un ordinador,
però el posaven dintre d'una càmera d'arcade, per què?
Perquè la decoraven, perquè tenia un punt d'artístic
que una cosa en un PC no té.
I, a més, és això, avui en dia aquesta limitació s'escoll
simplement per una lecció purament tecnològica i estètica.
I jo crec que en un festival com aquest
els agraden les coses tecnològiques i estètiques.
Però a mi m'interessa molt el que ens explicava l'Albert perquè,
o sigui, tot i que la Game Boy, com a instrument musical,
perquè al final és un instrument, tu quan n'estàs interpretant
en directe amb la Game Boy és com tocar un instrument, realment.
La Game Boy és una màquina, un instrument, un hardware força limitat,
perquè si no recordo malament són quatre canals únicament.
I, com, tot i que han passat 30 anys des del llançament,
només a 30 anys del llançament de la Game Boy encara traiem suc
amb l'aparició de noves tecnologies de música generativa
i altres que estan sorgint.
Seguim trobant sons en aquell aparell tan limitat.
Això em fascina. I, per una altra banda, tinc una pregunta per l'Albert.
La versió que està a la màquina arcade,
la que es pot veure aquí al sonar més bé, és el joc de Game Boy
tal qual o és una adaptació? Com ho has fet?
Bé, he fet una petita adaptació, més aviat són hi-sterecs,
amagats, fent referències al festival,
i és per als més cafeteros.
Clar, però realment, si estan molt amagats
i la gent que ve al festival no els troba,
arriba un moment que dius, o et queda sense dir-ho.
Bueno, depèn, si ve qui interessa, si algú m'ho pregunta...
Jo sempre he preguntat, quan s'amaguen coses en els videojocs,
si és complicat de trobar, que no ho trobin.
Després surten aquests articles de...
S'acaba de trobar un hi-sterec al festival.
Sí, això passa.
30 anys després.
Això passa molt.
El pobre que el va posar allà esperant que algú el trobés...
Exacte.
El tema aquest de la pel·lícula, on es pot veure?
Com podem veure la pel·li?
Vam fer la Premièr, ara fa un mes i mig a Nova York,
que estan molt guai.
Què m'estàs dient, Albert?
Clar, és que tu dius, vam fer la Premièr a Nova York.
Voleu que encara et digui una bogeria més gran?
De pitjor, aviam.
Que de fet la sap poca gent.
A Nova York hi vaig estar una setmana,
perquè tenia dos Premièrs,
i de fet era la meva primera vegada a Nova York,
i la primera vegada que anava al...
Ara no em sortirà...
El lloc on hi ha totes les pantalles...
Sí, ja...
Times Square?
Times Square, gràcies.
Mare de Déu, que no ho sé, lo cansat que estic.
Em va començar a picar a curiositat de saber com funcionava
tot el negoci que hi ha al darrere de les pantalles.
Long story short, em vaig ficar amb un pub,
una cervesa, dues cerveses,
anant mirant com funcionava,
em vaig acabar hackejant una de les pantalles de Times Square
per publicitar Slowly Baby.
Això tens imatges?
Sí, sí.
Això és un delicte començar tan endavant.
Que no surti de Catalunya, diguem-ne.
Tenia por al tornar,
perquè ja sabem com som a Estats Units, però no crec que passi.
No va passar res.
I va ser durant un instant, durant molt de temps, el hackeig?
Vint segons.
Vint segons.
Uau, imagina't.
Clar, però ho vas gaudir, tu.
I vas poder fer gravació amb un col·lega o qui fos allà,
grava això una estona que...
Bueno, sí, sí, ho vaig poder documentar.
Hòstia, Albert.
Mare meva.
S'ha de veure.
I tant, i tant.
Llavors podem veure aquesta pel·li en alguna altra forma?
Ah, sí, perdó.
No, no, clar, clar, és que ho entenc.
Sí, s'està publicant per capítols.
De fet, el canal de YouTube.
Correcte, sí.
I anirà sortint tot.
Perfecte.
Sí, sí, sí, estarà molt obert.
Recordeu, eh?
Albert Barquer, jo crec que és fàcil trobar-lo.
Albert Data.
Albert Data, exacte.
Molt bé.
I ens hem convertit en l'entitat.
Exacte.
El personatge ha matat la persona.
Exacte.
Sí, sí, sí.
Escolta'm, a banda de mirar que tot vagi bé per aquí,
el teu espai, aquestes coses,
com és un dia al Sónar de l'Albert Barquer durant?
Hòstia.
Aquesta edició o d'altres edicions, les vius molt...
Sí, com les has viscut o com les vius?
Pensament?
Amb molta ansietat, la veritat.
Sí, si és any que et toca fer alguna premier.
Bueno, aquest any tampoc, perquè la instal·lació és molt bàsica
però d'altres anys que hem presentat barbaritats,
ara fa tres o quatre anys que vam presentar
De Zero Gravity Band, de fet amb el Marc Margènit,
que també està aquí a l'estudi,
era una bogeria perquè era un superdom.
I llavors, si és molt estressant, ho disfrutes,
però jo diria que durant el festival no.
Quan et relaxes, quan ha passat tot,
si no, si que disfrutes la sobreestimulació
que has tingut durant els dies del festival.
A concerts hi vas o no?
Sí, i aquest any sí que n'hi ha dos que em toquen...
Quins?
Dos dels meus semideus que he tingut sempre
i que mai he vist en directe.
Un, a Fx Twin, serà la meva primera vegada que el veig en directe,
i el culpable segurament del que avui estigui fent el que faig,
que Ryoji queda,
i que demà divendres fa el life.
El fa sol?
Sí.
Molt bé, molt bé.
Fantàstic.
Més idees al cap, suposo que sí, no?
Sempre.
De projectes, artístics, sí, eh?
Evidentment, després de tres anys de produir aquest,
vull exprimir al màxim totes les possibilitats, evidentment,
i ara hi ha tot el tur de la performance,
fins a final d'any,
i després, bueno, ja...
Sí, sí, a poc a poc, a poc a poc.
Sí, sí, ja ho anirem sabent.
També estàs vinculat a universitat,
no sé si es pots explicar què estàs treballant o...
Sí, sí, sí.
De fet, va bastant en primícia.
És la primera vegada que...
Com m'agrada, el hackeig i això.
S'han explicat moltes coses noves, eh?
Sí, sí, sí, Albert, fantàstic.
Però no aprofitem, aprofitem.
Clar, molt bé.
És un projecte oficial a la salle Campus Barcelona,
a la Universitat Ramon Llull,
màster en arts digitals i tecnologies creatives,
i el coordinaré,
i estem muntant un bon xiringuito, per dir-ho d'alguna forma.
Els explicaràs els alumnes què vas fer a Nova York?
Sí, però els secrets del hackeig no...
No, clar, o que ho investiguin ells, no?
Pot ser una prova perquè...
Per dir la pregunta, com ho fas?
Hòstia, és que això és un programa, jo crec, eh?
És un programa...
No per saber-ho, sinó...
Albert, és un documental.
Sí, sí, no, però almenys una xerrada d'honora.
No tant per saber els detalls,
sinó quins camins són els que et porten a fer-ho,
i després físicament fer-ho, saps?
No sé vosaltres, eh?,
però a mi m'han vingut les ganes de saber com ho he fet.
Gràcies per valorar-ho.
A Francesc el veig molt tranquil,
no sé si ho ha fet alguna vegada a la Plaça Espanya.
Ha cajat, potser, com a molt, la parada d'autobús, no?
Home, hi ha molt, això, eh?
Això és nou.
No sé si hi ha un encorrent artístic en aquest sentit.
Jo sé que hi ha un aparcament, no sé on,
que sabeu la típica pantalla on es posa si està lliure,
si hi ha plases lliures,
que es reprodueix un tros de la pel·li de Matrix.
Doncs això...
Sempre he pensat, increïble, això, no?
Sempre és la mateixa pel·li, sempre és Matrix.
Amb una molt baixa resolució, que és baixíssima,
però es veu allà com estan lluitant amb les espasses.
Increïble.
Hi ha un encorrent artístic de hackeig...
És que ara no me'n recordo el nom,
però hi ha un col·lectiu que, bàsicament,
es dediquen a fer expressions artístiques
a grans pantalles de ciutats famoses.
Molt bé.
I sense permís, segurament.
O allindar...
Sí, d'acord, d'acord.
Remember, remember the 4th of November.
Una mica uve de vendetta, eh?
Totalment, totalment.
Escolta'm, Albert, moltíssimes gràcies.
Albert Data, per dedicar-hi aquests minuts
al Generació Digital, molta sort aquests dies.
Moltes gràcies.
Que vingui molta gent a petar-te al teu joc
i que tu facis moltes fotos amb la gent que hi ha.
I saps que després de tu teníem molt clar
que havíem de parlar d'un altre personatge
que està una mica d'alçada, Albert.
Sí, està passant.
El Daito Manabe.
Sí, el meu objectiu és estar a l'alçada del Daito.
Doncs o no, que sàpigues que ara parlarem d'ell.
Molt bé.
Gràcies i molta sort, de veritat.
Gràcies pel suport.
Molt bé, a tu, de veritat.
Escolta'm, per cert, estem al costat, doncs,
del concert més important del Sonar.
Per cert, ara em sembla que s'ha caigut
un dels... de les banderes de...
Està desmoronant, l'estudi per alhora.
La calor i la vibració.
Aquesta vibració podríem escoltar, Sam, jo crec que sí,
que és el concert en directe que hi ha en aquests moments del Sonar.
Clar, és que el que se sent
és el primer concert,
perquè estem enregistrant-ho el dijous,
han obert a les 3.
Aquest també era un dels canvis del Sonar,
era l'horari que el Sonar Més D
doncs comença pel matí
i els concerts comencen a les 3.
Ah, i acaben a les 12, no?
El de dia?
El dia que acaba a les 12.
Està molt bé, està genial.
Eli, continuem parlant una mica d'aquestes propostes?
Sí, d'aquestes que ens ofereix aquesta edició del Sonar Més D
i una de les que tenim en el radar
és la, com dèiem, del Daito Manabe.
Aquest artista japonès
porta anys explorant les fronteres
entre l'art i la ciència
i l'Albert ens explicarà una miqueta més de tot plegat, no?
Doncs sí, som-hi, anem a parlar d'en Daito Manabe,
perquè és interessant, Albert, perquè...
i la resta de l'equip,
perquè justament quan Albert Murillo
em va comentar d'investigar una mica aquest artista
que és una de les estrelles d'aquest any del Sonar
i específicament del Sonar Més D,
doncs no sabia gaire cosa
i em va sorprendre molt tot el que vaig veure,
perquè a més està tot documentat,
tot el que porta a fer des de fa 20 anys
hi havia evidències visuals i sonores a internet,
així que ha sigut un plaer
investigar la vida d'en Daito Manabe,
una de les estrelles d'aquesta edició 30 del Festival Sonar.
Per començar, tota la música que sentirem,
que hem començat a sentir ara fa uns segonets
i a continuació,
és dels espectacles d'en Daito Manabe,
que forma part de les obres d'aquest artista japonès
i que, com us deia,
si teniu curiositat,
ell penja de forma religiosa tot el que fa a internet.
L'imagino que és superordenat, saps?
La típica web que dius,
any 2007, boom, a totes les llengües...
Que guai, que guai.
Això m'encanta a mi.
Vull parlar-vos de les obres d'en Daito Manabe,
perquè són molt curioses, molt experimentals,
però abans us faig una mica de context
de qui és l'artista.
Ha participat en anteriors edicions
del sonar, en diverses,
de fet, el 2017, en altres.
En aquesta ocasió,
el que fa és una estrena
també d'un espectacle musical,
després comentarem una mica els detalls.
Elles el defineixen
com una estrella mundial de l'art digital,
de la creació digital,
compositor, DJ, programador,
enginyer, artista digital...
Ho fa tot, eh? Ho fa tot, ho fa tot.
És, com us deia, japonès, va néixer l'any 76,
com a dada, doncs, per si esteu interessats en l'edat.
Ha participat en programació sensorial dinàmica
per l'Acadèmia Internacional
de Mitjans de Comunicació i Ciència
i en Ciències Exactes per a la Universitat de Ciència de Tòquio.
Collons, no he d'anar-ho a dir.
O sigui, hi ha participat
en programació sensorial dinàmica.
Clar, és que ja que t'hi poses,
fer-ho dinàmica, no ho facis.
Està tica, no dinàmica, per favor.
Ell mateix afirma
que la seva obra està a mig camí
entre la ciència i l'art,
però una mica més a prop de l'art.
I per què no has fet el tema de videojocs?
Perquè a mi em sonava una mica que havia fet alguna cosa.
Alguna cosa té a veure.
És evident que si és un artista digital
i treballa amb música feta de forma sintètica,
doncs al final sí que connectes amb els videojocs.
Us explico el que he trobat
de la seva relació amb els videojocs.
Ella ha comentat que a la infància,
quan era petit adolescent,
li encantaven els videojocs dels 80
i, de fet, el van animar, la seva música,
a explorar tot el que ha fet al llarg de la seva vida,
a explorar la relació entre humans i tecnologia.
I sempre ha dit que li fascinava molt un joc en concret,
que a mi m'encanta, que al francès també li fascina,
que és el Gradius,
conegut també a Occident com a Nemesis.
I, si us sembla, recordem aquest videojoc sentint la música.
I, si us sembla, recordem aquest videojoc sentint la música.
Sí, sí.
Passa una inspiració, doncs, per a Taito Manabe.
Ell volia fer música i videojocs.
Ell programava amb un ordinador
dels anys 80,
amb un ordinador de la marca NEC,
que eren molt populars al Japó.
Tenia un teclat, un sintetitzador,
de fet, un DX7 de Yamaha,
que també és el mític dels anys 80,
dels sintetitzadors 80.
Ara deu estar buscat i deu ser car, segurament.
Sí, sí.
Per músiques de videojocs i tot això el coneixem molt.
I, si us sembla, continuem comentant una mica
l'obra d'aquest artista.
Ell porta molts anys fent instal·lacions
i obres que fusionen la tecnologia i les arts
per exemple, fusionar dança contemporània
amb robots i drons.
Ara us comentarem una mica més.
O, per exemple, traduir les senyals
i les zones cerebrals i les senyals
que emet el nostre cervell
amb les senyals elèctriques del nostre cos
amb música, per exemple.
De fet, ho hem vist.
Ho hem vist fa estones, veritat.
Persones que porten com una espècie de mitja al cap,
però amb moltes connexions.
Sí, sí, investigant tot allò que passa pel cap.
Sí, no.
I, com que he comentat-me sobre l'artista,
he descobert que és interessant
perquè és un àmbit que realment interacciona amb el nostre cos,
però de forma no intrusiva, en el fons.
O sigui, col·loca sensors,
però no t'estan col·locant alguna cosa a dintre del cervell.
Això està bé.
Perquè el altre és una mica l'Angel de combate
i ja em preocupa una mica.
Ell ha fet un espectacle que és molt conegut,
que és la clausura dels Jocs Olímpics de Rio.
Correcte.
És el moment, recordeu, que es donava el relleu al Japó.
Sí.
I també la presentació de projeccions
sobre els esportistes,
que era com una invitació a la cultura de la tecnologia
i l'art japonès.
Totalment.
Superresponsabilitat la representació del país.
Ha treballat amb artistes, atenció,
com Björk, en Lang Lang, en Ryuichi Sakamoto.
Conegudíssims aquests artistes,
el Sakamoto, malauradament,
vam conèixer fa poc la seva mort.
I ha creat empreses, també.
Ha creat empreses.
I és el fundador d'una empresa que es coneix molt
en aquest àmbit, que es diu Rizomatix.
És una empresa japonesa que es dedica a crear projectes
comercials i artístics per al món de la publicitat,
per al món de l'audiovisual.
I bàsicament treballa amb les arts visuals,
el multimèdia, la programació.
Fan videoclips, fan anuncis.
Així, doncs, que busquen la frontera,
on està el límit de l'experimentació aquesta.
També amb una companyia de dança japonesa
i de teatre que es diu Eleven Play.
Va fer un espectacle en el qual ballerines
estaven en contacte,
en el qual ballerines estaven ballant
juntament amb drones
que es mouen al costat sense interrompes,
de forma coordinada.
També ha fet un projecte
en el qual escaneja els moviments de les ballerines
i crea una IA que balla,
que és molt curiós perquè quan la IA s'està entrenant,
els moviments que fa són realment...
Estan poc treballats, no?
És a dir, està com encarcarat.
Sí, és com si tingués,
com si li estigués tenint...
Sí, és com si tingués,
és com si li estigués tenint un atac elèctric a sobre
i espasmòdic.
I després veient la imatge,
quan es va relaxant i...
I es va entrenant com el sistema aquest
i al final ja balla d'una forma curiosa,
no balla com una persona real.
Però és curiós, no?,
com aquesta interés artificial
utilitzada per crear coreografies.
És molt interessant, no?
M'agrada, és una cosa que té a veure
molt amb les emocions, no?
Un altre projecte se centra
en investigar, com us deia, les imatges mentals,
i com aquesta genera música
va fer servir
en un dels experiments
una màquina de ressonàncies magnètiques
que és molt impressionant,
perquè la persona posava el cap allà
i analitzava el cap per dintre.
I, darrerament,
i això té molt a veure
amb el que presentarà aquests dies al Festival Sonar,
està treballant, doncs,
amb les intel·ligències artificials
que estan més de moda en els darrers mesos, no?
N'hem parlat al GD,
el francès ens ha parlat, hem fet experiments
stable diffusion, mid-journey, no?,
amb aquestes sistemes
de creació d'imatges, no?, de creació de sons,
i ja està treballant, també,
amb aquests...
Però mola, perquè sempre ho porta més enllà, no?
Perquè ell, com diguéssim, que no és com una persona
com nosaltres, no?, que fa un experiment, no?,
sinó que porta anys ja amb aquest tema.
Molt bé. I encara el podem veure, el Dayton Amabe?
Sí, sí, sí, de fet,
us repaso el que ha fet bé.
Justament quan estem fent el programa
està fent, doncs, una xerrada
amb l'enginyer japonès Yuya Hanai,
i després, a les 7 i mitja,
avui mateix fa un concert
amb un artista americà que es diu Nosa Zink,
que m'agradaria veure'l,
perquè en Dayton farà el vídeo
i en Nosa Zink farà la música.
Molt bé.
I demà, divendres,
faran la seva sessió,
la sessió important del Dayton Amabe,
i demà, divendres, a les 8 de la tarda,
a l'Stage, més d'hi, de MediaPro,
aquí al Sónar.
Doncs mira, hem conegut una miqueta més el Dayton Amabe,
que, a banda de tenir un nom que mola,
perquè sempre ho he pensat...
Mola molt, és veritat.
És complicat, però es queda. Totalment.
No sabia res del que ha explicat l'Albert,
pràcticament res, però aquest nom el tenia aquí al cap, sempre.
Sí, sí. I perquè ha vingut molt,
n'hem parlat alguna vegada,
i ho has demostrat, és un tio inquiet, eh?
Quan comences a documentar-te per això,
no sabia per on començar.
Era com, uf, per on començo.
Doncs escolta, un moment ara per saber
la distància que ha fet avui el Francesc caminant
i saber què és el que ha estat el que més li ha interessat.
Els projectes visuals més punters
els hem trobat al project Aria,
on el Francesc Xavier porta tot el matí
sense treure's les ulleres de la realitat virtual.
El project Aria és la part del mes D
on podem tocar, jugar, posar-nos coses sobre el cap, etcètera,
sentir de primera mà
com les experiències d'un festival tant avantguardista com el Sona.
És una mica com el Chiquipar dels gafapastes
o el zoo infantil dels modernillos,
així que vaja, jo allà mateix.
És que és això, eh?, en el fons.
Gràcies per dir-ho, Francesc.
Tots allà a tocar, posar-nos ulleres, a flipar,
que modern és tot això.
Després ja veurem què queda, no?
Doncs mira, aquest any més entrat a la zona de realitats més D,
on s'han presentat les experiències en realitat virtual
i en realitat augmentada.
Fins a 14 projectes de tota mena que us esperen allà
per portar-vos a mons virtuals increïbles.
Escolta'm, i quines són les experiències que has provat
i destacaries, diguem-ne?
Doncs mira, n'hi ha de tota mena.
N'hi ha algunes que estan molt bé,
altres que són una miqueta més especials.
Jo començaria destacant First Life.
És un documental amb la col·laboració
de Richard Attenborough,
que és una de les persones que més temps porta
des de la BBC i la televisió anglesa
parlant de documentals.
Hi havia diversos documentals de vida,
on ells eren IFA, que també sembla molt interessant,
però no han aparegut.
Estava allò que moltes vegades passa al festival del primer dia,
que trobes l'Standwood i dius que aquesta gent no s'ha presentat.
Igual era Isòdia.
Exacte, potser era Isòdia.
Però quan jo he anat, no.
Es veu el que passa a la ciutat,
que és el que passa a la ciutat,
en la ciutat de Barcelona,
des de les primeres cèl·lules,
a com es coordinen, com comencen,
i ho veus tot des d'un 360 immersiu,
on pots veure les cèl·lules al teu voltant,
els organismes, com creen els ecosistemes prehistòrics,
a través d'una mena d'arbre de la vida,
on van assenyalant-te aquests punts més especials de l'evolució,
des dels primers animals fins ara, com diríem.
Doncs et sents immers,
veus aquests animals passant pel teu voltant,
i t'estan explicant el context que t'estan explicant,
i crec que, per les pel·lícules i per les narratives,
que has d'anar seguint què passa a certs llocs,
doncs el 360 sempre és el més complicat.
Jo crec que per documentals pot ser una forma molt entretinguda
i molt ditàctica d'explicar el seu contingut.
Molt bé.
A veure, alguna altra cosa que t'hagi interessat
dins d'aquesta àrea, aquest xiquiparc, per agafar passes?
Exacte.
Doncs mira, m'he ensentat en dues coses
que no serien les clàssiques que un vol ulleres
per veure experiències, espaterrans i aquestes coses.
En canvi, m'he fixat en dos projectes d'infraestructura.
Era Float Grids i mòdul AR.
I què són Float Grids i mòdul AR?
Float Grids és una mena de sistema de creació de panells virtuals
en sistemes de realitat augmentada o realitat virtual
perquè tu dintre d'aquesta realitat puguis controlar coses.
Us en recordeu el que feia l'Iron Man, el Tony Stark,
amb el Jarvis, que feixia amb les mans i apareixia en tot de panells?
Doncs si fa, no fa.
És un sistema perquè tu puguis crear,
per exemple, un mòdul d'aigua,
un mòdul d'aigua,
un mòdul d'aigua,
un mòdul d'aigua,
i tu puguis crear les teves proves i interfícies tàctils
en un sistema virtual.
I, per tant, no és en si una cosa espectacular,
però que et donarà peu a que molta gent pugui incorporar això
als seus projectes.
I aquesta cosa d'interacció
anava lligada amb mòdul AR.
Mòdul AR són una sèrie de petits aparells
a internet de les coses
que estan fets per vincular-te a tu amb el món real.
I això m'ha semblat molt guai.
Hi havia, per exemple, una mena de coses
que semblava com una bombeta,
i allà on posaves la paret en el món virtual apareixia
el mòdul d'aigua,
o, per exemple,
que coses que passen en el món real
hi havia un sensor de vent.
I així tu les plantes que estàs veient
en aquest jardí virtual que no existeix,
si a la realitat està fent vent,
aquelles plantes s'estan movent amb el vent
que està detectant aquell aparell.
Coses per l'estil.
El Pol Regàs, que és el més jove de l'equip,
creus que tu alguna vegada utilitzaràs això
per encendre, per exemple,
una llum a casa teva amb recta augmentada?
Sí, perquè ha de ser molt gandul.
Això també és veritat.
Potser t'hi acabes tornant.
Potser ens hi tornarem.
Com a la pel·lícula de Wall-E.
Es separen els ossos.
És més aviat que,
mentre que a vegades necessitem
moltes coses físiques i reals
que són cares de construir,
quan inclús la interacció amb el món real estigui virtualitzada,
potser estaràs en una...
Us en recordeu també aquests vídeos de les HoloLens?
Sí, és molt divertit.
Hi ha una taula d'escriptòria.
Allà veuràs els teus quadres, el teu contingut,
la taula d'escriptòria amb el teu megaordinador,
amb pantalles de...
Realment, allà no existirà res.
Per tu serà això.
Imagina't un estudi de gravació
en què no tens res,
et poses les ulleres i tens allà la supertaula.
Això sí que és guai.
Ho tens tot molt desendreçat,
i que de sobte ho vegis tot endreçadet, bonic.
Et pot fer un sentiment de...
Que preferim el món real que no pas el món virtual.
Sí, és així.
I parlant de ciència-ficció,
la darrera cosa que has vist
està relacionada...
De fet, es diu Neon, de Neon Pack?
Jo he vist Neon i ja he vist Retrofuturista Cyberpunk.
Vaig ballar.
I què?
No era això.
Però ha sigut molt curiós.
Mira, no ho negaré.
Jo anava per veure coses així, Ciutats Futurista era molt de Neon.
El que m'he trobat és una experiència narrativa,
amb atenció que s'ha exhibit a llocs importants,
com el Festival South by Southwest,
i representa tres escenes d'una història de l'artista,
Nick Bugs,
en format d'experiències sensorial 360 graus.
Correcte.
La primera, bastant calidoscòpica, amb molts de colors,
una mena d'agressió al sentit, sincerament.
La segona era molt estranya, perquè era com un viatge en cotxe.
Estaves com sentat a la part darrere d'un cotxe,
com quan ets petit i et porten els teus pares en cotxe,
i de cop a volta entres en un túnel que està ple de llums,
i tens aquesta sensació que estàs com en un lloc màgic.
I la segona,
i la segona,
la qui t'ha dit que estàs com en un lloc màgic,
tenia una altra vegada aquesta mateixa sensació.
Veies el cotxe, la ràdio allà de baix,
no ho podies tocar, estava lluny.
Veies els llums que passaven,
i tu estaves sentat al segon de darrere.
Aquest fragment m'ha agradat.
Molt guai.
I per últim,
estàs en un passadís d'un bloc d'apartaments
de ciutat d'Hormitori X, a Les Fosques,
i aquí és on venen els néons.
Perquè et comença a venir del passadís cap a tu,
era curiós en aquest sentit.
Aquesta darrera, una experiència una mica d'àcida,
podies estar així, no?
Sí, sí, sí.
Haurien de fer una experiència d'aquest túnel de rentat.
Home, jo el tinc enregistrat a Espai Sonant.
Vindria a fer això, jo m'hi agradaria,
a UBR, com està a dintre.
Doncs, escolta'm, anem a conèixer un projecte
que forma part del sonar extra,
que a mi tant m'agrada,
i que passa al pavelló Mies.
Generació digital.
I com sempre, el Festival Sónar
surt del seu espai del sonar de dia i de nit,
i ofereix espectacle també fora de l'espai on som ara mateix.
La relació entre el Festival Sónar
i la Fundació Mies ve de molt lluny,
i aquest any tornen a col·laborar amb una proposta
que mescla la música creada per intel·ligència artificial
i la que està creada per músics humans.
A veure, el nom de l'experiència és
Reprocessing Piano Mies Intel·ligència Artificial.
És un projecte que es fa amb un projecte
que es fa amb un projecte que es fa amb un projecte
que es fa amb un projecte que es fa amb un projecte
A més, Intel·ligència Artificial
és un exercici radical d'obertura
i indagació creativa on els músics participants
del cartell del festival, com per exemple
el Marco Mezquida, la Marina Herlop,
Carles Viernes i molts més
experimentaran amb un sistema
d'intel·ligència artificial
que reacciona, atenció, en viu
a cada gest, és a dir,
a cada música del pianista.
Ho explica el comissari Lluís Asente.
És a dir, va d'una interacció
entre el pianista i una intel·ligència artificial
que és especial
perquè la intel·ligència artificial
capta l'input mitjançant dos micròfons,
és a dir, que està escoltant,
no capta una senyal midi.
La senyal que va del piano a la intel·ligència artificial
no és una senyal informàtica,
no són dades, sinó que és àudio.
Aquest és un dels trets característics
i molt especials d'aquest sistema
i que el fa molt atractiu perquè, clar,
ara està adaptat al piano,
però els desenvolupadors,
com a Juncosa, ja estan dient, això ho podem extendre
a qualsevol instrument acústic,
a la veu mana, guitarra,
qualsevol instrument que pugui captar el micròfon.
Són 6 sessions úniques de 45 minuts
on el piano i la intel·ligència artificial
s'uneixen en un diàleg musical en directe.
Però com funciona exactament aquesta IA
que ha estat creada per a enginyers de l'UPC?
Lluís Asente.
Sabeu que la intel·ligència artificial
és molt bona en identificar patrons.
Aleshores, què fa?
Està escoltant el piano
amb una mica de paràmetres i el que fa és,
val, quin timbre està fent servir el pianista?
Està tocant ràpid o està tocant lent?
Està tocant sons aguts o sons greus?
Està tocant amb harmonies molt canvians
o amb harmonies molt estables?
I en base a aquesta informació,
que la IA capta en dècimes de segon,
proposa una resposta.
Que pot ser des de, vaig a acompanyar-te,
ajustar-me la teva harmonia i el teu ritme,
però també hi ha moments on dius, val,
com que tu estàs fent això,
jo et vaig a proposar una cosa completament diferent.
Perquè el pianista ha d'escoltar
el que la intel·ligència artificial li proposa
i respondre de manera coherenta.
Molt bé, és espectacular, si ho podeu veure.
De veritat, quan marxeu del sonar,
passeu pel pavelló que està al costat
i és el que diu ell.
És a dir, el pianista tocava
i la intel·ligència artificial
reaccionava a la forma
amb la qual tocava,
ja sigui el ritme, la intensitat, etcètera.
Això m'ha recordat molt
la intel·ligència artificial dels enemics dels videojocs,
per exemple, que al final es mouen
depenent del que tu fas, no?
Sí, és molt interessant, perquè és un concepte,
la paraula intel·ligència artificial
en el món del videojoc.
Fa molt temps que la comentem.
Quan va sortir el Halo, el primer de tots,
els enemics, com es mouen?
Fa vint i escaig anys.
Com reaccionen? Com es amaguen darrere d'una capsa?
Doncs aquí, a nivell artístic,
la màquina anava
molt bé.
Hi havia dos tècnics de l'UPC,
com les persones que segurament
havien dissenyat tot aquell sistema.
I quan van començar
una espècie de demostració
que va durar uns vint minuts,
jo vaig veure que estaven nedant l'ordinador
i estaven tocant coses.
Jo vaig pensar, no, no havien de tocar res.
O sigui, la intel·ligència artificial
ja va funcionar, no?,
en principi, com tu vols, però semblava que
segurament alguns items els hi donaven
perquè al final també
jo vaig pensar,
la intel·ligència artificial ja acabarà quan vulgui la peça.
Però no, no, ja hi va haver un find out.
Aquí hi va haver-hi una intervenció humana
per acabar la música.
Molt bé, doncs, escolta'm,
portem ja uns quants minuts
de la generació digital, ja 42,
i volem saber quina ha estat
l'experiència del Bol Ragàs, el nostre tècnic en pràctiques,
després de passar les primeres hores al sonar.
Doncs, de fet, el Pol no és el primer any
que ha vingut al sonar,
ja hi havia vingut,
però hi havia estat treballant.
Molt bé.
I ho diem molt poc, però tot això que veiem
funciona gràcies a un munt de persones
de l'organització que fan, doncs,
que això, que tot rulli.
A veure, Pol, on vas estar l'any passat?
Jo l'any passat estava al sonar de nit
treballant com a auxiliar de seguretat.
Ostres. I tu?
Jo vaig estar a l'aigua.
I seguretat, quina era la teva tasca?
La meva tasca tenia dues tasques.
La meva tasca estava a la porta 4,
on entraven... accedien els artistes,
les furgonetes, tothom.
I l'altra era esta de patrulla.
De patrulla? Ah, hòstia, com si fossis un policia, eh?
Gairebé. Sí, bueno, com aquí diu,
vigilant que ningú fes coses que no toqui.
Però anaves així de paisà o anaves vestida de la mare?
No, no, anava com el colló aquí amb un...
Que se't deia, no?
Sí, també, anava amb un reflectant.
Sí, de fet, he vist algun company per aquí de l'any passat.
Ah, sí? Molt bé. Vas tenir molta feina?
Sí. Sí, eh?
Sí, sí. Sobretot a la platinada del dia següent.
Ja. Sí, sí, sí, esclar, esclar.
I vas treballar cada dia?
Sí, bueno, les hores són 3 dies, però hi estàs una setmana abans.
Molt bé. I dos dies després.
D'acord. Molt bé, molt bé.
S'ha de desmuntar i s'ha de desmuntar.
Exacte, exacte. Escolta'm, però avui no.
Avui has vingut de forma diferent,
i com ho has vist tot plegat?
Doncs mira, avui he vingut a les 11,
i a les 11 i mitja teníem una xerrada.
Sí.
I aquesta xerrada ens han portat amb el Sergio Caballero.
Sí.
Que ell ens explicava l'experiència de la Ia Baimí Baimelià.
Molt bé.
Perquè, de fet, el Sergi Caballero ha estat sempre
el dissenyador del que és el tema artístic
i les presentacions del sonat, que són tan especials.
Sí, de fet, el que ha fet
és una experiència de 30 anys
del sonre dels cartells i demés fet amb Ia.
Molt bé.
L'ha passat totes per Ia.
I el que ha volgut il·lustrar és les versions dolentes,
les proves i els errors.
És que, de fet, jo vaig escoltar, no sé qui m'ho va dir,
l'altre dia, que quan estaven provant d'això que els portava...
O sigui, el que van fer és entrar tots els cartells
de tots els anys i que feien pausa
per abans que estigués muntat.
I es van quedar, justament, això que dius tu, no?
Sí, jo, quan ho heu vist, m'ha quedat una mica estranya.
Hem entrat a un lloc amb uns auriculars
per tema de contaminació acústica
i no sabia bé com reaccionar jo,
perquè és una experiència molt... és diferent.
I, clar, heu estat jo i he pogut fer-li una pregunta.
L'he volgut preguntar de com afectarà
o com afecta Ia al món de l'àudio,
que és el que jo em dedico.
I la seva resposta ha sigut de...
Bueno, com tot, el que has de fer al món de l'àudio
és adaptar-lo.
Si tens una intel·ligència artificial que està fent alguna cosa,
el que has de fer és adaptar-la i fer-la teva.
Per personalitzar-la una mica, no?
Clar, i també ha tret el tema de Vocaloid.
Perquè, al final, no és ben bé una intel·ligència artificial,
però a la vegada ho és,
perquè tu estàs programant i el programa està agafant alguna cosa
i li està donant forma.
I ara, com que abans Vocaloid era la Hatsune Miku
i tothom veia que allò era Vocaloid,
un dia poden reproduir, segurament,
si tenen prou dades i prou entrades,
la veu de qualsevol persona.
I hem fet tot el programa sense ningú de nosaltres.
I tant.
Qui ho diu que no som els originals avui?
Jo soc original.
A mi no patiu.
I nosaltres estem per allà al son arbellant.
Som NPCs.
Tots seguit ens han fet una visita guiada al Sonar Més D.
Molt bé.
Una noia ens va fer una xerrada.
I ens ha comentat una cosa molt interessant,
que és un projecte que fan per uns 40, 30 i algú projectes.
I aquest any s'han presentat uns 450,
perquè hem fet un open perquè tothom es pugui presentar.
I n'hi ha 84 projectes aquest any al Sonar Més D
que podem trobar.
Des dels 400 i escaig que es van presentar.
I és un projecte molt important.
Sí.
I he trobat molt interessants.
Com comentàveu abans de les neurones.
Es diu neuroelèctrics.
Segons les emocions, canvia de color i la forma.
Hi ha una pantalla que tens davant.
I segons el que representa,
com et sents amb sensors i coses d'ingenieria que no controlo.
Doncs varia.
És molt curios.
No sé si heu vist les cares de les persones
que tenen aquest casc.
Són cares que no són normals.
Intentes concentrar.
Cares de concentració.
Sí, em fa molta gràcia.
És molt íntim.
Tothom veu el que passa pel cap.
Encara que siguin colors i tal.
Totalment, estic d'acord.
I també he vist uns arcades que tenen jocs clàssics,
però amb una variant de lluita contra el canvi climàtic.
És una proposta que el Sonar ha fet aquest any.
La principal és la intel·ligència artificial.
I la segona idea és el canvi climàtic.
És molt interessant.
I l'aspecte dels videojocs, que són retro?
De fet, jugues en un arcade.
Sí, en un arcade.
Hi ha jocs de 8 bits.
És molt interessant.
I per últim, he anat al Dolby Atmos.
Mira, jo hi he anat i no m'han deixat entrar.
Diu que potser després a les 6 podré entrar.
He pogut entrar i hi ha 6 seients només.
Ah, clar, clar.
Tenen un sistema 7.1.4.
És que, clar, i ho has pogut experimentar.
De fet, davant tens una pantalla on vas veient tots els moviments.
Només et diré que és un software de Dolby,
que hi ha 128 entrades que tu pots configurar.
I pots fer panorames, pots fer tot el que vulguis.
I és una experiència molt bona.
Està pensada per una llar?
Sí, perquè també hi ha un cotxe.
Hi havia un cotxe on en principi tu també pots posar el seu sistema.
Sí, perquè tenen un còtic com el WAP, el MP3, que és de Dolby.
És a dir, tu podràs fer cançons a casa teva amb el Pro Tools,
Ableton Cubase, tenen diferents DAW,
i el podràs guardar com a Dolby.
Com a Dolby Atmos.
I tindràs aquesta sensació sonora de 7.1.4,
que és el sistema que treballen ara.
I és molt, molt recomanat.
No, no, absolutament.
Jo sempre penso, per això,
la complicació de posar tots els altaveus a una llar.
Que no siguin virtuals,
perquè ara fan altaveus que reboten a la paret,
i que tens l'efecte més o menys.
Però la gràcia és posar els 12 altaveus.
Però qui ho pot fer això?
I passar cable.
És veritat que hi ha auriculars i coses que porten,
però el Bluetooth i tot...
Que torni les piles.
Les què?
Les piles. Aquella cilindra...
Algun sona.
Molt bé, fantàstic aquest passeig que has tingut, Pol.
I ara, com és tradició al generació digital,
nosaltres també haquegem el sonar.
Però el sonar no ho sap,
perquè sempre dediquem un temps a parlar de videojocs,
perquè, Albert, estem en un moment important
del món dels videojocs quan sempre comença el sonar.
La setmana de l'E3,
la gran fira de videojocs,
aquest any no és l'E3 amb aquest festival.
Així que tenim moltes novetats.
Doncs sí, perquè sabem que aquesta setmana, Albert,
no ha esperat qui és,
tot i que aquest any, com deies,
no s'ha celebrat la fira de l'E3, com és habitual.
Les companyies de videojocs han portat dies anunciant
un munt de novetats a través de presentacions,
i l'Albert no s'ha perdut ni una.
A veure, com ha anat tot això?
És bàsic que triïs, perquè realment és el que diu l'Eli,
moltes coses.
Jo us faig un petit resum i després em dieu,
teniu una llista molt llarga de jocs,
cadascun de vosaltres, que seleccioni un.
Ah, d'acord.
Que seleccioni una llista.
I llavors us en parlo, dels que vosaltres em digueu.
Veieu que aquí no portem guió, que ho tenim tot aquí al moment.
Bàsicament, com a resum,
aquest any no s'ha celebrat la fira d'E3,
la fira de videojocs de Los Ángeles,
però no s'ha celebrat la fira d'E3.
És que l'E3 és una cosa que és gairebé com un ente virtual.
Ja ha quedat en el calendari, no?
És un estat d'ànim,
és el moment de les presentacions,
és com el moment més esperat d'any,
i és com que no existeix, però existeix.
Llavors, hi ha hagut molts esdeveniments d'aquests dies.
Ràpidament, el PlayStation Showcase,
el Summer Game Fest, el Day of the Devs,
que és una sessió de Jocs Indie
presentada per en Tim Schafer,
el
Xbox Games Showcase, el PC Gaming Show,
i el que més es parla de mitjans generalistes catalans,
que és el Neva.
El Neva, per exemple.
El Neva és el nou joc desenvolupat per l'estudi barceloní
de Noma d'Estudio, els creadors de Gris.
Molt resumidament, Gris és el videojoc,
aquest que probablement l'heu vist,
que és d'una noia que està dibuixat per en Conrad Roset,
i que bàsicament és com el joc català dels últims anys,
per excel·lència.
S'han fet moltes obres, però aquesta ha sigut la més impactant,
ha venut de 3 milions de unitats.
És molt bonic.
És moltíssim, això.
3 milions de còpies d'un videojoc català.
Sí, multipliquem-ho per 40.
És que és al·lucinant, eh? Això és bo.
Sí, està molt bé.
Pel Conrad, sobretot.
Pel Conrad i per l'equip de Noma d'Estudio.
El Neva està en la línia aquesta, visualment és molt bonic,
i, realment, poder veure el tràiler ja està molt bé.
Molt bé, molt bé.
Escolta'm, va, jo ja he dit el Neva.
Pol, vinga.
Jo és que vaig veure la idea...
Mira, m'agrada molt el que és la fantasia medieval,
però és que en la història,
però és que hi ha l'Eyes of Pea.
Eyes of Pea?
L'Eyes of Pea.
L'Eyes of Pea, que hi està aquí baix.
Té una pinta.
Interessant.
L'Eyes of Pea és com una mena de...
Souls-like, no pot ser?
Souls-like, com una mena de Dark Souls.
Joc difícil ambientat en un món així com gòtic fosc.
Fosc, eh?
I aquí ve la gràcia, perquè és, com deia el Pol,
com un Dark Souls, que, per cert, ja teniu la demo disponible.
Ah, sí?
Podeu jugar a la demo, això mola molt,
jo que volo la demo, ja la podeu anar a jugar ara mateix.
Això és important.
I el pi és de Pinocho.
Sí, és que és això, és que és Pinocho.
Ah, que bo.
És com una versió fosca de Pinocho, del conte tradicional.
Que guai.
I convertit en Dark Souls, és brutal.
Genial, genial.
Doncs mira, jo tinc interès per aquesta nova encarnació
d'un clàssic de sempre, a veure què tal resulta aquesta vegada,
i Prince of Persia de los Crown, no?
És molt interessant.
Per què?
És que és una pel·lícula de Prínce of Persia,
intentant desenvolupar el remake del Prince of Persia Sands of Time.
Aquell videojoc de fa més de 20 anys,
que va convertir Prince of Persia en tres dimensions,
que podia rebobinar el temps, no se n'en surten,
no poden fer aquesta actualització,
així que han canviat completament tot el projecte aquest,
el tenen aparcat, i han fet un nou Prince of Persia,
Francesc, amb l'estètica més clàssica, en dues dimensions,
i hem donat al príncep un munt de poders,
com si fos un superheroi,
i l'estètica del príncep és com amb rastes,
cabell amb rastes, modern, tatuatges...
Sí, sí, sí, curiós, perquè ha sigut completament nou.
Sortirà el 24 de gener, l'any que ve.
Ubisoft, tinc la sensació que té molts projectes
que no tiren endavant, Ratchet & Clank,
no, ara no recordo quin, està també treballant...
El Billion Coteneuil.
Ubisoft està, des de fa uns anys, dos o tres anys,
amb el que respecta les novetats a nous videojocs,
molt malament, molt, molt, molt malament.
Intenten tornar a sortir a treure el cap, a tirar endavant,
i aquest any han presentat, sobretot,
bastants videojocs molt ambiciosos,
que sigui el de Batar, que sortirà al desembre,
el nou de Star Wars, que sortirà en vinent,
que no se'l creu ningú, aquest joc de Star Wars, perquè...
L'Outlaw?
L'Outlaw, sí, sí, que veig que el Pol està aquí com...
L'has vist al tràiler? És que és molt espectacular.
Sí, però és que no sortirà. És el que dius, es veu massa.
Es veu com massa bé, és com un gran defauto a Tatooine.
I té una pinta espectacular.
Tant de bo surti bé, però té bona pinta, però...
I, a més, acaben de treure el nou de Star Wars.
Sí, sí.
Seria com massa d'hora.
Sí, sí, la continuació del Fallen Order.
Escolta, Mel, i tu quin agafes?
A mi m'agradaria saber coses d'aquests Like a Dragon,
bàsicament perquè em sona que ha d'estar bé.
Gràcies, Eli, gràcies per dir-lo.
El meu tràiler que més em va emocionar.
Justament, en sèrio, no està preparat això, eh?
Tenim aquí un munt de jocs, els nous Like a Dragons.
Like a Dragon és el nom que té a Japó.
Aquesta sèrie de jocs es diuen Yakuza.
Aquí es diuen Yakuza, però a Japó es diuen Like a Dragon.
Per què?
Doncs perquè a Japó t'ho dius Yakuza i... Compte, eh?
No és com una pel·lícula, és una cosa molt seriosa.
No, no, no, és una cosa molt seriosa.
Es dena en compte.
Llavors, bàsicament, el nou Like a Dragon,
el vam presentar per sorpresa i a mi em va emocionar molt,
perquè vaig veure el seu protagonista,
que és el Ichiban Kasuga,
que és un personatge que és com un Yakuza, però de bon cor,
i el tràiler té molta gràcia,
perquè està completament en pilotes, amb una platja a Hawaii,
i és la típica citació que ell no ho sap.
I és el típic gag aquest de tothom com sorprès,
i ell no sap que estan en boles, no?
Sí, molt, des del començament, molt xulo.
Ens queda molt poc temps,
però m'agradaria que ens comentessis el Flight Simulator 24.
Ostres!
Perdona, jo he vist imatges i...
Bé, és que és bastant flipant, tot plegat, no?
Recollonant el tràiler que han publicat Microsoft
del nou Flight Simulator 24.
Gràficament és impressionant.
Sí, no? El màxim, no?
Google Earth vitaminat, no?
Google Earth vitaminat i...
És fantàstic, és que l'actual Flight Simulator
ja es veu al·lucinant.
La novetat del 24, no us ho perdeu, és molt divertit,
perquè incorpora comissions que representen treballs,
treballs que té les persones, no?
O sigui, una missió consisteix a un pack d'emissions
en rescatar gent a la muntanya, que s'han perdut.
Sí?
Un pack d'emissions consisteix en apagar focs.
Ah!
Apagar focs. És el que esperava.
Sí, una missió consisteix en portar el president dels Estats Units,
cap aquí, cap allà, amb l'Air Force One.
Ah, pilotant l'Air Force One!
Sí, és un pack d'emissions.
És un pack de solucions molt originals
que impliquen portar avions.
Hi ha una de les missions,
que és un vol amb un caça d'aquests nord-americans de Top Gun.
També impressionant.
Molt bé.
Perquè molta varietat.
Sí, sí.
I això que dius de tema incendis,
sempre he trobat que la gestió...
Al final, faríem professionals que després anirien molt bé.
És interessant.
I ara, si no el comentessin,
faltaria el més important per mi.
Starfield.
El nou videojoc desenvolupat per Bethesda,
els creadors de Elder Scrolls i de Fallout.
Sortirà a finals d'any, al setembre.
És molt gran.
Ens permetrà explorar l'espai.
És com una mena d'aventura enorme per mil planetes.
I va tenir una presentació de 45 minuts.
Només dic això.
Molt bé.
Doncs arribem al final del programa, amics.
Gràcies a tots.
Gràcies a tots.
Gràcies a tothom.
Gràcies a tothom.
Gràcies, Samuel Maseda.
Josep Forns, el control tècnic.
Rosa Massager, a la producció.
Gràcies també a Albert García i a Lisbet Sánchez.
I salutacions.
Moltes gràcies per participar al GD en aquesta edició 1010.
10, binari.
Crec que és molt especial.
Parlem de notícies relacionades amb el món del videojoc.
I, sobretot,
explicarem la setmana vinent un programa especial
que farem el darrer de juliol.
I la gent que vulgui venir de públic ho podrà fer al nostre estudi.
Que vagi molt bé.
Adéu-siau.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.