1.
Icat, la ràdio inquieta.
Avui és el programa número 992.
El programa 1.000 ens coincideix en plena Setmana Santa.
No sé, però alguna cosa farem. Segur, eh?
Sí, sí.
Però vinga, ja.
No, no, bé, la cap de continguts de la ràdio va dir,
doncs, fes-ho el 999. Dic, potser sí.
Traurem el Sant Cristo Cross, un Supermario, un Supermario.
Anirem allà.
Fem processó per aquí davant.
M'has recordat a l'Estar, amb el Sant Cristo Cross.
Avui ens posarem l'escombra entre les cames.
Però, per volar i anar cap al darrer videojoc de l'univers Harry Potter,
escoltarem la música de Víctor Mame
i dediquem els propers 60 minuts a parlar de videojocs
i de moltes novetats relacionades amb videojocs a la ràdio pública.
Comencem.
Has descarregat generació digital.
Fials are humanoid.
Tenim el Roger Fontarnau des del control de so
que ens comprimeix la veu, perquè li agrada,
perquè ho estàvem dient ara.
Vol que copi poc.
Sí, no, vol que estigui condensada totes les freqüències.
És molt guai i és tot un art fer això.
Sabeu que cada emissora de ràdio per l'FM està comprimida
per, en teoria, un expert, perquè li doni la sonoritat...
Per trobar un so determinat.
Sí, sí, el de Catalunya Música mola.
De fet, el de Catalunya Música no està comprimit, és tal qual,
perquè així agrada els que els agrada la música clàssica,
però hi ha d'estar més comprimideta que no pas, per exemple, Catalunya Ràdio.
No sé si m'equivoco gaire, però vaig per aquí, oi?
Vaig dir-te, Albert, que en la Dove Audition
jo tinc un perfil que es diu Master Murillo.
En sèrio?
Que te'l vaig passar jo?
Sí, em vas dir, posa això, aplica aquest canvi, aquest paràmetre,
i vaig dir, com ho guardes?
Vaig posar Master Murillo.
Literalment.
O sigui, el podcast que fas tu, digues el nom, sisplau.
La Meraldina.
Li passem un Master Murillo, perquè quedi tot ben igualadet, ben comprimit.
Molt bé.
Això està a control de sob. Hola, Víctor Matute, com estàs?
Hola, molt bé.
Elisabet Sánchez.
Molt bona tarda.
I Albert García.
Bones.
Esteu amb ganes de fer aquest programa d'avui?
I tant.
Molt bé.
Pregunta.
Pregunta.
Aquesta setmana parlem de Howard's Legacy,
i ens agradaria fer-vos una pregunta a tots plegats.
Com va entrar a la vostra vida l'univers de Harry Potter?
Potser a través de llibres, a través de les pel·lis,
us va marcar molt, no us va marcar gens,
jugareu aquest nou videojoc, una miqueta, aviam, com ho porteu?
Si és cap pel·lícula, no he llegit cap llibre de Harry Potter.
Ni... Ostres.
Zero.
Però ho saps qui és, no?
Sí, Ullera Rodones, i s'ha fet gran, perquè és jovenet.
Perquè tens passa, és clar.
Sí, sí.
Vosaltres què, Eli, tu?
Jo vaig veure la pel·li una mica per casualitat,
perquè no em crida gaire l'atenció, i em va fer gràcia.
He anat veient algunes altres, tampoc no m'he enganxat molt,
però sí que les primeres em van agradar, i ja està, aquí m'he quedat.
Albert, jo vaig llegir els dos primers llibres
i vaig dir, escolta, que hi ha un llibre que està...
Amb aquesta veu, eh?
Sí, literalment, el Rafael em va dir,
que hi ha un llibre que es diu Harry Potter i que està molt de moda,
ara sembla que està començant al Regne Unit.
Em vaig comprar els dos primers quan només hi havia els dos primers.
En anglès?
En català, la primera edició que vam fer en català, me la vaig llegir
i fins aquí que acaba l'haber relació.
Vaig veure la primera pel·lícula, el cinema rex, que ja no existeix,
per mostius polítics.
Ja tenia prova amb el llibre i ja es va acabar la meva relació.
Però hi havia una guerra en aquell moment
per la doblatge del Harry Potter al català.
I vaig dir, mira, esteu tan posant pals a les rodes
perquè estigui doblada al català que la aniré a veure encara que no hi estic.
I recordo anar a veure en aquest cinema que no existeix,
quedar-me a sort, perquè vaig perdre decibels
amb el volum d'aquell cinema, encara ho recordo,
i fins aquí acaba la meva relació.
Allà vaig veure Blade Runner, jo.
T'imagines?
Sí, el rex.
Sí, ja està.
No t'ha marcat.
Mai.
Quan va començar aquesta història, jo m'estava llegint el Hobbit.
Jo vaig tirar per allà i mai em quedava interessat.
I la meva pel·lícula tampoc em va flipar.
Les he vist totes perquè ja que l'he començat...
Clar, si me les poses totes juntes, no, però una cada dos anys...
Són les típiques que posen per Nadal que dius, vinga, la miraré,
però que tampoc no et crida més enllà.
I què han dit els estels ullents al Telegram?
Si et sembla, començo per la gent de Twitch, que ens està parlant ara.
Gràcies al Joc de l'any.
El Lion Woman diu que ell va començar per la segona pel·lícula,
que la va anar a veure al cinema durant un aniversari
i aquí es queda la seva història, també.
I el Joan Lagan diu que el Harry Potter i la Pedra Filosofal
va ser el primer joc de Game Boy que es va passar.
Molt bé.
El joc de Game Boy us explicaré algun dia una història d'aquest joc.
Es va esgotar quan va sortir aquest videojoc,
perquè era el primer que va esgotar-se.
I jo vaig tenir una visió comercial.
Vaig anar a una botiga i vaig comprar-ne uns 20 o 30.
Però què dius, Albert? Tu fent això?
Tu anant al Rex per temes polítics i intentant allò...
A fons, Harry Potter mai m'ha interessat.
Ai, ai, continua, continua. Jo estic interessat aquí.
Vaig veure que la gent demanava aquest joc del Harry Potter.
Quan va començar el de Game Boy, vaig anar a una cadena molt potent
amb una gran bossa, em comprava 20 o 30 jocs
i vaig vendre'ls a la botiga dels meus pares.
De forma legal, sense guanyar ni un duro, perquè era el mateix preu,
que no hi hagés cap atraus a nous clients.
Molt bé, molt bé. Pensava que anaves a duplicar el preu.
No, no, no. De què era la botiga?
Era de tot, de videojocs, rellotges ràdios, pel·lícules...
Ara em dius que era una sabateria i tu no, jo fotré jocs aquí.
Jo obriré un nou mercat aquí.
Vendrem jocs i s'emportaran unes sabates, tu.
Per cert, la Gufo, que ens està veient molt amablement,
Laia, si no estic equivocat,
després jugarà el joc que comentarem avui del Howard.
Doncs atent. Molt bé.
Molt bé. I què diuen els ullens?
Doncs a Telegram, l'Isaac Besora diu que primer va començar
per les pel·lis, després els llibres.
Diu que fins a les últimes pel·lícules,
que agafen un caire més fosc, no li va enganxar.
Com a curiositat, el noi que doblava a Harry en català i castellà
anava a la seva facultat i sempre li demanaven
que els digués alguna cosa perquè els feia gràcia.
Clar, ara està fins als nassos d'això.
Segurament.
És que la persona que no vol parlar.
Els conjurs, segurament.
Clar.
I la Sònia Martins diu que ella va començar pels llibres.
De fet, la seva tieta va regalar-li la cambra secreta,
a veure si li agradava i a veure si es podia enganxar.
I va enganxar les seves cosines, la saga i després les pel·lis.
Espero que llegis el primer, com a mínim,
perquè la cambra secreta és el segon.
Quin és el segon, eh?
Crec que va començar pel segon, no ho sé.
Diu que li va marcar moltíssim a ella,
però no té clar si jugarà al joc, almenys per ara.
Molt bé, i el Ventosa?
Doncs a ell li va agafar de gran,
i va aprovar i completar els dos primers jocs,
el de la cambra secreta i el de la pedra filosofal.
Llavors, diu que va llegir els llibres
a partir del Prisonell d'Esbac,
i des de llavors ha completat tots els jocs menys el del calza
a PlayStation i els de les relíquies de la mort de l'Huí,
perquè diu que aquells eren basura.
Bàsicament.
Bàsicament, per dir-ho d'una manera fina.
Fuertes declaraciones.
Diu que actualment fan maratons quinzenal de les pel·lis,
i que han començat a comprar i jugar una de les pel·lis
i a jugar una dels seus jocs de taula?
Ah, és que hi ha una fotografia espectacular
que està al Telegram amb la fotografia del joc de taula,
tot posat i és espectacular.
Aquí a la piscina del guió he posat els llibres, pel·lis i videojocs,
i sempre tot ha estat com molt vinculat a l'autora,
al que ha fet l'autora.
En aquest cas, Albert, em sembla que és diferent.
És a dir, aquí ens trobem un joc que no té res a veure.
En parlarem, un comentarem bastant de tot aquest tema.
És un joc per comentar, però sí,
el videojoc és d'un estudi que es diu Avalanche Studios,
i en principi dintre del videojoc,
i des del meu punt de vista, per sort,
l'autora no ha tingut gaire cosa a veure.
Clar, perquè també en parlarem.
I en comentarem la política aquest dia.
Molt bé, doncs això, si els audience també ens ho volen comentar
durant el programa ho poden fer,
i aquí anirem dient, si és interessant,
el que ens comenteu a través de twitch.tv barra
Generació Digital, que si ens esteu escoltant a través de FM,
un quart de quatre, sempre mostrem com fem el programa de ràdio
a través de twitch.
Controlem.
Generació Digital.
Molt bé, i ara comentem el videojoc de l'Eli,
que té a veure amb uns lluitadors, no?
Sí, amb uns lluitadors, bàsicament.
Es diu el joc Stigma Warriors,
i això, et poses a la pell d'uns guerrers,
que són com una mena de ninot que sembla com un pal,
en realitat no tenen cara i són com així allargats
i sense mans, tampoc, com uns pals,
però que recorda els personatges de bola de drac.
Un pal pot recordar, eh?, perquè té...
Sí, pot recordar per la roba i pel pèl.
Ah, molt bé, que guai.
Els hi han posat aquests detalls només.
Aleshores, hi ha un personatge que es diu Soku en comptes de Goku,
i tots els personatges la resta tenen aquests nous, no?
Sí, i tots els personatges la resta tenen aquests nous, no?
Bordejant la denúncia, eh?
Oh, Stigma Warriors, increïble!
Però que sí!
Però que va ser un Goku Super-Guerrer!
Però això suposo que va sortir fa uns anys llargs,
quan internet era campo,
van sortir unes animacions
que eren uns combats de kung-fu entre personatges de pal.
I com que anava evolucionant, cada cop anava més a l'obèstia,
de cop i volta una està formada com un Super-Guerrer,
i això suposo que vindrà d'aquí.
Igual a la veritat, eh?
No, no, no.
És que és un Goku... Sí, sí, totalment.
És com una...
Mocho, no em sona en català, ara.
Com una fragona.
Una fragona, però Super-Guerrer, és increïble.
Jo hi trobaria sentit si n'hi hagués diverses versions,
i cada versió et pogués semblar a uns personatges diferents.
Però, justament, que n'agafin uns tan concrets, no?
No sé què deuen pensar.
Jo soc una professional? Sí, home, clar, jo he d'aprovar tots els jocs.
I bé, he començat amb aquest joc.
Hi ha diverses opcions.
Hi ha un nu contra un, sense més.
Tens l'entrenament,
que sempre pots anar entrenant totes les eines que tens per millorar.
Tens el torneig.
O pots jugar a la història, que és a través d'un mapa,
que és el que he triat jo,
perquè m'agrada tot aquest tema d'anar avançant i anar superant-te.
Jugues contra màquina o jugues contra gent?
Jugues contra màquina, com a mínim per mòbil.
Quan comences el joc t'ofereix un tutorial,
perquè els botons de control tenen força complicació.
Ah, sí? Sí.
Sembla fàcil, però no ho és.
No és un joc d'un botó i ja està, eh?
I pagar, no. No.
Tens molts botons, allò, molts botons.
Aleshores, a l'esquerra tens el botó de Maurat,
que, de fet, el personatge no va per terra,
està tota l'estona com volant.
Això fa que sigui més complicat de controlar, no és tan precís.
I he estat investigant, i d'això se'n diu física ragdoll,
que diu que s'assembla a la gravetat zero de l'espai.
És a dir, sí que el personatge et fa cas,
però no amb molta precisió. D'acord.
Sí, sí, sí.
A això ara em venen al cap jocs que portaves nous especials
que tenien com una certa inèrcia, no?
Una inèrcia, exacte.
O les titelles, quan inanimades, no?
Que et pengen els braços, les cames, no?
Sí, sí, sí. Doncs això mateix.
I també, a la mateixa part, a l'esquerra,
tens un altre botó,
que és el que carregues energia.
Carregues energia amb ell per poder atacar.
Per tant, amb un dit, o toques el botó de Maurat,
o toques el botó de carregar energia.
I aquest és el problema, perquè, clar,
no pots atacar si no tens energia carregada,
però tampoc no et pots quedar allà quiet.
Per tant, està la tria tota l'estona a quin punt t'ho apretes.
Això seria per una banda, la banda esquerra.
Després, també, els moviments del personatge
has d'aprofitar els rebots de terra,
que també et poden ajudar, però bàsicament és això.
I a la dreta tens tots els botons d'atacar,
que n'hi ha quatre amb diferents funcions.
Són invisibles, aquests botons, o sigui, estan a la pantalla.
A la pantalla, els veus tota l'estona.
El que passa, que els de la dreta no apareixen
fins que la barra d'energia la tens...
És a dir, hi ha com una ombra,
i quan la barra de l'energia ja la tens plena,
els se't van activant.
Molt bé.
La cosa és aquesta, que...
has de gestionar,
has de gestionar amb una banda una cosa,
amb l'altra una altra,
i no pots utilitzar aquests botons si no tens energia.
Què acaba passant?
Que acabes donant els botons així...
Una mica la babala.
Indistintament, i no saps ben bé per què.
Tornes boig.
Un joc pot portar-te això, eh?
I aquest pot ser un exemple.
Sí, sí.
I ja està, la gràcia de la moda història
és que pots triar diferents personatges
cada cop que avances pel mapa,
és a dir, no jugues només amb el mateix personatge.
És a dir, pels cabells diferents.
Exacte.
I hi ha uns altres que estan bloquejats
i que el que has de fer amb les monedes
que vas guanyant amb cada batalla,
els pots anar desbloquejant.
És xulo de dir sense cap mena de per què
puc agafar aquest o l'altre
al segon combat perquè cadascú
també té les seves peculiaritats, els seus atacs.
Els atacs són tipo Kamehameh i aquestes coses.
Molt bé.
Doncs escoltem, anem a fer una valoració final
de puntuació d'aquest videojoc.
Anem cap a la...
Per on anem?
Per disseny artístic, sí.
Doncs això, té un disseny que sembla força senzill,
però déu-n'hi-do lo treballat que està,
sobretot els atacs, l'hi posem un 4.
Molt bé, anem a la música i els efectes.
Doncs és una música bastant repetitiva,
però els efectes són força impactants, un 3.
La jugabilitat.
És un joc força estressant i és el que dèiem,
que a vegades toques botons sense sentit, un 2.
Anem a la narrativa.
És un joc de lluita a l'ús, un 3.
No hi ha una història gaire.
Les mecàniques i els aspectes tècnics?
Fàcil d'entendre, però trobo que és una mica difícil de jugar.
Un 3.
Anem a la dificultat.
Costa a l'inici, però no ho és, tampoc de difícil, un 3.
La rejugabilitat.
Doncs pots jugar-lo tants cops com vulguis
i en qualsevol moment, l'hi posem un 4.
Anem a la originalitat.
Tampoc seria res fora de lo comú, un 2.
Molt bé, anem a plataformes.
Per iOS i per Android, per tant, un 5.
Molt bé, recordem el nom del videojoc?
Es diu... Ah, anava a dir Howard's Legacy.
No, no és així.
Estigman... Fighters era?
No.
Estigman Warriors.
Estigman Warriors.
Que no ha passat a la història i no t'has recordat el nom.
No ha passat a la història.
No és res fora de lo comú.
Exacte, exacte.
Te l'havia recomanat algun ullent?
No, aquest no el vaig trobar.
Cal dir a la gent de Twitch que les pàgines estan en blanc.
Estan improvisant tot això.
És tota improvisació.
La veritat és que moltes vegades m'he plantejat
que els guions...
Hi ha molta cosa que sí que s'ha escrit,
però hi ha molts ítems que li diem nosaltres.
Tu avui portes ítems.
Jo sí. Top of my head, a més a més.
Bona sort.
Molt bona sort.
Vull dir que alguna vegada ens ho han demanat.
Pengeu els... Potser algun dia ho farem.
Molt bé, anem al meravellós món de Harry Potter.
Som-hi.
Generació digital.
Els dissabtes a les 10 del matí, iCat.
Pel·lícula de màgia.
Posa-li campanetes.
Aquesta setmana s'ha posat a la venda
Howard's Legacy,
el joc ambientat a l'univers Harry Potter
més ambiciós que s'ha fet mai.
A banda d'estar batent rècords a Twitch
i ser un gran èxit de vendes,
aquesta aventura també està envoltada de polèmica
des d'abans del seu llançament.
Avui a Generació Digital aprofundirem en aquest joc
i en tot el que s'ha comentat aquests dies.
Abans, però, detallem les plataformes
que s'han posat a la venda perquè hi ha una mica d'embolic.
Ara mateix el joc ja està disponible per PC,
per la PlayStation 5 i la Xbox Series.
El pròxim 4 d'abril arribarà la PlayStation 4
i Xbox One,
i finalment, el 25 de juliol, sortirà per la Nintendo Switch.
Per què no ho fan tot alhora? Què ha passat aquí?
Suposo que...
Deu ser una qüestió, jo crec,
comercial barra tècnica,
les dues coses.
Volen...
Volen dividir l'impacte en diversos moments
perquè es parli molt del joc,
i també volen estar polint,
que potser amb Xbox One o Play 4 ha de donar pedals, potser.
És que tampoc...
Jo faig la broma sempre, però d'aquests que has dit,
hi ha alguns que es cancel·laran.
Estic convençudíssim.
El de Switch estic convençut que el tiren per Renúvol
o el cancel·len.
Per Renúvol segur.
Sí, però per Renúvol ja podrien haver tret per Switch.
Potser fan això de fer tres recordatoris
perquè es vagi parlant, no?
Ara bé, quan surti per Switch no cal que en parlem aquí.
Ja està fet.
La data d'aquestes l'hem de parlar.
Aquesta classe tu l'has jugat,
i avui ens comentaràs una mica com ha anat el tema.
Exacte, Warner Bros. va fer-me arribar un codi,
i aquests dies he estat provant-lo
per parlar avui a la generació digital.
Abans d'entrar en detalls sobre tot el joc,
tota la polèmica que hi ha hagut,
anem a fer una mica dades bàsiques del títol.
Com dèiem abans, desenvolupa Avalanche Software,
un estudi dels Estats Units,
que va començar als anys 90.
Van començar amb Mortal Kombat.
Què dius ara?
Màxima violència a Gordon
i han acabat fent jocs de Disney i jocs de Harry Potter.
M'ha agradat aquí l'evolució de l'estudi
i s'han anat tranquil·litzar una mica.
S'han anat fent grans.
S'han anat fent grans, han anat canviant totalment de registre.
Des d'aquest vídeojoc
que va ser anunciat l'any 2020,
sempre ha tingut molta expectació,
perquè és un joc molt ambiciós,
com dèiem abans, de Harry Potter, s'ambienta en un món obert.
Mai s'havia vist un joc
d'aquesta mira de Harry Potter.
Hi ha hagut molts, abans comentàvem el de Game Boy,
que és un joc molt ambiciós.
I també durant aquests dies, com dèiem ara,
ha superat alguns rècords de Twitch,
per l'espectació que hi ha.
El rècord de Twitch d'un joc single-player
el tenia el Cyberpunk,
d'un milió i pico de jugadors
i el Harry Potter, Hogwarts Legacy,
tot i que encara no ha sortit oficialment
perquè surt a la venda aquest divendres,
i ara estem ara dijous gravant el programa,
ha arribat a un milió de 250.000 espectadors
amb la versió aquesta, que és més cara,
però que ja et pots comprar i començar a jugar.
En aquest sentit, vaig veure un comentari
d'una persona a Twitter que deia
com és possible que el joc encara no ha sortit
i tothom l'estigui jugant.
Sí, és curiós, eh?
És el complejo Gato con botas 2, que li dic jo.
Que tothom l'ha vist i no hi ha cap plataforma streaming
que la faci. És curiós, eh?, que ara tothom al cine.
No sé de què es queixen.
Tothom la comenta molt, realment.
Sí, sí.
Per això t'ho dic. Moltes gràcies.
I també estaran entre els més venuts aquests dies d'estiu.
Molt bé.
Tu ens vols fer unes premises al joc, eh?
Una mica. De què va la història, exactament?
Perquè no és la típica de Harry Potter, no?
Fuig una mica dels llibres i de les pel·lícules.
Estem en el segle XIX,
per tant, ja, diferent de la pel·lícula,
que passa una mica més a l'actualitat,
abans del que passa en els llibres, també,
i per tant no veurem ni Harry Potter,
ni Hermione, ni Ron,
ni la resta de personatges que...
Encara no han nascut, eh? No han nascut encara.
El nostre personatge és curiós
i és un element que surt una mica també
de la dinàmica de la història original.
Diguéssim que té 15 anys,
pots escollir noi o noia, no?
I és convocat per anar a Hogwarts a l'Escola de Màgia.
I tot i que té 15 anys, no?
O sigui, ja arriba més o menys grandet, grandeta
a l'Escola de Màgia.
Però diguéssim que està bé perquè també això
fa que no sigui com la típica història
de començar des de zero, sinó que ja...
El teu personatge ja està, doncs.
Més o menys rodat, ja s'ha fet una mica d'encanteris.
Les hores de joc són un gran tutorial.
De fet, jo penso que aquest joc està molt pensat també
per molta gent que no està acostumada a jugar videojocs,
però que coneix el món de Harry Potter
i té ganes de provar aquest videojoc, no?
I és un tutorial que dura molta estona.
Són com 4 o 5 hores, no?
En les quals hi ha un petit pròleg,
arribes a l'Escola de Màgia,
et fan el típic ritual de benvinguda,
de fotre't el barret i et diuen a quina casa per tancs.
Llavors, també, doncs,
vas a buscar la barreta màgica,
aconsegueixes l'escombra, aprens a volar,
aprens els encanteris...
Tot això agradarà, jo penso,
els entusiasts del món de Harry Potter,
perquè repartueix molt bé tot el que...
El món de fantasia, no?
I diguessin que ets com tu, que ho protagonitzes, no?
Perquè no és el Harry Potter, sinó que és el teu personatge.
Està molt bé.
Acabat el tutorial, ja comença el joc com a tal.
Su aventura comienza en Hogwarts, donde...
¿elaborarás pociones?
Domarás animales fantásticos.
Y dominarás hechizos.
Hechizos.
Hem de posar aquesta veu.
Ai, ai, ai, amb les veus.
Hi ha una cosa que no m'ha agradat del joc,
és que no pots canviar la veu i posar-lo, per exemple, en anglès.
No, no es pot.
Has de desinstal·lar-te el joc i tornar-te almenys a la versió d'Xbox.
Has de desinstal·lar-te el joc,
posar-te a la Xbox en anglès.
I després tornar-te a baixar 50 gigues.
És un pal.
He estat jugant amb aquest dublatge en castellà que és molt dolent.
O sigui, les veus són bones.
Que em perdoni la gent que ha participat.
Les veus són boníssimes, però...
El càsting és bo.
La feina del càsting és bo, però el guió i com està muntat els diàlegs
és horrible, i tota la vegada que parles amb algú és com...
Dius, per favor, què m'esteu fent?
És una tortura.
Quan parles amb la gent és una tortura.
Perquè deu estar enregistrat sense cap tipus de context.
Sense context, van corrent els personatges,
i sembla que estiguem parlant en una sala de dos per dos metres
i aprenent-se un cafè.
I estan corrents de tota velocitat.
El Spider-Man ha fet molt de mal.
Si ho sabeu, que van doblar el joc en anglès.
Però a més a més, van doblant moltes frases,
com fent esforç per si estaves jugant mentre et columpiaves.
Hi ha frases que estan fetes...
Has de fer un dublatge criminal,
perquè hi hagués una immersió absoluta.
Ja està molt ben fet.
És que directament també els diàlegs són molt lineals.
Jo que vaig llegir els dos primers llibres, almenys,
recordo que tenia una mica més d'interès
quan parlaven els personatges.
Ara bé, és molt bonic tot el tema dels escenaris,
el disseny artístic dels escenaris.
El castell de Hogwarts és impressionant.
Jo l'he jugat amb el Ray Tracing activat,
perquè vaig a fer-me mal.
Vull que tinguin 4 frames per segon.
Però la il·luminació és increïble.
La il·luminació que entra pels vitrais de Hogwarts és brutal.
És molt realista, és molt bonic l'escenari.
Em sembla curiós que un joc basat en un llibre
no hagi tingut més cura del guió.
Pot ser molt bonic, però clar, si no l'acompanya.
És molt bàsic, és molt lo esperable.
Jo penso pels superentusiastes,
i més o menys l'aventura avança i vas fent coses.
Té un ritme interessant.
El que estàs jugant, m'ha semblat que té un ritme avançant,
però és que té molta xapa.
A casa, quan el vam jugar,
la meva parella sí que ha vist les pel·lícules
i té cert interès en el món de Harry Potter.
El cap d'una hora va dir,
no vull veure aquest joc ni jugar més,
perquè ja va fer el personatge i va començar a jugar-lo ella.
Parla en massa i jo vull acció.
Jo sol jugant a jo,
a la xàtxer aquesta que t'ensenyen trucs de major i tot això.
Em vaig quedar sol.
És una partida, la veritat.
Jo vaig continuar jugant,
que si l'escombra, les primeres missions, vas al poble.
El món és maco, està ben desenvolupat, es nota molt carinyo.
Hi ha moltes coses per desbloquejar.
Hi ha molt de feina a fer, és un joc amb molts continguts.
Les opcions d'accessibilitat, bravo.
Un altre exemple de ben implementades,
vaig poder posar la lletra molt gran,
que segur que jo tinc un problema,
jo vull lletra gran en els videojocs.
Això em va ajudar moltíssim.
És un joc que reinventi la roda, però graficament és interessant.
A banda de tot el que és el videojoc,
crec que també hem de comentar per informar a la gent,
que potser no ho coneguin,
tota la polèmica que hi ha hagut aquests dies
al voltant del joc de Harry Potter.
Què dius? Que ha passat alguna cosa?
Han passat coses.
De fet, van començar a passar fa uns anyets.
Comentem una mica per sobre,
perquè és possible que molta gent potser no conegui la polèmica
i trobo que és interessant conèixer-la.
Fa uns 3 anys va començar a fer diverses i diverses i diverses
i ha fet moltes declaracions
en les quals qüestionava la identitat de gènere de les dones trans.
Va fer aquest qüestionament
i això evidentment no va agradar a les dones trans.
Hi ha molta gent amb sensibilitat cap a aquest col·lectiu.
Llavors, des dels actors de la pel·lícula,
l'actors de tota la vida de la pel·lícula,
de les novel·les,
es van posicionar en contra
perquè les declaracions de JK Rowling van ferir la sensibilitat
d'unes persones que ja tenen prou problemes,
les dones trans, en la nostra societat.
JK Rowling es beneficiarà de totes les vendes del videojoc.
Crec que cal destacar aquest punt.
Crec que és important destacar-ho,
tot i que ahir no ha estat involucrada,
i tot i que el videojoc, avalanys, estudis,
jo penso que ha volgut fugir d'aquesta visió
i trobo que el joc en el seu editor de personatges
és un joc inclusiu i tothom s'hi pot sentir còmode i a gust.
Això és molt important.
Al final, no ens hem d'oblidar que en JK Rowling
rebrà uns bons diners a les vendes dels royalties d'aquest videojoc.
Aquests dies s'ha comentat molt aquest videojoc
sobre el tema que ja estem acostumats,
sobre si separar l'obra de l'autor,
sobre si alguns streamers feien streaming
i, per tant, estaven validant aquest missatge de la JK Rowling.
Hi ha hagut molt debat al voltant d'això.
Hi ha gent que l'està jugant,
hi ha gent que ha dit que no el vol jugar,
jo he vist mitjans de comunicació
que tots els seus redactors diuen que estan en contra,
però la web està plena de publicitat de Harry Potter.
Està plena de publicitat la web i tothom està en contra.
Hi ha hagut moltes contradiccions.
Jo penso que era important que poséssim el tema sobre la taula,
que la gent conegués que l'autora de Harry Potter
té unes idees que ens podem posicionar.
Jo personalment estic molt clar de quina és la meva opinió
i no és gaire positiva respecte a ella.
I trobo que és important que sobretot la gent conegui el que hi ha.
I a partir d'aquí es decideixi si vol jugar al videojoc.
Jo em quedo també amb unes declaracions
de l'actor del Harry Potter, ara no recordo el nom,
quan va haver la polèmica...
En Ratcliffe va dir que li va sorprendre,
es va posicionar en contra de J.K. Rowling,
però va dir que era un món que molta gent ha gaudit molt
i que ha superat també la pròpia autora.
Llavors, convidava la gent a sensibilitzar-se
amb aquest col·lectiu més enllà de Harry Potter.
Es pot fer això.
Harry Potter, per sort,
és una cosa més dintre del món de la ficció.
I aquest tema és molt més important i molt més gran.
I era important comentar això,
posar-lo sobre la taula i comentar aquesta qüestió.
Pot ser que hi hagi hagut imatges a través de la xarxa
de gent que s'editava els seus personatges
i que semblaven dones trans?
Jo penso que pot ser, perquè l'editor sí que et dona possibilitats
perquè tu t'hi sentis...
Una manera de dir, mira, amb el joc aquest...
Crec que és un editor que l'han fet perquè sigui molt representatiu,
i tothom pugui creer-se en personatge com vulgui.
En conclusions, tu, sempre que comentes un joc,
no el destrosses per la gent que ens escolti,
per les filtracions, que és una cosa que fas molt bé.
No me l'he passat, per tant, no podria...
Unes quantes portes, segur.
La veritat és que porto, tampoc gaire.
He fet el tutorial fins a l'escombra
i una mica de portar unes 6 hores o així.
A mi em semblen unes 20.
I em sembla, eh?
Ja ha contigut.
Ens anava multiplicant les hores, si ja volies agafar-ho tot,
que jo entenc que la majoria de gent que s'ha comprat el joc
que són fans de Harry Potter,
o l'ha aconseguit d'alguna manera perquè se senti millor,
faran el 100%.
Potser serà el primer joc platinat per molta gent.
I molta gent que potser no ha jugat mai a un videojoc
i té ganes de viure el món de Harry Potter,
que és un joc que no té gaire temps.
Ens diuen força coses.
Pidang diu que ja tinc una edat.
Vaig llegir els Harry Potter a una Palm Pilot
de quan encara no hi havia l'actor Steel Kindle.
Molt bé.
I ens deien també, el Roger Valdomà diu,
clar, suposo que això dels doblatges que comentàvem ara
ho fan per evitar un pre-espai a la consola on és limitat.
Potser ocuparia 30 gigues més si tinguéssim tots els idiomes
instal·lats, pot ser això, no?
Sí, però si hi hagués espai.
Ara anem a Digitals i Històries i se'ls carrega més a saber.
Però al final són 20 hores de joc.
Diguem-ne que són màxim 10 hores de converses
que m'estic passant.
En 10 hores d'NMP3...
Home, però no, home, no...
Ha de ser en WAP.
Creieu que és en WAP?
Jo crec que no.
No, és que crec que no ho és, perquè...
Investigaré.
Això ho va marcar a PlayStation, va marcar un estàndard.
És molt comprimit, que sona de conya.
Està molt comprimit en comparació amb el...
Per mi la qüestió és que només s'instal·li l'idioma que tens...
a la consola.
Deixen fer el canvi i instal·len l'idioma nou.
Exacte, que no em facis canviar l'idioma de la consola
i descarregar-me el joc.
Això estima, si el joc no et deixa canviar l'idioma,
hi ha molts jocs a basar opcions d'estima, paràmetres,
i li dius que aniré a l'inglès i et fa actualització al parx
i triga el que hi hagi de triga i te'l canvia l'idioma.
Potser encara no ha sortit del tot el joc.
Jo al final he jugat amb castellà, amb aquestes veus tan curioses,
però que són per culpa de les frases.
No ho vull remarcar perquè són bones veus, però les frases són...
Això passa, quan dius que no m'ha agradat el doblatge,
pensen que el càsting és brutal,
però potser a mi no m'ha quadrat això aquí,
o aquesta labiala m'ha tret fora...
No, i a més, tots els diàlegs estan molt preparats
perquè tu vagis al personatge i dius
hola, com estàs? Estoy aquí haciendo magia.
És com... no té cap naturalitat, això.
Potser que es noti que l'han doblat sense mirar el joc,
que això es passa molt i és gravíssim.
I diré que passa gairebé sempre, eh?
Sí, és una sobreproducció, un Got of War, un Uncharted, un...
Fixa-vos una cosa, perdoneu que m'estic gastenent,
però els Grans i Fa Gautó, uns jocs tan populars com aquests,
que tenen moltes veus, que van en cotxe, van disparant...
Només tenen un idioma, no? Però és perfecte, aquest idioma.
Han volgut limitar-se, aquest és l'idioma perfecte.
I si ho fas, ho fas bé i ja està.
I no només passa amb videojocs, ha passat també amb sèries
i amb pel·lícules.
I això comenta, per exemple, La Vermella,
una de les podques de doblatge de Catalunya Ràdio,
on parlen amb professionals i moltes vegades tenen...
La boca...
La boca ja està, dius, però, Johnny.
Ja et firmo una idea, nen.
Ja està, ja faré un gran.
Així ho fan. Va, vinga, Albert, conclusions.
Conclusions. Doncs és un videojoc,
que jo penso que sobretot atraurà i pot il·lusionar molt
a la gent que li agradava el món de Harry Potter.
Igualment, recomano a tothom, tant si t'agrada Harry Potter com si no,
que t'ho documentis de tota la polèmica per saber tot el que hi ha
i també puguis preocupar-te per aquestes qüestions
que són molt més importants que Harry Potter.
Però, bueno, el joc està correcte
i trobo que els fans el poden gaudir molt.
Molt bé, amb aquesta música ha quedat molt èpica, ara això.
Què diuen els ullens?
Encara hi ha una conclusió més del Santi,
que diu que la meva aposta és que a Switch no sortirà.
Ja som dos. Farem calés, farem calés.
Molt bé, doncs continuem ara amb el Víctor Mame
amb el Pazos, que ens farà un resum
de molts videojocs que s'han anunciat aquesta setmana
i també acabarem amb Nintendo, perquè s'han anunciat moltíssimes coses.
Hi ha molta gent emocionada, com la filla França Xavier Blasco,
perquè surt un joc que esperava. Després ho comentarem.
Els teus amics estan connectats al Generació Digital.
I atenció, perquè ara ens parla el Víctor Mame,
que també ens parla d'un videojoc que té molt a veure
amb la fantasia, com el Harry Potter,
però que no té res absolutament a veure.
Hola, Víctor, com estàs?
Cançons mítiques dels videojocs en un minut.
Prelude o preludi del Final Fantasy.
La primera aparició la fa a la Nintendo l'any 1987.
Nobuo Uematsu. La tonalitat original és si ve molt major.
La cançó consisteix en una sèrie d'acords que pugen i baixen
reseguint una harmonia típica dels anys 50
en la música popular, que també s'havia fet servir
a partir de la segle XVII en la música clàssica.
És una cançó senzilla i etemporal,
ja que recorda música de moltes èpoques.
Un arpegi és quan toquem una sèrie de notes, una arreu a l'altre.
A la primera versió escoltem una ona simple quadrada
amb una mica de delay.
Aquesta melodia evoluciona cada cop
que apareix en un nou Final Fantasy.
En el Final Fantasy IV trobem aquests arpegis harmonitzats
i apareix una nova melodia donant-li un sentit més complet
a la peça i molta més càrrega emotiva.
Fins al Final Fantasy VII tenim canvis
que no tenen gaire sensació, però cap canvi molt notori.
El preludit normalment sonava al principi dels jocs
i era el precursor d'una èpica aventura.
Per on el Final Fantasy VIII i el IX el trobem al final
i el més important és que l'arpegi, en lloc de ser major,
ara és menor, generant una sensació d'inquietud i desconcert.
Aquest és un exemple de com l'imaginari d'un joc
com el Final Fantasy no només es compon de símbols, bestiari
i els personatges principals, sinó que també té molt en compte
la música per expressar sensacions i emocions
amb diferents instrumentacions.
Canvia l'arpa per al piano, apareixen sons electrònics,
amb noves tècniques de contrapunt i també canvis harmònics.
També veiem com s'utilitza part d'aquesta melodia,
en aquest cas els arpegis, per compondre noves cançons
de la saga Final Fantasy.
És interessant trobar en composicions més modernes
d'altres Final Fantasies aquestes referències als arpegis
del prelude, ja que aporten aquest toc melancòlic
i referències a altres aventures de Final Fantasy.
Aquest és el moment per tancar la banda sonora
del primer Final Fantasy,
i ell va fer servir únicament 10 minuts per fer-la.
Espero que us hagi agradat, i ens veiem la propera.
Que vagi molt bé.
Això és un error.
Si et donen 30 minuts i trigues 10, la següent et donaran 10.
És un error garrapal.
Mai siguis prou bo a la teva feina, només és lo just.
Aquesta música realment marca molt el videojoc, no?
És el moment en què estàs a punt d'entrar en el videojoc.
Entrar en la fantasia, de ser al món real,
en el món de la fantasia.
Té el Kingdom Hearts de la seva.
Estàs en menú i sempre està...
És el millor del 3, abans d'apretar Star i començar a jugar.
Quant fa que no jugueu a un Final Fantasy?
Poc, jo vaig jugar a Far Real, el que vam fer al remake,
el remaster, el del SAC.
Al Crisis Core.
Jo vaig jugar al Final Fantasy VII remake.
Existeix per mòbil?
El remake?
No, però dic que algun...
Vam fer una cosa pel mòbil del SAC.
Vam fer al Final Fantasy VII una versió per mòbil,
que la podries provar,
perquè em sembla que el play de capítol deu ser gratuït.
És un joc que t'encantarà.
Estava amb els gràfics de la play.
Era com reduït, però era molt potent.
Si no, al Final Fantasy per mòbil ja n'hi ha uns quants.
La música és bestial, escoltem.
I ara m'ho diré.
Ara anem a una altra sintonia,
que és la del Víctor per parlar de videojocs.
Només a IKAT. Generació digital.
Aquesta vam fer en cinc minuts.
És la que m'agrada.
Vaig pensar posar-te músiques però no et vull fotre a mi.
Ja, escoltem.
Què va passar al dilluns?
És una cosa que durant l'any,
la plataforma de Valve fa diversos festivals de demos.
És el moment de descobrir jocs
i inflar la llista que tenim de desitjats.
Pazos, no m'ensenyes més jocs.
No el compris.
Tu ho fas servir molt.
Jo tinc la llista plena de jocs que no me'n recordo.
Per què no hi vas?
Perquè n'hi ha masses.
La cosa és que s'agraeix que hi hagi demos.
Hi ha hagut molts jocs.
Les demos ho hem perdut molt.
Que era molt maco.
Els periódics que venia amb el CD.
I moltes històries.
D'aquesta manera també té més impacte.
Hi ha algunes setmanes d'un online que pots centrar-te.
Si no, potser es diluiria més.
A més, Steam ho anuncia molt.
Tota la pàgina principal és Steam Next Fest.
Jo, en aquestes èpoques, començo a mirar demos.
Comencen a arribar mails.
Jo no puc jugar-los.
Els mateixos desenvolupadors.
Sí, és superguai.
Normalment no puc jugar-los tots.
Començo a agafar demos.
Aquesta mola, aquesta mola.
I quan miro m'he baixat 30.
No jugo dos minuts a cada una.
Si m'agrada, ho hem cagat.
Hi ha un joc aquí que em sembla que hi havia una mica de joc a la demo.
Durava una hora i escaig.
I ara, si no, durant aquest joc.
Hi ha demos enormes, molt cortes, molt directes.
I hi ha demos que no estan ben fetes, en la meva opinió.
Potser de la xapa.
Una demo de 20 minuts i deu de xapa.
Què m'estàs explicant?
És un moment molt guai per anar descobrint coses
i anar-te apuntant nous jocs.
Jo he estat cateant alguns.
Sí, uns deu, ja veig.
Hi n'hi ha més.
Sword DX.
És un joc que va sortir per l'Apple Store.
És un joc que va anunciar Devolver.
I quan Apple va dir que tenia una plataforma de jocs,
va entrar.
I ens quedàvem a jugar.
Ara surt a PC i hi ha una demo.
És un joc d'acció.
Amb diorames en 3D amb molt pocs pixels.
Blanc i negre.
És preciós, molt difícil i molt xulo.
I fet aquí, em sembla.
Si no m'equivoco, està fet aquí.
És un joc de x en molts jocs.
Aquestes dues lletres que jo he vist.
És una de les coses que m'he preguntat.
Un dia vaig dir que no ho volia saber.
Al final no.
Jo m'he amant de x, també.
Molts jocs d'x.
Vol dir deluxe, no?
Vol dir deluxe.
Tantes lletres té deluxe que ho has de dividir en dues?
És veritat.
No caldria, potser.
Potser és això.
Jo pensava que era més místic.
Era un emoji d'un tio riure.
Exacte.
Bueno, enfadat, no?
Exacte.
Blink Sword DX.
Teniu el rusted, ho diré així.
Pràcticament.
Amb dues esses.
És un metroidvania, pixel art preciós.
Però la gràcia d'aquest joc és que tens un bitxet negre
que a partir d'un punt molt ràpid es converteix en una corda
de fer pointing.
El que juga el joc és que les plataformes a les que no arribes
has d'aprofitar el salt, la força de la caiguda,
tirar la corda i rebutar perquè és elàstica.
Aleshores, varia molt el que és la jugabilitat típica
de plataformes de metroidvania.
És molt maco i és un joc d'acció.
Una sorpresa.
Teniu el Ship Graveyard Simulator 2.
Jo sé anglès.
I aquest hi havia una primera part.
Hi havia una primera part que jo no havia jugat.
I després hi havia el Game Designer.
És un joc d'aquests que no entenem per què ens agraden tant,
perquè és un joc de fer feina supermal pagada.
Ho han dit pel xat.
No entenem per què funcionen aquestes coses.
Com el Simulator que has de netejar amb aigua pressió,
aquí et donen...
L'estic veient.
Vas a un...
Com es diu?
Un creuer.
És per desmuntar els vaixells.
Això és per fusta.
Són unes dresanes.
Has d'anar allà.
I en el primer tutorial tens un trosset de vaixell molt petit.
I t'ensenyen que per desmuntar la paret
has de picar aquí un martell, aquí un martell.
Tu ho guardes.
Depèn del que vulguis fer.
Necessites la radial o una torx.
És molt guai i és un joc que ens agrada,
perquè són coses repetitives i fàcils,
amb el qual el cervell és tefalògrama plano
i a més no et canses.
I quan fas una placa i se surt,
perquè està tot muntat d'una manera molt xula.
Són vaixells gegantils.
Quan comences a jugar, sí.
Quan acabes de desmuntar,
dius ara coge el camió i llévalo a ell.
I vas amb el teu camió i s'acaba la demo.
Després d'agafar cargues,
jo vaig aquí d'una possibilitat.
Està molt xulo.
Tenim el Mika and the Witch Mountain.
Un joc que és de Chivik.
És un joc d'aquí,
que ara ha fet aquí Starter i l'han patat.
Hi ha una bruixa,
i la bruixa principal per entrenar-la,
la tira des de la muntanya més alta,
i diu ara amb l'escombra torna a pujar.
No puja, se la fot.
La gràcia és que ara des de la part de baix del poble,
és un poble que és supermaco,
has d'anar fent missions de recadero,
literal, ets la de Colobo,
amb la teva escombra volant,
per anar millorant l'escombra i anar pujant cada cop més a la muntanya.
És un joc molt maco, molt simpàtic,
i que la demo dura molt poquet,
i és un joc que vull seguir,
però és un joc relaxat,
a mi m'encanta la matança.
A tant en tant, un joc que només és maco,
l'agraeixo, i aquest és un d'ells.
Tots aquests jocs que ens estàs dient
i que ells presenten en aquesta jornada la seva demo,
vol dir que d'aquí un any,
menys d'un any estaran a la venda?
Depèn.
Hi ha jocs que ja és la tercera vegada que he trobat la demo.
La gran majoria de demos, el dia 13, se'n van.
Per això s'ha d'aprofitar aquestes setmanes,
perquè les treuen,
però és raro.
Tenim una tradició nocturnal.
També un metro i pània, gràficament preciós.
A mi el sistema ocupat no m'ha convençut,
però la gràcia que té és que tot està molt fosc,
hi ha com una foscor dolenta,
i tu a l'espasa la pots encendre amb foc
si hi ha una torxa por ahí.
La cosa és que el foc es va gastant.
Has d'anar empalmant amb torxes,
i anar resolvent pússoles,
i els combats amb foc a zones fosques,
està molt guai.
Té un giret amb això de l'espasa i el foc,
que és molt maco.
I si et queda sense llum, pots fer alguna cosa?
Pots seguir jugant, depèn de la zona.
Si et queda sense llum, t'acabes morint.
Hi ha altres que simplement dius on és la llum que necessito
per moure tot això,
que es moui aquesta plataforma,
i està bastant guai.
Tenim el Got of Rock,
que és un joc de lluita,
però amb Guitar Hero.
A la part de baix tens el pentagrama,
i has d'anar apertant els botons quan toca la música,
amb Mando és molt difícil,
perquè vas a demanar unes combinacions estranyes,
però la gràcia és que,
a més a més d'anar seguint la música,
que com més dur el combat, més difícil és,
això amb totes les cançons,
i hi ha un fotiment de cançons,
els atacs espacials els has de fer com a Street Fighter.
És a dir, que entre notes t'ha de sortir un Media Luna X.
Ui, mare meva, és difícil, no?
És bastant complicat.
La música és com llicenciada?
És música d'ells,
i és superxula.
A més, tens diversos discos,
a cada disc hi ha com 5 o 6 o 10 cançons.
L'única pega que he vist és que a qui juga,
al combat no el veu.
Perquè estàs pendent de les pentagrames.
Impressionant.
Anem al setè o al vuitè, ja.
The Last Case of Benedict Fox,
que és un joc que va presentar en un ID de Xbox,
si no m'equivoco.
És també un metroidvania,
graficament molt espectacular,
amb una ambientació molt xula i molt tulo.
Ja estàs resolent un cas d'un assassinat familiar.
La cosa és que el dimoni et deixa entrar
els records d'aquella persona morta,
i llavors tens un altre món que investigar,
on barallar-te amb enemics i tal.
És un joc que a nivell argumental el doblatge és increïble,
de moment estem anglès,
el guió té molt bona pinta, la trama és espectacular,
a mi a la jugabilitat no m'agrada.
Trobo que és massa lent o no l'acabo d'entendre.
Potser em falta més estona per arribar a pillar-ho,
però només pànic visual i narratiu,
val la pena que mireu la demo, perquè és molt xula.
Bionic Bay, aquest és el que més m'ha sorprès.
És un laboratori on estan tocant algo,
parece un hueso de aguacate, però gegant,
rebenta tot, només sobrevius tu,
i la cosa és que acabes en una màquina rara
que el que fa és que et fa lleuger.
Aquest joc es veu, el mapajat és enorme,
és de plataformes, i tu ets així de petitó.
La cosa és que quan ets lleuger saltes molt.
Només amb aquesta idea,
els girs que fan a la jugabilitat són espectaculars.
És com si tinguessis la màquina.
Els girs que fan a la jugabilitat són espectaculars.
És com si per mi m'hagués semblat tornar a jugar
a les plataformes.
És a dir, es podia fer alguna cosa més.
I és això.
Visualment, han sigut molt econòmics.
És tot molt fosc,
però el que juguen és amb la il·luminació de fons,
i si te l'enteris, de fons.
I et creen unes ambientacions molt xules,
zones molt vermelles o molt blaves,
i a més la jugabilitat.
Aquest personatge és molt petit.
És un humà,
però en una fàbrica enorme.
I el que han fet és separar,
perquè així notis bé quan saltes els brincos que fots
i les parts que has d'anar.
Hi ha làssers que maten, làssers que reboten.
És molt boig.
Sembla que tingui dues mecàniques,
i a poc a poc es va fent cada cop més gran,
i la demo dura molt.
Ja ho hem vist tot, no?
Perquè s'ha capgut al tràiler i dius on vas.
Van afegint cada cop més.
I el darrer d'aquest...
Si tens algun més...
Slave 0X,
és un joc de Mega Drive.
Portes una mena de robot mitjomàmic,
sembla un Evangelion,
amb una katana.
Són esprats enormes,
i vas matant amb combos.
És com una mescla de joc d'acció,
de 16 bits,
però a vegades sembla un joc de lluita,
perquè tens golpe arriba, golpe abans,
aquest empalmo, aquest esquivo, bastant espectacular.
L'única pega és que no té tutorial
i és una mica... però dona igual.
És molt molt xulo, és una demo curteta i és difícil.
Aquest a mi m'encanta.
Planet of Lana,
que és un joc de plataformes molt macos,
recorda a Limbo,
però amb color, tot molt maco.
Ets una nena i portes un gatet,
estàs en un món estrany,
que es veu que han invaït com unes màquines,
i la colla és un joc de plataformes i de pudles.
És molt bonic.
I la banda sonora l'ha fet el mateix compositor
que el de Les Warden.
És molt xula.
Ara és un joc, accepta els moments de tensió que n'hi ha,
com pot ser el Limbo, com pot ser l'Inside,
és un joc que és molt tranquil,
accepta aquests puntets,
o de moment la demo Planet of Lana és un joc de
disfrutar, relaxar, fer pudles i tal.
Molt molt guai.
I de demos, l'última que tinc que porto aquí,
que va sortint, ha coincidit amb les que he fet,
però va sortint de tant en tant, és el Dark and Darker,
que és un joc que vam descobrir del no re,
i li diem el Tarkov medieval,
li diuen, el Tarkov és un joc
molt difícil, molt realista de dispars,
acuérdate quantes bales te quedan
en el cargador, perquè no... Molt bèstia.
Això és semblant, la idea semblant, perquè quan entres
i mors ho perds absolutament tot,
la idea és no morir mai,
però és per tres jugadors, cadascú s'agafa
un mago,
o un arquer, o un paladín,
o un bàrbar, cadascú s'agafa
el que li agrada, i entres en una masmorra
fosquíssima, d'aquí el nom,
és molt fosc tot,
és molt fosc i molt...
i molt estret i molt angoixant,
la cosa és que hi ha altres jugadors,
és com una mena de battle royal, però molt concentrat,
perquè tu estàs en una masmorra
i ell es va tancant, i a partir de ser punt
comencen a sortir portals per escapar-te,
s'escolten, tothom va als portals,
i la gent és bona, de les hores és un joc
molt difícil, és un joc que a més,
arriba a ser tediós, perquè jo a la gent em diu
però és tedioso, és avorrido i tal, dic, tens raó,
però aquí estem, aquí seguim jugant.
En la masmorra.
Té un rotllo que mola, eh? És molt, molt guai,
perquè si jugam a equip,
hi ha més, hi ha foc amic.
Sí, sí, sí. Si hi ha el fet de...
Espera't, que no te cruzes, i fletxazo en la nuca.
Això passa. Quantes avistats
acabaran amb aquest joc? Moltes.
És molt divertit, és un joc que encara està en alfa,
que això no és que... Ho he aconseguit
amb la festa de demos, però el que van fent
és que de cert temps treuen l'alfa perquè la gent el provi,
a veure, les noves millores, a veure, i ho fan públic,
amb el qual, és el costó d'estar atents,
i cada x temps pots jugar, ara és un d'aquests moments.
Doncs tot això i molt més,
i el dia que tot desapareix... Acaba el 13.
És del 6 al 13 de febrer,
i algunes demos es quedaran,
però no t'avisen quines es queden.
I ara tens un llistat molt maco,
que només miren el joc i et surt un botó.
Instalar demo. No has d'anar a la pàgina del joc,
i t'ho posen molt fàcil.
Veus el gif i dius aquest, i vas buscant.
Generació digital és ara tendència.
Tens ara per saber què han dit
els nostres ulls a través de Telegram
i de la setmana.
Com ha anat?
Molt bé, ens han explicat moltes coses, com sempre,
i ens han preguntat coses molt interessants,
que crec que ens pot servir una miqueta
aquesta informació per a tots.
En Giovanni diu, m'agradaria endinsar-me
en el món de la impressió 3D.
I ell diu que no troba res per cap banda,
referint-se a que voldria fer classes presencials
o alguna cosa que li expliquin en detall
per tenir en compte, a l'hora de comprar una impressora,
quins programes hauria d'utilitzar.
Aquesta informació, evidentment, es pot trobar a YouTube
però si al final es compra una impressora
i s'ha de gastar els diners
i després resulta que no té un cert condensador de flufo
o no li serveix per a res,
doncs creu que necessita una cosa una miqueta més oficial.
Ja ha sortit el Blasco.
Sí, el Blasco ja ha donat una sèrie de...
Com has deia?
El Giovanni.
Jo puc mirar tutorial, però m'ho has d'explicar.
Jo soc molt lent.
Jo necessito que m'ho expliquin poc a poc.
Si m'ho expliquin poc a poc,
a mi el tutorial em perdo.
Doncs al Francesc li ha donat alguna idea.
Diu que hi ha la gent del Fab Cafè
que estan ficats en temes maker.
Allà diu que tenen o tenien una talladora gravadora per fusta,
no una impressora 3D,
però que es mouen per aquests ambients de producció.
Ens passa a la web, que és fabcafè.com,
i també diu que a llocs com la Fabra i Cots,
que també tenen un punt de cultura i creació,
potser poden tenir aquest tipus de tallers
o gent que coneix aquest sector
i que pot orientar una mica millor.
I el Raül també diu la seva.
Diu que ell feia el tema Labo Builders amb el Fab Cafè
i que sovint fan tallers
on tractar tot el que comenten Francesc de forma presencial.
Per tant, diu que estan on fire amb la impressora 3D.
Per tant, potser seria el lloc.
Molt bé. Més coses?
Doncs sí, reflexions filosòfiques,
que començava el Roger Pimpam,
ens comentava que el Bing ja permet fer preguntes
i interactuar amb el chat GPD.
Que el Bing recordem que és el motor de recerca aquest, no?
No, el Microsoft.
S'ha de recordar.
Sí, perquè no ho sap ningú, no l'utilitza.
Diu que per fer-lo anar
es veu que li has de donar accés al nou Bing
i després et fiquen una llista d'espera
i que només ha sortit per PC.
I aquí desencadena una sèrie de reflexions.
El Jordi Borràs deia on arribarem amb tot això.
Realment arribarem un dia a l'autopia
que treballaran només les màquines
o tindrem rebel·lió de les màquines
i el Felip afegia si només treballen les màquines
i no canvien el sistema econòmic,
els humans morirem de fam.
No hi ha un futur gaire bo.
I el Raül deia, potser podrem viure
sense abocar tota la vida i esforços
a alimentar el sistema capitalista.
Ho sona, lo de la vida plena?
Aquí podríem fer tot un...
Sí, tot el tema aquest.
Ho vaig explicar aquí, no?
El meu fill mitjà, i perdoneu si ho he dit,
utilitza aquesta eina ja per fer comunicacions.
És a dir, per tenir un problema,
un problema amb Wallapop, per exemple.
I totes les comunicacions que va fer
tant a la persona que va tenir el problema
com a la gent de Wallapop,
ho va fer a través de l'Intelligencia Artificial.
I em va ensenyar les cartes i estava molt bé.
I va solucionar el problema
i ell considera que va comunicar-ho molt bé
gràcies a aquesta eina.
I penses, bueno, he utilitzat l'eina de bona forma.
Està molt bé, perquè ara tampoc...
Clar, és que pensar-hi per la cansa molt.
Aleshores ja dintre d'aquí ja no caldrà.
Perquè li diràs a la ia,
oye, ¿cómo le digo a esta persona
que se vea al carajo pero educado?
I et fa...
Jo, per exemple, a classe,
als meus estudiants he vist el canvi,
perquè això el desembre es va explotar,
aquesta bombolla el desembre i el gener també.
El setembre no sabien què era
i el gener tots els treballs estaven fets en xat GPT,
o molts treballs.
Llavors, a mi he potenciat molt les presentacions orals,
perquè, explica-ho tu.
Això és bastant clau.
A mi jo trobo que es pot convertir en una eina
i amb això, amb la perfecta que la gent utilitzi
inclús a les meves classes, es pot fer servir.
Després explica-m'ho tu. Això sí.
Però el que jo tinc el punt de neguit és que
potser d'aquí sis o set anys
ja no sabem argumentar per nosaltres mateixos.
Aquest és el que em preocupa a mi.
Però la majoria de gent tampoc en sabem ara.
No, però clar, si cada vegada ho poses més...
Però encara en sabrem menys.
Sí, sí, el que...
Bueno, però és l'evolució.
Tenim quatre minuts per parlar
d'un tema que teníem ganes de parlar molt.
Ja ho farem, també, potser la setmana vinent,
perquè la quantitat de jocs
que ha presentat Nintendo és espectacular.
I abans us deia que la filla del Blazco
està molt contenta perquè aquest matí
s'ha adonat que hi havia un nou professor Leighton.
Home!
I el francès en diu Albert, és que no saps com s'ha posat.
O sigui, és supercontenta.
I jo he vist, que no ho sabia,
que ha sortit un nou Katamari.
Sí.
I també ara m'estic alegrant.
Home, Katamari sempre és motiu de l'agra.
Sempre, sempre.
Jo penso que hi ha molts jocs,
però es poden resumir ràpidament els més importants.
Jo penso que el titular és Metroid Prime Remastered,
que era el joc que no coneixíem
i que ja s'ha anunciat que està disponible
des de la mateixa presentació.
És un joc que va revolucionar bastant a la primera persona
fa 20 anys, va sortir en 2002.
I la nova versió s'ha pogut començar a veure.
Jo encara no l'he pogut jugar,
però el que he vist m'ha molat molt.
O sigui, no simplement és exportar.
No, no. Hi ha hagut una feina.
Darrere hi ha Retro Studios, els creadors originals.
Molt xulo. Molt bé.
A partir d'aquí, a mi personalment em va agradar el Pikmin 4.
Veure més cosetes.
Ja tenim data d'estrena, el Juliol, Pikmin 4.
Molt, a mi m'agrada molt. Molt bé.
Has de veure el nou trailer de Zelda.
Això sempre agrada. El tenim a tocar.
El mes de maig, el nou Zelda...
Ja sé que no soc el meu gran fan de la Zelda,
de Breath of the Wild,
però el trailer de Breath of the Wild,
jo me l'he vist 50.000 vegades.
I vaig veure aquests... A mi m'ha passat el mateix.
Guai, el que es veu tot, superguai.
La gent que ho disfruteix a la mort, però és que l'altre...
A mi, veure el link a sobre d'un dron,
vaig pensar...
He caigut.
Però apareix un cavall, no sé...
A sobre d'un dron, és raro, no?
Sí, és nou temps.
Fes-me un bitxo de pedra o alguna cosa que vola.
Hi ha una notícia que és interessant també,
l'Advance Wars, que era un videojoc,
que Nintendo el va fer des de fa un any.
És un joc que no l'ha trenat,
i des de fa més d'un any que està fet i acabat,
però va coincidir amb l'inici de la invasió d'Ucraïna
per part de Rússia,
i Nintendo va dir, ostres, potser treure un joc bèl·lic
ara mateix no.
I finalment, més d'un any després, sortirà el mes d'abril,
i és un joc interessant,
i que no té res a veure amb la guerra, però és bèl·lic,
i jo penso que Nintendo va fer bé,
però és un joc d'abril, per fi.
He vist també Tron.
Algú de Tron ha presentat.
Sí, amb Pusles i tal, no sé, també és curiós.
Volen com ramifar la franquícia, també,
quan te'ns faran el videojoc.
Escolta'm, la gent de Nintendo està contenta, no?
Perquè, clar, surti la notícia de...
Les vendes.
Bueno, joder, no estaries tu content.
Sí, no? I veient això,
podem dir que està en molt bon moment, Nintendo,
en aquests moments, sí, eh?
Estan contents, no?
Són uns consumidors que tenen Nintendo cada cop més agressives.
Moltes.
El dia que perdimos, tristemente igual,
no ens vam adonar del que estàvem perdent,
no només una gran persona,
sinó que estàvem perdent una forma de portar una companyia.
Ara no té res a veure,
però els jocs segueixen sent increïbles,
són els millors videojocs,
estan tenint un catàleg immens i variat,
cosa que sempre s'havia demanat a Nintendo.
Sí. A mi dues coses molt ràpides.
Per mi em xerria molt que tinguin dos sistemes de subscripció,
el dels rics i els dels pobres, bàsicament.
A mi em xerria molt perquè està agafant molt pes,
entre conya, el dels rics,
el sistema de subscripció aquest
de passe d'expansió,
el paquete d'expansió, el Nintendo Switch Online,
el paquete d'expansió, està agafant molt pes
i aquí de l'altre és com bueno, d'acord.
I una altra cosa que tinc certs dubtes
és que a mi ja m'està molt bé,
però la majoria de jocs que vam presentar ahir
són coses del passat que tornen.
Qui vulgui novetats, potser...
Ja.
Qui vulgui novetats, ara té la Game Boy i la Game Boy Advance.
Ja, ja, ja.
D'acord.
Per cert, abans, sí, sí, digues, digues.
El maco que seria, tu pagats la subscripció
i de cop i volta et diuen, estàs pagant,
ara tens jocs de Game Boy.
En sèrio, em vols tornar a cobrar mínimament
els jocs de la Game Boy?
Jo n'hi ficaria la subscripció.
Te la faltar calla.
Home, és que, a més, mira, lo bé que quedaria.
Si t'han passat 5 anys i t'han fotut allà la de Déu,
et diuen, hem de pujar una miqueta de peu.
Però anar afegint aquestes cosetes com a regal...
Això.
Seria l'únic.
Per cert, vam parlar de les tofàs,
deies que el segon o el tercer episodi havia funcionat més,
el quart està funcionant molt bé...
No ho entenc, la gent va directament al quart.
Sí, sí, sí, vull dir que...
Jo m'estic esperant a veure-la tota sencera, no?
Bueno.
Aquesta setmana està bé, perquè era dilluns i divendres.
Demà és el segon capítol.
Sí, sí, sí.
Molt bé, marxem.
Roger, gràcies per comprimir-nos i per mesclar-nos en el programa d'avui.
Gràcies, Víctor, Eli i Albert.
Fins al demà.
I quedaran cada vegada menys programes pel programa 1000,
però alguna cosa especial farem.
Gràcies per acompanyar-nos. Adéu-siau.
Adéu.
Gràcies per acompanyar-nos.
Adéu-siau.
Gràcies per acompanyar-nos.
Adéu-siau.
Gràcies per acompanyar-nos.