Icàd, la ràdio inquieta.
Generació digital, avui parlem del PacMan.
Benvinguts a la generació digital, aquesta és l'edició número 963, i avui parlem del PacMan.
Es celebren els 42 anys de la seva creació, i com que han aparegut llibres i videojocs nous,
l'Albert García ens explica l'actualitat d'una de les icones més conegudes del món del videojoc.
Escoltarem amb atenció al Víctor Matute i la Gina Tost sobre l'actualitat del món del videojoc.
Escoltarem la música que surt del piano del Víctor Mame, i l'Elisabet Sánchez jugarà a un joc de trenca-closques.
Què tal, Elisabet Sánchez, tot bé?
Molt bé, i tu?
Molt bé, la veritat. Albert García, benvingut al generació digital.
Hola, molt bé. Sabeu què?
Què?
Jo tinc un trofeu de campió del col·le del PacMan.
Què dius?
Això ens ho explicaràs ara.
No m'avanço.
No sé si ho has explicat alguna vegada, crec que no. Això ho recordaria.
Doncs sí, ho tinc, ho tinc.
Ara no us ho expliques.
Saludem també de forma virtual el Pazos64, la Gina Tost i el Víctor Mame,
que avui els escoltareu i també escoltareu la seva música,
i avui a la part tècnica en Samuel Maceda.
Molt bé, som a Twitch, i ha quedat clar que l'Albert García era molt bo,
molt bo, molt bo, el PacMan va guanyar un trofeu,
i volem fer alguna pregunta relacionada, no?
Doncs sí, però de fet volem saber si algú era millor que l'Albert.
Ara.
Jo com a PacMan...
No és que jo fos bo, és que els meus companys eren molt dolents.
Ah, d'acord.
Havia quedat molt bé, això, ara que...
No, no, volem saber si els nostres ullents són bons
o si tenen un joc amb els que són molt bons.
Exacte, no cal que sigui el PacMan.
Sí, sí, sí.
Pot ser el Tetris, pot ser qualsevol altre joc.
A veure, és que soc bo.
Exacte.
Albert, en un aniversari teu vaig quedar primer de la competició de PacMan.
És veritat.
És que jo soc reincident guanyant tornejos de PacMan.
Sí, sí.
Jo diria, com es deia aquell joc?
Oh, que fort.
El que votava que...
El que votava?
Sí, home.
No, no, no.
És un joc que va sortir per mòbil, per Android,
que la persona que el va fer va guanyar molts diners.
Hi havia com...
El Flappy Bear.
Sí, el Flappy Bear.
Gràcies, gràcies.
En aquest, jo considero que era molt bo.
En l'original.
I ho feia, és que de veritat.
O sigui, arribava a puntuacions molt bèsties.
I és curiós perquè tinc...
Com que ell, la persona que el va fer,
es va agoviar molt perquè guanyava com 40.000 dòlars diaris.
Es veu...
Un agòbio.
Sí.
Es va agoviar.
Ell ho va explicar, que no va estar content, no ho sé.
I el va treure de la IOS.
Però jo encara el tinc en una tauleta que no he actualitzat mai.
I de tant en tant, encara...
Un moment, aquesta informació que acabes de donar,
és a dir, tu fas un joc i ja l'has fet,
ja no has de fer res més a la vida,
i vas guanyant 40.000 euros al dia,
i t'agobies i el treus i ja no has de fer res més.
Jo me'n recordo.
Es va agoviar molt, aquí, home.
Es va agoviar perquè molta gent va criticar
que era un joc on la gent s'hi enganxava moltíssim.
No sé què va passar.
Hi havia una cosa moral aquí, no?
Sí, però no sé.
Jo crec que va ser una mala decisió, crec, en el fons.
Després va fer un altre, que recordo que s'assemblava,
però que no va tenir el mateix...
El va fer dolent perquè la gent no s'enganxés.
Exacte.
I no el va jugar ningú.
Va tenir la viralitat de l'època.
Jo crec que ara aquest joc surt i no...
no sé, potser no té la sort, no?
No sé què va passar en aquell joc, que mira que era senzill, eh?
Molt.
Molt.
Un gràfic migplagiats d'altres jocs.
Sí, de fet, sí, al Mario, podríem dir.
Sí, les canonades al Mario.
Exacte, exacte.
Sí, sí, no sé.
La veritat, tenim ganes de saber
si us considereu bons en algun joc
i que ens ho expliqueu aquí al Twitch del Generació Digital,
perquè, si veieu com fem el programa,
és que és dijous i que són tres quarts de quatre de la tarda,
aproximadament.
Molt bé, doncs, continuem parlant de les sortides
dels videojocs que han valgut la pena, doncs, d'aquesta setmana.
Generació Digital, amb Albert Murillo.
I és que aquesta setmana ha aparegut el Streets of Rage 4,
que és un joc que ens sona molt, perquè...
Sí, sí.
Sí, sí, és un joc...
És un joc que ja té algunes altres versions.
Exacte.
Aquesta és la quarta part d'un beat'n'up meeting
aparegut primer per la saga Mega Drive.
Exacte.
I ara apareix per dispositius mòbils,
després de fer-ho per totes les plataformes,
en un joc amb nous personatges
i amb una història de deu anys després de Streets of Rage 3.
Evidentment, neix un nou síndicat del crim,
que, en aquest cas, volen netejar el cervell als ciutadans
amb música hipnòtica.
Aquest Streets of Rage 4 apareix ara per Android i Parallos
a un preu de 9 euros.
Fa cosa de dos anys va aparèixer ja per moltes plataformes.
Per consoles i PC.
Sí, exacte.
I ara apareix, i que he vist l'aspecte,
i visualment és com les consoles, vull dir.
Sí.
També és un joc en 2D i per tant es pot adaptar bé.
Que bo que és, aquest videojoc.
Jo recordo que vam parlar aquí.
Però que recordo que estàvem en plena pandèmia.
Ens va enganxar no sé si en un moment estrany.
Sí, jo quan va sortir,
recordo que al mateix moment que va sortir la venda,
vaig contactar amb el David Jaume Andreu.
Sí.
Feia una hora que l'havíem publicat
i al cap d'una hora ja ens l'havíem passat.
Què dius?
Perquè tot i estar a la distància,
vam fer dos players a través d'Internet
i el vam, perquè ens flipa.
Poden jugar dos jugadors alhora.
Sí, poden jugar fins a dos, em sembla que dos com a màxim.
Molt bé.
I és molt recomanable,
com a joc d'acció d'aquests de baralles pel carrer,
amb clàssic, però molt ben adaptat.
Una música que encara estem sentint,
que és súper elegant, súper potent.
I boníssim.
O sigui que si teniu dispositiu mòbil, és molt bo.
Doncs a mi m'ha semblat molt curiós llegir...
A veure, sempre parlem dels beat'em ups,
d'aquests videojocs en 2D,
que tires cap a la dreta, com si diguéssim,
i tu vas a la Wikipedia i poses beat'em up en anglès i surt.
I poses castellà i es diu,
ho han traduït com jo contra el barrio.
Sí.
Jo això no ho sabia i m'he quedat molt sorprès.
És molt estrany. Qui s'ho ha inventat, això?
No ho sé, però sempre s'ha fet servir, això, jo contra el barrio.
A mi m'ha semblat sempre una mica incòmode fer servir jo contra el barrio.
Sí.
Per què contra el barrio, tu?
Amb lo fantàstic que és el barrio, lo petit, lo local, tio.
O sigui, jo contra els grans,
jo contra els grans peces gordos.
Contra les màfies que hi ha en el barrio.
Contra la gent del barrio, per favor.
Però sí, sempre han traduït així.
I és que és un tipus de joc que dona molt...
per fer jocs de paraules una mica barriobajeros.
Ja, ja, ja.
Ja l'estètica d'aquests jocs ja ho donava, això.
Sí, sí, són videojocs xungos.
Curiosament, te'n vas a la Viquipèdia, vas en català...
i poses igualment beat'em up, eh?, almenys no ho han canviat.
Bé, molt bé, també apareix aquesta setmana l'Sniper Elite 5.
Sniper Elite 5 és un videojoc d'acció,
disbarç i sigil, que ja porta 17 anys de vida,
i on combinem la càmera en tercera persona
a una en primera persona per apuntar.
Aquesta vegada ens trobem a la Segona Guerra Mundial
i ens mourem en una missió
amb un munt de camins alternatius i objectius secundaris.
Aquesta Sniper Elite 5 apareix per moltes,
PlayStation 5, PlayStation 4, Xbox Series X i S,
Xbox One i PC,
i el trobem des d'un bon inici a l'Xbox Game Pass.
És curiós encara apareguin jocs per Xbox One,
una consola que no ha mort encara,
que encara existeix i que surten jocs.
Sí, van sortint i encara ha de sortir algun joc molt potent,
com el nou joc de l'Spa i aquest tan esperat,
que sortirà finalment l'any 2023.
Sempre m'ha oblidat el nom,
mireu que és un joc superesperat,
que vam parlar l'altre dia.
Aquest proper llançament de Bethesda també sortirà per...
Segur que aquí al Twitch ens ho dirà el Roger.
Xbox One també sortirà.
Necessitem la teva ajuda.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Estàrfil.
Gràcies.
Qui ha sigut?
El Roger.
Gràcies.
Antics treballadors d'Xbox
han fet com una crítica aquests dies,
que ho he llegit en sala que era Eurogamer,
que una mica l'Xbox Game Pass està matant el vídeojoc.
I m'ha semblat molt curiós de quina forma ho diuen,
i no ho sé,
no hi ha res d'acord, tampoc.
Diuen que el fet de treure un vídeojoc
cada vegada costa més amb serveis com aquest,
i com que cada vegada n'hi haurà més, serà més difícil.
Jo també he vist aquesta crítica, en aquest cas no Eurogamer,
sinó en un article a Kotaku,
que no estic gens d'acord perquè deien a Kotaku
que no estan sortint prou vídeojocs com Triple A,
amb gran pressupost per la Game Pass,
i com posant pressió al Game Pass,
i no estic d'acord amb això.
I, de fet, Microsoft va contestar el tuit del mitjà de comunicació,
la pròpia Microsoft, amb el seu compte,
i dient-los que només voleu jocs de gran pressupost,
no voleu jocs Indie.
I, bé, subscripcions, Albert.
O sigui, estem envoltats de subscripcions.
Totalment. És un malson.
Cada setmana hi ha una notícia relacionada amb les subscripcions.
Sí, sí. Ben curiós, ben curiós.
Aquesta setmana també arriba el Floppy Nights.
Floppy Nights és un vídeojoc d'estratègia i de cartes per torns
on portem el control de Phoebe,
una inventora talentosa, amb una missió.
Estalvia prou diners per marxar del lloc de casa als seus pares.
Cada baralla de cartes proporciona unes possibilitats
totalment diferents, gairebé infinites.
Aquest Floppy Nights apareix ara per PC.
Estava abans, si no estic equivocat, per Xbox.
I és un joc d'aquests molt de cartes, eh?
I, a més, veient com es fa,
el moviment de treure les cartes fins que arriba l'acció
passa força estona.
És a dir, que es recreen en un moment molt estimat per molts jugadors,
que és el de les cartes quan jugam, per exemple, a casa seva,
com fa, per exemple, l'Eli.
Quin va ser el darrer joc que has jugat,
aquesta setmana o l'anterior?
De cartes?
Sí, pot ser.
Sí, vaig jugar-ne un que era com una mena de l'Eli.
Vaig jugar-ne un que era com una mena de l'Eli.
Vaig jugar-ne un que era com una mena de l'Eli.
Vaig jugar-ne un que era com una mena de Lícia
en el País de les Maravilles,
que havies de lluitar contra gent,
animals que sortien pel camí.
I era un joc de cartes.
Era una combinació molt estranya, però era divertida.
I a casa jugues a les cartes o no?
Sí, a cartes jugo a les cartes.
Ara fa temps que no juguem a casa,
però sí que tenim èpoques de jugar-hi molt
i juguem molt al Sushi Go,
al... com es diu, al Kitty, al Exploding Kittens.
En tenim diversos que són recurrents i ens agraden molt.
Molt bé.
Doncs continuem i ara coneixerem no el joc de cartes,
sinó el joc del videojoc de mòbil
que ha jugat l'Eli aquesta setmana.
Generació digital. Reprenem la partida.
I quin ha estat?
Hem dit al començament que era un joc de trencaclosques,
una mica, no?
Sí, sí.
És trencaclosques, però també és bastant curiós.
He jugat a un joc que es diu Dungeons of Dreadrock,
que és un joc que ho ha petat al mercat mòbil
molt abans de la seva arribada a la Nintendo Switch.
Va sortir només a inicis d'aquest any
i ja se l'han descarregat una pila de persones.
I és un joc que es considera indie, perquè està creat per una persona.
Uf!
Sí, i això es tracta d'un joc de trencaclosques molt divertit,
força diferents,
ambientat en una època tipus medieval
i amb una estètica pixel art
on cada nivell està fet a mà, és molt cuidat i té tota una narrativa.
Està molt bé, el joc.
Molt bé.
Té una història de tall fantàstic
i comença amb una profecia que estem destinats a trencar.
És un país d'això, de fantasia,
que cada any es tria un noi jove
que ha d'entrar a unes mesmorres per derrotar un rei obscur.
Uau!
Viure en un país així real...
Sí.
Això és molt gran, això.
És un argument en molts videojocs, eh?
Sí, és veritat.
Sí, sí.
Ets l'escollitiva, eh?
A peixuga.
A peixuga.
Però en aquest cas li dona un gir,
perquè en aquest món fantàstic, evidentment,
les noies estan més en un segon pla.
Sí.
Però aquest any, just en l'any que està jugant a aquest joc,
li ha tocat entrar a la mesmorra el teu germà.
Sí.
I aquí canvien les coses, perquè el teu germà no torna mai.
Entre les mesmorres, lluitar contra aquest rei no torna mai.
Aleshores, nosaltres ens posem amb la pell d'aquesta germana,
que acaba sent la protagonista.
Molt bé, que el vol trobar.
Exacte.
I aquí ella és la que comença un joc, que és una cadena de mesmorres,
que són compostes per puzzles.
És a dir, cada pantalla és una mesmorra
de la qual has d'aconseguir sortir per passar a la següent mesmorra
i trobar aquest rei.
Molt bé.
Evidentment, la dificultat augmenta a mesura que vas avançant.
Molt bé.
I com va la cosa? Doncs a veure.
Comences amb una mesmorra vista des de dalt.
Sempre són vistes des de dalt.
Veiem per on entrem i per on hem de sortir.
Són mesmorres que tenen forma de quadrícola
i els moviments són dret, esquerra, amunt i avall només.
I al principi serà tan fàcil com trencar una porta,
que te la trobaràs pel mig, trenques una porta i surts per l'altra banda.
Molt bé.
I entres a una altra mesmorra, a una altra cova.
I ja surts d'aquella cova, d'aquella mesmorra,
i n'entres a una altra i després potser és tan fàcil com matar una aranya.
D'acord.
Però clar, a mi de que avances...
La cosa es va complicant, no?
Això mateix es va complicant bastant.
Ens trobem monstres, trampes, portes secretes,
s'han d'agafar armes, has de despistar trolls,
fugir de les aranyes que et llencen la seva tela
des de l'altra banda de la pantalla...
Cadascun d'aquests enemics té un moviment automàtic,
sempre el mateix, o va canviant?
No, va canviant, va canviant.
És el Dark Souls dels Jocs de Mou, és això?
Sí, una mica, sí, sí.
T'has d'anar enfrontant a tots aquests desafiaments
en el cas de fer servir el ingeni sobretot
per arribar a la porta de sortida,
i no sempre és matar.
Es tracta de despistar,
de fer veure que vas cap a una banda i vas cap a una altra,
vas cap a una altra, fas corres...
És el Dark Souls dels Jocs de Mou.
Fugir corrents.
Totalment.
I jo recomano no deixar de banda res del que et vas trobant pel camí,
perquè tot et serveix per alguna cosa.
De totes maneres, quan hi ha alguna cosa molt important
que t'està saltant al mateix joc,
t'avisa que no avanci sense emportar-te allò
perquè et servirà d'alguna manera.
I res, perquè fa jugabilitat és molt senzill,
només has de lliscar el dit cap a la direcció
que vols que vagi el personatge,
i això també me serveix per matar.
Quan estàs davant d'aquí vols matar, llisques,
i amb un cop el mates.
Però clar, la cosa és que els enemics també
i les trampes també et maten només amb un sol cop.
És a dir, que abans de fer qualsevol moviment
davant d'un zombi, d'un ogre o del que et surti,
has de pensar-t'ho molt bé.
Perquè a la que ja comences a moure't i el tio t'enxampa,
clar, amb un cop ja et mata.
I on t'envia?
Doncs acabes la pantalla,
però tornes a començar a la mateixa pantalla.
No te'n vas enrere, que això està força bé.
Segueixes sempre a la mateixa pantalla.
I si te'n vas del joc, perquè ja t'has cansat,
perquè vols descansar, quan tornes també
segueixes en el mateix capítol.
Cada mesmorra és un capítol diferent.
I ja està.
No és un joc fàcil.
Hi ha pantalles que costen bastant de passar.
De vegades has d'estar una bona estona pensant
i provant, i que et matin molts cops
fins que te l'acabes passant.
I, per tant, no és un joc que convidi a rejugar.
Un cop que ja has desbrinat
com passes la pantalla,
ja no la tornaries a agafar.
Però té 100 nivells.
Has arribat al final?
No.
En algun d'aquests nivells apareix el germà d'alguna forma?
I se l'entornen a emportar?
No. Entenc que quan avances...
No sé si sortirà això.
Jo crec que al final trobes el germà.
Però no et sé dir si te'l fa veure
i després marxa...
Si tinc ganes de saber quan el trobes,
què passa, no?
Una escaleta, ja...
Has arribat tard.
Igual està vivint molt bé
amb algú allà.
Potser li fa ràbia dir
que estava aquí i ara m'hauria de salvar.
Molt bé. Recurrem el nom del joc.
Doncs mira, es diu, espera,
que ara no me'n recordo.
Dream Rock.
Dream Rock.
És difícil.
Dangers of Dream Rock.
Aquest videojoc està,
per iOs i Android?
El tenim per iOs i per Android,
però també per Nintendo Switch,
per iOs i per Windows.
Ah, sí?
Té uns gràfics així, tipus Super Nintendo.
Molt bonics.
Doncs ens agrada
i si alguna vegada, com sempre diem,
hi ha algun ullent que ens veu a través de Twitch
que voleu recomanar-li algun joc a l'Heli,
ho podeu fer.
M'encantaria.
Sempre em recomanen coses que estan molt bé.
Que sigui per Android, per anar bé.
Sí, per anar bé.
Moltes gràcies.
Generació digital.
Acabes de fer una captura.
Aquesta setmana,
els fans del Pacman estem de celebració
la segona 42è aniversari
de la primera gran estrella dels videojocs.
Bandai Namco ha preparat diverses iniciatives
destinades a celebrar una vegada més
aquest joc tan icònic.
De fet, l'aniversari va ser exactament
el passat 22 de maig.
El mateix dia però de l'any 1980,
l'empresa japonesa Namco
va instal·lar la primera màquina del Pacman
en un saló recreatiu del barri japonès de Shibuya.
Va ser llavors quan va començar
la història d'aquest joc revolucionari.
I al llarg d'aquests 20 anys
de generació digital hem parlat moltes vegades
del Pacman.
De fet, crec que era el primer o el segon
que va estar dedicat al Pacman.
Per això avui ens volem centrar en les novetats
que s'han presentat per aquests 42 anys.
Albert ha tocat una mica
d'investigar el tema.
Però crec que no ha estat problema perquè també
ets un entusiasta.
M'encanta el Pacman.
Imagineu-vos aquella primera màquina del Pacman.
Van als de Namco i anaven a posar aquesta màquina aquí
i a veure si la gent
juga, a veure si funciona,
si està gravant el videojoc.
Quan només hi havia un Pacman.
Avui en comentarem una mica la seva història.
És un joc molt reconeixible, molt icònic.
De fet, dades que la gent
potser no coneix
és el fet que és el videojoc
arcade de màquina recreativa
que més recaptació ha fet al llarg
de la història dels videojocs.
Ha sigut el de més èxit a nivell comercial.
Pacman, el Comi Cocos,
també ha conegut a Espanya
perquè en alguns països de l'Amèrica del Sud
potser també l'anomenen així, no ho sé.
El cas és que
primera gran estrella dels videojocs,
primer personatge, primera personificació.
Un joc al qual s'atribueix
el fet d'obrir el mercat dels videojocs
a públics que fins ara
fins aquell moment no estaven interessats.
Era tot com molt d'esports, molta acció.
Molts dispers,
molts nous especials.
I aquí havíem de menjar els punts
a través dels labarins.
Moltes vegades hem fet especials, Albert,
parlant de la creació del Tori Watani,
de l'equip dirigit per aquest dissenyador japonès
que va fer l'equip
del videojoc, que per cert
no era un equip que fos una sola persona.
Era un grafista, un músic,
un dissenyador, programador...
I era un equip considerable
allà a Tòquio, a Namco,
produint el videojoc.
I especialitzat. Cadascú feia les seves coses,
les millors coses que podia fer.
I un exercici, per mi,
un grau de disseny
amb els menors recursos possibles,
creant com una cosa
gairebé minimalista,
memorable, és fantàstic.
Doncs el cas és que no és un aniversari rodó.
No és un aniversari rodó.
Namco, igualment, no vol deixar passar
l'oportunitat de parlar del seu
mascota principal, de promocionar-lo.
I a continuació,
trobarem algunes novetats que sí que són recents
d'aquest any d'aquest personatge.
Ara parlarem d'aquesta recopilació,
d'aquest nou joc,
però que, com diria més com,
és una recopilació.
Estem a Twitch.tv,
a la regeneració digital.
Estem veient les imatges darrere teu
d'un vídeo, de fet que després
en parlarem de la música.
El vídeo és, jo crec que és el millor vídeo
que hem posat en aquesta pantalla
des que hem fet el programa.
Perquè el color, el moviment,
és que és impressionant.
És molt xulo aquest vídeo nou
amb la cançó que ara comentarem també.
Però abans parlem del nou videojoc,
perquè sí, més que nou videojoc,
és un nou recopilatori de Pacman,
com si no haguéssim tingut uns quants.
Aquest es diu, com deia aquesta vauda
del tràiler, Pacman Museum Plus.
Hi havia sortit el Pacman Museum
fa uns anys, però ara li posen el símbol
de més al davant i a vendre,
a veure si algú pica.
Doncs està disponible d'aquest divendres
per totes les plataformes de consola i ordinador.
Així hem estat a l'hora de dir-les totes.
Consola i ordinador, totes estan allà disponibles.
I incorpora 14 videojocs de Pacman.
Tenim temps de repassar-los, Albert?
Sí, i tant!
Tenim el Pacman original,
el Super Pacman, que era aquell
que el Pacman es feia com més gran
i tenia poders.
Pac and Pal, no me'n recordo.
Aquest el recordo d'alguna consola
que el tinc, de fet.
Pac and Pal.
Crec que la fruita tenia molta importància.
Hi havia com una fantasmeta
de color obert o alguna cosa així.
Crec que em confongo amb el següent que diràs.
El Pacman, el de plataformes.
Aquest és un joc que té molt mèrit.
Aquest videojoc era abans de Super Mario Bros.
Exacte.
I el Toni Guatani ens va dir,
en una de les vegades que va venir a Barcelona,
que el Miyamoto, quan es va inspirar
per fer el Super Mario,
abans s'havia inspirat amb el seu joc.
Poca broma, eh?
Pacmania era aquell, recordareu,
era com una vista isomètrica
i que el Pacman podia saltar, una cosa molt rara.
Pac Attack era com un Tetris.
Pac Attack, eh?
Era com un Tetris de Pacman.
Packing Time, no sé què és. No me'n recordo d'aquest.
Packing Time.
Pel Super Nes, eh?
Pacman, arrangement, tampoc sé...
Jo crec que són noves versions.
És que al final és una mica boig,
perquè posen realment tot el que van fer.
Però un altre que m'agrada molt
és el següent, Pacman Championship,
que era un rediseig molt de neo,
i que era com un competitiu,
molt xulo.
Després Pac and Roll Remix, no sé què és,
Pac Battle Royale, m'imagino el que és,
i Pacman 256,
que aquest és aquell que van treure per mòbils,
que el laberint se n'anava
com deconstruint.
Era bastant curiós, aquell videojoc, també.
Hi ha un que no has dit, crec, que és el Pacmotos.
Ah, sí, Pacmotos, sí.
Vaig saber de l'altre dia, vaig buscar-lo, aquest,
perquè vaig dir Pacmotos,
i resulta que és un Pacman
que has d'empotxar els teus rivals,
que són altres Pacmans de l'escenari.
O sigui, has d'empotxar-los
que es caiguin d'un escenari flotant.
Han inventat de tot amb el Pacman,
i aquí teniu 14 videojocs.
Li han tret tot el suc possible.
Trobo que és curiós, és interessant
per entrar en el món de Pacman.
Per mi són jocs bons encara avui dia,
no ho dic amb conya.
Moltes vegades no sé què és jugar
i dic, ah, un altre com a LL Den Rink,
i jugo jocs tipus Pacman.
Per tant, per mi són molt vigents,
i suposo que per molta gent.
A banda porten unes opcions
que et permeten crear el teu propi saló arcade,
que és una cosa de personalitzar,
que està bé, però tinc una opinió
almenys sobre el tràiler que he vist.
Jo trobo que Pacman molaria molt
que fessin un recopilatori com aquest que han fet,
però que tingués una mica més de sofisticació,
una mica més d'al·legància,
perquè abans s'activava el tràiler,
recordeu el Tetris Effect?
Sí, i tant.
Que era una cosa elegant,
fer una mena de revisió de Tetris,
que la podíem posar al sonar.
El mateix en Pacman molaria molt.
No intentar vendre del Pacman,
té 42 anys, ja sabem de què val.
Jo crec que són molt més clàssics
tots els que estan al voltant de la creació del Pacman.
Molaria com una cosa sofisticada,
com bonica, com estètica.
Què diuen els ullens a través de Twitch?
Voleu saber a què són jo bons jugant?
Ja ho hem preguntat i ens diuen coses.
Roger Valdomà diu que jo soc campió d'Espanya
de Kinect Sport Rivals
en la competició de motos d'aigua.
Què dius?
Això no ho pot dir tothom, eh?
No, només ell.
Joan D'Orino diu que és molt bo jugant al Halo
i al Gears of War.
I Namorferi diu que sobretot a jocs de plataformes,
però en els minijocs Mario Party
també crec que soc prou bona.
M'agrada, m'agrada.
Això m'agrada.
Exacte, exacte.
Però tenim més novetats, eh?
Com una cançó inspirada en aquest personatge.
Està xula.
Molt.
Bé, bé, bé.
Bé, bé, eh?
Agrada, agrada.
Agrada i la posarem algun dia sencera, eh?
Al final del programa, m'agrada molt.
És xula, és xula.
És la nova cançó per celebrar el 42 aniversari.
Sí, el 42.
Tinc una teoria d'això, eh?
Sí?
Sí, pandèmia.
Ho volíem fer tot això als 40 anys.
Ai, pot ser, clar.
Estic gairebé convençut.
És una cançó que es va fer pocs dies abans que jo.
Ah, sí?
Sí, sí, vam néixer pocs dies de diferència.
És una bona teoria.
Això que es diuen els boomers,
els no sé què, no sé quant...
Jo soc...
Escolta, no soc millenial per un any.
Jo soc del 80 i a partir del 81 són millenials.
Llavors tu ets X.
Jo seria X.
O sigui que el Pacman és X.
És generació X.
Molt bé, molt bé.
Doncs la cançó que sentim es diu
We Are Pacman, és la nova cançó del Pacman
per aquest 42è aniversari.
Potser 40, però no avança temps.
El tema és que la interpreta la cantant
Kaho Kido Guchi,
en japonès i en anglès.
I també hem fet una versió en xinès
per una cantant que es diu An-una en xinès.
Molt bé.
I prou bé, no? Ens ha agradat a tots una mica.
El vídeo que l'acompanya, que és el que tenim aquí
projectat, és xulíssim.
No, la veritat és que és molt modern.
És que és molt modern.
No sé si et trobaves a faltar que el joc
sigués més modern o que poguessis canviar coses
en la música i en el vídeo, hosti, l'han encertat.
Per mi, per exemple, el vídeo aquest
és més sofisticat i bonic i estèticament molt xulo
que el vídeojoc que surt de mala venda.
Imagina't.
És com si fos de la Xbox 360
i ja, hola, hola, hola.
Clar, doncs aquí l'han piquiat.
Podríem fer-ho així.
Una cosa així seria xulíssima.
Seguim repassant novetats relacionades amb el Pacman
i, a més, ha sonat jo crec que unes quantes vegades
al generació digital.
El Francesc Xavier no ho sap, però jo cada vegada que escolto aquesta cançó
el veig amb ell al micròfon.
Cantant.
Sí, sí, sí, també, l'associació molt amant del Francesc.
Home, ens la va descobrir ell, jo crec.
Sí, sí, sí. És mítica, no?
La cançó mítica és Pacman Fever,
que va arribar a ser com un èxit relatiu,
especialment al mercat nord-americà,
d'en Jerry Wagner i en Gary Garcia.
Sí, sí, sí, Wagner i Garcia.
I és una cançó mítica formada per d'un homenatge
als vídeojocs clàssics,
un àlbum gravat a començaments dels 80,
l'any 81 o 82, més o menys.
L'escollim perquè és una de les cançons
que surten també
amb una novetat editorial relacionada amb Pacman
que la tenim aquí a l'estudi,
que Albert Porto tot el dia carregant amb aquest llibre
que té 5 quilos a l'esquena.
Doncs gràcies, de veritat.
És un llibre que es diu Pacman Birth of an Icon
i que des d'aquí al generació digital,
si sou fans d'aquest personatge,
us recomanem molt,
perquè és el llibre, jo crec,
jo no n'he vist cap més espectacular,
tu el tenies aquí abans,
aquest totxo impressionant,
de la història, doncs, de la creació
del Pacman.
El signen
Tim Lapetino,
és un autor de llibres d'història dels videojocs
així, molt visuals, molt bonics.
Va fer el llibre de la història visual de Tari,
que és genial.
I va fer també el llibre visual
de Street Fighter,
ara fa el de Pacman.
És un llibre que he estat uns dies llegint,
no tot, perquè té molt contingut,
no tan sols són fotografies,
són molta història, moltes entrevistes.
Té el Pacman tant a xitxar,
per parlar tant?
Ui, tant que la té!
Perquè tot i que el joc és senzill,
la concepció del disseny, la influència,
el context de l'època,
tot això donen per parlar, el llançament als Estats Units,
els canvis de nom,
és d'aquests jocs que estan plens de petites llegendes
arreu i que és fantàstic,
i les recull doncs aquest llibre,
que a més, l'acompanyament visual
de fotografies de l'època, de gent jugant,
de màrqueting, tal, és una meravella.
I es descobreixen coses que algunes deies no on...
Hi ha coses que t'han sobtat, no?
Hi ha una que no la sabia,
potser ho hem comentat...
Només una?
Bueno, no, del que llegit.
Tot ho sabia, però hi ha una cosa...
Hi ha una cosa que m'ha cridat molta atenció.
Hi ha una imatge que es veu del llançament del Pacman al mercat espanyol.
El va portar l'empresa recreativa Franco S.A.
Això ho havíem parlat alguna vegada al generació digital.
Franco S.A.
Però els noms dels fantasmes.
Ah, sí?
Però al mercat espanyol.
O sigui, és diferent del que porto a la samarreta, eh?
Sí, tu portes la clàssica, no?
Blinky, pinky, inky, glide...
Però al mercat espanyol es deien
espia, tramposo, estilista i llorón.
Fa molta la sèrie.
Estilista.
Llorón, el fantasma llorón.
Em sembla fantàstic. Tramposo.
De fet, cadascun dels fantasmes
tenia uns moviments...
Clar, i l'estratègia.
De fet, ara que ho dius, Albert, quan vaig comprar
molts anys per recomanació de l'Stary del Francesc
el disc està sonant,
que me'l van enviar, doncs,
suposo que ells, amb una fotografia
assignada... Què dius, ara?
Doncs dintre del disc, dintre d'aquest CD-ROM,
ve
els trucs de com passar les fantalles.
El recorregut específic
per fer això del seguiment dels fantasmes.
Però això, clar, ho has de fer en la primera
de les versions, que sí que hi ha molts jocs
al revés d'alguna consola que
emulen la primera placa.
Perquè el tema és que moltes vegades
han fet noves versions del primer Pacman
i els moviments ja no són els mateixos.
Però és veritat que tu et podies
quedar al cap
de quins eren els moviments que havies de fer cada vegada
per passar-te les pantalles.
De fet, la partida perfecta del tio que ell que el va fer
ho va fer perquè es va aprendre
tots els moviments. Igualment, ja us heu dit que jo,
en la meva millor partida, com a molt,
hauré arribat... Si algun dia
he arribat a la pantalla número 20,
ja ha sigut un rècord històric.
Hi ha gent que ha arribat al 256.
Jo vaig veure a Twitch
el mític aquell que li van tornar...
Saps aquell que van dir que li feia rampa?
El Mitchell. Exacte.
Té un canal de Twitch, que ara fa temps que no el veig,
que fa moltes partides en directe
amb màquines. És a dir, ell posa la càmera
a la màquina i un dia va
anunciar que faria la partida perfecta i ho vaig veure
en directe. Billy Mitchell, sí.
Va estar com a 6-7 hores i al final va fer com una
dissertació, va venir gent
darrere que li feia preguntes. Va ser molt interessant,
la veritat. I veure com
la pantalla es parteix és molt bonic.
És molt xulo. Molt bé,
doncs continuem amb més Pacman.
I és que ara hem de parlar d'una col·laboració
i d'una novetat
entre dues empreses potents,
no? Sí, és la col·laboració
de Pacman amb Fortnite. Què?
Sí, sí, sí, amb el Fortnite. És que avui dia
Fortnite ja fa col·laboracions amb tot,
no? I ja el Pacman, doncs, estava
independent i, pel que sembla, encara
no hi ha detalls en el moment de fer la gravació del
programa, però en aquest moment,
que l'estem enregistrant, aquest dijous,
doncs no sabem
ben bé com serà la cosa. Serà aquest
cap de setmana. Aquest cap de setmana
els usuaris de Fortnite podran
accedir a una sèrie
d'accessoris dintre del videojoc,
cosmètics, sobre el Pacman,
però, a més, és que hi ha una teoria.
I és que aquest 2 de juny
és el, més o menys coincideix
amb el final de la temporada de
Fortnite, de l'actual temporada,
i sempre munten, doncs,
uns esdeveniments dintre del videojoc
molt espectaculars. Qui sap si hi ha
alguna cosa relacionada amb Pacman? Un Pacman
menjant-se a la illa o algo així.
Podria ser xulo. Doncs mira,
em faràs mirar, eh, aquest cap de setmana.
Passen moltes coses a nivell de videojocs i de Twitch
aquest cap de setmana, i potser també miraré
algú a veure si hi ha algun... Això que
dius, no? No ho sé, una illa...
Un esdeveniment o algo així, o si simplement serà
una samarreta amb el Pacman. Comolaria que fos una cosa
espectacular. Sí, sí, sí.
Molt bé, no sé si... Hi ha més
coses d'aquest 42 aniversari.
Hi ha més coses que han fet.
Sí, sí, 42, però és el que deies.
La teva teoria anava molt desencaminada.
Per exemple, si aneu
de vacances aquests propers mesos
d'estiu a París, si us allotgeu
a l'hotel Yuma Urban Lodge
Eiffel, que està a prop de la Torre Eiffel, ho vaig buscar
al Google Maps, hi ha a la recepció
un laberint espectacular, com al sostre
de la recepció, molt xulo, de veritat.
Que guai. I ja podeu veure
en aquesta fotografia. Sí, xulíssim.
I està bastant xulo. Després, si, per exemple,
aneu a Berlín, de vacances, doncs
sabeu, potser, que hi ha un museu d'història, els videojocs,
que és dels primers que va haver.
Jo el vaig poder visitar fa uns anys i és bastant xulo.
El computer és Piel Museum
de Berlín i un dels trens
que van cap a aquesta destinació,
el tren Ubansink, està
decorat amb uns Pacmans espectaculars.
Aquest vagó, aquest tren
està decorat. I finalment, si voleu
renovar la vostra roba interior, que ja
tocaria, que sapigueu
que la marca Slogi ha tret
una nova sèrie de calçotets
inspirats amb aquest personatge.
No us heu posat la foto? No.
La podries haver posat. No pas per mi,
però per algun regal o alguna cosa.
Exacte. Molt bé.
Em sembla una mica particular
aquests calçotets.
Ara vull veure'ls. Estalvies la foto.
No, però és tan icònic que pots posar de tot, des
dels fantasmes,
el Pacman, realment té molt on...
Home, un fantasma al calçotet, no sé jo,
si és la millor.
Sí, bueno, és que ara em surten coses que no...
que millor que no ho diguem.
No, escolta, molt bé, moltes gràcies, Albert.
Per cert, quedeu-vos, perquè encara
hi ha més coses i ara connectarem
de forma virtual amb el Pathos i la Gina.
Genial.
I és que avui parlem de blockchain i videojocs
amb el Víctor Matute i la Gina Tost.
Però què volem dir quan parlem
de blockchain i videojocs?
D'NFTs?
De criptomonedes?
No hi ha molta informació encara.
Quan parlem de blockchain i videojocs, immediatament
després ens venen al cap les 7 plagues
de l'apocalipsis, perquè
ho relacionem amb els NFTs, amb les criptomonedes
i amb tota l'especulació que hi ha.
I a més, tota la gent que ha perdut diners,
podeu imaginar.
Però si traiem les capes més brutes
d'aquestes 7, ens queda una filosofia
molt interessant quan el blockchain
i els videojocs s'ajunden.
Una que recorda el gaming de l'any 2000,
gent que modifica videojocs
per fer-ne versions millors.
Va passar amb Half Life i Counter Strike,
per exemple. Doncs ara
hi hem de posar la pàtina del blockchain.
Quan els jugadors
criden una versió del joc millorada,
pot ser una partida
amb les pròpies normes, per exemple,
que amb aquesta nova tecnologia la fem única
i permetem als altres que la puguin gaudir,
però seguirà sent nostra,
sense passar directament
pel propietari del joc.
Us poso un exemple per si no s'entén.
En un joc de cartes, els jugadors
creen noves cartes, amb noves funcionalitats
que són úniques,
amb dissenys únics i
gameplays únics.
I només se'n fan unes versions
determinades, és a dir, un nombre
reduït d'aquestes cartes.
Després les podem intercanviar,
però gràcies al blockchain s'assegura que
les còpies seguiran sent inamovibles
i sempre podrem traquejar
de qui han estat propietàries
abans. Però clar, aquesta és
la teoria.
Després el que tenim és com ha funcionat
finalment el mercat de NFT,
que bàsicament ha sigut especulació descontrolada
en un esquema piramidal o ponzi
que ha fet que molta, però moltíssima,
gent perdi molts calés al rebentar la bombolla.
I com no, un dels implicats més coneguts
per nostros lares és el Willyrex,
que després de canviar el seu canal a 100%
NFT, que grandíssima idea,
ja està atabalant diàriament sobre
els grans avantatges que tenen, cosa
que es demostrava contínuament que era mentida,
acaba de fer un vídeo parlant del que ha passat.
Com a cara de sorpresa,
el resum és que tota aquesta
esclatada és bona pels NFTs
ens comenta ara, hi haurà
molts pocs projectes reals,
bàsicament zero, no n'hi ha cap, i que la
gent que ha perdut la pasta en aquesta claríssima
estafa, que és molta i per algunes
persones tot el que tenien, serà una bona
lliçó perquè no els hi torni a passar.
T'hi has confiau i t'endau una hòstia?
Bueno, a la pròxima, no sé, l'esquivaràs
més ràpid. Que cal fiar-se dels influencers
grans, dels més importants que
aquests mai s'arriscarien
a carregar-se la seva credibilitat
a canvi de pasta.
Total, que ara és el millor
moment pels NFTs, sobretot,
per fer una oïda hacia adelante,
que a ver si así puedes rascar
més, eh, foteando al resto.
Perdó, m'he enfadat,
m'he enfadat que canvio d'idioma quan m'enfado.
Hi ha fills de Reddit
on els pors principals són amb els
telèfons d'ajut al suïcida. Vull dir,
no te digo nada y te lo digo todo.
I parlen de gent que fa coses
quan tothom diu que per favor no ho faci,
què ha passat, Víctor?
Doncs acaba de passar una coseta que en la meva opinió
va ser molt tardau.
Recordeu un joc que es diu Everquest,
un MMO del 99, i que a dia d'avui encara hi ha
moltíssims jugadors, tants que no
han parat de treure expansions.
La cosa, la coseta, és que existeix,
o més ben dit, existia,
un esdeveniment superxulo.
Si quatre dels dracs més importants
estaven morts a la vegada, un cinquè drac
adormit despertava sent el jefe final
més salvatge del joc.
El tema està en que, el mateixis o no,
el drac desapareixia per sempre
i que no s'havia d'acabar amb els objectes
que et podia donar i variaven coses del servidor.
Clar, tothom ho va intentar,
excepte un servidor que durant 20 anys,
oju, 20 anys, va mantenir la promesa
de no despertar mai el drac
per no perdre contingut del joc per sempre.
Una promesa que s'acaba de trencar
escandalosament quan un clan ha dit
com que no?
I en contra de tota la resta
del servidor han despertat el drac.
Aquesta gent s'acaba de crear un servidor
sencer d'enemics.
A més a més, han mort
sense poder aconseguir ni els ítems
que donen a l'enemic al morir.
Perquè no n'han pogut matar.
He vist el vídeo i sale el dragon
i, vamos, les falta calle pa correr.
Ara mateix el drac no hi és
i clar, aquest clan està sentenciat
perquè para pastat.
I segurament acabarà desapareixent del servidor
pel simple fet que ningú els vol allà.
Però jo crec que molt
massa havia adormit aquell drac
i estem a l'any on estem
i estem a l'any on estem
una promesa Royonete Stark
va l'epoco cuando hay la Nistersterka.
Massa gent va complir la promesa
que és el que és raro.
No és una derrota que l'últim servidor
hagi perdut a l'últim drac.
No, no, crec que és una victòria
que hagin aguantat 20 anys
estant al món tan ple d'individualistes.
Per l'altra banda, no puc deixar
d'empatitzar una miqueta amb aquest grup
que els deien que no podien jugar una part del joc
i van dir
a cagar, s'ha de ser mala persona
però és que no les deixaven jugar
con el juguete.
Jo m'imagino el Johnny Bravo del servidor,
sabeu? Aquell que és una llegenda
que sempre és el número 1 a tots els rankings,
el puto amo que tots els servidors tenen,
doncs el Johnny Bravo de torn
que havia mantingut aquesta promesa
me'l vull imaginar pensant que en el fons
es va resignar a no despertar-lo mai
però que ell sabia que si es despertava
en el drac, ell havia de ser allà
per agafar el botí perquè ell és el puto amo,
és el número 1 i ha d'agafar aquest botí.
I no va ser així,
van haver de venir 4 il·luminats
a despertar el drac, que entre tots van prometre
no despertar i ara s'ha quedat
sense botí, sense drac i sense res.
Un desgraciat.
Si heu tingut un mal dia, penseu que sempre hi ha algú
que s'ha quedat sense veure aquest drac
o pitjor encara, si penseu que la vostra
feina és inútil, penseu que un programador
que es va marcar un esdeveniment així
dins del joc, per executar aquella part
del codi una sola vegada
i que només aquests 4 il·luminats
l'hagin pogut veure.
Ai, aquests 4 novetats que van saltar-se
les normes que havia acordat tot un
servidor. Podeu imaginar.
Déu-n'hi-do, les històries
que poden haver-hi al voltant
d'un videojoc i d'una
idea. Si algú connectat amb el
generació digital amb el sompte
en 3 minuts, haurà pensat
què haurà pensat?
Què ha passat aquí? Que greu.
Realment,
és ben curiós. No sé si encara jugues tu
a algun joc d'aquests antics,
amb algun servidor... Tipus de M.E.O. no,
ja no he jugat tant, no.
És que, clar, si deixes de jugar,
t'has perdut tot i
si tornes a jugar no saps per on començar.
Clar, clar, clar. No és molt bé.
Víctor, Gina, gràcies per
aquesta història real,
que no ho sembla però ho és.
Ullents que ens estigueu veient a
twitch.tv barra generació digital. Vau ser
dels que vau tenir sort i vau veure
el drag final, doncs ens ho expliqueu.
Nosaltres ara anem a escoltar la música
del Víctor Mame. Només i cat,
generació digital.
I és que sabeu que ell, el Víctor Mame,
és el nostre pianista particular, però també
és el de Dr. Prats.
Abans ens preguntàvem
si faríem algun programa
per celebrar els 20 anys,
a veure si ens podem conèixer tots
i que ell porti el piano
i que faci un concurs allà.
No sé, alguna cosa ens hi hem d'inventar.
Hem de fer alguna cosa.
Doncs ell volia tocar el piano
i aprofitant que sortia el Street of Rage,
volia alguna música d'ell sol
contra el barri.
Sí, sí, m'ha fet molta gràcia
i res, el saludem. Hola, Víctor, com estàs?
Hola, estimats i estimades amants
del piano, la música i els videojocs.
Jo soc el Víctor, el Víctor Mame,
les meves xarxes socials i avui us vinc a parlar
del gènere del Beat'em Up.
Aprofitant la sortida de l'Street of Rage 4
per mòbil farem un repàs
als jocs més antics i més emblemàtics
del gènere Beat'em Up.
Un Beat'em Up és un joc de desplaçament lateral,
normalment amb vuit direccions,
de lluita on et vas enfrontant a múltiples enemics
i vas passant fases del nivell.
Un cop derrotes tots els enemics d'un tros de nivell,
pots passar al següent.
I així fins a arribar al final del nivell
on acostuma haver-hi un jefe final
o un boss que has de derrotar
per accedir al següent nivell.
Els Beat'em Up acostumen a ser cooperatius
normalment tenen quatre personatges per escollir
i era molt típic
trobar-los amb màquines recreatives
de fa anys on
t'acostumaves a gastar molts diners ja que
tenien una dificultat alta.
Jo personalment recordo molt jugar amb el meu germà
ja fa molts anys a la màquina recreativa del
Captain Commando, on podies escollir
entre quatre personatges el Captain Commando
que era el personatge emblemàtic
de Capcom dels anys 90,
podies escollir un ninja, podies escollir
un pandillero que anava amb ganivets
i podies escollir el personatge més estrambòtic
que he trobat mai en un joc
que era un nadó que pilotava un robot.
Aquest gènere va estar molt de moda durant els anys 90
i malauradament ha anat perdent tirada
fins a dia d'avui que és un gènere molt poc popular.
Ara tocaré el tema del Beat'em Up
de les Tortugues Ninja que es diu
Sewer Surfing, espero que us agradi.
Com veieu, hi ha Beat'em Up de tots els tipus
i per tots els gustos.
Els primers acostumaven a ser d'arts marcials,
de ninjas o de baralles de carrer.
Algun d'aquests videojocs
que recordo més nostàlgia són
Final Fight, Golden Axe,
Cadillac versus Dinosaurs, Alien versus Predator,
Battletoads
i també hi havia moltes versions
de superherois que eren Beat'em Up.
I doncs espero que us hagi agradat aquest viatge
pel gènere Beat'em Up, també conegut com
Jo contra el barrio per la gent de Parla castellana.
I abans d'acabar m'agradaria saber
quin és el vostre Beat'em Up preferit
o el que heu jugat més recentment.
Jo personalment
el que he jugat més recentment és
Castle Crashers, que és un Beat'em Up
de nova fornada del 2008, però que
mantenia les dinàmiques i jugabilitat
dels clàssics. Molta gràcies per tot
i fins la propera. Que vagi molt bé.
El tema de les clavegueres,
que anaven com
amb una mena de patinet per sobre de l'aigua.
Quin és el darrer que has jugat
o recordes que has jugat?
L'últim de Beat'em Up és el de les tortugues.
És que he tingut una història amb això, Albert.
Encara no ha sortit el nou
joc de les tortugues Ninja.
Jo he tingut accés a la preview del joc
i a les dues primeres
pantalles. Vaig pujar-la a YouTube
i el que no m'esperava jo és que tingués
50.000 visites a aquest vídeo. Jo no tinc
cap canal de YouTube, jo tinc un canal
que no té 0 subscriptors.
Vaig penjar un vídeo. I per què el vas penjar?
Perquè aquest joc
interessa tant, doncs penja-lo i així la
gent el veurà. Jo vaig redactar el meu
article pel diari i vaig dir
penjo el vídeo. A l'avantguàrdia, no?
Sí. I el vídeo, el penjo, també
ja està. I des de fa una setmana
no parlo de rebre missatges, sobretot
de públic anglès,
també parlen
amb altres idiomes que ni entenc
els caràcters, sincerament.
I és una bogeria. És aquest nou, no?
El Roger Valdomar de les Tortugues. El nou de les Tortugues.
I és l'últim que vaig jugar.
I tu t'has plantejat
aflorar aquest canal
de YouTube? Fer un canal de
beat'em ups. Sí, no?
Home, amb l'èxit que has tingut.
Aquest joc no ha sortit ni tira
tant de llançament, per això la gent està boja.
Mirant imatges.
I què vas posar?
Perquè la gent anés tant al teu...
Vaig posar gameplay.
És un gameplay, no? I vaig posar
Early Press Access.
Aquí vas encertar-la.
Early Press Access.
Boníssim. O sigui, una sorpresa
va ser per tu. Sí, sí, però una molèstia.
Per què?
Perquè jo no estic monetitzant això.
No estic monetitzant això.
No parlo de rebre notificacions.
Com 200 comentaris
en una setmana al mòbil.
Això és una molèstia. Perquè a més ho tens
a la taula.
Si no t'haguessis donat el teu gmail normal...
Jo fos aquí un monetitzador
i m'hauria pagat 50 euros.
Llavors jo t'estaria content.
Bueno, et va agradar aquest joc?
Molt, molt.
Espero que surti perquè et dona pinta brutal.
I és l'actualització del joc que estava
tocant el Víctor Ara, que també és un gran clàssic,
el de les Tortugues Ninja. Absolutament.
Gràcies, Víctor, per les teves interpretacions de piano.
I, com deia, tenim ganes de veure't en directe
i segur que farem alguna cosa.
Aquests darrers programes l'escoltareu
gairebé cada setmana.
Generació digital, l'únic programa de ràdio
que no necessita cap requisit del sistema.
Fem un repàs ràpid
de les coses que ens han dit...
No, sí, sí.
Les coses que jo he llegit aquests dies
a través d'internet,
a través de coses de videojocs.
Allò que deies de les notícies de les subscripcions
a Playstation Plus.
Hi ha rumors que diuen
que poden haver-hi demos
de jocs cars, que tu puguis jugar durant dues hores,
per exemple.
Sembla que ja està confirmat que hi haurà
alguns títols que tindran una versió
que et permetrà durant dues hores provar-lo.
Per exemple, el nou Horizon
Forbidden West
serà un dels que podràs jugar durant dues hores.
És interessant.
M'imagino els últims minuts jugant, que sàpigues que...
Que se t'està acabant el temps.
Que et queden tres minuts i dius...
Està bé.
I després què passarà amb el Dead Stranding?
Va sortir alguna cosa
a les xarxes
i hi haurà segona part o no?
Tu estaves molt emprenyat perquè no volies segona part.
No em passa res.
No és una molèstia personal.
Lo de les tortugues
sí que és una molèstia personal.
Perquè són 200 missatges.
I no estic veient enduro.
El Dead Stranding és...
Ara que no sembla que sóc un passatero,
no em sembla que hagi agradat el vídeo.
També és igual.
El tema és que el Dead Stranding,
l'actor, que es diu Norman Reedus,
que és l'actor d'un dels protagonistes
de The Walking Dead i era el protagonista
del Dead Stranding,
en una entrevista va dir
estic treballant amb el Dead Stranding 2.
Ja es va quedar tan amb tu.
I clar, internet es va tornar boja
perquè amb el món del vídeojoc estem acostumats
a que facin com l'anunci del vídeojoc
i que sigui com una ceramònia.
Aquest va dir, sí, estic treballant a la segona part.
I què ha dit el jefe?
El Kojima ha fet al cap d'uns dies unes imatges
on es veu amb un bat de béisbol
envoltat com de mena de filferro d'aquest congegut
i com dient, ja et fotré ja.
Bueno, sobretot,
amb una mica de bon humor.
Igualment,
potser no és la segona part.
Potser és xacunfós.
És que els actors a vegades es confonen molt.
Has pensat que estan fent un joc i és un altre?
Recordeu com vam parlar
d'un possible Zelda 9?
I era una altra cosa.
No era Breath of the Wild 2?
Doncs estarem atents al tema.
Però volem saber què ha passat aquesta setmana
a les xarxes del Telegram,
del nostre Telegram del Generació Digital.
Participa a la comunitat del Generació Digital
el nostre canal de Telegram.
I de què s'ha parlat?
Perquè avui he vist fins i tot fotografies.
He compartit un rànquing
de les franquícies amb més vendes dels darrers temps
i pregunta quina ens sorprèn més.
Franquícies de tot tipus.
Ell en té una en particular que li flipa molt,
que és la de la Hello Kitty.
Per saber...
Aquí estan les 5 primeres posicions.
El primer de tot el Pokémon.
El segon, la Hello Kitty.
És com dels últims temps o els últims anys.
Després hi ha el Winnie the Pooh,
Mickey Mouse, Star Wars...
Més avall trobarem Batman,
Spider-Man,
i dels 25...
Tenia 25 en total.
L'últim dels 25 és el Transformers.
Tenia una miqueta de tot tipus.
Hi ha el Toy Story també pel mig.
I aleshores James Bond també.
Ell flipa amb Hello Kitty perquè,
fixa't, està molt per sobre de moltes altres
que a priori semblaria
com que haguessin venut molt més.
He explicat la meva anècdota amb Hello Kitty?
No.
Hi havia una botiga a Sant Cugat molt a prop de l'estació
i sempre passava pel davant.
D'acord?
I un dia em vaig dir
entraré
i diré, teniu alguna cosa de la Hello Kitty,
sisplau?
Volia entrar a una botiga de Hello Kitty
dient, teniu alguna cosa de Hello Kitty?
Ho volia fer. I quan ho anava a fer
la van tancar. I em va saber molt greu.
Sí, la van tancar.
Va durar uns dos anys.
I era només de productes de Hello Kitty.
Vull dir que...
Si només tenies això, per què volies preguntar-nos?
Jo tenia una samarreta.
Per la conya, per veure quina encara feien.
Jo de la Hello Kitty
tenia una samarreta quan era petita, que era de les meves preferides,
que era verda, amb una Hello Kitty aquí davant,
que jo no sabia ni qui era aquella cosa.
Però és que era heretada
de la meva tieta,
que avui en dia té 58 anys.
Ella l'havia portat i després
ja se n'havia cansat i la vaig portar jo.
No sabia ni què era allò.
Ho vaig saber quan era més gran, que després vaig
fer la samarreta.
El personatge de Hello Kitty
és una genialitat
de la cultura de l'ésser humà del segle XX.
El personatge és preciós.
Si us fixeu,
com a personatge,
és un personatge dissenyat amb un...
És genial, aquest personatge.
Per això ha tingut en èxit.
El que més em sorprèn és que la Kitty
estigui per sobre del Mickey.
La facturia del Mickey.
Són molt passats, els de Disney.
Jo estic molt content
que la Hello Kitty superi a Mickey Mouse.
Avui ens en anem amb una bona notícia.
Avui, de fet, he vist
que estaves diferent.
Abans he entrevistat el guió i ja ho tenim.
Ja tinc el motiu d'estar content avui.
Hi ha una mica de comentaris
de tota mena.
L'Isaac Besora diu que li flipa el Pokémon
i que estigui per sobre
de la guerra de les galàxies
o qualsevol cosa de Marvel.
A ell també li explota bastant el cap.
De vegades han fet algun especial Pokémon
i té la seva lògica.
És un producte brutal.
Ja fa temps que circula aquesta cosa
que és la franquícia d'entreteniment
que més diners mou.
El Raül diu que flipa amb el Winnie the Pooh.
Per mi tampoc no és una cosa
que hagi d'estar tan amunt.
A la Xina no deu ser molt exitós.
Jo trobo Winnie the Pooh,
Hello Kitty,
tan ensucrat...
No té res a veure.
Canvia el xip amb Hello Kitty
perquè si penses en el personatge
és impressionant el disseny del personatge.
No té expressió
i al mateix temps és molt expressiu.
És impressionant, aquest personatge.
Segur que està...
Què he de dir jo a Hello Kitty?
Home, si tu volies entrar a la botiga, Albert.
Però per fotre'ls volia entrar a la botiga.
Com xinxant, eh?
Estan disposats a dir alguna cosa?
Albert Ves aquest dissabte al Norma Comics
i diu que teniu còmics.
Estic segur que hi ha gent que li passa.
Tenim també notícies impressionants, no?
Sí, hi ha dues cosetes
relacionades amb la intel·ligència artificial.
La primera és que
també ens la va compartir Let Caballer.
Ens explicava que Dalit 2
ha estat superada per Imagen,
que és la nova IA de Google
per crear imatges ultra realistes.
Diu que Dalit 2
ha estat el més cridener
en el camp de la intel·ligència artificial
en els últims mesos,
però Google no ha dit la seva última paraula.
Diu que han presentat Imagen,
que és una nova IA
capaç de crear imatges ultra realistes
a partir d'una breu descripció.
Jo he vist les imatges i és al·lucinant.
Sí, què poses allà, tristor, trist, tal, no sé què,
i et fa una cara.
Aleshores, clar, és que allò
no sap si és cert o no,
no sap si és una foto de veritat o no,
podria ser perfectament.
A veure què surt.
Boníssim.
Doncs això, els nostres ulleres al·lucinen també
i, deia el Serafí, imagina't què passarà
amb qualsevol portada de revista de la premsa rosa.
De fet, pots posar el que vulguis, que ningú no ho nota.
Molt bé, sí, sí.
I segona notícia?
És una altra molt similar,
és també sobre la intel·ligència artificial,
que en Roger Pimpam ens compartia
una notícia
de Microsoft
que ha creat
una app que, a partir d'un dibuix,
tu, bueno, fas un dibuix,
li fas una foto en aquell dibuix
i et crea una app.
És a dir, es diu Power Apps
Express Design,
i és, per exemple, tu vols fer una app, no sé,
de missatgeria o el que sigui, tu fas un dibuix
amb les parcel·les, les cel·les que tu vols que hi
tinguin allà, exacte,
i llavors fas una foto i allò
et crea una aplicació
amb diferents
funcionalitats que tu vas adaptant
i acabes creant una aplicació.
És molt fort. És molt interessant.
Això em recorda aquell joc de Nintendo DS
que portaves un personatge que podia
utilitzar diferents objectes.
És veritat. Utilitzant les paraules, no?
Sí, sí. Escrivint notes, sí, sí.
Gràcies, Sam. I que van sortir
dos parts, aquest joc m'agradava molt,
i això, no sé, saps allò,
poses un sobre, poses no sé què,
enviament, tal, i... Exacte, i tu dibuixa allà.
Sí, sí, sí. M'agrada molt.
Molt bé, les coses que passen en el nostre
program, eh? Sí, sí, molt interessant.
Molt bé, molt bé. Arribem al final del programa.
Queden dos minutets i hem d'acomiadar-nos
amb aquesta música que sona a la fons.
Un dia us parlaré del joc que vaig treure a això.
Samuel Macella, gràcies per acompanyar-nos
aquesta setmana.
I també gràcies a
Elizabeth Sánchez, Gina Tost, Albert
García, Víctor Mame, Víctor Matute.
Fins la setmana vinent ens veurem molt sovint
aquests dies, que queden fins al dia 8 de juliol,
que serà l'últim programa del Generació Digital
i que, a més, coincidirà
amb els nostres 20
anys en antena,
que es diuen molt ràpid.
Marxem amb la música del videojoc
Ninokuni, Cross Wolves,
ara que també apareix per mòbils,
un joc mític que va sortir amb consoles
i que ara podem jugar
amb el nostre mòbil. Que vagi molt bé
i fins la setmana vinent. Adéu-siau!
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa.
Fins aquí el programa d'avui.