Molt bona nit, passen 6 minuts de l'1 de la matinada, però abans d'escoltar la sintonia principal, Xavi Serrano, molt bona nit.
Hola, bona nit.
Què t'ha passat avui?
A veure, he de dir, fa un moment li dic a Albert Murillo, a què em deixes d'explicar una cosa màgica que m'ha passat?
I passen coses màgiques. Un dia estava al metro, escoltant els auriculars, aquí el rum rum, estava escoltant Hallelujah, interpretada per Jeff Bakley, no?
Tots coneixem Hallelujah, de David Arco, eh? I va entrar en una papallona dins el begut del metro, va parar al metro, va acabar la cançó i va marxar la papallona, vale?
Això són coses màgiques que em passen a mi, entre d'altres.
Estava en treballar jo per Diagonal, ara fa una estoneta, i a Maria Cristina, he parat el semàfor i escoltava una emissora musical, una cançó molt xula que es diu Supergirl,
i he vist una nena a fora al carrer, amb els seus pares, i la nena, molt mona, pantalons de pitillo, una jaqueta de punt en caputxa, bambes d'aquestes brillants,
i la nena ballava una cançó, però anava absolutament sincronitzada amb la cançó que estava escoltant jo dintre del cotxe.
Fins que la nena m'ha mirat, ha rigut i ha rigut, se'n va a fora i ja està. Ja està, és l'anècdota de Halloween del dia d'avui.
No, no, és fantàstic, som el Generació Digital, passen 7 minuts de la 1 de la matinada.
A l'Ajuntament d'Albert Murillo.
Bona nit, Elisabet Sánchez. Bona nit, Albert Murillo.
T'han passat coses màgiques?
Doncs no t'imagines com el Xavier Serrano, és molt complicat que passin aquestes coses tan maques.
Avui hi ha hagut ullents que sí que avui han gaudit molt perquè han gaudit de les entrades que van aconseguir la setmana passada
i les anteriors del Saló de Manga, perquè és la setmana del Manga.
Això mateix, no sé si s'hauran trobat amb el Francesc Blasco.
Va ser-hi el divendres, molt bona nit.
Vaig ser-hi dijous i divendres.
Dijous i divendres, i després les explicaràs, perquè he esperat amb gent de Nintendo.
Sí, senyor.
Molt bé. Com tenim el tema de regals aquesta setmana?
Avui tenim més coses. Per avui tenim entrades pel Mira Festival,
una entrada doble per divendres 6 de novembre i una entrada doble per dissabte 7,
per totes les activitats que es faran a la Fabra i Coats i a la Sala Rasmata.
Aquestes proves les donarem a final de programa.
Correcte.
Ja diríem el nom del guanyador, però ja no es pot participar.
I per la setmana que ve tenim un pack de llibres.
Correcte.
Molt maco. Està format per quatre llibres.
El quinto elemento espionaje, ciberguerra y terrorismo,
una amenaza real inminente de Alejandro Suárez Sánchez Ocaña, editat per Deusto.
Molt bé.
Doncs tots aquests quatre llibres seran el lot que tindrem per la setmana vinent
per regalar a partir dels uients que ens deixin una nota de veu,
a partir d'ara mateix i fins al dissabte de la setmana vinent.
Aquesta mateixa hora?
Exacte.
Doncs comencem avui pel David,
que ens fa una pregunta relacionada amb la docència i els videojocs.
Doncs molt bona nit, Gina.
Molt bona nit, Albert.
Doncs tu, entre moltes altres coses, et dediques a la docència,
precisament, del món dels videojocs.
I segurament pots dir-li al nostre uient quines possibilitats té aquí a Catalunya.
A veure, hi ha diverses maneres de dedicar-s'hi.
I si pot entrar per aquí, per exemple,
pot entrar per aquí i per aquí, perquè és un lloc en què hi ha molts llocs.
A veure, hi ha diverses maneres de dedicar-s'hi
i s'hi pot entrar per molts camins diferents.
De fet, per exemple, la gent que estudia informàtica o belles arts
o programació pot saber que hi ha graus universitaris,
FP, acadèmies i cursos, i es dedicarà a una cosa molt específica.
Però és molt important que abans de començar
sapiguem quin perfil volem ser.
És a dir, què volem ser?
Més tècnics, més artistes, més socials,
perquè és el mateix el camí que seguiria un programador,
que seguiria un game designer, un dissenyador de videojocs o un artista.
És un univers força gran.
I, aleshores, diguéssim que ho he dividit en tres parts.
La primera és la part tècnica, és a dir, aleshores,
seria més aviat una enginyeria que es podria estudiar a l'UPC o a ENTI.
Mal diguéssim, aquestes carreres de videojocs,
que de fet és això, carreres de videojocs,
t'ensenyen molt més a programar,
tota la part més de físiques, etcètera.
Després hi ha la part més social, com el Tecnocampus,
que és un altre lloc on jo també dono classe,
que seria la part més de game designer, de productor, no?
Més artístic?
No, no, més la part social, és a dir, d'organitzar.
És a dir, el que dissenya, el que fa el document de joc,
el que organitza l'equip per saber els tempos,
per saber per on s'ha d'anar el producte.
També és veritat que totes s'ensenya de tot,
però cada una està, diguéssim, que dona més valor
o més pes en hores a diferents camins.
I després hi hauria la part artística,
que ho pots estudiar a llocs com la Massana.
I jo dic, és important el títol?
Sí, evidentment és important,
però és molt més important portar un porfòli de coses
que s'han fet, a hackathons, a projectes personals,
còpies de joc, i mira que dic còpies de joc,
perquè jo considero també, i la indústria considera molt important,
que la gent faci coses.
Perquè quan arribes allà a la primera entrevista de feina,
més que el títol et demanen, bé, i tu qui has fet?
I encara que agafis i diguis, mira, jo he copiat el Pacman,
i he fet afegitura física o una cosa,
és molt important que la gent vegi que ets proactiu
en aquest sentit i que t'agrada aquest món.
Doncs el David també, aquest darrer comentari,
és a dir, que a casa seva, amb programes, etcètera,
ja comenci a fer cosetes per poder fer aquest porfòli.
A mi m'agradaria comentar que a vegades sembla
que la gent que es vol dedicar als videojocs
només són gent que està programant o que està fent informàtica,
que es vol dedicar als videojocs, o pensa només
en les opcions més típiques, que sigui grafista, etcètera.
Una de les coses que vaig experimentar, doncs,
tenint que fer una xerrada sobre videojocs,
una vegada que vaig enfocar en el paral·lelisme que hi ha
entre el videojoc i el cinema com a mitjà de comunicació,
doncs que volia fer cinema. I jo crec que
no només persones amb aptitud per programar o per crear
en un ordinador, guionistes,
gent que té capacitat per explicar històries,
gent que artísticament té projectes molt personals,
tot això també pot trobar una forma en els videojocs.
També et pots dedicar a fer videojocs si ets una persona interessada,
doncs, per exemple, a crear universos particulars.
Tenim, per exemple, casos com el Yoshi, el Yoshi de Llana,
que té un aspecte tan característic i tan molt particular.
Si ets una persona interessada, doncs, en teixits, en textures,
i tens una història que... o et pots ajuntar amb gent que té històries
per explicar, els videojocs també poden ser una bona plataforma.
Eli, encara hi ha un drama silenciós que passen molts usuaris de mòbil
que passen d'un dispositiu d'una marca a un altre.
Exacte, i l'Albert vol ajudar els seus pares.
Moltes gràcies.
No sé si, Francesc, és molt fàcil de dispositiu de la mateixa marca
passar i que no perdre els contactes,
però, realment, quan canvies de sistema operatiu
i a sobre de dispositiu, la cosa es complica.
Bueno, almenys no tant, en aquest cas.
Segurament, com a usuaris d'Android, els seus pares hauran hagut
d'habilitar un compte d'emails, i això faci bastant les coses.
Per què? Perquè, a veure, a tots els nostres contactes,
i centrem-nos ara en els contactes,
en el teu telèfon, per exemple, a la targeta SIM,
a la memòria del telèfon, però en els smartphones actuals,
avui, el més normal i corrent, perquè a part del número de telèfon
i guardem molta més informació, la fotografia de contacte,
correus electrònics, etcètera, notes, dades de calendari
associades a comptes de la nostra agenda,
doncs, si tu tens un compte de Google
en el teu telèfon Android, que era bé,
tota aquesta llista d'adreces,
s'ha acopiat a la teva conta de Google.
Encara que ells no l'utilitzin com a compte de correu electrònic
habitual, estaria bé que hi entressin a través del compte
de Gmail, a través de la web,
i miressin si totes les adreces que ells
tenen guardades també estan guardades
a la seva conta de Gmail. Si ells veuen a través
del correu electrònic que allà estan emmagatzemades
la seva llibreta d'adreces als mateixos contactes que tenen
al telèfon, ja ho tenen fet. I si en troben alguna a faltar?
Si en troben alguna a faltar, des del telèfon hi ha opcions
per sincronitzar amb el compte de Gmail que fa la còpia
de seguretat dels teus contactes.
Un cop ells vegin que ja ho tenen allà,
un cop amb el nou telèfon l'hagin de configurar,
posant també el mateix compte de correu
com a compte de configuració, automàticament
tots els contactes els podran importar.
Si volen coordinar més coses,
si volen sincronitzar altres coses,
existeix en aquest cas concret una aplicació
que es diu Move to iOS per Android,
que la poden instal·lar en el seu dispositiu Android
i seguint les instruccions d'aquesta aplicació
els facilitarà molt el pas que volen fer.
Passar d'Android, sense perdre cap mena de contacte, a iOS.
Crec que la solució pels seus pares, per les pares de l'Albert,
és més fàcil de potser el que s'imaginaven.
638-68-7030
I ara un dels més desollents ens parla d'una de les novetats
anunciades per YouTube fa uns dies.
Bones, soc l'Arctic i m'agradaria preguntar-vos
quina opinió teniu del nou YouTube Reds
si és que esteu informats del tema.
No sé si arribarà ja a la resta de països,
però ara només està a Estats Units i simplement
m'agradaria que em donessin una preu opinió.
Jo fa molt temps que deia, el dia que hagi de pagar per YouTube
per no veure els anuncis, potser pagaria.
Ara, el preu que sembla que ens arribarà
penso una mica car. Què és això de YouTube Reds?
10 dòlars, són a Estats Units de moment.
Doncs res, és un servei de subscripció de YouTube
que elimina els anuncis a tots els vídeos allà on els miris.
Va ser introduït originàriament com a YouTube Music Key,
que era un servei que permetia veure vídeos musicals
i escoltar música de YouTube sense anuncis.
Google n'ha canviat el nom a YouTube Reds i ho ha ampliat
a tot tipus de vídeos de YouTube aquesta setmana.
És a dir, no confonem, YouTube Red no és RedTube,
que és una altra cosa. No busqueu RedTube, nens.
No busqueu RedTube.
YouTube Vermell, aquest YouTube Red,
no veurem anuncis en el lloc web de YouTube
o dins de les aplicacions de YouTube en mòbils i televisors.
Això de fet no s'aplica als continguts de pagament YouTube,
com els canals de pagament o la televisió i les compres
de cinema i lloguer. Aquí encara veurem anuncis.
YouTube Red té dues característiques principals.
Pots veure vídeos sense connexió, atenció, com Spotify,
que també pots fer servir la música offline,
però no sembla pantalla apagada.
Aquestes dues funcions només estan disponibles
a les aplicacions de jocs de YouTube per Android i iOS.
A més, està a punt de sortir una aplicació,
la YouTube Music App, que filtra els vídeos
per tenir-ne només resultats musicals.
És a dir, si tu busques John Lennon només apareixeran
els videoclips de John Lennon, no apareixeran les notícies
de l'assassinat de John Lennon.
A més a més a més a més a més a més a més a més a més
a més a més a més a més a més a més a més a més a més a més
a més a més a més a més a més a més a més a més a més
a més a més a més a més a més a més a més a més a més a més
a més a més a més a més a més a més a més a més a més
a més a més a més a més a més a més a més a més a més
a més a més a més a més a més a més a més a més a més
a més a més a més a més a més a més a més a més a més
a més a més a més a més a més a més a més
Què han fet turns a d'aquesta seure, una vella, una noia.
Això ja ens passa cada setmana, que hi ha gent
que ens diu coses pels vidres, però� china tfonarts i veus el que veus
i espantar. Ho pengem ara mateixa a Twitter i allà
els veureu. Molt bé. I jo anar hablando quí
amb aquesta sirenitat de sucre!sce
És
No, no, no, no. Escolteu això.
Sí.
Aquesta... aquesta és una música normal, eh?
Sí, escolteu això, és una música normal.
No, no, el que volia dir-vos és que escolteu aquesta veu.
Una veu d'una persona que ens presenta la seva iniciativa.
Hola, soc en Quim Bou,
i soc dibuixant de còmics i il·lustrador.
Ja fa més de 20 anys que em dedico a aquesta professió,
i ja fa uns... més d'uns 10 anys
vaig començar a fer un personatge, en el món de fantasia,
que era Born, que és un guerrer, un aventurer,
i que viu, doncs, les aventures de fantasia...
Doncs sí, és en Quim Bou que ens presenta, en aquest vídeo,
aquests personatges, i va parlar...
El tema és que anem a parar a Berkami
perquè la seva idea és portar-lo a una plataforma
que no es fa bé, sinó que és una aplicació.
Doncs li agraïm molt al Quim Orc que ens hagi atès en directe.
Molt bona matinada, Quim.
Què tal?
Què tal? Gràcies per agafar el telèfon a aquesta hora,
que passen 20 minuts de la bona matinada.
Escolta'm, si els audiences escolten i van a la Wikipedia
i posen el teu nom,
ens n'adonem que ara ens parla una persona
dedicada en cos i ànima al món comiqueira des de fa molt de temps, no?
Sí, sí, ja fa un... ja tinc una certa edat, ja...
Però fa uns 20...
bueno, això, els 20 anys llargs que publico còmics
i vaig fent en aquest món.
Molt bé, i el que ara vols fer és una aplicació dels còmics de l'ornis,
i a més és una aplicació que anirà creixent, no?
Sí, sí, perquè una de les coses que amb tot aquest temps
que m'he anat dedicant
i anant pensant en el món del còmic, el futur que tindrà i tot això,
una de les coses que tenia bastant clar és que...
Sí que hi ha gent que ja ha fet el saltíssim tecnològic,
però jo tenia ganes de provar una cosa una mica més personalitzada,
diguéssim, i sí, sí,
tenia ganes de provar, doncs, de fer...
de donar, llegir aquests còmics,
aquests que publico al Cliford i altres inèdits,
això, en format digital, peritat.
Molt bé, a nivell pràctic,
et queden una mica més de dues setmanes, si no m'equivoco,
vas caminar la meitat dels 16.500 euros,
que doncs has posat com a mínim,
perquè el que comentes en el vídeo és que t'has adonat
que fer una aplicació no és barat, oi?
No, no és barat.
No ho és.
El que expliques en el vídeo és que vas anar a mirar
més d'un desenvolupador per veure exactament què et trobaves,
i la sorpresa va ser... t'esperaves que fos tan car o no?
Bé, ja t'ho comenta gent, eh?,
però el que m'ha sorprendre és la gran disparitat de preus
que ens vam trobar amb gent que m'ajudava a moure'm per aquest món,
perquè hi ha gent que coneixia més bé que jo les tecnologies, etcètera,
i em vaig trobar, realment,
preus per tots els gustos, gairebé, per dir-ho així,
però, finalment, vam parlar amb una gent de Sixtèmia,
que són de Girona mateix,
i la veritat és que ens vam entendre molt bé,
ens vam connectar molt, de seguida vam entendre què volia,
i vam... aquest són els que vam quedar, diguéssim.
Molt bé. A més, aquest personatge...
segons expliques,
has fet molt més material que aquest que dius del cavall fort,
és a dir, tu has anat dibuixant aventures,
i és una mica... suposo que t'agrada molt, aquest personatge,
i, a més, donar-li sortida, no?, d'aquesta forma.
Sí, exacte, és que l'idea és aquesta, no?
O sigui, l'idea és...
intentar fer un salt endavant, a nivell tecnològic,
però també, diguéssim, sortir-me d'una mica
del que és el món del còmic que hi ha,
que és petitet, està bé, eh?,
però vull dir que és molt concret,
el dels àlbums de paper i tot això,
i provar de fer una cosa, jo crec que és nova,
d'oferir directament a tot el món, doncs, aquests còmics,
i no només en català, o en castellà, diguéssim,
sinó també fer-ho en tres llengües, també fer-ho en anglès,
que es pugui intercanviar,
perquè, clar, aquestes dues coses fantàstiques
que tenen aquest nou format, no?,
que el paper és molt agradable,
a tots els que fem còmics ens agrada molt tenir els àlbums de paper,
tenir-los allà, tots ben posats a la llibreria,
però aquest format ens permet oferir coses que no pot oferir el paper.
Mira, ara li volia preguntar al Francesc, que has anat al...
A més, som a la setmana del Saló del Manga.
Jo no sé, Francesc, has trobat, aquests dies que hi has anat,
còmic en digital, també?
No es troba, eh?
No, no, no, allà no.
Sí que és veritat que hi ha hagut algunes plataformes
que al Saló del Còmic, i més que al Saló del Manga,
sí que han promocionat el còmic digital,
des de fa alguns anys ens n'hem trobat i n'hem parlat,
però sí que últimament no.
Jo, igual com a opció de plataforma,
també li diria perquè el que ell vol fer és fer un còmic
que sí que és molt digital.
El còmic en si mateix té un component digital,
una de les coses que ell proposa és poder canviar d'idioma
apretant només un botó,
que canviïn els text dels globus automàticament,
i això és una cosa que es pot fer si el còmic en si mateix
està tot digitalitzat.
Una forma de distribució molt més comuna
dintre dels còmics que van al format digital
és, per exemple, el mateix format que els llibres electrònics.
El que vindrien a ser una miqueta un PDF
de pàgines típiques de les Canejades
i muntades com un còmic en format electrònic
i que es distribueixi, per exemple, en trobem molts,
a plataformes com Lecto.
Doncs no sé si ell... Lecto, Lecto en K, eh?
Lecto en K, que és una plataforma que distribueix e-books,
però s'ha convertit també en un lloc
que fa còmic amateur i inclús professional,
l'està escollint per distribuir perquè no tenen DRM, etcètera,
i està utilitzant per distribuir còmics.
Després, el seu catàleg de còmics cada cop és més gran.
Jo li comentaria que segurament és una opció bastant més econòmica
si al final resulta que el seu vercami
no li permet fer aquesta aplicació tan ambiciosa
i que a mi em sembla fantàstica,
doncs home, que ho plantegi també, potser,
que no li sigui això la barrera
per no passar el format digital.
No, no, no, el que dius tens d'or, Robamon, eh?
De fet, ja m'ho han comentat,
i tot això que passa que jo, de bones a primeres,
penso que les coses s'han d'aprovar,
i s'ha d'arriscar una mica.
Però, per exemple, també, el que m'interessava molt és...
fer una aplicació,
o sigui, pura i exclusivament pels meus còmics,
que l'aplicació serà gratuïta,
llavors tu te la descarregaràs
i t'anirà avisant de cada cop que puguis descarregar un nou àlbum.
O sigui, sempre que hi hagi actualització, t'avisarà,
i tu decidiràs si la vols o no.
I, per exemple, una de les coses que tinc claríssimes
és que cada àlbum de 24 pàgines costarà al voltant d'un euro.
No pot més costar gaire més.
Perquè la meva idea, diguéssim,
que és, diguéssim, renovar una cosa molt antiga,
que eren els còmics d'abans, de fa 30, 40 anys,
els TVOs, el Cap d'entruent,
tot aquests que eren tan populars...
I he pensat, sempre parlant amb amics del món del còmic,
sempre diem, com és que eren tan populars?
I eren tan populars perquè eren varats i la gent els tenia molt a dalt.
Doncs mira, provar una cosa així similar.
Molt bé.
Doncs, Quim, moltíssima sort,
de moment estàs treballant l'aplicació Paralles,
si no estic equivocat.
El projecte es diu El secret de l'ornis.
La gent que ens estigui escoltant, tota la info,
la podeu trobar al secret de l'ornis.cat, allà.
Si no estic equivocat, pots anar directament a Albert Cami.
Ah, tant, que vas directament.
I, a més, el que són les... doncs, les contraprestacions,
són espectaculars.
A més, tu expliques d'un en un, tots els lots,
i la veritat és que val molt la pena,
perquè segurament et pots trobar material
que d'una altra forma potser seria difícil.
Sí, hi ha coses que són com vostè, potser, així, o de cap manera.
Exacte.
Escolta'm, Quim, moltíssima sort,
gràcies per estar amb nosaltres al Generació Digital a aquestes hores,
i anirem seguint el teu projecte a veure si arribem a un port.
Moltes gràcies. Adéu-siau.
Adéu.
Nosaltres ara anem a publicitat i tornem ara mateix.
Amb el que s'havia escoltat la mitja nit, digui'm...
Doncs, miri, li puc oferir l'Special One.
L'Special One és la favorita d'aquests dies.
Dues entrades pel Chelsea Norwich, dues nits d'hotel,
i els vols anar i tornar de Londres.
La tindríem pel 21 de novembre.
Totes les serveixen amb patates, no es preocupi.
No té preu, és un follow i un retweet.
Un viatge a Londres el cap de setmana del 21 al 22 de novembre
amb un acompanyant...
Avió, hotel, entrades...
...per veure el Chelsea Norwich, tot inclòs.
Doncs això, a Londres, a veure el Chelsea Norwich
amb els vols i dues nits d'hotel inclòs.
Què més vols? El club de la mitja nit.
Vas al Twitter i ja saps el nostre lema.
Si vols quedar a ti, follow i retweet el club de la mitja nit.
Tu tens energia en les teves idees, i el món ho ha de saber.
Per això, si ens expliques la teva abans del 16 d'octubre,
a lasideasemwebent.com,
podràs guanyar 3.000 euros
i un any de pràctiques remunerades a Endesa.
Entra ara a lasideasemwebent.com
i fes que el teu món es mogui.
Generació digital a Catalunya Ràdio.
La setmana passada parlàvem de books
i tenim una altra consulta semblant.
El meu nom és Jaume i la meva consulta és la següent.
Em vull comprar un e-book
i he vist a Amazon que hi ha el Kindle Fire per 59.99.
En canvi, el Kindle normal, el més econòmic,
ve al 79.99 i no és un color.
Quina diferència hi ha?
No vull una tablet, ja que tinc un iPad.
Què més com aneu més com a e-book?
Recorda't de les illes, gràcies.
Segurament enregistrava això a la nit, a la matinada,
quan tothom està dormint.
Si deu tenir una criatura o alguna cosa que ens pot despertar,
o és secret que no ho pot sentir ningú.
El Jaume ens pregunta sobre e-books i sobre tauletes
i sobre de vegades aquelles coses
que tampoc sap què és el que ha de comprar.
A veure, Jaume, tu que ja tens una tauleta
i el que vols és llegir.
El Kindle Fire, és a dir, aquest tablet amb colors,
és això, una tauleta,
és a dir, pots tenir aplicacions, amb jocs, amb altres coses.
En canvi, el Kindle e-book és de tinta electrònica.
Si vols llegir i que no et faci tan mal la vista,
fes servir un e-book, un e-reader de tinta electrònica.
En canvi, si vols fer més coses a part de llegir,
fes servir una tauleta tàctil, però ja dius que tens un iPad,
per tant, crec que la decisió està molt clara.
I a més, ara que parlar bastant fluixet,
estic segura que també a vegades a la nit de llegir la llum encesa
és molest, si hi tornes amb algú al costat.
Doncs ara, els nous Kindles de llegir de tinta electrònica,
d'Amazon, tenen una cosa que se'n diu backlight,
que és que s'il·lumina la pantalla
i, per tant, ja podem llegir a la foscor,
però sense que ens faci mal la vista.
Estàvem perfectament preparats per poder llegir a les fosques.
Tinc el paper white.
I una cosa que sempre m'ha semblat curiosa
és que quan hi ha molt de sol, demana que la llum estigui al màxim.
La foscor és pel contrast, no?
Això també passa amb les tauletes, eh?
Lògicament, no ho faries...
Tauletes, telèfons, tots contrasten automàticament.
És veritat, però no ho sé, m'ha semblat curiós.
En el seu cas, eh? Sí.
Quan hi ha llum, jo li poso tota la llum possible.
A més, com que una altra cosa que li hem de dir al Jaume és que la bateria...
Dura moltíssim, sí, sí.
El tema és que quan et compris un ebook,
intentar que sigui de la màxima compatibilitat d'arxius
i de poder-ho comprar a les màximes botigues,
perquè a vegades passa que et compres un ebook d'una marca concreta
que només pots comprar llibres en aquella marca
i no els pots posar als teus o comprar-los d'altres botigues.
638-68-7030.
I, com cada setmana a dia,
estem molt contents de rebre missatges d'empreses
o de particulars que engeguen una iniciativa
i la volen compartir amb nosaltres.
Hola, bona nit, soc l'Àlex, de Barcelona,
i volia parlar-vos de Clintopunès.
Clintopunès és una plataforma que vam crear el desembre
per poder reservar en un parell de minuts
i per internet un servei de neteja per hores a casa.
A nosaltres, a través de Clintopunès,
ens agradaria que tots els ullents del generació digital
no dediquin demà diumenge a netejar
i que puguin aprofitar que el seu dia
per fer les coses que els agradin.
Així que esperem que ens visitin per la web
i puguin provar un dia de Clintopunès
per tenir un pis impecable.
Moltes gràcies i felicitats pel programa.
Moltes gràcies. Sou de Rumba, a casa, o...?
Rumba vols dir de ballars?
La seu Rumba, no?
Reggaeton, reggaeton, jo li he estat reggaeton a casa.
No sé, així, els robots...
Un nom d'escombra, directament.
Com que feu el teu escombra, dic...
Compte que tenim la Rumba i tenim el model avançat,
que és l'escoba, que escombra i frega.
Sí, però és una marranada, eh?,
perquè a vegades...
Ho vam veure al generació digital, que era bastant marranada.
Sí? Has de posar l'aigua, ho has de posar tot, allà.
És que a vegades et queda tot allò amb aigua al terra,
i depèn del tipus de terra que tinguis, no...
No funciona, eh? Molt bé.
I anem ara a una altra iniciativa relacionada, en aquest cas,
amb l'aprenentatge col·laboratiu.
Hola, som el Jordi i el Joan de Sharing Academy,
una web de classes particulars entre universitaris.
Davant de tots els canvis a l'educació,
què en penseu de l'aprenentatge col·laboratiu a la xarxa?
Aquest és un tema que cada vegada se'n parla més.
I cada vegada hi ha més possibilitats a la xarxa
d'estudiar d'aquesta forma, Xavi.
Jo confesso que no tinc estudis universitaris,
tinc una tigueta d'anys del món i para de comptar,
com deia el xiquito de la castada.
M'ha semblat una proposta interessantíssima.
A veure, hi ha el rincón del vago,
famós aquell que trobes tots els apunts del món, etcètera, etcètera...
El rincón del vago és com molt dels Noranda, no?
Però jo no tinc cabell, Gina,
jo la sé molt bé, vull dir...
No ho sé...
Em pot posar un exemple que la gent l'entengui,
perquè hem de posar referència a aquests.
I això és molt interessant.
A veure, no deixa de ser el clàssic taulell d'anuncis
de qualsevol escola o universitat.
Dono classes particulars de no sé què, no sé quantos, però a la xarxa.
Què passa? La interfície és claríssima,
tu t'hi subscrius i dius...
Jo vull anar...
que em donin lliçons o em donin classes particulars
d'aquesta universitat.
Un cop triem la universitat, què més hem de triar?
Hem de triar el grau i després l'assignatura.
Trobem universitats de tot l'estat espanyol.
Ho trobem en tres idiomes, en català, en castellà i en anglès.
Podem rebre classes nosaltres particulars presencials
o a distància,
o, si no, podem oferir-nos per donar classes.
I això no deixa de ser posar-se en contacte gent que necessita
i està molt bé.
De fet, ara les universitats estan fent molts cursos,
precisament, d'explicar el codi lliure,
de model programàric,
que s'està utilitzant en aquests moments
per estudiar d'aquesta forma.
Soc usuari de Codelearn.
A Codelearn aprens molt amb els professors que hi ha,
però també molt amb els alumnes
que tenen unes interfícies per posar-se en contacte,
que és al·lucinant.
És de webinars o directament és...?
No, no, no, de webs, de webs, sí, sí, sí, sí.
I funciona de forma espectacular,
i cada vegada segurament funcionarà millor.
Diuen que hi ha més com Codelearn,
que és totalment gratuït, que és la gran gràcia.
638-68-7030.
Avui fa un dia blau net i clar,
sent de bat...
I quan fa un dia així fa calor.
I com que fa calor, a un ull nostre seria escalfar el mòbil.
Hola, em dic Jordi.
Una pregunta, m'acabo d'incorporar al grup,
i algú que tingui un mòbil amb el processador Qualcomm 810,
m'agradaria saber si realment l'escalfament que pateix
quan utilitzes jocs o aplicacions potents és greu.
Vinga, que vagi bé.
El Jordi es pensava, jo crec que es pensa,
que el grup del WhatsApp és allà on hi contestaran.
I crec que no ens està escoltant, però és igual.
Tinc una pregunta que ho hem emès i que ho expliquem.
Qualcomm, què és això?
Doncs mira, Qualcomm és un fabricant, com deia ell,
de xips de telefonia mòbil i de parells de telefonia mòbil.
Per exemple, el que ell ens comenta,
el Qualcomm, que és l'Snapdragon 810,
segurament està muntat, per exemple, en l'Acte CM9,
el Sony Xperia Z3 Plus o l'LG Flex 2.
Estem parlant de telèfons?
Telèfons de gama mitja alta, segurament.
L'Snapdragon 810, des de tota la primera meitat del 2015,
s'ha parlat molt que sembla tenir problemes de sobrescalfament.
Qualcom ho ha negat, però sembla que,
inclús Sony, ha dit que sí,
que existeixen aquests problemes de sobrescalfament.
N'han sortit dues versions de l'Snapdragon,
la 810 i la 810 versió 2,
i la versió 2, a part d'anar segurament amb una pasta de gel
que facilita la difusió del calor,
té una cosa diferent,
i és que està rebaixada la seva velocitat màxima de processament.
Si el primer Snapdragon 810 funciona a 2,5 GHz,
la segona versió funciona a 1,8 GHz,
i això fa que no sobrescalfi tant.
Segurament perds una mica de rendiment,
allargues la vida de la bateria, per això,
i evites sobrescalfaments.
Què li recomanaria a jo?
Que intenti tenir, perquè sembla que sí que és veritat,
que hi ha aquests problemes de sobrescalfament,
amb carcasses, si escalteu, amb una funda que no sigui molt tancada,
no el porti a les butxaques,
el porti a llocs on sempre hi ha una miqueta més de ventilació...
No, no, no, no, és veritat,
jo en tenia un que tenia aquest problema de sobrescalfament...
I el portaves penjat. No, no, no.
Abans el portava a la butxaca,
i em trobava moltes vegades que es resatejava.
Llavors el vaig començar a portar en un lloc
on es podia ventilar molt bé com era penjat aquí al coll,
quan encara feien aquells poradets per portar-los a penjat.
I els problemes de taquicàrbia, no?
M'interferia amb el Marc Capàs.
Toni Starr, que et deien...
La veritat és que, a part d'aquestes recomanacions,
que intenti evitar el sobrescalfament del telèfon,
no tancant-lo gaire i deixant-lo ventilar,
una cosa que, si és prou valent, sí que li podia recomanar,
si és que el seu problema dura molt
i té aquesta primera versió de l'Snapdragon 810,
és que si es pot fer rut del seu telèfon,
i això ja va a responsabilitat seva,
una de les coses que pots fer quan ets rut...
A més, carregarem la meitat de telèfons Android de Catalunya.
Quan ets rut del teu telèfon, una cosa que pots fer és...
instal·lar aplicacions que facin overclocking del processador.
Això vol dir forçar-lo a anar més ràpid,
però, a la vegada, també el que pots fer és limitar la seva velocitat,
que abaixi la velocitat màxima de processament,
aquest 1,8 que fa servir la segona versió,
i veure si això es fa que no sobrescalfi tant.
Aquest home seguirà perdent les ulleres al tren,
llorant-se de llocs on no estan mai
i dormint poc per després anar cansat.
Lluís Gavaldà, dels pets, seguirà sent un home senzill,
però sobretot un apassionat de la música.
Vinga, va, avui parlarem de cançons...
I aquesta temporada ho vol compartir amb tu cada dia, a iCat.cat.
El cel obert, amb Lluís Gavaldà.
De dilluns a divendres a les 7 de la tarda.
El teu ordinador, mòbil i tauleta, iCat.cat.
Música i creativitat.
I al cap de setmana em sentireu el suplement d'aquest,
com se diu, home, l'ostrell.
Una aplicació que permet monitoritzar els avis
quan surten a passejar.
Aquesta és una de les idees que gent com tu
ha pujat a lasideasemweben.com,
la iniciativa que la Fundació Universitat Empresa i Endesa
han llançat.
Si vols guanyar 3.000 euros
i un any de pràctiques remunerades a Endesa
i ets universitari o alumne DFP,
entra a lasideasemweben.com i comparteix la teva.
Som al Generació Digital passant 40 minuts de la una matinada
i tota la música que sona és de Icat.cat.
Bona, jo només vinc a aquest programa per la música.
Gràcies. De res.
I entre altres coses.
Per cert, a la xarxa comenten alguna cosa?
Sí, parlàvem fa un moment de l'aprenentatge col·laboratiu
i ens diu en Jan Tarevastall, company del programa,
que pensa que és un vehicle perfecte
per a l'intercanvi de coneixement
i un motor d'innovació pedagògica.
A més, està propiciant fenòmens
de cultura maker i hacker i l'expansió dels fatlabs.
Molt bé. Doncs ara el que fem és anar a la tele.
En Lluís Martina ens fa un resum del programa pel proper dimarts
i ens fa una pregunta final.
Aquesta setmana, al Generació Digital del 33,
farem el programa des de l'exposició
de les xarxes més humans del CCCB de Barcelona,
una exposició que mostra diverses instal·lacions i obres d'art
amb una part d'implicació tecnològica molt important
i, sobretot, que ens convida a la reflexió.
No us la perdeu i no us perdeu el programa.
També uns dies després de la posada en funcionament
de la plataforma Netflix,
analitzem una mica l'oferta que ofereixen,
parlem amb el cap de continguts
i amb el president de la plataforma
i amb els actors de les sèries principals,
però també, sense oblidar, l'oferta que tenim
i que ja fa uns anys que funciona,
sobretot amb Seu a Barcelona, Filmin i Wacky.
Ens fixem en la televisió, en la carta, en streaming,
i ens fixem en un wearable
que analitza l'ambient que ens envolta.
Zoa es diu.
Us ho explicarem el programa dimarts a la nit,
a les 10 i 35 minuts, més o menys, al 33.
I parlant de wearables, què? Què us sembla, això dels wearables?
A mi m'encanten,
perquè tot el que sigui portar tecnologia posada soc molt fan,
però vosaltres em feu anar, us semblen útils?
Ha passat una mica la febre aquesta dels wearables?
Què en penseu?
Per la meva part, no ha arribat mai i continua sense portar-ne.
Gina, tu n'has portat?
Jo n'he portat i va per temporades, també,
perquè necessito trobar-hi exactament la funcionalitat
que a mi m'agrada, per exemple,
si has d'anar a caminar molt lluny,
per exemple, quan vaig anar al Japó,
calculava cada dia quants quilòmetres feia,
quanta estona havia estat fent, no sé què.
En aquell moment era útil. Ara, en el meu dia a dia, no tant.
No n'he fet servir mai.
A mi tampoc no li trobo el que diu la Gina,
cap utilitat a la meva vida diària.
Francesc, sí que n'ha portat tu de molt temps.
Pulsera Fitbit, per exemple, i és com tot, no?
Va variant una mica, però jo crec que és una tendència
que la veurem més.
Molt bé. Per cert, en Lluís va estar aquesta setmana
a la Rovira i Vigili, a la universitat,
en una taula on es parlava de la relació
dels jocs de taula i els videojocs.
Un dels responsables de la taula, Taulers i Pantalles,
en Joan Gonzalo, ens ha deixat un missatge.
Aprofitant que els jocs de taula estan vivint una època de vorada
a la Universitat de Rovira i Vigili,
al Departament d'Estudis de Comunicació,
vam fer aquest 29 d'octubre les jornades Taulers i Pantalles,
en les quals, a través de l'aviscera dels experts,
hi ha hagut contacte entre aquests dos mons,
que semblen tan diferents, però que alhora
estan connectats des de moltíssimes perspectives.
Jo crec que va ser una jornada molt exitosa,
i que obre camins a més edicions.
I aprofitant que el tema era els jocs,
i sobretot els jocs de taula,
m'agradaria saber quin és l'últim joc de taula
que heu jugat últimament.
Moltes gràcies.
De res, moltíssimes gràcies, Jan.
Jo, l'ince, és un joc molt senzill,
on hi ha, en un, doncs, cartró,
centenars d'imatges, i has de trobar-les.
Me'n recordo, de veritat.
És un joc mític, no?, d'aquest set, de fa molts anys.
Fa molts anys, sí, sí.
No és molt divertit, jugar a una família.
Vosaltres, quin heu jugat, darrere?
Jo, el carcassó. Home!
M'encanta. Em costa molt trobar gent per jugar-n'hi,
però després, quan comencem, ja no paio.
Digue-m'ho per antena, si trobaràs gent que jugarà.
Segur, moltíssima.
Domino, quin joc? Domino, Domino.
Però que jugues a la porra, a la...
No, bueno, no sé, el clàssic Domino.
Pots jugar amb cinc fitxes, amb set fitxes,
agafant o no agafant, etcètera, etcètera.
Qualsevol joc o qualsevol modalitat.
Sí, i després, les cartes dels invisibles.
Gràcies.
Doncs mira, jo, l'últim que he jugat, realment, l'últim,
va ser amb els meus nens, fa un parell de dies,
i és molt adequat per aquesta nit, perquè va ser zombies.
On tots els jugadors hem de fugir d'una invasió zombie.
Jocs que jugues amb els fills. Molt divertit.
Els va encantar, per cert, els va encantar.
Una té 8 anys, l'altra 25. Ara vindran als serveis socials.
És fantàstic.
Ara, si vaig a posar-me una mica més seriós,
l'últim joc que estic ara dedicant-me una mica
es diu Toilet Struggle,
que va sobre la confrontació de blogs durant la Guerra Freda.
Molt bé.
Ningú ha dit Street Poker, heu fixat?
No ho diríem.
Ei.
Us en recordeu, no?, aquests sons.
Com cada setmana tenim un podcast que funciona per si sol,
que et ràdio barra generació guiós digital,
que és el lloc on tenim tot el material del programa.
I aquesta setmana hem parlat amb responsables d'Arcade,
un grup que es defineix com a associació per la restauració
i conservació d'Arcades i altres dispositius d'entreteniment.
I en aquesta entrevista parlem
de les activitats sense ànim de lucre que fan,
i, per exemple, es preguntem sobre la seva visita a la retrobarcelona,
que d'aquí dues setmanes es farà, doncs, en aquesta ciutat.
Sí, allà porten en màquines,
la gent podrà jugar i farem tornets.
Un era el Garou, que és un joc de lluita d'ESMK, de NeoGeo.
I l'altre, el Twinkle Starsprites,
que és un joc de Naus, de Matamàrcianos versus versus.
És un contra l'altre.
I li vas enviant boles a l'altre, i és molt divertit.
I fareu un campionat, eh? Sí, sí.
Que s'apunti fins al final.
Doncs el Jonathan ens ha deixat una pregunta per la taula d'avui.
Jo us preguntaria què és el primer que us ve al cap
quan regulau recreatius.
Ostres, doncs mira, per exemple, jo recordo el càmping a l'estiu,
amb els meus pares, al bar,
i hi havia una màquina que canviava cada any.
Enrere any era diferent.
I el primer que feia quan arribàvem al càmping era anar al bar
amb el meu germà a veure quina màquina hi havia aquell any.
Que bo. La màquina que no podríem jugar, eh?
També s'ha de dir perquè no teníem un duro.
I els recreatius, el Space Invaders, evidentment, el Donkey Kong,
el Crazy Climber...
El Crazy Climber, tu recordes? És el seu preferit.
Ho sé, ho sé.
Jo recordo que hi havia com un salonet petit
a la rambla del meu poble, a Sabadell,
que sempre andàvem tots els nens buscant quins donés diners
per anar... només volíem diners per anar a jugar allà.
25 pessetes. Les monedes de 5 euros, eh?
Són el meu arran d'acord.
Quan parlo d'Arcades, penso en les monedes de 5 euros,
que eren grosses, no?, les tenies a l'acabada.
I l'Arcade, que segurament vaig dedicar-hi moltes hores,
perquè hi havia el superestop de Palafrugell,
gent de Girona, segurament us en recordareu,
allò que quan van ampliar el supermercat va desaparèixer,
quina gran llàstima, però aquell va ser un dels meus Arcades d'infants.
Ara que estic donant classes a nens que tenen ara mateix 18 anys,
quan estem estudiant els Arcades, al·lucinen molt,
perquè, clar, ells diuen,
oh, tant de bo haguéssim nascut 10 anys abans
i haguéssim pogut viure encara que fos una miqueta d'aquesta edat,
perquè, clar, és una pena.
El Dragon's Lair, el primer dia que el veies.
Han vist el Dragon's Lair i em preguntaven,
clar, veiem gameplays per YouTube i em diuen,
però això, exactament, com a jugar, no?
Ara, ara.
Ara, ara, ara, ara com a guerra.
Aquest és un joc, és un exemple espectacular.
Per cert, aneu a Arcade.cat,
de veritat, una associació que a mi em va encantar,
que jo em faré soci,
perquè tinc moltes ganes de ser-hi els caps de setmana amb ells
i veure quines màquines tenen i, evidentment, jugar-hi.
Música
Recordem que quan acabi el programa
arreglarem les entrades del Festival Mira.
Un uient que hi vol anar
ens fa una pregunta relacionada amb l'art visual i la tecnologia.
Hola, em dic Sergi,
i ja que regalem entrades pel Mira Festival,
m'agradaria que parléssiu del món de les videoprojections
i quines són les millors aplicacions per iniciar-s'hi.
Gràcies.
3, 8, 6, 8, 70, 30.
Jo no sabia que hi havia aplicacions per fer videoprojections.
Estem parlant d'alt nivell, aquesta pregunta, eh?
Sí, de fet, he tingut els meus problemes,
per intentar respondre-te a la Sergi.
A veure, he trobat Dinamaper Amigriga,
per iPad, per 5 euros, aproximadament.
És una versió molt fàcil, hi ha algunes opcions limitades,
però és perfecte per començar, perquè les altres opcions...
He preguntat a l'Oriol Pastó, que és el director del Mira Festival,
o sigui, Sergi, fixa't quins referents et busco
perquè puguis tenir la millor resposta.
I em recomana,
per qui vulgui entrar-hi més professionalment, algunes opcions.
Per exemple, Matmapper, que val 320 euros més IVA,
serveix per dos PCs,
i té una versió de proves i tutorials públics a la web.
També tens Resolum Arena, que val 700 euros.
Milumin, si ho estic dient bé, 600 euros per dos PCs,
però té una versió per a estudiants que només te la donen
si envies un e-mail.
IRmapio, que val 150 euros, la versió curta,
la versió, diguéssim, amb no tantes opcions,
i 300 euros, la versió pro.
És a dir, que si t'hi vols dedicar,
et pots gastar els diners i posar-t'hi en sèrio.
A més, estem en un moment que jo crec que t'he sortit això, eh?
Sí, sí. Moltes festes majors.
De veritat, cada vegada, doncs escolta'm,
poden fer aquest joc de llums, i la veritat és que està molt bé.
Escolta, enviaré un currículum, eh?
Molt bé.
Doncs demà queda el darrer dia del Saló del Manga.
Francesc, quina valoració podem fer d'aquest any d'aquesta edició?
Doncs, home, com sempre, el Saló del Manga cada any més gran, no?
Sí.
Perquè les cues cada cop són més grans, la gent hi vol anar-hi.
Entrades dissabtes gotades,
feia ja un mes abans, de diumenge també es van arribar a esgotar.
I, bueno, doncs què ens hem trobat aquest any
en el nostre recorregut pel Saló del Manga?
Doncs mira, això que et dèiem, més espai s'ha obert, un pavelló nou.
Un que t'agradarà, el 4, aquell del Sonar, el de les rampes.
És millor que el Sonar, que quedava una mica...?
No, no, a veure, no queda millor,
perquè l'han habilitat, però hi havia molt poca cosa.
És que és molt gran, és que... És molt gran, és molt gran.
Però hi havia, bé, hi havia la gent d'Star Wars,
hi havia alguna associació més, hi havia la sala.
Havien habilitat un altre cop, dins el propi Saló del Manga,
la sala de visionat de vídeos,
que abans havies d'anar al cine de les arenes,
ara l'han tornat a recuperar dintre de les instal·lacions del Saló,
en aquest nou pavelló 4,
que segurament l'any vinent tindran més coses i més gent
i habilitaran més espai d'aquest.
El problema d'habilitar tant d'espai
és que al final donar-hi la sensació que està tot molt buit.
No hi ha més expositors.
La sensació era que hi havia algun expositor menys que altres anys.
Per tant, la sensació era que hi havia molt d'espai buit.
Però és un espai necessari perquè als dies de gran afluència
la gent hi pugui cabre amb comoditat.
I bé, sempre hi haurà cues, però almenys s'ha d'intentar...
Dins estàs més còmode. Exacte.
I la veritat és que... sí.
Per exemple, el que sí que puc dir-vos de forma molt ràpida
és que algun dels autors que van passar pel Saló,
i que són força interessants,
és, per exemple, Inyo Asano, autor de Solanin,
que és segurament una de les figures més importants a extranjeres
del Japó que han vingut en aquesta edició.
I, per exemple, un que m'agrada molt, que és en Florence Madoux,
un artista, que ens adueixi en francès,
que publica molta influència del manga,
publica una col·lecció que hi ha pels cinc volums,
que es diu Freaks Quill,
sobre una escola de màgia, éssers fantàstics,
que està molt bé el seu estil artístic,
és preciosista, és molt definit, en blanc i negre.
A més, presentava Fuego, un volum nou,
altres col·leccions paral·leles.
Molt bé, Florence Madoux,
doneu-li un cop d'ull si us agraden aquests mons.
Hi havia exposi tallers, i us dic alguna de les coses
que us agraden? Per exemple,
hi ha tingut una gran presència,
com des que li van dedicar un especial,
a la cultura japonesa, a la gastronomia japonesa,
al Saló del Manga.
Per exemple, a les 4 de la tarda de diumenge
hi haurà un taller de gyozas,
aquestes empanadilles japoneses que agraden tant.
No es diu gyoza, perdona? No?
Ostres, no hi havia l'accent.
Jo sempre demano gyoza. Me'l porten, eh?
Doncs mira, jo sempre aniré di gyoza, no ho sé,
això ens ho hauríem de resoldre a algú.
Per exemple, si us agraden els jocs de taula clàssics,
ara en parlàvem, jocs de taula japonesos,
hi ha un taller de jocs tradicionals,
i a les 10 del dematí tindreu demà un taller de go.
Aquest joc de les fitxes negres i blanques,
doncs fantàstic, doncs teniu a les 10 un taller per aprendre.
I a les 6 de la tarda tindreu una trobada
amb Marc Zani i Joan Sanz, dobladors de boda de drac.
Com cada any, no?
Dormen allà, no?, ja tenen un plegatín del temps.
Una vegada tenien estan i tot, eh?
Per cert, has parlat amb gent de Nintendo.
És que Nintendo, com des de fa un parell d'anys,
té una gran presència sempre,
és la part que compleix amb el tema dels videojocs,
i cada cop més, de fet, i des de l'any passat,
inclús aquest any ha sigut Mario, l'any passat era Pikachu,
tenen presència inclús en el cartell oficial,
que en fan dos, un amb el seu cartell,
amb la seva il·lustració oficial,
i un altre, l'heu vist per Barcelona, amb el Mario,
anunciant el Saló del Manga,
i és especialment el Mario, perquè era el 30 aniversari,
hem tingut el Super Mario Maker,
i feien coses relacionades amb Mario.
I, per tant, Manuel Curdi, cap de productes de Nintendo.
Este año, un poco aprovechando el tercer aniversario de Mario,
hemos querido estar en el Salón, como todos los años,
es un icono de la cultura popular japonesa
y que encajaba perfectamente con el público que viene al Salón del Manga.
Dentro del universo Mario,
tenemos todos los últimos lanzamientos y los futuros,
tenemos tanto Super Mario Maker,
como el lanzamiento, el gran lanzamiento del año de Mario en 3DS,
que es Mario & Luigi, Paper Mario, Jam Bros,
y, aparte, tenemos una serie de actividades alrededor de Mario,
tenemos una quedada de mil personas que vienen disfrazadas de Mario,
tenemos muchas, muchas sorpresitas relacionadas con Mario.
I, a més de tot el que ens ha dit,
hi havia molts concursos, vam poder veure alguns jocs interessants,
com l'últim Zelda, es va veure Jokai Watch,
que arribarà l'any vinent i que vindrà acompanyat d'una sèrie de telis,
segurament serà el... no sé, el Pokémon de la nova generació,
almenys ho ha sigut el Japó, tingueu aquest nom present,
Jokai Watch, i no hem pogut deixar de preguntar-li
un tema d'actualitat de Nintendo.
Com que Nintendo feu oficial aquests cinc jocs que llançarà per mòbil,
el primer d'ells havia d'arribar abans del 2015,
però no, arribarà al març del 2016,
i li hem volgut preguntar, això dels jocs per mòbil, què ens en pots dir?
Lo que se ha anunciado es que Nintendo iba a hacer cinco juegos para móviles,
se ha aclarado que los juegos para móviles
no son los que tenemos en nuestras plataformas,
por lo tanto, la gente no tiene que esperar
que descapitalizemos nuestras consolas para meterlos en móviles.
Básicamente, el primer juego que se ha anunciado es Mintomo,
se usa la licencia Tomodachi Life,
y en Mintomo tenemos muchos detalles,
lo anunció el señor Kemishima, nuestro nuevo presidente,
y contó algunos pequeños detalles.
Se supone que es un juego social,
aprovechando todo el arte y todo lo que hay alrededor de Tomodachi Life,
pero todavía no está muy claro, es un juego pensado en micropagos,
pero todavía sabemos poco más, hay que estar atentos,
se supone que se lanza de aquí a marzo.
Estarem molt atents, perquè realment és històric,
per veure per primera vegada personatges de Nintendo,
però com diu ell,
que separaran molt la consola i l'univers del mòbil.
I que ningú pateixi que això repercudirà en menys joc
per les consoles Nintendo.
638-68-7030.
I ara els pixels com Sigrons tornen al generació digital.
Hola, bon dia, em dic Lluís i soc de Barcelona.
M'agradaria saber la vostra opinió sobre la moda
que ha sorgit aquests últims anys
de crear jocs pixats com Shovel Knight, Faith, Super Meat Boy o Undertale.
Moltes gràcies.
Jo soc superfan dels pixels, com bé sabeu,
com demostren els meus tatuatges de Super Mario with Beats,
aquests Space Invaders que porto per aquí.
A veure, no per nostàlgia, sinó per l'estètica, m'agraden i ja està.
Tot això ve una mica també amb el Minecraft també lligat, no?
D'altres com el Tiny Dangerous Dungeons
recuperen jocs antics que havien sortit, si no m'equivoco,
fins i tot per Game Boy,
i ara els han aprofitat per tauletes, per les apps, etcètera.
Hi ha uns altres, uns tercers,
que són més complexes del que semblen a primera vista.
Diu, sí, són pixels,
però comencem amb uns pixels aèrbics tridimensionals,
com són el Crossy Road,
que és una actualització del Frogger de tota la vida,
el Down the Mountain, per exemple,
o l'Splendid Pac-Man 256,
que el Namco i els de Hipster Whale,
els desenvolupadors de Crossy Road,
han fet, no?
És fantàstic, aquest Pac-Man 256 al laberint infinit,
aprofitant aquest buc que m'ho explicava
abans de començar el programa,
perquè és el que m'ho explicava, on venia el 256,
de la partida perfecta...
Pac-Man no és aleatòria, eh? Exacte.
Té tota una història darrere.
Està bé, molts power-ups, laberint infinit,
exèrcits de fantasmes...
Us ho recomano, de veritat, és per passar-hi estones.
Als seus alumnes els ensenyes pixels, no?
Sí, de fet es pensen que tots els ex-pixels són indis.
No! No!
Per cert, després de l'informatiu,
l'audivisual amb l'Àlex Gorina.
Ja venim, nois, eh?
I farcidets de cadàvers morts i altres històries necròfiles.
Doncs ara mateix, després de l'informatiu,
amb Gorina amb el seu audiovisual.
Qui són els guanyadors, Eli?
Doncs tenim una entrada doble pel Sergi
i una entrada doble pel David,
una per divendres 6 de novembre i l'altra per dissabte 17.
Per la setmana vinent, un lot de llibres.
Un lot de llibres fantàstic.
I generació digital sou tots vosaltres.
I també la Ginatòs, Francesca de Blasco, Xavi Serrano, Albert García,
l'Star i també l'Elisabet Sánchez, que l'he dit una vegada.
Sí, sí, el control pècnic tenim el Martí.
Adéu-siau.
Gràcies per atendre'ns.