Molt bona nit, passen 6 minuts de l'1 de la matinada.
Molt bona nit, Elisabeth Sánchez.
Bona nit, Albert Murillo.
Avui som en directe, com sempre.
Tenim 4 entrades, de fet, són dues dobles, pel Saló del Manga.
Això mateix, tenim dues dobles per divendres...
i dues dobles per dissabte.
Correctament, és una doble per...
Una de cada, exacte. 4 en total, dues dobles.
Hem de dir que per dissabte ja no hi ha entrades.
Per tant, aquestes són molt importants.
Es van acabar molt ràpid.
Molt aviat, eh?
Francesc Xavier Blasco, molt bona nit.
Hola, bona nit.
Dissabte s'acaben ràpid les entrades del manga.
Doncs sí, és l'horari que segurament molta més gent té ganes d'anar-hi,
que sigui per feina, que sigui pel cap de setmana,
i és el que des que es venen anticipades, des que es venen per dia,
per intentar solucionar aquells grans problemes, aquelles grans cues,
i distribuir una mica la gent durant tots els dies del festival,
les del dissabte són les que s'esgoten rapidíssimament.
Molt bé. Elia, a més, tenim alguna cosa més, també, per la setmana vinent.
Doncs sí, tenim tota la setmana perquè la gent pugui participar,
i guanyar un videojoc que es diu Dragon Quest Heroes,
l'Infortunio de l'Àrbol del Mundo i la Raït del Mal,
i a més a més, també per dissabte vinent,
tenim entrades pel Mira Festival,
en concret una doble per divendres i una doble per dissabte, també.
Molt bé. Albert García, molt bona nit.
Molt bona nit.
Escolta'm, aquest joc del Dragon Quest Heroes,
que té aquest títol de l'Infortunio de l'Àrbol del Mundo
i la Raït del Mal, què tal?
Doncs si sou fans d'aquesta nit saga mítica,
que porta molts anys de videojocs, us encantarà,
perquè és com un resum de tot fet com una gran celebració,
una gran batalla que flipareu.
El Dragon Quest és un joc que estem parlant dels anys...
Dels 80.
Sí, sí, més o menys va ser a l'origen d'aquest videojoc per la Famicom,
la consola que va ser coneguda aquí com la NES, la Nintendo.
Ah, per la NES, eh? Sí, sí.
I de què anava, aquest joc? Si es pot resumir així, ràpidament?
Era el típic joc de rol japonès,
que aquí la gent el coneixerà molt per la sèrie d'animació Fly,
de dibuixos animats,
que Fly era una mica la versió animada d'aquest videojoc de Dragon Quest.
Molt bé. Aquestes entrades del manga, Eli,
és per la gent que ha participat durant tota la setmana.
Al final del programa direm el nom dels dos guanyadors.
La gent que vulgui aconseguir aquest joc, què és el que ha de fer?
El de la setmana que ve ens han d'enviar una nota de veu.
El telèfon que tots sabem és el 638 68 70 30.
I ens poden deixar preguntes,
ens poden deixar temes que vulguin que parlem,
el que es vulgui es pot participar.
I comencem amb una pregunta que ens fa molta il·lusió,
ja que és d'una persona que ens escolta de força lluny.
És el Jorge Línquiz,
que ens deixa una nota de veu des de Benalmadén, Amàlaga.
Jorge, de Benalmadén,
volia saber com puc silenciar un tema no als usuaris a Twitter.
Imaginem que no vull
que apareguin tuits relacionats amb un tema concret,
és a dir, cuisenet,
més el tema o una etiqueta,
si hi ha algun programari o alguna aplicació
que jo puc silenciar un tema concret a Twitter.
Moltes gràcies.
Gràcies a tu, Jorge.
És una il·lusió que ens facis aquesta pregunta.
Ens fa molta il·lusió que vingui de tu,
que ets un ullent que fa molt de temps que ens escoltes.
Gina Tos, molt bona nit. Molt bona nit.
Ens escolta des de fa molt de temps, el Jorge.
A més, s'ha de dir que jo crec que el Jorge ha après català.
Gràcies a nosaltres, cada vegada que diem un barbarisme...
No, ja està, estic aprenent malament per culpa d'aquest.
Sí, sí, ens ha fet molta il·lusió, i a més, amb aquest català fantàstic.
I amb una pregunta, perdona'm, Gina, que jo també m'he fet moltes vegades.
Perquè moltes vegades no ens enganyem,
que tu estàs mirant Twitter i dius...
Ai, ja tinc prou d'aquest tema.
Hi ha alguna forma de silenci, això?
Des de la web, sí.
Però des d'aplicacions externes, no.
Hi ha certes coses que no es poden fer des d'una aplicació externa
que no sigui la web del propi Twitter.
Per exemple, avui, fa aquesta setmana,
han sortit les enquestes,
que si les entenem fer des de l'aplicació oficial de Twitter,
tampoc poden fer-ho.
I bé...
Perdona, i ara contestarem al Jorge.
És allò per intentar, doncs, erradicar tot el tema del favorit,
si retweet o no.
Que també és una forma d'utilitzar el Twitter,
que de vegades, almenys a mi, no em sento còmode.
Era una mica cansada.
Però sí que és veritat que el que feia era donar molta visibilitat
a temes perquè la gent participés.
Si al final jo faig un retweet o alguna cosa,
al final després sempre acaben sortint
en el timeline d'alguna altra persona.
A mi em sembla molt curiós
que una empresa que va al 90% del seu trànsit des dels mòbils
no permeti una mica més d'obertura
a l'hora d'implementar funcionalitats
a dins de la seva pròpia aplicació.
A més, amb la API de Twitter,
que és allò que deixen obert pels desenvolupadors,
sí que és veritat que qualsevol pot crear les seves pròpies eines.
Però no n'he trobat cap que fes això
que demana el Jorge des de Benalmadera.
Per tant, sí que ho pot fer des de la web,
però no ho pot fer des de...
Des de les aplicacions mòbils.
Personalment, el Twitter a la web encara el veig força,
hores a la setmana.
T'he dit el 90%, ets aquest 10%.
Sí, sí, penso que sí.
Al final, segurament, si comptes el temps,
compta molt més el mòbil, que és el seu lloc més important.
I pensa que els joves, el que tenen d'ordinador,
a vegades no és l'ordinador que tenen a l'habitació de casa,
amb el que fan servir per treballar o estudiar,
sinó que tenen el telèfon mòbil
i des d'allà ho van fent tot, l'Instagram, el Twitter, el Facebook, etcètera.
Aquesta setmana també hem rebut una nota de veu
amb una pregunta relacionada amb l'Indiana Jones.
Hola, bona, soc l'Albert.
Volia preguntar-vos que veient que han tret l'Encharted 3
i han tret la trilogia,
bueno, comprar-me la trilogia sencera,
si ja he jugat a l'ull al dos.
I a part d'això, us volia preguntar si creieu que és comparable
al personatge principal,
al personatge d'Indiana Jones, no?,
que és la seva referència, suposo.
Doncs molt bé, dues preguntes,
una de l'Encharted i l'altra de l'Indiana Jones.
Quina comences?
Creus que és comparable a un personatge amb l'altre?
Home, jo crec que els dos són...
Indiana Jones és l'Indiana Jones, és la bomba.
I Nathan Drake també està molt bé, jo em quedo amb els dos.
Però tu creus que en Nathan Drake es poden fer una pel·li?
Sí, de fet em sembla que estan planejant fer la pel·lícula,
diria que no s'ha cancel·lat,
perquè tot això sempre s'acaba cancel·lat, diria que encara està...
En principi, segons IMDB,
l'última vegada que vaig mirar encara estava en producció,
és a dir, s'està fent, però potser porta tres o quatre anys, eh?
Igualment ho trobo una cosa que és totalment absurda, una pel·lícula,
perquè la naturalesa d'Indiana Jones és una pel·lícula,
és el seu entorn natural, i és meravellós.
I en Nathan Drake el seu entorn natural és un videojoc.
Els videojocs d'Indiana Jones, alguns estan bé,
però el seu àmbit és la pel·lícula.
I en Nathan Drake és els videojocs d'Uncharted, que són una passada.
De dues maneres, Indiana Jones amb el Lego, Déu-n'hi-do, eh?
Ja està bé, ja està bé, però home, és Lego, no deixa de ser.
Tenen moltes similituds, aquests personatges,
perquè bàsicament Nathan Drake pren moltes coses
de l'aventurer de les pel·lícules Steven Spielberg i George Lucas.
El seu sentit de l'humor és un estil molt fetxenda,
que es manté, un estil...
És igual que t'estigui apuntant una amica a punt de matar-te,
que el teu avi estigui a punt d'estavellar-se,
o davant de la noia típica de cada pel·lícula, de cada joc,
sempre trobarà la frase, que tu, una persona normal,
mai trobaràs la frase adequada
per ser la persona que més mola del món.
És aquest sentit de l'humor, aquesta forma de ser més...
Bé, són búsquetes ors.
Són caçadors de tresors, aquí, com en Francesc,
però d'un altre estil.
I els dos.
Jo diria que Indiana Jones és una mica més acadèmic, és professor.
Recordeu aquí la frase de l'Indiana Jones.
Deberia estar en un museu, no?
Jo crec que Nathan Drake no seria tan així.
No, ell no vol que estigui al museu.
És una mica més lucratiu, per entendre'ns.
Llavors, l'altra pregunta que ens feia aquest noi, l'Albert...
Pregunta un joc que ara està a la venda, no?
Sí, ha sortit fa uns pocs dies, a la Uncharted Collection.
Aquest videojoc agafa els tres Uncharted,
i els fa compatibles amb la PlayStation 4,
i li posa això típic, més resolució, més fluïdesa.
Jo, si hi he jugat els tres en la consola original,
home, és que són iguals, no hi ha cap diferència.
Però igualment, jo els he jugat en el seu moment,
i ara els he tornat a jugar, és que són molt bons.
Van la pena, perquè tens tres aventures allà,
que són 50 hores, més o menys calculat, que et pot durar,
i són una passada.
Qui no ho hagi jugat, sens dubte,
pot comprar-se tranquil·lament aquesta Uncharted Collection.
I qui ho hagi fet, doncs... bueno, també està bé.
Que s'esperi una mica, que sigui una mica més agodòmic.
Però està bé, està molt bé.
Són uns jocs magnífics que penso que tothom hauria de jugar.
Són jocs que no pots jugar en xarxa amb algú altre, no?
De fet, hi ha una cosa interessant, això que treus,
perquè originalment sí que tenien una modalitat multijugador,
però amb aquesta collection l'han tret.
No pots jugar multijugador només a l'aventura principal.
Però era una cosa molt secundària, dintre del videojoc.
A més, si et compres aquest nou títol,
tindràs accés abans que ningú a la beta del nou Uncharted.
També pot ser un al·licient per jugar.
Segurament això ho han fet perquè no donen suport a nivell de servidors,
perquè la gent pugui jugar en xarxa.
És a dir, han dit, mira, mira,
nosaltres et fem el favor d'editar-te això per PlayStation 4,
però tenir els servidors a l'aire és un cost econòmic,
que ara mateix potser no hi hauria prou jugadors per...
La setmana del llançament i els primers mesos, sí, però després ja no.
Sí, però és el que dius, no, deu ser el tema de servidors,
i és que en xarxa tens l'aventura un sol i ja està.
I tu que parlaves de cinema i videojocs només cal recordar
la pel·lícula de Lara Croft, per favor,
protagonitzada per Angelina Jolie,
que va ser com... No, per favor, Lara Croft,
ho fas molt bé en un videojoc, no et passis a les pel·lícules.
La tinc gravada al disc dur del meu servei de televisió
des de fa potser dos anys i mig...
M'heu deixat allà. No, és que encara no l'he vista, perquè...
Fa mandra. Sí, fa mandra.
Però clar, l'he de veure, no sé... Jo mai l'he vista, eh?
Mira que m'agraden els videojocs.
Estem aquí a la taula i hauríem de dir...
L'hem vista i ens ha semblat molt...
Jo l'he vista i no, però heu vist també la pel·lícula de Mortal Kombat.
Aquesta és bona. Mira, fora.
A mi m'agrada, aquesta. Albert, agafa-la, porta-la.
És molt norantera. I fins i tot la de Dead or Alive.
Allà no hi havia la Killy Minogue amb una d'aquestes...
No, aquesta Street Fighter. I Resident Evil, també.
Aquesta n'hi ha d'un fotimer.
Hi ha més pel·lícula de Resident Evil que jocs de Resident Evil.
Sempre hem dit al Generació Digital que ens encanta
que utilitzeu part dels nostres minuts a presentar coses que feu,
jocs que programeu o llibres que escriviu,
per exemple, fa la Norma Estrella.
Em dic Norma Estrella i segueixo el programa des del començament.
Vaig arribar per la Gina, a la que segueixo des dels temps del Fotolog.
He escrit una trilogia de novel·les romàntiques
que es diu I Love Barcelona
i us volia recomanar la tercera, que acaba de sortir.
Es diu Último Cepellín a tu amor.
I la protagonista, la Sara,
és una programadora de videojocs, boja per l'estètica steampunk,
que entra a treballar a una empresa del 22 de roba,
per desenvolupar videojocs basats en les novel·les romàntiques favorites.
Ella és una apassionada dels videojocs i de les novel·les romàntiques
i troba a faltar jocs on poder reviure les escenes més hot
amb els protagonistes de les novel·les.
Si us sembla interessant,
podeu trobar-la per menys de dos euros a qualsevol plataforma digital.
Amazon, iTunes, Google Play, casa de llibre...
Si coneixeu algú que li agradin les novel·les romàntiques esboxarrades,
les cabines telefòniques que són més grans per dintre
o visitar Giga Meix amb parella, recomaneu-l'hi, sisplau.
Em dic Norma Estrella i la novel·la es diu Último Cepellín a tu amor.
Doncs ens ha fet un resum fantàstic.
De fet, vaig anar a Amazon, ella deia menys de dos euros,
però, efectivament, el llibre costa 1,89 a Kindle,
és on he mirat jo.
I temes zepellins.
Jo tinc llibres que parlen de zepellins a casa meva.
Heu vist mai un zepellín?
En les pel·lícules d'Indiana Jones.
No, en directe heu vist mai un zepellín?
És que jo ho explicaré en 30 segons l'any 91.
No, era abans dels Jocs Olímpics.
90, 91.
Hi havia un zepellín a Barcelona.
I un dia surto del balcó, miro...
Heu vist Blade Runner, oi? Sí.
Miro i no fan soroll, els zepellins.
I veig davant meu un zepellín enorme de Good Year
passant per davant meu.
És que juro que ara encara sembla un somni.
Al·lucinant. Com a càmera lenta, no?
Sí. Per què no hi ha més zepellins a la ciutat?
De veritat.
Tu recordes una cosa que es deia el Hindenburg?
Doncs igual...
Jo m'agrada molt el tema del zepellín que ens ho explica la noia.
Perquè, realment, si vols muntar un univers estrany,
és a dir, un univers on va triomfar el zepellín
i no va triomfar el Boeing 747.
Un tram, qui necessita un tram quan falta un zepellín?
Això ho veus molt clar a Fringe, a la sèrie Fringe,
on hi ha un univers paral·lel, on les coses són com aquestes,
però el futur ha evolucionat de forma diferent.
Quina és la forma més ràpida de veure que el futur és diferent?
Una panoràmica de la ciutat amb zepellins volant
com a mètode de transport habitual.
I això automàticament ja t'està dient,
hòstia, això és una ciutat on les coses són diferents.
És com un futur alternatiu.
Hòstia, la Diagonal, d'un món i avall, dos zepellins...
No hagués passat mai, això.
En canvi, la Diagonal ha passat moltes vegades
quan intenten girar per nomància.
No, no, la veritat és que val molt la pena,
i moltíssimes gràcies a la Norma Estrella
per aquest missatge que ens ha enviat.
Doncs canviant una mica de tema,
la gent de Supermercats Bonpreu ens informa d'una nova aplicació
que han posat en marxa, i ens ho explica també la Catarina.
Em poso en contacte amb vosaltres per informar-vos
que Group Bonpreu ha llançat IcoDrive,
el sistema de compra online i recollida amb el cotxe.
Pots fer la compra des d'internet, des de casa o des de la feina,
i la vas a recollir amb el teu vehicle.
Entres al web icodrive.es, fas la teva compra,
i després tries dia i hora la qual vols anar a recollir-la.
En tan sol dues hores de fer la comanda,
pots anar a buscar-la al centre d'IcoDrive seleccionat.
Existeixen tres centres de recollida
que te la carreguen en menys de cinc minuts i sense haver de fer cues.
Això és una forma pràctica que vaig veure a França
fa dos anys, aproximadament,
on la gent fa la compra
i quan surt de la feina amb el cotxe para diversos punts.
En aquest cas, he estat mirant això de Bonpreu,
estan a Cabrera de Mar, Mataró, Girona i Reus.
Llavors, vas allà, et carreguen el menjar i el tens.
És una forma... És molt còmode, no?
Sí, no ho sé.
Cada vegada més hi ha aplicacions d'aquestes com...
No ho sé, ara recordo la Vox, etcètera,
que faciliten el tema del menjar.
Ara Amazon es posarà a repartir frescos també per les cases.
Però ho faran, sí, això?
Sí, en principi han dit que endavant.
Això dels botonets.
Bé, això dels botonets és una cosa que...
Què és, els botonets?
És un botó que t'oblides.
A cada vegada que apretes aquell botó,
aquell botó està sincronitzat amb un producte.
Per exemple, la Coca-Cola.
I que té un botó per cada cosa.
Aquest botó se't carrega en el núvol, en el teu compte...
Doncs no ho sé, 6 llaures de Coca-Cola,
o una ampolla de 2 litres de Coca-Cola, que sigui.
Que t'arribarà en un futur proper.
Que quan tu entris a Amazon el que faràs
veuràs tots els botonets que has anat apretant
i diguessin que vas fent la compra sense haver d'anar agafant el mòbil ni res.
Simplement apretant els botonets de les coses que et falten.
És com comprar un clic, no?
Exacte, és un botó pensat per les compres de producte habitual.
Que tu el tinguis posat a l'estanteria,
se t'està acabant el producte.
Allò que agafes l'últim i dius, haig de comprar,
i ja se't genera aquesta comanda que ens explicava la Gina.
Però has de premar un botó.
La idea seria que el futur potser serà
que ja vegin que a la nevera falta llet, no?
Sí, però és molt difícil, això, que es vegi que falta llet.
De fet, dius, mira, ara no vull provar aquesta marca,
vull provar una altra.
Clar, hauria de detectar-la, no?
La llet, allà on la tinguis sempre.
O tenir una posició per a cada cosa
i que detectés que aquella cosa no hi és.
Ui, a la meva nevera és impossible una posició per a cada cosa.
Si hi ha ulls que vulguin comentar coses de zeppelins
o de menjar o d'aplicacions d'aquest tipus,
que ens ho facin saber al nostre Twitter, no?
Al nostre Twitter o Facebook,
que normalment recordem molt el telèfon,
però que sàpiga la gent que les xarxes segueixen endavant.
Per exemple, tenim un tuit del Jean Ros,
Jean Tarrabastall, que ens diu...
És veritat, no hi ha la versió de Vita.
Però és que és tan...
tan pitjor que la resta de jocs,
que tampoc hem perdut gaire.
Jo l'he jugat i no m'agrada gens.
Així com m'agraden molt els de PlayStation 3,
el de Vita jo no soc gaire fan.
What did she say? It wasn't enough.
Doncs continuem parlant de llibres
i ara parlem de les edicions electròniques.
Primer li toca la Mercè.
Què penseu dels e-books i els readers?
Tinc un reader de Sony des de fa un parell d'anys
que me'l van regalar contra la meva voluntat,
però vaja, finalment li he trobat la gràcia
i em sembla un complement ideal
i em va molt bé per quan vaig a vacances i tal.
Resulta que del Sony se m'ha trencat una peça,
veig que Sony ja no fabrica.
A una gran superfície he vist
que només hi havia quatre o cinc models diferents,
en un racó, pràcticament amagats.
Aleshores, què està passant?
Que la gent llegirà bàsicament amb tauleta
o que realment no està despegant gens,
els readers, com a suport?
Curiosament, aquesta setmana,
també ens ha fet una reflexió semblant l'Estafania.
Bona nit, soc l'Estafania.
M'he plantejat més d'una vegada
la comoditat dels llibres electrònics
per no carregar munt i avall els totxos que m'agraden a mi.
Però jo ja tinc una tablet amb la que puc llegir llibres
si els aconsegueixo en PDF o alguns altres formats.
Quins punts a favor té un llibre electrònic versus una tablet?
El que comentava la Mercè
té part de raó el fet que vagis a una botiga
i no trobis llibres electrònics,
quan els que estem acostumats a comprar, per exemple, Amazon,
els trobem enseguida, ho he dit de vegades,
i quan dius allà està en el final
i dius com és possible que no hi hagi gaires.
La veritat és que en certa manera
no és un producte que ha acabat de despagar.
Per començar, perquè fa molts anys que s'arrossega.
Molta gent els ha descobert molt recentment,
però el tema del llibre electrònic fa moltíssims anys que està present.
I no ha acabat de tenir entrada comercial,
perquè les editorials han sigut molt proteccionistes
amb el seu tipus de mercat,
perquè els preus no eren els adequats.
I han sigut prou econòmica perquè aquests productes poguessin entrar
ràpidament han sigut substituïts,
com es comentava també aquestes ullents,
una mica per les tauletes.
I és veritat, hi ha molta gent que,
vist que utilitza una tauleta i que avui en dia les tauletes
tenen una qualitat molt més gran de pantalla,
que les tenien abans fan molt més fàcil la lectura,
molta gent està prou contenta en llegir des del mòbil a vegades,
o inclús des de les tauletes,
que et dona un avantatge afegida
a fer-ho des d'un lector de tinta electrònica.
Per exemple, doncs pots veure en color,
pots utilitzar diferents tipus de format,
pots inclús veure el llibre electrònic
com una tauleta l'utilitzes per moltes altres coses.
Més clars que un llibre electrònic, un e-reader,
és de format molt més...
és un producte molt específic per fer només allò, que és llegir.
Ara, ens comentava la Estefania, no?, quines són les avantatges?
Per què, si ella té una tauleta, s'hauria de plantejar,
o quin avantatge tindria tenir un llibre electrònic?
El llibre electrònic, l'avantatge que té és que està fet per llegir,
i això és llegir llibres de forma electrònica,
a diferència d'una tauleta.
Té el contrast del paper,
la tinta electrònica és molt més amable a l'hora de la vista,
no hi ha retroil·luminació, moltes vegades,
això també fa que sigui molt més còmode,
ho cansa molt menys als ulls, pots llegir molt més,
i sobretot l'autonomia, les bateries.
Tu tens una tauleta, segurament l'hauràs d'estar recarregant
gairebé cada dia, o a vegades no podràs estar-te un dia sencer
llegint i passant pantalles,
perquè la tauleta electrònica,
l'assumeix una barbaritat,
mentre que un llibre electrònic pots tenir,
pots llegir pàgines i pàgines,
abans de pensar que l'has de tornar a recarregar.
Sí, és la mentida, eh?, el que duren.
Al final tot es basa en quin és l'objectiu del perquè ho vulguis,
si és només per llegir, doncs tindràs un llibre electrònic,
i si és pels viatges, que molta gent fa servir la lectura
per no portar tot, jocs a sobre, com deia Estefania i tal,
doncs al final acabes portant la tauleta,
que pots fer altres coses, pots treballar, pots fer-ho servir per...
A les botigues, segurament, com et dic,
és un producte que ha acabat, potser,
sent substituït per molta gent per coses que ja té,
com el seu telèfon, la tauleta,
i, per tant, s'ha quedat amb un ninxo una mica petit.
Potser a les botigues, si va a botigues com Amazon, per exemple,
trobarà un catàleg, una oferta molt gran.
I encara que Sony no estigui tenint a les botigues
el producte del model de Reader,
que ens comentava la Mercè...
Perquè va deixar de fer-ho, eh?
Que se'n vagi el servei tècnic,
si aquesta peça li fa falta, ni a Barcelona ni a altres ciutats,
potser té sort.
No és que tingui sort, és que, segurament, allà li tindran la peça,
o li podran substituir, o li podran arreglar...
Quan deia, potser té sort amb el preu, eh?, que...
Això també, no?
Pensa que de llibres electrònics, e-books físics per llegir,
doncs en trobarem des dels 50 euros, dels més econòmics,
fins als 190, eh?,
i segurament encara trobaríem alguna amb més prestacions i molt més car.
Però ens mourem realment entre aquesta franja,
per la qual tenim preus ben bé per tothom.
Molt bé, per cert,
amb temes i possibilitats de descarregar-se llibres,
ara no aprofundirem, però tenen bastantes possibilitats, no?
Doncs la veritat és que tens una mica de tot el problema dels llibres.
El que jo sí que comentaria és que, a l'hora de buscar aquests llibres,
doncs, bueno, ens comentàvem PDF,
que és un format que al llibre electrònic
no li sol anar massa bé a les tauletes, sí,
perquè tens lectors de PDF,
però als llibres electrònics, a sol d'esquadra una mica,
s'han pensat per formats de llibre més gran a 4,
i passar-los al format petit del llibre electrònic
doncs sempre fa una miqueta de mal.
El problema és les botigues.
Allà on nosaltres comprem els nostres llibres electrònics,
perquè moltes vegades, com li ha passat, per exemple, a la Mercè,
si ara s'ha de canviar de marca del llibre,
doncs pot ser que alguns que hagi comprat,
pensat pel format de la Sony, un format tancat,
o un format amb DRM,
tingui problemes a l'hora de llegir-los amb un altre lector.
Per tant, jo el que sí que recomanaria és, sobretot,
mireu bé, busqueu, sobretot, perquè hi ha algunes botigues,
i aquí, per exemple, podem parlar de l'Ecto,
que venen llibres, pensen molt,
tant amb l'autor, pensen molt també amb el lector,
i no el tracten ja com un pirata de bones a primeres,
i no fan servir DRM, el que compreu serà vostre,
i el podreu passar a qualsevol format,
llegir des de l'ordinador,
i inclús a qualsevol altra marca de llibre electrònic que us compreu.
Doncs anem a publicitat, i res,
tan ràpid, tan ràpid, que hi serem aquí, d'aquí res.
Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya
Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, assemblea,
Antarctica, Catalunya, Catalunya, Argentina,
Doncs som al Generació Digital passant dos minuts de dos quarts de dues, avui, per cert, podreu dormir una hora més, no hi ha problema.
Ah, abans, abans de res, la meva cunyada, avui, fa una hora i mitja, m'ha fet una pregunta i l'he contestat, i ara us vull preguntar a vosaltres si l'he contestat bé.
M'ha dit, Albert, demà m'he d'aixecar al dos quarts de vuit, he de tocar el telèfon, l'he d'avançar i jo li he dit, no, no, no, no,
o farà automàticament. T'ho posa a l'hora que t'has d'esportar. Segur? Jo, sí, sí. I me n'he anat amb aquell...
A veure què havia de fer demà. Sí, perquè és important, és un campionat d'esport
i, clar, li he dit bé, no? Oi que el telèfon té un iPhone com el teu, Gina?
Sí, sí, canvia sols. I el telèfon, a més, està connectat a internet.
Jo crec que estan tots allò connectats al cervell de Tim Cook.
Noi Tim Cook canvia el telèfon a tot el món.
Des de fa temps ens hem acostumat a que els ordinadors
i els aparells que tenim a casa canvien l'hora automàticament,
quan abans, no sé, recordeu-ho, oients, que ho fèiem nosaltres.
De fet, encara ho hem de fer amb el rellotge de la cuina.
Sí, però cada vegada n'hi ha menys, no?
O la xic que portem sempre amb un rellotge tota la vida.
Ho hem de canviar com sempre. O el moto o el cotxe.
Estàs més dies sense canviar-lo,
perquè, com que sempre depenem de les alarmes,
i això no en té ni el de la cuina, ni res d'això, ens és igual.
Estàs allà dies i dies i no el canvies.
Tu canvies, Gina, el rellotge del cotxe?
El de la moto, no. De fet, el de la moto està...
Jo mai a la meva vida!
Mira, mira, d'aquí una hora començaria a tenir el telèfon...
l'hora ben posada de la moto.
Sí, sí, sí, és que no es canvia mai, no es canvia mai.
Doncs hem rebut algun tuit d'aquest debat que tenim de vegades,
si llibre electrònic o llibre de paper,
l'artic ens deia, personalment, em semblen més agradables en paper,
però més còmode llegir-ne en e-book.
L'últim estat, Ready Player One.
Mira!
Mira, en parlàvem just abans de començar.
Sí, sí, que en Jorge, el nostre ullent que ens ha deixat la primera pregunta,
ens ha comentat a través del Twitter
que el productor, que és l'Steven Spielberg,
sembla ser que comença a esborrar el seu nom de la pel·lícula,
cosa que és preocupant.
No deu estar gaire content.
És que rascaré com ha fet el Jorge, el nostre ullent.
Doncs no deixem els dispositius i anem al més nou de tots.
M'agradaria que parléssiu del nou iPhone 6S d'Apple.
Això ens ho diu el Jordi,
i l'únic persona que té el 6S nou és la Gina.
Per favor!
I la Gina ha estat ja, portes dues setmanes...
Ja.
Dues setmanes llargues, no?
Sí, sí, sí, i m'encanta.
Et dic que... Què ets a dir, no, això?
Molt bé, s'ha fet.
L'altre dia, una persona de la ràdio em va dir...
Cada vegada que parles d'iPhone, se't nota que fas amb ràbia.
Dic, no, no.
El que passa és que tothom parla d'iPhone,
i bé, rufo el nas, però res més.
Jo ja ho faig per reafirmar-me davant de tots vosaltres,
que sou uns androides.
Què li diem al Jordi?
Doncs jo li he de dir al Jordi que, per exemple,
coses a destacar d'aquest telèfon mòbil és el 3D Touch,
és que ara mateix no només podem apretar una mica
i després deixar pressionat,
sinó que si pressionem amb més força passen coses
com que et surten menús estrany.
I això està fet perquè no és que tingui dues posicions,
sinó que el telèfon detecta... Diguéssim que és gradual.
Podries fer-ho servir fins i tot de balança.
Podries crear una petita balança amb la pantalla.
I una altra cosa és que el dit funciona molt més ràpid.
Això es pot aplicar a vídeos, això és això de la pressió, no?
De fet, et diré més,
vaig provar dos videojocs que ja ho tenen aplicat.
El primer és un cotxe de conducció,
que, diguéssim, l'accelerador i el fre
anaven segons el fort que apretaves la pantalla.
I un altre, que és de Blizzard, no de Blizzard, no, de Warhammer,
en el qual tu disparaves,
tenies com una espècie de droide gegant que disparava,
i segons amb la pressió, amb la que pressionaves la pantalla,
disparaves uns petits trets
o una superbomba, o una bomba més petita, o el que fos.
I això que deies que el dit també va més ràpid,
et refereixes al botó? Sí, la pressió del dit.
És que és tan ràpid...
Et detecta... o sigui, jo no podria obrir, tu sí.
Clar, però jo només poso menys d'un segon.
Abans, bé, amb el 6 i el 6+, l'havies de deixar un segon.
Ara, amb una sisena part d'un segon, ho tens ja detectat.
I es nota allò que deien que la carcassa d'alumín
és la mateixa que utilitzen els coets de la NASA?
És a dir, que és més fort?
Tinc els dos telèfons a casa. Tinc el 6 i el 6S.
I quan els agafes, el 6S pesa una miqueta més.
Això és igual.
Són 30 grams, tampoc es nota tant.
Però la sensació és que el vidre és més dur
i que la carcassa és més dura.
I més...
La sensació que el telèfon és més bo perquè la sensació a la mà,
el tacte és més robust, es nota molt més amb aquest telèfon.
Diuen que aquests grams són precisament per la tecnologia
d'aquest touch que comentaves.
Que, clar, pesa, i es veu que la membrana és diferent, no?
Sí, abans, en lloc de tenir tres membranes, ara en té quatre,
que és aquesta última, que és la del touch, el 3D Touch.
Molt bé, doncs, Jordi, si et vols canviar,
no sabem quin telèfon tens ara,
però he escoltat la Gina, sembla que val la pena.
I ara ens anem encara més enllà, a dispositius que es mouen sols.
Hola, ja que a l'últim programa vau estar parlant de robots,
coneixeu l'Spiro 2.0?
Què n'opineu?
I coneixeu alguna aplicació o truc per treure-li el millor partit?
Doncs, Albert García, l'Spiro, què és això?
L'Spiro 2.0 és una aplicació que es fa servir
per treure el millor partit.
És una aplicació que es fa servir per treure el millor partit.
És una aplicació que es fa servir per treure el millor partit.
Albert García, l'Spiro, què és això?
Doncs, per aquí hi ha gent que no el conegui.
L'Spiro és un petit robotet, l'hi direm robotet per entendre'ns,
és com una mena de pilota, una pilota de bola,
una bola esfèrica,
que tu pots controlar amb un dispositiu mòbil,
amb un telèfon mòbil o amb una tauleta,
pots controlar-lo amb la seva corresponent aplicació.
Dintre té un acceleròmetre, un giroscòmpi,
una sèrie de components que ajuden a que tu, amb l'aplicació,
doncs puguis moure el bitxo aquest i es va movent.
Pot fer diferents coses.
Darrerament està bastant de moda perquè ha sortit una versió
d'aquest Sphiro, que és el Sphiro BB-8,
que és el robot d'atenció de la nova pel·lícula de la Guerra des Galàxies.
El nou R2D2, aquest que és circular, que és com rodonet,
doncs ha fet una versió esgotadíssima.
No es pot trobar enlloc.
Justament abans de venir està a sopar amb un amic
que li encantaria tenir-lo i ho veu impossible,
i és una cosa que no és precisament barata,
són com 180 euros que costa.
Doncs ha tingut molt èxit aquest robotet de la Guerra des Galàxies,
que a banda de fer tot el que feia l'Sphiro 2.0,
que seria com la versió per tothom,
té la gràcia que té com un cap,
té un caparró amb la forma del robot,
i pots reproduir aquells missatges mítics
de la Guerra des Galàxies creant com hologrames,
doncs si tu poses el dispositiu mòbil i apuntes al robot,
veus com, en realitat augmentada, un petit holograma,
doncs fa molta gràcia.
És un robot amb els típics sorollets,
el pots programar, per exemple, perquè faci patrulles,
que camini per aquí, per aquí, per allà,
i bé, és bastant...
és un robot, en totes les seves versions,
que es mou bastant suaument.
És una cosa molt agradable de veure.
Llavors ens preguntava l'Oient sobre aplicacions,
hi ha un munt d'aplicacions,
és una de les gràcies d'aquest petit dispositiu robot,
perquè els seus creadors, que és una empresa nord-americana,
han posat a disposició dels usuaris
un kit de desenvolupament on poden programar les seves apps,
llavors hi ha bastantes aplicacions per a aquest robotet.
Jocs, com per exemple jugar a golf, amb el telèfon mòbil,
tu jugues movent el telèfon mòbil
i el robot es mou com una pilota de golf.
Hi ha jocs multijugadors, jocs de curses,
competir dues persones amb el robot,
fer una cursa, veure qui arriba abans, o fer un circuit.
Jocs de zombies, també hi ha jocs de zombies, jocs d'acció.
Es pot mullar, també, el robot?
Hi ha moltes aplicacions específiques perquè tu puguis mullar
o fer algun joc amb l'aigua amb el robot.
Això, fins i tot connectar-ho amb un arduïno, amb un raspberry,
i fer coses.
Tu mateix, si et saps fer l'aplicació, doncs pots.
A Codelearn, per exemple, utilitzaven espiros per programar-los.
I, per cert, la primera espiro que va fer el salt de l'Atlantic
va ser un que va anar al Generació Digital del Canal 33.
És veritat que el van posar en una piscina.
Sí, doncs es van dir els...
Les persones que ho van fer,
que sou els primers que ho han comprat, un espiro a Europa.
Deu-n'hi-do. Hi ha algun oient?
Tenim una pregunta de la Sara Ferrer,
que ens ha començat a seguir ara mateix, fa una estoneta.
L'únic que no m'agrada de l'iPhone
és que no tingui un accés directe
per apagar la ubicació amb el CIS-NIA.
No hi ha accés directe, però si te'n vas a configuració,
privacitat, serveis de localització,
allà, simplement, hi ha allò d'on-off, tu li poses off,
i aquí ningú traqueja res geolocalitzant-te.
Deu-n'hi-do.
Jo em pensava que seria més fàcil.
No, no hi ha un accés directe.
Així com sí que pots fer-ho amb la wifi, el Bluetooth, el mode avió...
Ara fins i tot ho pots fer amb la llanterna, el temporitzador,
la càmera, la calculadora... Amb això sí que no es pot.
Una aplicació que permeti monitoritzar els avis
quan surten a passejar.
Aquesta és una de les idees que gent com tu
ha pujat a lasideasemweben.com,
la iniciativa que la Fundació Universitat Empresa i Endesa
han llançat.
Si vols guanyar 3.000 euros i un any de pràctiques remunerades
a Endesa i ets universitari o alumne d'F.P.,
entra a lasideasemweben.com i comparteix la teva.
Doncs continuem al Generació Digital,
i estem en Catalunya Ràdio, i ara parlem en castellà,
perquè hi ha un oyente que ens està escoltant,
no de Catalunya, sinó de...
De Galícia. És un xico que se llama Iago,
i ens diu,
escuchándolo desde Galicia, aunque el idioma cuesta un poco.
Doncs res, com el Jorge, ja veuràs que en quatre dies...
Acabarà parlant perfectament. Perfectament.
Per cert, qui parla també molt bé el català és en Lluís Marquina.
Doncs sí, perquè aquest dimarts tenim un nou episodi,
el 153 al 33,
i ens fa una miqueta un resum i una pregunta final per a tots.
Albert Murillo, my friend,
aquest dimarts a la nit no et perdis el Generació Digital del 33.
O grava-te'l.
Parlarem, tractarem un tema que crec que t'agrada,
que és el de les aplicacions que ens ajuden a meditar
i a relaxar-nos al llarg de la jornada.
Quan necessites aquell moment de fer una posada zero del comptador,
doncs busques un raconet, actives aquesta aplicació,
i en cinc minuts tornes a estar renovat.
I ens n'anirem a l'altre extrem, perquè veurem tortures a mòbils,
posar a prova diversos dispositius a base de diverses tortures,
algunes molt bèsties.
A part del pallasso que presenta cada setmana el programa,
un pallasso de pacotilla, tindrem un pallasso professional,
amb tortell poltrona, que se submet al nostre test digital,
tot plegat, com sempre, dimarts a les 21 h.
I acabo amb una pregunta, com sempre, és la setmana de Netflix.
Què us ha semblat? Com heu viscut l'estrena d'aquest servei,
que hi havia molta gent que feia molt temps que estava esperant?
A mi, mira, ni fu ni fa.
L'Albert García estava una mica emprenyat.
Porto anys que la gent em diu que això serà la revolució,
una passada, no sé què.
Ja veuràs quin catàleg.
A mi m'agrada molt.
A mi m'agrada molt.
A mi m'agrada molt.
Ja veuràs quin catàleg em connecto l'altre dia amb la Wii U,
perquè a més t'aposen l'aplicació per nassos.
Vaig obrir, ostres, mira, m'han posat aquesta,
me l'han instal·lat sense que jo hagi donat permís,
que es fa molta ràbia, això, no?
Va, em donaré d'alta, que hi ha un més gratis.
Sabeu quantes pel·lícules hi han?
No sé, potser m'equivoco, com 200 pel·lícules, només.
És molt poc, no? Però hi ha moltes sèries, no?
Sí, però si t'agraden les pel·lis, que a mi m'agraden moltes,
més que les sèries, em va de cebre molt.
El catàleg és la gran crítica que li fa tota la premsa,
que és que el catàleg és molt trist,
però, de fet, aquí ja teníem coses com Netflix,
com, per exemple, Wacky TV,
o Filmin, exacte, o Filmin,
que el canvi de fi és com, oh, és que Netflix canviarà el mercat.
Si no ho han canviat aquestes,
Netflix, voleu dir que canviarà moltes coses?
Doncs, no sé, jo, sincerament, segurament,
a Netflix també el que he fet és, com tu,
tenim un més de forma gratuïta,
però em sembla que ha de canviar.
Igualment, estic convençut que acabaran ampliant.
Tots els serveis aquests acaben ampliant el catàleg,
i qualsevol, quin sigui, amb el temps van millorant,
i segur que anirà millorant.
Com cada setmana,
nosaltres el que fem és fer entrevistes al nostre podcast,
a diferents persones
que fan coses a la xarxa que ens semblen interessants.
Aquesta setmana, de fet, la setmana vinent,
el que passarà a Barcelona serà
que torna una nova edició del Mira Live Visual Arts Festival,
que se celebrarà del 30 d'octubre al 7 de novembre.
Després que acabi el programa, podeu escoltar l'entrevista
que li han fet el seu director, l'Oriol Pastó,
on podem conèixer tots els detalls d'aquesta edició del festival,
que ens defineix ell mateix.
No és fàcil, és a dir, el Mira tracta bàsicament sobre...
El fil conductor són les arts visuals envoltats amb la tecnologia,
malament tecnològics.
A partir d'aquí fem concerts, instal·lacions, conferències,
hi ha diferents formats,
del qual alguns són més per professionals,
i la majoria, que és el que busquem,
és la comunicació, que tothom entengui el que és això de l'art visual.
Jo crec que val molt la pena,
que és la cinquena edició, és el cinquè any que fan el Mira,
és un festival absolutament al·lucinant,
si us agraden tot el tema de l'audiovisual.
Si estudieu disseny d'art en totes les seves vessants,
la veritat és que val molt la pena,
començarà divendres vinent,
i els dos primers dies són gratuïts.
I, a més, per la setmana següent,
perquè això es fa a diferents espais de Barcelona,
tenim entrades, recordem.
Per divendres, sí, si no m'equivoco,
i dissabte, set, que les serem per la setmana vinent.
Molt bé, doncs l'Oriol Pastó, que és el director,
em feia també una pregunta
per tota la gent que som aquí a la taula.
Tinc una pregunta sobre els videojocs,
companys de la generació digital,
algú s'ha acabat el Ghost and Goblins, sense ser, de dalt a baix?
Ell ens parla del Ghost and Goblins,
de què va aquest joc francès?
És el de Capcom, és el famós... el cavallent...
Ser Arthur. Ser Arthur, exacte,
que té que rescatar la seva... home, curiosament, no?,
la seva princesa, i és el famós Ser Arthur,
que es queda amb calçotets. És veritat.
El que té dos cops, sempre va amb l'armadura,
li dones el primer cop, i després s'acaba amb els famosos,
calçotets de cors, amb un llavall,
intentant seguir rescatant la seva estimada,
contestant la pregunta,
i he jugat en Ghost and Goblins,
he jugat força, he jugat en la recreativa,
he jugat en Versió Spectrum, i tot, endimoniada, eh?,
brutalment difícil, però sí que m'he acabat
la segona part del Super Ghost and Goals,
de Super Nes.
Molt bé. Cuidado.
Amb l'aulada aquella, també, amb aquella aulada antiga,
que venia cap a tu.
Que sàpigues, Albert, que això et farà molta il·lusió,
però fa unes setmanes vaig penjar a internet
un vídeo amb el Pazos, 64, que tu ets nets fan,
i jugàvem a la primera pantalla.
Que sàpigues que cap dels dos
vam aconseguir superar la primera pantalla,
o sigui que no parlem de superar el joc,
em sap molt de greu, Oriol, però no vam poder.
L'Oriol, per cert, s'ha creat...
L'Oriol Pastó, el director del Mira,
s'ha fet una màquina de marcians,
i em comentava, perquè l'entrevista...
la podeu recuperar a través del nostre podcast,
i ara està, doncs, recuperant tots els jocs.
Quina il·lusió.
Sí, sí, i aquest diu que li està costant moltíssim.
Ens ha convidat a jugar a la seva màquina?
S'ha de demanar, segur. Seguríssim.
Doncs seguim amb videojocs,
i aquest cop amb una pregunta de l'Antoni.
Creieu que el futur dels videojocs
prosperarà amb gèneres MMO, Multiplayer Massive Online,
com títols com Black Desert Online?
Gràcies.
Uf, a veure.
Jo vaig escoltar la pregunta i la llenço aquí.
Ens parla dels jocs MMO.
Això, exactament, què és?
Són els jocs de rol Multijugador Online.
A veure, prosperaran, no sé, com contestar-lo una mica, no?
Perquè, a veure, són jocs que...
Prosperaran més que els zeppelins?
Jo crec que molt bé a dir.
A veure, aquí estaríem parlant,
potser per agafar un referent de World of Warcraft.
Exactament, sí, sí.
Perquè tothom es situiu una miqueta, no?
World of Warcraft seria el referent una mica enèxit
i a nivell occidental del que seria, doncs, el MMORPG, no?
A Àsia són grans fans d'aquesta mena de jocs.
La veritat és que sí.
I un dels que ells ens diu, el que ells ens diu,
el Black Desert,
és un dels grans fenòmens, sobretot a Corea,
i ara està arribant aquí.
Fa poc que s'han llançat vetes als Estats Units i a Europa,
i ha arribat, és un joc que jo l'he estat veient,
i a mi m'agrada moltíssim,
gràficament està molt bé,
presenta tota una sèrie de coses que fan, potser, interessant jugar-hi,
perquè se separa una mica del que estem habituats a veure aquí,
i em sembla, si no recordo malament,
perquè em sembla que en el seu país original es diu C9,
o es deia C9,
era un dels que aquí, abans que arribés, es va fer famós,
perquè el mecanisme de personalització
del teu propi jugador era absolutament ultracomplexíssim.
Vull dir, la varietat de personalització
que tenies al teu personatge era com un joc en si mateix, no?
Llavors, quin és el problema?
Té una base de fans,
hi ha gent que li agrada molt aquesta mena de jocs,
jugar a un joc que et proposa reptes
i que sempre tens al teu voltant altres jugadors reals
amb els que interactua és una cosa que agrada moltíssim,
però sempre acaba veient-hi un problema,
i és el cos per les empreses que tenen els servidors
per mantenir tota aquesta gran quantitat de jugadors en marxa,
i com monetitzar-ho, això.
Com atraure el jugador,
que li sigui interessant pagar una quota,
pagar cada mes per jugar, etcètera.
Jo penso dues coses.
Una és que la realitat virtual
ajudarà una mica aquest tipus de videojocs.
Jo penso que els cascos ajudaran aquesta immersió
a donar una reify als jocs de rol online.
I la segona, penso que les xarxes socials tipus Facebook
algun dia ens oferiran algun tipus de joc de rol online.
Ready Player One, eh?
En el fons, ja és... el Facebook és un joc de rol online.
Tothom està fent un rol, està fent allà...
Una mica allà, allò que es posicionava en concepte.
Nivellar, nivellar. Personatges, sí.
I tant. Una filosofia més bonica.
Ho escoltem d'aquí 10 anys i pam!
La veritat és que sempre ens trobarem una mica amb el mateix.
S'ha d'oferir alguna cosa als jugadors
que vagi una miqueta més enllà del que ja estan acostumats.
Ni tan sols grans noms com hi ha hagut a darrere,
tipus Star Trek o Star Wars,
que han llançat els seus MMORPGs, han funcionat.
O sigui, han acabat fracassant.
Per tant, qui ofereix una cosa nova
atraurà la gent, això segur.
Un amic del programa i component del Clicats,
del Matí de Catalunya Ràdio,
juntament amb l'Albert García i tu mateix, Albert,
ens fa una pregunta relacionada
amb l'entreteniment i l'actualitat.
Hola, amics de la generació digital.
Soc en Genis Roca.
I tinc una pregunta que fa temps que em correu l'ànima.
Vosaltres, que en sabeu tant, de videojocs,
puc trobar en algun lloc
jocs amb càrrega social
que llegeixin l'actualitat,
que siguin punyents?
Hi ha algun joc sobre els motors trucats a Volkswagen?
O hi ha algun joc
sobre els corcolls seus de partits polítics?
Puc jugar i divertir-me
al ritme de l'actualitat?
Gràcies. Fins ara.
Fins ara, Genis Roca.
Et fa una pregunta complexa.
Potent, potent.
El tema Volkswagen encara no hi ha videojoc,
però potser algun dia surt alguna mena de gestor
en aquesta situació.
De fet, jo penso que ja en videojocs
es reflecteixen temes compromesos,
temes que estan passant a la realitat
i que ens fan reflexionar i pensar.
Us dono tres exemples que he pensat ràpidament.
El Papers, please.
És un videojoc que tu ets un inspector d'immigració.
Un tema que ara
està molt en l'actualitat.
I que tu has de prendre decisions,
posar-te en el paper d'aquesta persona
que està en una frontera,
deixant passar la gent o no.
El que et fa reflexionar és molt interessant aquest videojoc.
Un altre títol interessant.
This War of Mine.
Un joc per...
A l'anterior era per ordinador i per dispositius mòbils.
Aquest també, This War of Mine,
està inspirat en el setge de Zarajevo,
de la guerra de Bòsnia.
I en comptes de posar-te enmig d'una guerra
a repartir trets,
aquí has de sobreviure
amb el por que tens com un supervivent
i també et fa reflexionar sobre els conflictes
i tot el que hi ha darrere d'un conflicte.
Un altre títol inspirat en la primavera àrab,
amb el 15M,
amb tot tipus de concentracions,
les concentracions i manifestacions a Grècia recents.
Un títol que està a punt de sortir
en la seva versió final, que es diu Rayot,
civil en rest,
que ens situa en aquestes grans concentracions
i manifestacions
i podem ser una persona que està manifestant-se
o un policia
que està intentant protegir.
I veure des dels dos punts de vista
com es viu aquest tipus de situacions
i ens fa pensar.
Vam fer un experiment molt curiós
amb el SimCity,
intentar reproduir les mesures econòmiques
que es volien posar a Grècia
i no va funcionar.
Per cert, un uient avui que hi ha canvi d'horari
ens diu el que pensa
sobre el nostre nou horari.
Hola, em dic Jordi Martínez Comas.
Soc de l'Hospitalet
i m'agradaria anar al Saló del Manca
amb el meu fill.
Comenta-vos que aquest nou horari m'encanta,
perquè per la tarda
a vegades hi ha edificis comunicats
per parlar amb vosaltres
i a la una de la matinada segur que estic a casa
i us puc escoltar. Gràcies.
Gràcies a tu, Jordi, ens fa molt feliç aquest comentari,
que ens agradi tant aquest nou horari,
que a nosaltres també, fixa-t'ho, també ens agrada molt.
I escoltem ara un altre Jordi.
Hola, soc en Jordi,
soc un estudiant de batxillerat
i m'agradaria aconseguir l'entrada
per dissabte al Saló del Manca.
La pregunta estaria relacionada
amb un anime que em vaig mirar fa uns mesos
on apareixia una computadora antiga,
la IBM 51000.
A partir d'elles, crea tota una història
de ciència-ficció i viatges en el temps.
En el moment en què em vaig buscar
una mica d'informació de la màquina
i del que se m'explicava,
vaig veure que realment
no era tan fictici com em pensava.
Aleshores, el que voldria saber
és si alguna part de tot això
podria ser certa
o alguna curiositat d'aquesta IBM 51000
que pogués ser interessant.
Molt bé, de fet, en Jordi es refereix a la 5100,
si no estic equivocat,
que és aquesta màquina
que fa referència a aquest manca que comenta, no, Francesc?
Doncs sí, sí, sí, sí,
i la veritat és que, a veure, el 5100,
home, és un catxarrin molt divertit,
és un dels primers...
Sí, és molt maco.
Jo fixaria l'escola on és molt semblant
d'aquests integrats que eren portables,
no els dèiem portàtils, eren portables,
perquè tot estava en la mateixa caixa.
Hi havia un monitor de 5 pulsades.
Vull dir, telèfons mòbils avui en dia tenen
gairebé algunes pantalles d'algunes fablets
que són ja més grans que això, si els portem a la butxaca.
Hi havia el teclat, que estava també integrat,
i no fer servir discateres,
fer servir una unitat de cintes de caset.
I la veritat és que
una cosa interessant d'aquest ordinador
és que es venia amb...
Era un ordinador de 16 bits
i es venia amb formats
que anaven del 16 al 64k.
Atenció, eh?
Teniu icones en el vostre escriptori
que ocupen molt més de tota la memòria
que tenia aquest ordinador.
Es venia entre els 9.000 i els 20.000 dòlars segons configuració.
Quan va arribar l'IBM-PF,
el primer PC compatible, així de l'era moderna,
en realitat tenia el número de sèrie 5.150.
Per tant, anava una mica dins de...
dins de la mateixa línia d'aquesta gama d'ordinadors d'IBM.
Una de les coses que ens comenta,
si això ho podia passar amb la sèrie que ell ens explica,
és una miqueta difícil.
Envien missatges al passat a través d'un microones.
Per tant, dubto molt que això ho arribéssim a veure.
Escolta'm, i aquest manga que comenta,
és un manga conegut o...?
No ho sé, eh?, si tu...
És un manga que jo diria que encara no ha arribat per aquí,
i el que sí que hauríem de veure...
Estic buscant el nom, però no...
Es diu Steins Gate. Ah, Steins Gate, exacte.
És com una segona part, o no, una segona part,
però hi ha hagut un anterior que tractava una mica de teva semblan,
i Steins Gate crec que no està a dintre del nostre país,
que tindrem aviat el saló del manga, ho podrem buscar allà,
i la veritat és que s'estableix una mena de trama
entre aquests nois que acaben de descobrir
en el barri de Kejabar com enviar missatges al passat
i que necessiten un ordinador per seguir evolucionant,
un ordinador antic del passat
per poder gestionar els missatges que des del passat arriben a ells.
Doncs ara l'audivisual de dues a quatre,
que seran les 3, però que, de fet, el programa serà a dues hores,
amb les millors bandes sonores que l'Àlex Gurina seleccionarà,
i avui arran de l'estrena de Migrant Noche,
monogràfic de dues hores d'actors que canten.
És a dir, una selecció de les estrelles del cinema
que no són cantants,
però que de vegades han cantat en els seus propis grups.
Tenim els guanyadors? Doncs sí, tenim els guanyadors.
Guanyador de divendres d'aquestes entrades del Saló del Manga
és el Jordi Martínez, i per dissabte, la Mercè.
La Mercè. Dilluns ens posarem en contacte amb ells.
Recordem que per la setmana vinent tenim...
Tenim dues entrades pel Mira Festival per divendres,
dues més per dissabte,
Molt bé, doncs, generació digital, sou tots vosaltres,
i també la Ginatòs, Francesc Xavier Blasco,
Xavi Serrano, Albert García, Star,
i Elisabet Sánchez, el control tècnic,
aquesta setmana, la Rosa Sillué.
Adéu-siau.